1) La sol·licitud d’accés a l’expedient de qui havia estat l’única persona interessada en un procediment ja acabat fa temps, en el qual no consten dades personals de tercers, i sense tenir en compte les dels funcionaris que hi van intervenir, perquè vol obtenir alguna còpia d’un document amb dades seves. 2) La sol·licitud d’accés d’un participant d’un procés selectiu en el qual no va resultar seleccionat, també un cop finalitzat el procediment i exhaurit el termini de recursos (per tant no seria un procediment en curs), per accedir a l’examen propi i a les qualificacions o consideracions que hagués fet el tribunal en la correcció. 3) La sol·licitud d’accés d’una persona a un ajuntament sobre informació dels impostos que ha abonat en els darrers cinc anys, o sobre les multes de trànsit que li han imposat. 4) La sol·licitud d’una persona que demana a un hospital accedir a la seva història clínica o bé a un cos policial accedir a les dades seves que consten en diligències policials.
La importància de determinar el règim d’accés aplicable
Finalment vull destacar la importància que té el fet de triar correctament el règim aplicable als accessos a la informació pública, perquè són determinants de la resta de vicissituds derivades del procediment respectiu.
En primer lloc, el règim d’accés pot determinar el departament o servei competent per tramitar una sol·licitud. Així, la GAIP va manifestar en el seu Dictamen 7/2016:
« [...] Si les sol·licituds es presenten a les unitats d’informació, i els consta que són formulades per persones que tenen la condició d’interessades en el procediment, haurien de derivar-les a l’òrgan responsable del procediment afectat, sens perjudici que en facin seguiment i vetllin així pel compliment efectiu dels principis generals de transparència i accés a la informació pública. En canvi, si qui presenta la sol·licitud d’accés a la mateixa informació és una persona no interessada, l’òrgan competent per resoldre és el previst per l’LTAIPBG, que haurà de fer-ho aplicant la legislació de transparència, sens perjudici de la participació del competent sobre el procediment afectat, més que sigui perquè és qui disposa de la documentació pertinent [...].»
En segon lloc, l’òrgan competent per resoldre és diferent en funció de la normativa aplicable a la tramitació de la sol·licitud, segons les normes ja exposades. Aquí rau el més important perquè l’òrgan competent per resoldre també és el presumpte responsable de les infraccions en cas que s’incoï un procediment sancionador per vulneració del dret d’accés. És a dir, la tramitació d’una sol·licitud segons les normes de la LTAIPBG acaba amb la resolució per l’òrgan que determina l’article 32 d’aquest text legal; en canvi, el competent per resoldre segons la LPACAP és l’òrgan que correspongui segons les normes reguladores de cada organització administrativa en el marc de lleis vigents.
79
