Natura i signatura; de seguida pren força la idea que no existeixen dues pedres iguals. En llegir el títol de l’obra, pensen que l’artista potser ens vol dir: una l’he trobat a la natura i l’altra l’he fet jo. I els infants conclouen: la natura no signa les coses que fa, som les persones que necessitem posar el nostre nom a tot el que fem. Quan els gresos, pissarres i fil·lites ens parlen de 450 milions d’anys enrere, ens adonem que cada una de les pedres que trepitgem atresora molta vida i són el nostre patrimoni geològic.
IGUAL O DESIGUAL?
CLASSE DELS BLAUS -7 ANYS CURS 2022-23
Un divendres de camí al Mas Manader, vam parar a esmorzar a una pedrera. Encuriosits per aquell entorn, la Lídia ens explica que allà fa molt de temps van agafar les pedres per construir el campanar d’Esparreguera. Com ho devien fer?
− Amb els carros i cavalls dels Tres tombs van anar baixant les pedres pel camí. Els cavalls havien de ser molt forts.
− Aquell camí era més ample, perquè estava arreglat perquè hi passessin els carros.
− La pedrera és un lloc que està ple de pedres grans.
− Em sembla que les tallaven.
− Tenien un martell i una escarpa i trencaven la pedra pel mig.
−
A la pedrera ens podem fixar en quin material és, com són aquelles pedres, quin aspecte o color, forma…
− Potser encara queden restes de com van picar-ho. Jo crec que després tenien un taller que polien les pedres.
− Em sembla que he trobat una pedra petita que és igual que la de la muntanya. Potser quan tallaven les pedres del campanar, aquesta va quedar massa petita i la van deixar.
− L'aigua, quan va caient, fa caure les pedres.
− S’han fet amb el temps, les pedres.
− Crec que amb els anys, pedres molt grans es trenquen i en surten de petites i aquestes es fan grans. I també és com un cicle.
−
Nosaltres primer som petits i amb el pas del temps ens fem grans. Les pedres, també. Primer són petites i amb una cosa d’aire per dins fan una reacció i pugen i es fan grans.
− La pluja i el temps fiquen més endintre les pedres. Les que no estan posades és perquè no ha plogut gaire.
− També per un altre motiu: com que fa pendent, l’aigua i el vent empenyen les pedretes i la terra i l’aigua fan com una silicona i enganxa.
−
Com s’enganxen les pedres perquè sigui un camí? Ens fixarem com està fet el camí empedrat.
−
Les pedres petites primer eren una bola de gas i després es va anar fent la forma i convertint en pedres. Ho ha fet la Terra.
−
És com es va crear una mica Montserrat. Hi ha unes plaques a sota terra, que fan que hi hagi pedres.
−
És com les arrels dels arbres. Oi que han crescut els arbres per les arrels? Doncs les plaques tectòniques són les arrels de les pedres.
−
Si les plaques tenen molta força, fan pedres grosses i sinó, petites.
−
Els minerals s’ajunten amb les plaques tectòniques. Quan s’ajunten, totes les roques fan una muntanya.
Amb les darreres notícies sobre el terratrèmol a Turquia a Síria, creix l’interès i la curiositat per les plaques tectòniques. Se’ns fa difícil imaginar com són, on es troben, com es mouen... Busquem mapes per conèixer els noms de les plaques. Amb l’ajuda de la Lidia, intentem donar resposta a totes les preguntes que ens van sorgint.
L’Alma ens explica que ha trobat un vídeo on ho explica. Després de visualitzar-lo, intentem representar com es mouen les plaques tectòniques i les conseqüències d’aquests moviments.
Decidits i decidides a continuar investigant les pedres de la pedrera, portem escarpes i martells per poder-les trencar i descobrir com són per dins. Ens protegim amb les ulleres i així és com anem descobrint l’interior i les peculiaritats de cada un d’elles.
- Amb una escarpa i amb un martell, posàvem la pedra a sota, posàvem l’escarpa on hi havia una esquerda perquè és trenques més ràpid. No era fàcil trencarla, estàvem una mica de temps. Quan vam trencar la primera vam veure que eren totes de diferents colors.
−
−
Les pedres són sòlides i costa de trencar-les.
No totes són iguals. Les de fer pigments són més toves.
− Hi ha tantes partícules juntes que és bastant difícil de trencar, és una massa de partícules. Si estan molt juntes són pedres dures i si no estan tan juntes estan més toves.
−
−
Si cremes una pedra es crema?
La pedra no crema perquè és un material bastant dur i no s’inflama.
− El paper no és dur i es crema.
−
El metall no es crema, s’oxida.
− El metall, quan està a una temperatura molt alta, es desfà. Així fan les culleres i forquilles, posant el metall desfet en un motlle.
−
−
El metall guarda la calor, no es crema, es desfà.
Un ferrer posava a una màquina que decidies a quants graus ho volies posar, ho posava a més de 500 graus i amb una pinça ho agafava. Era de color vermell i el posava a l’aigua freda. El vam tocar i estava només una mica calent.
−
−
Les pedres són molt dures, si les posàvem a un lloc a molta temperatura, no els passaria res.
Però si el ferro sembla que es desfà i és molt dur, una pedra també ho pot fer.
Estar en contacte amb les pedres, ens fa reflexionar al voltant de la seva textura, el material, l’estat... Compartim les nostres experiències i coneixements a la rotllana.
Comencemapensarcom
podríemcomprovarsiles pedresesdesfan.Decidim posar-lesalforn.
- Al Laboratori de tast tenim un forn, però és de menjar.
-
També hi ha forns de pizzes i pa. Són de mitja rodona. A dins hi ha com una llar de foc.
- Casa meva és vella perquè és una masia i abans teníem un forn així.
- Els forns de menjar no poden arribar a la mateixa temperatura que els de ceràmica. Jo crec que els de ceràmica es fan amb foc i arriben a més temperatura, perquè la ceràmica, perquè es faci, ha d’estar a més temperatura. És com els dels prehistòrics.
-
Abans devien ser com els dels prehistòrics, amb una prestatgeria per posar les pedres. Com un aixopluc.Anem a veure el forn del laboratori de tast, el de la cuina i el de ceràmica i investiguem la
A la cuina, l’Eduard i la Consol ens ensenyen el forn que tenen. Ens expliquen per què l’utilitzen i a quina temperatura posen cada tipus de menjar. Aquest forn pot arribar a 300ºC.
El forn del laboratori de tast arriba a 270ºC
A l’edifici de Secundària, hi ha un forn on aquests dies han posat les peces de ceràmica. Anem a veure’l per saber a quina temperatura pot arribar, però ens trobem que és molt diferent dels que havíem vist a la cuina i al laboratori de tast.
Li demanem ajuda a la Núria. Ens explica que el forn pot arribar fins a 1.000ºC
Retornem a la rotllana i pensem com es deuen escriure totes aquestes temperatures. Posem en comú algunes maneres que recordem haver vist en forns, termòmetres... o altres instruments i elements que utilitzen els graus.
Decidim que cadascú mirarà el forn de casa seva a quina temperatura pot arribar i així també podrem comprovar com s’escriu.
Les experiències prèvies que hem tingut amb els aliments i els forns, ens serveixen com a referència per fer hipòtesis sobre com es poden transformar les pedres.
- Jo crec que la pedra que posarem al forn quedarà més grossa.
-
Crec que s’oxidarà i es rovellarà una mica i la capa de dalt de la pedra, que s’haurà cremat una mica, serà molt fàcil de treure.
-
Potser quan la treiem li podrem donar la forma que nosaltres vulguem, com si fos plastilina.
-
Potser es posa amb una forma diferent.
- Jo crec que es deformarà una mica i la unió amb l’altra pedra no encaixarà.
- Potser per les altes temperatures fan canviar una mica de color, de tons marrons o vermellosos.
- Si ho fiquem molta estona, les més petites es podrien acabar desfent, es desfaran més ràpid. També és la temperatura que fiquem. Podríem provar de posar a més temperatura o no tant.
- Penso que es cremaran i es faran malbé.
- Quan torrem el pa…pot ser que la pedra es trenqui una miqueta perquè quedarà torrada.
-
-
Pot ser que la pedra faci un canvi de textura i l’aspecte sigui diferent.
Doncs jo crec que si hi ha una pedra gran i una petita, la gran es desfarà primer perquè li arribarà la temperatura abans a la més alta per dalt.
- Podria ser que amb la temperatura surtin forats com en una pedra volcànica.
- També pot passar que amb la temperatura surti la pols dels pigments de la pedra.
Potser es tornarà més negra.
-
Què creiem que passarà quan posem les pedres al forn?
Tot pensant en la transformació de les pedres, també decidim investigar què pot passar quan posem altres materials a l’exterior.
Inspirant-nos en la idea de guardar a fora que utilitza Perejaume, recollim cartró, ferro, paper, filferro, fusta, paper de plata, aigua, sal, sucre, plàstic, tela, goma de pollastre, suro i cotó. Ho deixarem uns dies al bosc de Can Roca i hi posarem la càmera per veure què passa. Una primera posada en escena, ens deixa sense gaires imatges i canvis i decidim canviar algunes de les coses que vam fer.
−
Demà podríem tornar a posar-los en un diferent lloc.
− Que no sigui en un torrent, per si plou i baixa aigua.
− Ho podem posar en un lloc del bosc que estigui amagat però no hi hagi branques que es moguin i disparin la càmera.
− A prop de la banyera de senglars.
Passades dues setmanes,
tornem al lloc on vam
-
Anem descobrint com reaccionen els diferents materials a les condicions de l’entorn, al pas del temps i com es transformen i canvien.
-
No hi havia salsitxes perquè una guineu se l’havia menjat, i tampoc hi havia pa perquè un ratolí de bosc se l’havia emportat.
La sal s’havia ajuntat tota de la humitat.
-
No trobàvem el ferro i el paper que vam deixar estava com rovellat i quan l’hem aixecat, hem trobat el ferro que s’havia rovellat.
-
El sucre s’havia desfet perquè no el trobàvem.
-
El paper de plata estava tot pla quan el vam deixar, i ara s’havia trencat i estava com arrugat.
-
-
L’aigua havia caigut.
La pell de mandarina estava una mica seca.
-
La fusta s’havia mullat per l’aigua i la humitat.
-
El cotó estava allà, estava humit i
“guardar” els materials i observem què ha passat...
Visitem l’exposició Espècies Minerals de David Rosell a la Sala Muxart de Martorell. És ceramista i exposa una col·lecció de minerals una mica especials, ja que alguns són pedres reals, altres els ha transformat i alguns els ha creat des de zero.
Observar els minerals transformats, ens empodera a continuar amb el nostre objectiu de posar les pedres al forn per veure com es transformen. Ens sorgeixen dubtes sobre com ho va fer. Quina temperatura necessitem? Com hem de posar aquestes pedres al forn?
(...) De ben petit em van regalar un mineral. Una pedra blava. Un lapislàtzuli. Va ser el primer d’una col·lecció que vaig anar fent durant anys. Temps
després, l’ofici de ceramista va esdevenir la meva professió. A través de l’estudi de les matèries primeres i els processos ceràmics vaig adonar-me que les pedres i la ceràmica són el mateix. Podia adaptar l’escala de pressió i la temperatura de la natura a la mesura de l’home de crear nous minerals.
Així vaig començar la meva col·lecció d’Espècies Minerals, amb les petites troballes que succeeixen al taller, com quan mirant els marges mentre camines veus una pedra que et crida l’atenció i l’agafes amb l’afany de preservar un moment que no pot tornar...
(...)
David Rosell
L’interès per les roques ens fa connectar amb els minerals. De mica en mica, la classe es va omplint d’aquests elements que ensenyem i compartim amb els altres.
Descobrim com es diuen, com són, ens fixem en les semblances i diferències...
Utilitzem la lupa binocular per poder veure’ls de ben a prop i tot allò que anem descobrint, ho anotem en un full.
A la rotllana, sorgeix aquesta pregunta: Tots els minerals
pesen el mateix?
− Depèn de la mida.
− El del Lluís era més gran que aquests i no pesava molt.
− Jo crec que és per tamany.
− Depèn de la forma, si es plana no pesa tant. Si és rodona i té petits defectes pesarà més. Però no totes, perquè la pedra tosca és gran, sembla que pesi però ens enganya.
− La pedra tosca no pesa perquè està fet d’un material que no pesa gaire.
− Hi ha una endevinalla que et pregunten què pesa més un quilo de plom o un quilo de palla i pesen els dos iguals.
− Si és un quilo i un quilo, pesarà el mateix
− Si és dos quilos i tres quilos, pesarà més tres quilos.
− Dos quilos de casa i dos quilos de palla no pesen igual.
− No és igual, perquè la casa és de totxo.
Aquesta endevinalla ens crea dubtes i preguntes al voltant del pes i les equivalències. Anem a buscar una balança al laboratori de matèria i comencem a provar amb diferents materials. Entre ells, hi ha les pedres que tenim a la classe i que aprofitem per pesar i descobrir el seu pes.
−
Ara us faré una pregunta, l’aire pesa?
− Sí
−
Nosaltres veiem que no pesa, perquè hi ha la gravetat que ens atrau al terra. Si no hi hagués la gravetat l’aire seria molt més fort que nosaltres.
− Nosaltres no notem que pesa.
−
Com que dius un quilo als dos, nosaltres pensem que serà al mig però potser pesa un més que l’altre o potser no.
−
Ens fa dubtar perquè el ferro pesa perquè hi fiquem menys ferro i fiquem més palla perquè sigui un quilo.
−
Una pedra pesa el mateix que 14 retoladors.
− Un quilo de palla necessitarem més palla que un quilo de ferro, serà menys ferro.
−
La vista ens enganya
Representem l’experiència amb la balança i intentem explicar com funciona
−
Hem vist el con piromètric que s’utilitzava per mirar si estava bé la temperatura. Quan el con es doblega vol dir que ha arribat a 1300 graus. Hi havia un forat a la tapa del forn per mirar si s’ha torçat o no perquè sinó es cremaria la peça.
− Hi havia tres forns i el foc pujava i després baixava, es posava entre els forats i després sortia per darrere. Això vol dir que el forn s’havia escalfat tot.
− Hi havia un forn que era de gas (de color blau) i no podien arribar a la mateixa temperatura que els altres. Aquests només arribaven a 1000 graus els altres a 1300 graus.
− Per coure la ceràmica s’havia d’omplir tot el forn.
− Abans agafaven roques de les roques Blaves, la posaven a una màquina per trinxar-les i després les posaven a una piscina per barrejar-les amb aigua de la pluja. L’aigua quedava a dalt i a baix quedava una mescla heterogènia. L’aigua s'evaporava amb el sol. Les coses que pesen més queden a baix. Amb un ganxo feien uns quadrats que semblaven cubs.
a la Glòria Sedó
De la mà de la Glòria, ens endinsem al món de la ceràmica. Ens ensenya algunes de les peces que ha fet i ens explica per què s’utilitzen. Quan li expliquem l’experiment que volen fer, ens ensenya els forns que tenen al taller.
Visitem
−
Ens ha ensenyat algunes proves de colors i de vernís que havia fet ella. Agafava un pot de pols que eren minerals i hem descobert que la majoria de pots són blancs però quan ho posava al forn, en realitat era de color carbassa o groc o d’altres colors.
− Aquesta pols eren elements de la taula periòdica com sulfat de coure.
−
Un altre element era l'òxid de ferro.
Interessats per aquesta transformació que pateixen els òxids, ens proposem provar-ho a la classe i posar-ho al forn el mateix dia que hi posarem les pedres.
El divendres quan anem al bosc, seguim les recomanacions de la Glòria i busquem diferents tipus de pedres.
De camí al Turó de les Ginesteres, anem recollint pedres. Un cop allà, les classifiquem en diferents piles, tenint present el color, la forma... Anem descobrint com es diuen i de cada pila, el seleccionem dues per endur-nos a l’escola.
De la mà l’Eduard Roca, que és geòleg, coneixem les roques del bosc de Can Roca.
Com s’han format? De què estan fetes?
Quants anys fa que hi són allà? Quin paper ha tingut les plaques tectòniques en tot aquest procés?
Observem el paisatge des del Turó de les Ginesteres i provem de representar-lo com ho fa l’Eduard .
Quant triga el forn a arribar als 1000ºC?
- El forn té una pantalleta que hem de mirar el número que és la temperatura
- Ho podríem mirar quan està al mig.
- Nosaltres no volem saber quan estarà cuit, volem saber al mig els números que passen.
Com ens podem organitzar per saber-ho?
- Mentre s’estigui escalfant les pedres podem anar-ho mirar.
- Cada una hora podem anar-ho a mirar.
- Cada hora pot canviar alguna cosa diferent
- Podem fer grups o parelles i quan anem a mirar-ho, apuntem.
En grups, elaborem diferents maneres de poder recollir aquestes dades.
Ho posem en comú i en creem una que inclogui les idees que hem tingut tots i totes.
Decidim que en comptes de fer-ho cada hora, apuntarem la temperatura cada mitja hora, així podrem veure més canvis.
Arriba el moment de fer l’experiment
De la mà dels experts i expertes, hem anat recollint les recomanacions i consells que ens han donat per fer aquest experiment i ara ja ens sentim preparats per dur-lo a terme. Amb l’emoció de no saber ben bé què pot passar, partim les pedres en diferents trossos. Tal com ens va dir la Glòria Sedó, les posarem a un plat i les taparem amb un bol.
− Hem de partir les pedres perquè per fora estan brutes de rodolar i per dintre és la realitat.
La Núria ens acompanya al forn i ens explica com s’encén. A dins hi posem els 7 trossos de pedra repartits en 7 plats i també les rajoles que vam pintar amb els òxids.
La Núria ens explica com ho fa el forn per escalfar-se. Diu que tenen unes resistències que s’escalfen i es posen de color vermell i això fa que tota l’escalfor es reparteixi per l’interior.
Un cop encès el forn, arriba el moment d’anar registrant la temperatura. Cada 30 minuts, una parella de nens i nenes va a mirar i apuntar a quina temperatura està el forn. Quan arribem a la classe, ho anem compartint amb els altres, així anem veient l’evolució.
Tot i haver fet una columna per apuntar el color, ens adonem que no ho podrem observar, ja que les pedres estan tapades amb un bol. Per tant, decidim deixar-ho en blanc i només fixar-nos en la temperatura.
Com que a 2/4 de 5 el forn encara no s’ha apagat, la Júlia ens diu que es quedarà una estona més a l’escola i que s’encarregarà de continuar-ho observant i anotant fins a les 6 de la tarda.
les hores que les vam registrar. Com podem
representar aquestesdades?
Recordem quan expliquen el temps a la televisió, utilitzen una línia que ens explica si la temperatura és alta o baixa i decidim representar-ho a la classe.
Elaborem un gràfic
Com ho fan per saber quina temperatura és aquella línia?
- Jo crec que ho fan amb els centimetres. Des de la línia del mig, a baix i a dalt hi ha uns centímetres. Si a dalt, hi ha una línia que fa 3 centímetres, vol dir 3 graus.
- La línea de ratlletes és de 0 graus.
- Si la línia blava va cap a baix, és sota 0.
- Els quadrats ens ajuden a fer els centímetres i les ratlletes.
Decidim que a un costat posarem la temperatura i que cada quadrat seran 10ºC.
A la part de baix, hi posarem les hores que hem utilitzat, cada
moltes temperatures apuntades i
Tenim
Un cop tenim els dos eixos del gràfic definits, ens adonem que ens serà difícil posar alguns nombres, perquè no acaben en 0, per tant, els arrodonim. Ara ja ho tenim tot, per poder representar les dades que hem recollit en aquest suport i traçar la línia que ens mostrarà com ha anat augmentant la temperatura del forn.
-
Arriba el moment de treure les pedres i els òxids del forn.
Sensacions contradictòries, hi haurà hagut algun canvi? Potser estaran igual? L’emoció s’apodera del moment en que anem destapant cada un dels plats. Tenint presents les propietats que coneixíem de cada tipus de roca, comencem a fer hipòtesis i a observar el que ha passat i ho compartim a la rotllana.
La que creiem que és de ferro s’han fet com esquerdes. La pissarra s’ha tornat com ataronjada.
-
-
El quars s’ha fet més vermellós.
La pedra tosca s’ha trencat perquè amb els 1000ºC s’ha fet dèbil la part de dins. Com que té forats és com si respirés i la calor li ha entrat a dins.
- Ha sigut una sorpresa perquè em pensava que la pissarra es trencaria. Va ser fàcil trencar-la amb l’escarpa i el martell i ha resistit la temperatura. Crec que la pissarra té com una capa que s’ha anat fent més forta i ha pogut resistir.
- A la pedra de ferro estava esquerdada perquè el ferro s’oxida. Però si posem el ferro al forn clar que es desfaria, però la pedra ha aguantat la forma.
- La pedra calcària crec que s’ha trencat, perquè va aguantar tanta temperatura i es va anar gastant. Ara la temperatura ha anat marxant de la pedra i de cop ha tingut una altra temperatura que no la pogut aguantar i s’ha trencat.
- La calcària jo crec que s’ha posat blanca perquè té calci i és blanc.
- I la tosca per què s’ha posat una mica blanca?
- Si recordeu, quan vam anar amb la Glòria Sedó tenia uns colors que quan els posaves al forn, canviava i posava al forn i jo crec que la pedra tosca deu tenir algun d’aquests òxids.
- Jo crec que s’ha trencat pel canvi de temperatura tant ràpid.
Amb l’ajuda Jordi Prims, docent de secundària i geòleg, intentem donar resposta a aquests canvis que han patit les pedres.
“És com si haguéssim posat la carn al forn i ha quedat cuita. Les roques estan fetes de minerals molt petits, però si la mirem amb microscopi està fet de granets molt petits i cada granet és un mineral diferent. Quan els posem al forn, canvien.
El quars és molt resistent i no canvia, però n’hi ha que amb l’escalfor canvien. La pissarra és una pedra metamòrfica, la terra ja s’ha encarregat de coure-la una mica. Ha estat a menys de 1000ºC durant milions d’anys.
Quan canvia el color, canvien les propietats, com per exemple si brilla, la duresa... Es converteix en una pedra nova. Algunes han quedat vermelloses perquè ha sortit l’òxid de ferro. Les calcàries han quedat blanques perquè ha sortit l’òxid de calç. Quan els elements es combinen amb l’oxigen i hi ha canvis.”
Espècies minerals. David Rosell.
Heu sigut protòlits en algun moment de la vostra vida?
Descobrim l’obra Natura i signatura de Perejaume
− Tinc dues hipòtesis. Crec que totes dues les han posat al forn i una hi ha estat més estona i per això el color és diferent. La segona hipòtesi és que una l’han agafat i l’han deformat perquè s’assembli a l’altra, com fa el David Rosell. Al forn va quedar com plastilina i li van poder fer la mateixa forma.
− Han agafat la pedra marró i amb fang blanc han copiat la forma.
− Crec que una l’ha trobat a la natura i l’altra l’ha fet.
- Natura i signatura s’assemblen les dues paraules. Potser aquesta paraula l’ha inspirat. Ha dit: - una que l’he trobat a la natura i l’altra que l’he fet jo.
- La natura no signa les coses que fa, i les persones sí que signem.
- Com que les pedres s’assemblen, les paraules del títol també s’assemblen, perquè acaben amb la mateixa paraula.
L’obra ens inspira a pensar en la relació entre natura i objectes/invents creats per les persones…
BIOMIMÈTI CA
− Vol dir BIOS, que és vida i MIMESIS, que vol dir imitar.
− Doncs aquesta paraula vol dir “imitar la vida”.
Perejaume
“L'art ocupa un lloc intermedi entre la naturalesa i la designació de l'artista, el que assenyala el paisatge amb el dit i li implanta la seva signatura.”