Ginesteres,
Efecte mirall
6-7 anys
Mai no mirem només una cosa; sempre mirem la relació entre les coses i nosaltres mateixos.
John Berger
Uns quants fotons arcaics (...) van deixar algun quàsar remot per viatjar a través del buit, sense topar amb res, durant gairebé tant de temps com fa que el temps existeix -una bonica demostració de la buidor de l’Univers- fins que, dos o tres cops ja més vells que la Terra, van topar amb un mirall. Richard Preston
Mirant l’escultura Breed, de Richard Deacon, posem en joc l’observació, el coneixement, la creativitat, la intuïció... i ens anem aproximant al món de la llum i dels miralls. Sí, perquè des del primer contacte amb l’obra, els infants parlen d’escultures mirall. Posar en diàleg les nostres idees amb les dels experts, el Jordi Martínez i la Rat Parellada, ens ajuda a validarles, fer-les créixer i a apropar-nos a les concepcions científiques de la naturalesa de la llum. Perquè en realitat el que reflecteix un mirall és la llum. Sense llum no podríem veure la realitat que ens envolta i els miralls no tindrien sentit.
Descobrim la idea d’infinit en la multiplicació d’imatges dels miralls del calidoscopi:
- Mai s’acaba el que veus.
- Hi ha mil centes coses!
Els hexàgons que es formen en el calidoscopi, aquest puzle de triangles, també són l’ànima del telescopi més gran del món, el del desert d’Atacama.
- Aquesta forma també l’utilitzen les abelles; deu ser molt important!
Amb el joc infantil de “fer la rateta”, ens preguntem si són els miralls els que controlen la rateta, o bé és el Sol el que fa la feina, o si som nosaltres qui decidim cap on va la rateta.
Experimentar amb els miralls també ens converteix en “domadors” de la llum per poder il·luminar les ravenisses que tenim plantades per atraure pol·linitzadors.
I de la mà de l’Alícia de Lewis Carroll, hem travessat el mirall i hem descobert què amaguen, però sobretot què revelen, els miralls.
Breed, de Richard Deacon, en un primer moment ens ha connectat amb la figura del yin yang que ha portat el Martí. Fem de mirall amb el cos i també amb uns cercles de fil de coure.
L’escultura mirall
Il·luminem amb la llum les escultures de filferro sobre el paper blanc.
- Aquesta fa com dues rodones,
- Uau! com es cargola de ràpid!
- Que estrany, s’ha cargolat tot.
- Es veu més fort perquè hi ha més llum.
- Sembla que sigui gegant, enorme.
- He vist que quan ho tiro cap allà, l’ombra va cap allà.
- Si la llum està més baixa es fa més gran i si està més amunt s’encongeix l’ombra.
- Nosaltres amb la llum donem vida a les ombres, es van movent.
- Són escultures-mirall!
Cos a cos amb l’escultura
Pot semblar...
- Venes i que per allà hi passi la sang.
- Un riu de lava o una via de trens.
- Una boca que li hagin caigut totes les dents.
- Dos ulls deformats.
- Una muntanya i el forat d’un volcà.
- Un circuit de cotxes.
- Una boca preparada per fer petons, però no entre elles perquè estan girades.
- Una m.
- Un camí de formigues.
Cos a cos amb l’escultura
- Em sembla que són iguals i que es poden ajuntar, que encaixen.
- Hi ha dues coses que no són igual al mateix lloc, les puntes. Són iguals, però estan col·locades de manera diferent.
- S’assemblen a les nostres escultures-mirall!
Reflexos Què és un mirall? El que veiem en el mirall, és la realitat?
- El mirall és per veure’s. Serveix per reflexar la nostra mateixa forma.
- Penso que a vegades no és la realitat, perquè veig els números i les lletres, però del revés.
- Es veu del revés, però no és mentida.
- La imatge és en direcció contrària.
- Els miralls són veritat i no veritat, perquè amb un mirall pots reflectir el sol i també pots mirar-te tu, però jo crec que quan et mires al mirall no ets tu, el del mirall.
Reflexos Què és un mirall? El que veiem en el mirall, és la realitat?
- La realitat ets tu, per exemple, el Brais de veritat és ell, no el Brais que es veu al mirall.
- La realitat és el de carn i ossos.
El del mirall és un Brais fals.
- El mirall és el que falsifica.
- No falsifica, copia a la persona que està al davant.
- El falsificat i el real fan les mateixes coses.
- El mirall sempre et mira.
- Tot el nostre cos es mou igual al mirall que a la realitat.
Alícia a través del mirall
“Mira Kitty (...) és la mateixa que la nostra sala d’estar, només que tot està al costat oposat (...). Ah, com m’agradaria poder veure aquesta part!
Tinc moltes ganes de saber si fan foc a l’hivern; no se sap mai, eh?, tret quan la nostra llar treu
fum. Aleshores el fum també puja a l’altra habitació; però això podria ser que només fos per veure que fan foc. Bé, doncs, els llibres són com els nostres, però les lletres estan del revés. Ho sé perquè he posat un dels nostres llibres davant del mirall i vaig veure que a l’altra banda també n’hi havia un.”
Lewis Carroll, A través del mirall i allò que l’Alícia hi va trobar
Així comença l’aventura de l’Alícia. Travessa el mirall i descobreix què amaguen, però sobretot què revelen, els miralls.
Reflexos
Amb què podem fer mirall?
- El mirall és per veure’s. Serveix per reflexar la nostra mateixa forma.
- Els vidres són transparents i els miralls, no. La part de darrere no ha de ser de vidre.
- El nostre reflex, us penseu que només ens veiem en el vidre o el mirall, però jo també em puc veure a l’aigua.
- En tot el que és transparent t’hi pots veure, menys quan està entelat o brut.
- Per fer mirall necessitem llum. La llum del sol no és el mateix que la bombeta perquè una va amb cables i és diferent perquè una és més natural i l’altra no.
- El sol té més potència que les bombetes, perquè és una estrella i nosaltres no li podem veure la potència, però en té molta perquè és l’estrella més gran. Provem de fer un mirall a la porta de la classe amb una cartolina negra des de dins, i amb una cartolina blanca des de fora.
Com viatja la llum?
Parlant a la rotllana del reflex del sol i dibuixant-ho a terra. El Luca dibuixa el Sol i parla de la distància del Sol.
Si el Sol va cap a una paret de metall, reflexa i fa això i si hi faig una cullera, quan reflexa surt disparat el raig cap
allà. I va a un altre lloc, I fa una altra distància a un altre lloc. Perquè el sol, normalment, si rebota a la cullera, pot anar a una distància des d’aquí fins aquí. Igual d’alta que això. Això és el que pot passar (les fletxes marquen el camí de la llum).
Si la cullera mou la llum fins aquí i faig una altra vegada la cullera, el que passarà és que el sol vindrà aquí i el raig pot fer : pam i pam. Si el sol ve aquí, perquè el Sol de vegades es mou...
-Però el Sol no és el que es mou. És la Terra!
-Ja ho sé! Fa la sensació que el Sol es mou.
Com viatja la llum?
La llum viatja per l’espai en línia recta.
Quan un raig de llum arriba a un lloc que és “pulit”, es reflecteix perquè rebota. També pot ser que es desviï si toca en un lloc diferent.
Què és la llum? Són fotons, és energia, i l’energia no es pot tocar.
Visualitzem la llum, que viatja sempre en línia recta, amb làsers.
Com viatja la llum?
Fem rebotar el làser contra un mirall i el desviem cap a un altre mirall.
Quan enfoquem el làser a dins un pot d’aigua, surt
Com viatja la llum?
Quan fem passar dos raigs làser per una lupa, surten dues línies creuades.
Com viatja la llum?
El Ferran, pare de l’Iu, ens ensenya un làser que serveix per mesurar.
Mesurar amb làser
-Jo em pensava que seria rodó com una cinta mètrica.
-Creia que es veuria la línia de la llum.
Mesurem fins una de les parets de la classe i l’aparell
diu que fa gairebé 5 metres. Per fer 5 metres, ens posem 5 persones amb les cames ben obertes...
Sortim a la galeria perquè ens interessa saber quina distància hi ha fins al balcó de Secundària, però l’aparell dona error. El Ferran ens explica que és perquè hi ha massa llum.
També sabem que per mesurar necessita rebotar contra alguna paret i compta els metres segons el temps que triga a viatjar la llum.
Reflexos Amb què podem fer mirall al carrer?
Sortim a fer una volta pels carrers d’Esparreguera i mirem si trobem llocs on mirarnos.
- En una rajola com que és brillant ens reflexem.
- Hem descobert que la pedra de l’església no reflecteix perquè és rugosa.
- Al vidre negre també ens veiem, perquè era com el del vidre de la classe.
- Perquè els materials facin mirall han d’estar polits.
- Hem descobert que no només els vidres fan mirall, també els metalls.
- També hi ha baranes que es reflexen perquè si són platejades i polides es reflexa millor.
- Per què al cotxe ens veiem més petits?
- Doncs perquè a vegades les portes dels cotxes tenen com una mica d’inclinació i ens veiem el cap una mica deformat, com en una cullera.
- En el cotxe ens podíem veure més petits i a vegades més grans. Havia de fer unes poques passes cap enrere per veure’m més petit i si m’apropava em veia més gran.
Reflexos
Amb què podem fer mirall al carrer?
Reflexos Amb què podem fer mirall a casa?
Portem fotos de llocs quotidians on ens veiem reflectits.
Reflexos Miralls cullera
Dinant al bosc ens adonem que ens podem emmirallar en una cullera...
- Si agafo la cullera recta amb el bony enfora, em veig del revés però si giro i poso el mànec cap amunt, també em veig al revés. I ara he descobert que si poso el bony cap endins, em veig bé.
- Però jo em continuo preguntant per què si la cullera és la mateixa, en una posició ens veiem del dret i en l’altra del revés.
- Em sembla que quan el bony de la cullera està cap enfora, ens veiem del revés. Per veure’ns del dret ens hauríem de posar cap per avall.
Reflexos Miralls cullera
Quan està el bony està cap enfora, sembla que la imatge que es veu al mirall no estigui enganxada al mirall, que surti enfora, com si tingués relleu o volum.
- Quan et mires, si tu estàs a un cantó, et veus cap a l’altre cantó.
- La Ivet es veu on estic jo, i jo em veig on hi ha la Ivet.
- Quan em veig del revés, si poso la mà molt a prop, veig com si estés sortint la imatge.
- Doncs hi ha miralls plans i miralls fondos, amb bony.
Reflexos Escalfar amb miralls
Podem escalfar amb miralls?
Sortim a la pista amb un termòmetre, un cronòmetre i miralls. Captem els raigs del Sol i els enfoquem sobre una cartolina negra, on tenim els termòmetres. Decidim fer-ho durant 2 minuts, i anem veient com en el termòmetre es veu pujar els graus de temperatura. Quan hem començat, la temperatura era de 21º i al cap de dos minuts, de 29º.
Reflexos El mirall fa el contrari
Si aixeco la mà dreta, el mirall aixeca la mà esquerra, perquè fa el contrari. Sembla que el que es veu al mirall està més lluny que la realitat.
Al mirall veiem més coses, encara que
s’acabi el mirall i comenci la paret. Com pot ser això?
És perquè el mirall és com el sol, que toca a totes bandes. I això és el que fa es vegin les coses que no estan davant del mirall.
Reflexos Autoretrats al mirall
- Quan m’estava dibuixant, m’he posat de costat, inclinat, de perfil, i he vist que darrere el dibuix que estava fent jo, hi ha el reflex.
- A vegades quan vols mirar una cosa sense girar el cap cap a aquella cosa, veus doble.
- És molt difícil dibuixar-se a sobre un mirall, perquè ho veiem tot doble.
- Doble vol dir que hi ha dues coses mateixes.
Mirall per mirar-nos, per veure’ns per fora i una mica per dins, per reflexar la nostra forma. El mirall sempre et mira.
Els miralls són veritat i no veritat. Ets tu qui s’hi reflexa?
La realitat ets tu, de carn i ossos. El que es veu al mirall
Copia fins a l’infinit, només has de mirar un calidoscopi.
Tres miralls fan una multiplicació, i un es converteix en molts.
Text col·lectiu Miralls
Aparells
Llibres-mirall
Quan tanquem (dividim) el llibre de miralls, multipliquem el nombre de miralls virtuals i per tant també es multipliquen les imatges virtuals que es generen.
Llibres-mirall
Aparells
Aparells Monocle
Primeres intuïcions sobre la llum, la velocitat a que viatja, les lupes, els augments...
- És per mirar coses que estan lluny i les veus més a prop i super grans.
- És com un telescopi.
- Jo crec que tenen un vidre especial per veure més a prop o més lluny. Perquè els vidres normals quan mirem no es veu més aprop...
- Potser és que un vidre, al girar el vidre pot anar més cap a endavant i llavors pot mirar les coses de prop o de lluny.
Aparells Monocle
- Jo crec que és un mecanisme amb moltes peces i que té molts vidres per dintre i es posen uns davant d’uns altres. Un dia ho vaig provar amb tres lupes i es veia encara més gran i jo crec que ho hauran fet així. Els vidres de la lupa són per fer-te més gran.
- És el mateix vidre de les lupes amb un mecanisme aguantant-les.
- El cristall potser té alguna cosa que amb la velocitat de la llum fa que vagi on està i es vegi...
- Això no té cap llum dins.
- El que voldríem veure, si va a la velocitat de la llum, no ho veuríem perquè aniria molt ràpid.
- Podria ser que la velocitat de la llum ens fes veure més de prop les coses...
Aparells Periscopi
- Jo tinc una pregunta: Si mirem des de baix com pot fer el periscopi que la vista pugi?
- Quan mirem per aquí (baix) i hi ha molts miralls per dins que ens fan mirar per dalt.
- Al tub hi ha com una escala de miralls i la mirada puja amunt pels miralls i surt pel forat.
- La vista passa per un tub que va xocant contra les parets fins que arriba al mirall de dalt i veu el que hi ha fora.
- Hi ha molts miralls i es van passant els rajos de llum fins a dalt.
- El que tenen els submarins, hi ha un mirall inclinat que puja cap amunt i a dalt hi ha un altre mirall inclinat i ens fa poder mirar fora recte.
Aparells Periscopi
Dibuixem com imaginem que és el periscopi per dintre.
- És de vidres i miralls.
- Té triangles i cada cop que veig un triangle va fent rodones. Com una rodona plena de triangles.
- Veig triangles mirall que semblen diamants. És un triangle que fa una rodoneta.
- Jo crec que aquestes rodones no són rodones així. Sabeu on viuen les abelles, que tenen aquella forma rodona, però que no acaba de ser rodona? Doncs s'assembla a aquesta.
- Jo crec que a dins hi ha uns triangles, però un està del revés, l’altre dret, l’altre de costat i l’altre d’un altre costat i quan ho gires ho veus d’una altra manera.
Aparells Calidoscopi
Aparells Calidoscopi
- És com si hi hagués molts triangles posats de diferents maneres i quan ho gires canvien de la forma, fent que es vegin les cares del revés, del dret...
- Hi ha triangles pels costats i reflexen les coses que hi ha.
Aparells
- Quan mires pel calidoscopi veus l’infinit!
Tenim dos grans calidoscopis:
- Mai s’acaba el que veus.
- Rebota el reflex i fa que estigui a totes les cares de mirall.
- Els miralls es miren l’un a l’altre i tots els miralls ho fan i fan que a tots els miralls surti la mateixa imatge.
- Ahhhh! són tres miralls!!!
- Hi ha tres miralls però ho veiem moltes més vegades, perquè reflexa, no para d’anar rebotant d’un mirall a l’altre.
- Els miralls jo crec que enganyen.
- No enganyen, es copien els uns als altres.
- Hi ha mil centes coses!!!
Aparells Fins a l’infinit i més enllà!
Segons el nombre de miralls les imatges virtuals es multipliquen i transformen la realitat. En un calidoscopi, cada nou plec o eix de simetria genera noves imatges en una reflexió infinita. Això sí, cada vegada són més atenuades, ja que la llum que transporta la imatge es va debilitant amb cada nova reflexió.
repeticions
Ordre i
Entrem a dins del calidoscopi, un món de mons que es repeteixen i repeteixen i repeteixen fins a l’infinit.
També hi som nosaltres emmirallats, multiplicats. Quants amics! No s’acaben mai.
Hi ha portes per entrar a cada món?
Qui les obre? Algú les tanca? HI cap tothom?
Què hi ha a cada món? Els mons s’acaben?
Hi vols entrar?
Text col·lectiu calidoscopis
Foixardes multiplicades
Hexàgons al telescopi d’Atacama
- També l’utilitzen les abelles, l’hexàgon. Aquesta forma deu ser important!
De totes les dades que ens explica el Jordi, el pare de l’Èric, ens posem a rumiar com podem
construir un hexàgon que faci 2 m. des d’una punta a l’altra.
Quan el tinguem, el farem servir per dibuixar un cercle d’hexàgons a la pista, a veure quants n’hi caben. Així ens podrem imaginar més bé com n’és de gran!
Hexàgons al telescopi d’Atacama
L’hexàgon és un puzzle de triangles!
Construim un hexàgon com els del telescopi d’Atacama.
- Té 6 puntes!
- També té 6 costats.
- I també mesura 2 metres a passant per totes les puntes, en línia recta.
- L’hexàgon és un puzzle de triangles!
Com ho farem perquè sigui de 2 metres?
- Un costat, 1 metre i un altre 1 m i així són 2.
- Dos uns fan una suma que és 2.
- Tots 3 costats del triangle fan un metre!
Hexàgons al telescopi d’Atacama
L’hexàgon és un puzzle de triangles!
Tenim una cinta mètrica i un paper molt gran. Ara hem de dibuixar un triangle que els seus costats facin 1mx1mx1m).
- La cinta mètrica ha d’arribar a 100 perquè sigui 1 metre.
- Per fer l’altre costat, amb la cinta hem de mesurar i fer una altra línia.
- Hem de vigilar que no quedi cargolat.
- Ara ho hem d’ajuntar i mirar que el següent costat també faci 1 m.
- Hem de saber com d’inclinat han d’anar les ratlles perquè tot faci 1m.
- Ho podem fer amb una altra cinta!
- Crec que ens donarà, perquè les dues són iguals i faran un metre.
- Perquè arribin juntes han d’estar les dues cintes al 100.
- ...D’aquesta manera no ens està anant bé, perquè no queda recta del tot.
- Necessitem un regle de fusta, que sigui dur..
- Fa 100! la fusta fa 100!
- Ja no necessitem la cinta métrica, perquè ara tenim 1 metre.
Hexàgons al telescopi d’Atacama
Fem servir el primer triangle d’1m x 1m x 1m que hem fet per calcar-lo, fins a tenir-ne 6. Quan pot ocupar això?
- És com lo del telescopi gegant, et mires tota la forma
i t’imagines 800 hexàgons.
- Seria com fer tot el telescopi amb 800 hexàgons.
- Podriem anar al pati i dibuixar-los amb guix a la pista.
L’hexàgon és un puzzle de triangles!
Hexàgons al telescopi d’Atacama
- Els hem posat junts en files.
- Hem fet una fila d’una banda a l’altra de la pista.
- D’una punta a l’altra ens han capigut 9 hexàgons i mig.
- I de la meitat de la pista a la banda de la porteria, n’hi han capigut 7.
Omplim la pista d’hexàgons de 2 m.
L’hexàgon és un puzzle de triangles!
Hexàgons al telescopi d’Atacama
- Ara tenim un problema, el telescopi tenia una base que era rodona, no triangular!
Provem de fer aquesta forma rodona posant hexàgons junts
- En muntem 4 i quan muntem el 5...
- Per molts hexàgons que posem, sempre quedaran forats.
- Mai no podrem fer una rodona, sempre queden buits.
- Necessitarem algun triangle sol per poder acabar de fer la rodona.
- Així quedaria una mica rodona.
- Per poder fer com amb el telescopi d’Atacama hauríem d’utilitzar triangles.
- Quan fem un hexàgon gastem molts triangles, 6 per cada hexàgon. Els gastem molt ràpid.
- Jo crec que uns hexàgons estan així (forma amb les mans arrodonida) i si posem els hexàgons així podem fer una rodona.
Trobem un esquema de com estan posats els 798 hexàgons.
Hexàgons al telescopi d’Atacama
Comptant hexàgons
- Només portem 3 hexàgons, no acabarem mai!
- Ara ens en queden 795
- Fa molta calor! Sembla el desert d’Atacama
Decidim deixar-ho i ja comptarem quants n’hi cabrien a partir dels que tenim dibuixats.
Dibuixem la pista i els hexàgons, amb una columna de 9 hexàgons i mig i una filera de 7 hexàgons, començant pel mig de la pista i des d’una paret.
7 hexàgons
9 hexàgons i mig
Hexàgons al telescopi d’Atacama
Comptant hexàgons
- Si comptem que n’hi ha 9 i mig en una columna, agafem el 9 i deixem el mig. Tornem a posar 9 més i mig. Ho seguim fent però ara serà més ràpid, perquè ho
fem amb el 19 i comptem 2 fileres i 2 fileres i així fins arribar a 7 fileres.
9 mig + 18 + 1 = 19
9 mig
- Hem de comptar 7 vegades el 9. L’hem de sumar.
- I també hem de sumar 7 vegades el mig.
- Potser 9 i mig i 9 i mig podrien ser 20.
- Els de mig si en tenim 2, en faran 1 de sencer.
- 10 i 10 fan 20 i 9 i mig s’acosta molt a 10.
- S’acosta al 10 però no ho és, o sigui que no podem comptar que fa 20. Serà una mica menys que 20.
- Serien 7 vegades el 10, que fan 70 i després hem de treure mig a cada un (treure 7 vegades mig). Jo crec que seria 69 i mig.
- Podem fer 69 i mig i anar baixant. 59 i mig, 49 i mig, 39 i mig...
Hexàgons al telescopi d’Atacama
Comptant hexàgons
Si haguéssim omplert la meitat de la pista amb hexàgons de 2 metres, n’hi haurien cabut 66 i mig.
Hexàgons al telescopi d’Atacama
Quan ja sabem quants n’hi caben en mitja pista, busquem una manera de calcular els que cabrien a tota la pista.
- 133 hexàgons són molt pocs, i això que la pista és molt gran!
Si el telescopi d’Atacama en té 800, pensem que potser són 8 “pistes”
- només podria ser 8 vegades si fossin 100. Com que són 133, ens en sobren molts...
- doncs potser 7 vegades, que són 700 i els 33, 33, 33 els anem sumant a veure si arribem a 800. Aquest càlcul ens queda pendent per fer
Mirem el Sol
Amb la Rat Parellada
20 de març: comencem la sessió amb la Rat parlant que avui és un dels dies més importants en astronomia: el de l’equinocci de primavera. “Equi” vol dir “igual”. És el moment en que el dia i la nit són iguals: 12 hores de dia i 12 hores de nit. Només passa dos cops l’any: avui que comença la primavera i al setembre quan comença la tardor.
En el solstici d’hivern, només hi ha 9 hores de dia i 15 hores de nit. I el solstici d’estiu són 15 hores de dia i 9 de nit.
Mirem el Sol amb “ulleres” especials. És l’únic astre que hi ha a l’espai que no es pot mirar directament; seria molt perillós perquè té molta llum i es cremaria la retina.
I el problema és que no sentiríem dolor i no ens n’adonaríem. Per això s’ha de mirar amb uns vidres que protegeixen els ulls de tots els raigs.
Mirem el Sol
Amb la Rat Parellada
La Rat ens explica que hi ha telescopis amb miralls i amb lents. Quan la lent és molt gran, la llum es concentra en un sol punt.
Amb els telescopis de miralls mirem des d’un tub que està al costat. La llum de l’astre entra per dalt i hi ha un mirall on hi rebota la llum que després rebota amb un altre mirall. Si només tens lents has de tenir un tub molt i molt llarg, en canvi amb un telescopi de miralls ho pots tenir tot molt més comprimit i el telescopi no és tan gran. Tenen motor perquè han de seguir el moviment dels astres.
Mirem el Sol
Amb la Rat Parellada
Els planetes no tenen llum. És la llum del Sol qui els il·lumina. La Lluna tampoc té llum, perquè és un satèl·lit. Com ho podem veure si no té llum?
- Perquè el Sol té molta potència i fa que a l’espai hi hagi molta llum.
El Sol només pot il·luminar les coses que té al seu sistema: els planetes, els satèl·lits i els asteroides. Les estrelles ja tenen llum. Perquè el Sol també és una estrella.
Ens va bé que tots els objectes que estan molt allunyats tinguin llum. Perquè la llum sempre va en línia recta i a la mateixa velocitat.
Mirem el Sol
Com és un telescopi?
- La llum entra fins el fons del tub i rebota en un mirall molt gran que hi ha, que la fa pujar amunt.
Abans que pugui sortir, es troba un mirall més petit, inclinat. La llum que rebota en aquest mirallet se’n va cap al tub del costat, que té una lent i és per on mirem.
Mirem el Sol
Amb la Rat Parellada
Veiem que el Sol es mou, però ja sabem que és la Terra qui es mou; ho fa tan ràpidament que no ens n’adonem. Es mou sempre a 1.500 quilòmetres per hora. El Sol sempre va de l’est fins a l’oest, i la Terra es mou cap a l’est.
Visualitzem aquest moviment amb un gnomon. L’hem fet amb una pala recollidor acabat en punta. Anem marcant amb un guix on arriba l’ombra i quan ajuntem tots els punts ens adonem que fa una línia recta. Això només passa el dia de l’equinocci!
Eclipsi total de Sol
A l’Amèrica del Nord hi ha un eclipsi total de Sol. Es comença a veure a Mèxic i després als Estats Units i Canadà. Estem molt pendents de les notícies i de les espectaculars imatges. Per entendre com serà, fem simulacions.
On és el Sol?
Brúixoles al bosc
En arribar a Can Roca a les 9, hem tret les brúixoles i hem mirat en quin punt cardinal es trobava el Sol. Cada hora hem anat apuntant a la llibreta on està.
Juguem amb paraules que tenen sol
Inspirats amb el llibre La lletra que tot ho canvia, del Ramon Besora, busquem al diccionari paraules que comencen per SOL i també que hi acabin. En triem unes quantes i ens surten una mena de rodolins.
El sol del solstici d’estiu mou el gira-sol
tant si ho vol com si no ho vol.
S’amaga el mussol quan surt el sol, mentre canta do-re-mi-fa-sol.
Plora un nadó sense consol dins el seu bressol
i tanca els ulls quan li toca el sol.
Reflectir el sol amb miralls
- La “rateta” fa com una ombra blanca amb llum.
- Jo creia que només quedaria per terra perquè el Sol està per dalt i el reflex el fa cap a baix.
Fer la “rateta”
- El mirall controla la “rateta”.
- Som nosaltres qui controlem el mirall i decidim cap on el fem anar perquè la “rateta” vagi cap a un lloc o un altre.
- El Sol és qui fa la feina; si ens movem, ell ha d’enviar més llum.
- És el mirall el qui ho controla, perquè el Sol l’únic que fa és il·luminar, el mirall mou el raig del sol.
- El Sol fa els raigs i nosaltres aguantem el mirall i fem la “rateta”.
- És com un pa de pessic, el Sol és la massa i el mirall és el bol.
Reflectir el sol amb miralls
- Amb miralls podríem fer que el Sol il·lumini les ravenisses que hem plantat a la jardinera de la terrassa, i els toqui més hores el Sol.
- Podem posar miralls per fer un camí il·luminant i així podem traspassar la llum. A veure, ho dic d’una forma diferent. Oi que ficàvem un mirall cap al Sol? Doncs en posem un altre que il·lumini el mirall cap a l’altre mirall i ho anem fent fins que el sol toqui la ravenissa.
Reflectir el sol amb miralls
Cova del Petracó
Fem la “rateta” des de l’entrada de la cova del Petracó
Fer arribar el Sol a la ravenissa
Com podem fer-ho perquè arribi el Sol a la jardinera?
- Aquí tenim el sol i un mirall, i el raig il·lumina al mirall i després a la planta.
- Sí que toca el sol a la galeria, però no arriba a la jardinera.
- No li tocarà el sol a la jardinera perquè a la direcció del sol hi ha una paret molt alta.
- Però el sol pot girar la volta.
- Quan el sol estigui just aquí dalt sí que li tocarà.
- No hi arribarà gaire sol a la ravenissa, perquè estem massa lluny.
- Si posem un mirall on toca el sol i apuntem a la ravenissa li tocarà. Ha de fer la “rateta”.
- Per fer-ho encara més potent necessitaríem més miralls.
- Per calcular el sol podríem mirar quan es veu a cada estona.
Fer arribar el Sol a la ravenissa
A primera hora del matí hem vist que el sol toca a la jardinera de la ravenissa.
- Està en diagonal. No estarà tota l’estona al mateix lloc, perquè farà la volta.
- La Terra gira i per això sembla que els Sol es mogui.
- Amb la brúixola hem vist que ha sortit per l’est. I s’amagarà per l’oest.
- Nosaltres no notem que ens movem, i el Sol està a diferents bandes.
Decidim que cada mitja hora sortirem a mirar fins on arriba el sol, i dibuixarem la línia de l’ombra amb pintura.
Fer
27 de febrer
4 de març
arribar el Sol a la ravenissa Fins a quina hora hi toca el Sol?
Dialoguem amb el Jordi Martínez
El Jordi, pare de l’Èric, treballa en el projecte del Telescopi Europeu Extremament Gran (ELT), que s’està construint al desert d’Atacama, a Xile. El convidem a venir per poder parlar amb ell de telescopis i de miralls.
-Podries ajudar-nos a saber com és un telescopi?
-I saps fer invents amb miralls?
Rebem un sí com a resposta!
Dialoguem amb el Jordi Martínez
- Ens ha dit una cosa molt important: Si no tenim idees no tindrem invents.
Estan construint aquest telescopi per mirar les estrelles de l’univers i els planetes.
Encara es podrà veure i mirar més lluny. Es fa al desert
d’Atacama, sobre una muntanya de 3100 m. perquè no hi ha contaminació de fum ni de llum.
Dialoguem amb el Jordi Martínez
Algunes dades sobre el telescopi d’Atacama:
● El telescopi està fet de miralls amb forma d’hexàgon; té sis costats.
● Tots els hexàgons del telescopi junts (800) fan una forma rodona (com un cercle d’hexàgons).
● Cada hexàgon fa 2 metres, des d’una punta a l’altra.
● Quan els ha ajuntat tots ha dit que seria tan gran com tota l’escola de Secundària a Primària.
● El diàmetre del mirall de tots els hexàgons és de 85 metres.
● Totes les Ginesteres estirades i una mica més faríem els 85 metres de diàmetre.
Hauríem de ser 40 nens i nenes estirats en línia per anar d’una punta a
Dialoguem amb el Jordi Martínez
Miralls des de Secundària
El Jordi, el pare de l’Èric, ens ha encarregat que mirem si es pot dirigir el Sol cap a la jardinera de la ravenissa des de l’edifici de Secundària.
- Amb el mirall he fet venir el sol apuntant cap a la ravenissa blanca.
- Semblava el flash d’una foto.
- Alguns miralls tenien molt sol agafat i alguns estaven apagats.
- La rateta arribava molt lluny, però l’estàvem movent massa ràpid.
- Teníem miralls petits i costava fer punteria. Pensant amb tot això, creiem que...
- Potser hi ha massa distància entre l’edifici de Primària i el de Secundària.
- El mirall segurament ha de ser més gran.
- Necessitem posar el mirall en un lloc bastant alt.
- Hem de pensar que si posem un mirall molt gran, potser la jardinera tindrà massa escalfor i es cremaria la ravenissa.
- Si deixem un mirall enfocat al sol, com que la Terra es mou i el Sol està a altres llocs, deixarà de tocar al mirall.
Mesurem alçades de l’edifici de Primària
El Jordi ens ha fet un altre encàrrec: que mesurem l’alçada de la jardinera de la galeria a terra, de la façana de l’edifici de Primària i de la pèrgola del sorral.
Portar el Sol al poble Rjukan, Noruega
Trobem una notícia que explica que aquest poble es passa la meitat de l'any sense veure la llum del sol i ara viuen amb miralls de 17 metres quadrats, que els donen una llum necessària durant els durs mesos d'hivern.
La llum queda atrapada als miralls i il·lumina la foscor absoluta que si no hi hauria a la profunda vall, amagada entre altes muntanyes. Els rajos, que reboten al centre de la localitat, han fet que ara els veïns i veïnes puguin gaudir d'una estona de sol en els mesos d’hivern.
Ens ha sorprès que els miralls es controlen per un ordinador que segueix el Sol. No sabem com es fa però demanarem ajuda per si també ho podem fer.
Frenar l’escalfament del planeta
Construcció del mirall
Tonem a parlar amb el Jordi sobre com han de ser els miralls del nostre invent.
Si fem servir més d’un mirall, funcionaria igual per fer arribar el sol a la ravenissa?
- Es van reflexant. La llum fa la rateta a tots els miralls. Això ja ho hem provat amb els miralls petits i funciona!
Ens parla de l’angle.
“Si envio la llum a un mirall sortirà en el sentit contrari (la rateta). Si fa un angle per entrar, farà el mateix per sortir, però al contrari. L’espai que hi ha entre un mirall i l’altre és l’angle. El podem fer més petit o més gran o fer un angle pla. Quan la llum surt rebotada també fa un angle.
Què passa si al mirall li posem la llum just al mig?
- tornarà al mateix lloc, no ens interessa.
- podem fer més d’un mirall i hem de pensar molt com posar-los.
Construcció del mirall
També recordem el que vam veure amb la Rat Parellada del moviment aparent (moviment que fa la terra respecte el Sol). Cada dia el Sol surt i es pon en llocs/punts diferents. Potser arriba un dia que no
reflexa la ravenissa.
Ja sabem que el Sol està quiet i la Terra es va movent, girant al voltant del Sol, però no sempre està a la mateixa distància i això provoca les estacions. Els rajos arriben amb més força a l’estiu i per això fa més calor. La Terra cada dia fa una volta (24 hores).
Construcció del mirall
Instal·lem el primer mirall, a sobre la pèrgola del sorral i ja veiem el reflex a la paret de la galeria. Ara haurem de posar el segon mirall en aquesta paret, perquè reflecteixi el sol a la jardinera.
Construcció del mirall
Anem fent proves per decidir on s’ha d’instal·lar el segon mirall. El canvi d’hora del dia 30 de març també ha contribuït a guanyar estona de sol a la galeria.
Ho provem amb un mirall convex, un còncau i un de pla. Esperem aconseguir-ho!
