Tot olorant l’art
Iniciem el projecte a partir de dues obres d’art “Bleu de ciel” de Vassili Kandinski i “Fallen Tree” de Benjamin Graindorge. Abans de la visita a l’exposició ens fem una sèrie de preguntes, encuriosits per com serà veure aquestes obres directament.
Amb aquestes obres encetem un diàleg filosòfic on ens aproximem a les peces des de diferents perspectives, imaginant què són, de què ens parlen, què no hi veiem,...
Algunes de les idees que van sorgir durant la conversa al voltant de l’obra “Bleu de ciel” són aquestes:
- Em recorda al fons blau amb ceres i dibuixos enganxats.
- És com vida dins del mar.
- Em recorda l'estiu i la platja.
- És com el mar i els seus animals.
- Sembla un jeroglífic estrany.
- Representa l'adolescència, un moment de la vida on passen moltes coses. Gairebé tots coincidíem en la hipòtesi que era un mar.
L’obra de Benjamin Graindorge ens porta de seguida a un bosc, i al paper de l’home en la destrucció de la natura. S’adonen de seguida que és una escultura, però dubten de les dimensions. De seguida sorgeix la pregunta de quina olor podria fer aquesta obra d’art: xocolata, resina, fusta, bosc mullat, terra humida, taronja, pa? També s’interessen per quin tacte deu tenir i si és lleuger o pesat; en general se l’imaginen suau, volàtil.
Visitem l’exposició “Art i natura”
L’observació directa de les obres ens fa adonar d’aspectes que ens havien passat totalment desapercebuts, i ens sorprenen la mida, els materials, la intensitat dels colors que en alguns casos són completament diferents de com ho havíem imaginat.
Dialogant ens preguntem: Com seria l’olor d’aquestes dues obres? De seguida ens adonem que cada una d’elles ens evoca a aromes molt diferents. “Quan penso en les dues obres juntes em ve al cap la seva olor. La de Kandinski em fa pensar en una olor fresca, com de mar. I la del banc en un bosc humit. Podríem investigar
Comencem a indagar…
El món de les olors ens desperta molts interrogants:
Com olorem? Per què hi ha olors diferents? Què fa que una cosa faci una olor o una altra? Com s’aconsegueix
capturar una olor? Quan va ser la primera vegada que
es va fer? I com? I ara, es fa igual?
Intentem començar a donar resposta a aquestes qüestions amb una recerca inicial. Descobrim que…
On neix el perfum?
La creació d'una olor o una fragància és un procés complex que generalment necessita combinacions de diverses coses químiques. Els perfumistes i els científics especialistes en fragàncies utilitzen varietat d'ingredients naturals i sintètics.
Extracció d'olis essencials: S'obtenien de flors i herbes com a lliris i gessamins mitjançant destil·lació i expressió.
Ús de resines i mescles: Es combinaven olis essencials amb resines com a mirra i encens, creant mescles fragants.
Base alcohòlica: El vi o oli d'oliva s'usava com a base alcohòlica per a dissoldre i conservar els olis essencials.
Herbes i espècies: Ingredients com el coriandre i la canyella s'agregaven per a complicar les fragàncies i s'associaven amb propietats terapèutiques.
Rituals religiosos i socials: Els perfums tenen un paper en cerimònies religioses, funerals i en la vida diària, indicant estatus social i sent part de la higiene personal.
Quin va ser el primer perfum?
En temps antics, es creu que l'origen de les fragàncies es va descobrir gràcies a l'ús del foc, quan la combustió d'elements naturals com la fusta i la resina alliberava olors agradables. La paraula s’utilitza per primer cop a Egipte, on els perfums es feien servir en rituals religiosos, embalsamant i entre la gent adinerada.
“Perfum" prové del llatí "per-fumum", que significa 'a través de la fumada'. Els primers indicis del seu ús es retrocedeixen a l'antic Egipte i Mesopotàmia, on es feien servir en cerimònies religioses i rituals funeraris.
A Mesopotàmia, cap a l'any 3500 aC, els sumeris, una civilització avançada, ja destacaven pels seus coneixements en perfumeria. El 1200 aC, es fa esment de Tapputi-BelatekallimA l'Índia, des del 3300 aC, es destil·lava una fragància natural anomenada "ittar" amb usos medicinals, mentre que a la Xina, les "bosses perfumades" eren populars. A Grècia, la història del perfum va començar amb la influència d'Alexandre el Gran, establint vincles comercials des de l'Índia fins a Europa. Els grecs associaven el perfum amb els déus, i Hipòcrates va introduir l'aromateràpia i banys perfumats. Els perfums grecs es guardaven en flascons, considerats vestigis de l'art grec.
OLORAR
Aromes, essències, pudors i pestilències de Berta
Páramo
A partir de llegir el llibre Olorar aprenem que respirem 23.000 vegades al dia, que en una inspiració ens entren dins tantes molècules com estrelles que hi ha al cel, que aquestes molècules que ens entren són éssers vius.
També que els elefants tenen 2.000 receptors diferents, els gossos, uns 1.200 i els rosegadors 1.000, i els éssers humans en tenim gairebé 400.
Tipus de molècules:
Una molècula volàtil és una molècula que no pesa i que se'n va l'olor, en canvi les que no ho són vol dir que pensen molt i que l’olor no se'n va fàcilment.
L’olor de la literatura
A partir de la idea de relacionar obres amb olors, per saber més sobre la presència de les olors en el món artístic, i concretament en la literatura, vam llegir alguns fragments que parlaven d'olors o relacionaven fragàncies amb records. Hem pogut observar que les olors estan molt lligades amb la literatura.
Els tres fragments que hem llegit han estat de diferents llibres: El perfum de Patrick Süskind, Pel cantó de Swann de Marcel Proust i el conte “La terra no em gronxa” del llibre Cavalcarem tota la nit de Carlota Gurt.
El perfum
Aquesta obra està ambientada a França, a París, al segle XVIII i el narrador explica que en aquesta ciutat hi fa molta pudor, una pudor insuportable de fems, orins, fusta podrida, excrements de rata, col podrida, greix de moltó, resclosit, humitat, sofre, suor... entre altres olors desagradables.
Explica que feien pudor els carrers, els patis interiors, les cuines, les cambres, les alcoves, les xemeneies, els homes, els rius, les places, les esglésies, els mercats.
El protagonista del llibre, en Jean-Baptiste Grenouille, neix a sota d'una parada de peix del mercat, detenen la seva mare i ell es cria en un orfenat. En anar creixent, Grenouille s’adona que té un sentit de l'olfacte molt desenvolupat. S’inicia d’aprenent de perfumista fins a l’obsessió per retenir la millor olor...
Pel cantó de Swann
Aquesta obra relaciona olors i sabors amb els records de la infantesa. Parla que aquests sentits, el del gust i l'olfacte, són molt intensos en el record i persisteixen més temps que no pas la vista.
En el fragment que vam llegir, el narrador es menjava una magdalena, que a simple vista no tenia res d’especial, però en olorar-la i tastar-la, li havia portat
records de la seva infància, de casa de la seva tia, d'aquells temps passats, ja que les olors queden gravades a la ment vinculades amb records i situacions, tan bones com dolentes que ens han passat.
La idea de recordar una vivència a partir d'una olor o gust, s'ha fet molt coneguda per aquest fragment, anomenat “l'efecte magdalena de Proust”.
La terra no em gronxa
“Avui, quan despenjava la roba, he sentit olor de mar. Em costa de creure que me l’hagi portat el vent; al capdavall, tinc l’oceà a més de cinc-cents quilòmetres.” Carlota Gurt
En el fragment d'aquesta obra que vam llegir veiem que a la protagonista li arribava una olor marina, com si estigués molt a prop del mar, però tenia el mar a més de cinc-cents quilòmetres de distància.
De nou ens adonem que l’olor ens transporta a un món passat, a una vivència viscuda, a un record llunyà, i agafem consciència de la força de les olors en les nostres vides.
La poesia només pot ser fruit de l’experiència
Llegint aquests textos, recuperem la idea de Vinyoli, el poeta de la nostra classe, que diu que la poesia només pot ser fruit de l’experiència.
Relacionem experiència amb vida viscuda, amb temps passats, amb infantesa, i donant el protagonisme a l’aroma que ens hi trasllada, ens proposem escriure poemes tot olorant un moment viscut.
Deambulo per un mar sense fons, un carreró sense sortida. Tu que ets com una estrella en la nit fosca, o com un respir d’aire fresc, em trobes per portar-me a la costa, a la claror del dia, en un lloc on la llum venç l’obscuritat, i la imaginació a la realitat.
Aila
Soc fidel a les petites memòries que no caduquen al meu cap.
Continu buscant profundament tot allò perdut.
Les onades donen voltes i no m’abandonen.
Alèxia
Tu ets aquell que a mi arriba per mostrar el camí recorregut, qui explica les memòries del passat sense sons
perquè fas créixer flors pansides en la foscor de l’oblit
i despertes emocions oblidades
Guillem
Caminant per la platja
Caminant, caminat per la platja.
Tranquil·lament les ones s’entrelliguen
amb la sal.
Recordo aquells dies d’estiu.
Noa
Bell menjador
allà inaccessibles fragments
d’infantesa es reagrupen formant fugaces imatges.
Passat, present em perdo i em retrobo en un mar immens de vida.
Pau M
És ara quan estic ple, ple d’emocions
i d’olors perfectes ple de tot el que tinc de memòries exteriors.
Sento paraules interiors que deixo que em penetrin.
Marc
Oh, l'anhel de la dolça melangia d'aquells temps, com el vol de les aus envers l'alba que ja no és, nostàlgia impalpable, records efímers, que em duen a la suau fragància dels instants compartits en vesprades compartides, tresor de moments capturats en un sol gest.
Bella innocència, com una pàgina en blanc, on el món era un mapa per explorar, oh, com desitjaria retornar a aquells instants...
Viatjar de nou entre les estrelles del passat, amb els ulls plens de meravella i el cor ple de somnis.
Júlia
Matí
El dia es desperta, surt el sol.
Hora on apareixen la llum i l’alegria.
El dia em desperta amb un aroma dolç, Llet amb xocolata i “mlynets”, tot s’omple d’energia.
Hora de gaudi, jocs, amics.
La meva hora, el meu moment.
Rodion
En el vell perfum de l’aire sento aquella olor de bosc.
Matins ombrívols i calorosos, entre el dolç cant dels ocells.
M’aixeco i miro enrere
sé tot el camí que ja he fet.
Potser només és una caiguda.
Iona
Surto al pati, miro unes passes enllà,
veig la meva infantesa
i la meva adolescència. Maduresa
i gran incertesa.
La por s’ha quedat enrere,
i la il·lusió la tinc ben encesa.
Aina
Respiro agitada, sobre un llit que m’absorbeix i fa de tomba. En l’abisme d’un espai que abraona les parets en cada respir meu.
L’ardor d’un estiu que no desitjo, una calor que crema, que fa mal, que ha podrit el meu cos de manera aquosa, quasi nul·la.
Laberint de por que m’ofega.
Maria Varona
Un buit a les profundes aigües, que ningú pot callar, emocions que em llisquen, pel llac de la memòria. Caminant en un fil, que es desmorona, com la teva persona. Que només aquella olor, et fa recordar, d’aquella persona al seu braç.
Maryam
Els Olors Matiners
Entre la densa boira matinal, els olors s'entrellacen sense pressa, una simfonia de fragàncies, que embriaga els sentits amb delicadesa.
L'aroma del cafè fresc en la tassa, s'entremescla amb el perfum de les flors, com un record difuminat en la memòria, que emergeix amb suavitat en cada racó.
-Pau Sanmartí
les olors d’aquella matinada d’estiu.
La xafogor em porta, a les petites vivències, nascudes aquella tarda d’agost.
I em submergeixo màgicament a les memòries contingudes en el meu cervell.
Abril
ahir,
fos
Vells temps en els tresors més guardats on la teva vellesa m’acosta a tu
En una tarda fosca.
És ara que, quan la llum va fonent-se del tot quan començo a sentir una escalfor que m’allunya del món
Berta
Baixo al fons de les memòries on escolto un crit de la meva antiga ànima.
I descobreixo coses oblidades
Biel
Ara tot és passat.
L’aroma de la infantesa
i la sensació del sol cremant
els camins de sorra.
El so de l’aigua penetrant a la costa.
I el petit veler que navega lentament per l’horitzó.
Genís
Navego pel llac de la memòria, on els records es troben, encenent fogueres, que maten gels.
El pas del temps, fa el llac més immens. Isaac
Camins entrelligats fins l’últim fosc de la vida.
Et somio entre les estrelles, branques del record.
Et veig en el blau cel, quan la teva mà juga de carícies.
Maria Font
Mirant per tots els racons de la meva memòria fins a trobar una llum, una llum que mostra tot el que buscava. En la claror del matí envoltada d’aigua, vent, natura...
El soroll de les gotes caient els arbres bellugant-se.
Maria Garcia
Estol d’ocells conjurats a ple vol.
El destí, el somni, l’aire dels records.
Em criden
M’abracen
M’acaronen
I em fan volar, com l’estel del somni.
Maria Valls
En aquest temps de tardor, torno als moments dispersos on la seva presència m’acompanya.
Em trobo de nou al mateix instant, entre un tapís de colors que formen
un paisatge ple de pinzellades, que em condueixen a aquells records perduts.
Marta C
El rastre del record torna amb la mateixa
força que la primera vegada.
Aurores que com un salt enrere
il·luminen la seva essència.
Aroma marina agradable i intensa
dels matins quan de dia ens trobàvem.
Alegria que formin part de mi.
Marta S
És ara quan la mirada s’enfosqueix i les estones viscudes es manifesten.
Remembro moments a la llar amb la flaira dels àpats.
Al tastar-lo, memoro el gust de la família que em porta a la ninesa
Martina
Aigües de memòries
Passat llis, fi, petit.
Dues siluetes.
Les aigües banyades de memòria, recorden la tardor plena i viva.
Comença el novembre.
Olors de colors,
i arbres que se’n van.
Escorça plena d’il·lusions.
Mateo
Miquel
Miro enrere i veig el meu arbre de la memòria on reposa i es guarda el meu passat.
Allà l’escalfor perdura.
I no marxa, igual que el meu passat.
Eternament
entrelligat amb mi.
L’olor em crida.
Camino a l’atzar dins la memòria.
Dins del cap reneix la infantesa.
Encara hi queden crostes d’on hi surten petits versos.
Vinyet
Navegant per la meva infantesa
em crida un vers d’un lloc llunyà
inhalant tots els moments viscuts
trepitjant cada pas dels anys passats.
I escoltant les antigues veus dels meus avantpassats.
Jana
És ara quan tanco els ulls
i sento l’olor del passat
i el soroll de les gotes d’aigua.
Cada àtom
és una part de mi.
Tot fosc, m’ajec i em deixo portar.
Sara
Mapa de les olors d’Esparreguera
Cartografia artística
Podem descriure el nostre entorn des d’un sentit diferent al de la vista? Descobrim l’artista i dissenyadora Kate McLean que explora les ciutats a través dels seus aromes. Diferents passejades olfactives li permet interpretar col·lectivament la ciutat i traduir visualment aquests “paisatges olfactius” en un mapa d’olors de la ciutat. El seu treball ens fa preguntar-nos quin seria el mapa d’olors d’Esparreguera i ens proposem fer un mapa sensorial del nostre poble seguint la metòdica d’aquesta artista.
Per documentar totes aquestes percepcions olfactives utilitzem un full de registre on identifiquem no únicament la olor i el lloc, sinó també altres paràmetres con la intensitat, la durada, si la olor és agradable o no, si és una olor esperada, així com què ens suggereix o en què ens fa pensar. Per recollirho utilitzem tres tipus diferents de captura d’olor: l’olor passiva (ens ve de sobte), l’olor activa (l’anem a buscar i puc utilitzar altres sentits per percebre-la) i la olor lliure (utilitzo qualsevol dels dos mètodes).
Per crear el mapa de les olors d’Esparreguera realitzem quatre passejades olfactives:
● Plaça del Centre - Carrer Gran
● Carrer Gran - Església de Santa Eulàlia
● Mercat ambulant
● Bosc de Can Roca
Passejades olfactives
Decidim anar al mercat ambulant, perquè és un lloc amb una alta concentració d’olors diverses degut a la quantitat d’aliments diferents que s’hi troben. Aquest entorn ens transporta a l’escenari on neix el protagonista de la novel·la El perfum, que descriu olfactivament amb tots detalls en el primer capítol del llibre. En aquest cas, el seu és un mercat de l’Edat Mitjana, ben diferent al que seria un mercat de la nostra societat actual.
La passejada que vam fer consistia en un recorregut de forma individual i lliure en el que l’únic objectiu era anar olorant i buscant olors que de forma inconscient no detectes. Vam trobar olors febles com per exemple la de les bledes i d’altres més fortes i persistents com per exemple les del pollastre, agradables com la dels xurros o desagradables com la del peix.
Després de la passejada olfactiva pel mercat i per diversos carrers d’Esparreguera ens proposem d’anar al bosc de Can Roca per poder registrar les olors del bosc. Vam realitzar un recorregut circular pel Turó de les
Ginesteres on vam percebre una gran varietat d’olors. La predominant va ser la de fusta tallada barrejada amb gasolina, ja que estaven realitzant treballs de deforestació, tot i que a dalt del turó també vam percebre olors de plantes aromàtiques com el romaní i la farigola.
Donem color a la olor
Després de les passejades olfactives decidim intentar representar visualment les olors percebudes. El color i l’olor s’agafaven de la mà i ens retornàvem a l’instant concret de la passejada olfactiva.
Amb la idea de crear el nostre mapa d’olors d’Esparreguera, ens endinsem en el concepte de cartografia artística, veiem exemples, i pensem com podem representar visualment aquest registre olfactiu.
Volem crear una cartografia artística que representi les olors d’Esparreguera
•Fem una pluja d’idees per veure com podem representar artísticament la nostra idea.
•Sorgeixen diferents propostes, com la d’ús de panells de vidres sobre un mapa d’Esparreguera amb taques de colors que representin les olors.
•Trobem que les primeres propostes donen massa importància als carrers i als llocs i no tant a les olors, així que decidim allunyar-nos del mapa d’Esparreguera, un element important sobretot des del punt de vista visual i no tant l’olfactiu.
• Inspirant-nos en els mouillettes, les tiretes que s’utilitzen per testejar o provar un perfum, pintem tires de color que associem amb una olor. Ens posem d’acord en les següents
consignes: la durada la representarem segons la llargada de la tira i la intensitat amb el gruix i la saturació del color.
•Experimentem amb diferents maneres de presentar aquestes tires d’olors. Decidim canviar el suport de paper pel de tela, ja que la seva volatilitat ens recorda més a la de les olors, i presentar-les com a una escultura mòbil que recull les olors d’Esparreguera organitzades per gammes de colors. La peça anirà acompanyada d’un llibre on es documenten totes les olors que hem recollit en les passejades olfactives.
Elaboració de perfums
Demanem ajuda a la Promoció Et recordo
Volem seguir indagant en el procés d’elaboració d’un perfum i demanem ajuda als companys i companyes de la Promoció Et recordo de 4t d’ESO, ja que l’any anterior, des del projecte
d’Artquímia, van investigar-ho. Ens van explicar que el primer que
van fer va ser contactar amb un expert aromista que els va introduir en el món de les olors. Ens expliquen alguns conceptes bàsics que van aprendre com que en els aromes hi ha tres tipus de notes: primer la nota de cap, que és la primera impressió, la segona és la de cos, és la que dona el gust, i per última, la de fons, que aquesta ens dona el punt de vista de la durada i la presència.
També ens van explicar com es fan els perfums i que el que realment dona olor a un perfum és l’oli essencial, que podem extreure de plantes, fruits i arbres. Existeixen diferents mètodes d’extracció com són la destil·lació per l'arrossegament del vapor i la maceració en base oli vegetal o alcohol.
Per fer el perfum, a part dels olis essencials, també necessitem alcohol, glicerina vegetal i aigua destil·lada. Ens faciliten la metòdica que ells van utilitzar on les quantitats estan expressades en tant per cent. Ens expliquen que tenir-ho en percentatge és molt millor, ja que ens permet després calcular-ho nosaltres en mil·lilitres i ajustar-ho a la quantitat que nosaltres desitgem depenent de la capacitat del recipent.
Experimentació al laboratori
Ens proposem fer una primera experimentació al laboratori per elaborar perfums. Partim de la informació i la metòdica facilitada pels companys i companyes de 4t d’ESO, posant en comú primer els apunts presos i acordant els passos que seguirem per fer-ho. En aquesta posada en comú ens trobem que alguns tenim anotades quantitats diferents. Conversant ens adonem que algunes estan recollides en tant per cent i altres en mil·lilitres. Així que el primer que haurem de fer serà mesurar la capacitat del recipient i calcular la proporció en mil·lilitres que corresponen a cada percentatge.
Al laboratori engrups de treball discutim les diferents possibilitats d’obtenir aquesta mesura i calculem la capacitat del recipient. Ens adonem que ens resulta molt més fàcil calcular aquesta proporcionalitatperunrecipientde10ml que per un de 12 o 30 ml.
Metòdica perfum
Fòrmula:
• 65 % d’alcohol
• 15 % d’aigua destil·lada
• 5 % de glicerina
• 15 % d’oli essencial
Fòrmula per a un recipient de 10 ml:
• 6,5 ml d’alcohol
• 1,5 ml d’aigua destil·lada
• 0,5 ml de glicerina
• 1,5 ml d’oli essencial
Procés que seguim:
1. Calculem la capacitat del recipient.
2. Fem la conversió de percentatge a mil·litres.
3. Amb una proveta mesurem les quantitats exactes d’alcohol i aigua destil·lada. La glicerina la mesurem mitjançant un comptagotes.
6. Fem la barreja en un vas de precipitats.
7. Triem els olis essencials que més ens agraden (pot ser un de sol o en podem barrejar uns quants).
8. Afegim unes cinc gotes de cada oli. Si la olor és molt intensa, afegim menys gotes, i sinó més.
9. Durant la pràctica anem registrant i documentant tot el procés a la llibreta de laboratori per tal de poder replicar i analitzar l’experimentació realitzada.
Descobrim els olis essencials
Xerrada i taller amb l’Erica XXX
Per seguir aprenent què són i com s’elaboren els olis essencials ens visita l’Erica, la mare de la Jana, que practica l’aromateràpia. Descobrim que l’oli essencial és l’essència molt concentrada i que depèn de la planta s’extreu d’una
part o d’una altra. Per exemple, de la llimona s’extreu de la pell i de la rosa dels pètals. Ens explica que existeixen diferents mètodes d’extracció com l’enfleurage, la maceració, la destil·lació i la pressió en fred i que, tot i que amb els anys ha anat evolucionant el seu ús, els olis s’utilitzen des de l’antic egipte.
Per experimentar de forma més vivencials què són els olis essencials ens va preparar uns tallers de reconeixement
d’olors i de vinculació amb records i emocions.
Tallers d’olis essencials
Identificació d’olors Emocions i olors
Aquest taller consistia en identificar l’oli essencial i la planta, espècie o aliment. Podia semblar fàcil, però no ho era, ja que hi havia olors molt similars com per exemple la de taronja o la de llimona, que eren pràcticament iguals. També hi havia algunes de més fàcils, com la de menta.
Aquest taller consistia en olorar l’oli essencial i conversar amb el grup quina emoció ens transmetia. Com que cadascú tenia una percepció diferent de l’olor, les emocions que ens podien transmetre també van ser molt diferents.
Ancoratge olfactiu
Durant la xerrada, l'Erica, ens ensenya què és l’'ancoratge olfactiu. Consisteix en associar un aroma amb un record. Cadascú va escollir un dels olis essencials que ens va portar l’Erica i, tancant els ulls i olorant l’essència, vam
connectar amb un record que ens havia fet sentir.
Reconèixer l’olor
Aquest taller consistia en identificar amb els ulls tancats a quina planta, fruit o arbre corresponia cada olor. La més fàcil van ser la xocolata i una de les més difícils, l'anís.
Disseny de les fragàncies i el perfum
Definim les olors que ens transmeten les obres “Bleu du cel” i “Fallen tree” i el perfum
Meraki
“Bleu de ciel”, Vassili Kandinsky
Fresca, cítrica, mar, sal
“Fallen tree”, de Benjamin Graindorge
Fusta, bosc, humitat, plantes aromàtiques (romaní, farigola), argila (terra humida).
Meraki
Suau, dolç (oli essencial de vainilla), amor (oli essencial floral, per exemple de roses).
Elaboració d’olis essencials
Recollida de plantes aromàtiques
Ens proposem elaborar els nostres propis olis essencials per crear les nostres fragàncies i perfums.
Per fer-ho anem al bosc de Can Roca a recollir plantes aromàtiques, com el romaní i la farigola. Durant la
passejada olfactiva registrem altres olors i decidim provar d’experimentar amb altres elements naturals com el llentiscle, l’escorça d’alzina, l’argila vermella i la pissarra.
Preparació dels olis essencials
Llegim i investiguem diferents tècniques i processos d’extracció d’oli essencial i decidim realitzar dos tipus d’extracció: maceració en alcohol i maceració en oli vegetal.
La maceració en oli consisteix en deixar reposar la
part de la planta de la que volem extreure l’essència
en una solució d’oli vegetal durant un cert període de temps, perquè oli absorbeixi la major quantitat d’essència. En el nostre cas el deixarem reposar tres setmanes en un indret fresc i obscur i utilitzarem oli de ricí.
La maceració en alcohol és el mateix procés que en oli vegetal, però a l’hora d’extreure l’essència, la dissolució es congela. Això es fa perquè l’alcohol no es congela a -18º, però sí l’essència, per tant la separació sòlid-líquid es fa relativament senzilla.
Ens grups de treball escollim una d’aquestes dues tècniques i un dels elements naturals recollits al bosc (romaní, farigola, llentiscle, escorça d’alzina, argila vermella i pissarra) i procedim a fer la maceració, tot documentant el procés seguit acordant una pauta de pràctica de laboratori que hem trobat en la documentació consultada.
Aquest tipus de registre els permet aprendre el mètode científic i sistematizar procesos d’experimentació. Els ajuda a recordar allò què van coneixent i els reptes que es proposen, aclarir conceptes que estan tenint en compte i calcular i representar quantitats i fórmules per poder posteriorment analitzar, repetir i variar. Documentar ens ajuda a adonar-nos com estructurem el coneixement que anem creant, com pensem i calculem i poder repensar el procés.
Procés d’extracció dels olis essencials
Procedim a fer la filtració per separar l’oli i l’alcohol de les parts macerades de la planta.
Amb la maceració en oli vegetal hem acabat obtenim un compost d’oli vegetal barrejat amb oli essencial. No hem
obtingut suficient oli essencial per a poder fer el procés de decantació.
Amb la maceració en alcohol hem pogut separar l’alcohol de l’oli essencial congelant la dissolució. Hem pogut observar que l’oli essencial s’ha congelat, mentre que l’alcohol no.
Observem que no hem pogut obtenir oli essencial de les diferents maceracions. Pensem que és degut a un tema de rendiment. Creiem que necessitem més quantitat de planta per obtenir prou oli essencial.
L’olor de l’art Descobrim l’artista NASEVO
NASEVO és el nom artístic d’Ernesto Ventós, un reconegut creador d’essències i un col·leccionista d’art que, en lloc de mirar les obres d’art, mirant-les
les olora. La Fundació Ernesto Ventós ens obre les
portes a aprofundir en la relació entre l'olor i l'art contemporani.
La Fundació Ernesto Ventós promou l'art contemporani i la cultura des de la seva creació el 2010. Organitza exposicions, ofereix programes educatius i col·labora amb altres institucions culturals. També dona suport a artistes emergents i també a projectes innovadors en l'àmbit de l'art. El seu objectiu principal és fer més accessible l'art i preservar el patrimoni artístic per a les futures generacions, contribuint al desenvolupament cultural a nivell local i internacional.
Ernesto Ventós, sord des de la infància era un artista que va néixer l’any 1945 i va morir l’any 2020. Va crear una empresa de destil·lació d’essències anomenada NASEVO, on ell elaborava perfums i aromes. Ernesto va decidir emprendre l'ofici familiar de fer olis essencials, ja que ho havia vist des de ben petit i el negoci va anar augmentant. Va adquirir els seus coneixements de perfumista al costat del seu pare. Es va integrar de molt jove a l’empresa de destil·lació d’essències fundada el 1916 pel seu avi, l’evolució de la qual ha donat lloc a les dues indústries existents actualment. Ha col·laborat amb molts artistes que li encarregaven una essència per la seva obra d’art. Com ell explicava sovint, es va adonar que els artistes plàstics normalment treballen donant preeminència als sentits de la vista i l’oïda, de vegades també al tacte, però no a l’olfacte. En aquesta obstinació implica altres artistes que es van convertir en els seus
L’obra artística d'Ernesto Ventós està relacionada amb nassos, ja que per ell el nas eren els seus ulls. Ernesto Ventós, era un artista que sentia el que feia en cada obra. Com vam poder comprovar en totes les obres hi ha alguna cosa
relacionada amb el nas. També, moltes de les
seves obres són abstractes, i no necessàriament
tenen un sentit en concret. Cada obra, sigui
quina sigui la seva forma, color o mida, recorda al col·leccionista un moment viscut a través d'una olor. Ventós utilitzava materials com el bronze, l’acer i el vidre per donar vida a les seves creacions.
Visitem la Fundació Ernesto Ventós
Veient que està en total sintonia amb el que nosaltres ens proposem realitzar, decidim visitar el seu estudi ubicat a la colònia Güell i la col·lecció d’art OlorVisual. Durant l'estada, veiem moltes de les seves obres, totes amb un denominador comú: el nas, representant el sentit olfactiu.
Dialoguem i col·laborem amb la Fundació Ernesto Ventós
També coneixem al Nicolás Rico, un artista perfumista que havia sigut l’ajudant d’Ernesto Ventós, i que actualment dinamitza la Fundació i els tallers olfactius.
De la seva mà realitzem un taller on olorem, dialguem i descobrim com Nasevo connecta el sentit olfactiu amb el món de l’art. Amb ell compartim el nostre projecte i ens presenta algunes de les olors que volem relacionar amb les obres escollides, olor de terra humida i olor marina, i ens mostra com NASEVO les va relacionar amb algunes peces d’art contemporani.
Ens explica que aquestes essències s’aconsegueixen químicament al laboratori i ens preguntem com podem obtenirles. En aquest moment iniciem una estreta col·laboració amb la Fundació que ens acompanya durant el transcurs del projecte.
Amb el Nicolás mantenim un diàleg i col·labora preparant-nos
les essències d’aigua marina, floral marina i terra humida, amb les què podem dissenyar les nostres fragàncies.
