Rubió_Els éssers de Kandinski

Page 1

10
9 i
anys

El color és un poder que interpel·la l'ànima. El color és un teclat, els ulls són un martell, l'ànima és una cadena. L'artista és la mà que juga, tocant una tecla o una altra, per causar vibracions a l'ànima.

Concerning the Spiritual in Art, 1911. Kandinsky

Establir un diàleg amb l’obra Bleu de ciel (Blau cel), 1940, de Kandinski sense conèixer el títol, ni tampoc l’autor ens permet endinsar-nos en l’art de mirar i deixar córrer la imaginació. Cadascun de nosaltres té a les mans un dels organismes que pinta l’artista i els mirem encuriosits:

- Aquest animal no és real, però et recorda a la realitat i els colors et porten també a pensar altres coses. Em fan sentir alegre.

Descobrim la primera obra

Què hi veus?

- Hi veig un peix que té un ull o unes potes.

- Si el mires al revés sembla un peu.

- Aquest blau em recorda a un mar, també hi ha un riu, un tros de pa, una piscina i tot em recorda a les anguiles.

- Veig un ocell picant a terra, o picant a l’arbre.

També veig una forca com la dels diables, i també veig una escombra.

- Un corn, un cavallet de mar i una gamba.

- S’assembla a un gat, però si ho mires així sembla un llangardaix amb dues potes.

- Això que veiem coses diferents en el mateix dibuix es diu art abstracte?

- Em recorda al Picasso perquè fa quadres que per dibuixar una cara potser fa una part aquí i l'altra més avall.

- És surrealista.

- Fa coses que no tenen sentit, treure el sentit de les coses.

- Intenta fer les coses simètriques, però desendreçades.

- Jo crec que no, que fa coses asimètriques, potser fa una mà amb 6 dits.

- El cos humà no és simètric, encara que ho pensem, perquè, en una mesura molt petita la meva mare té una orella més gran que l'altra.

- El pintor mira moltes coses de la realitat i les barreja i les canvia de color. Perquè això no t'ho trobaries a la realitat.

- I que totes aquestes peces s'ajunten d'alguna manera.

- Potser amb aquesta pintura volen parlar d'algun problema, i que la gent li doni el valor que creguin, però que no tinguin cap objectiu concret, sinó que els facin pensar

- Crec que és com un trencaclosques.

La persona que ha imaginat aquests éssers, com ho deu haver fet?

Pensem que els diferents éssers tenen relació entre ells i per grups intentem imaginar on se situarien i quins vincles tindiren entre elles.

- Aquesta part de sota més cap a vosaltres és mar i l'altra part és superfície, aquest personatge és el barba-roig que està pujat sobre una barca.

- Al mar també hi ha una gamba que s'està menjant les algues.

- Això que primer havíem dit que eren unes potes de pollastre, hem creat una història que els pollastres anaven sota el mar i han anat evolucionant per poder viure sota el mar.

- A la superfície també hi ha un altre vaixell amb una persona sobre i un colibrí volant.

- Hi ha una part de mar, una part de terra, d'aire i l'espai.

- Al mar hi ha un pop, una medusa, un peix.

- A l'aire hi ha un drac, un ocell, un picot.

- A terra hi ha una tortuga, un gos salsitxa corrent i una sargantana o un gat.

- A l'espai hi ha un àlien, una nau extraterrestre i una altra nau.

- Ho hem representat com el sistema que tenim nosaltres, el cel, el terra, l'aigua... les capes o seccions de la terra. Diferents àmbits que tenim per viure.

- No hem volgut fer com els altres de separar, hem buscat que seria com un trencaclosques, alguns sí que tenen com formes més reals, però només ens hem fixat en el fet que encaixin les formes. Volíem que tots estiguessin molt connectats.

- La forma de tot sembla com un infinit.

- Em recorda quan tota la classe fem rotllana perquè tots som diferents per dins.

- Primer hem pensat en el grup, i la forma és arrodonida i nosaltres fem la rotllana així.

- Com al Camp d'aprenentatge que vam parlar de nodrir-se, relacionar-se i morir.

Descobrim la segona obra

Què hi veus?

- Si començo des de baix i vaig pujant, veig en 3D, em sembla una pinya.

- Sembla un rusc d'abelles.

- A les formes dels hexàgons és on entren normalment les abelles.

- A mi m'ha semblat blat de moro, una patata grillada...

- Jo hi veig una pila de pals tallats.

- Metafòricament, jo ho veig com mil ulls t'estiguessin observant. Qui ens observa? Humans, un humà amb molts ulls.

- També podria ser una ciutat, la Terra... si t'ho mires horitzontal, es veuen els edificis que surten. Qui hi viuria?

- Podria ser també un hotel per insectes.

- És una cara de persona. Potser es podria anar adaptant pel món de l'altre quadre. Els personatges que estem fent nosaltres.

- És una pedra amb fongs. Em recorda a una roca, una pedra rara.

- Podria ser també un capoll d'eruga, una crisàlide.

- Jo ho veig com un lloc de guardar coses molt importants. A la pel·lícula del revés, a cada forat hi ha un record.

- Jo hi veig una petjada de sabata.

Si hi entressim què us trobarieu?

- Una biblioteca de diferents coses. L'apartat de somnis... M’agradaria entrar a la porta dels records dolents. La part fosca i de sota seria la dels mals records i la part de dalt és més clara.

- El meu pare diu que s'han de passar moments dolents perquè en vinguin de divertits.

- Seria l'arxiu del teu cervell.

- Tindria curiositat per entrar-hi. M'imagino com un món fet de fusta: titelles, cases de fusta...

- Jo voldria entrar a les dues parts de l'arxiu, la de les coses bones i dolentes. Després voldria sortir per explicar-ho a l'escola, a la família...

- M'agradaria entrar-hi per poder viatjar si fos una nau.

- A mi m'agradaria entrar i després sortir. Per quedar-m'hi hauria de trobar el record que m'agrada més.

- Jo crec que al final et cansaries de sempre estar al mateix lloc. Hi ha una cançó de Xiula que explica que a vegades també cal perdre i passar moments de tot.

- Està bé tenir tots els sentiments, no està sempre al calaix d'un bon record.

- Si entres a cada un d'aquests forats, pots quedar-te als records, que els somnis es complissin... seria com un joc.

La Carlota, guia a l’exposició, ens fotografia la crisàlide per dins.

Parlem sobre art amb l’Einat, guia turística, i la Tamara, professora de dibuix

- Abans els artistes, fa segles, eren professionals, la seva professió era fer art. Algú ha vist alguna obra així?

- Jo crec que no era abstracta, si havien de dibuixar art ho feien tal qual.

- Quan van veure que la fotografia ja representa la realitat, va començar l’art abstracte.

- Jo vaig anar al Louvre i vaig veure pintures així, que explicaven coses que estaven passant amb persones.

- Què és la pintura realista?

- Estan fetes amb molt de detall.

- Tot lo contrari al realisme.

- Jo crec que seria surrealista això.

- Jo aquest estiu vaig anar a Itàlia i vaig estar la Galeria degli Uffizi.

- Els pintors d'abans estudiaven molt

l'anatomia de les persones per pintar-les.

Trigaven mesos a acabar aquestes pintures.

- Jo us vull preguntar: què és un artista?

- Pot ser un pintor, un músic, algú que es relacioni amb l’art, com un cantant.

- També poden ser que coses que s’aprecien com l'òpera.

- Algú que té passió per l’art.

- És algú que s'inspira, que fa art.

- Quan es va inventar la càmera, el món de l’art va patir una crisi i es van reinventar i a poc a poc van anar utilitzant més la imaginació i el seu món interior i va sorgir l’impressionisme. Què és la pintura impressionista?

- És la impressió que tu tens d'una forma.

- Jo crec que és mig realista mig abstracte i que t'ha d'impressionar.

- És agafar una persona, un animal i que et recordi la forma però utilitzar els colors per transmetre una sensació com per exemple Monet. Temps després va aparèixer l’art abstracte, què en sabeu?

- No hi ha res que sigui real, hi ha colors i formes també.

L'Einat i la Tamara ens proposen pintar mentre escoltem música clàssica i deixar-nos emportar pel ritme, els instruments, la intensitat, les formes i les emocions…

- Jo m’ho he passat molt bé, m’he deixat anar.

Endrecem les informacions que hem après aquests mesos i construïm una línia del temps.

Descobrim que la natura és un model i font d’inspiració per als artistes, els quals com Kandinski intenten reproduir les formes i els moviments. Kandinski va més enllà i explora la relació entre so, color i forma, de fet, en aquella època, l’artista rus no era l’únic a fer-se aquestes preguntes i va trobar una font d'inspiració amb les formes abstractes de Joan Miró i que junts van experimentar amb el color i la forma. L’art abstracta ens fa sortir dels paràmetres del que és ordinari per pensar en l’extraordinari i la diferència. Els marges del quadre se’n queden curts i imaginem organismes que viuen més enllà, potser a l’espai. Pensem què passaria si un humà formés part de la composició de Blau cel, es transformaria? Creiem que s’adaptaria i conviuria i decidim construir al taller uns éssers tot pensant amb les formes, els colors i separar allò que en la realitat no és ni separat ni separable.

Si un humà formés part de la composició Blau cel (1940)

- Potser tindria un cap en forma de plàtan, els seus ulls serien festucs.

- Les formes serien corbes.

- Els colors serien de colors, blau, verd...

- Jo no hi entraria perquè primer m'hauria de preparar. No estaria acostumada a aquestes coses tan estranyes.

- Potser a les persones que els agrada l'art abstracte sí.

- Jo només entraria si pogués sortir.

- Jo entraria, però primer em prepararia per descobrir coses noves.

- Voldria entrar si aquests animals no fossin perillosos.

- Jo preferiria no entrar-hi. Hi ha una pel·lícula que també entren en un altre món, em sembla que es diu Viaje a la tierra i uns nens es perden.

- Jo crec que ens adaptaríem i conviuríem.

Ens compartim el procés de creació dels éssers, les descobertes i dificultats.

- Estem acostumats a la realitat. No sabem si està bé.

- Són tots molt originals.

- S'assembla a Asclepi al déu de la medicina que vam veure el curs passat a Empúries.

- Jo crec que quan tu dibuixes amb llapis estem acostumats a passar-ho a net o esborrar, en canvi, aquest teníem un petit referent com una idea de la realitat, però no podíem planificar gaire, el nostre grup ha treballat sobre la marxa. Ens ha costat imaginar tot el dibuix, hem anat fet per parts.

- Nosaltres hem fet un esbós a un full d'esborrany per tenir les idees.

- Nosaltres hem començat fent una persona de les normals i després hem anat afegint coses que no són normals i ens ha anat quedant així.

La imaginació en porta a descriure la vida dels personatges que va pintar Kandinski i els mots agafen importància. Ens preguntem com són i què pensen i endinsem en una recerca de paraules i expressions que siguin escaients als nostres personatges.

Triem tres éssers del quadre i provem a descriure’ls

- Podria tenir un nom científic: Sentimentus poparius…

- És un pop, però tothom es pensa que és un calamar. La seva mare és un calamar i el seu pare un pop.

- Té una Identitat secreta, el seu nom podria ser Anònim.

- Té una por i és quedar-se sense amics.

- Potser els colors foscos són els sentiments dolents que té.

- Jo crec que té com un poder, com un alcalde, poder de convocatòria, visible.

- Jo crec que és madur, independent, sap fer les seves idees i diu el que pensa sense por.

- És tímid perquè té aquesta closca per amagar-se.

- Jo el veig solitari. Ell és únic comparat amb els altres.

- Crec que vol saber què passa sempre perquè té un coll molt llarg. És tafaner.

- A més, crec que es posa en molts problemes.

- Jo el veig lent.

- Podria ser la missatgera d'aquest món, com una cartera.

- Potser hi ha gent que sap les coses dels altres i d'altra gent que no.

- Tindria una oficina amb finestretes on la gent mira les cartes que hi ha a dins.

- Aquest animal potser podria pol·linitzar.

- Per l'aspecte que té, el cap i les cames allargades, el veig ràpid.

- També seria figaflor, perquè el veig refinat.

- Potser estarien en un bosc de plantes fantàstiques i pol·linitzarien perquè els nens tinguessin caramels.

- El veig social, però una mica cregut. Es creu superior als altres.

- Aquest personatge potser s'ha inventat més estacions de l'any.

- Per cada estació de l'any, podria pol·linitzar una cosa diferent: llibres, nadons, xocolata, fantasia…

- …

- …
- …

Podríem crear una història

- Podríem moure els personatges del quadre a l'obra del rusc.

- Jo crec que encaixaria. Perquè vam dir que podria ser una biblioteca del nostre cervell i cada personatge pot ser un somni.

- Hauríem de descriure primer els personatges.

- Podríem fer servir un personatge de terra, cel i un de mar.

- Jo crec que hauríem de transmetre un missatge.

- Tots som diferents.

- No jutgem a les persones per com són. Ens inspirem en el llibre Els meravellosos animals de Terrastranya i pensem com Stefano Benni fa les descripció dels personatges. Quan ja tenim les descripcions començades, demanem ajuda a la Montse Fusalba, ella en sap molt sobre conte i novel·les.

les descricions amb
Enrriquim

A partir de l’experiència de crear un humà abstracta, decidim descriure i després donar forma a un altre ésser, aquest cop inventat per nosaltres.

- És humil, no es creu el millor.

- Ell és científic i va crear la terra on viuen ara.

- Jo el veig amb més anys de Matusalem, és el savi de la vila.

- Sempre vol que es facin les coses com ell vol.

- Té una escultura a la vila.

- Jo crec que és la primera persona que va estar a l’illa.

- Quan va arribar va patir una transformació.

- Ell era pintor, i pintava obres d’art sobre l’indret i els éssers que hi vivien el veien com un Déu.

- Té molts colors.

- Podria tenir parts dels éssers de Kandinski.

- Ell era Kandinski i es va convertir amb una forma abstracta.

- Jo el veig golafre també.

- Ell és cec però s’imagina formes.

Parlem de la forma i al taller amb la Núria el dibuixem.

- Jo m’imagino una taca de pintura.

- A dins té com una cara rodona que té formes geomètriques.

- Té uns peus en forma de pinzell.

La Núria ens proposa treballar la tècnica del collage i creem estampats de colors propis. Ens entrenem a mesurar, retallar i encaixar les peces.

Es trobaran aquests personatges per iniciar un diàleg?

Encara no ho sabem.

Anònim

Sentimentus poparius

Hola, em dic Anònim, soc un pop ben plantat, tinc molt d'amor propi perquè encara que soc fill d'un pop i un calamar i la meva identitat és secreta (això no ho porto gaire bé), puc conviure bé amb els vilatans. Malgrat això tinc sentiments dolents, puc controlar-me i tornar a ser amable.

Tinc tant poder com un batlle, puc convocar als vilatans per explicar-los els perills que podem passar i protegir-los. Els colors del meu cos són acolorits com les papallones i expressen com són els meus sentiments: els foscos són les pors i la meva tristesa i els clars són l'alegria, l'amor...

Viure pel fons del mar en fa sentir feliç perquè soc molt curiós i així puc descobrir aspectes misteriosos de les profunditats.

El carter Carterus xafarderus

Soc el carter perquè tinc la sort de repartir les cartes. Gràcies al meu coll llarg puc tafanejar i saber informació del que passa entre els veïns sense parlar, hi tinc la mà trencada llegint les

cartes dels vilatans abans que les rebin. Justament això em

porta molts problemes perquè s'enfaden amb mi, però com que soc tossut com una mula de totes maneres ho continuo fent.

Soc solitari, no sé relacionar-me amb la gent, soc tímid i més callat que un mort. Faig la meva feina silenciosament i m'ho passo "pipa" enviant missatges misteriosos als vilatans. Si em descobreixen he begut oli i em poso vermell com un tomàquet i m'amago dins la closca mentre continuo llegint les cartes.

La pol·linitzadora

Polinitzadorus Estacionus

Em diuen la pol·linitzadora, el meu nom científic és Polinitzadorus Estacionus. Si m'han posat aquest nom és perquè pol·linitzo a totes les estacions, soc més ràpida que el vent fent la meva feina, soc més treballadora que una formiga i més neta que una patena.

La meva feina consisteix a pol·linitzar a cada estació el que li pertany i a l'estació de la fantasia pol·linitzo imaginació, somnis, llibres... A l'estació de les pors pol·linitzo el mal temps, faig que les tempestes i huracans no espantin a la gent; i a l'estació dels recursos, arriben tsunamis carregats de subministraments i faig que arribi a tothom aliments, roba, farmacioles… No m’agraden els embolics i procuro no buscar problemes perquè soc molt figaflor. Puc viure un temps indefinit o moro quan desapareixen els colors de les meves vides.

L’artista de Terrarubi

Sinestesius golafrus

Tots em coneixen perquè soc més vell que Matusalem. Abans era científic i ara soc artista. Tinc un poder, la sinestèsia, que em permet pintar els sons del meu voltant.

Vaig crear l'indret on vivim perquè el vaig dibuixar i ara tothom em coneix i pensen que soc un referent. El que no saben és que soc cec i pinto pensant amb els colors, les formes i la música del meu voltant. Quan vaig dibuixar la vila era un humà i en arribar-hi em vaig transformar en una taca de colors i línies corbes. De totes maneres, vaig conservar la golafreria i per més que mengi sembla que sempre tingui un budell buit.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.