Promoció Et recordo_La dualitat...

LA DUALITAT ENTRE EL MÓN ONÍRIC I EL SENSORIAL

Promoció: Et recordo 2023-2024

INTRODUCCIÓ

El projecte de Sant Jordi d’enguany s’inicia amb una llarga pluja d’idees a classe, com gairebé tots els nostres projectes. En aquesta posada en comú, vam debatre sobre el significat de diverses obres abstractes que donaven a peu a pensar. Aquestes escultures eren tres: Femme et Homme, Crisàlide i Globulocell. Aquesta última és la que possiblement més dubtes i preguntes ens va generar. De què està feta? Com s’aguanta, desafiant la gravetat? Què busca transmetre el seu color? Què vol dir la seva forma? Una estructura d’allò més peculiar que ens transmetia serenitat i neutralitat a través del seu blanc característic i indecisió gràcies a la seva forma, que no sabíem ben bé si eren núvols, cèl·lules, teranyines, camins o una simple genialitat de l’autor, Ernesto Neto. El que sí que teníem clar era una cosa: que volíem que fos aquesta última la nostra escollida per estudiar-la més a fons i basar el nostre projecte en ella, portats per la curiositat.

El primer pas per entendre millor l’obra de Neto va ser visitar-la al Caixaforum a Barcelona, a l’exposició Art i Natura. Allà, gràcies als coneixements i les explicacions de la guia que ens va atendre durant tota la visita, vam poder resoldre els nostres dubtes i conèixer amb més profunditat el que l’autor va voler transmetre a través de Globulocell, a part de generar-nos qüestions que ens van motivar a seguir investigant pel nostre compte per desenvolupar el projecte a partir de l’obra, tocant i relacionant diversos temes de diferents àmbits.

QUI ÉS ERNESTO NETO?

Ernesto Neto nasqué l’any 1964 a Rio de Janeiro (Brasil), època d’una gran generació d’artistes brasilers que varen ser testimonis de l’enfocament més liberal de l’art al Brasil. Neto obtingué la seva vocació cap al món artístic de ben petit a través del seu pare, enginyer i arquitecta brasiler.

Pel que fa a les seves obres, el mateix autor, destaca que intenten treure les persones de la seva realitat quotidiana i posar-les en un estat en el qual trobin temps per respirar i pensar, per sentir.

“Les meves obres són llocs de trobada, d’interacció i de meditació on les persones puguin desenvolupar una comprensió més amplia del món”

Ernesto Neto

L’any 1988 exposà per primer cop, i de forma individual, les seves primeres creacions artístiques a la Petite Galerie a Rio de Janeiro.

Els següents anys dedicà la totalitat del seu temps a l’elaboració d’escultures i l’exposició d’aquestes, a més a més, també obtingué reconeixements com el . Fins al 1996, any en què les seves obres experimentaren un canvi significatiu; la perspectiva d’aquestes i la seva idea artística, introduint com a component definitiu: els sentits.

En primer lloc es centrà en l’olfacte utilitzant teixits translúcids amb espècies de diversos colors i aromes. Un any després elaborà les Naus, estructures de tela transparent i flexible on implementà el tacte, permeten que, el públic les pogués tocar i penetrar.

Al llarg de la seva carrera artística, que encara avui segueix el seu curs, museus de països d’arreu del món han exposat infinitat d’obres de Neto: Brasil, Mèxic, Estats Units d’Amèrica, Austràlia, Suècia, Itàlia, Anglaterra, Espanya, Alemanya, Àustria, Finlàndia i Suïssa, i on ha rebut infinitat de reconeixements.

En una entrevista a Neto, ell va exposar l’origen de les seves obres i la reflexió de la seva infància.

“Vaig estar molt aferrat a una de les meves àvies i a la meva mare també. En vaig aprendre a teixir. El teixit és una continuació del cos, és una segona pell. A la idea que d'un fil surti una trama teixida hi ha una poesia molt gran. Que aquesta pràctica hagi estat durant anys confinada a les dones va ser una gran pèrdua per als homes. D'altra banda, vaig créixer molt a prop del mar, mirant els pescadors fer les seves pròpies xarxes, per anar a pescar els peixos que després menjarien i vendrien al mercat.”

Font: Revista Anifibia 2020

ELS SENTITS

La percepció del món per part de cada humà és totalment diferent. Cada persona té el seu propi punt de vista alhora d’interpretar cada situació, cada so, cada impacte, cada mos ... Des d’un principi no ens regeixen els mateixos patrons, cadascú té la seva manera de veure les coses, els sentits són la base que ens uneix o ens diferencia dels altres.

Aquestes enquestes representen l'opinió d’un públic adolescent (nosaltres mateixos) al qui preguntem quina importància tenen els sentits per a ells. De les seves respostes en traurem dades que es representaran mitjançant gràfics. Aquests ens donaran una opció més visual de les seves respostes i ens ajudaran a interpretar els resultats.

OLFACTE

L'olfacte és el sentit que ens permet percebre les olors. És la capacitat de detectar les molècules que floten a l'aire i entrar en contacte amb els receptors olfactius situats a l'interior del nas.

El funcionament de l'olfacte comença amb els receptors olfactius, que es

troben a la part superior de la cavitat nasal. Aquests receptors estan connectats al nervi olfactiu, que transmet els senyals olfactives al cervell,

específicament a una regió anomenada bulb olfactiu. Aquí, els senyals són processades i interpretades per altres parts del cervell, inclosa l'escorça olfactiva, que ajuda a identificar i associar les olors amb records i emocions.

VISTA

La vista, un dels sentits més sorprenents i complexos de l’ésser humà, ens proporciona un món d’experiències visuals inigualables. Aquest sentit ens permet percebre i interpretar la llum, els colors i les formes que conformen el vast paisatge que ens envolta.

Al cor de la capacitat visual humana es troba l'ull, un òrgan que funciona com una càmera biològica sofisticada. La llum en entrar a través de la còrnia i el cristal·lí, s'enfoca a la retina, una capa de cèl·lules fotosensibles que converteixen els estímuls lluminosos en senyals elèctrics. Aquests senyals són després transmesos al cervell a través del nervi òptic, on es tradueixen en imatges que percebem conscientment.

TACTE

El sentit del tacte permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressió, temperatura, textura o la duresa. Aquest sentit es troba principalment en la pell, en la qual es troben diferents classes de receptors que s'encarreguen de transformar els diferents tipus d'estímuls de l'exterior en informació susceptible de ser interpretada pel cervell.

GUST

El gust és una experiència sensorial i subjectiva associada a la percepció de sabors a través del sentit del gust. Aquest sentit es troba a la llengua i, permet detectar diferents estímuls químics presents en els aliments, com el dolç, salat, amargant i àcid.

Aquest sentit depèn de l’estimulació dels botons gustatius situats en les papil·les gustatives de la llengua.

A més dels receptors gustatius a la llengua, la percepció del gust es veu influïda per l’olfacte. El sistema gustatiu treballa en conjunt amb el sistema olfactiu per poder proporcionar una experiència completa de sabor.

La preferència per certs sabors i aliments pot estar influenciada per experiències passades, aprenentatge cultural…

L'oïda és un dels cinc sentits humans, essencial per a la percepció del món que ens envolta. És el sentit de l'audició, que ens permet detectar i interpretar les vibracions dels objectes que es propaguen a través de l'aire.

Aquestes vibracions arriben a l'orella i es converteixen en senyals elèctrics que el cervell interpreta com a so.

L'oïda té diversos components:

L'orella externa: Recull les ones sonores i les condueix cap al canal auditiu.

L'orella mitjana: Conté els ossos martell, enclavadora i estrep, que amplifiquen les vibracions i les transmeten a l'orella interna.

L'orella interna: Conté la còclea, un òrgan en espiral ple de cèl·lules

ciliades que converteixen les vibracions en impulsos elèctrics que es transmeten al cervell a través del nervi auditiu.

ENQUESTES SOBRE ELS SENTITS

Realitzades als alumnes de la nostra promoció

ANALITZEM ELS RESULTATS DE LES ENQUESTES

Analitzant els gràfics hem pogut veure com és d'important la vista en les nostres vides, no només com un sentit, sinó també com una eina essencial per experimentar i comprendre el món que ens envolta.

El formulari contenia dues preguntes: — Quin sentit és més important per a vosaltres? — i per què?. El gràfic representa els sentits més rellevants per a cada persona en diferents colors: la vista en groc, l’öida en vermell i el tacte en blau (amb un 89,7% vista, 3,4% tacte i 6,9% oïda). Com s’observa la major part de la classe considera la vista com el sentit més important.

La vista ens connecta amb la realitat, ens permet percebre colors, formes i detalls, identificar objectes i apreciar la bellesa de l’entorn. A més es valora la vista com un mitjà per a la vida autònoma ja que la seva pèrdua pot limitar les nostres capacitats per realitzar tasques quotidianes i afectar la nostra qualitat de vida en privar-nos de la llibertat de moure’s i la confiança cap al nostre entorn. Es destaca la importància de la vista en la comunicació i el benestar a la societat perquè ens permet llegir expressions facials. La pèrdua d’aquest sentit podria afectar la nostra capacitat de connectar amb els altres i la possibilitat de distingir la realitat. Per a la nostra classe la vista és el sentit més important

El menyspreu de l’olfacte en les enquestes (justificació dels enquestats)

En les justificacions dels gràfics hem pogut veure com destaca la insignificança de l’olfacte en les nostres vides, no només com un sentit, sinó també com una eina essencial per experimentar i comprendre el món que ens envolta.

El formulari contenia dues preguntes: —Quin sentit és més/menys important per a vosaltres?- i Per què?. Aquest gràfic representa els sentits menys importants de cada persona en diferents colors: la vista en groc, l’öida en vermell, el tacte en blau, l’olfacte en verd i el gust amb lila (amb un 3,4% vista, 24,1% tacte, 6,9% oïda, 41,4% olfacte i 24,1% gust). Com s’observa la major part de la classe considera l’olfacte com el sentit menys important.

L'olfacte és un sentit menys essencial en comparació amb altres com la vista, l'oida i el tacte, els quals se’ls considera més importants. Molts hem dit que no ens agrada el soroll, però el considerem útil en el nostre dia a dia, i sense ell, viuríem en un món irreal. Per a nosaltres, l'olfacte no és un sentit vital i ens podríem imaginar una vida sense ell. És el que menys afectaria la nostra qualitat de vida si el perdéssim, ja que trobem que té una influència menor en les nostres tasques quotidianes. Tot i que tots els sentits són importants, per a nosaltres l'olfacte és el menys essencial.

LA PERCEPCIÓ HUMANA A TRAVÉS DELS SENTITS

A través de la diversitat de percepcions humanes, explorarem les diferents maneres en què cadascú interpreta el concepte dels sentits. Des del naixement fins a la maduresa, cada persona experimenta el món de manera única, percebent cada estímul des de la seva pròpia perspectiva. A continuació, fem visual com aquesta diversitat enriqueix la nostra comprensió del món que ens envolta.

ELS MATISOS DEL TACTE

L’experimentació de les sensacions tàctils es fa de manera única, intentant percebre cada textura, contacte i sensació des de la seva pròpia perspectiva. Per a alguns, el tacte és sinònim de connexió i afecte, una eina per expressar amor i comprensió. El contacte físic pot ser vist com a reconfortant i essencial per a la nostra salut emocional. Per a altres, el tacte pot representar invasió o vulnerabilitat, generant sensacions d'incomoditat o fins i tot por.

Algunes cultures i entorns socials fan de la proximitat física i el tacte com a part de les interaccions del nostre ésser, mentre que altres poden posar més èmfasi en les barreres personals i el respecte per l'espai individual.

Així, la percepció del tacte varia en gran escala des d’una persona a una altra i és influïda per factors culturals, socials i personals. Aquesta diversitat enriqueix la nostra comprensió dels matisos de les relacions humanes i ens recorda la complexitat de la nostra experiència sensorial en el món fantàstic que ens envolta.

L’AVANTATGE DEL SO I DEL SILENCI

Per a molts, la sonoritat s’entén com una porta cap a la comprensió del món sonor, plena de melodies i comunicació. No obstant això, per a altres, pot representar tant barreres com desigualtat.

Reconèixer aquesta desigualtat a la vegada perfecta, és fonamental per adonar-se de la fantasia que ens envolta i per més tard, crear una societat més receptiva, on qualsevol d’aquests receptors no careixin de les oportunitats per gaudir del món sonor tan ric que ens envolta.

LA PERFECCIÓ DE LA VISTA

La vista és la llum, la interpretació de les imatges que ens permeten connectar amb el món que ens envolta d'una manera única i enriquidora. Viure en una societat que ofereix recursos i tecnologies per ajudar a aquelles persones amb deficiències visuals ens recorda la importància de valorar la nostra pròpia capacitat de veure.

La vista és un miracle quotidià que ens connecta amb la bellesa del món i ens recorda la nostra humanitat compartida. És important contemplar amb gratitud la meravella de la visió i mantenir-nos conscients de la seva fragilitat i singularitat en la nostra experiència humana gravant amb la mirada més sincera cada pas de la nostra vida en el record amb una tonalitat perfecta.

L’EINA DE L’OLFACTE

L'olfacte és el sentit més subestimat tot i les diferències individuals en la seva percepció, Aquest sentit enriqueix la nostra vida diària amb la seva capacitat de despertar records i emocions. La ciència ofereix

recursos per comprendre millor aquest sentit i gaudir-ne plenament, destacant la seva diversitat i singularitat com a part essencial de la nostra experiència humana. Aquest relacionant-lo amb imatges i fent d’ell tota una eina intel·ligent i perfecta.

EL GUST

La percepció del gust és tota una experiència sensorial. Tot i les variacions individuals en la sensibilitat gastronòmica, aquest sentit ens ofereix una gamma diversa de sabors i textures que enriqueixen la nostra vida diària. La diversitat en la percepció del gust ressalta la seva complexitat i singularitat, recordant-nos la seva importància com a part essencial de la nostra humanitat compartida. És un recordatori constant de la riquesa, el mos de cada una de les terres.

ELS SENTITS A TRAVÉS DE L’ART

Els sentits són una part fonamental del cos, són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben l’estat del seu propi cos, del seu entorn i de les seves característiques. Segons el filòsof Collingwood l’art és la creació de formes simbòliques del sentiment humà, a part de parlar de sentiments, també parlem també dels sentits, ja que a través d'ells podem parlar del sentiment pròpiament dit; són com el filtre que tenim per poder arribar a produir un sentiment. És per això que lliguem l'art amb el sentiment, l'art amb el sentit, l'art dels sentits.

La vista, el sentit més immediatament associat amb l'art, ens permet apreciar formes, colors i detalls. Des de la visió d'un color fins a la visió d'un paisatge, la vista ens connecta amb la bellesa i l'expressió visual de les obres d'art.

El tacte, pot ser un recurs poderós. Amb la possibilitat de tocar escultures, relleus o fins i tot pintures amb textures rellevants, es crea una connexió més “tàctil” amb les obres d’art. Aquesta interacció pot intensificar l’expressió i l'apreciació de l'obra.

L'oïda juga un paper vital, sobretot quan s'explora la música com a influència o acompanyament d'una obra visual.

La música pot evocar emocions i acabar de completar la narrativa d'una peça artística.

L'olfacte i el gust poden jugar un paper més subtil en l'art, influint en l'ambient d'una exposició o en la creació

d'obres multi sensorials.

En conjunt, la fusió dels sentits amb l'art pot donar lloc a una experiència més completa i profunda de l’art.

EL GUST EN EL MÓN DE L’ART

Encara que sembli molt difícil, l’art també pot estar relacionat amb el gust en molts aspectes. A continuació us parlarem dels més famosos:

El més conegut és l’art culinari, el qual és una forma d’art que es centra en la preparació i presentació d’aliments. L'art culinari és una forma d'expressió que uneix la creativitat, la tècnica i la passió per crear plats que no siguin només deliciosos, sinó també visualment atractius i emocionalment satisfactoris.

El gust també està lligat amb la percepció visual. La presentació estètica d’un plat, els colors vibrants i la disposició dels elements poden afectar significativament l’experiència gastronòmica. L’anticipació visual d’un plat pot influir en l’anticipació del sabor que s’obté al consumir-lo. El gust també pot evocar records de la teva infància o moments especials de la teva vida. Aquesta sensació ens fa recordar moments específics i ens crea una sensació de nostàlgia de la infància. Per exemple, després de molts anys tornes a menjar aquell gelat que menjaves de petit tots els estius. En aquell instant, pots recordar tots els dies que passaves menjant aquell gelat, on compraves el gelat i amb qui menjaves aquell gelat. Aquesta capacitat de recordar no només es crea a través de la vista, sinó també a través del gust.

ART EN EL MENJAR - DANS LE NOIR?

Dans le Noir? és un restaurant que ofereix una experiència gastronòmica única en sopar en completa foscor. Es va originar a París el 2004 i s'ha expandit a altres ciutats del món. Els comensals són guiats per cambrers invidents a les seves taules en una sala totalment fosca.

Durant el sopar, els comensals no poden veure el que estan menjant i han de confiar en els seus altres sentits per gaudir del menjar. La idea és que al privar els comensals de la vista, millorin els seus altres sentits, com el gust, l'olfacte i el tacte. El menú normalment es sorpresa, amb plats que poden variar segons la temporada.

L’OÏDA EN RELACIÓ AMB L’ART DE LA MÚSICA

L'oïda és un sentit vital per als músics, ja que està íntimament lligada a la seva capacitat d'interpretar i crear música. En el món de la música, l'oïda és molt més que simplement escoltar; és una eina fonamental que influeix en diversos aspectes de la pràctica musical.

Primerament, l'oïda permet als músics percebre els matisos i detalls dels sons, com els tons, els timbres i les intensitats. Aquesta percepció sensorial és essencial per a la interpretació precisa de la música, ja que permet als músics distingir entre les diferents notes i ajustar la seva interpretació en conseqüència.

A més, l'oïda juga un paper clau en el desenvolupament de l'oïda absoluta, una habilitat particularment valuosa en el món musical. L'oïda absoluta permet als músics identificar i reproduir una nota específica sense cap referència auditiva, una habilitat que es basa en una percepció aguda dels tons i requereix un entrenament intensiu de l'oïda.

En el context de l'expressió musical, l'oïda és fonamental per a la transmissió d'emocions i sentiments a través de la música. Els músics utilitzen la seva capacitat auditiva per ajustar elements com la dinàmica, el ritme i l'expressió per comunicar les emocions desitjades en una interpretació musical.

A més, en el camp de la composició musical, l'oïda és essencial per al desenvolupament i l'expressió de noves idees musicals. Els compositors confien en la seva capacitat d'escoltar i imaginar sons per crear música amb profunditat i intenció, utilitzant la seva oïda per explorar diferents textures, harmonies i melodies.

Finalment, en el context de la interpretació musical en conjunt, l'oïda és crucial per a la comunicació i la col·laboració entre els músics. Els músics han de ser capaços d'escoltar i respondre als altres instruments en temps real, ajustant la seva interpretació per mantenir la cohesió i la qualitat musical del conjunt.

LA VISTA EN L’ART

La vista no es limita simplement a la identificació d’objectes i la percepció de l’espai, sinó que també ens permet apreciar la bellesa i la diversitat del món que ens envolta. L'habilitat per distingir una àmplia gamma de colors, des dels tons més suaus fins als més intensos, així com per percebre les subtileses de les ombres i la profunditat, converteix la vista en un sentit fonamental per a l'apreciació estètica.

Quan relacionem la vista amb l'art, entrem en un món on la capacitat de veure es converteix en el mitjà principal per submergirse en les expressions creatives. Les diverses formes d'art, sigui pintura, escultura, fotografia o qualsevol altra manifestació visual, utilitzen la vista com el fil principal per transmetre missatges, provocar emocions i estimular la imaginació.

EL TACTE EN L’ART

Molts artistes utilitzen la textura per afegir profunditat i dimensió a les seves obres. Vincent Van Gogh per exemple, és famós per la textura en les seves pintures, entre d’altres coses. L’obra La nit estrellada

presenten una aplicació vigorosa de la pintura, creant una sensació de moviment i profunditat a través de la textura. A través del tacte, podem explorar i apreciar les diferents superfícies, des de pintures amb relleus fins a escultures amb formes diverses.

El tacte és un element clau per als artistes que treballen amb materials tàctils com l'argila, el fang i el marbre. Sentir la textura i modelar les formes amb les pròpies mans és una part intrínseca del procés creatiu.

Alguns artistes busquen crear obres que involucrin diversos sentits, incloent-hi el tacte, per això, creen instal·lacions artístiques interactives que permeten als espectadors tocar, sentir i interactuar físicament amb l'obra, proporcionant una experiència més completa i enriquidora.

La nit estrellada, Vincent Van Gogh

L’OLFACTE EN RELACIÓ AMB L’ART

Estudis científics afirmen que el primer que captem al néixer són les olors, és a dir el primer contacte que tenim amb el món exterior s’estableix a través de l’olfacte. Amb el temps, l’olfacte

passa a estar més en un segon pla i es comença a deteriorar. El catedràtic de Pintura a la Universitat de Barcelona Domènec

Corbella, diu que tenim l'olfacte descuidat, adormit i menyspreat

però que es pot arribar a convertir en una important font

d’inspiració creativa.

Ens referim com a “art olfactiu” a l'experiència sensorial i cognitiva que es produeix en olorar determinades substàncies o entorns amb components aromàtics, generant respostes associatives i estimulació mental.

“Cada vegada s’utilitzen més les fragàncies per identificar marques o estimular determinats comportaments socials i, per tant, creiem que l’art es pot convertir en un receptor creatiu important” diu Domènec Corbella.

Representació artística des dels sentits

GLOBULOCELL: UN PUNT DE VISTA FÍSIC

Ens plantegem centrar-nos en la part més dinàmica de l’escultura “Globulocell”, explorant com es manté en equilibri, les forces que hi actuen, els pesos que pengen d’ella, la simetria i com ho podem representar mitjançant vectors.

Els vectors són eines matemàtiques que ens permeten representar magnituds que depenen de la direcció i fer tots tipus d’operacions.

L’objectiu serà construir la nostra pròpia figura, utilitzant els mateixos materials que l’artista i jugant amb les forces i la gravetat tal com fa l’Ernesto Neto.

LA GRAVETAT EN L’OBRA D’ERNESTO NETO

En moltes de les obres d'Ernesto Neto, el tema de la gravetat i la interacció amb l'espectador és un element clau. Moltes de les seves instal·lacions incorporen sacs plens d'espècies seques, creant espais i formes orgàniques que els visitants poden explorar. Així, la gravetat afecta la percepció de l'obra i la manera com els materials interactuen amb l'entorn.

Podem relacionar la segona llei de Newton i la llei de gravitació universal amb aquesta escultura? Aquesta última llei estableix que dos objectes s'atreuen entre si amb una força (F) directament proporcional a les seves masses (m 1 i m2) i inversament proporcional a la distància (d) al quadrat. G és la constant de gravitació universal.

Quan apliquem aquesta llei a les escultures penjants, estem considerant la relació entre la massa de l'escultura i la força de gravetat que hi actua. En una escultura penjant, la força de gravetat actua des del centre de massa de l'escultura. Si l'escultura està en equilibri, això significa que la força de gravetat és contrarestada per altres forces, com la tensió als cables o fils que la sosté.

Quan penges una escultura, els cables o fils exerceixen una força cap amunt, contrarestant la força de gravetat cap avall. Per assolir un equilibri, el centre de massa de l'escultura ha d'estar directament sota el punt de suspensió.

L’EQUILIBRI: COM L’ACONSEGUEIX ERNESTO NETO?

Primer de tot, l'equilibri es refereix a l'estat en què les forces que actuen sobre un objecte (tensió i pes, en l’eix vertical) es compensen mútuament, la qual cosa resulta en l'absència de moviment.

En les primeres peces d'Ernesto Neto, feia servir unes plaques metàl·liques que estaven suspeses per un fil, on cada placa exerceix pressió sobre les altres. Aquesta pressió permet que les plaques es mantinguin en peu en trobar l'estabilitat necessària per contrarestar la força de la gravetat. Aquí, la dinàmica de l'equilibri es manifesta en la interacció entre les forces de pressió i la gravetat.

No obstant això, més tard en Neto descobreix que pot treure profit de la tensió generada entre les plaques. Aquesta tensió, en lloc de ser simplement un mitjà per mantenir l'equilibri, es converteix en un element dinàmic més complex. Neto explora aquesta tensió com un component que no només sosté les plaques, sinó que també afegeix un aspecte dramàtic i estètic a l'obra. En lloc de veure la tensió com un element rígid o brutalista, Neto busca una tensió més orgànica i amigable entre les formes, creant així una interacció dinàmica entre els objectes que recorda a les formes biològiques.

PRIMER PROTOTIP: ESQUEMA I VECTORS

Un vector és una entitat matemàtica que representa una magnitud física que té tant una longitud o mòdul, com una direcció i sentit en l’espai. Els vectors són utilitzats a matemàtiques i física per a descriure

desplaçaments orientats, forces, velocitats i moltes altres magnituds

“vectorials”. En el nostre prototip d’escultura representem forces (pesos) implicats en donar una forma final i equilibrada a l’escultura.

En aquest primer prototip buscàvem una representació a escala, però

durant el procés del primer prototip ens adonem que és massa complicat, i decidim no seguir cap escala i centrar-nos en més en l’estudi de gravetat i equilibri de la figura.

PROCÉS DE CREACIÓ DE LA MAQUETA

En primer lloc vam dissenyar esquemàticament la idea de com volíem que fos l’estructura. Posteriorment, vam aconseguir mitges blanques i les vam omplir. Vam optar per utilitzar arròs i poliestirè estirat, ja que són materials lleugers i econòmics.

La densitat del poliestirè expandit és de 30 kg/m3. La densitat de l’arròs és de 1450 kg/m3. La densitat mitjana (50/50) del nostre material de reompliment és de 740 kg/m3 .

En el disseny proposàvem uns pesos que a partir de la tensió mantinguin l’estructura sencera. Aquesta estarà subjectada a unes fustes a la part superior i inferior.

MATERIALS NECESSARIS

1. Material intern per donar pes a l’estructura: arròs/sorra.

2. Material extern per recobrir el material intern: mitges o alguna tela poc pesant i elàstica

3. Material per exercir una tensió que subjecti l’estructura del sostre: Corda (millor aprofitem part de la mitja i l’estirem)

4. Material per crear suports per penjar l’estructura: fustes i tornavisos

5. Material per mantenir l’estructura dempeus (des de dins, per crear els pesos), per posar a les cantonades (com amb forma de bossa): arròs, sorra.

COL·LABORACIÓ PER PART D’ISABEL TORRES

L'ajuda de l'Isa Torres neix de la nostra curiositat davant la combinació de la física i l’arquitectura que trobem en l'escultura Globulocell.

L'Isa és una arquitecta licenciada l'any 1996 a l'ETSAB de l'Universitat Politècnica de Catalunya, actualment (com a fundadora de l'estudi REHABiNOVA) compta amb un equip d'arquitectes i interioristes. Ofereix servei integral d’arquitectura col.laborant amb un grup multi-disciplinar d’enginyers, aparelladors, advocats i constructors.

Quan vam aprofundir en l’estudi de l'escultura, el nostre company de classe Joan Torres va creure que la seva tieta podria aportar el seu coneixement per resoldre tots els dubtes sorgits en aquest apartat del projecte.

Entrevista

EL MÓN DELS SOMNIS

A partir de l’observació de l’escultura anomenada Globulocell de l’artista Ernesto Neto (nascut el 1964 en el Riu de Janeiro, Brasil) vam fer una pluja d’idees per comentar el que l’obra ens evocava. Seguidament, vam observar un vídeo que explicava com les seves obres estan profundament vinculades amb els somnis i els pensaments, en el contrast de què és terrenal i el que és més subjectiu i emocional.

El dijous 15 de febrer l'Alma Cantarero, la mare de la Marta, va venir a fer una conferència sobre la importancia de la ment, com funciona i com afecta a la nostra manera de ser. Per exemple, en la conferència va explicar les 4 etapes del son (Beta, Alpha, Tetha i Delta) i com influeixen per poder tenir un son reparador.

A continuació, parlarem sobre diferents punts, un d'ells parlarà molt més a fons sobre la conferència de l'Alma, de què tracta, per què tenim somnis, i una altra part de la psicologia dels somnis.

XERRADA ALMA CANTARERO

El passat dijous 15 de febrer, va venir l’Alma Cantarero RuizPeinado la mare de la Marta, a fer-nos una xerrada sobre tot el món que envolta la generació dels somnis. Principalment, ens va fer una explicació sobre la diferència entre la ment i el cervell, i com aquests, són fruit del nostre caràcter i la nostra consciència. Seguidament, es va centrar més en els somnis, explicant-nos les diferents fases de relaxació i com influeixen aquests alhora de processar tot un dia. Ens va semblar una sessió molt interessant i molt dinàmica, la qual va fer conscienciar-nos encara més sobre la importància de dormir, i els beneficis que té en la nostra salut.

PREGUNTES FORMULADES DURANT LA XERRADA

-Com pot ser que quan dormim, que en teoria hauria de ser l’estona en la qual el nostre cervell està més calmat i relaxat, és quan aquest més treballa i més actiu està?

Quan estem dormint, el cervell experimenta diferents fases de son, incloent-hi el son profund i el son

REM. Tot i que podem associar el son amb un estat de relaxació, el cervell en realitat està molt actiu durant aquestes fases. De fet, durant el son REM, que és quan tenim els somnis més vívids, l'activitat cerebral pot ser molt similar o fins i tot més intensa que quan estem desperts.

Durant el son, el cervell processa i consolida la informació apresa durant el dia, ajuda a mantenir la salut mental i física, i realitza altres funcions importants com la regulació de les emocions i la consolidació de la memòria a llarg termini. Així doncs, malgrat que en un primer moment pugui semblar que el cervell està més calmat durant el son, en realitat està treballant intensament en diverses tasques essencials per al seu bon funcionament.

—En quina etapa és quan estàs en somni profund i per què?

L’etapa del somni en la que entrem en son profund és l’ona “Delta”, que entra en acció en l’etapa que ja

estem adormits. I és quan el nostre cervell es cura i recicla.

—Què és el que somiem?

El què somiem és la percepció que tenim nosaltres sobre el que creiem que passa a la realitat.

—Reacció del cos als somnis.

Durant el somni, el cos experimenta diverses reaccions físiques que poden incloure moviments oculars ràpids, augment de la freqüència cardíaca i respiratòria, paràlisi del somni, moviments

musculars involuntaris i reaccions emocionals. Aquestes reaccions

estan relacionades amb l'activitat cerebral durant la fase del somni

REM i poden reflectir la naturalesa dels somnis experimentats.

—Per què a vegades recordem i altres no els somnis?

Quan no recordem els somnis vol dir que abans de dormir i després de despertar-nos no hem tingut un moment de relaxació.

O sigui no hem tingut un moment propi amb el nostre ser. I quan si

els recordem és el contrari abans d’anar a dormir i després de despertar-nos hem tingut aquesta mitja hora amb nosaltres mateixos.

PSICOLOGIA DELS SOMNIS

Tot va començar amb una simple proposta: demanar a cadascú que compartís un somni que recordés. Cada escrit serà com una finestra al món interior de cada company, revelant els seus pensaments, emocions i experiències subconscients. A través d'aquests escrits, esperem capturar la diversitat dels somnis i explorar com la psicologia influeix en la seva naturalesa i significat. Més tard va sorgir la idea de representar artísticament els somnis. A partir d'aquest punt, vàrem començar a buscar informació i vam trobar una il·lustradora de somnis anomenada Marta Comas. Aquesta artista té una pàgina web on mostra diferents somnis representats en dibuixos. Aquests ens han donat idees de com poder representar artísticament els nostres somnis. De tots els nostres escrits n'hem seleccionat uns quants que després seran dibuixats amb diferents tècniques..

SOMNI JAN (ACRÒSTIC)

Mutilació mnemònica a la foscor,

Al meu costat, l'ocell maleït es mou,

Lluitant en l'agonia d'un somni tortuós

Somriu mostrant perles serpentàries.

Ombres dansen al ritme de la por,

Negra melodia, l'ocell canta el temor

SOMNI JAN (“SONET”)

Coacció psicològica obscura

Parets insonoritzen el crit perdut

Pors, temors i dimonis unificats

Capa negra embolica el meu tronc

En un ésser infernal, d’ulls fustigats

Plomes fosques, soc captat pel més temut

La seva presència és tortura

És l’arcàngel caigut manifestant-se.

Ocell apareixia, taciturn, mut, el crit, atrapat, és silenci feixuc, Temor, presència obscura dilacerant

L’au obra les ales, olora la sang

En el buit etern, el meu destí incert, la mort em crida, el final apropant-se

SOMNI GINA

Una nit vaig tenir un somni que em quedarà gravat per sempre.

En el somni ens trobàvem dins el cotxe amb la meva família quan, de sobte, els meus pares van treure un sobre blanc i ens el van donar perquè l’obríssim. La meva germana petita el va voler obrir amb la il·lusió de sempre, quan vaig veure reflectida en els seus ulls una felicitat immensa, impossible de descriure amb paraules. Se li va dibuixar un gran somriure a la cara i va començar a cridar d’alegria. En ensenyar-nos-ho vam poder

distingir que era una ecografia on s’hi mostrava un nadó dins una panxa. Aquella panxa era de la meva mare que ens mirava emocionada des del retrovisor del cotxe. El millor regal que m’havien pogut donar, la vida d’un germà petit.

SOMNI GUILLEM

Fa poc temps vaig somiar que tot el meu poble patia una gran inundació per culpa d’una gran riuada que s’emportava per davant grans edificis, cases i parcs. Quan sortia de casa meva veia que el carrer estava desert, només quedava una casa de peu i era la meva,. En aquell moment vaig decidir anar a casa dels meus avis per veure si estaven bé. Quan passejava pels carrers, tot estava intacte però la gent anava amb mascaretes, com si haguéssim tornat als temps de la COVID-19. Quan arribava a casa els meus avis tot seguia igual, com si res hagués passat, la meva àvia havia fet tallarines a la carbonara i parlant em deia que tot el poble estava amagat dins l’Ateneu. La gent estava espantada i molts d’ells havien vist com la seva casa quedava totalment destrossada . L’Ateneu era l’únic lloc on es podien refugiar.

Tot just després de dinar vaig anar directe a veure la gent del poble, a veure si la meva mare estava allà. Quan vaig entrar tothom estava menjant xocolata calenta i la meva mare l'estava repartint. Quan la vaig veure em vaig quedar més tranquil, vaig sortir de l’edifici i vaig creuar la carretera, però quan estava al mig del pas de vianants una gran riuada se m’emportava per davant i moria ofegat.

En aquell moment em vaig despertar, espantat i aterrit, no sabia ben bé que havia somiat, estava sorprès ja que mai havia somiat una cosa així. No sé quin significat té aquest somni darrere.

Mentrestant, els detalls del somni es difuminaven dins la meva ment. Recordava la

SOMNI BERTA

Divendres nit. Una d’aquelles nits en què després de l’ansietat d’una setmana fas la profunda dormida. Un d’aquells somnis que mai no oblides. Un record perdurable que defineix el nostre enteniment.

Nerviosisme, obscuritat. Pensar que la lentitud de les meves passes remataria tota una vida, una existència ara inexistent.

Corro i corro sense fer camí. Paro, miro i torno a córrer. Corro encalçat per una impotent ombra que m’emparava, i que ara, es fon entre carmesí.

El cos es fa feixuc, les cames perden l’ímpetu i la sang, freda com un xàfec d’aigua freda, s’evadeix per la cara oposada a la llum.

Un xipoll m’abraça l’esquena, i jo descansada, reposo acariciada per la tènue terra que m’atorga l’anhelada llibertat, llibertat que em torna a la mera vida. Una vil quimera que m’arrabassa l’alè per un instant.

Una orquestra d’emocions que criden dins meu, una orquestra de sensacions que s’apoderen de mi fins a deixar-me esgarrada.

SOMNI PAU

En aquest somni, em trobava a la vora del mar, amb les ones suaus acaronant la sorra. El sol pintava el cel amb tons de taronja i rosa mentre les gavines planejaven en perfectes cercles. Vaig caminar sense rumb fix, deixant que la brisa marina jugués amb la meva pell.

De sobte, em vaig adonar que estava volant, com si les lleis de la física haguessin decidit fer-me una excepció. Vaig elevar-me cap al cel, sentint una llibertat indescriptible, com si tots els meus problemes es dissolguessin en aquell aire lleuger. Vaig sobrepassar els núvols i vaig sortir a l’espai, com si fos un vell amic que em convidava a explorar-lo. Tot era tan vibrant i real, fins que vaig obrir els ulls i vaig tornar al món físic, a la realitat tangible. Malgrat tot, aquella sensació de llibertat i meravella encara perdura en el meu record, com un record preciós que guardo amb tendresa. Aquell somni em recorda que, fins i tot en la realitat més dura, sempre hi ha un espai per a la màgia i la imaginació.

LES REPRESENTACIONS DELS SOMNIS EN L’ART

Els somnis són misteriosos i imperceptibles, els somnis són sense dubte una de les experiències més íntimes i personals de cada persona. Els somnis representen una valuosa font d’informació i una certa forma de veritat.

D’altra banda, durant molt de temps els somnis de cada persona es van considerar inútils, ja que no servien per a la comunitat. A més, s’associaven amb la bogeria de la ment humana. També se’ls ha considerat com un mitjà per a escapar de la realitat, els somnis es van convertir en una metàfora de la soledat poètica.

Amb l’aparició del simbolisme als somnis, aquests van assumir el paper de font de creació. Aquest moviment es va oposar al naturalisme i al realisme, i es va convertir en la forma preferida de representar els misteris de la realitat. En aquesta nova visió, els objectes i els subjectes van adquirir el seu significat únicament a través del seu simbolisme.

No podem parlar dels somnis sense parlar del surrealisme, aquest moviment, sorgit a la dècada de 1920, pretén vincular tots els estats mentals de la creació abolint els límits de la realitat. Per això, els seus artistes van basar el seu interès en la hipnosi, l’espiritisme i el somni, és a dir, en tot allò que pogués fer aflorar l’inconscient. En aquest apartat del surrealisme tenim l’artista Salvador Dalí que va estar en l’origen de la paranoia crítica, una pràctica que pretén representar imatges dobles gairebé invisibles que fan que la percepció sigui més complexa del que sembla a primera vista.

“He preferit continuar somiant abans que enfrontar-me a les dures realitats que ens envolten. Les interpreto així, amb un toc poètic, a vegades violent, a vegades oníric, de forma molt minimalista, acontentant-me amb poc per a dir molt”

Aparició de cara i plat de fruita en una platja (1938)

Julie Lagier

Garde Robe