
2 minute read
Comencemapensarcom
podríemcomprovarsiles pedresesdesfan.Decidim posar-lesalforn.
- Al Laboratori de tast tenim un forn, però és de menjar.
Advertisement

-
També hi ha forns de pizzes i pa. Són de mitja rodona. A dins hi ha com una llar de foc.
- Casa meva és vella perquè és una masia i abans teníem un forn així.
- Els forns de menjar no poden arribar a la mateixa temperatura que els de ceràmica. Jo crec que els de ceràmica es fan amb foc i arriben a més temperatura, perquè la ceràmica, perquè es faci, ha d’estar a més temperatura. És com els dels prehistòrics.
-
Abans devien ser com els dels prehistòrics, amb una prestatgeria per posar les pedres. Com un aixopluc.Anem a veure el forn del laboratori de tast, el de la cuina i el de ceràmica i investiguem la

A la cuina, l’Eduard i la Consol ens ensenyen el forn que tenen. Ens expliquen per què l’utilitzen i a quina temperatura posen cada tipus de menjar. Aquest forn pot arribar a 300ºC.


A l’edifici de Secundària, hi ha un forn on aquests dies han posat les peces de ceràmica. Anem a veure’l per saber a quina temperatura pot arribar, però ens trobem que és molt diferent dels que havíem vist a la cuina i al laboratori de tast.

Li demanem ajuda a la Núria. Ens explica que el forn pot arribar fins a 1.000ºC
Retornem a la rotllana i pensem com es deuen escriure totes aquestes temperatures. Posem en comú algunes maneres que recordem haver vist en forns, termòmetres... o altres instruments i elements que utilitzen els graus.
Decidim que cadascú mirarà el forn de casa seva a quina temperatura pot arribar i així també podrem comprovar com s’escriu.


Les experiències prèvies que hem tingut amb els aliments i els forns, ens serveixen com a referència per fer hipòtesis sobre com es poden transformar les pedres.
- Jo crec que la pedra que posarem al forn quedarà més grossa.
-
Crec que s’oxidarà i es rovellarà una mica i la capa de dalt de la pedra, que s’haurà cremat una mica, serà molt fàcil de treure.
-
Potser quan la treiem li podrem donar la forma que nosaltres vulguem, com si fos plastilina.
-
Potser es posa amb una forma diferent.
- Jo crec que es deformarà una mica i la unió amb l’altra pedra no encaixarà.
- Potser per les altes temperatures fan canviar una mica de color, de tons marrons o vermellosos.
- Si ho fiquem molta estona, les més petites es podrien acabar desfent, es desfaran més ràpid. També és la temperatura que fiquem. Podríem provar de posar a més temperatura o no tant.
- Penso que es cremaran i es faran malbé.
- Quan torrem el pa…pot ser que la pedra es trenqui una miqueta perquè quedarà torrada.
-
-
Pot ser que la pedra faci un canvi de textura i l’aspecte sigui diferent.
Doncs jo crec que si hi ha una pedra gran i una petita, la gran es desfarà primer perquè li arribarà la temperatura abans a la més alta per dalt.
- Podria ser que amb la temperatura surtin forats com en una pedra volcànica.
- També pot passar que amb la temperatura surti la pols dels pigments de la pedra.
Potser es tornarà més negra.
-
Tot pensant en la transformació de les pedres, també decidim investigar què pot passar quan posem altres materials a l’exterior.

Inspirant-nos en la idea de guardar a fora que utilitza Perejaume, recollim cartró, ferro, paper, filferro, fusta, paper de plata, aigua, sal, sucre, plàstic, tela, goma de pollastre, suro i cotó. Ho deixarem uns dies al bosc de Can Roca i hi posarem la càmera per veure què passa. Una primera posada en escena, ens deixa sense gaires imatges i canvis i decidim canviar algunes de les coses que vam fer.
−
Demà podríem tornar a posar-los en un diferent lloc.

− Que no sigui en un torrent, per si plou i baixa aigua.
− Ho podem posar en un lloc del bosc que estigui amagat però no hi hagi branques que es moguin i disparin la càmera.




− A prop de la banyera de senglars.
