Al meu voltant
poesia
Estàs Des d'un extrem del corredor veig la porta mig oberta de l'habitació del fons. Estàs. I està l'alegria que sempre t'acompanya. Està el teu soroll, la teua il·lusió, el primitiu desordre. Estan els projectes, l'esforç i la tenacitat, les històries quotidianes, la vida en explosió. Veig la llum que ix de la porta entreoberta de l'habitació del fons. Estàs. I és una invitació a passar i conversar. És un "saps què?", un "digues!", un "què fas?". Una proposta de companyia sempre acceptada, Raonar el que ens passa, riure junts, estimar junts. Quan arribe a casa, desitge trobar mig oberta la porta de l'habitació del fons
Retrat
Les claus al pany
Prop d’on estic ara assegut, Des d’un desordre d’escrits mai acabats, m'arriba neta i lluminosa la teua mirada. No ets tu, només és el teu retrat. Però de tant en tant li done una ullada, i tinc prou espenta per a tota la vesprada.
El soroll d'unes claus al pany, anuncia la teua arribada. Una impaciència, un desassossec anticipa la teua presència. Apareixes a la porta i un allau d'alegria travessa la sala. El dia pren una nova perspectiva. La boira que l'enfosquia desapareix i tot sembla possible encara.
VICENT SANTONJA vsantonja@gmail.com
13
