Al meu voltant

Estàs

Des d'un extrem del corredor veig la porta mig oberta de l'habitació del fons. Estàs. I està l'alegria que sempre t'acompanya. Està el teu soroll, la teua il lusió, · el primitiu desordre. Estan els projectes, l'esforç i la tenacitat, les històries quotidianes, la vida en explosió.

Veig la llum que ix de la porta entreoberta de l'habitació del fons. Estàs. I és una invitació a passar i conversar. És un "saps què?", un "digues!", un "què fas?". Una proposta de companyia sempre acceptada, Raonar el que ens passa, riure junts, estimar junts.

Quan arribe a casa, desitge trobar mig oberta la porta de l'habitació del fons

Les claus al pany

El soroll d'unes claus al pany, anuncia la teua arribada. Una impaciència, un desassossec anticipa la teua presència. Apareixes a la porta i un allau d'alegria travessa la sala. El dia pren una nova perspectiva. La boira que l'enfosquia desapareix i tot sembla possible encara.

Retrat

Prop d’on estic ara assegut, Des d’un desordre d’escrits mai acabats, m'arriba neta i lluminosa la teua mirada. No ets tu, només és el teu retrat. Però de tant en tant li done una ullada, i tinc prou espenta per a tota la vesprada.

VICENT SANTONJA

vsantonja@gmail.com