BATEC 423 Febrer 2023

PREMIATS DEL CONCURS DE PESSEBRES

NOVA TEMPORADA DE CINEMA FAMILIAR

Els Reis d'Orient van visitar un any més Arenys de Munt per portar regals a totes les famílies.

COMISSIÓ PER A LA MUNICIPALITZACIÓ DE LA RÀDIO

10

Continguts

| Redacció i

| Fotografia portada: Joan Navarra Alcántara

| Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros).

| Impressió:

muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Martina Sansa Colomer, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent

EDITORIAL

Hem encetat un nou any, esperem que sigui ple de bons desitjos i que entre ells hi estigui el de continuar sentint-nos part de la gran família del Centre.

Per això no ens cansem de recordarvos el munt d’activitats que s’hi fan, n’hi ha per a totes les edats, només heu d’entrar a la pàgina web del Centre per veure quina s’adequa a la vostra edat.

La junta treballa per fer-les possibles juntament amb tota la gent que porta cadascuna de les seccions. També continuem treballant en la següent fase de les obres per poder adequar el Centre a la normativa actual

El Centre tirarà endavant mentre hi hagi voluntaris que s’impliquin en la seva continuïtat.

Tots i totes en podem formar part , només cal ganes de dedicar una petita part del nostre temps a fer feliços els altres

T’hi apuntes?

Montse Carreras

Membre de la Junta

CONCURS DE PESSEBRES

NADAL 2022

Benvolguts, un any més ha estat un plaer poder gaudir dels bonics pessebres que els nens i nenes del nostre poble han fet. Enguany amb una participació record d’aquests últims anys amb 23 participants i amb un molt bon nivell pessebrístic. El jurat, una vegada més, ho ha tingut realment difícil, però calia escollir els tres primers d’entre tots aquells que es mereixien estar al podi. Al final, el resultat ha estat el següent:

Primer premi: Aleix Ruiz-Zorrilla

Segon premi: Clàudia Marpons i Jofre Serrat

Tercer premi: Judit Espiell Garrell

Accèssit al pessebre més cooperatiu: Guillem, Martina i Jan.

Els guanyadors rebran un diploma acreditatiu el proper diumenge 12 de febrer del 2023 durant la projecció de la peŀlícula Gordon i Paddy. Tots els qui han participat al pessebre hi son convidats i també tots podran gaudir d’una activitat de dues hores a la Sala Golem, el proper diumenge 26 de febrer de 17h a 19h

Gràcies a tots per la vostra participació, i amb moltes ganes de veure’ns en el concurs de pessebres del Nadal vinent.

Jurat del Concurs de Pessebres

CINE GAUDI: UN AÑO, UNA NOCHE

Diumenge 5 de febrer, a les 6 de la tarda, la Sala Gran del Centre acollirà una nova sessió del cicle de cinema Gaudí amb la projecció de "Un año, una noche"

Sinopsi: Ramon i Céline són una jove parella que es troba al local Bataclan de París la nit del 13 de novembre de 2015. Durant l’assalt terrorista, tots dos aconsegueixen, cadascun pel seu costat, entrar al camerino dels músics i refugiar-s’hi. En sortir ja no són els mateixos. I no saben si ho podran tornar a ser…

Adaptació cinematogràfica basada en el llibre “Paz, amor y Death metal”, de Ramón González, supervivent de l’atemptat terrorista a la sala de concerts Bataclan de París.

“Nota: Des de la Junta del Centre,us informem que degut a un problema de distribució, el mes de gener ens vam veure obligats a suspendre la projecció de “42 segundos”. Disculpeu les molèsties.”

NOVA TEMPORADA DE CINEMA FAMILIAR

El Centre incicia temporada de cinema familiar a la Sala Gran amb la projecció de la peŀlícula Gordon i Paddy el 12 de febrer.

Sinopsi: El cap de policia del bosc Gordon està a punt de retirar-se i ha de trobar un nou assistent. Paddy, una ratolineta inteŀligent amb un gran sentit de l’olfacte, sembla ser la candidata adequada Junts han de resoldre l’últim cas de Gordon: el misteri de les glans desaparegudes de l’esquirol Podria ser la guineu qui se les ha endut? Gordon i Paddy aviat ho esbrinaran Una peŀlícula sobre l’amistat entre generacions, l’intercanvi de coneixements i la importància de no fer cas de les conclusions massa ràpides.

Peŀlícula recomanada a partir de 5 anys

Cartell de la peŀlícula

Cartell de la peŀlícula

Peŀlícula nominada a 14 Premis Gaudí i 3 Premis Goya.

HEM ANAT I TORNAT DE SALUÈCIA!!

I finalment s’esdevení el miracle! Perquè segurament el que vam construir entre tots el dia de Nadal passat, si no va ser un miracle… s’hi va acostar molt.

Certament, l’energia desplegada des de l’escenari, i encomanada a tot el públic, va ser abundant i potent, ja que un mes després, al recordar-ho encara se’ns posen els pèls de punta i se’ns humitegen els ulls

La valentia de presentar un espectacle d’aquest abast amb tant poc temps de preparació, només es gosa tirar endavant gràcies a dos conceptes o idees fonamentals: Iŀlusió i confiança.

La primera, la iŀlusió, fou el motor que va fer bellugar un petit cuquet a dins de cadascú de nosaltres, en el moment de rebre la proposta de recuperar les cançons dels Musicals en format concert. És un “bitxo” invisible, però molt inquiet i persistent! El “cuquet” de l’escenari, quan s’engega costa de ferlo callar. També la iŀlusió de retrobar cares, complicitats i mans on agafar-se, amics a qui abraçar i emocions per recordar

L’altra gran aliada fou la confiança: Confiança en uns professionals, que saben convertir les quatre ratlles de text o les cinc línies del pentagrama en moments suspesos en el temps infinit d’una emoció compartida També cal destacar la confiança que tots els artistes vau dipositar en l’equip de direcció i creació, que vam treballar a contrarrellotge per a poder trenar tot l’argument (la feinada de l’Àlex i en Carles va ser intensa!). La interpretació que cadascú va desfensar, dins el seu estil, amb els seus recursos, amb tota la força possible, és el que va permetre amalgamar records i emocions amb tan poc temps de preparació.

Però seriem gasius si no parléssim d’un altre protagonista d’excepció: vosaltres, el públic. Els vostres cors (corejant i bategant!), els vostres aplaudiments, les vostres rialles, les vostres llàgrimes… tot això que ens vau regalar us ho hem d’agrair moltíssim. És, de fet, la raó de tot plegat. Quan utilitzem sovint l’encertat lema “El Centre es viu, i ÉS viu!” no ens n’adonem fins a quin punt ens defineix. Precisament en nits memorables, amb l’energia vital desplegada d’aquella nit, és quan es destiŀla l’art de viure i conviure al Centre No sé pas si, com diu la darrera estrofa, “el nostre món farem més gran” el que sens dubte vam aconseguir tots plegats va ser omplir-lo una mica més d’amor, d’humor, de música i de llum. Moltes gràcies a tothom per haver-ho fet possible.

Públic de l'espectàcle

Escena de l'espectacle

Marc Sansa, director de “Tornem de Saluècia!”

LES IMATGES DE "TORNEM DE SALUÈCIA"

RAU RAU AMB MISSATGE SOSTENIBLE

El diumenge 22 de gener els nens i nenes d’Arenys de Munt ens han demostrat que de reduir, reutilitzar, i reciclar en saben un munt

De dos gots de plàstics i un cordill n’han fet un telèfon, d’un envàs de vidre i un mitjó han aconseguit crear un pot decoratiu per posar un raspall de dents També tenen molt clars els colors dels contenidors de reciclatge, encara que el mag Fèlix Brunet, no els hi ha posat fàcil, cartes que apareixen en caixes buides, gossos que de negres passen a ser blancs i després a dàlmates i que d’una etiqueta ha aparegut un bitllet de 10€.

En resum, que hem passat una tarda molt didàctica i divertida amb uns fantàstics trucs de màgia que ens han deixat amb la boca oberta.

El dia 12 de març del 2023 us esperem al Centre per veure l’espectacle de: LA MÀQUINA DEL SO!!! Una audició molt participativa en la que els nois i noies interactuaran per ajudar a reproduir tot un seguit d’universos sonors.

Diumenge 29 de gener el Centre va oferir una proposta inovadora que fusiona teatre i gastronomia i Arenys dde Munt s'hi va entragar exhaurint les entrades El públic va poder gaudir de quatre obres de Microteatre repartides per tot el Centre i maridades amb un vi diferent cada una. De la mà de Cristina Blasi, sommelier del Celler Bouquet d’Alella, es van tastar els vins seleccionats. A més, es va sortejar entre el públic una selecció de 4 vins Bouquet d’Alella per seguir gaudint de la gastronomia mediterrània a casa!

Participants de l'espectacle de Rau Rau

Moment de l'acte

VINE A FER TURISME ATENEÍSTIC A MENORCA!

El Turisme Ateneístic és un projecte de coneixença d’altres experiències associatives d’arreu del món Una forma de viatjar i moure’s pel territori a través de l’eix associatiu i ateneístic, perquè la millor forma de viure un país és coneixent també la seva gent i les iniciatives civils que impulsen. Aquest projecte és també una oportunitat de crear lligams i noves sinergies amb aquestes entitats que fan cultura de base arreu del món.

En el marc d’aquest projecte els dies 10, 11 i 12 de març la Federació d’Ateneus visitarà Menorca a través de tres entitats de l’illa: El Centre d’Estudis Local d’Alaior, l’Ateneu de Maó i el Cercle Artístic de la Ciutadella

Cartell de la sortida

La sortida està oberta a qualsevol persona associada a algun ateneu federat, per tant, totes les perones sòcies del Centre hi poden participar omplin el formulari online: https://www.ateneus.cat/2023/01/12/vine-a-fer-turisme-ateneistic-a-menorca/

La visita Maó Alaior

Dinar i visita a l’Ateneu de Maó i visita guiada “RUTA FORTIFICADA”, que recorre el circuit històric del recinte

Dinar i visita al Centres d’Estudis Locals d’Alaior. Visita teatralitzada per la ciutat i pel territori de la vila. Tastet de productes de la terra.

Ciutadella

Visita al Santuari de la Mare de Déu del Toro, Cercle Artístic de Ciutadella i Naveta dels Tudons.

Els preus inclouen el transport, l’allotjament, el desplaçament per la illa, les visites històriques i els esmorzars i àpats que farem amb les entitats, dinars del dissabte i del diumenge

EL PLE DE GENER

S'aprova

El ple va arrencar amb un homenatge a les víctimes de violència masclista, en el qual hi van participar regidors de tots els grups municipals. Tot seguit va començar l’ordre del dia, primer amb l’aprovació de l’acta anterior, i la resolució d’aŀlegacions al Pressupost. La proposta es va desestimar, ja que eren aŀlegacions de caràcter tècnic i el pressupost es va aprovar complint amb totes les normatives vigents Junts x Arenys de Munt es va abstenir La CUP va votar a favor de la desestimació, malgrat compartir alguna de les propostes que suggerien les aŀlegacions I el PSC també es va abstenir en la votació, a l'entendre que jurídicament les aŀlegacions no podien ser estimades, però compartint el sentit d’algunes d’elles. D’aquesta manera va quedar aprovat definitivament el Pressupost, ja que les aŀlegacions es van desestimar amb 8 vots a favor i 5 abstencions.

El següent punt era la retirada d’Arenys de Munt com a membre del consorci d’aigües Congiac Arenys de Munt se n’havia de retirar perquè l’empresa privada Agbar ha interposat un recurs perquè els ajuntaments que gestionin directament l’aigua no en puguin formar part. L’empresa privada demana que a Congiac només hi hagi els municipis que volen gestionar l’aigua a través d’aquest consorci, i que no hi siguin els pobles com el nostre, que ja gestiona directament l’aigua i que només està al consorci per assessorar i ajudar a altres municipis que vulguin seguirne l’exemple A les empreses privades no els interessa que els municipis aprenguin a ges-

tionar l’aigua de forma directa, malgrat que és un dret reconegut a la llei, i posen traves i pals a les rodes als organismes que ajuden a municipalitzar serveis d’aigua. Per no ser un problema per a Congiac i que es puguin defensar millor als tribunals, Arenys de Munt es va retirar del consorci Tots els grups van votar a favor de la sortida del consorci i el punt es va aprovar per unanimitat. El quart punt, que es va aprova per unanimitat, era la creació de la comissió per a la municipalització de la ràdio d’Arenys de Munt. És una comissió formada per l’alcalde, Josep Sánchez Camps, el regidor de Comunicacions, Abel Coll, un representant de cada grup municipal, la interventora, la secretaria i un tècnic municipal, que serà Oriol Leo Colomer com a director de la ràdio El PSC hi va votar a favor sobretot després de confirmar-se que el director actual de la ràdio formarà part de la comissió, ja que consideren que l’Oriol Leo Colomer és la figura més clau d’aquesta comissió. En els mateixos termes es va expressar Junts x Arenys de Munt. La CUP també hi va votar a favor perquè són favorables a tota municipalització que es pugui tramitar Guiu Muns Roura va assenyalar que tot plegat ha d’estar acordat i fet abans del 31 de maig, i va lamentar que s’hagi trigat tant a posar fil a l’agulla per resoldre aquest tema, ja que la data de finalització de l’actual licitació de ràdio se sap des del primer dia que es va establir, ara fa sis anys. Abel Coll va afirmar que també hagués volgut abordar el futur de la ràdio amb més temps, però està segur que es podrà fer una gran feina, encara que sigui amb només dos mesos Va apuntar i deixar clara la voluntat del govern municipal, que és trobar l’equilibri entre les tres potes que té la qüestió: la qualitat professional, el capital hu-

la comissió que ha de crear la municipalització del servei de ràdio

|D'Arenys, la casa de la vila

mà actual, i l’economia. En la mateixa direcció es va expressar l’alcalde, tancant el punt. En el torn de precs i preguntes es va parlar de diverses qüestions de neteja, mobilitat, economia i també de la ràdio Va ser amb un prec que va formular la CUP que demana estudiar mancomunar la ràdio municipal amb altres municipis. Al seu entendre cal estudiar fórmules que facin viable la ràdio econòmicament, i si l’escenari que es planteja amb la municipalització és costós, es pot estudiar crear continguts juntament amb ràdios veïnes, o fer el servei conjunt amb municipis que no tenen ràdio. Li va respondre el regidor de Comunicació, Abel Coll, dient que una proposta d’aquest tipus es pot plantejar a la comissió que ha creat el Ple, i que pot ser una proposta interessant i viable a tenir en compte.

Després de la part de control hi va entrar per urgència una moció de Junts x Arenys de M, per impulsar un fons extraordinari sobre l’energia per ajuntaments i entitats públiques.

La va exposar Santi Morell Capellera, argumentant que darrerament el cost de l’energia i els carburants ha pujat molt en els darrers temps Una escalada que també afecta els ajuntaments, que paguen també l’energia a preus desorbitats. Des del PSC Vanesa Muñoz Fernandez va dir que la moció barreja qüestions certes i altres de no ajustades a la realitat. Va defensar la política del PSOE al govern central i va argumentar que no seria defensable una llei perquè els ajuntaments paguessin menys per la llum que els ciutadans i els comerços També va afirmar que l’accés als subministraments energètics ja està garantit amb les lleis actualment vigents

El PSC va ser l’únic partit que hi va votar en contra. La resta, tant la CUP com Esquerra, Junts x Arenys de Munt i també el regidor no adscrit.

EL GOVERN VOL UNA RÀDIO MÉS MODERNA, COMPTANT AMB LA GENT QUE JA HI TREBALLA ACTUALMENT

És públic el fet que l’equip de Govern està treballant en aquest tema, i que es va fer l’encàrrec d’un estudi de viabilitat económica

sobre la radio. Aquesta és la municipalització que el Govern té previst fer després del Servei Municipal d’Habitatge, el nou sistema de funcionament hauria d’estar a punt l’1 de juny d’aquest any, ja que el darrer dia de maig és quan acaba l’actual licitació de ràdio, que va guanyar l’empresa Ràdio Associació Arenys de Munt.

Com tots els canvis, això genera un neguit en la plantilla de treballadors d’aquesta entitat, per la incògnita de saber exactamente com es farà aquesta transició a servei municipal gestionat per GUSAM i com quedaran els llocs de treball de cadascú d’ells. Josep Sánchez Camps ha explicat que la voluntat clara del govern és comptar amb el capital humà que actualment està fent ràdio Per això s’ha creat la comissió per internalitzar el servei, amb la voluntat ferma de mantenir el servei de ràdio que arribi a nous nivells de qualitat i professionalitat. La ràdio gairebé porta 40 anys existint i el govern en cap cas vol menystenir el capital humà actual. Sánchez considera que, sense haver-hi de posar més diners, es podrà mantenir la plantilla de treballadors, amb la perspectiva, això sí, de modificar l’organització i les tasques de cadascú per encarregar la tasca professional i tècnica més adient a cada membre de l’equip. El plantejament és que no perilli cap lloc de treball, ja que tothom hi cap i tothom és necessari en el nou projecte de ràdio municipal, però aquest reajustament s’ha d’ajustar a normativa i als requeriments tècnics necessaris. “Potser les fitxes encaixen, però encaixen diferent”, va dir l'alcalde.

VISITA DE TÈCNICS DE LA GENERALITAT A LA CARRETERA

A finals de gener hi ha hagut moviment a les quatre carreteres Hi havia gent amb armilles taronges d’obra, autoritats municipals i policia Era una visita relacionada amb la futura construcció d’una rotonda en aquest encreuament de camins: el que va a Sant Celoni, el que va a Sant Iscle, el que va a Sant Vicenç i el que va a Arenys de Mar. Un pas concorregut, amb creuaments a nivell, entrades i sortides, i

que a més a més, és un obstacle per la mobilitat a peu dels veïns de la urbanització de la Creueta. A la darrera reunió amb Territori de la Generalitat el nostre municipi hi va demanar una solució a tot plegat, i el compromís tant de la Generalitat com de la Diputació va ser fer-hi una rotonda, si és possible, o una reordenació que en millori la circulació i el pas. L’han de fer els dos ens propietaris de les dues carreteres que es creuen, Generalitat i Diputació.

Segons el regidor de mobilitat, Àngel Castillo Vallcorba, present a la trobada, els tècnics del govern català redactaran un projecte que solucioni la mobilitat en aquest punt, ja sigui una rotona o una altra solució que també garanteixi un pas segur a peu També es van comprometre a pintar un pas de vianants entre la vorera de la Biblioteca i el pas de l’aparcament Bellsolell, per fer més segur el pas per aquest punt.

NOVA PARADA DE BUS

Arenys de Munt compta amb una nova parada de bus situada a la zona de Joan XXIII

L’Ajuntament ha treballat la seva habilitació després de la demanda de diferents veïns

El regidor de Mobilitat, Àngel Castillo Vallcorba, ha explicat que les demandes complien els criteris tècnics necessaris. Properament està previst modificar lleugerament la posició de les dues parades posteriors a la nova (la de Sant Carles i la del Pont).

NO HI HAURÀ CANVIS EN L’ENTRADA A LA RIERA PEL PONT FINS QUE ES CONSOLIDI LA NOVA ENTRADA PER LA ROTONDA

El govern vol potenciar l’entrada a la Riera per l’alçada de la nova rotonda i anar consolidant una nova estratègia de mobilitat, abans de fer canvis en l’entrada de la Riera a l’alçada del Pont. L’alcalde va explicar a Ràdio Arenys de Munt que la decisió d’impedir el gir a l’esquerra per entrar a la Riera pujant d’Arenys de Mar va generar una situació de “cacao” circu-

latori, amb cues i vehicles que infringien la norma i es saltaven la línia continua. Tot plegat generava inseguretat i coŀlapse, per això, abans de tocar l’entrada de pont cal resoldre la mobilitat a l’alçada del Bellsolell, molt complicada, amb una entrada i sortida de l’aparcament amb un semàfor que genera cues en hora punta i que s’han agreujat ara encara més amb les obres al Sindicat-Sant Carles ja que els veïns han d’entrar i sortir per Bellsolell, agafant el carrer de les Suredes. La situació generada va provocar també les queixes de l’ABIC que estaven en plena campanya de vendes de Nadal i Reis i veien que era complicat arribar al municipi

Tot i això, l’alcalde va refermar que la seva voluntat és retirar els girs a l’esquerra de la carretera i canviar el concepte de mobilitat al poble, igualment confia que la futura rotonda a les quatre carreteres faciliti la mobilitat, en aquest cas a l’extrem nord del municipi

CALDRÀ CITA PRÈVIA PER EXTREURE LA MOSTRA D’ADN DELS GOSSOS

L’1 de febrer, es va engegar la campanya de recollida d’ADN dels gossos. Per tal de poder anar a un dels dos centres veterinaris a extreure sang als gossos gratuïtament i fer el cens genètic, primer cal anar a l’OAV (edifici de l’Ajuntament) i demanar un tiquet que es presentarà al centre veterinari que s’esculli Després és imprescindible demanar cita prèvia al centre veterinari. Cal que l’animal estigui xipat i censat a l’Ajuntament per poder fer tot el procés.

Els centres veterinaris on es pot anar són: Amunt Veterinària situat a la Rambla Sant Martí, 31, telèfon 937.951.402, i Serveis Veterinaris de Marta Casellas a la Rambla Riera

i Penya, 53, telefons 937 951 494 i 937 939 413

S’ha engegat aquesta campanya perquè la identificació genètica permet identificar amb noms i cognoms els responsables dels excrements abandonats, per tal de fomentar les obligacions dels propietaris de gossos. Els excrements a la via pública no només són un problema de civisme, sinó que també poden generar problemes sanitaris.

CANVI CONTRA CANVI, A ARENYS DE MUNT

Durant els mesos de gener i febrer es porta a terme el programa Canvi contra canvi, canvi d’acció, contra canvi climàtic

Les accions d’aquest programa, compartit per les regidories de Medi Ambient, Educació i Promoció Econòmica, impliquen entitats cíviques, establiments comercials, famílies i la comunitat educativa. Els objectius són difondre les polítiques i mesures municipals i ciutadanes adaptatives al canvi climàtic, educar vers els valors vinculats i oferir recursos a la població per facilitar l’adaptació al canvi climàtic

El 16 de gener es va iniciar el programa amb una xerrada motivadora als alumnes de cicle superior de l’Escola Sobirans. A més de la xerrada, els alumnes van fer un taller experimental per entendre l’efecte del diòxid de carboni a l’atmosfera i a l’aigua de mar. Les properes setmanes es portarà el programa a l’Escola Sant Martí i a l’Institut Domènec Perramon.

Es preveu que al voltant d’uns 500 alumnes del municipi, des de P5 fins a ESO 4, faran activitats del programa als seus centres educatius. Cada alumne portarà a terme una auditoria a les seves respectives famílies, en la qual cada família obtindrà un indicador del grau de consciència i adaptació davant l’emergència climàtica. Els ecodelegats de l’Institut visitaran els comerços del municipi per animar els comerciants a posar a disposició dels clients articles i mesures que ajudin a mitigar els efectes del canvi climàtic al municipi i a adaptar-se a la nova situació

El programa també té previstes una xerrada presencial i una de virtual obertes a tothom

del municipi, així com una sortida pel bosc per tal de veure sobre el terreny els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes i valorar la capacitat de resiliència adaptativa d’aquests. S’anirà informant dels resultats obtinguts de les auditories familiars i de les activitats obertes a les persones del municipi

L’AJUNTAMENT ESPERA QUE ALGUNA HÍPICA ELS

PROPOSI RECUPERAR ELS 3

TOMBS DE SANT ANTONI

L'última vegada que es van fer els Tres Tombs a Arenys de Munt, va ser el gener de 2020, en aquell moment es va dir que els propers es farien en un espai més obert, fora de la Riera, on els cavalls no patissin i no patinessin. La pandèmia va fer que ni el 2021 ni el 2022 es poguessin celebrar. Aquest any 2023 tampoc hi ha hagut passejada de cavalls ni fira de paradetes, tot i que sí que s’ha fet la benedicció dels animals domèstics i de companyia.

L'alcalde va explicar a Ràdio Arenys de Munt, que ara mateix no hi ha cap entitat que s’ofereixi per liderar l’organització de la celebració. Si hi fos, l’Ajuntament hi coŀlaboraria amb tot el que calgués.

Pel que fa a l’emplaçament de la festa, Josep Sánchez va afirmar que és cert que cal buscar un espai còmode per als animals, on no s’estressin, sense carrers estrets ni aglomeracions.

Un espai on es podria recuperar la festa amb animals seria Can Jalpí, que és ample i amb sorra, però també té l’inconvenient d’estar apartat del nucli urbà i l’església, que és on sempre s’havien celebrat els Tres Tombs.

ES COMENCEN A DIGITALITZAR ELS PATRONS DE LES ASSOCIACIONS DE PUNTAIRES

Les puntaires d’Arenys de Munt ja tenen conservat en format digital alguns dels seus patrons més emblemàtics. La voluntat és que, a poc a poc, es vagin passant a format digital tots els patrons de les puntaires, perquè no es perdin Durant el 2022 l’Ajuntament d’Arenys de Munt ha començat a digitalitzar el fons de patrons de puntes de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt, per tal de preservar-los del deteriorament que el paper experimenta inevitablement al llarg dels anys.

S’espera poder continuar amb la resta durant els propers anys. També hi ha previst digitalitzar el fons de l’Associació de Puntaires Verge del Remei. Es crearà una base de dades per indexar els patrons digitalitzats i facilitar-ne la cerca

SEP SANCHEZ PRESENTA LA SEVA NDIDATURA A L'ALCALDIA

El divendres 27 de gener, Josep Sànchez Camps va presentar la seva candidatura a l'alcaldia d'Arenys de Munt, encapçalant la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya ERC. Va acompanyar l'actual alcalde Diana Riba i Giner, diputada al Parlament Europeu des de 2019, que va definir ERC com un partit feminista, ecologista, social i radicalment democràtic.

Un centenar de persones van escoltar com Sànchez es definia com un veí més d'Arenys de Munt que té l'honor i la responsabilitat de liderar el govern municipal. Va assegurar que, per ell, governar no és manar, governar és escoltar i que està de nou iŀlusionat a defensar i treballar pel Projecte Transformador que ERC ha pensat per a Arenys de Munt perquè compta amb la implicació de les persones que formen part del seu equip de partit

Montse Casademunt i Dolors Garcia, de l’Associació de Puntaires, David Castañeda, fotògraf encarregat de la digitalitzacó i Tònia Vila, regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Arenys de Munt

Josep Sanchez Camps

Lídia Freixas i Mora, investigadora del Museu de Ciències Naturals de Granollers i coordinadora del projecte de recerca del liró gris,

NOU NÚMERO DE L'ARENNIOS

El dissabte 28 de gener es va fer la presentació de l'Arennios 16 a la Sala Mercè Paluzié

Contingut de l'Arennios 16:

Editorial

Manolo Hugué (1872-1945), un artista universal a Arenys de Munt.

Manolo Hugué, escultor. Jaume Font

Manolo Hugué, pintor i dibuixant. Roser Soms

Manolo Hugué a Arenys de Munt, 1916-1918 i 1928. Francesc Forn

Antoni López Benturas i Antoni López Llausàs, llibreters i activistes culturals a Arenys de Munt.

Francesc Forn

La Cruz de los Caidos Agustí Barrera

Els senyors del Montnegre Gustau Adzerias

La "Causa General" d'Arenys de Munt Propaganda

franquista per justificar la repressió Elies Surroca

Emili Aranyó i Rossell. Alcalde de Mataró 1906- 1909 i 1912-1951. Elies Surroca

Donacions

Francesc Forn va presentar la revista, expressant la satisfacció de poder-ho fer de nou, agraint la coŀlaboració dels autors dels articles i recordant que la revista és oberta a la participació de tothom que hi pugui aportar un article interessant sobre qualsevol temàtica, no només d’història. Després la biòloga arenyenca Lídia Freixas i Mora, va pronuncià la conferència Els lirons del Montnegre.

PLACA D’HOMENATGE A LA GENT GRAN

La placa es posa a iniciativa del projecte Radars, amb la participació de la regidoria de Gent Gran, a la façana de Can Matalí, vista des de la Riera. El dissabte 4 de febrer es descobrirà la placa en reconeixement als valors que la gent gran ha aportat, i aporta, al nostre poble Un bonic homenatge a totes les persones que amb la seva saviesa ens han dut fins aquí

Les voluntàries de Radars han preparat l'acte amb el cor i ho celebraran amb un brindis

RESUM DE LA JORNADA ESPORTIVA DEL CAP DE SETMANA DEL 21 I 22 DE GENER

El Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex va rebre el Noia Freixenet, el tercer classificat de la lliga, i el cert és que els arenyencs varen plantar cara a tot un Noia i hi va jugar de tu a tu. Fins i tot en algunes fases del partit els van tenir contra les cordes. Els dos equips varen buscar la victòria fins als darrers instants del partit. Finalment, però, repartiment de punts.

D'altra banda, l'equip masculí de futbol sala va sumar una nova victòria per la mínima davant el Castellar per (7-6) en un partit que dominava completament però que se’ls va complicar i van acabar demanant l’hora Victòria agònica que el mes positiu varen ser els 3 punts.

L'equip femení jugava el seu partit a la pista del Babar, classificat a la zona mitja de la taula. Les arenyenques no es van deixar sorprendre i es van endur una nova victòria en lliga per 2 gols a 5. Amb aquests tres punts l’equip es reivindica i es consolida a la segona posició a la taula per darrera del Sant Quirze del Vallès

I en futbol, l’equip de quarta catalana, que es va imposar a domicili el camp del Canet per (0-2) en un derbi de comarca i que finalment es va endur l’equip de Chrstian Pajuelo Cerrillo Amb aquesta nova victòria encadenen 10 victòries consecutives en lliga i s’acosten encara més a la part alta de la taula sense perdre l’estela del líder

RESUM DE LA JORNADA ESPORTIVA DEL CAP DE SETMANA DEL 14 I 15 DE GENER

El Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex va aconseguir la seva segona victòria de la temporada, primera de la segona volta, en derrotar al Sant Cugat, rival directe per 3 gols a 4. D’aquesta manera, l’Arenys de Munt retalla la distància i es queda a 3 punts de la plaça que dóna dret a disputar el playoff Per contra, doble derrota del futbol sala El masculí va caure davant el Sant Joan de Vilassar per 4 gols a 3 en el derbi comarcal i el femení va caure davant el Parets, antepenúltim classificat, per 2 gols a 3 en un partit marcat per les baixes en el conjunt arenyenc i que es van notar en el transcurs del partit. D’aquesta manera, les de Joan Jové veuen com se’ls escapa el líder fins a 5 punts.

En futbol, l'equip sènior continua la seva bona dinàmica i suma una nova victòria. En aquest cas, els de Christian Pajuelo Cerrillo van superar al Llavaneres per 3 gols a 2 en un partit que es va decidir pràcticament en l’últim minut

En canvi, va haver derrota dels veterans L’equip dirigit per Raul Serrano Garcia va patir la segona derrota consecutiva. En aquest cas en la seva visita al camp del Sant Cebrià per 3 gols a 2. Els arenyencs continuen segons però veuen com s’amplia la distància amb el líder fins als 4 punts.

RESUM DE LA JORNADA ESPORTIVA DEL CAP DE SETMANA DE REIS

Nova derrota del Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex, que va caure per 2 gols a 4 contra el Reus Deportiu en un gran partit dels arenyencs però sense premi. Els d’Enric Daumal Saurí van pagar car els errors defensius.

En futbol, el Sènior A va superar al Juvesport per 1 gol a 2 i suma la 7a victòria consecutiva Els de Christian Pajuelo Cerrillo es reenganxen en la lluita pel títol després de l’ensopegada del líder, el Rocafonda

I l’altra cara de la moneda la protagonitzen els veterans, que van encaixar la seva primera derrota de la temporada. Van caure davant el Tirol, 11è classificat, per 2 gols a 3.

CALENDARI LITÚRGIC

QUARESMA

El proper dimecres 22 de febrer iniciarem el temps litúrgic de Quaresma.

El temps de Quaresma s’inicia el Dimecres de Cendra i finalitza el Dijous Sant al migdia, ja que al vespre s’inicia el Tridu Pasqual

La Quaresma és el temps de preparació de la Pasqua. I el conjunt que formen els temps de Quaresma i Pasqua és el centre de l’Any Cristià, perquè és la celebració d’allò que és central en la nostra fe: la mort i la resurrecció de Jesucrist. Per tant, la Quaresma forma part del cicle pasqual, ja que la finalitat no és la Quaresma en si sinó la celebració del Tridu Pasqual i la Pasqua

La Quaresma –que vol dir “el dia quarantè”– recorda el temps de desert de Jesús i del poble d’Israel, i significa que és un temps de desert i de conversió de l’Església per tal de buscar el que és essencial en la nostra vida, o sigui, la unió amb Jesucrist i també celebrar la Pasqua amb un cor ben disposat a viure la nostra vida imitant la vida de Crist, una vida d’amor, una vida entregada

DIMECRES DE CENDRA

El dimecres 22 de febrer iniciarem el temps litúrgic de Quaresma Aquest dimecres la missa es celebrarà a les 8h del vespre, amb la benedicció i imposició de les cendres.

VIA CRUCIS

Durant el temps de quaresma els divendres es resarà el Via Crucis a les 6h de la tarda

FESTA DE LA

MARE DE DÉU DE LOURDES

Celebrarem aquesta festa de la Mare de Déu de Lourdes el proper dissabte 11 de febrer, que alhora és la Jornada Mundial del Malalt

A la Gruta de Lourdes de Sobirans, les 4h de la tarda, es resarà el Rosari i es pregarà especialment pels malalts.

HOMILIA DE LA MISSA FUNERAL PEL PAPA EMÈRIT BENET XVI A LA CATEDRAL DE GIRONA 7 GENER 2023

Avui més que mai ens sentim Església diocesana en comunió amb l’Església universal i amb el papa Francesc, que ens presideix des de la caritat.

Hi ha tres paraules que, després d’haver escoltat les lectures i el ressò de la mort del papa Benet, ens poden ajudar a centrar aquest comiat: PENSAR, ESCOLTAR i VIURE.

PENSAR en la mort. A la mort, ens hi podem apropar des de nosaltres mateixos o podem deixar que Jesús ens digui què és el que Ell espera de nosaltres. Des de nosaltres mateixos la mort és com un forat negre que tenim al davant i que ens arriba a tots. Però, pensada des de Crist, que ha vençut la mort i que ens fa participar d’aquesta victòria, és la clau de la nostra esperança. Certament el papa Benet la va pensar des de Crist. Així ho expressava en el seu testament espiritual: «Quan miro enrere en aquesta última hora de la meva vida... primer veig per quantes raons he d’estar agraït a Déu... Veig i entenc que fins i tot els trams foscos i cansats d’aquest camí van ser per a la meva salvació i que precisament van ser aquells en els quals Ell em va guiar bé...». I acaba: «Demano humilment: pregueu per mi, perquè el Senyor, malgrat tots els meus pecats i mancances, m’aculli a l’estada eterna»

Quan pensem la mort des de Jesucrist, ens trobem embolcallats per la misericòrdia de Déu i recuperem un nou horitzó davant la mort. I posem en mans de Déu els nostres difunts, entre ells el papa Benet. ESCOLTAR. En segon lloc, escoltem Crist. Fem silenci en les nostres vides i escoltem el Senyor que ens diu, com acabem de proclamar a l’Evangeli: «Marta, el teu germà ressuscitarà. Marta li respon: “Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia”. I Jesús li diu: “Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més”. Això Jesús ho va dir a Marta, i aquest matí ens ho diu a nosaltres: «Jo soc la Resurrecció i la vida: el qui creu en mi, encara que hagi mort, viurà»

Benet XVI va ser un oient del Senyor ressuscitat al llarg de la seva vida. Així va preparar la mort i així ho expressava a l’iniciar el seu ministeri de Pere: «Els cardenals m’han escollit a mi, un simple i humil treballador de la vinya del Senyor. Em consola el fet que el Senyor sap treballar i actuar amb instruments insuficients, i sobretot m’encomano a les vostres pregàries... En l’alegria del Senyor ressuscitat, confiant en la seva ajuda contínua, seguim endavant...». Tant ell com nosaltres escoltem aquest Jesús que, en els moments més difícils de la vida, ens dona llum, vida i amor. I ens regala la seva misericòrdia i ens dona la seva pau.

VIURE. Sí: pensem la mort des del Senyor, escoltem-lo i, en tercer lloc, vivim amb i des del Ell. Ell és el Camí, la Veritat i la Vida. És ell que ens fa caminar i descobrir on és la veritat. I la veritat té un nom: Jesucrist. Viure amb aquesta certesa que el camí de Veritat és Jesucrist.

Que boniques les paraules de Benet en la dedicació de la Sagrada Família de Barcelona. Deia: «...Crist és la roca sobre la qual es fonamenta la nostra fe. Amb el suport d’aquesta fe, busquem junts mostrar al món el rostre de Déu, que és amor i l’únic que pot respondre a l’anhel de plenitud de l’home. Aquesta és la gran tasca, mostrar a tots que Déu és Déu de pau i no de violència; de llibertat i no de coacció; de concòrdia i no de discòrdia... Déu és la veritable mesura de l’home. El secret de l’autèntica originalitat rau a tornar a l’origen, que és Déu».

Jesús no és lluny de nosaltres. Està en nosaltres. En Ell vivim, respirem, ens movem i som. És proper. És al nostre costat.

En la Pasqua de Jesús ressuscitat, Déu s’ha fet proper fins al punt que s’ha identificat amb nosaltres. És l’experiència que van fer els deixebles amb el Jesús ressuscitat.

Per això el misteri de Déu, el seu apropament, ens obre a allò que nosaltres no podem acabar d’entendre, però que Jesús ens explica clarament: «Jo soc la resurrecció i la vida. El qui creu en mi, encara que mori, viurà...». Ara Ell s’apropa a nosaltres en l’Eucaristia, ens dona la seva Llum i ens obre a l’esperança d’una vida per sempre. Donem-ne gràcies.

Catedral de Girona, 7 de gener de 2023 Mn Lluís Suñer i Roca, administrador diocesà de Girona

Missa funeralpel Papa emèrit Benet XVI a la catedral de Girona

DES DEL CAMPANAR

Benet XVI

Benvolguts, el mes de gener passat ens va sorprendre celebrant el funeral del Papa Benet XVI. Fou un moment intens per la comunitat catòlica i també pels mitjans de comunicació que, des de punts de vista molt diferents, van anar comentant la vida del Sant Pare. Cada un d’ells ressaltava algun aspecte de la seva vida, segons conveniència, però hi havia un punt on tots estaven d’acord: «Ens trobàvem, sense cap mena de dubte, davant d’un dels pensadors més lúcids del pensament occidental dels últims temps». Home profundament creient i d’una gran capacitat inteŀlectual, es va deixar captivar per Jesús i va viure la seva fe a l’interior de l’Església, que estimava profundament, fins a convertir-se, per la seva humilitat, en

el successor de Pere. A ell, li va tocar servir l’Església en un moment de grans canvis, quan molts dels fonaments que ens havien sustentat havien començat a trontollar amb força, i va decidir convertir-se en la veu d’una societat que ell creia que podia ésser diferent. I per això ens va deixar escrits d’una gran profunditat teològica, espiritual i humana, que mica en mica s’han anat posant en valor, i que ara començaran a ésser estudiats per a fer-nos adonar de la importància del seu pensament per a Occident. Vaig tenir la sort de poder-lo escoltar al Collège dels Bernardins, a Paris, quan jo hi estava estudiant francès abans de marxar a missions. Ens van convidar als estudiants i no vam faltar a la cita. Fou emocionant. Perquè et trobaves davant d’un home d’una gran simplicitat, però amb un pensament que t’anava captivant a mesura que parlava i et guiava amb una lògica que se’t feia difícil de rebatre. Allí ens va recordar, una vegada més, quines eren les veritables arrels d’Occident, el que ens havia fet gran com a cultura.

DEFUNCIONS

-Alexandre Soler Casals, de Ripoll, 78 anys

-Montserrat Casals Mora, 85 anys.

Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

Mn. Joan Soler Ribas

Ell volia que no oblidéssim que Europa s’havia assentat sobre uns fonaments que,durant els últims 16 segles, ens havien convertit en una cultura que irradiava uns valors i uns coneixements que han esdevingut universals. Benet XVI no oblidava que Europa tenia les seves arrels en les tres grans cultures: la fe del poble jueu, el pensament grec i del dret romà. Però era ben conscient que hi havia hagut un fet fundant del cristianisme a Occident que ho havia canviat tot: l’experiència del monaquisme, l’experiència de Sant Benet i el naixement dels monestirs. Per això, ell mateix, es va posar el nom de Benet. Perquè ell era conscient que foren aquells monjos, enamorats de Jesús, captivats pel missatge de l’evangeli i per la resurrecció, els qui van començar la cultura occidental que hem rebut. El que és interessant, però, afirma el Papa Benet, és que, justament, aquells monjos no tenien cap intenció de crear una cultura, ni tan sols tenien la intenció de conservar una cultura del passat. Sinó que la seva motivació era molt més senzilla. Tenien com a únic objectiu: Quaerere Deum, o sigui, Cercar a Déu. En un moment de canvi d’època, aquells monjos, van voler dedicar-se a allò que era essencial: Cercar a Déu. Volien passar de la pèrdua de temps amb les coses secundàries a guanyar el temps en allò que és essencial, allò únic que és veritablement important i fiable: Déu. Fou així com aquells monjos, sense voler, centrats en l’estudi, la pregària i el treball manual, obrint els seus monestirs a tots els qui volguessin aturar-se, quan van començar a posar els fonaments per la civilització de l’Amor, on Déu era el centre del seu desig i Jesús la resposta total a l’Amor sense mesura.

I res més. Excepte que aquest escrit serveixi per a fer un senzill reconeixement a un veritable home de Déu que ha guiat l’Església en el començament del s. XXI, i que ens ha demanat de fer el mateix. Posar Déu al centre, pregar, treballar i confiar més en la providència i en l’Amor de Déu. Perquè com acabava dient ell mateix: «El que està a la base de la cultura d’Europa, la recerca de Déu i la disponibilitat per a escoltar-lo, segueix essent avui el fonament de tota cultura veritable».

No ho oblidem.

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest mes de febrer es celebrarà el dilluns . 16 a 2/4 de 7h de la tarda (30 minuts)

OBERTA A TOTHOM

A falta de moviment a la 1a quinzena, sortida de sol acolorida de l’11 de gener per cloure l'espai del temps de la nit de tv3

2n quinzena de rigorós hivern reflectida amb una lleu nevada que s’animava al Santuari del Corredor. (24 de gener). Llàstima que aquí al poble fos tot aigua! Després d’uns quants dies gèlids amb mínimes que s’aproximaren i igualaren els -3,1ºC del fred rigorós del gener de 2017

UN GENER EIXUT AMB DUES QUINZENES BEN DIFERENTS

Comencem el nou any, el 2023, i el mes de gener i ho fem amb altes pressions en general intercalades pel pas d'algunes línies frontals d'origen atlàntic molt desgastades (misèria i companyia aquí a la nostra zona), la primera de la qual entre el dia 2-3, una altra el dia 8 i així anà fent Donant així un mínim dinamisme però molt insuficient acompanyat de temperatures per sobre del normal, malgrat els intents de normalitzar-se. Fins que canvià de mig a mig amb el tema de temperatures, gràcies al respectiu moviment dels centres d'acció a l'inici de la segona quinzena, amb una injecció freda polar, primer, virant a continental després, que ens catapultà superat el vent aponentat del dia 17 (Sant Antoni Abat) a la primera onada de fred (d'origen continental bàsicament) que comportà les primeres glaçades de l'any i del present hivern

Destacant les mínimes més baixes amb -2,8°C el dia 22 i de - 3,1°C el dia 23, des del gener de 2017. I la jornada del 24 de gener, que ens portà (no al poble) una emblanquinada a cotes força baixes reflectida en la imatge adjunta, de la lleugera enfarinada del voltant de 2cm del Santuari del Corredor.

Seguida d'una mini suavització de l'ambient el dia següent, abans de reforçar-se novament, (l'entrada d'aire fred continental), l'últim cap de setmana amb un petit repunt de la inestabilitat entre els dies 27 i 28, amb cota de neu encara baixa tot i que aquí la nostra zona no va acabar de donar resultats. Per acabar tancant un gener marcat per la poca pluviometria en dues quinzenes amb 2 hiverns ben diferents: anticiclònic i abonançat primer, entretingut però eixut i de rigorós hivern després

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

"Gener fred o temperat passa'l ben arropat"

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

El climograma del 2022, cal llegir-lo d’aquesta manera: A l’eix de l’esquerra hi ha la temperatura (ºC) i aquesta es representa amb la línia vermella o negra, i a l’eix de la dreta hi ha les precipitacions (l/m2), que es representen amb les barres blaves o negres

La comparativa termomètrica del 2022 respecte 2005-2022, cal llegir-la d'esquerra a dreta, sent la línia vermella o negra la temperatura mitjana dels mesos del 2022 respecte la mitja de la sèrie (20052022). Aquesta ÉS representada amb la línia discontinua amb un to degradat. D’aquesta gràfica comparativa destaca el gener i l’abril com els únics mesos lleugerament més frescos respecte la mitjana del període 2005-2022, enmig d’un 2022 molt càlid ple d’anomalies positives.

La comparativa pluviomètrica del 2022 respecte 2005-2022, cal llegir-la d'esquerra a dreta sent la barra blava o negra les precipitacions dels mesos del 2022 respecte la mitjana mensual de les precipitacions respecta la sèrie 2005-2022. Aquesta representada amb la barra vermella degradada o negra degradada D’aquesta gràfica comparativa destaca un mes de març clarament més plujós del normal que contrasta amb la majoria de la resta de mesos amb una pluviometria clarament per sota, amb el febrer al capdavant, seguit del juliol, el gener...i l’octubre més càlid en 18 anys de mesures.

RESUM D’UN DESAJUSTAT CLIMÀTICAMENT 2022

El 2022 ha acabat sent el més càlid amb una anomalia de +0,89°C i el més eixut havent-se recollit només el 65,33% respecte la mitjana de la sèrie 2005-2022 O dit d'una altra manera: en 18 anys de mesures.

Afavorit per un gener i febrer (els dos mesos per exceŀlència de l'hivern) extremadament eixuts i clarament anticiclònics amb temperatures en conjunt per sobre del normal, malgrat les 8 tímides glaçades comptabilitzades, ubicades la majoria en plena "Setmana dels Barbuts" (tradicionalment la més freda de l'any).

Seguit d'un març rúful i fresc en què per fi s'obrí l'aixeta afavorida ja pel característic dinamisme primaveral. Que s'accentuà durant bona part del mes d'abril (que acabà sent més fresc i amb una pluviometria gairebé en mitjana) per l'autèntic Dragon Khan termomètric en el qual estàvem instaŀlats (destacant el pas de l'hivern més rigorós amb rècord de fred de tota la sèrie el dia 2 "amb una mínima de 0,2°C" , a la primavera més avançada en un tres i no res a la primera setmana del mes) Però que es trencà amb un maig que fou el 3r més eixut i el 4rt més càlid de la sèrie, destacant la punta de calor fora de lloc del cap de setmana 21-22 en què s'igualà amb 33,5°C, el rècord absolut de la sèrie 2005-2022 que teníem des del 28 de maig de 2006. Precedit d'un juny que no fou menys, amb una calor que no donà treva. Destacant per davant de tot, i quan encara no havíem començat l'estiu astronòmic, la jornada de rècord de temperatura per un mes de juny, tant en la màxima (36°C) com en la mínima (24,3°C) de la jornada sense precedents del dia 17. I que donà pas, malgrat la punxadeta dels primers dies, un juliol contundent. El 3r més calorós i el més sec, així com de l'agost més calorós en 18 anys de mesures. No pels rècords que no s'enre-

gistraren aquí la nostra zona, sinó per la persistència de la calorada en el temps. I que el seguí, tot i la punta de calor pels volts de la Diada de Catalunya, d'un setembre (tret de sortida de la tardor meteorològica) que en línies generals acabà sent ben normal tant en la pluviometria com en la temperatura. Trencant així la tendència eixuta i l'excessiva desviació positiva que arrossegàvem des del mes de maig Però que, malauradament no tingué continuïtat a l'octubre ja que acabà sent el més sec i calorós en 18 anys de mesures Precedit d'un novembre primaveral 3/4 parts (el 5è més càlid i més eixut de la sèrie 2005-2022, i un desembre partit en dues meitats: Els primers 20 dies dinàmics i canviants respecte una recta final inusualment càlida destacant els 22,8°C de Nadal, els 22,2°C de Sant Esteve i els 22°C del dia 31, per tancar un 2022 pèssim en les precipitacions i extremadament càlid.

Dades principals 2022 i Taula comparativa mensual 2022 respecte mitjana (2005-2022)

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

CAN BORRELL

Ets memòria d’un temps i d’un poble, sota la teva teulada generacions s’han escalfat amb la brasa i ara tens aire de cançó i de poesia recitada

Guarda’ns la flama que la cultura és viva i fa poble i el poble és viu i res és esquiu quan la paraula es fa clara.

Antoni Cantallops i Boada

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI

AGENDA D’ACTIVITATS

FEBRER 2033

- Dijous 2, 19.30h: Conversa en anglès

- Dimecres 15, 19.30: Conversa en francès

- Dijous 16, 18:45h: Club de lectura

SENY I SENTIMENT

Jane Austen. Club Victòria. Traducció de Xavier Pàmies. 401 pàgines

Jane Austen és segurament una de les autores que passen els anys i continua omplint prestatges de llibreries i biblioteques. Cal afegir també, que aquests darrers anys, hi ha hagut una revifada pel que fa a traduccions en català d’aquesta autora En el cas de la noveŀla Seny i sentiment és la primera vegada que la podem llegir en la nostra llengua, gràcies a la traducció de Xavier Pàmies.

Seny i sentiment és la història de les germanes Dashwood que arran de la mort del pare, i a causa de les injustes lleis d’herències del moment, es queden desemparades perquè qui hereta la casa familiar és un germanastre, herència que li és pròpia només pel fet de ser home. Així doncs, les germanes i la mare han de recórrer a la bona voluntat dels parents propers que els hi ofereixen una nova llar, òbviament amb les comoditats minvades La noveŀla se centra en les dues germanes, l’Elinor sempre amb el sentit comú pel davant, i la Marianne, una romàntica irreflexiva. Seny i sentiment gira al voltant de com cadascuna de les germanes enfoquen el fet d’enamorar-se, si cal perdre el

cap, o és millor mantenir el seny Però més enllà dels arguments sentimentals, els millors moments són aquells en què Jane Austen és capaç de disseccionar la hipocresia de la societat Així doncs, el germanastre Dashwood, per no haver de desembutxacar diners de l’herència del pare, sembla que arran d’una conversa amb la seva esposa, arriba a la conclusió que si deixa a les seves germanes ben pobres, en el fons, els hi fa un favor.

«Valdrà més que no fem cap pensió vitalícia; el que els pugui donar de tant en tant els farà molt més servei que cap quantitat anual, perquè amb una renda elevada segura no farien més que augmentar el tren de vida i al cap de l’any no haurien estalviat gens. Segur que serà molt millor així. Un obsequi de cinquanta lliures de tant en tant evitarà que pateixin pels diners.»

Jane Austen va néixer a Stevenson el 16 de desembre de 1775, filla d’un reverend que sempre va mostrar interès en el fet que les seves filles tinguessin una certa formació, Jane va ser la setena filla i sempre va estar molt lligada a la seva germana gran Cassandra, de fet, es diu que els personatges d’Elinor i Marianne es basaven en les relacions entre les dues germanes i que Cassandra seguia el model d’Elinor. Jane va morir el 18 de juliol de 1817, i sembla que la fama per les noveŀles no va arribar fins als seus últims anys de la seva vida.

Podeu trobar una selecció de noveŀles i adaptacions cinematogràfiques de Jane Austen a la nostra biblioteca.

Gemma Tomàs Pruna

FEBRER 2023

DIMECRES,1

Sala Gran del Centre moral, a 2/4 de 8 del vespre, Camí cap a la independència, xerrada amb Jordi Pesarrodona i Josep Costa. Organitza: ANC Arenys de Munt.

DIUMENGE, 5

Sala Gran del Centre Moral, a les 6 de la tarda, Cinema Cicle Gaudí: Un año, una noche. Entrades: 4, 50€, carnet jove 3€

DIVENDRES, 10

Can Borrell, a les 7 dels vespre, Presentació del llibre El sender de les acàcies, d’Emma Dotras.

DISSABTE, 11

Sala Mercè Paluzié, a les 12 del migdia, Presentació de la candidatura de la CUP, a les eleccions municipals

DIUMENGE, 12

Sala Gran del Centre Moral, a les 6 de la tarda, Cinema Familiar: Gordon i Paddy

DIUMENGE, 19

Plaça de l'Església, a 3/4 de 5 de la tarda, Carnaval infantil: cercavila amb Ho Peta Street Band, Espectacle infantil Terramar, amb Xarop de Canya, i xocolatada.

DIMECRES,22

Can Borrell, a les 5 de la tarda, Segona Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil.Taller de macramé. Preu: 15 €. Cal inscripció prèvia

DIVENDRES, 24

Sala Municipal, a les 5 de la tarda, Segona Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil Disco infantil i xocolatada.

DISSABTE, 25

Club Pàdel Arenys, durant tot rl dia, Segona Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil Primer torneig solidari de pàdel.

Can Borrell, a les 4 de la tarda, Segona Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil. Presentació de dos llibres.

DIUMENGE, 26

Plaça de l'Església, a 2/4 de 10 del matí, Segona Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil. Passejada a Can Jalpí. Edifici El Mercat, de les 10 del matí a les 2 de la tarda, Banc de Sang i Teixits de Catalunya.

Plaça de l'Església, a 2/4 d'11 del matí Tallers infantils

Plaça de l'Església, a 2/4 de 12 del matí,Actuacions musicals amb la participació de l’Escola de Música AdM

Plaça de l'Església, a les 2 de la tarda, Arrossada popular. A continuació, Actuacions musicals.

Riera, durant tot el matí, Inflables i paradetes.

EXPOSICIONS

Sala d'Exposicions Mercè Paluzié

Del 6 al 26 de gener, Exposició de Pintura

ALTRES ACTIVITATS

Ball, els diumenges a les 6 de la tarda, a la Sala Municipal. Entrada: 5€ / socis de l'Esplai 3€

Els dilluns de 10 a 11.30 h o de 19 a 20.30 h a la Sala Municipal, Curs gratuït de txikung. No cal inscripció.

EL SENDER DE LES ACÀCIES Emma Dotras

El misteri i la llegenda envolten, des de fa anys, una casa d’Arenys de Munt, “La casa Lila”, un lloc estrany i inquietant, una casa d’estil indià abandonada i en ruïnes que genera mareig d’estómac i la sensació que t’observen quan la visites

Una ficció noveŀlada que ens transporta a un temps on la Juliana, el nom de la vila, està en el seu màxim esplendor, imponent al final d’un llarg sender d’acàcies, que acompanyen als visitants fins a la porta d’entrada.

Una família adinerada, que ha fet fortuna mitjançant el comerç marítim, viu el que sembla una vida ideal… perfecte. Però la inseguretat, la por, la gelosia i la psique humana són el detonant d’una onada violenta que sacsejarà la Juliana. Ens acompanyes a descobrir que hi va passar? Quin secret s’amaga darrere d’aquesta casa misteriosa? I per què no… maleïda.

MARIÀ PRATS i TORRENT

decalPeó

1922 - 2016

Teixidor, músic autodidacte i fotògraf que va retratar dues dècades de la vida dels arenyencs.

En Marià (conegut popularment per Mariano) fill de pare eivissenc i de mare arenyenca, va néixer al final de la monarquia, durant la dictadura del general Primo de Rivera, i en la seva joventut va ser testimoni de l’intent protagonitzat per aquella generació del 1900, d’establir una república democràtica a l’estat espanyol. El seu germà Josep morí lluitant al front per defensar-la, però el seu sacrifici fou en va, ja que triomfaren els revoltats feixistes i en Marià i tota la seva generació hagueren de viure sota una dictadura, en la qual era difícil desenvolupar-se i millorar socialment si no eres addicte al nou règim Però, en Marià, tot i no tenir gaires estudis, era un home inteŀligent, autodidacte i amb ganes de treballar, que escollí les activitats artístiques i professionals que li agradaven. Es va posar a la feina i aconseguí crear-se un nom i ser respectat per la comunitat d’Arenys de Munt. Destacà com a fotògraf i músic, a part de treballador del tèxtil, ciutadà exemplar i pare de família modèlic

Procedència de

la família Prats

El pare d’en Marià, en Vicenç Prats i Ferrer (18871958) havia vingut d’Eivissa (Illes Balears) cap allà l’any 1895, amb el seu pare Joan Prats i Ferrer, la seva mare Maria Ferrer i Riera i els seus dos germans: Josep, 1889-1958 i Marià, 1891-1960. Van venir tots cinc en un vaixell des de Mallorca per treballar a Arenys de Munt, ja que segons sembla tenien un bar a Eivissa, conegut per cal Negre i l’havien hagut de deixar El que no sabem són els motius pels quals van escollir Arenys de Munt per començar de nou Segons consta al padró de 1924, tots tres germans sabien llegir i escriure, això vol dir que en arribar a Arenys de Munt amb vuit, sis i quatre anys respectivament, van anar a l’escola local de la secció primera, que en aquell temps la portava el mestre Lino Lleó

que també exercia de mestre d’adults - i que donava classes en un edifici propietat d’en Josep Catà Quan van deixar l’escola, en Vicenç es va dedicar a fer de paleta (d’aquí ve el nom popular de cal Peó), en Marià treballà de carreter/xofer, i en Josep de jornaler

L’any 1908, en Vicenç es casà amb la Rosa Torrent i Maresma (1891-1924) d’Arenys de Munt i anaren a viure al carrer Riera i Penya, 20. El germà Marià es casà amb la Teresa Cadellans i Mitjavila (1892) i anaren a viure al carrer de Les Flors, i l’altre germà Josep, es casà amb la Dolors Borrell i Bigorra (1895) i van anar a viure al carrer Olivera, 2.

En Vicenç i la Rosa tingueren cinc fills/es: Carme (Carmeta) (1909), Josep (Pepet) (1911-1937), Maria (1913), Josepa (Pepeta) (1917) i Marià (Mariano) (1922-2016) que és el nostre protagonista d’aquest mes Anys més tard, la Carme anà a viure a Caldetes, en Josep morí a la guerra, la Josepa marxà a França i la Maria a Barcelona.

En Marià i els estudis

En Marià va anar pocs anys a l’escola, ja que en morir-se la seva mare, quan encara era molt petit, no pogué anar gaire temps al coŀlegi per aquest motiu, i per altres circumstàncies familiars i laborals Però, el temps que hi va anar, va ser alumne del mestre Vilarrubla a l’escola unitària de la Rambla Jalpí, i el va aprofitar força bé. A més tenia una gran passió per la lectura i dedicava tot el temps lliure de què disposava, per llegir llibres de la biblioteca i estudiar pel seu compte. Així, va aconseguir una gran cultura i afició a diverses activitats artístiques, com la música i la fotografia, que practicà amb força encert Ben aviat, però, entrà a treballar a una fàbrica del ram del tèxtil, que en deien “Les Sedes” (nom oficial el 1936: Manufacturas Rayon, S A ) que es dedicava a processar tota mena de

Marià Prats i Torrent

Marià Prats En Marià tocant la trompeta

fils; en particular, el fil de seda artificial, i estava situada al carrer de la Rasa. En Marià era mestre torcedor i al cap dels anys va convertir-se en encarregat de la fàbrica, que era dirigida per l’Alfons Molons i Rocha (1908-1974), un tècnic tèxtil que havia vingut de Barcelona a mitjans dels anys trenta, i vivia al carrer Panagall, 18

Inici de la seva afició a la música

També, de ben jove va aprendre música de manera autodidàctic i assessorat per alguns músics reputats que hi havia a Arenys de Munt, com en Bosch, els germans Galofré (els telefoneros) o els germans Alsina (els Nels). Després de la guerra entrà a formar part del conjunt musical Els Nel-sons (també portaren els noms d’Els Blaus o Nelson-Jazz) tocant amb ells durant una bona temporada Assajaven a can Nel al carrer dels Capellans i tocaven per les diferents festes de barri d’Arenys de Munt, al local d’El Segle o als pobles veïns Per Santa Cecília tocaven a Torrentbò i es quedaven a menjar i dormir a cases de pagès dels voltants. També, amb el nom de Cobla Arenyense tocaven sardanes i a les misses tots els diumenges. En Marià tocava la trompeta, acompanyat de músics força experts, com eren: l’Emili Mas Nas de plata, Joan Margenat Tit, Jaume Bosch Liru, Julià Herrero Trenta saleros, els germans Alsina o els germans Galofre que eren famosos pels seus

“solos” de trompeta

Una altra afició que tenia de jove en Marià, era anar a collir musclos a la Roca d’en Lluc, i mentre era solter anava molts caps de setmana a passarlos a casa de la seva germana Maria que vivia a Barcelona.

República i guerra civil

Quan es declarà la segona república l’any 1931, en Marià encara tenia edat per anar a coŀlegi i probablement fou aleshores que anà a l’escola del mestre Vilarrubla, ja que s’establí l’obligato-

rietat d’escolarització de tots els infants Però, quan esclatà la guerra civil tenia catorze anys i ja havia començat a treballar a Manufacturas Rayon, S A (Les Sedes), fàbrica que fou intervinguda i dirigida per un Comitè de Control Obrer. (Alguns dels que van formar part d’aquest comitè foren: Francesc Parera, Jordi Colomer, Gertrudis Maresma o Josefa Lleonart). L’inici de la guerra va ensopegar a en Marià, que encara no tenia l’edat per anar-hi, però en canvi, el seu germà Josep que era de la lleva del 32 li tocà anar al front Havia fet el servei militar obligatori l’any 1932 al Regimiento de Infanteria Albuera n 25, (4ª División) de Lleida i per la guerra fou mobilitzat amb la 143a Brigada Mixta, que un cop ensinistrada a Figueres, va ser incorporada a la 44a Divisió del XII Cos d'Exèrcit. En començar l’ofensiva d’Aragó la brigada fou enviada a reforçar el front de Quinto i al cap de tres dies marxaren a Tamarite de Litera. Posteriorment, foren enviats al front de Fuentes de Ebro amb l'Agrupación F, a on morí en Josep el 2 de novembre de 1937 El cap de la brigada era el comandant Felipe, que va morir en la defensa del Vértice Viñaza

Primer casament i primer fill

L’any 1943 li tocava fer el servei militar, però, en ser fill de pare viudo i amb un germà mort a la guerra, presentà aŀlegacions per deslliurar-se’n, i l’ajuntament d’Arenys de Munt presidit per en Josep Rossell acordà concedir-li: “prórroga de incorporación a filas de 1ª classe por comprender el caso 1º del articulo 265 del vigente reglamento” , pròrroga que va ser ratificada per la “caja de recluta num 38” , el 21 de maig de 1943, i que es convertí en una pròrroga definitiva. Això, li permeté casar-se més jove, cosa que va fer l’any 1948 amb la Mercè Edo i Horta (1928-1956) una noia que vivia al carrer Barracà, 12, filla del pagès natural de Lucena, Vicenç Edo i Aparici (19041970) i de la Josepa Horta i Torner (1903-1969). Però, la Mercè tenia també, un germà i una germana: en Vicenç (1939) i la Rosa (1938)

Un cop casats en Marià i la Mercè anaren a viure a casa dels pares de la Mercè i tingueren un fill l’any 1950, que li posaren el nom de Robert, però, malauradament la Mercè morí molt aviat, l’any 1956, i en Marià es quedà sol amb el seu fill de sis anys. Precisament, va ser la Mercè quan feia poc que estaven casats, qui va animar a en Marià a dedicar-se a fer de retratista (un hobby que ja venia practicant de més jove). En morir-se la

Mercè, en Marià i el seu fill anaren a viure a la casa que l’avi Vicenç tenia llogada al carrer Nou, 5 i que en aquell temps, era propietat de l’exalcalde de Mataró Emili Arañó i Rossell Cap als anys vuitanta, la van comprar en Marià i la Lourdes.

Nou casament amb la Lourdes Antius

En Marià, encara, continuava treballant a Les Sedes on feia d’encarregat, i allà va fer amistat amb la Lourdes Antius i Capdevila (1930-2015) que ja tenia una filla anomenada Juliana, nascuda l’any 1951 i en Marià s’enamorà d’ella Es van casar l’any 1958 La Lourdes era filla del teixidor de Les Sedes Emili Antius i Borreles (1905- ) i de la Maria Capdevila i Torrent (1909 - )

Tenia tres germans: Antoni (1933), Miquel (1941) i J. Alfons (1947), a més d’una germana, la Gemma (1947) i vivien al núm. 33 del carrer dels Capellans. En Marià i la Lourdes van tenir quatre fills/es: la Rosa (1960), Lourdes (1961), Joan (1972) i Marià (1974). (La Lourdes Prats, ha estat precisament ella, qui m’ha posat al corrent de la història familiar)

En Marià i la fotografia

Encara que s’havia aficionat a la fotografia de molt jovenet, no fou fins al principi de la dècada dels cinquanta que començà a prendre imatges d’una manera seriosa, amb la màquina que s’havia comprat. Ell mateix revelava les fotografies, aprofitant que mossèn Ernest Cuffí –també un fotògraf vocacional força inspirat i avançat a la seva època– li havia ensenyat com fer-ho i li havia donat la fórmula dels líquids que s’utilitzaven per al revelatge, i que ell comprava a la drogueria ca l’Arpi de Barcelona, encarregant-los al transportista Martí Bosch, que feia viatges a la capital, gairebé cada dia. Tot el procediment de revelatge el feia en una habitació de casa seva, on també tenia unes balances de fusta -construïdes per ell mateix- per pesar els productes i fer la fórmula exacta. Per aquests treballs de muntatge i preparació, tingué l’ajut d’un altre jove aficionat del poble, en Martí Torrent En Marià es convertí, doncs, en el primer fotògraf professional d’Arenys de Munt Va començar fent retrats d’infants a les beneïdes dels diumenges de Rams, a les comunions, casaments, festes majors, etc... També, van començar a demanar-li fotografies pel carnet d’identitat, i aleshores, la Lourdes que havia après a fer servir la màquina de retratar, les feia ella a les hores que en Marià estava treballant, al davant d’una façana blanca i mentre hi havia llum solar. A l’entrada de casa seva exposava les fotografies

que la gent li anava a comprar En Jaume Marqués i la seva dona Anna Soteras foren clients d’en Marià i seguidors de la seva aventura en el camp de la fotografia, que poc després, també, inicià un altre aficionat que també va fer fotografies de gran valor històric, com fou en Pere Pujadas. Tres grans fotògrafs que han deixat un testimoni gràfic de la història recent del nostre poble, que cal conservar i protegir En Marià deixà de fer fotografies l’any 1968, a causa dels nous canvis tecnològics en el món de la fotografia

Altres activitats d’en Marià

És molt evident, que en Marià era un manetes. A Les Sedes no necessitava que ningú li arregles les màquines, ja que quan tenien una avaria, ell mateix ho arreglava. Igual es construïa els aparells necessaris per la seva activitat fotogràfica, com arreglava els rellotges de la família (fins i tot els de pèndol), o construïa els estris adequats, per fer el vi del raïm que collia a la seva vinya

La fotografia esdevingué un complement dels ingressos familiars d’en Marià, ja que, en no poder viure només d’aquesta activitat, continuava treballant a la fàbrica de Les Sedes, a part, de continuar cultivant la seva vinya. Un cop acabada la jornada laboral anava cap a l’hort i dedicava unes quantes hores a plantar, regar o recollir els productes que hi tenia sembrats. Hi cultivava tota classe d’hortalisses, cireres, raïm, figues, etc El mes de juny tocava recollir les cireres (Cor de Colom i d’en Roca) que les portaven a l’Hostal del Sol i que finalment, eren venudes al Born de Barcelona. El mes de setembre feien la verema, d’una manera molt artesanal, ja que, en Marià mateix es va construir tots els estris necessaris per fer el vi a la mateixa vinya. Després de la verema, venia la collita de les ametlles, amb les que, la Lourdes, feia panellets per Tots Sants. Però, a més, la Lourdes també ajudava a l’econo-

En Marià amb part de la seva família

En Marià amb la seva primera dona Mercè

En Marià al pati de les escoles En Marià amb les seves germanes

mia familiar, ja que cosia a casa. Era un gran seguidor de l’hoquei d’Arenys de Munt i no es perdia cap partit que jugaven a casa, però, també anava, sempre que podia a veure els partits dels camps de fora A més, era un gran seguidor del Club de Futbol Barcelona, un culé de tota la vida. També, va tenir l’oportunitat de viatjar a molts llocs de fora de Catalunya, com: París, Lourdes de França, València, Nevers, Mallorca, etc. Però, mai abandonà les ganes de llegir, ja que cada dia es llevava un mica més aviat, per poder llegir una estona, abans d’anar a treballar.

L’any 1976 la fàbrica de Les Sedes va tancar les portes i en Marià encara no tenia l’edat per jubilarse, i per això, va cercar una nova feina aconseguint entrar al TEXFIN S A , empresa que es dedicava a la fabricació de tints i que estava situada al Torrent d’en Puig.

Problemes de mobilitat i jubilació

L’any 1987 es va jubilar, i un cop jubilat tenia predilecció per anar a la plaça de l’Església –que la tenia molt a prop– a fer petar la xarrada amb el seu parent Vicenç Prats i altres jubilats que hi acostumaven a participar Però, a mesura que passaven els anys, va començar a tenir problemes de mobilitat a causa de l’artrosi i deixà de sortir de casa, i de fer les activitats que tant li agradaven, com anar a la vinya o a la Breda de Plaça, entre al-

tres. Aleshores, es dedicà preferentment, a llegiri mirar la televisió

L’any 2001, el Grup Fotogràfic i l’Ajuntament d’Arenys de Munt, van muntar una petita exposició a la sala d’exposicions municipal en homenatge a la tasca fotogràfica d’en Marià titulada: “Mariano Peó Fotògraf. Imatges de dues dècades de crònica social”, amb fotografies fetes per ell entre el 1950 i el 1968. (Actualment, que el Grup Fotogràfic ha plegat definitivament, una bona part d’aquestes fotos es conserven a les dependències del Coŀlectiu pel Museu Arxiu).

En Marià, un dels pioners de la fotografia a Arenys de Munt, ens deixà el 5 de gener de 2016 i la seva dona Lourdes el 2015, però, les seves imatges encara perduren i el seu record entre els aficionats a la fotografia, també. Ell, va iniciar el camí, que més tard van seguir altres veïns i veïnes amb la mateixa afició artística que en Marià. Les fotografies són un testimoni gràfic del nostre passat que cal conservar i protegir, com també, recordar els noms dels seus autors.

“La fotografia és més que un mitjà per la comunicació efectiva de les idees És un art creatiu” - Ansel Adams Fotògraf i ecologista nordamericà

Elies Surroca i Campàs

En Marià Prats i la Lourdes Antius

En Marià a la vinya

MALALTIA (3)

ACTITUD DEL MALALT

Hem d'entendre que el dolor i el patiment també formen part de la nostra vida, i hem de buscar-li el costat positiu, ja que ens pot aportar experiències enriquidores.

La malaltia és una situació amb què cal acostumarse a conviure. Però tenint clar que saber viure és millor que sobreviure. L'ésser humà és capaç d'aguantar molt, ja que dins nostre hi ha un important poder per superar les malalties i les malalties.

L'actitud positiva o negativa del malalt davant de la malaltia influeix molt directament en el seu desenvolupament. Les ganes de superar la malaltia i la seguretat i convicció de sortir del trànsit amb una actitud de força, confiança, lluita i esperança poden ajudar molt en el procés de recuperació. La iŀlusió mou muntanyes i tenir objectius i metes són els millors aliats del malalt És important mirar cap a l'horitzó buscant la llum al final del túnel

Està comprovada i demostrada la influència de la psique sobre el cos En molts casos la malaltia remet a causa dels desitjos i la lluita per no sucumbir o voler complir el seu compromís amb un objectiu encara no aconseguit Als malalts que són hipocondríacs aquesta particularitat els perjudica en la possible curació o alleugeriment d'una malaltia o malaltia No hi ha res tan poderós com una persona malalta Alguns malalts aprofiten la situació per aconseguir el que desitgen, i d'una manera implícita exigeixen que la resta de la família s'hi preocupi Poden fàcilment provocar sentiments de culpabilitat i obligació en els que són al seu voltant També sovint se senten inútils i buits i pensen que són una càrrega per a la família, i se'ls desperta uns sentiments de culpabilitat

COMPORTAMENT CAP AL MALALT

Quan acompanyem una persona malalta, li estem donant molt més que la nostra presència física Hem d'ajudar-lo a trobar la pau interior I hem de respectar allò que pensa i sent Sentir-se escoltat i respectat, sense ser jutjat, li resulta increïblement guaridor

El perdó –tant de poder-lo donar ell com de rebre'l–influeix enormement en la seva recuperació

Necessitem temps per assimilar el fet que un ésser estimat està malalt. Quan estem amb un ésser estimat que està malalt només veiem el que estem perdent. És important preguntar-nos si la nostra preocupació és que no s'aparti del nostre costat o que es recuperi.Potser la malaltia duna persona fa que una altra que està sana se senti útil i important, perquè algú el necessita. lgunes persones se senten culpables pel simple fet que ells gaudeixen de bona

salut mentre que un ésser estimat està patint. Sovint tenim sentiments de culpabilitat per no haver fet tot el que podíem. Quan s'ha estat en enemistat o s'ha tingut una relació difícil amb el malalt, podem pensar que la seva ira o odi pot haver provocat la malaltia.

De vegades, imaginem i suposem el que està patint el malalt i actuem d'una forma concreta per alleujar els nostres temors, però potser el nostre comportament no tingui res a veure amb allò que necessita. Si ens referim contínuament a la seva malaltia, és possible que n'impedim o retardem la recuperació I també si actuem impulsats per por, tristesa, obligació o desesperació, el malalt el captarà i provocarem una reacció negativa El que realment cal quan s'està malalt és saber construir un pont d'autèntica i sincera comunicació, ja que la connexió que s'estableix entre dues persones quan una està malalta és molt important

Al tram final, encara que ens sembli que no hi podem fer res, ell sap que estem al seu costat i això, dins del seu estat, li resulta beneficiós No ens penedirem mai del temps i companyia que li hem donat al malalt

FAMÍLIA

La malaltia, a més de ser un tema físic, és un aspecte psicològic i afectiu, i per tant, la família és primordial en el procés de recuperació de la salut del pacient

La família té l'oportunitat d'unir-se i lluitar en un front comú al costat del malalt per intentar superar la malaltia o almenys allargar-ne i millorar-ne la qualitat de vida Les actituds dels membres de la família repercutiran inevitablement en el curs de la malaltia i la recuperació del malalt

Quan una persona està malalta la culpa és un sentiment força comú, que pot afectar qualsevol membre de la família Els familiars han d'adonar-se que no poden controlar la malaltia del pacient De vegades a un familiar li agrada sentir-se més fort que el malalt, ja que descobreix que ara té un poder sobre ell que abans no tenia.

Dins dels familiars poden sorgir rivalitats, en sentir que el malalt és apartat d'ells i que altres ocupen el seu lloc pel que fa a cuidar-lo, i que aquest ja no en depengui. El fet que una persona estigui malalta afavoreix que al si de la família ressorgeixin antics rancors.

Si la família perd l'esperança al malalt, li resulta difícil mantenir la fe. El gran dilema és saber si el malalt estarà millor a casa oa un hospital o residència. Lògicament cada cas i circumstància són diferents.

Carlos Rodríguez Escriptor-Humanista-Psicoterapeuta

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia»

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies

Feu-los arribar a: centre@centremoral cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

IMPOSICIONS

Les dèries del govern d’ERC+1 (amb la complicitat dels Serveis Tècnics Municipals), NO tenen aturador a l’hora de malbaratar recursos públics amb la vista posada a les Eleccions Municipals d’aquí a 4 mesos per tornar a continuar decidint com malgastar els mitjans públics dels impostos que recapta l’Ajuntament dels pacients arenyencs que mai reclamen comptes.

Això ve, a conseqüència de l’obra d’urbanització de la Plaça del Sindicat projectada per l’arquitecte XAVIER LLISTOSELLA VIDAL, i adjudicada a l’Empresa AMSA, els mateixos de l’obra d’urbanització de la Riera i Penya i Rotonda (perquè serà?) amb un Pressuposts total de 320.530,64€ (Exp.853/2021) publicat el 25/03/2022 i aprovat per resolució d’Alcaldia (EDICTE) de data 12/05/2022, sense que l’oposició se’n assabentés per manca d’atenció

Una altra decisió unilateral a considerar del govern és l’aprovació de l’inici del procediment per rehabilitar la teulada i exteriors de la Masia (ruïnosa) del Mas Talleda ubicada a la zona verda de Ca l’Espàrrec (Can Globus) una soŀlicitud encarregada a la Diputació de Barcelona amb una proposta valorada pressupostada en +/-300.000,€ per unes obres que NO se sap per a què serviran (de moment sense definir la rehabilitació de l’interior de la Masia que costarà un altre “pastón” indefinit)

Per a alguns vilatans aquestes obres representaran 1 sense massa sentit pràctic si considerem la despesa que si es vol invertir comparada amb la utilitat i/o servei que se li vol emprar que representa una inversió tan capriciosa com esbiaixada i rabiüda en el temps per “voler fer passar el clau per la cabota”. La AUTOCRÀCIA NO porta en lloc i NO és el mateix governar a dit que participar en les opinions de les necessitats dels vilatans que són més inteŀligents del que es pensen els qui governen

“La corrupció d’un govern comença sempre per la de les seves normes i principis” (Montesquieu 1689-1755)

Xavier Oller

EL COR I LA MARATÓ

El motor del nostre cos bombejant de dia i nit treballant bé al llit no està mai en repòs

Un motor fora de mida amb un munt de pulsacions que són milers de milions al llarg de tota la vida

Quan s’està enamorat i ens embarga l’emoció perquè puja la passió el cor va accelerat.

Tant si ets home com dona adolescent, jove o gran, el cor segueix bategant quan l’amor ens abandona.

Qui treballa de valent o practica algun esport on s’ha de córrer fort el cor se li posa a cent.

Però si un dia malaurat esgotat per la batalla una part del cor ens falla tenim qui ens fa costat

Persones molt preparades honoren la professió i cerquen la solució si les coses van maldades

Amb coneixement i encert implanten un marcapàs o coŀloquen un bypass operant a cor obert.

Després de la intervenció quan el perill ha passat a casa hem retornat amb renovada iŀlusió.

Cada any, sense parar, posant-hi enginy i manya encetem una campanya que ajuda a investigar

A Catalunya per sort a cada ciutat i poble en aquesta causa noble la gent coŀlabora fort

No ens oblidem de res, per aconseguir la fita acudim tots a la cita que organitza TV3.

Es mereixen un petó entitats i voluntaris, teles, ràdios i diaris QUE VISQUI LA MARATÓ!

Endavant sempre!

LA NIT DE NAPS

La Montse és una noia fadrina de la nova onada de Barcelonins-Metropolitans que gota a gota esquitxen els carrers del poble Una de les estranyes costums i tradicions és sense cap dubte com entendre ,i fer entendre, aquell valor afegit de la nit màgica de Reis Arenys.

El mestre va demanar a tota la classe una redacció relacionada en les festes de Nadal per després de vacances, on les millors optaríem a una petita exposició oral davant la resta de companys del coŀle per pujar nota Tot un repte per a la espavilada Montse parlar d’un costum totalment desconegut per la urbanícola xiqueta com la nit de naps. La seva mare li va suggerir una trobada amb mi per fer-li cinc-cèntims i tenir un xic més d’informació del tema.

Transformat en un Joan Amades accidental vaig començar el meu relat: En aquells dies els napaires teníem una colla determinada on cada membre li pertoca una funció dins el grup Ho decidim en una reunió uns dies abans. Cal anar a la Cavalcada per saludar ses majestats, seguidament un bon restaurant per planificar les rutes de visita amb els darrers retocs al poema. Després, ben entrada la freda nit, anirem a caçar naps en un camp a les afores d’algun poble veí.

Tanmateix els cotxes baixaven de Collsacreu plens de gom a gom dels preuats naps, un altre possible escull era el control de la Guardia Civil a les Quatre Carreteres, després la cirereta de la policia local prenent nota de cotxes i noms, per fi en una casa una llum encesa on un senyor (sogre) dormia amb un ull obert i la princesa, la princesa que rebia el Nap i el poema. Ho descobreix tot al matí.

Com he dit, una nit, Montse, que mai s’oblida.

Joan Puig i Pont -Napaire-

LA MÀGIA DELS PASTORETS MUSICALS

Aquest Nadal, amb l’espectacle Tornem de Saluècia del Centre, vam reviure els Pastorets Musicals. Altra cop ens vam emocionar i la música ens transportà en el temps, cada cançó anava acompanyada de records, de moments viscuts, d’iŀlusions compartides, ... per una nit, l’esperit dels Pastorets Musicals va tornar dins del cor d’aquells que cada any des de dalt i baix de l’escenari teníem una cita per Nadal

I és que fa 20 anys d’aquells primers Pastorets Musicals, una proposta esbojarrada que va sortir d’uns joves de vint i pocs anys que amb un Golf vermell baixaven de Llívia cantant “Mar i Cel”, entre cants i rialles apareix la idea: I si féssim un musical?

Allò semblava impossible, era molt agosarat, però la iŀlusió d’en Joan era tant gran que de seguida es va contagiar Comença la cerca de músiques inspiradores i s’adapta el text de l’Estel de Natzaret per ser cantat (tot molt rudimentari i bàsic, en aquell moment no hi havia la tecnologia d’ara).

Un grup de valents actors i actrius pugen a l’escenari per posar-hi veu i moviment, les cançons cobren vida. Més enllà dels coneixements musicals, el que fa que aquella utopia sigui una realitat és el coratge i l’alegria de tots/es. Aquells primers anys el lema era: “podran dir que cantem malament, però no podran dir que no hem cantat”

Mica en mica el projecte agafa forma i cada vegada es millora més la part musical, la Núria i la Montse amb paciència donen pautes el grup d’actors i actrius i, any rere any, les veus de tots es van afinant. El 2005 es fa un salt, es deixa enrere la música enregistrada i apareix l’Orquestra dels Pastorets Musicals, un salt quali-

tatiu important i a la vegada un nou repte: fer un espectacle amb música en directe.

Els Pastorets Musicals creixen i agafen volada, esdevenen una creació pròpia completament diferent del que es fa a la resta de Catalunya. Cada Nadal surten en portada del Diari El Punt, a les noticies de tv3 i tv1, entrevistes a les ràdios comarcals i també se’ns selecciona per sortir al programa de tv3 Operació Pastorets

Més enllà del moviment mediàtic, l’èxit dels Pastorets Musicals és intern, té a veure amb el caliu que es viu en el vestuari, entre cortines, en el celler i el galliner: directors, actrius i actors, equip tècnic, de vestuari, de maquillatge, tramoia, musics... hi havia la sensació de ser una gran família i de crear entre tots quelcom molt especial. Un espectacle que integrava més de 100 persones d’edats i generacions molt diverses

I és que en Joan hi creia tant en allò que estàvem fent, que feia que tots ens sentíssim part d’un projecte important, la màgia que vivíem i creàvem entre tots anava més enllà de les individualitats, es construïa en el coŀlectiu. Ell sempre deia que tant important era el que cantava sol com aquell pastor mut que l’acompanyava i omplia l’escena. La màgia i l’èxit dels Pastorets Musicals era cosa de tots/es. Aquest Nadal amb l’espectacle Tornem de Saluècia, uns quants van tornar a cantar i ens van permetre viatjar en el temps, reviure anècdotes i moments especials... i recordar, també, tots/es els que enguany no van pujat l’escenari, però que sempre formaran part de l’aventura de fer uns Pastorets Musicals. Gràcies!

Núria

ENTENDRE EL MÓN I MILLORAR-LO

Trobo molt oportunes iniciatives com les que expressava l’apreciat Joan Majó Cruzate a l’article “Un futur amb creixement responsable” publicat en el Diari Ara del dia vint del present gener

Penso, com ell, que el nivell actual de desorientació i d’incertesa és molt alt, tant aquí, com arreu, amb tants i tants temes de cara al futur, no tan sols per nosaltres, sinó també, i sobretot, per les futures generacions. Aquesta manca de perspectives sobre el futur és un dels elements que més contribueix a viure un present dubtós, conflictiu i, per això, perillós. Per poder fer front als reptes que ens preocupen i poder aprofitar les oportunitats que veiem, ens cal millorar la nostra compressió del passat i del present i entendre cap on va el futur i com podríem orientar-lo a objectius millors per a tots nosaltres.

Per entendre el passat hem de saber que hem arribat on som gràcies a tenir accés a aliments, recursos naturals, energia, informació, coneixements i a la coŀlaboració coŀlectiva entre nosaltres Alguns d’aquests elements ens serveixen per consumir i tots ens permeten transformant-los, crear eines de tipus material o inteŀlectual que ens ajuden a aconseguir els propòsits que necessitem o que desitgem. Hem de tenir ben clar que el nostre objectiu final no ha de ser el creixement econòmic (que només és una de les eines) sinó el creixement del benestar personal i coŀlectiu. Hem de substituir-los o complementar-los amb altres que reflecteixin

l’equitat, les desigualtats, la salut, la formació, les oportunitats personals o la qualitat de la convivència. Hem d’aprofitar al màxim l’energia obtinguda per transformació, la rebuda gratuïtament del sol, reduint molt la generada per combustió de fòssils que haurien de restar per sempre sota terra Hem d’assegurar la reutilització, tantes vegades com sigui possible, dels minerals transformats, eliminant el conegut “utilitzar i llençar”. Cal incrementar-la inversió pública en els camps de la salut i de la formació per tal d’assegurar un accés universal i una igualtat d’oportunitats per aquells que pateixen exclusió o suporten una bretxa digital.

No hem d'oblidar, per tant, que la no sostenibilitat ecològica generada pel canvi climàtic i la no sostenibilitat social generada per l’acceleració demogràfica i les grans desigualtats globals fan urgent una revisió a fons dels actuals models de civilització i de consum creats en el període industrial. Aquelles persones i aquells territoris que han gaudit i s’han beneficiat d’aquesta etapa tenen l'obligació de posar-se al davant i de participar amb molta més generositat en el nou repartiment del creixement El creixement que contingui aquests elements serà, sens dubte, responsable i permetrà la progressiva integració de més i més persones a una societat desenvolupada, sostenible, pacifica i amb una perspectiva de futur i de progrés.

Josep Pruna i Borrell

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia»

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Assemblea Arenys de Munt

NO PAREM, NI PARAREM

El 19 de gener vam assistir a la manifestació de Barcelona per respondre a la provocació de la cimera francoespanyola. Ambdós països són ocupants dels Països Catalans, i els uneix una política en contra del reconeixement del català, per no parlar de les aspiracions de llibertat

Mal que li pesi a Pedro Sánchez, el procés no s’ha acabat. Tot i la convocatòria difícil, entre setmana i el fred, es va organitzar amb força èxit un autocar des d’Arenys de Munt per assistir-hi i sumar els nostres crits a una gentada provinent d’arreu el país. Li estem agafant de nou el gustet a això de les manifestacions! És al carrer des d’on tornem a trenar la unitat de l’independentisme. Per plantar cara a la repressió de l’estat espanyol i alhora exigir als partits polítics, a uns i altres, que aparquin les disputes per l’hegemonia i treballin decididament per assolir la independència La llibertat no l’aconseguirem des dels despatxos, sinó units i mobilitzats al carrer.

No parem. I és per això que hem preparat a Arenys de Munt una xerrada, el primer de febrer, a la Sala Gran del Centre, amb en Josep Costa, exvicepresident del Parlament de Catalunya, i d’en Jordi Pesarrodona, vicepresident de l’Assemblea per parlar del moment en què ens trobem i desmuntar el relat sobre que la Independència no és possible.

Ja hem dit que aquest any comença un període llarg d’eleccions i no ens estarem de braços plegats. Ni per reclamar als estats opressors, ni als estats exteriors, ni que els nostres polítics es venguin per quatre engrunes. Arremanguem-nos, que no pararem

Escola Sobirans

EL CICLE DE GRANS

Com ja deveu saber a la nostra escola dividim les etapes educatives en tres: el Cicle de petits (des d’I3 fins a i5), el Cicle de mitjans (des de 1r fins a 3r) i el Cicle de grans (des de 4t fins a 6è).

En aquest petit escrit us volem donar a conèixer com enfoquem el treball al cicle de grans. L’alumnat del cicle de grans és el més gran de l’escola i, com tots, vol ser escoltat. És per aquest motiu que la seva veu té molta importància i, sempre que podem, intentem fer realitat les seves idees o opinions

A 4t, per exemple, són la classe del “Dia del Sí” i van voler decidir què farien durant tot un dia d’escola. Us imagineu què van fer? Doncs no es van treure el pijama per anar a l’escola, es van passar el matí jugant i compartint experiències a Can Jalpí, van intercanviar cromos amb els companys i companyes i també van compartir l’esmorzar. Però això no va ser tot… a la tarda van fer sessió de cinema!

A 5è, aprofitant que treballàvem els éssers vius, vam fer una sortida a l’entorn per a poder fer observació directa d’allò que estàvem treballant i vam tenir la sort de trobar-nos moltes sorpreses: un niu de pigot, una bestiola pal, falgueres, bolets… i per acabar-ho d’arrodonir quan vam arribar a l’escola en Carles ens va portar cucs de la col que se’ns van convertir en papallones uns dies més tard!

I a 6è, arran de treballar l’energia i l’electricitat vam fer uns tallers de tecnologia, on vam experimentar amb els principis de l’electricitat i el magnetisme d’una forma divertida També vam jugar amb la generació i la transmissió del corrent elèctric i ens vam endur alguna enrampadeta! La idea és, doncs, treballar a través de diferents activitats participatives i experimentals, en els quals els nens i les nenes siguin els protagonistes.

Escola Sant Martí

TORNEM A FER TALLERS

Un curs hem començat i a l’escola els tallers artístics han retornat

Per tal que els i les alumnes puguin desenvolupar el vessant artístic interactuant i aprenent dels altres companys i companyes del mateix cicle, la organització dels tallers afavoreix aquesta dinàmica tan enriquidora tot potenciant un aprenentatge significatiu, coŀlaboratiu i proper. Els nens i les nenes de les diferents classes de primària es barregen en grups reduïts del mateix cicle, de manera que poden tenir una atenció més personalitzada tot realitzant activitats més complexes

Es duen a terme sis tallers que engloben les diferents tècniques plàstiques que ens permeten explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereixen diferents materials i estris. Elaborem diferents propostes artístiques de resultes de les seves experiències, idees i/o emocions.Valorem, respectem i gaudim del treball en equip i individual i/o en petit grup

A cicle mitjà, per exemple, estem aprenent diferents tècniques que fa servir la pintora Yayoi Kusama i ens imaginem màquines , castells, robots, gerros..., i construïm. També decorem amb materials naturals per posar bonica l’escola, retallem, enfilem mòbils per penjar-los. Ens ho passem bomba!!! Riem i aprenem!!! Esperem que arribi el dijous per fer els tallers.

Voleu veure alguns moments dels tallers?

Alternativa Municipal

ENTRE EL ZERO (0) I EL CENT (100) SEMPRE HI HA EL CINQUANTA (50)

Entre NO fer res a la Riera i deixar-la com sempre amb sorra, o decidir executar un Projecte d’una obra faraònica milionària amb interessos partidistes i electoralistes hi havia la possibilitat d’urbanitzar-la pensant a invertir d’altra manera la rendibilitat dels diners públics per aprofitar-los per a altres necessitats, com per exemple la compra de la finca de Riera i Penya, 57 per ajuntar-la amb la ruïnosa ex-cooperativa propietat de l’Ajuntament que fins al dia d’avui NO serveix per a res.

Si memoritzem com es trobava el substrat de la Riera i Penya fa tres mesos amb sorra amb sots i pols i la comparem de com ha quedat amb el final de la nova urbanització, conclourem que ha millorat i que ha estat una transformació positiva, però si analitzem tot el que s’ha realitzat (Fase 4-1 A calçada 551.253,84 €, Fase 4-1 B voreres 775.422,44 €) comprovarem que segurament NO feien falta totes les grans actuacions emprades de TREURE per POSAR: voreres, baranes, arbres, fanals, indicadors, semàfors, escales, rampes, jardinets, rocalla, 37 bancs, 46 icones de pedra, 1/3 d’aparcaments...

És evident que els qui governen l’Ajuntament gestionant els diners públics (dels altres) amb l’assessorament dels Serveis Tècnics que donen el vistiplau dels Projectes Municipals (costi el que costi; Fase 4-2 Rotonda 975.076,25 €, Centre Cívic 1.228.105,43 €) que tampoc han de pagar ni tenir les responsabilitats perquè s’executin aquestes macros-obres, tot el contrari és una millora (per a ells)

Aquest pas, Arenys de Munt no podrà disposar d’una nova Residència Municipal d’Avis per substituir i ampliar les places de l’obsoleta i desfasada Residència del Remei, ni tampoc invertir en les demandes que proposa la ciutadania.

Com deia aquell home savi: “Es poden fer moltes coses, pagant els altres”

Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC

Mail: consensmunicipal@gmail.com

Twitter: @AlternativaMunt

Centre de Formació d'Adults Enric Camón

A l'escena del crim, un bassal de paraules esquarterades desprèn una fortor agra a tinta La mort d'un altre lletraferit té la policia del Maresme perplexa. No pas a Sherlock Munt. El famós detectiu s'obre pas entre els guàrdies, els quals accepten joiosament els seus límits per deixar-li via lliure.

Una vegada més, l'inspector Estrada l'informa al peu del canó del procediment habitual:

- Hem identificat sis paraules. Sembla anglès, però no en sabem més.

- No en sabeu més perquè no voleu, Estrada.

En Sherlock revisa el decàleg d'elements en observació La seva mecànica de les idees procura sempre un contrast Trobar la lògica a una cadena de relacions aparentment inconnexes.

- Aprendre un idioma, Estrada, fa que les teves habilitats cognitives millorin.

En Sherlock s'ajup davant la frase trencada com si fossin les restes d'un naufragi Els ulls vidriosos de l'adjectiu El verb auxiliar en tercera persona, i que encaixa amb un dels dos pronoms penjats d'un fil de saliva. Detalls menors, com ara els signes de puntuació, endrecen ambdues preposicions que ja no acompanyaran mai cap nom: un pensament que va voler sortir.

- Aprendre anglès, per exemple, milloraria la teva capacitat per resoldre problemes, concentrar-te i fer més d'una tasca alhora.

En Sherlock recull una mostra de les brànquies de l'únic adverbi que hi queda.

- Sí, d'acord Però en saps res? Tens alguna pista? Qui voldria matar la cultura?

- Vosaltres, els catalans, sou molt ingenus Creieu que el mal entrarà a casa vostra duent grans botes negres. No és així. Vigileu amb el llenguatge. Això sempre comença amb el llenguatge.

L'ofici de mestre pot ser una ocupació honrada, però calen certs miraments perquè la seva pràctica no desmereixi la inteŀligència, ni la dignitat. De fet, l'antònim de divertit no és pas seriós, sinó tot allò que esdevé avorrit.

Junts X Arenys de Munt

PER QUÈ VÀREM VOTAR QUE NO ALS PRESSSUPOSTOS

Des de Junts entenem la política municipal com una eina on has d’aprofitar totes les idees i suggeriments que t’arribin com un tresor Els pensaments que et fan arribar les persones, les entitats i també els grups polítics municipals, que amb la seva feina i visió, poden incrementar el coneixement i la perspectiva que un té de les coses del municipi

Amb aquesta voluntat constructiva vam fer les nostres aportacions a l’equip de govern per tal que valorés quines d’elles les considerava oportunes per incorporar-les al pressupost.

Normalment un pressupost d’una administració és negociat amb l’oposició, només cal veure ara mateix les dificultats que té la Generalitat per aprovar els seus pressupostos.

A Arenys de Munt l’equip de govern, que té majoria absoluta formada pels 6 regidors d’ERC i el regidor no adscrit, no té necessitat d’incorporar res al pressupost dels demés grups i ha passat la piconadora, no afegint ni una de les propostes que li hem fet arribar Es legítimament democràtic, però considerem que injust i autoritari. Més dolorós és encara que quan després d’haver dedicat molt de temps al pressupost i procurar analitzar, valorar i també entendre les dificultats pressupostaries a nivell d’ingressos que té l’Ajuntament i fer propostes prou raonades i austeres, la intervenció de l’alcalde accidental es simplifica en objectarnos que només ha estat una intervenció electoralista Sí que posem en valor que la resposta de la regidora de Cultura sobre la rehabilitació de Mas Talleda, tot i que podem estar-hi o no d’acord, al menys va ser suficientment explicada i raonada la posició de l’equip de govern.

Un pressupost és mot extens, procurarem ser breus i exposar alguns dels motius pels que vam votar en contra d’aquests pressupostos 2023:

Partida totalment insuficient al banc d’aliments (DISAM) de 38 000 € El 2022 se n’han gastat 75.619 € i la demanda social cada cop és més creixent.

Rebaixa de les subvencions al foment de l’esport, el 2022 es van consignar 40 000€ més posteriors modificacions de crèdit fins a 94.409€. Per al 2023 hi ha uns precaris 22.500€

Rebaixa de 30.082,51€ per a la neteja d’edificis. Manteniment de les vies públiques de 153 682€ el 2022, un cop fetes les modificacions de crèdits, fins els 70.000€ per al 2023. Rebaixa de la partida de parcs i jardins que passa dels 232 886€ un cop fetes les modificacions de crèdit a 186 000€ per aquest 2023

Disminució de 52.000€ a 18.000€ en la contractació d’assessorament i treballs tècnics. Això afectarà a la possibilitat de tenir projectes a punt per optar a subvencions

Demanàvem una partida per a la millora de l’encreuament de vianants de la Creueta i camí segur fins a l’Institut

Demanàvem una partida per a l’estudi del clavegueram del municipi. Aquí ens contesten que possiblement la farà Gusam.

Demanàvem que es destinés una partida important per contractar estudis per fer una reflexió estratègica per conèixer les necessitats de la ciutadania, les perspectives de creixement i les fortaleses i debilitats que tenim. A la vegada conèixer quin ús hem de donar als edificis municipals

Soŀlicitàvem una partida al projecte de reforma del Panagall.

Demanàvem una partida al projecte de reforma del carrer de les Flors

Reclamàvem una subvenció nominativa a la Colla Gegantera.

Proposàvem que es destinés una partida a l’estudi i execució d’eliminació dels punts negres del municipi per a persones de mobilitat reduïda.

Vam posar de relleu que la partida de personal entre l’Ajuntament i Gusam és de 5 110 150€ que representa el 43,95% del total i que això supera amb escreix el valor òptim que es considera estigui al voltant del 33% per poder destinar més recursos a inversions

Per aquestes i altres raons que per temes d’espai no podem expressar aquí i també per l’actitud autosuficient i poc receptiva de l’equip de govern envers l’oposició per valorar propostes que de ben segur algunes d’elles haguessin pogut trobar encaix en el pressupost vam votar-los negativament perquè pensem que aquests pressupostos no són el més adequats per a Arenys de Munt.

ERC Arenys de Munt

FORÇA I ENERGIES RENOVADES PER CONTINUAR TRANSFORMANT ARENYS

DE MUNT

Iniciem un 2023 amb l’horitzó marcat per les pròximes eleccions del dia 28 de maig, però encara tenim molts reptes al davant Portem gairebé quatre anys de mandat i l’equip d'Esquerra Republicana de Catalunya continuem treballant com el primer dia amb les mateixes energies que vam començar el juny del 2019. Continuem transformant Arenys de Munt, tirant endavant compromisos que vam adquirir en el Pla d'Actuació Municipal, un PAM ambiciós però necessari per fer avançar el poble Hem viscut un mandat convuls que no ha permès assolir tots els compromisos, però déu-n'hi-do el que hem pogut fer. Enrere queda una pandèmia de gairebé dos anys que ha trasbalsat les nostres vides, i el normal funcionament de l'ajuntament, eina imprescindible perquè els polítics puguin dur a terme tot allò que volen tirar endavant. Ara que estem al final de mandat cal fer balanç del que s'ha fet, d’allò que es veu més i que és palpable: les obres de finalització de la urbanització superficial de la Riera, una fita complerta que hem defensat llargament des d’ERC; la rotonda a l'entrada del poble, una obra que millorarà notablement la mobilitat del nostre municipi i l'entrada al polígon industrial de Torrent d'en Puig; i també, no menys important, hem dignificat l'entrada d’Arenys de Munt. Però hi ha altres actuacions del govern que no són obres però que són necessàries per millorar la netedat i el manteniment dels carrers i places d’Arenys de Munt: la Brigada Jove, que ha evolucionat d'ençà que vam iniciar l’any 2015,

un projecte per la inserció de les noies i nois del municipi per primer cop al món laboral Aquesta nova brigada jove reforça la brigada municipal, i ens ha permès tirar endavant tasques com el baldeig de carrers, el desbrossat de males herbes a la via pública de tot el poble, la reparació de voreres, la pintura viària i moltes altres més petites actuacions necessàries; la gran millora que hem assolit entre tots en la recollida selectiva, esdevenint un dels pobles del Maresme amb més percentatge de reciclatge

No podem oblidar les moltes altres i diverses accions que hem dut a terme al llarg d’aquests quatre anys que milloren la qualitat de vida de les veïnes i veïns d’Arenys de Munt: l’estalvi energètic amb la renovació de l’enllumenat per led; instaŀlació de plaques fotovoltaiques, reforma i millora d’instaŀla-cions municipals esportives, culturals, i l’esplai; suport amb línies de subvencions per a modernitzar el comerç i les urbanitzacions, etc

Tot això i molt més, no hauria estat possible si al darrere no hi hagués un equip de regidors compromesos amb Arenys de Munt, un equip que ha demostrat la seva fortalesa i competència malgrat els dos mesos de baixa de l'alcalde, Josep Sánchez i Camps, ja recuperat, pal de paller del grup municipal.

Encarem aquesta recta final amb força, treballant de valent i amb energies renovades.

Salut i república!

S’IMAGINEN ...

A D M

S’IMAGINEN que les administracions públiques prioritzinla productivitat, el talent, la creativitat, les relacions efectives i/o satisfactòries amb els ciutadans amb un horari de serveis per la conciliació familiar de: 9 a 13 i de 14 a 17h. (i les hores que falten consensuades d’acord amb les possibilitats(37,5).

S’IMAGINEN dels membres polítics de la Generalitat, del Parlament, de les diputacions, dels consells comarcals, els assessors, els funcionaris, secretaries/is, els mestres (de Primària de Secundaria) professors, els metges de família, els especialistes, infermeres i personal adscrit etc. treballessin amb un horari de conciliació familiar de 9 a 13 i de 14 a 17h.

S’IMAGINEN que els funcionaris i treballadors públics que per la seva ocupació han de fent TORNS per assumir el sistema de treball demandat de 3 torns cada dia de 8 h. canviessin per 4 torns de 6 h. exemple de: 8 a 14, de 14 a 20, de 20 a 2, i de 2 a 8h. (ha consensuar) per conciliació familiar i pel rendiment professional i personal.

S’IMAGINEN que els polítics locals i autonòmics que ens representen els poguéssim triar de cada llista que es presenten a les eleccions o dels estaments representatius (Parlament, Diputació, Consells Comarcals, etc.) per proximitat, per poder demanar comptes i poder consultar i/o dir-l’hi el que pensem.

S’IMAGINEN que cada consistori tingués la capacitat d’organitzar el rendiment dels funcionaris i treballadors públics implementant el seu sistema de productivitat (incentiu) per premiar l’esforç, conducta, resultats, iniciatives, habilitats, identificacio, preocupació, evolució, implicació... per cada persona de cada departament amb sistemes fàcils d’entendre pels treballadors, i avaluacions imparcials cada 5 mesos per promocionar l’eficiència i l’efectivitat per adaptar-se als segle XXI

S’IMAGINEN que l’Ajuntament publiqués cada més les despeses municipals (NòminesS.S.- Factures, etc. amb transparència) per motivar que tothom pogués comprovar com s’utilitzen els diners públics i poder donar les opinions o suggeriments?.

Contes des del Projecte RADARS

EL FIL

Les set del matí. La sirena sona avisant que ha arribat l’hora que les treballadores es coŀloquin davant les màquines per iniciar la feina entre agulles nervioses i fils de colors. Les noies feinegen silencioses entre la remor eixordadora dels telers que ballen amunt i avall Només es llancen mirades còmplices entre elles quan veuen que s’acosten els ulls inquisidors de l’encarregada que frisa per enxampar-les aixecant les mans dels telers. En acabar la jornada, gaudeixen del xivarri imitant divertides, la senyora Paquita que va sempre amb l’entrecella arrufada i ben empolainada. No entenen per què es guarneix tant, si a la fàbrica gairebé tot són dones Només queda l’amo i els homes que arreglen els telers

Això sí, no perd l’ocasió de picar-los l’ullet, cada cop que els veu

La Filo té la mosca darrere l’orella amb l’encarregada. Aquesta dona la té intrigada. Les finestres de casa seva tancades sense deixar que entri ni un bri de llum, li fa pensar que amaga algun misteri i està encuriosida en saber què hi ha darrere de la seva mirada enrabiada Quan comenta a casa coses de la feina i surt el nom de la senyora Paquita, la mare fa una ganyota de menyspreu i torça la cara Això l’encoratja a escorcollar dins la vida de la dona. Avui ha vist el cel obert.

Senyora Paquita, li penja un fil de la faldilla Crec que se li està descosint la vora. Si vol, l’acompanyo a casa seva i li cuso jo mateixa.

Què t’empatolles maca! Jo mateixa me la puc cosir.

Només volia ajudar-la. Els dissabtes a la tarda cuso a casa d’una modista i ho faig molt bé L’encarregada accepta. Al cap d’un parell de dies, la Filo amb la faldilla cosida, fa cap al carrer de Sant Antoni La senyora Paquita, obre la porta mig pam i li agafa la faldilla.

Em podria donar un got d’aigua amb sucre? li diu posant-se la mà al front tinc una baixada de tensió i si no bec alguna cosa dolça cauré rodona a terra

Mentre la dona va a buscar l’aigua, s’empesca una gran interpretació. Vinclant-se endavant, es deixa caure topant contra la porta que s’obre de cop i es queda de bocaterrosa al terra del rebedor El patapam de la trompada espanta la Paquita que surt corrents:

Déu meu! T’has fet mal? exclama mentre l’ajuda a aixecar-se i l’acompanya a seure a una cadira del menjador

Gràcies, senyora Paquita. No sé pas què m’ha passat! M’ha voltat el cap, però no s’amoïni que de seguida estaré bé Si no li fa res, m’aniria bé una mica d’aigua del Carme.

La Filo ha vist d’esquitllentes com desa alguna cosa dins un calaix Mentre la dona va a la cuina,

l’obre i troba una fotografia d’un home amb una nena petita asseguda damunt els genolls. Li comença a tremolar la barbeta en adonar-se que la cara de la nena és la mateixa de les fotografies que guarda la mare de quan ella era petita. Què hi fa una fotografia seva a casa d’aquesta dona? Una angoixa l’engoleix i li venen ganes de marxar esperitada. Ha de parlar amb la mare. La Filo no ha conegut al seu pare i la mare no n’hi parla mai I si és l’home de la foto?

L’encarregada torna amb el remei La Filo no sap com reaccionar, però vol esbrinar què passa i frisa per treure’n l’entrellat.

Qui és aquest home i la nena que està amb ell?

li etziba mostrant-li la fotografia

Has tafanejat els calaixos? La meva vida és cosa meva, i el que tinc a casa també! la Paquita li diu enfurismada

No soc beneita! Sé que la nena soc jo. El que vull saber és qui és l’home i què hi fan fotografies meves a casa seva! està molt enrabiada i comença a perdre els estreps.

Pregunta-li a ta mare tot el que vulguis saber Ara fot el camp d’aquí!

Qui és aquesta dona? L’home de la foto és el seu pare? I si estirant el fil ha trobat el seu pare? Una suor freda li rellisca per l’esquena. Panteixant després de la sotragada brutal pel descobriment, marxa amb el cor encongit

En arribar a casa, l’esclat de plors i sanglots espanten la mare. Quan aconsegueix tranquiŀlitzarse, la mare li explica la història que li ha amagat fins avui.

Amb pocs dies de vida, el teu pare et va portar aquí Ell t’estimava, però ella no volia saber res de la filla de la qual es va desempallegar només néixer El teu pare no era un mal home, això sí, massa dèbil i ella el tenia dominat Va morir sumit en la tristesa.

Les set del matí La Filo, asseguda a la cuina sent la sirena avisant l’hora de posar-se davant dels telers La mare, amb el davantal posat i recolzada d’esquena a l’aigüera se la mira amb tristesa

No puc anar a la fàbrica mare La seva mirada fosca m’acorralarà mentre visqui.

La Filo es va casar, però no va arribar a portar fills al món Va enviudar amb només quaranta-cinc anys i va tirar feixugament endavant amb la seva vida. Avui, als gairebé vuitanta anys, arrossega els peus poble amunt i poble avall amb el rostre solat d’arrugues i el cos arronsat. Va esmaperduda murmurant una mena de lletania i estirant, arran de terra una bossa on hi fica quatre coses per alimentar-se. Porta la pena arrapada al cor i la soledat com a companya

Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS

EL SODOKU DEL MES

LES SOLUCIONS

BRUNA VIDAL COLOMER, 12 anys

ABRIL TORRENT MORENO, 7 anys

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes:

MARTINA NAVARRO ROCA, 6 anys

CÈLIA COLOMER FREIXAS, 9 anys

CARLA FUSTER TORRENT, 11 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament Et felicitarem fins els 14 anys

La imatge del mes

L'alumnat de la catequesi va ser l'encarregat d'inaugurar el Pessebre Monumental d'Arenys de Munt coŀlocant flors en diferents punts del pessebre.