CALENDARI LITÚRGIC

Quaresma

El proper dimecres 22 de febrer iniciarem el temps litúrgic de Quaresma.

El temps de Quaresma s’inicia el Dimecres de Cendra i finalitza el Dijous Sant al migdia, ja que al vespre s’inicia el Tridu Pasqual

La Quaresma és el temps de preparació de la Pasqua. I el conjunt que formen els temps de Quaresma i Pasqua és el centre de l’Any Cristià, perquè és la celebració d’allò que és central en la nostra fe: la mort i la resurrecció de Jesucrist. Per tant, la Quaresma forma part del cicle pasqual, ja que la finalitat no és la Quaresma en si sinó la celebració del Tridu Pasqual i la Pasqua

La Quaresma –que vol dir “el dia quarantè”– recorda el temps de desert de Jesús i del poble d’Israel, i significa que és un temps de desert i de conversió de l’Església per tal de buscar el que és essencial en la nostra vida, o sigui, la unió amb Jesucrist i també celebrar la Pasqua amb un cor ben disposat a viure la nostra vida imitant la vida de Crist, una vida d’amor, una vida entregada

DIMECRES DE CENDRA

El dimecres 22 de febrer iniciarem el temps litúrgic de Quaresma Aquest dimecres la missa es celebrarà a les 8h del vespre, amb la benedicció i imposició de les cendres.

VIA CRUCIS

Durant el temps de quaresma els divendres es resarà el Via Crucis a les 6h de la tarda

Festa De La

Mare De D U De Lourdes

Celebrarem aquesta festa de la Mare de Déu de Lourdes el proper dissabte 11 de febrer, que alhora és la Jornada Mundial del Malalt

A la Gruta de Lourdes de Sobirans, les 4h de la tarda, es resarà el Rosari i es pregarà especialment pels malalts.

Homilia De La Missa Funeral Pel Papa Em Rit Benet Xvi A La Catedral De Girona 7 Gener 2023

Avui més que mai ens sentim Església diocesana en comunió amb l’Església universal i amb el papa Francesc, que ens presideix des de la caritat.

Hi ha tres paraules que, després d’haver escoltat les lectures i el ressò de la mort del papa Benet, ens poden ajudar a centrar aquest comiat: PENSAR, ESCOLTAR i VIURE.

PENSAR en la mort. A la mort, ens hi podem apropar des de nosaltres mateixos o podem deixar que Jesús ens digui què és el que Ell espera de nosaltres. Des de nosaltres mateixos la mort és com un forat negre que tenim al davant i que ens arriba a tots. Però, pensada des de Crist, que ha vençut la mort i que ens fa participar d’aquesta victòria, és la clau de la nostra esperança. Certament el papa Benet la va pensar des de Crist. Així ho expressava en el seu testament espiritual: «Quan miro enrere en aquesta última hora de la meva vida... primer veig per quantes raons he d’estar agraït a Déu... Veig i entenc que fins i tot els trams foscos i cansats d’aquest camí van ser per a la meva salvació i que precisament van ser aquells en els quals Ell em va guiar bé...». I acaba: «Demano humilment: pregueu per mi, perquè el Senyor, malgrat tots els meus pecats i mancances, m’aculli a l’estada eterna»

Quan pensem la mort des de Jesucrist, ens trobem embolcallats per la misericòrdia de Déu i recuperem un nou horitzó davant la mort. I posem en mans de Déu els nostres difunts, entre ells el papa Benet. ESCOLTAR. En segon lloc, escoltem Crist. Fem silenci en les nostres vides i escoltem el Senyor que ens diu, com acabem de proclamar a l’Evangeli: «Marta, el teu germà ressuscitarà. Marta li respon: “Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia”. I Jesús li diu: “Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més”. Això Jesús ho va dir a Marta, i aquest matí ens ho diu a nosaltres: «Jo soc la Resurrecció i la vida: el qui creu en mi, encara que hagi mort, viurà»

Benet XVI va ser un oient del Senyor ressuscitat al llarg de la seva vida. Així va preparar la mort i així ho expressava a l’iniciar el seu ministeri de Pere: «Els cardenals m’han escollit a mi, un simple i humil treballador de la vinya del Senyor. Em consola el fet que el Senyor sap treballar i actuar amb instruments insuficients, i sobretot m’encomano a les vostres pregàries... En l’alegria del Senyor ressuscitat, confiant en la seva ajuda contínua, seguim endavant...». Tant ell com nosaltres escoltem aquest Jesús que, en els moments més difícils de la vida, ens dona llum, vida i amor. I ens regala la seva misericòrdia i ens dona la seva pau.

VIURE. Sí: pensem la mort des del Senyor, escoltem-lo i, en tercer lloc, vivim amb i des del Ell. Ell és el Camí, la Veritat i la Vida. És ell que ens fa caminar i descobrir on és la veritat. I la veritat té un nom: Jesucrist. Viure amb aquesta certesa que el camí de Veritat és Jesucrist.

Que boniques les paraules de Benet en la dedicació de la Sagrada Família de Barcelona. Deia: «...Crist és la roca sobre la qual es fonamenta la nostra fe. Amb el suport d’aquesta fe, busquem junts mostrar al món el rostre de Déu, que és amor i l’únic que pot respondre a l’anhel de plenitud de l’home. Aquesta és la gran tasca, mostrar a tots que Déu és Déu de pau i no de violència; de llibertat i no de coacció; de concòrdia i no de discòrdia... Déu és la veritable mesura de l’home. El secret de l’autèntica originalitat rau a tornar a l’origen, que és Déu».

Jesús no és lluny de nosaltres. Està en nosaltres. En Ell vivim, respirem, ens movem i som. És proper. És al nostre costat.

En la Pasqua de Jesús ressuscitat, Déu s’ha fet proper fins al punt que s’ha identificat amb nosaltres. És l’experiència que van fer els deixebles amb el Jesús ressuscitat.

Per això el misteri de Déu, el seu apropament, ens obre a allò que nosaltres no podem acabar d’entendre, però que Jesús ens explica clarament: «Jo soc la resurrecció i la vida. El qui creu en mi, encara que mori, viurà...». Ara Ell s’apropa a nosaltres en l’Eucaristia, ens dona la seva Llum i ens obre a l’esperança d’una vida per sempre. Donem-ne gràcies.

Catedral de Girona, 7 de gener de 2023 Mn Lluís Suñer i Roca, administrador diocesà de Girona

Des Del Campanar

Benet XVI

Benvolguts, el mes de gener passat ens va sorprendre celebrant el funeral del Papa Benet XVI. Fou un moment intens per la comunitat catòlica i també pels mitjans de comunicació que, des de punts de vista molt diferents, van anar comentant la vida del Sant Pare. Cada un d’ells ressaltava algun aspecte de la seva vida, segons conveniència, però hi havia un punt on tots estaven d’acord: «Ens trobàvem, sense cap mena de dubte, davant d’un dels pensadors més lúcids del pensament occidental dels últims temps». Home profundament creient i d’una gran capacitat inteŀlectual, es va deixar captivar per Jesús i va viure la seva fe a l’interior de l’Església, que estimava profundament, fins a convertir-se, per la seva humilitat, en el successor de Pere. A ell, li va tocar servir l’Església en un moment de grans canvis, quan molts dels fonaments que ens havien sustentat havien començat a trontollar amb força, i va decidir convertir-se en la veu d’una societat que ell creia que podia ésser diferent. I per això ens va deixar escrits d’una gran profunditat teològica, espiritual i humana, que mica en mica s’han anat posant en valor, i que ara començaran a ésser estudiats per a fer-nos adonar de la importància del seu pensament per a Occident. Vaig tenir la sort de poder-lo escoltar al Collège dels Bernardins, a Paris, quan jo hi estava estudiant francès abans de marxar a missions. Ens van convidar als estudiants i no vam faltar a la cita. Fou emocionant. Perquè et trobaves davant d’un home d’una gran simplicitat, però amb un pensament que t’anava captivant a mesura que parlava i et guiava amb una lògica que se’t feia difícil de rebatre. Allí ens va recordar, una vegada més, quines eren les veritables arrels d’Occident, el que ens havia fet gran com a cultura.

Defuncions

-Alexandre Soler Casals, de Ripoll, 78 anys

-Montserrat Casals Mora, 85 anys.

Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

Mn. Joan Soler Ribas

Ell volia que no oblidéssim que Europa s’havia assentat sobre uns fonaments que,durant els últims 16 segles, ens havien convertit en una cultura que irradiava uns valors i uns coneixements que han esdevingut universals. Benet XVI no oblidava que Europa tenia les seves arrels en les tres grans cultures: la fe del poble jueu, el pensament grec i del dret romà. Però era ben conscient que hi havia hagut un fet fundant del cristianisme a Occident que ho havia canviat tot: l’experiència del monaquisme, l’experiència de Sant Benet i el naixement dels monestirs. Per això, ell mateix, es va posar el nom de Benet. Perquè ell era conscient que foren aquells monjos, enamorats de Jesús, captivats pel missatge de l’evangeli i per la resurrecció, els qui van començar la cultura occidental que hem rebut. El que és interessant, però, afirma el Papa Benet, és que, justament, aquells monjos no tenien cap intenció de crear una cultura, ni tan sols tenien la intenció de conservar una cultura del passat. Sinó que la seva motivació era molt més senzilla. Tenien com a únic objectiu: Quaerere Deum, o sigui, Cercar a Déu. En un moment de canvi d’època, aquells monjos, van voler dedicar-se a allò que era essencial: Cercar a Déu. Volien passar de la pèrdua de temps amb les coses secundàries a guanyar el temps en allò que és essencial, allò únic que és veritablement important i fiable: Déu. Fou així com aquells monjos, sense voler, centrats en l’estudi, la pregària i el treball manual, obrint els seus monestirs a tots els qui volguessin aturar-se, quan van començar a posar els fonaments per la civilització de l’Amor, on Déu era el centre del seu desig i Jesús la resposta total a l’Amor sense mesura.

I res més. Excepte que aquest escrit serveixi per a fer un senzill reconeixement a un veritable home de Déu que ha guiat l’Església en el començament del s. XXI, i que ens ha demanat de fer el mateix. Posar Déu al centre, pregar, treballar i confiar més en la providència i en l’Amor de Déu. Perquè com acabava dient ell mateix: «El que està a la base de la cultura d’Europa, la recerca de Déu i la disponibilitat per a escoltar-lo, segueix essent avui el fonament de tota cultura veritable».

No ho oblidem.

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest mes de febrer es celebrarà el dilluns . 16 a 2/4 de 7h de la tarda (30 minuts)

OBERTA A TOTHOM

A falta de moviment a la 1a quinzena, sortida de sol acolorida de l’11 de gener per cloure l'espai del temps de la nit de tv3

2n quinzena de rigorós hivern reflectida amb una lleu nevada que s’animava al Santuari del Corredor. (24 de gener). Llàstima que aquí al poble fos tot aigua! Després d’uns quants dies gèlids amb mínimes que s’aproximaren i igualaren els -3,1ºC del fred rigorós del gener de 2017

Un Gener Eixut Amb Dues Quinzenes Ben Diferents

Comencem el nou any, el 2023, i el mes de gener i ho fem amb altes pressions en general intercalades pel pas d'algunes línies frontals d'origen atlàntic molt desgastades (misèria i companyia aquí a la nostra zona), la primera de la qual entre el dia 2-3, una altra el dia 8 i així anà fent Donant així un mínim dinamisme però molt insuficient acompanyat de temperatures per sobre del normal, malgrat els intents de normalitzar-se. Fins que canvià de mig a mig amb el tema de temperatures, gràcies al respectiu moviment dels centres d'acció a l'inici de la segona quinzena, amb una injecció freda polar, primer, virant a continental després, que ens catapultà superat el vent aponentat del dia 17 (Sant Antoni Abat) a la primera onada de fred (d'origen continental bàsicament) que comportà les primeres glaçades de l'any i del present hivern

Destacant les mínimes més baixes amb -2,8°C el dia 22 i de - 3,1°C el dia 23, des del gener de 2017. I la jornada del 24 de gener, que ens portà (no al poble) una emblanquinada a cotes força baixes reflectida en la imatge adjunta, de la lleugera enfarinada del voltant de 2cm del Santuari del Corredor.

Seguida d'una mini suavització de l'ambient el dia següent, abans de reforçar-se novament, (l'entrada d'aire fred continental), l'últim cap de setmana amb un petit repunt de la inestabilitat entre els dies 27 i 28, amb cota de neu encara baixa tot i que aquí la nostra zona no va acabar de donar resultats. Per acabar tancant un gener marcat per la poca pluviometria en dues quinzenes amb 2 hiverns ben diferents: anticiclònic i abonançat primer, entretingut però eixut i de rigorós hivern després

El climograma del 2022, cal llegir-lo d’aquesta manera: A l’eix de l’esquerra hi ha la temperatura (ºC) i aquesta es representa amb la línia vermella o negra, i a l’eix de la dreta hi ha les precipitacions (l/m2), que es representen amb les barres blaves o negres

La comparativa termomètrica del 2022 respecte 2005-2022, cal llegir-la d'esquerra a dreta, sent la línia vermella o negra la temperatura mitjana dels mesos del 2022 respecte la mitja de la sèrie (20052022). Aquesta ÉS representada amb la línia discontinua amb un to degradat. D’aquesta gràfica comparativa destaca el gener i l’abril com els únics mesos lleugerament més frescos respecte la mitjana del període 2005-2022, enmig d’un 2022 molt càlid ple d’anomalies positives.

La comparativa pluviomètrica del 2022 respecte 2005-2022, cal llegir-la d'esquerra a dreta sent la barra blava o negra les precipitacions dels mesos del 2022 respecte la mitjana mensual de les precipitacions respecta la sèrie 2005-2022. Aquesta representada amb la barra vermella degradada o negra degradada D’aquesta gràfica comparativa destaca un mes de març clarament més plujós del normal que contrasta amb la majoria de la resta de mesos amb una pluviometria clarament per sota, amb el febrer al capdavant, seguit del juliol, el gener...i l’octubre més càlid en 18 anys de mesures.

RESUM D’UN DESAJUSTAT CLIMÀTICAMENT 2022

El 2022 ha acabat sent el més càlid amb una anomalia de +0,89°C i el més eixut havent-se recollit només el 65,33% respecte la mitjana de la sèrie 2005-2022 O dit d'una altra manera: en 18 anys de mesures.

Afavorit per un gener i febrer (els dos mesos per exceŀlència de l'hivern) extremadament eixuts i clarament anticiclònics amb temperatures en conjunt per sobre del normal, malgrat les 8 tímides glaçades comptabilitzades, ubicades la majoria en plena "Setmana dels Barbuts" (tradicionalment la més freda de l'any).

Seguit d'un març rúful i fresc en què per fi s'obrí l'aixeta afavorida ja pel característic dinamisme primaveral. Que s'accentuà durant bona part del mes d'abril (que acabà sent més fresc i amb una pluviometria gairebé en mitjana) per l'autèntic Dragon Khan termomètric en el qual estàvem instaŀlats (destacant el pas de l'hivern més rigorós amb rècord de fred de tota la sèrie el dia 2 "amb una mínima de 0,2°C" , a la primavera més avançada en un tres i no res a la primera setmana del mes) Però que es trencà amb un maig que fou el 3r més eixut i el 4rt més càlid de la sèrie, destacant la punta de calor fora de lloc del cap de setmana 21-22 en què s'igualà amb 33,5°C, el rècord absolut de la sèrie 2005-2022 que teníem des del 28 de maig de 2006. Precedit d'un juny que no fou menys, amb una calor que no donà treva. Destacant per davant de tot, i quan encara no havíem començat l'estiu astronòmic, la jornada de rècord de temperatura per un mes de juny, tant en la màxima (36°C) com en la mínima (24,3°C) de la jornada sense precedents del dia 17. I que donà pas, malgrat la punxadeta dels primers dies, un juliol contundent. El 3r més calorós i el més sec, així com de l'agost més calorós en 18 anys de mesures. No pels rècords que no s'enre- gistraren aquí la nostra zona, sinó per la persistència de la calorada en el temps. I que el seguí, tot i la punta de calor pels volts de la Diada de Catalunya, d'un setembre (tret de sortida de la tardor meteorològica) que en línies generals acabà sent ben normal tant en la pluviometria com en la temperatura. Trencant així la tendència eixuta i l'excessiva desviació positiva que arrossegàvem des del mes de maig Però que, malauradament no tingué continuïtat a l'octubre ja que acabà sent el més sec i calorós en 18 anys de mesures Precedit d'un novembre primaveral 3/4 parts (el 5è més càlid i més eixut de la sèrie 2005-2022, i un desembre partit en dues meitats: Els primers 20 dies dinàmics i canviants respecte una recta final inusualment càlida destacant els 22,8°C de Nadal, els 22,2°C de Sant Esteve i els 22°C del dia 31, per tancar un 2022 pèssim en les precipitacions i extremadament càlid.

Dades principals 2022 i Taula comparativa mensual 2022 respecte mitjana (2005-2022)

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

Can Borrell

Ets memòria d’un temps i d’un poble, sota la teva teulada generacions s’han escalfat amb la brasa i ara tens aire de cançó i de poesia recitada

Guarda’ns la flama que la cultura és viva i fa poble i el poble és viu i res és esquiu quan la paraula es fa clara.

Antoni Cantallops i Boada

Biblioteca Ant Nia Torrent I Martori

AGENDA D’ACTIVITATS

FEBRER 2033

- Dijous 2, 19.30h: Conversa en anglès

- Dimecres 15, 19.30: Conversa en francès

- Dijous 16, 18:45h: Club de lectura

Seny I Sentiment

Jane Austen. Club Victòria. Traducció de Xavier Pàmies. 401 pàgines

Jane Austen és segurament una de les autores que passen els anys i continua omplint prestatges de llibreries i biblioteques. Cal afegir també, que aquests darrers anys, hi ha hagut una revifada pel que fa a traduccions en català d’aquesta autora En el cas de la noveŀla Seny i sentiment és la primera vegada que la podem llegir en la nostra llengua, gràcies a la traducció de Xavier Pàmies.

Seny i sentiment és la història de les germanes Dashwood que arran de la mort del pare, i a causa de les injustes lleis d’herències del moment, es queden desemparades perquè qui hereta la casa familiar és un germanastre, herència que li és pròpia només pel fet de ser home. Així doncs, les germanes i la mare han de recórrer a la bona voluntat dels parents propers que els hi ofereixen una nova llar, òbviament amb les comoditats minvades La noveŀla se centra en les dues germanes, l’Elinor sempre amb el sentit comú pel davant, i la Marianne, una romàntica irreflexiva. Seny i sentiment gira al voltant de com cadascuna de les germanes enfoquen el fet d’enamorar-se, si cal perdre el cap, o és millor mantenir el seny Però més enllà dels arguments sentimentals, els millors moments són aquells en què Jane Austen és capaç de disseccionar la hipocresia de la societat Així doncs, el germanastre Dashwood, per no haver de desembutxacar diners de l’herència del pare, sembla que arran d’una conversa amb la seva esposa, arriba a la conclusió que si deixa a les seves germanes ben pobres, en el fons, els hi fa un favor.

«Valdrà més que no fem cap pensió vitalícia; el que els pugui donar de tant en tant els farà molt més servei que cap quantitat anual, perquè amb una renda elevada segura no farien més que augmentar el tren de vida i al cap de l’any no haurien estalviat gens. Segur que serà molt millor així. Un obsequi de cinquanta lliures de tant en tant evitarà que pateixin pels diners.»

Jane Austen va néixer a Stevenson el 16 de desembre de 1775, filla d’un reverend que sempre va mostrar interès en el fet que les seves filles tinguessin una certa formació, Jane va ser la setena filla i sempre va estar molt lligada a la seva germana gran Cassandra, de fet, es diu que els personatges d’Elinor i Marianne es basaven en les relacions entre les dues germanes i que Cassandra seguia el model d’Elinor. Jane va morir el 18 de juliol de 1817, i sembla que la fama per les noveŀles no va arribar fins als seus últims anys de la seva vida.

Podeu trobar una selecció de noveŀles i adaptacions cinematogràfiques de Jane Austen a la nostra biblioteca.

Febrer 2023

DIMECRES,1

Sala Gran del Centre moral, a 2/4 de 8 del vespre, Camí cap a la independència, xerrada amb Jordi Pesarrodona i Josep Costa. Organitza: ANC Arenys de Munt.

DIUMENGE, 5

Sala Gran del Centre Moral, a les 6 de la tarda, Cinema Cicle Gaudí: Un año, una noche. Entrades: 4, 50€, carnet jove 3€

DIVENDRES, 10

Can Borrell, a les 7 dels vespre, Presentació del llibre El sender de les acàcies, d’Emma Dotras.

DISSABTE, 11

Sala Mercè Paluzié, a les 12 del migdia, Presentació de la candidatura de la CUP, a les eleccions municipals

DIUMENGE, 12

Sala Gran del Centre Moral, a les 6 de la tarda, Cinema Familiar: Gordon i Paddy

DIUMENGE, 19

Plaça de l'Església, a 3/4 de 5 de la tarda, Carnaval infantil: cercavila amb Ho Peta Street Band, Espectacle infantil Terramar, amb Xarop de Canya, i xocolatada.

DIMECRES,22

Can Borrell, a les 5 de la tarda, Segona Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil.Taller de macramé. Preu: 15 €. Cal inscripció prèvia

DIVENDRES, 24

Sala Municipal, a les 5 de la tarda, Segona Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil Disco infantil i xocolatada.

DISSABTE, 25

Club Pàdel Arenys, durant tot rl dia, Segona Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil Primer torneig solidari de pàdel.

Can Borrell, a les 4 de la tarda, Segona Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil. Presentació de dos llibres.

DIUMENGE, 26

Plaça de l'Església, a 2/4 de 10 del matí, Segona Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil. Passejada a Can Jalpí. Edifici El Mercat, de les 10 del matí a les 2 de la tarda, Banc de Sang i Teixits de Catalunya.

Plaça de l'Església, a 2/4 d'11 del matí Tallers infantils

Plaça de l'Església, a 2/4 de 12 del matí,Actuacions musicals amb la participació de l’Escola de Música AdM

Plaça de l'Església, a les 2 de la tarda, Arrossada popular. A continuació, Actuacions musicals.

Riera, durant tot el matí, Inflables i paradetes.

Exposicions

Sala d'Exposicions Mercè Paluzié

Del 6 al 26 de gener, Exposició de Pintura

Altres Activitats

Ball, els diumenges a les 6 de la tarda, a la Sala Municipal. Entrada: 5€ / socis de l'Esplai 3€

Els dilluns de 10 a 11.30 h o de 19 a 20.30 h a la Sala Municipal, Curs gratuït de txikung. No cal inscripció.

EL SENDER DE LES ACÀCIES Emma Dotras

El misteri i la llegenda envolten, des de fa anys, una casa d’Arenys de Munt, “La casa Lila”, un lloc estrany i inquietant, una casa d’estil indià abandonada i en ruïnes que genera mareig d’estómac i la sensació que t’observen quan la visites

Una ficció noveŀlada que ens transporta a un temps on la Juliana, el nom de la vila, està en el seu màxim esplendor, imponent al final d’un llarg sender d’acàcies, que acompanyen als visitants fins a la porta d’entrada.

Una família adinerada, que ha fet fortuna mitjançant el comerç marítim, viu el que sembla una vida ideal… perfecte. Però la inseguretat, la por, la gelosia i la psique humana són el detonant d’una onada violenta que sacsejarà la Juliana. Ens acompanyes a descobrir que hi va passar? Quin secret s’amaga darrere d’aquesta casa misteriosa? I per què no… maleïda.