PUNT
El capvespre de la vigília de Sant Joan, la Flama del Canigó arribará un any més a Arenys de Munt. L’esperarem a la plaça, tot ballant sardanes amb la Cobla Xaloc, encendrem la Foguera i ballarem la Dansa d’Arenys de Munt
pag. 14 RESUM DE L’AGO DEL CENTRE. NOVA JUNTA
06 UNA PATINADORA DEL CPA ARENYS DE MUNT, SUBCAMPIONA DEL MÓN pàg 15
02/ Continguts
03/ Del Centre
09/ D'Arenys, casa de la vila
14/ D'Arenys, gent i societat
15/ D'Arenys, esports
17/ De la Parròquia
20/ Del temps
21/ Mirant el cel
22/ Paisatges poètics
22/ Biblioteca
23/ El llibre del mes
24/ Calendari
25/ Cartellera
26/ Recordant a...
30/ El racó de l'humanista
31/ Opinió
34/ La Bústia
43/ Entreteniments
44/ La Imatge del mes
DL B 2608-1994
DL B 2608-1994
editada per:
Centre Moral d'Arenys de Munt
Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral cat batec@centremoral.cat www centrearenysdemunt cat
Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h
07 13 15 04 08 10
| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona
| Fotografia portada: Joan Navarra Alcántara
| Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros).
| Impressió: Equip
Tanquem un altre any la programació del Centre valorant-la molt positivament. Aquesta temporada us hem pogut oferir cinema, teatre, música, espectacles familiars, sortides culturals ... Esperem que hàgiu gaudit de totes les propostes que us hem estat preparant amb tanta iŀlusió.
Ja s’acosta l'estiu, s’allarguen els dies i les hores de Sol i la programació del Centre afluixa però no para! Continuem treballant en la temporada vinent per poder-vos oferir nous cursos i nova programació perquè podeu gaudir tots i totes d'uns bons espectacles.
Així doncs, que tingueu tots un bon estiu, i ens veiem a la tardor, amb una programació molt carregada per a tots.
Visca la cultura i Visca el Centre.
Meli Cardoso, Junta i responsable de la programació del Centre
Diumenge 1 de juny a les 274 de 7 de la tarda, a la Sala Gran del Centre es projectarà la nova sessió del Cicle Gaudí
La vida de la Isabel fa un inesperat gir el dia que la seva filla Madalen li demana que visiti regularment al Ramon, qui està malalt.
Després de quinze anys allunyada del seu exmarit, un home que veu com un desconegut tot i que van ser família durant anys, en la Isabel comencen a revifar-se ressentiments que creia superats. Tanmateix, en acompanyar al Ramon en el seu moment més vulnerable, la Isabel aconseguirà veure amb uns altres ulls el fracàs que van viure per centrar-se en el present de la seva pròpia vida
El diumenge 11 de maig, Montserrat es va omplir de música i de cant coral. La FCEC (Federació Catalana d’Entitats Corals) va organitzar una trobada en el marc de la celebració del Miŀlenari del Monestir, que aplegà més 2.500 cantaires de 62 entitats corals procedents d’arreu de Catalunya. Veus de Munt, la Coral del Centre, hi va participar, com a únics representants del Maresme
Durant el matí, les veus dels integrants dels diferents cors van harmonitzar set espais de l’abadia. El camí dels Degotalls, la plaça dels Apòstols, el passeig de l’Escolania, el balcó de l’estació del cremallera, l’espai Pau Casals al camí de Sant Miquel, la plaça Abat Oliba i el claustre Gòtic es van omplir de cant coral.
A la tarda es va celebrar l’acte central de la jornada, una actuació en format de roda coral en què es van interpretar una cinquantena de peces dedicades a la Mare de Déu de Montserrat. Les corals participants venien del Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Barcelonès, l’Anoia, el Bages, Osona, el Maresme, el Segrià, el Baix Empordà, l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Berguedà, el Baix Ebre, el Gironès i l’Alt Empordà.
El Centre va organitzar un autocar per als cantaires i totes les persones qu els volguessin acompanyar. Al matí Veus de Munt va cantar al camí d Degotalls i a la tarda va interpretar l’«Ave María" de Jacob Arcadelt dins d la basílica, als peus de la Moreneta. Va ser una jornada molt bonica, qu quedarà en el record de totes les participants, per haver cantat en un mar incomparable, per gaudir de la diada amb tants altres cantaires d’arreu d Catalunya, per l’emoció de sentir ressonar les Veus en els murs miŀlenar del monestir, per compartir amb les companyes i els companys el viatg les xerrades, el dinar, els nervis, la felicitat
El coŀlaborador del Batec, Carlos Rodríguez, ha publicat un nou llibre titulat Racó de l'Humanista Aquesta obra és un recull dels escrits que ha anat publicant en la secció homònima de la nostra revista, oferint ara als lectors l'oportunitat de gaudir d'aquesta recopilació en format llibre.
Racó de l'Humanista és una mostra de la profunda reflexió i la mirada única de Carlos Rodríguez sobre temes que abasten la condició humana, la cultura i la societat, sempre des d'una perspectiva humanista que convida a la introspecció i al pensament crític.
La presentació del llibre serà el proper dijous, 26 de juny, a les 7 de la tarda, a la Sala Municipal. L'acte serà presentat pel president del Centre, el senyor Salvador Farrerons Bosch, i per l'alcalde, el senyor Josep Sánchez Camps. Per agrair l'assistència, hi haurà obsequis per a tots els assistents i se sortejaran diversos regals. Per tancar l'esdeveniment, s'oferirà un agradable piscolabis, un moment ideal per compartir impressions amb l'autor i la resta de convidats.
Cartell del càsting del programa “El ben parit”
TV3 ha començat el càstig dels participants al nou programa televisiu que visitarà diferents ateneus de Catalunya buscant el millor projecte cultural liderat per joves
Si tens entre 18 i 30 anys i UN PROJECTE CREATIU ENTRE MANS AQUEST ÉS EL TEU MOMENT.
Els aspirants han d’enviar un vídeo gravat en vertical, de màxim 2 minuts, explicant qui és, quin projecte presenta i per què hauria de ser l’escollit, al correu o Whatsapp: benparit@benparit cat / 640 101 916
El diumenge 25 de maig es va celebrar l'AGO del Centre Moral, un punt de trobada anual fonamental per a la vida de la nostra entitat. Hi van assistir 43 persones, de les quals 33 eren socis titulars, 11 beneficiàries i dues persones no vinculades
Durant l'assemblea es va presentar la Memòria de les activitats i de la programació del Centre de l'any 2024, un document que recull la feina realitzada i les propostes que han marcat el darrer exercici. Aquesta memòria es pot consultar en el document penjat al web del Centre. Així mateix, es van presentar la memòria econòmica de l'any 2024 i el pressupost de l'any 2025, ambdós documents van ser aprovats per unanimitat pels socis presents, un fet que demostra la confiança en la gestió econòmica de la Junta.
A 31 de desembre del 2024, el Centre Moral compta amb un sòlid teixit associatiu format per 470 socis titulars i 1 105 beneficiaris, sumant un total de 1 575 persones Aquesta xifra reflecteix la vitalitat i l'abast de la nostra entitat en la comunitat.
La Junta de govern del Centre Moral, durant l'any 2024, ha estat formada per:
Salvador Farrerons Bosch - President
Jaume Bosch Pérez - Vicepresident
Antoni Jané Tort - Tresorer
Mn. Joan Soler Ribas - Conciliari
Marc Sansa Colomer - Vocal
Meli Cardoso Santana - Vocal
Muntsa Coscojuela Ventura - Vocal
Tere Salvà Catarineu – Vocal
L'assemblea va ratificar l'entrada de nous membres a la Junta Donem la benvinguda a:
Josep Artigas Cornellà
Xavier Bigorra Recasens
Esther Bonafont Ferrier
Montserrat Fontbona Missé
Marta Garcia Campillo
Rosa Miró Albert
Joan Navarra Alcàntara
Xavier Roca Vilaró
Es va fer un repàs dels objectius plantejats i el seu grau d'assoliment:
Objectius assolits:
La consolidació de noves seccions, com la de Tennis Taula que ha estat un èxit, demostrant l’obertura a noves propostes coherents amb els valors del Centre
L'engegada de l'escola de Tennis Taula per a infants, amb un èxit total de participació, cosa que ens omple de satisfacció.
Impuls al projecte de modernització amb l'adquisició de nou material informàtic per a Secretaria i nou material tècnic per a les dues Sales.
Avançament en la implantació dels carnets digitals.
Participació amb èxit als Premis Ateneus amb la campanya “L’assemblea del Centre”.
Objectius pendents:
El pla de voluntariat
Arribar a 600 socis titulars
Projecte 2025: Mirant cap al futur
De cara al 2025, el Centre Moral es marca nous reptes i projectes amb la iŀlusió de seguir creixent i oferint servei a la comunitat:
Seccions:
Ampliar el públic objectiu
Oferir activitats en favor de la gent gran
Potenciar l'aula de teatre, l'escola d'escacs i la secció infantil d'esbart
Tornar a engegar la secció sardanista
Obres:
Realitzar les obres pendents de la Sala Corrioles.
Buscar subvencions i capital per al pagament de les obres
Modernització:
Continuar renovant el material de so i llum
Actualitzar la base de dades dels socis
Posar en marxa el pla de voluntariat.
Potenciar l'entrada de nous punts de vista dins les Seccions i comissions.
Buscar un sistema per potenciar l’ús del carnet de soci del Centre.
Economia:
Petició de subvenció del SOC per a la contractació d'una persona.
Aconseguir subvencions per a les activitats.
Controlar la despesa.
Augmentar ingressos amb noves fonts de finançament. elacions:
Fomentar les relacions amb altres entitats i institucions locals
Potenciar la comunicació amb els socis i la ciutadania
mb aquestes fites i la implicació de totes i tots, seguirem construint el futur del entre Moral
Els tres esbarts participants a
L’Esbart Dansaire del Centre acaba el curs carregat d’actuacions Un any més, ha tingut lloc la Ballada d’Esbarts Juvenils, el diumenge 25 de maig, a la plaça de l’Església d’Arenys de Munt, amb l’Esbart Sant Martí de Barcelona i l’Esbart Sant Feliu de Sant Feliu del Llobregat, a més del grup de juvenils de l’Esbart d’Arenys de Munt.
El cap de setmana del 31 de maig i 1 de juny, el Cos de Dansa ha participat en dues actuacions molt especials. Per una banda, dissabte 31, el Cos de Dansa es va desplaçar fins a Sant Cugat del Vallès per participar en una trobada d’esbarts per celebrar el 50è aniversari de l’Esbart de Sant Cugat L’endemà, ben d’hora, el grup es va desplaçar fins a Montserrat per actuar a l’interior de la Basílica, on es va oferir la Dansa de l’Ofrena amb l’aforament complet.
Més tard, es va completar l’actuació amb la presència dels grups infantils i juvenils que van oferir un recital de danses a la Plaça de Sant Jordi Un acte inclòs en els actes del Miŀlenari de Montserrat i amb especial agraïment a la Romeria d’Arenys de Munt.
El Cos de Dansa oferirà un espectacle de dansa a la cerimònia de cloenda del curs 2024-2025 de l’Aula d'Extensió Universitària d'Arenys de Mar. Serà dimarts 17 de juny, a les 18:00 h, al Teatre Principal d’Arenys de Mar.
I l’activitat de l’esbart no acaba aquí Es preveuen uns mesos intensos d’activitat, ja que el Cos de Dansa està treballant incansablement amb el seu nou espectacle, que veurà la llum l’últim trimestre d’aquest 2025.
La sessió del Ple Ordinari de l'Ajuntament d'Arenys de Munt del mes de maig, celebrada el dimarts 20 de maig a la sala de plens de Can Borrell, va destacar pel comiat de la regidora d'Educació i Infància, Cultura, Arts i Patrimoni, Tònia Vila Paituví, que deixa la política municipal després de 14 anys, dotze d'ells al govern. La sessió, que va durar dues hores i va comptar amb una afluència de públic superior a l'habitual, va abordar diversos punts d'interès per al municipi.
El ple va iniciar amb l'aprovació de l'acta de la sessió anterior del 22 d'abril de 2025. Seguidament, es va aprovar també per unanimitat la integració de l'Ajuntament d'Arenys de Munt com a membre de ple dret a la Fundació S21 del Consorci de Salut i Atenció Social de Catalunya. Aquesta adhesió, que implica una aportació de 3.000 euros, és un pas fonamental per impulsar la creació del projecte de la residència municipal, buscant l'assessorament i l'expertesa del consorci en l'atenció a persones grans i amb dependència
L'alcalde, Josep Sànchez i Camps, ha estat designat com a representant de l'Ajuntament en el patronat de la Fundació
Un altre punt significatiu va ser la ratificació de la modificació de crèdits 5/2025, que permetrà ampliar una subvenció nominativa a l'entitat CateColònies per un import de 7.200 euros, finançada per una subvenció de la Diputació de Barcelona. Aquesta mesura va ser aprovada per unanimitat.
Així mateix, es va aprovar la modificació de les bases específiques reguladores de les subvencions per promoure la mobilitat de la
gent gran i persones amb discapacitat La regidora d'Acció Social, Montse Batista Alsina, va explicar que les targetes de mobilitat es passaran a lliurar en sis entregues (en comptes de deu), amb l'objectiu de garantir-ne un ús més eficient i evitar que caduquin sense ser utilitzades. A més, es requerirà que els soŀlicitants no tinguin expedients sancionadors oberts amb l'Ajuntament, i el servei es gestionarà des de Serveis Socials a partir de principis de juliol. La proposta va ser aprovada per unanimitat. Finalment, es van aprovar per vuit vots a favor (ERC i CUP) i quatre en contra (Junts) les bases reguladores específiques de les subvencions per a la modernització del teixit comercial i el sector agrari Aquesta mesura busca actualitzar i fusionar les línies de subvencions existents per dinamitzar l'activitat econòmica local, tot abordant les qüestions jurídiques sobre la competència en el suport al sector primari.
sentit
Un dels moments més emotius i centrals del ple va ser la renúncia de la regidora Tònia Vila Paituví, fet que va motivar l'assistència de nombroses persones a la sala Tònia Vila va pronunciar una intervenció personal on va agrair els 14 anys de servei a la política municipal, 12 d'ells al govern, destacant la seva feina en les regidories de Festes, Educació, Cultura i Infància. Va expressar la seva gratitud als ciutadans i ciutadanes d'Arenys de Munt i als companys d'Esquerra Republicana, amb qui ha treballat des del 2006.
Vila va fer balanç de la seva gestió, subratllant el respecte per la feina dels predecessors i la seva voluntat d'escoltar totes les entitats. Va recordar moments clau de la política catalana, com l'1-O, i >>>
la transformació d'Arenys de Munt en un poble més gran i divers. Va lamentar no poder veure enllestida una nova biblioteca, un projecte pel qual ha lluitat, i va reivindicar la cultura com a eina transformadora i eix central de les polítiques locals, especialment en temps de complexitat i conflictes També va fer una crida a l'audàcia per culminar el centre cívic, que ha de reforçar l'acció social i cultural del municipi
La regidora sortint va concloure la seva intervenció agraint a tot el personal municipal, la comunitat educativa, artistes, entitats i la seva família pel suport rebut.
Per la seva banda, l'alcalde Josep Sànchez Camps va elogiar la trajectòria de Tònia Vila, destacant el seu compromís amb el poble des del 2006 i la seva tenacitat en projectes com la defensa de les masies de Can Globus i l'Espàrrec, així com la impulsió del projecte Nou Eixample. Sànchez va reconèixer que Vila ha elevat el nivell de la cultura i l'educació al municipi i va ser l'ànima del nou centre cívic Va agrair la seva dedicació i va expressar el seu reconeixement al llegat que deixa al consistori
En la mateixa sessió, es va proposar el nomenament del Sr. Martí Uriet Gil com a regidor que la substituirà en el proper ple.
Soŀlicituds del PSC: Reciclatge i Seguretat Viària
El Grup Municipal del PSC va presentar diverses propostes En primer lloc, van demanar la instaŀlació de papereres de reciclatge separadores en llocs clau del nucli urbà, com la Plaça de l'Església, la Plaça Catalunya i prop de centres educatius. L'objectiu és clar: augmentar la recollida selectiva i fomentar la conscienciació ciutadana. El regidor de Medi Ambient, Jordi Maimí, va prendre nota del suggeriment, tot i que va assenyalar que l'experiència en altres municipis no sempre ha estat totalment exitosa per la manca de pedagogia. Maimí es va comprometre a estudiar la viabilitat de papereres dobles amb l'empresa de recollida abans de final d'any i va subratllar la importància de les campanyes de conscienciació. En segon lloc, el PSC va posar el focus en la seguretat viària al carrer de les Flors. Van demanar la coŀlocació d'un mirall al final de la baixada que conflueix a la Riera per millorar la visibilitat i prevenir accidents. El regidor d'Espai Públic, Àngel Castillo, va confirmar que el tècnic municipal considera la proposta "viable" i "recomanable", i la brigada municipal s'encarregarà de la instaŀlació "tan aviat com sigui possible"
Protocols d'emergència: Aprenent de les fallades
Una de les qüestions més destacades va ser la pregunta conjunta del PSC i Junts sobre les incidències dels talls de subministrament elèctric i de telefonia del passat 28 d'abril, que també van afectar l'aigua en algunes zones. Els grups van soŀlicitar informació detallada sobre les incidències i els protocols d'actuació per a futures situacions. Junts, a més, va proposar mesures com mantenir l'Ajuntament obert com a punt d'informació, l'ús de la megafonia de la Policia Local, l'activació d'un protocol de crisi i el contacte amb residències i centres sanitaris.
El regidor de Mobilitat i Seguretat, Àngel Castillo, va detallar la cronologia dels fets i va confirmar l'activació del protocol de l'alcaldia amb la reunió de la Comissió de Crisi. Va explicar que el servei d'aigua es va veure afectat per la falta de pressió i que s'estudiarà la viabilitat de bombes amb combustible. Sobre les propostes, Castillo va indicar que la Policia Local ja disposa d'un generador fix i que les dependències de la Policia Local són el punt de referència en emergències, seguint el DUPROCIM. Va confirmar que la Policia va actuar d'ofici a les residències geriàtriques i va realitzar patrulles preventives. Respecte a la megafonia mòbil, va explicar que la Policia va comprovar que "creava més neguit que tranquiŀlitat" No obstant això, va reconèixer la necessitat de millorar la comunicació interna Va concloure que, malgrat els inconvenients, el municipi va "aprovar amb nota" la gestió de la situació
Queixes a la Síndica de Greuges i estat de la calçada al Rial Pascual
El Grup Municipal del PSC va preguntar sobre les queixes presentades a la Síndica de Greuges durant la seva visita el 6 de maig de 2025. La regidora de Participació, Montse Batista, va informar que s'havien rebut dues queixes de medi ambient (circulació de vehicles a la C-61 i retard en una llicència de gossos potencialment perillosos) i una de mobilitat (pas del Panagall). Batista va assegurar que l'Ajuntament respondria "el més aviat possible".
D'altra banda, el Grup Municipal de Junts va presentar un prec sobre el deteriorament continuat de la calçada al carrer Rial Pascual. Van demanar una inspecció tècnica per determinar la causa de l'erosió i una intervenció duradora. El regidor Àngel Castillo va reconèixer el problema i la hipòtesi d'un abocament recurrent de líquid. Va indicar que no hi ha partida pressupostària, però es buscarà la possibilitat d'incloure-ho en el manteniment de la via pública.
Campanya d'ADN caní i la nova tribuna del Camp de Futbol
El Grup Municipal de Junts va qüestionar per tercera vegada la campanya de recollida d'ADN dels gossos, demanant un desglossament detallat dels costos, el nombre de gossos censats i mostres recollides, i la previsió d'inici de la fase de control i sanció per incompliment. La regidora de Benestar Animal, Montse Batista, va demanar disculpes per la demora en les dades i va aclarir que el cost total del projecte és de 16.099 euros. Batista va anunciar que s'espera portar al ple de juny la modificació de l'ordenança per fer obligatori el cens genètic, amb l'objectiu de poder iniciar les sancions Va subratllar que, fins i tot sense cens genètic, les mostres permeten identificar la raça i altres característiques, fent la mesura efectiva per identificar infractors
Finalment, Junts va abordar la reivindicada tribuna del camp de futbol. El regidor Pep Artigas va posar de manifest els retards i les queixes per "dèficits funcionals i estètics" Va detallar que el pressupost inicial de 100 000 euros havia ascendit a 245.000, tot i que l'adjudicació final va ser d'uns 185.000 euros. El regidor d'Esports, Jordi Maimí, va agrair la pregunta i va defensar l'obra. Va explicar que la coberta està finalitzada, però queden pendents la cobertura d'un tub d'aigua no previst inicialment i la canalització correcta de les aigües pluvials. També va admetre la necessitat de protegir la coberta per evitar que la gent s'hi enfili, una mesura que s'inclourà en una ampliació de l'adjudicació. Maimí va confirmar que l'obra es va adjudicar per 184.684 euros i que el cost final encara no està tancat. Va defensar que la mida de la coberta és fruit de la limitació pressupostària i que està pensada per a un màxim d'unes 200 persones. Va destacar que ja que s'ha aconseguit una subvenció de 150.000 euros de la Diputació de Barcelona i un "compromís verbal" d'ajuda de la Federació Catalana de Futbol per a aquest 2025. També es preveu instaŀlar seients de plàstic.
L'escriptora local Maria Peña Torrent ha fet un pas endavant en el món literari amb l'autopublicació del seu primer llibre de contes per a adults, titulat Crida, tu que pots Dotze contes de maleses Aquesta obra promet submergir els lectors en un univers de narracions que exploren les complexitats i matisos de la condició humana
Maria Peña Torrent, coneguda per la seva sensibilitat i capacitat d'observació, presenta en aquest recull dotze històries que conviden a la reflexió i al diàleg intern. Els contes, dirigits a un públic adult, aborden temes diversos amb una mirada profunda i incisiva que busca despertar emocions i qüestionaments.
Crida, tu que pots Dotze contes de maleses ja es troba disponible a la llibreria Can Pujada, i, per a aquells que prefereixin la comoditat de les xarxes socials, el llibre també es pot aconseguir a través del perfil d'Instagram de l'autora, @mariapt 74
Aquesta autopublicació representa un acte de valentia i passió per la literatura, oferint als lectors una oportunitat única de connectar amb la veu narrativa de Maria Peña Torrent. No us perdeu l'oportunitat de descobrir aquests dotze contes que, sens dubte, donaran que parlar.
L'Associació de Puntaires Verge del Remei es troba de celebració Amb motiu del seu 25è aniversari, la seva presidenta, M. Carmen Carrasc expressat, en una entrevista a Ràdio Arenys de Munt, el gran ho satisfacció que representa per a ella i per a tot l'equip haver assolit aq fita. Entre els moments més memorables d'aquests 25 anys, ha recorda especial afecte l'època en què tenien 70 nenes i nens participant, desc la com una "joia" per la seva espontaneïtat i alegria. També ha posat en les diverses sortides i activitats que han realitzat, que han contribuï cohesió del grup.
Les celebracions del 25è aniversari van començar amb una sortida a l'A i culminaren el passat 24 de maig amb una festa Per molts anys
Local social de l’Associació de Puntaires Verge del Remei
La XXXVII Mostra Literària Local d’Arenys de Munt 2025 va tancar amb èxit, amb la participació de 146 treballs de prosa, 95 de poesia, 5 microrelats i 1 noveŀla gràfica.
En l’acte de lliurament de premis, celebrat el diumenge 11 de maig, el jurat va agrair la coŀlaboració de les escoles, l’institut, el CFA Enric Camós i la Biblioteca Antònia Torrent i Martori per incentivar la participació i recolzar l’esdeveniment
Tot i la satisfacció general, el jurat va expressar preocupació per alguns textos de prosa que mostraven violència, agressivitat i manca d’empatia social, incloent un que feia apologia del franquisme. Aquesta tendència, possiblement influenciada per les xarxes i les fake news, subratlla la necessitat de conscienciació de tota la comunitat sobre els seus perills.
PROSA GRUP A (1r i 2n de primària)
No es va presentar cap treball
PROSA GRUP B (3r i 4t de primària)
Alguns dels premiats
1r Premi: La Gran Idea d’en Joan, de Lucia Antelo López
2n Premi: Santa Fiona i el Drac Poruc, d’Enric
Torrent Moreno
PROSA GRUP C (5è i 6è de primària)
1r Premi: Els quatre i la ciutat perduda, de Noah Moreno Edo
2n Premi: La senyoreta Amargadeta, d’Ariadna Carrés Robles.
PROSA GRUP D (1r i 2n d’ESO)
1r Premi: La poma de les vides, de Yu Xuan Xia
2n Premi: Una herència incerta, de Daniela
Juan Funes
PROSA GRUP E (3r i 4t d’ESO)
1r Premi: Llei de Guerra, de Blai Gispert
Sangerman
2n Premi: Sobre com vaig descobrir que soc mag, de Manel Terensi Álvarez
PROSA GRUP F (de 15 a 18 anys)
1r Premi: Desert
2n Premi: Pel Destí, de Jana Gallarin Moore
PROSA GRUP G (a partir de 19 anys)
1r Premi: Aquella era casa seva, de Carles Pujalte Vizcaino
2n Premi: La meva família, de Toni Llacay Pintat
POESIA GRUP A (1r i 2n de primària)
No es va presentar cap treball
POESIA GRUP B (3r i 4t de primària)
1r Premi: El Temps, de Leia Ramos Kaufman
2n Premi: El Bullying, de Roger López Carbó
POESIA GRUP C (5è i 6è de primària)
1r Premi: El gol d’en Lewandowski, de David Morales García
2n Premi: Sentiments, de Mila Gispert Sangerman
POESIA GRUP D (1r i 2n d’ESO)
Accèssit: L’amistat, de Joan Terensi Álvarez
POESIA GRUP E (3r i 4t d’ESO)
1r Premi: La teva mirada, de Martina Rivero Rossell
2n Premi: Estimat amor meu, de Laia Jaurés Roca
POESIA GRUP F (de 15 a 18 anys)
1r Premi: Llepolia, de Jan Nadal Aguiló
2n Premi: L’obscura veritat, de Roger Isern Garcia
POESIA GRUP G (a partir de 19 anys)
1r Premi: El contrasentit, de Jesús Luis Díaz de Greñu Romero
2n Premi: Bon i Bona, de Mònica Torras
Simoni
MICRORELATS
Situació de gravetat, d’Alex Pujol Martori
Sant Joan 2024
La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.
A Arenys de Munt la Flama arriba el capvespre de la vigília de Sant Joan i l’esperaran els arenyencs i arenyenques, tot ballant sardanes amb la Cobla Xaloc, després de la lectura del Manifest, s’encendrà la foguera de sempreviva que haurà preparat la brigada municipal Quan el foc l’hagi consumit es ballarà la Dansa d’Arenys de Munt
Cada any, a la trobada d’equips de foc de Sant Joan, es decideix conjuntament a qui es demanarà que faci el missatge que es llegirà arreu dels Països Catalans abans d’encendre les fogueres. El missatge de l’edició 2025, l’escrit Pere Mateu, President de l'Associació Flama dels Països Catalans de Cotlliure (Catalunya Nord).
Amigues i amics, BONA TARDA!
El FOC és la més gran descoberta de la humanitat i el primer element de civilització, de protecció i de progrés No ens estranyem doncs que sigui la primera i més antiga tradició on els humans es reunien en el seu entorn per saludar la vinguda del solstici d’estiu, temps d’abundància i de collites. Després vingueren les Fogueres de Sant Joan.
A partir dels anys seixanta, la Flama eterna creada al Castellet dona vida cada any a una foguera al cim mític Canigó amb el foc de la qual s’encenen milers de fogueres La Flama del Canigó s’ha transformat a poc a poc en símbol de llibertat, d’unitat i de defensa de la llengua, la cultura i lestradicions catalanes per ser avui dia Festa Nacional dels Països Catalans.
El vallespirenc Joan Tocabens en el poema Nit de Sant Joan esciu:
És la més bella nit, quan cada cor inventa, poemes d’infinit, en la calma silent, quan un poble esquinçat pot reunir els germans i sobre una frontera es rebusquen les mans. La Flama del Canigó és el símbol màgic de les virtuts arrelades a les nostres terres i, de la nit, la més curta de l’any. Sortiu al carrer a rebre la Flama! Gaudiu de la vida i de la Festa de Sant Joan, i amb la Flama del Canigó, ambaixadora de tot un poble, us desitgem bona revetlla i que aquessta nit sigui per a tothom una nit d’alegria, de pau i de germanor. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó: Visca la Flama del Canigó! Visquin les fogueres de Sant Joan! Visquin els Països Catalans!
Pere Mateu, Cotlliure, 2025
El Club Patinatge Artístic Arenys de Munt ha estat protagonista absolut del Campionat d’Espanya de Patinatge inline celebrat els dies 15, 16 i 17 de maig al Pavelló de Can Zariquei L’esdeveniment, organitzat amb gran èxit pel mateix club, ha convertit Arenys de Munt en l’epicentre del patinatge estatal durant tres jornades intenses de competició
Amb esportistes vinguts d’arreu de l’Estat, el campionat ha destacat tant per la seva exceŀlent organització com pels resultats esportius assolits pel club amfitrió, que ha brillat amb força en totes les categories:
Mar Lechuga Notario: 1a classificada en categoria aleví, amb una actuació espectacular que va captivar públic i jurat
Candela Neri Sánchez: 3a classificada en categoria aleví, assolint el podi en el seu primer Campionat d’Espanya i debutant enguany en la categoria.
F o t o g r a f i a | A u n t a m e n t d A r e n y s d e M u n t
Jana Roure Díez: 1a classificada en categoria infantil, revalidant el títol de campiona d’Espanya en el seu primer any en aquesta categoria.
Daniela Aragonès Grau: 1a classificada en categoria cadet, consolidantse al més alt nivell estatal.
Queralt Fons Fernández: 4a classificada en categoria cadet, molt a prop del podi i demostrant una gran projecció.
Jan Lechuga Notario: 5è classificat en categoria cadet masculina, la més disputada en nombre de participants.
Adhara González Castillo: 3a classificada en categoria júnior, arrodonint un cap de setmana excepcional per al club
Amb aquest èxit esportiu i organitzatiu, Arenys de Munt es consolida com una plaça destacada dins el panorama del patinatge artístic estatal.
El pròxim 25 de juny arrenca el Torneig d’Estiu de Futbol Sala d’Arenys de Munt “La Pista”. Enguany arriba a la 44a edició, fita que demostra que estem parlant d’una cita clàssica i imprescindible en els estius arenyencs.
S’allargarà fins el 25 de juliol i, un any més, s’ofereixen les habituals categories: benjamí, aleví, infantil, cadet, femení i masculí Com a novetat, des de l’organització aposten per impulsar la categoria d’infantil femení. Dependrà, això sí, del número d'equips inscrits.
Les categories infantils i juvenils jugaran una fase de grups i les posteriors finals. En categoria sènior masculina, es manté el sistema de doble fase amb divisió en grups A i B, per garantir la competitivitat fins a l’últim dia
Entre altres coses, en el darrer programa d’Acció de govern coneixíem que les obres de construcció de la tribuna del camp de futbol està pràcticament acabades Queden els detalls finals
L’Ajuntament informava fa uns dies que tot i la pausa forçada per les darreres pluges, els treballs es van reprendre sense complicacions.
Amb la tribuna ja enllestida, el govern podrà centrar els esforços en el tancament de la pista annexa. Un projecte que també es va engegar fa molts anys i que sembla que cada vegada està més a prop.
TEMPS DE PASQUA >> PENTECOSTA
Continuem en el temps de Pasqua i, després del diumenge 1 de juny celebrant l'Ascensió del Senyor, l’acabarem el diumenge 8 de juny, amb la solemnitat de Pentecosta (2a Pasqua o Pasqua granada).
Per tant, el diumenge de Pentecosta es l’últim diumenge de la Pasqua, i la culminació de tot aquest temps litúrgic
El llibre del Fets dels Apòstols, al 2n capítol, ens narra uns escena què els deixebles reunits són sacsejats per una ventada impetuosa, queden plens de l’Esperit Sant, i surten amb tota l’empenta a anunciar la Bona Nova de Jesús ressuscitat.
Per la seva banda, de manera més discreta, l’evangeli de St. Joan al capítol 20 presenta Jesús ressuscitat que, en la primera aparició als apòstols, els dóna l’esperit i els envia al món.
De fet, és la mateixa realitat. La resurrecció de Jesús no és només un fet passat que nosaltres admirem. És molt més. És que el mateix Esperit de Jesús, l’Esperit que el movia a ell, la força poderosa de Déu que era en ell, ara se’ns ha donat a nosaltres. I s’ha donat a la comunitat de creients, i ha omplert el món sencer, perquè l’obra de Jesús continuï endavant, i la humanitat sigui conduïda pel camí de l’amor de Déu, fins a la vida plena del seu Regne
L’Església neix de la resurrecció de Jesús, perquè és Jesús ressuscitat qui la convoca, qui aplega tots aquells que continuaran en el món el seu mateix camí i viuran units a ell. Més enllà de qualsevol problema i qualsevol desacord que puguem tenir en la nostra comunitat o en el conjunt de l’Església universal, nosaltres som Església per això: perquè som cristians, els de prop i els de lluny, en una mateixa fe i una mateixa esperança I ens compromet també per fer de la nostra comunitat i de l’Església sencera, en la mesura que siguem capaços, un testimoni transparent de tot allò que Jesús va fer i va ensenyar: el seu amor, la seva misericòrdia, el seu esperit obert a tothom, el seu perdó, la seva predilecció pels pobres, la seva confiança plena en Déu, el Pare que ens acompanya en aquest món i ens espera en la seva vida per sempre.
La nostra vida ha de ser una vida de Pasqua! Més que mai hem de ser capaços de portar als qui ens envolten alegria, estimació, confiança, comprensió, perdó, pau.
Després del diumenge 8 de juny, continua el calendari litúrgic amb el Temps Ordinari o de Durant l’any, fins a acabar l’any litúrgic.
Durant aquestes setmanes de durant l’any podrem també celebrar algunes solemnitats i festes populars, com:
la Solemnitat de la Santíssima Trinitat el diumenge 15, la Solemnitat del Corpus Christi el diumenge 22, la festa del naixement de sant Joan Baptista el dimarts 24, la Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús el divendres 27 i la Solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau el diumenge 29.
Tal com ja es va anunciar, aquest mes té lloc la tradicional romeria parroquial a Montserrat, enguany és del 30 de maig al 3 de juny. Són més de 100 romeus que hi hauran passat els 5 dies, tot i que el diumenge serà la jornada en què s’hi trobaran molts més areyencs, ja que hi puja l’Esbar Dansaire del Centre Moral, un autocar de l’Esplai dels Jubilats i més membres de les famílies que hi poden anar essent dia festiu El diumenge potser seran dos centenars o més d’arenyencs a la Muntanya Santa.
Recordem que enguany aquesta romeria és també singular perquè és en l’any del Miŀlenari de Montserrat i en any Jubilar per l’Esperança, any que va proclamar el papa Francesc.
Així, enguany podran visitar l’exposició “Montserrat mil anys d’història” al Museu, on podran contemplar obres ben guardades, com el Llibre Vermell de Montserrat i una imatge de la Mare de Déu de Montserrat amb vestits de finals del segle XIX També podran assistir al videomapatge Lux Splendens fet en motiu del Miŀlenari
El dissabte podran participar a la VII Trobada de les Delegacions de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat i després al dinar de la Confraria al Mirador dels Apòstols.
I com és costum, participaran als actes acostumats de cada any: l’acolliment i benvinguda pel pare sagristà, la passejada pel camí dels Degotalls/Magníficat i visita a la majòlica de la Verge del Remei, la vetlla de pregària el vespre/nit del dissabte, la missa conventual del diumenge amb la presentació i ofrena dels fruits de la Romeria, enguany tot seguit, després del cant del Virolai per l’Schola Cantorum, podran presenciar la ballada de l’Esbart Dansaire a la basílica: “Dansa d’Ofrena” L’Esbart també ballarà a la Plaça Sant Jordi Com és costum podran visitar la Santa Cova amb la celebració de la missa, una trobada amb el nostre rector, Mn Joan Soler, que es parlarà del “Jubileu, Sínode i Miŀlenari, signes d’esperança” I com també és ben tradicional el darrer dia es celebra la missa al Cambril de la Mare de Déu amb una pregària per tots els romeus difunts
de la diòcesi de Girona. Presidida pel bisbe
De l'1 al 5 de setembre de 2025
El programa inclourà la visita a les quatre basíliques majors -Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà- i la participació a l’audiència papal.
També es visitaran alguns dels principals indrets icònics de la Ciutat Eterna, com són el Colisseu, el Fòrum Romà, les Catacumbes, els Museus Vaticans D’altra banda, es comptarà amb estones per descobrir lliurement la ciutat
Organitza:Comissió diocesana del Jubileu del Bisbat de Girona Informació i inscripcions: Mn. Joan Robé: 680 585 215
El mes passat acomiadàvem al Papa Francesc i, aquest mes, donem la benvinguda al Papa Lleó, amb la senzillesa dels qui hem comprès quelcom que és evident: el temps passa inexorablement. Així,els qui ahir escrivien la història, avui ja no hi son. Però també és cert que han deixat una petjada que, unida a les petjades dels altres, son les que ens permeten caminar
Per això, davant d’aquest nou pontificat que comença, la pregunta que sorgeix és evident: Quina serà la petjada que deixarà el Papa Lleó XIV en la història? I tot i que no podem saber la resposta, perquè el futur només es troba en el cor de Déu, el que sí que sabem és que serà una petjada que està cridada a ser impor-
tant, perquè li ha tocat viure un moment apassionant de la història de la humanitat. I dic apassionant amb tot el significat d’aquesta paraula: Passió. Sí, perquè li tocarà i ens tocarà viure al mateix temps la passió entesa com a sofriment de tots aquells qui estan patint els estralls de la guerra i de la pobresa
Ens tocarà viure la passió entesa com un temps de vehemència en les posicions polítiques, d’extremismes i polaritzacions. Una passió que es convertirà, en el cor de cada un de nosaltres, en emoció intensa,causada per la fe, el desig de Déu que portem gravat en la profunditat de la nostra ànima. Passions, totes elles, viscudes simultàniament, barrejades a vegades de manera explosiva, i que esperen una resposta del nou Papa Lleó.
Aleshores, davant d’aquesta gran tasca, ens podem qüestionar com s’ho farà I només ho podrà fer de la única manera que ho pot fer el Papa de Roma: Amb una enorme passió per Déu Pare, que és qui el va cridar de jove al sacerdoci. Amb una enorme passió per l’Esperit
- Vicenç Navarro Jubany, 98 anys.
-María Molina Arjona, 94 anys.
Que el Senyor les aculli en la seva pau
Mn. Joan Soler Ribas
Sant, que és qui l’ha acompanyat al llarg de la seva vida I amb una enorme passió per Jesús, que li va mostrar el camí a seguir: donar la vida per amor
Per això no és d’estranyar que en la seva primera homilia posés l’accent en aquesta dimensió oblativa de la vida Així, feia referència a Sant Ignasi d’Antioquia en el moment en què era conduït encadenat cap a la ciutat de Roma, a inicis del s II, allí on havia de morir I mentre feia camí cap a la mort, escrivia als cristians: «Seré veritablement deixeble en el moment de la meva mort, quan el món ja no vegi el meu cos». Feia referència, Sant Ignasi, al fet que seria devorat per les feres en el circ romà, com va passar amb tants de cristians dels primers segles. Però, per sobre de tot, aquestes paraules evoquen, en un sentit més general, un compromís irrenunciable per a qualsevol persona que tingui una responsabilitat a l’interior de l’Església. Només l’exercirà, de veritat, quan ell desaparegui perquè només romangui el Crist. Fer-se petit un mateix perquè el Crist sigui conegut i glorificat, gastant la vida fins al final. Ho trobo un programa preciós per un món que necessita, més que mai, persones que no siguin egocèntriques, ni cerquin els seus interessos personals. Necessitem persones que s’oblidin del què pensaran els altres d’un mateix, però que no s’oblidin de pensar en el bé dels altres, de mantenir-se fidels als seus ideals, el què de veritat ha donat sentit a la seva vida Persones que tinguin molt clar que la història només els recordarà si son prou lliures com per a no voler ésser recordats Persones que només cerquen la unitat (Unum) i fer allò que és Veritat (Verum), Bo (Bonum) i Bell (Pulchrum) en cada moment Llavors serà possible entendre perquè Lleó XIV va començar el seu primer discurs amb les mateixes paraules del Crist Ressuscitat: «Que la pau sigui amb tots vosaltres”.
-Gerard i Marçal Morros González
Per molts anys!
PREGÀRIA DE TAIZÉ
Aquest mes de juny es celebrarà el dilluns 16 a les 7h de la tarda (30 minuts)
OBERTA A TOTHOM
Una d’aquesta tardes insegures que hem tingut sobretot durant la primera quinzena de maig (Cumulunimbus arcus + precipitació fregant la serralada litoral amb una de les tempestes que ens afectaren de resquitlla la tarda de l’11 de maig
Després d’un abril en què es va trencar la ratxa favorable del gloriós mes de març, el maig ha començat amb una primera quinzena marcada per la reactivació de les precipitacions i unes temperatures normals o lleugerament inferiors a la mitjana.
La segona quinzena, però, ha estat ben diferent: la ratxa de pluges s’ha interromput i el final del mes ha estat molt estable i més càlid del que seria habitual. Aquest canvi ha estat provocat per l’arribada, des del nord’Àfrica, d’una bombolla càlidaf orça inusual per l’època, que ha estabilitzat completament el temps i ha fet pujar clarament els termòmetres, malgrat l’aparició esporàdica d’algunes boires costaneres.
Refrany del mes: “No és bon maig sinó deixa la bassa plena”
Crònica realitzada per:
Pau Torrent Fontbona
Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt
Aquest mes posarem l’ull sobre un “orbe” més terrenal, doncs s’acosta l’estiu, i amb ell les Festes Majors, Bredes i altres festes, com ara el Corpus Christi El protagonista d’aquesta darrera festivitat, així com de la Breda de la Plaça, és el particular “orbe” al que vull prestar-li atenció en aquestes línies: l’Ou com Balla.
L’Ou com Balla és una tradició originaria de la festivitat del Corpus Christi a Barcelona, que sembla ser que se celebra a Barcelona des de l’any 1636, i s’ha estès a diverses poblacions catalanes
Les fonts com la del Claustre de la Catedral es decoren amb flors i amb una gran cistella a la part superior. L’ou ha estat prèviament buidat fent-hi un petit forat a la closca i xuclantne el rovell Normalment, s’utilitza una petita quantitat de cera per tornar a tapar el forat i evitar que entri aigua a l’interior de l’ou buit (o bé directament un ou de plàstic) Mentre ens quedem captivats amb la seva particular manera de donar voltes sobre el raig d’aigua, és un bon moment per a preguntar-nos perquè i com ho fa.
Mirant l'ou dansaire, es pot observar que no es manté perfectament damunt de la línia vertical del raig d’aigua, sinó desplaçat, és a dir, el raig d’aigua impacta tangencialment sobre l’ou. Com que el raig d’aigua no és el que en Física diem un flux laminar i la fricció amb l’aire produeix gotes inhomogènies, la transferència de moment entre l’aigua i l’ou (es a dir, els cops que el broll d’aigua va donant a l’ou) no és perfecte, fet que provoca que la posició vertical de l’ou fluctuï suaument
El que és interessant és que, quan l’ou es desplaça lleugerament del centre del doll, la transferència de moment des de l’aigua cap aquest produeix una força neta (el que s’anomena un “parell” net, com el par de les rodes de bicicleta) que el fa girar. La porció d’aigua que impacta contra la bola s’adhereix a la seva superfície mitjançant l’efecte Coandă (aquest és el fenomen tan molest pel qual a vegades en rentar una cullera a la pica el raig de l’aixeta ens deixa xops o quan vessem un líquid des d’un recipient – com ara una llauna de refresc o una tassa de cafè – el líquid se’n va per la paret d’aquest i deixa la taula feta un “Cristo” –que no Corpus Cristi –), a causa de la viscositat de l’aigua, i és posteriorment expulsada en la direcció en què gira l’ou Aquest fenomen genera les fascinants esquitxades que s’observen a l’Ou com Balla
Quan l’aigua és expulsada, d’acord amb la Tercera Llei de Newton, la bola es desplaça en direcció oposada a la dels esquitxos, acostant-se novament al centre del raig. Si la bola sobrepassa el centre del doll, el procés descrit anteriorment es repeteix, però en direcció contrària
Veiem com d’una manera molt simple podem sorprendre’ns i quedar-nos fascinats amb la Física que hi ha amagada en l’Ou com Balla!
Crònica realitzada per: Tony Marzoa
Plena de vida bategues, riera que ets vèrtebra i fondària de sentits per a qui passeja riera endins i mira i admira i diu bon dia
Antoni Cantallops Boada
AGENDA D’ACTIVITATS.
Juny 2025
Dimecres 4 i dimecres11, 18’45h.: Conversa en francès. Divendres 6, 18’45h.: Conversa en anglès.
Dijous 12, 18’30h.: Club de lectura.
Dissabte 14, 10’30h.: Taller d’escriptura.
Dissabte 14, 11’30h.: Club Fènix.
Dissabte 28, 10’30h.: Taller d’escriptura.
i sense pressa veu la vida com es belluga i guspireja i espurneja de sentit i passeja el somrís per a aquest tros de paradís que el cor sempre deleja
Periscopi. Traducció d’Octavi Gil Pujol. 240 pàgines.
A.J. Fikry és un llibreter solitari que no passa per un bon moment. Regenta una petita llibreria a Alice Island (que, per cert, és una clara referència a Alicia al país de les meravelles). L’A.J. es troba en plena crisi personal: ha perdut la seva esposa de manera sobtada, i la seva reacció és recloure’s en els llibres i allunyar-se de les persones. El fet que el protagonista visqui físicament en una illa també subratlla l’aïllament interior que experimenta Una illa que, en certs períodes, es converteix en un espai de difícil accés per causes meteorològiques
Però aquestes circumstàncies canviaran gràcies a un fet del tot inesperat: l’A.J. es troba una criatura petita enmig de la llibreria, amb una nota que li demana que en tingui cura. A partir d’aquí, la seva vida fa un tomb. Ha de fer-se càrrec de la petita i necessita l’ajuda de la gent. Una de les persones que més l’ajudarà serà l’Amelia Loman, la represen-
tant d’una editorial amb qui compartirà gustos literaris tan peculiars com els seus. Però també hi haurà altres personatges entranyables, com ara la cunyada del llibreter o el policia local, que acaba muntant un club de noveŀla negra.
A Gabrielle Zevin l’hem conegut gràcies a la noveŀla Demà, demà i demà, una obra que va ser tot un èxit de crítica i vendes, en què ens parlava de personatges plens de por i soledat que, malgrat totes les dificultats, trobaven un camí gràcies a la passió pels videojocs. Una història on també hi viuen personatges solitaris a qui la vida els ofereix una segona oportunitat. Però, en aquest cas, el punt d’unió són els videojocs.
Si voleu passar una bona estona, no ho dubteu: a La vida del llibreter A J Fikry hi trobareu una història farcida de referències literàries i personatges que no voldreu deixar enrere Perquè, al capdavall, igual com li passa al protagonista, la literatura ens ajuda a connectar-nos i té el poder de transformar les nostres vides
Pregunteu per aquesta autora a la biblioteca.
Gemma Tomàs Pruna
DIUMENGE, 1
Edifici El Mercat, de les 10 a les 12 del matí, Estisores Solidàries.
La Central (parc de Can Jalpí), de les 10 del matí a les 2 del migdia, Taller: “Què diuen els ocells?” A càrrec de Pere Alzina. Activitat gratuïta, a partir de 10 anys. Places limitades Inscripció prèvia al 937937980.
Sala Gran del Centre Moral, a 2/4 de 7 de la tarda, Cinema Cicle Gaudí: Los destellos. Preu entrades: socis i carnet jove, 3€ / no socis 4,5€
DIVENDRES, 6
Centre Cívic Can Malloll de la Torre, a les 6 de la tarda, Jornada d’Emprenedoria 2025: “La inteŀligència artificial i les seves aplicacions pràctiques” , a càrrec d’Elisa Martínez Benito, i “Com ser youtuber–influencer: pros i contres” , a càrrec de Long Li Xue. Networking i piscolabis amb música a càrrec de DJ Xusseb.
DISSABTE, 7
Plaça de l’Esglésdia , a les 7 de la tarda, III Aplec de la Sardana d’Arenys de Munt, Amb les cobles Sant Jordi –Ciutat de Barcelona, Principal del Llobregat i Ciutat de Girona Sopar popular a 10 €. Reserves al 695414950. Organitza: Agrupació Sardanista d’Arenys de Munt.
DIUMENGE, 8
Església Parroquial, a ¼ de 6 de la tarda, Sospirs 33 (recitals lírics per a la gent gran), amb Glòria Aparicio. Organitzen: Magdalena Campasol, Lashir Studio, Parròquia de Sant Martí i Ajuntament d’Arenys de Munt.
DIMARTS, 17
Sala de Plans de Can Borrell, a les 2 del migdia, Ple ordinari
DISSABTE , 21
Plaça de la República Catalana, a les 7 de la tarda, Celebració del Dia Europeu de la Música Actuacions musicals dels alumnes de l’Aula de Música, l’institut i les escoles locals, entre d’altres.
DILLUNS, 23
Plaça de l’Església, a les 7 de la tarda, Ballada de sardanes amb la Cobla Xaloc, baixada de la Flama del Canigó (lectura del pregó i encesa de la foguera) i ballada de la Dansa d’Arenys de Munt. Eixample, a les 8 del vespre, Revetlla de Sant Joan de la Breda de l’Eixample.
DIMARTS, 24
Plaça de l’Església, a partir de les 5 de la tarda, XXX Trobada de Puntaires.
DIVENDRES , 27 Breda de la plaça.
A les 10 de la nit, Sopar obert a tothom i DJ Junior
A 2/4 de 12 de la nit, Festa Quijote, música dels 80,90 i 00
DISSABTE, 28
Breda de la plaça.
A 2/4 d’11 del matí, xocolatada
A les 11 del matí, Bingo Musical Joc familiar, gratuït, amb premis pels guanyadors
A 2/4 de 10 del vespre, Inauguració de la Breda i Sopar de Recapte. Reserva de taula per a màxim 10 persones, preu per taula 25€, inclou ampolla de vi, ampolla de cava i dues aigües Per reserves: 609.706.995 Jordi o 648.702.192 Montserrat. Hi haurà servei de Bar
DIUMENGE, 29
Breda de la Plaça
De les 11 del matí, a les 2 del migdia, Castells Inflables amb aigua
A les 6 de la tarda, Cercavila pels carrers de la Breda amb les colles de gegants d’Arenys de Munt i Molins de Mataró
A les 8 del vespre, Ball de Fi de festa amb la Petita Gran Orquestra Liberty. Hi haurà servei de Bar i Entrepans
Sala d’Exposicions Mercè Paluzié
Del 2 al 22 de juny
Exposició dels 40 anys dels gegants d’Arenys de Munt. Organitza: Colla Gegantera d’Arenys de Munt.
1855 - 1922
Cavaller de la Reial Mestrança Cavalleria de Ronda i propietari del castell Jalpí d’Arenys de Munt
Ja s’ha escrit força literatura sobre la nissaga Borràs-Jalpí i tots coneixem prou bé la història de la família i del castell Jalpí. Ens limitarem doncs, a recordar la personalitat de l’August Borràs de Jalpí, que va fer construir el castell i en va ser l’últim propietari fins que va morir Aleshores, va ser subhastat i passà a mans de la família Cera. L’August va ser un home de negocis, casat amb una rica hereva del País Basc i a part d’administrar les seves propietats i alguns dels seus negocis, com la central elèctrica o la mina d’aigües medicinals de Tordera, va voler influir en la política de la comarca, per mitjà del partit monàrquic i després en un partit catalanista, però amb la pretensió d’acabar amb el caciquisme dels polítics de la monarquia. Era alabat per alguns mitjans de comunicació de dretes, però, també atacat i criticat pels diaris d’esquerra. Es vestia, tant amb l’uniforme de Caballero Maestrantre de la Real Orden, com el de Marina, el de noble rural vestit de vellut i amb polaines, o bé d’oficial de la Creu Roja amb la gran gorra gairebé de general brodada amb entorxats d’aquesta institució.
L’August va ser un personatge que esdevingué un mecenes de les més diverses causes culturals i socials, i que deixà empremta en el record dels ha-
bitants dels pobles de la comarca (principalment a Arenys de Munt, Arenys de Mar, Pineda, Tordera i Blanes)
Antecedents familiars
Al segle XVII la pubilla Àngela Tries i Sala del mas Tries (batlles naturals dels termes d’Arenys) es casà amb l’hereu dels Jalpí, en Josep March de Jalpí i Subiròs, que va aportar al matrimoni els seus extensos dominis de Pineda, Sant Celoni i Tordera Segons deien, tenien tal nombre de terres, que podien anar de Maçanet fins al mar sense deixar de trepitjar terres de la seva propietat.
Al segle XIX una hereva Jalpí es casà amb l’hereu Borràs de Barcelona, començant així la nissaga dels Borràs Els pares de l’August M foren el matrimoni format per Miquel Maria de Borràs-Jalpí de Rodríguez Infante (Cavallero de la Maestranza de Ronda), i la Mercedes de Mercader i de Belloch, que estigueren empadronats a Arenys de Munt, on residien habitualment. No sabem quina va ser la trajectòria politicosocial en la joventut de l’August M , ja que les primeres notícies que tenim d’ell són les del seu casament l’any 1891, a l’edat de 41 anys Es casà amb la Sofia de Algorta y de Abaroa de procedència d’una rica família basca, que aportà al matrimoni un dot d’un milió i mig de pessetes. L’August, l’havia conegut en una funció, a la que va assistir al Gran Teatre del Liceu Es van casar a la parròquia de la localitat de Lekeito (Biscaia) i van tenir només un fill, en Miquel Maria de los Santos, i a Barcelona vivien al Passeig de Gràcia, 112. Diuen que cada vegada que un treballador es trobava amb l’August s’havia de parar a saludar-lo traient-se la gorra.
Els diners del dot de la seva dona van servir per invertir en les seves propietats i emprendre nous projectes. Un d’aquests va ser la transformació de la masia en un castell (amb un projecte de l’arquitecte Miquel Madurell i Rius), un llac artificial navegable i un far. Anteriorment, havia construït una torre-far a Blanes per auxiliar als nàufrags (segons deia ell), però les autoritats portuàries el van obligar a demolir-lo, construint aleshores el far d’Arenys de Munt l’any 1902. Un far que, segons les autoritats marítimes, com que no constaven en les cartes de navegació va provocar molts embarrancaments de vaixells i es van trobar en el dilema de fer-lo tancar o només fer-lo funcionar de tant en tant.
L’August de Jalpí i l’Elèctrica
El gener de 1895 l’August Borràs va inaugurar la central elèctrica de Tordera, per donar llum a la població aprofitant el corrent del molí de Jalpí situat a 5 kilòmetres de Blanes, que representava uns 30 cavalls efectius per moure una dinamo de corrent alternatiu amb una potència lumínica de 3 900 bu-
gies, al mateix temps que es va instaŀlar una màquina de vapor suplementària de 60 cavalls. I per tal, que el fluid elèctric estigués al vast de totes les fortunes es van instaurar llànties de 5, 10 i 16 bugies, que costaven respectivament, 6, 10 i 16 rals al mes. Però, no van poder subministrar corrent a Blanes a causa de les bases contractuals amb la companyia subministradora del gas, per això es va fer arribar l’electricitat, en primer lloc, a Tordera que inaugurà l’enllumenat elèctric el 17 de desembre de 1895 amb una gran festa popular, repic de campanes i cercavila amb orquestres El consistori en agraïment al cavaller Jalpí per haver fet realitat l’arribada de l’electricitat al poble, posà el nom de carrer Jalpí al que fins aleshores era el carrer de les Espases. A més, li van entregar el pergamí de fill adoptiu de la vila
A primers de febrer de 1896 l’Elèctrica Jalpí va adquirir la companyia de gas, Gas-Rico i així, es van eliminar les dificultats per fer arribar el corrent a Blanes i el 15 d’octubre es va inaugurar l’enllumenat elèctric de la població. Es van engalanar tots els carrers amb garlandes, arcs de ramatge i banderes, a més de fer un repic de campanes i un repartiment de diners als pobres en la Casa de la Vila El Circulo de la Amistad de Blanes oferí un gran banquet, als salons del Primer Casino, a l’August de Borràs com a mostra de gratitud a son generós protector.
El mes de maig de l’any 1897 l’Elèctrica Jalpí va començar a proporcionar corrent elèctric a Pineda i Calella des de Tordera, i l’August va acordar amb els ajuntaments de Sant Pol, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldetes i Arenys de Munt la connexió successiva a la xarxa elèctrica. El 1899, l’enllumenat, també va arribar a Lloret de Mar i Tossa. La companyia elèctrica Jalpí fou absorbida per l’Energia Elèctrica de Catalunya l’any 1925
Les mines d’aigua Jalpí L’any 1909 l’August aprofità l’antiga mina de Jalpí de Tordera per inaugurar una planta d’envasament d’aigua mineral. El nom comercial fou Agua Jalpí i l’aigua embotellada assolí un gran prestigi, en part, gràcies a la seva comercialització a Barcelona amb motiu de l’epidèmia de tifus El 1915 obtingué El Gran Premio de l’Exposició Nacional Farmacèutica de Barcelona. La deu d’aigua produïa un cabal de 3.000 litres per minut i s’embotellava mitjançant 12 aixetes de plata que fluïen contínuament. A part de ser una exceŀlent aigua de taula, oferia qualitats terapèutiques – així ho afirmava la Reial Acadèmia de Medecina de Barcelona – i estava indicada per a la neurastènia, els mals de cap d’origen tòxic, la gota, la diabetis, els desordres digestius, etc. En morir l’August l’any 1922 la van continuar regentant la seva vídua, Sofia i el seu fill Miquel, fins
a l’any 1927 en què les indústries Jalpí estaven en fallida tècnica i es consumà l’enderrocament de la nissaga. La companyia passà a mans de Gaspart Burcet, que la dirigí fins als anys quaranta. Entre 1967 i 1968 el riu a causa de l’extracció d’àrids es va anar enfonsant i la mina Jalpí es va assecar
L’August, la política i el nacionalisme
Primerament, l’August militava en el carlisme – el partit de Carles Chapa – però, en anar en alça la Lliga Catalana se’n va fer militant, i diuen que el mes de març de 1892 va assistir a la constitució de les Bases de Manresa acompanyant als delegats d’Arenys de Munt i de Mar Posteriorment, l’any 1901, sota la tutela de l’August Borràs, els nous vinguts al catalanisme polític d’Arenys de Munt, amb l’alcalde Vernis al capdavant, van presentar al govern civil els estatuts d’una nova agrupació política i un cop aprovats van convocar una reunió al Circol Industrial Recreatiu d’Arenys de Munt, que estigué presidida per l’August M de Borràs y Jalpí, per tal, de crear l’Agrupació Catalanista, en quèl’August llegí un emotiu discurs que durà més de mitja hora, a favor del catalanisme dient entre altres coses (segons publicà el diari la Dinastia): Hemos d’entender la necessidad de reformar la administración municipal de la honrada villa de Arenys de Munt i esto solo se conseguirá haciendo una lucha politica, poniendo al frente de la corporación municipal personas de criretio y honradas..(...). Al mateix temps, informà que la nova societat que ell presentava, l’Agrupació Catalanista d’Arenys de Munt, s’establiria en el local de la Germandat (de la que n’era president) es pagaria una quota de cinquanta cèntims i s’admetria a tothom mentre fos honrat. Com queda clar, l’alcalde monàrquic Ramon Vernis, protegit de l’August Borràs, era un dels capdavanters d’aquesta nova agrupació catalanista, amb pretensions de fer caure el caciquisme i fomentar una nova política local més democràtica i catalanista Unes propostes que van fer creure als veïns i veïnes d’Arenys de Munt en aquestes persones i que el canvi era possible. L’any 1902, fruit d’aquesta bona entesa entre en
Vernis i l’August, l’ajuntament va decidir posar el nom de Rambla Jalpí, al tram de la Riera que fins aleshores portava el nom de Sant Ramon També, aquest mateix any, li van proposar ser diputat a les corts espanyoles pel districte d’Arenys de Mar, però, va renunciar explicant els motius en una carta que publicà a la Veu de Catalunya, a on deia que: preferia fer tasca des de son casal en pro de la causa catalana
L’any 1903 la justícia va processar a sis regidors de l’ajuntament de signe monàrquic seguidors del diputat conservador Josep Maria Planas (Joan Valls, Jaume Faure, Joan Plà, Pere Miró, Joan Arqué i Ramon Catarineu) per suposades irregularitats i malversacions, i en ser absolts pel jutge d’Arenys de Mar, els del partit catalanista d’en Vernis i l’August Borràs, van protestar anant en manifestació al Govern Civil per fer palesa la seva disconformitat. L’August Borràs va encapçalar la comissió que s’entrevistà amb el governador Civil, que els digué que això era cosa del jutge i ell no hi podia fer res Finalment, després de diversos canvis de consistori, inculpacions de regidors i nomenament d’alcaldes interins, va acabar ocupant l’alcaldia en Ramon Vernis i Vergés de l’Agrupació Catalana. Però, les maniobres de baixa política d’en Vernis i els seus, van fer sorgir desavinences entre ell i el cavaller de Jalpí que deixà de donar-li suport durant un temps Tot i que les relacions entre ells dos es van anar refent, l’any 1906, sembla que l’August encara estava una mica enfadat amb el seu protegit, ja que quan en Vernisva anar a oferirli la presidència honorària de l’Exposición Regional de Blondas d’Arenys de Munt, l’August Borràs es va negar a acceptar-la Però, la realitat és que, l’alcalde Vernis i els seus seguidors van continuar defensant als cacics locals, i l’any 1907 el grup que conformaven els solidaris amb el dissident Joan Parera i Regàs al capdavant, es van escindir de l’Agrupació Catalana d’en Vernis, per no estar conformes amb el caciquisme
A les eleccions per diputats els solidaris de l’Agru-
pació Catalana, van fer propaganda pel diputat l’Eduard Calvet, i els no tan solidaris, per en Joaquim Sagnier. El mes d’agost, els diaris demanaven a Jalpí que es desmarqués d’en Vernis, ja que aquest estava contra els catalanistes i havia fet campanya en favor d’en Sagnier, en lloc de fer-la pel candidat catalanista de Solidaritat, l’Eduard Calvet i Pintó
El mes d’octubre del mateix any, es va inaugurar el Centre Nacionalista (successor de l’Agrupació Catalana, fundada per l’August Borràs) amb l’assistència del diputat provincial Eduard Calvet, i en la que no pogué assistir l’August. Però en el transcurs de l’acte, es llegí una carta adhesió signada per ell, que causà forta impressió en l’auditori per: lo sentiment patriòtic i sinceritat, segons manifestà el cronista local. En la carta l’August deia, entre altres coses: “Tinc entès que el motiu del míting és la inauguració del centre anomenat Nacionalista qual credo polític he alimentat i sostingut amb molts esforços i ara amb la vostra bandera de Solidaritat acceptada per tots els bons catalans i per mi posat en pràctica fa ja alguns anys en crear un Centre polític també, amb el nom d’Agrupació Catalana, clarament es desprèn la idea que presidí en mi al dar-li el títol, era la d’unir tots els elements de vida del poble animats del propòsit d’aconseguir son benestar moral i material ( )Solidaritat i Visca Catalunya!” Cal dir que l’August gairebé sempre escrivia en català. El novembre de 1917 l’August va presidir a l’Ajuntament l’acte d’entrega del diploma de fill adoptiu d’Arenys de Munt al diputat Bartrina. El títol era un pergamí redactat per Flos i Calcat. El mes de febrer de 1918 es va posicionar políticament a favor de la candidatura de l’advocat Gaspar Rosés i Arús del partit Regionalista. El desembre de 1920 s’inaugurà el Centre Català d’Arenys de Munt, amb ocasió de promocionar la candidatura del Baró de Güell a les Corts Generals del 1921, i en aquesta ocasió, l’August tampoc hi pogué assistir, a causa de la seva precària salut, però, es va llegir una carta seva plena de patriotisme, segons publicà la premsa de l’època.
Alguns fets rellevants de la seva vida per ordre cronològic
A l’estiu de 1894 va fer treure la bandera espanyola que onejava sobre el merlet de la torre i va fer posar la catalana, fet que fou aplaudit per tots els catalanistes de la població. A partir d’aleshores tots els diumenges feia posar la senyera. La seva dona, Sofia, també, tenia sentiments nacionalistes de la seva terra i va fer plantar, en un tancat del pati de la finca, un roure de Guernica, a l’ombra del qual ella passava l’estona llegint El setembre de 1897 es va fer
construir pel mestre d’aixa Joseph A. Dotras, una barca d’uns 3 metres d’eslora per navegar per les aigües del seu llac.
El desembre de 1898, l’Assemblea Suprema de la Creu Roja de Madrid li concedí la medalla d’or en agraïment a la seva contribució en la compra de material sanitari (lliteres, farmacioles i altres utensilis per fer cures) per l’agrupació d’Arenys de Mar. El novembre de 1901, amb motiu de la fundació de l’Orfeó de Blanes, els hi va cedir gratuïtament la llum i va fer donacions econòmiques, per això, la junta de l’orfeó el va declarar president honorífic de l’entitat
Un exemple de la fastuositat en què es movia l’August M. es va donar el mes de setembre de 1902 amb la celebració de l’aniversari del seu fill Miquel. Començà la festa amb un repic de campanes, es muntaren arcs a diferents llocs del poble imitant al de l’entrada de la torrei amb un cartell que deia “Glòria a Jalpí” i “Glòria al nostre protector”. Molts socis de la Sociedad Industrial van sortir al carrer acompanyats de l’orquestra Tells de Mataró i es dirigiren a la casa d’en Jalpí, a on van interpretar vàries peces acompanyats del cor de la societat
Un dels primers automòbils que van circular per Tordera i Arenys de Munt va ser un Renault de l’August Borràs i diuen que en certa ocasió circulant per Arenys de Mar, es va trobar amb el carro de la dona del carboner i passà que l’ase que feia anar el carro, espantat, s’entravessà al bell mig del camí, va aixafar un parafang i va fer saltar un dels fanals del cotxe El xofer de l’August increpà la carbonera per fer-li veure que havia causat un perjudici a un senyor important com era en Borràs de Jalpí. La carbonera li respongué que si volien reclamar alguna cosa anessin a veure el seu marit que era el Sant Pare. I no mentia, perquè aquest era el renom amb què tothom coneixia el carboner Algunes de les festes populars en què intervenien els Jalpí era pel mes d’octubre de cada any, que se celebrava la Festa de la Germandat del Remei, a Arenys de Munt amenitzada per orquestres com el Tells de Mataró, que a les deu del matí anaven a
buscar els germans, que en número de dos-cents cinquanta acudien a oir el Diví Ofici, amb la presència del president honorari de la Germandat l’August de Borràs. I també, el mes de juny de cada any es feia la Festa de les Espigues que organitzava la Vetlla Nocturna i després de la missa a l’ermita del Remei es feia una processó matinal en mig dels camps
Mort del cavaller Jalpí
L’August Borràs morí el 2 de desembre de 1922 a la torre d’Arenys de Munt, i la seva esquela del diari la Vanguardia va ser l’única escrita en català del dia 10 de desembre en què es va anunciar al diari La publicació Arenys i sa Comarca, publicà amb ocasió de la seva mort el següent text: En sa casa-torre d’Arenys de Munt ha mort l’acabalat propietari i noble senyor D. August de Borràs y Jalpí. Molt conegut en tota la comarca. El seu traspàs ha estat sentidíssim, car havia intervingut en molts afers de la vida comarcal Per lo que ateny a nosaltres devem dir que el senyor Jalpí havia ajudat molt amb sos cabals i esforç en les reivindicacions catalanes d’aquest districte. Moltes són les coses en què ha intervingut i Arenys de Munt deu moltes millores a les seves iniciatives. La seva dona, Sofia de Algosta, va morir l’any 1930. Com a anècdota que hem pogut recavar del dia que es va morir, deien que acudí a la mansió el seu metge de capçalera, el doctor Ricardo Solà i Espriu, bon amic de la família, per amortallar-lo amb l’uniforme de Caballero Maestrante de la Real de Ronda. El van ajudar en Pipis, el xofer i en Pepet Tercela. Quan ja el tenien gairebé vestit per una falla d’en Pipis se’ls escorregué de les mans i va anar a petar amb els ossos per terra Així que el doctor se’n va adonar l’agafà d’una revolada i el tornà a posar al llit, mentre li retreia: Posat dret tal com acostumaves a fer-ho per poder semblar més alt.
Quan va morir, ja s’havia desfet de bona part del patrimoni per fer front a les seves dèries un cop la seva esposa tancà l’aixeta dels seus diners, i a més, hi va haver un enfrontament entre la vídua i el seu fill per l’herència. La casa torre d’Arenys de Munt es posà a subhasta, essent adquirida pel metge Enric Cera. Tampoc els negocis de la família van marxar gairebé i al cap de pocs anys van anar fent fallida El fill, Miquel de los Santos, es va vendre la resta de propietats, deixant el patrimoni a zero.
Elies Surroca i Campàs
Aquest capítol és continuació del mes passat. Ens hem d'alegrar d'estar a l'etapa de la vellesa. Molts, fins i tot més joves, ja se n'han anat.
No ens preocupem pel que vindrà. Deixem que passi el que hagi de passar.
Hem de fer el que ens agradi, ens vingui de gust i ens faci sentir bé, encara que hàgim de fer-ho amb més cura i lentitud.
Deixem que se'n vagin els que vulguin i acceptem els que decideixen quedar-s'hi.
Procurem que l'humor i el riure continuï estant present a la nostra vida. Riure és una bona vitamina per a l'estat d'ànim.
Cada cabell blanc i cada arruga són el testimoni d'aprenentatges i experiències, ensopegades i èxits, rialles i plors
Gaudim de la llibertat de poder caminar sense pressa i sense rumb fix, i poder aturarnos en qualsevol lloc sense que li importi a ningú
Visitem el metge quan calgui, però sense obsessionar-nos
Gaudim de les coses bones que ens ofereixi la vida, ja que és molt possible que no tinguem una nova oportunitat.
Més que abans, hem de cuidar molt mantenir una alimentació sana i equilibrada. No hem d'amagar la nostra edat. Deixem de banda, la vergonya, els prejudicis i la por que porten els anys.
Procurem deixar un bon record i unes empremtes imperecederes. Diguem “adéu” als qui érem, i saludem amb una “hola” a qui ens hem convertit.
No hem d'intentar competir amb els joves. Recordem les dificultats que vam tenir amb la gent gran quan érem joves.
Siguem selectius amb les persones, les ideologies, els costums i els llocs
Procurem poder mantenir, sempre que sigui possible, la nostra llibertat, independència i autonomia
Si tens la sort de tenir-ne, gaudeix dels teus néts
Siguem valents a dir: No, quan pensem i sentim que hem de dir: No
L'activitat física ens aporta beneficis físics, psicològics i socials
Els estalvis són per a les nostres necessitats i per poder tenir la millor qualitat de vida possible. No escatimem el gastar per cuidar la nostra salut.
Deixem d'actuar per agradar als altres, i per buscar-ne l'acceptació.
Encara queden per donar moltes últimes pinzellades al nostre retrat.
Procurem no dir amb freqüència: “en els meus temps”, “quan jo era jove”, “abans”, …
L'experiència, la tranquiŀlitat i la serenitat de la vellesa tenen la bellesa.
Pot ser molt positiu tenir una mascota, però abans cal valorar els pros i els contres.
Hem d'estar preparats per entendre i acceptar, si escau, que la nostra ment comenci a fallar i la nostra memòria a flaquejar.
Hem anat substituint la roba de marca per peces senzilles i còmodes
No aclaparem els altres parlant-los de les nostres xacres, trastorns i malalties
No hem de caure en la ridiculesa d'intentar veure que encara som joves
Ens hem hagut d'acostumar a la soledat, de la qual n'hem fet la nostra aliada i companya
La veritable mort no arriba amb la malaltia o la vellesa Arriba amb l'oblit
No ens hem de deixar afectar pels judicis dels altres. Ja no ens hem d'examinar de res.
Que l'amor continuï viu. Amb la nostra parella, els nostres fills, els nostres néts, o qualsevol membre de la família.
Queda molt “al tinter” per dir sobre la Vellesa. En un proper número intentaré fer alguna nova reflexió.
Carles Rodríguez. Escritor – Humanista
Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.
El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».
Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes
Deia un president de govern espanyol que la verdadera crisi vital no era als quaranta, com la majoria de la gent, el seu punt d’inflexió era, sense cap dubte, al complir els seixanta anys, la clau de volta vital per entendre els altres, i a un mateix, tasca en molts casos feixuga i difícil
Una altra fase del joc és, de totes totes, acostar-se als 80 anys -els quatre vint-. Per norma la tauleta de nit és una petita farmaciola junt amb diversos fulls de paperassa de receptes diverses, més alguna tarjeta d’alguna clínica, un metge especialista, acompanyat del carnet d’alguna mútua.
L’ època del si no fos…
En Manel és un barceloní del tot homologat, pels anys de convivència al nostre poble, malgrat tot ara vol tornar a la capital, els amics de la botifaffa, i el domino, van marxant poc a poc, les xerrades de política i futbol són cada setmana menys concorregudes, els veïns de tota la vida també s’esmueixen entre els nous vinguts, els canvis de domicili, com i els traspassats al altre barri.
Deixarà les claus a la portera del pis de Sants i esperarà amb calma l’entrevista amb Sant Pere.
La Rosa eixerida con un pèsol, condueix el seu utilitari amb molta soltesa, sempre té un somriure per a tothom, de cul sempre inquiet, no para d’engrescar a tota colla d’amants de la pintura a Calella, Mataró o a un faci falta Una bona balladora no falta mai a cap breda ni festa popular. Presumida con ella sola. Fa anar com els boixets amb una agilitat digne de la millor puntaire. Cada dia és un regal que m’agrada desembolicar amb tendresa, poc a poc.
Estic per enviar-los un wsap per convidar-los per Sant Joan, per anar a veure sortir el Sol, sempre l’estiu ha estat un època meravellosa, si saps amb qui compartir-ho.
Joan Puig Pont
Bon Estiu!
Bon dia!
Formo part, per la meva molt avançada edat entre altre raons, del grup de persones que avui no fa servir el telèfon mòbil, no tenen correu electrònic ni accés al món digital. Segueixo comunicant-me amb el telèfon fix i tinc l’hàbit de comunicar-me en directe i, si pot ser, cara a cara com he fet tota la vida. Valoro positivament tot el que ofereixen els avenços tecnològics, però he de fir que en el meu cas són en part causant que em trobi indefens i molest pel tracte que han ofert en l’atenció dels usuraris de diferents serveis (bancs, administracions, etc), com és el cas de la dràstica reducció d’atenció en format presencial.
I vull aprofitar l’oportunitat que m’ofereix el Batec per expressar el meu malestar en concret amb l’atenció de l’Ajuntament del meu poble. El motiu és causat perquè la casa on visc és contínua amb una parceŀla propietat de l’Ajuntament. És un terreny boscós que periòdicament precisa que es faci neteja de l’arbrat i del sotabosc: el motiu és evitar el risc d’incendi a l’estiu, a més de la caiguda d’arbres i branques a casa, com ja ha succeït en el passat. Quan calia la neteja hi va haver una època en la que amb una simple trucada parlava amb la persona responsable i li feia la soŀlicitud. Més endavant ja no va ser possible resoldre-ho telefònicament i s’havia d’omplir una instància. Ens els darrers tres anys he entregat dues instàncies soŀlicitant la neteja que no s’ha efectuat des del 2021. Per això m’he acostat a l’ajuntament en diverses ocasions per obtenir respostes demanat ser atès per la persona responsable Cap de les vegades he obtingut aquesta atenció ni se m’ha facilitat una cita presencial, dient-me que ja li passarien la informació, i ... segueixo esperant la resposta. El que més m’ha molestat és, reduint tant dràsticament la comunicació i gestió presencial, sentir-me indefens i menystingut Finalment proposo i suggereixo que una atenció més digna i humana, menys burocràtica, a l’ajuntament amb els seus vilatans podria evitar aquestes situacions que penso que no són desitjades per cap de les parts.
Martí Torrent i Catà
Totes les religions en tenen. S’anomenen, déus, àngels, esperits benignes, profetes, etc., que són aquells que vetllen per nosaltres perquè seguim el bon camí i així aconseguim la salvació eterna. Tot molt eteri ja que ningú ha pogut tornar a la terra per explicar-nos el que passa allà a dalt Però en alguna cosa s’ha de creure i la fe mou muntanyes El problema ve quan aquests éssers viuen entre nosaltres i són qui mana al món. Són egocèntrics, prepotents, intractables, que no escolten a ningú, i sobretot molts rics i poderosos. Els que s’hi oposen perquè no pensen com ells són enemics que s’han d’eliminar de la manera que sigui. En el passat van ser-ho, Hitler, Stalin, Mussolini o Franco, dictadors sense escrúpols que van matar molta gent, més tard Fidel Castro a Cuba, Videla a l’Argentina o Pinochet a Xile, van cometre barbaritats amb milers de desapareguts i torturats, i en la actualitat, dirigents que han sorgit després d’unes eleccions com Putin a Rússia i Erdogan a Turquia que s’han perpetuat en el poder manipulant la seva Constitució. Són alguns exemples I la llista continua
Per si en faltava algun, n’acaba de caure un altre sobre la humanitat, i no ho diem només pel pes. Dirigeix la primera economia del món i es creu un semi-déu. És, naturalment, Donald Trump, president dels E.E.U.U. de Nord Amèrica, petulant i prepotent. Nega que el canvi climàtic i l’escalfament del planeta siguin deguts en gran part a la crema de combustibles fòssils com el carbó de pedra i el petroli, contradient el que afirmen els científics, i juntament amb la Xina són els màxims responsables de la contaminació mundial En les seves ciutats no es pot ni respirar Trenca els acords comercials amb els seus aliats, fomenta guerres i amenaça amb l’armament nuclear. Tot en benefici dels seus amiguets, fastigosament rics igual que ell.
Entre uns i altres tenim mala peça al teler, com es diu vulgarment. No pot acabar bé de cap manera. Només l’autèntic ésser superior, que és Déu, ho pot arreglar fent-los rendir comptes el més aviat millor.
Quedaríem molt tranquils.
Pere Marpons Colomer
*Un eclipsi és un fenomen que es produeix quan un objecte es mou a través de l’ombra d’un altre. Al govern li passa quelcom igual, tothom sap que existeix però NO se’l veu perquè està lleugerament amagat i eclipsat per l’Administració Pública dels funcionaris d’habilitació estatal i per l’incomprensiva gestió, la burocràcia de poc respecte d’ignorar els arenyencs i que fa impossible mantenir una relació de coŀlaboració d’un Consistori agenollat per distribuir i/o malbaratar recursos públics (impostos, -taxes,subvencions,...) sense complir les promeses electorals.
Costa d’entendre que uns experts de la política local (12 anys governant -2013-2025) estiguin tan allunyats dels arenyencs però NO d’una servitud desmesurada als tècnics que fan funcionar l’Ajuntament ni tan sols de les promeses pel futur d’Arenys de Munt i que NO defensin els interessos dels vilatans que són els que proporcionen els ingressos municipals.
És molt fàcil i còmode governar deixant que els assessors-fiscalitzadors de les “legalitats governamentals dictaminin què es pot i què
no és ajustat a normativa sense donar cap solució als problemes ni assumir les necessitats de la població que demanden als politics per garantir la seva vida, millorar els serveis mínims obligatoris i assegurar la sostenibilitat d’un municipi que es va degradant
Un govern quan està encotillat per tantes Lleis, Normatives, Reglaments i Obligacions, amb poques competències per poder executar la gestió i els projectes municipals com els voldria amb uns Funcionaris d’habilitació i Tècnics forans que han d’estar al seu servei però que es ha la inversa, és molt difícil dirigir un Ajuntament “si no es té el que s’ha de tenir” per manca de capacitat, (ni voler assumir les prioritats dels vilatans), si no s’atreveixen a la participació, de l’experiència dels arenyencs que podrien ajudar a fer funcionar una Administració que és de tots
El que és just està per sobre de les Lleis. (XOA)
Xavier Oller
Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions
El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia».
Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Es veia venir. Ja tenim pacte nacional per la llengua catalana. Un pacte al més pur estil de l’època del govern tripartit a Catalunya i el famós "apoyaré " de Zapatero de Madrid estant Fan el paperot amb una foto i unes quantes subvencions per a mantenir el català amb respiració assistida, però veurem què fan quan els tribunals espanyols passin el corró per sobre, imposant el castellà.
La renúncia de JUNTS i ERC al mandat de l’1 d’Octubre, ha comportat el retorn al passat autonomista. La "gestió del mentrestant", en deien.
Però ja veiem com la rendició i les negociacions amb el PSOE, ens lliguena un autonomisme caspós, amb els mateixos vicis que la política espanyola.
L’escàndol descobert en la gestió de la DGAIA, en mans d’ERC els darrers anys, tant pel fa a la protecció dels menors, com a les irregularitats en l’assignació de contractes i subvencions a empreses privades afins, n’és un clar exemple. Com també el retorn de les portes giratòries, a les que tant JUNTS com ERC s’hi han abocat amb entusiasme, coŀlocant gent als consells d’administració d’empreses espanyoles com RTVE, ADIF, Renfe, AENA, Enagàs, el Banc d’Espanya o la Comissió del Mercat de Valors. Es fa difícil de creure que vulguin fer la guerra des de dins.
La llengua, la cultura i la nació no se salvaran si no tenen un estat que les defensi La Catalunya autonomista és un calc d’un model espanyol que fa pudor de podrit I això no ho canviarem mentre no siguem independents. D’això va la Independència també, de fer un país millor, que no admeti aquestes maneres de fer, que tinguem la nostra llengua i cultura realment blindada i que no hàgim de demanar perdó per ser catalans.
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
La sonda espacial Voyager I (febrer de 1990), llançada –d’entrada– per explorar els planetes gegants del Sistema Solar, girà una de les seves càmeres per poder fotografiar la Terra. El resultat fou la imatge d’un punt blau, minúscul, enmig d’una fosca immensitat. Si la podeu contemplar, convida a reflexionar –extensament– sobre la condició humana.
Si la Voyager I segueix allunyant-se de nosaltres, això és degut a l’estalvi energètic que suposà l’impuls gravitatori rebut dels planetes als quals s’apropà. De manera similar, la trajectòria formativa de les persones hauria de ser una missió que, més enllà del propòsit inicial d’aprendre a sobreviure, ens permetés d’aventurar-nos més lluny dels confins de les nostres pors i necessitats.
Transcorregut un temps, i tombant la vista enrere, podríem veure’ns com un retrat de joventut, constatant –amb perspectiva– com hem crescut en coneixements i experiència, a pesar que encara ens falti molt per explorar
Si mai necessiteu estalviar energies per anar més lluny del que preveieu, sempre podreu aprofitar la dedicació de Can Camón a fi de donar-vos impuls en les vostres trajectòries formatives. Així sia!
Una puntaire d’Arenys de Munt es trobava enfeinada fent una punta per un encàrrec d’una veïna, quan va passar un vianant forà que es va aturar a mirar com la puntaire anava creuent els fils dels boixets d’aquell so característic que donen trincant aquells elements fets de fusta de boix. De sobte, la puntaire amb un ull ficat en el que passava pel seu costat, anava teixint amb paciència i perfecció, amb el seu tarannà acompassat fent la punta que tenia posada al coixí, quan de cop s’adona que l’estaven mirant. Era el vianant que no se’n va poder estar de preguntar a la puntaire per la quantitat de boixets que tenia penjats de les agulles del seu coixí i ella, sense donar importància, li digué: si mira bé, només en tinc DOS a cada mà i els altres s’estan esperant que els toqui el moment per acaronar-los quan la punta els necessiti, per continuar la creació que es va entrellaçant per poder complimentar la comanda encarregada.
I tricotrico, la puntaire continuava la tasca de la punta al coixí i el bocabadat vianant captivat i molt perplex per tot el que havia vist i sentit, gira cua sense entendre com pot ser que les dones puntaires es puguin entendre amb tants boixets i no equivocar-se a l’hora d’entrecreuar els fils sense que ningú els indiqui com fer-ho Mentrestant, aquelles mans arrugades pel temps teixien amb agilitat i experiència el que suposava per ella una teràpia per a la salut mental i per als seus cinc sentits.
El proper dia 24 de juny (Sant Joan) us convidem a la XXXª Trobada de Puntaires a la Plaça de l’Església per poder gaudir dels milers de boixets trincant a les mans de les puntaires d’arreu, executant les meravelloses puntes al coixí per expressar l’art que porten dintre seu
La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt
Som conscients de la necessitat de tenir cura del nostre entorn, al nostre poble, a casa nostra, a l’escola... pel bé de tots.
El dia 3 d’ abril els nenes i nenes de cicle inicial de l’escola Sant Martí vam fer una sortida a «Can Fusteret», una aula rural situada a l’ Ametlla del Vallès.
Allà vam fer un taller creatiu reutilitzant vidre picat.
Vàrem poder picar vidre amb estris artesanals, vàrem veure i tocar la textura, pes i després ens vam convertir en vidriers durant una estona i vam fer una peça única
feta per cadascú: un platet amb vidre fos.
Vam descobrir com donar una segona vida al vidre mitjançant el reciclatge i reutilització de vidre amb la tècnica de la vitrofusió.
Tot això envoltat d’un espai natural verd i preciós.
També vam poder gaudir d'una passejada per l'entorn natural i d'una estona de joc a la gespa i al bosc.
Aprenem, juguem, descobrim i cuidem del nostre entorn!
L’art a l’escola: una exposició que va parlar amb colors, formes i emocions
El passat mes de maig, l’escola Sobirans va obrir les portes a una exposició molt especial, que recollia el treball artístic de tot l’alumnat, des d’I3 fins a 6è. Aquesta mostra va ser el resultat d’un projecte educatiu que desenvolupem des del curs 2017-2018, i que any rere any ens permet fer un recorregut pel món de la pintura, l’escultura i l’arquitectura a través del coneixement d’artistes reconeguts.
Durant els mesos previs, cada classe va treballar a fons un autor o autora de la història de l’art com Leonardo da Vinci, Salvador Dalí, Pablo Picasso, Henri Matisse, Friedensreich
Hundertwasser o Andy Warhol. L’alumnat va explorar el seu estil i les seves obres, i a partir d’aquí va crear produccions pròpies, plenes de color, imaginació i expressió.
L’exposició va ser un èxit de participació i va permetre mostrar a les famílies i al poble no només el talent creatiu dels infants, sinó també la importància de l’art com a eina educativa. L’art ens ajuda a comprendre el món, a comunicar-nos i a desenvolupar una mirada oberta i crítica.
Va ser un plaer compartir aquest viatge artístic amb tota la comunitat educativa Gràcies a tothom qui ho va fer possible i va venir a gaudir-ne!
El passat dia 24 d’abril va tenir lloc a la Masia de Can Borrell un MONOGRAFIC sobre la RESIDÈNCIA o el “PROJECTE NOU EIXAMPLE” del Ajuntament d’ERC Escoltant gairebé 1 hora (amb un Power Point) les explicacions tècniques i econòmiques de l’alcalde sobre aquest macro-compleximmobiliari de ciment amb 36 habitatges per a joves +8 habitatges tutelats (rehabilitació Vila Josefa),+1 aparcament per a 120 vehicles + la rehabilitació de la Masia Mas Talleda (per fer què?) + un carrer nou d’accés + una plaça pública + 1 CAP integrat a una Residència per a 60/66 avis ubicada al centre de l’actual aparcament amb façanes Nord i façanes Sud No deixa de ser un projecte ambiciós//capritxos milionari(15 M€ ) de l’actual consistori i dels tècnics municipals forans que no utilitzaran.
Des de l’any 2019 que ADM i altres persones, han proposat diferents propostes alternatives:
1.-L’orientació òptima: del 50% de les habitacions cara Est (Can Rossell-mati) i l’altre 50% mirant al Oest (Eixample-tarda) i el Sud un espai polivalent de convivència (Model Hospital de Mataró).
2.-La Masia modernista formant part de la nova Residència d’Avis (Entradavestíbuls/recepció-Direcció/GerenciaEspecialitats-Administració/arxiu-farmaciolainfermeria-sala de repòs--etc )
3 -Que l’equipament estigui planificat com a 2 Residències; una planta (18+17) per persones amb malalties mentals i una altra planta (18+17) per a persones amb capacitats cognitives
4.-Que la nova construcció tingui la previsió d’una possible ampliació per a 35 residents més per a una futura demanda i per la seva amortització.
5.-Que disposi d’una planta soterrani per dependències necessàries: -reciclatgemagatzem-vestuaris-bugadaria-equip electrògen,etc.etc..
6.-Ambuna coberta vegetal i plaques fotovoltaics per a una Residència 90% sostenible/ecològica
7 -Un espai singular d’esbarjo de la Residència formant part del gran pulmó verd de l’Eixample.
És evident que l’Ajuntament només escolta els tècnics municipals que són qui decideixen i que fan el que volen amb el consentiment polític.
“Els que creuen que els diners ho fan tot ho acaben fent tot pels diners” Voltaire (16941778)
En el darrer ple del 20 de maig, la nostra companya Tònia Vila i Paituví va tancar una etapa important de la seva vida deixant el càrrec de regidora i iniciant un nou camí. Esquerra Republicana de Catalunya Arenys de Munt vol expressar el més sincer agraïment, pels seus catorze anys de dedicació, feina i compromís al servei del poble La seva tasca a l’Ajuntament ha estat clau per al progrés educatiu i cultural d’Arenys de Munt. La Tònia ha estat un exemple de fidelitat als valors republicans, al municipalisme i al projecte d’Esquerra Republicana.
Amb una visió ferma sobre el paper clau de l’educació en la transformació social, Tònia Vila ha estat una impulsora constant del desenvolupament educatiu al municipi. Ha treballat braç a braç amb les direccions i les comunitats educatives de l’Escola Sant Martí, l’Escola Sobirans, l’Escola Bressol La Petjada, l’Institut d’Arenys de Munt i també amb l’Aula de Formació d’Adults Enric Camón, per consolidar l'oferta educativa pública Una oferta educativa que sempre s'ha caracteritzat per ser de qualitat, arrelada i cohesionadora per a totes les edats garantint l’aprenentatge al llarg de la vida, promovent l’alfabetització, la formació bàsica, la preparació per a proves oficials i l’enriquiment personal Amb la Tònia al capdavant de la Regidoria de Cultura, ha viscut una etapa plena d’activitat i reconeixement cultural. Va ser clau en la creació de l’Escola de Música, i va apostar fermament per un equipament que ha obert la porta a la formació musical de centenars de veïns i veïnes, i que ha esdevingut un referent a la comarca També ha sabut establir sinergies amb entitats i coŀlectius culturals a través del
Consell Municipal de Cultura, fomentant la participació i la programació diversa, amb una clara aposta per la cultura de base i el patrimoni local, el Revers i els cicles de música mediterrània, són només algunes de les programacions impulsades per la Tònia. Amb una mirada a llarg termini, Tònia ha liderat projectes estratègics com el projecte de la nova biblioteca pública i la reconversió de l'antic hotel d’entitats, un espai en degradació, en un modern centre cívic, un centre cívic que donarà cabuda a totes les sensibilitats culturals, artístiques i socials del nostre poble; actiu, creatiu i compromès
La Tònia ha promogut també iniciatives per preservar i difondre la memòria històrica del nostre poble i del país, sempre amb una mirada respectuosa i pedagògica cap al passat per construir un futur més just i conscient. Ha estat una peça clau en el suport i dinamització del Museu Arxiu d’Arenys de Munt, consolidant-lo com a espai de referència per a la conservació del patrimoni local i la divulgació històrica Ha contribuït a impulsar projectes com la ruta Domènec Perramon, que homenatja aquest destacat activista cultural i polític del municipi, i ha estat impulsora de la instaŀlació de les llambordes Stolpersteine, que recorden els veïns deportats als camps nazis, tot reivindicant la dignitat, la memòria i la resistència antifeixista. Gràcies, Tònia, per aquests 14 anys de servei públic rigorós, de fidelitat al projecte d’ERC de defensa del poble i de construcció de futur. El teu llegat és ben viu: es respira als centres educatius, als equipaments culturals i en la dignitat amb què has defensat el país i la seva gent.
A Arenys de Munt, tots coneixem la importància que tenen els nostres boscos Ens envolten, ens donen ombra quan passegem, ens ofereixen silenci i natura, i formen part de la nostra identitat com a poble Però i si us diguéssim que, a més, podrien escalfar l’escola dels nostres fills o l’ajuntament? I si la neteja d’aquests boscos servís per prevenir incendis i, alhora, generar energia per al municipi?
En aquest article us volem parlar d’una idea que cada cop pren més força: fer del nostre entorn forestal una font d’energia renovable i local, aprofitant la biomassa que generen els mateixos boscos d’Arenys de Munt Tot això, amb una gestió forestal activa i sostenible liderada des del poble i per al poble
Alguns pensareu, però si el 90% dels boscos del poble són de titularitat privada! Doncs sí. I de fet des del punt de vista legal i operatiu, és viable que l’ajuntament impulsi actuacions de gestió forestal en terrenys privats. La gestió impulsada com a municipi, des de l’ajuntament, suposaria una avantatge també per les finques privades, millorant-ne la seguretat, ja que la neteja forestal redueix el risc d’incendi, evitant pèrdues en el patrimoni
del propietari. També s’evita el deteriorament per plagues i afavoreix l’equilibri de l’ecosistema A més a més l’aprofitament de la biomassa dona sortida a aquella fusta de baixa qualitat, que habitualment no es destina a la fusteria ni a la indústria Aquestes restes poden ser triturades i utilitzades com a combustible per calderes de biomassa. Aquest sistema permetria escalfar edificis municipals com les escoles, el centre cívic, els pavellons esportius o el propi ajuntament. En definitiva, apostar per una gestió forestal activa i sostenible a Arenys de Munt és una inversió de futur. No només reforça la seguretat del municipi davant els incendis, sinó que també obre la porta a un model energètic més net, alhora que pot generar ocupació i activitat econòmica vinculada al sector forestal
A més a més, una gestió coŀlectiva crea sentiment de comunitat i orgull per contribuir al bé comú: millorar el paisatge, generar energia local, fer el municipi més resilient.
És l’hora d’aprofitar els recursos que ofereix el nostre entorn, amb responsabilitat i visió de futur.
Junts per Arenys de Munt ens hem interessat dues vegades en els plens municipals per la campanya que l’Ajuntament va iniciar el gener del 2023 sobre la campanya de recollida de mostres genètiques dels gossos amb l’objectiu d’incentivar als propietaris per xiparlos i censar-los La identificació genètica permetria també identificar les caques dels animals al carrer i posar noms i cognoms als responsables dels excrements abandonats, i així no només fomentar les obligacions dels propietaris de gossos, sinó també aplicar expedients sancionadors a aquells propietaris que no les recullin.
Preguntant en el Ple del desembre del 2023, el govern va dir que tenia 1.508 gossos censats, 1.073 mostres d’ADN fetes i una despesa de 19.000 € en el total de la campanya
En principi semblava un èxit Analitzant en fred per Junts les dades donades per la regidora ens va semblar que eren unes dades fora de la lògica i al ple del gener del 2025 tornem a repreguntar sobre el mateix tema. No ens donen resposta aquell dia. Al ple de març tornem amb el tema i el govern diu que l’empresa es va equivocar al donar la informació i que les dades reals són de 1.073 gossos censats i que de mostres d’ADN en tenen 200, o sigui un 81% menys de les que van dir i que el cost ha estat de 12.069 € de
l’empresa CAnId, que va fer les anàlisis, més 4.029 € de les veterinàries pel cost de les extraccions.
De la nit al dia, de l’èxit al fracàs, i un alarmant desconeixement del que es porta entre mans.
Des de Junts volem posar l’accent sobre aquestes persones responsables propietàries de gossos que van identificar genèticament els seus gossos amb l’afany de coŀlaborar en la finalitat de la campanya. Per a ells el nostre agraïment.
Amb 200 mostres no es pot passar a recollir i sancionar. Probablement a Arenys de Munt hi hagi uns 1.500 gossos, i molt probablement aquests 200 propietaris siguin dels més cívics i els que recullen els excrements
L’Ajuntament s’ha gastat 16 099€ per a res? El cens genètic serà obligatori per a tots els gossos a partir d’ara? Hi ha a l’Ajuntament els mitjans humans per procedir a la recollida d’excrements i portar-los a identificar?
No és de rebut anunciar campanyes ni gastar diners públics en va.
Manar és governar amb estalvi, prudència i eficàcia.
Sona el despertador a les set en punt i d’un salt, i espantada pel brusc to del rellotge, la Mariona es posa dempeus. L’antiga estora estampada, heretada de l’àvia, que té al costat del llit, de cop li provoca un cert rebuig. Nota una sensació aspra sota els peus calents
Pensa que és massa aviat, però vol prendre-s’ho amb calma S’asseu a la vora del llit i ressegueix l’esquerda que va des de la cantonada de la paret fins al marc de la finestra. Amb el pensament posat en qui sap què, obre la finestra i deixa que entri la brisa del matí. Deixa que la mica de sol que traspassa la persiana, mig abaixada, li escalfi la cara S’aixeca amb parsimònia i estira els braços per acabar-se de despertar Agafa la cinta de la persiana i estira amb força per aixecar-la fins dalt. Vol que el sol inundi l’habitació. El cobrellit arrugat, i fet un bunyol als peus del llit, li recorda que ha passat una nit molt neguitosa. Pensa que, tot i els dubtes que té, serà un dia preciós Vol que tot surti bé A poc a poc, se’n va cap a la cuina descalça Li ve de gust sentir la fredor del mosaic sota els peus nus Aquest mosaic de piquets grisos que tantes vegades ha trepitjat, amb la maneta de la Lluna entre la seva. Entra a la cuina i obre la finestra de bat a bat. Observa com les fulles dels arbres es belluguen al ritme del vent Segur: serà un bon dia Fixa els ulls en els plats del sopar que encara són dins l’aigüera, però no li ve de gust posar-se a rentar-los Ara, el que vol és preparar-se una torrada amb melmelada i un cafè. Obre l’armari alt del costat dret dels fogons, amb compte que no li caigui damunt la porta mig desllorigada. Agafa una tassa petita i prem l’interruptor de la nova cafetera perquè s’escalfi Li va fer iŀlusió fer-se ella mateixa aquest regal Tothom ni parlava bé de les cafeteres de càpsules Mentre espera que deixi de parpellejar el llum que indica que ja està a punt, posa la càpsula de cafè ristretto. Necessita un cafè potent per poder entomar el matí que es presenta ple d’emocions.
Obre la nevera i descobreix que s’ha acabat la melmelada i només hi ha mantega per al pa Li és igual Aixeca amb compte la tapa trencada de plàstic transparent de la porta, l'agafa i la deixa damunt la taula perquè marxi la fredor. Si no, el pa torrat es trenca amb la mantega freda. S’asseu a la taula amb el cafè, la mantega i el pa davant i observa el taulell de la cuina ple de coses
No acostuma a fer servir gaire els armaris Troba una mica absurd obrir i tancar portes, i calaixos, per desar coses que s’han de tornar a treure cada dia més d’una vegada. El microones ocupa massa
espai en un lloc tan reduït, però, li fa força servei i no es podria coŀlocar enlloc més Mira amb tendresa les quatre parets de l'atrotinada, però entranyable cuina, li venen al cap tantes coses. Veu la lluna davant seu amb la tassa de llet amb cacau Es fixa en l’hule que cobreix la taula de quadres blaus i blancs i de sobte té la sensació que aquells petits quadres li parlen Torna a mirar al seu voltant conscient de la seva solitud
Però no hi fa res. D'aquí a unes hores tot canviarà. Repassa amb la mirada nostàlgica tot el que l’envolta i, per un instant, creu que tot es posa en moviment Recorda les vivències a la petita cuina: els calaixos oberts d’on unes manetes petites treien els coberts, armaris plens de plats per dur cap a taula a l’hora de dinar i de sopar.
Sospira i s’adona que està badant i no vol arribar tard. Abandona els pensaments, agafa la tassa amb el cafè calent, l'acosta a la sucrera i n’hi posa una culleradeta S’aixeca i traspassa el passadís amb la tassa a la mà, amb els peus descalços i amb un somriure a la cara
De passada, va mirant i resseguint amb tendresa els petits dibuixos, fets per la petita Lluna, que pengen de les parets. Sí, tot anirà bé. N’està segura.
Arriba al bany, i entra a la dutxa Mentre sent l’agradable sensació de l’aigua calenta caient sobre el seu cos, pensa en aquell dia
Per uns instants, es deixa portar per la ràbia que li provoca el record de tot el que va passar i s’adona de l’absurditat d’aquella fatídica situació.
No és just que hagi hagut de passar aquests dos anys allunyada de tu, Lluna No et volia fer mal Ets el que més m’estimo, filleta meva Vas caure amb mala sort, però ningú no em va creure. Eres entremaliada Lluna, com la majoria dels nens petits. Un instant de treure’t els ulls de sobre i vas ser tan ràpida que tot va passar en un tancar i obrir d’ulls Enfilar-te en una cadira i tot seguit a la taula, va ser qüestió de segons I després cap a terra des de massa altura per a una criatura de tres anys La sang regalimant-te front avall, va desconcertar-me. No sabia què fer. I nerviosa, en agafar-te, vaig trencar-te el braç. Va ser un accident. Ningú em va creure. Ni el teu pare.
Però avui, tot s’aclarirà i ens podrem abraçar com abans Ens podrem fer molts petons Ara, em posaré aquell vestit que tant t’agradava Lluna Me’l posaré per a tu.
Laura Masdeu. Voluntària de l’equip RADARS
ELENA BARAJAS ÁLVAREZ 12 anys
Nenes i nens que fan anys aquest mes:
BIEL ROCA ROSSELL, 14 anys
LLUC GARRIGA BERNABÉ, 7 anys
ONA GARRIGA BERNABÉ, 4 anys
Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament Et felicitarem fins els 14 anys
El passat dissabte 26 d'abril, la secció de Tennis Taula del Centre, va celebrar el Torneig amistós de les Festes del Remei.
T.T. El Centre vs T.T. Els Xurravins de St. Vicenç de Montalt, amb un molt bon ambient i bon nivell de joc
