ES RE EMPRENEN LES OBRES PER CONDICIONAR LA SALA CORRIOLES pàg 13 AINA VILA FARRÉS EXPOSA AL MUSEU DE MONTSERRAT: ENTRECÒDOLS
ENTREVISTA A XAVIER MAJÓ ROCA, PARTICIPANT A LA MARXA GLOBAL A GAZA
Amb la calor de juliol ve de gust sortir al carrer i compartir les estones amb els veïns i veïnes.És temps de Torneig de Futbol Sala d’Estiu, de Caminades a la Fresca, de concurs nocturn de pintura i de Bredes: Creueta, Collsacreu, Pi Gros i Eixample pag. 25 pàgs14 i15
Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h
05 16 14 03 13 12
| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona
| Fotografia portada: Joan Navarra Alcántara (breda de la Plaça 2025)
| Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros).
| Impressió: Equip
EDITORIAL
Una Nova Etapa Plena d'Iŀlusió al Centre
Moral
Amb l'arribada de juliol, el Centre s'omple de noves energies. Encetem una etapa apassionant amb la incorporació de vuit nous membres a la Junta Aquest canvi ens impulsa a mirar el futur amb optimisme
La nova Junta Directiva s'embarca en aquesta aventura amb un objectiu clar i ambiciós: el Projecte 2025: Mirant el futur, que es va presentar a l’Assemblea General Ordinària. Un projecte que reflecteix la nostra voluntat de créixer, d'adaptar-nos i de continuar oferint un servei de qualitat a tota la comunitat.
El Projecte 2025 es fonamenta en diversos eixos:
Seccions: Ampliar el públic (especialment la gent gran), potenciar teatre, escacs i esbart infantil, i tornar a engegar la secció sardanista
Obres: Realitzar les pendents a la Sala Corrioles i buscar finançament
Modernització: Renovar material, actualitzar la base de dades de socis, posar en marxa el pla de voluntariat i potenciar l'ús del carnet de soci.
Economia: Soŀlicitar subvencions (inclosa la del SOC per a contractació), controlar despeses i augmentar ingressos.
Relacions: Fomentar llaços amb altres entitats locals i millorar la comunicació amb socis i ciutadania.
Amb totes aquestes fites i, el més important, amb la vostra implicació i suport, seguirem construint el futur del Centre Moral, un espai de cultura i trobada a la nostra vila La iŀlusió és el nostre motor.
Us esperem al Centre!
Montserrat Fontbona i MIssé Redacció Batec
"ELS PALETES SEMPRE ESTAN EN GRÀCIA DE DÉU: GRÀCIES A DÉU QUAN VÉNEN I GRÀCIES A DÉU QUAN SE'N VAN!"
Les dites i aforismes populars són extraordinaris: pel seu ritme i forma, però sobretot, per la seva veritat!
Finalment han arrencat les tan anhelades obres de la Sala Corrioles! També el calendari de permisos ens ha somrigut, ja que les obres afecten sobretot el passadís de l'entrada principal del Centre, i és millor poderles fer quan la majoria de seccions i grups ja estan de vacances i la programació del Centre minva.
Les actuacions que engeguem ara, i esperem tenir enllestides al setembre, són principalment:
Obertura d'una escala auxiliar d'evacuació en cas d'incendi, que comunicarà la Sala amb el carrer, tal com obliga la normativa actual. Aquesta escala fa l'entrega al passadís d'entrada principal.
Espai que ocuparà Secretaria
Sala Corrioles: a la banda esquerra de l’escenari s’hi farà l’escala auxiliar i es re’obrirà l’escenari
Instaŀlació dels grups de pressió d'aigua per a poder alimentar els ruixadors/extintors.
Coŀlocació de dipòsits per a emmagatzemar l'aigua necessària, també seguint la normativa vigent. Aquests dos elements (dipòsits i bombes) s'ubicaran en una part de l'antic celler, actualment sense ús.
A la part restant del celler, hi posarem finalment LA SECRETARIA, per a poder atendre-us molt més còmodament a peu de carrer, sense haver de pujar escales Alhora, també serà la nostra guixeta informativa i punt de venda d'entrades per als espectacles
Reobertura de la boca de l'escenari de la Sala Corrioles, optimitzant millor la ubicació dels espectacles que us oferim durant la temporada.
Tot plegat és per aconseguir disposar d'una bona sala d'actuacions, posada al dia i complint amb tota la normativa de seguretat, però que ens permeti somiar en espectacles de màxima qualitat... ah! i sense perdre la vitalitat de les seccions que hi assagem i entrenem: Som la gent que hi participem que la fan tan viva i especial!
És la nostra preciosa sala del segle XIX rejovenida per viure plenament al S XXI.
Us anirem informant de l'evolució de les obres ja que, com diu la dita, ens fa molt feliços que comencin... però com n'estarem de tranquils quan s'acabin!
Ah, i seguint amb els aforismes constructius, "QUE PER MOLTS ANYS PUGUEM FER SEMBLANTS OBRES, AMB ELS MATEIXOS MANOBRES!"
Marc Sansa, en nom de la Junta.
Forat de l’escala
CELEBRAT EL CAMPIONAT DE SIMULTÀNIES D’ESCACS
El 15 de juny el Club d’Escacs del Centre va organitzar la 2a Simultània d’Escacs a Arenys de Munt -de l’època moderna-.
L’acte consistia en una partida d’exhibició a càrrec del Mestre Català (MC) Jordi Estrella (elo català de 2.393), el primer tauler del club, que es va enfrontar ell sol contra 24 contrincants alhora, en gairebé 4 hores. Finalment, el Mestre va guanyar 20 partides, va fer 3 taules (amb en Mariano Jodar, en J-A Maynat i en Xavi Gracià) i va perdre una sola partida (amb en Pedro Escribano)
Amb aquesta iniciativa, els participants van tenir l'honor d'enfrontar-se a un dels millors escaquistes catalans del moment.
En una Simultània d’Escacs, el jugador principal juga múltiples partides alhora contra diversos contrincants, passant d'un tauler a un altre, sense poder perdre la concentració en cap moment. Amb la dificultat afegida d’haver de jugar moltes partides al mateix temps, sense descans i amb l’obligació de mantenir totes les partides al cap i, a més, disposant només de pocs segons per fer cada moviment.
Si tenim en compte que, de mitjana, els jugadors van fer més de 40 jugades, el mestre, durant l’exhibició, va realitzar més de 1 000 moviments
Moment del campionat de simultànies
Per enfrontar-se a tants contrincant alhora, en Jordi Estrella va haver de saber aguantar la pressió d'estar gestionant tants fronts oberts alhora i, de l’altra, va necessitar una gran capacitat de concentració, de planificació i de control dels impulsos, a més de tenir uns nervis d'acer que l’ajudessin a suportar l'estrès que suposa haver de jugar tantes partides.
A mesura que els jugadors anaven acabant la seva partida, el club d’escacs lliurava un diploma de participació a cada jugador on s’indicava el resultat que havia fet: victòria, derrota o taules.
Una iniciativa que va generar un gran interès que de ben segur el club d’escacs repetirà en el futur
Pedro Escribano i Mestre Català (MC) Jordi Estrella
Imatge de ballada de l’Esbart
CONCURS FOTOGRÀFIC DE CULTURA CATALANA DE PROTEGIM
Ja està en marxa el Concurs Fotogràfic de Cultura Catalana de Protegim, alarma catalana, amb el suport de la Federació d’Ateneus de Catalunya i la Fundació La Roda. Es busquen les 12 millors fotografies que representin la cultura catalana per confeccionar el calendari 2026 de Protegim!
Amb la teva participació podràs guanyar:
1 sopar a la fresca per a 4 persones, valorat en 100 € (se sorteja un premi cada mes, de juny a setembre)
1 bo de 60 € per a activitats culturals a l’ateneu que escullis, si la teva imatge és seleccionada per al Calendari Protegim 2026
Pots participar fins el 30 de setembre! Trobaràs tota la informació respecte a com participar i les bases legals en aquest enllaç:
A més, també pots coŀlaborar amb la cultura popular fent una aportació solidària d’1,5 €. A canvi, rebràs el Calendari Protegim 2026, una edició especial amb les millors imatges del concurs. El calendari es podrà recollir a partir del mes de novembre en un punt de proximitat que s’indicarà després de fer l’aportació.
Els fons recaptats es destinaran íntegrament a la beca Protegim, que es lliurarà en el marc dels Premis Ateneus 2025 i servirà per impulsar un projecte de cultura popular inclusiva. Fes el teu donatiu en aquest enllaç: https://donatius.sifac.cat/calendari-protegim
EL NÚMERO 36 DE LA REVISTA ‘ATENEUS’, JA DISPONIBLE
Aquest mes de juny, el número 36 de la revista Ateneus, un especial dedicat a la cultura popular, s’obre amb una entrevista al cantant del grup Obeses, Arnau Tordera, que parla de la seva relació amb la música d’arrel i, en especial, amb el món sardanístic i el coneixement de la cobla com a instrument. Un «enamorament», tal com ell el defineix, que ha donat fruits tan destacats com la coŀlaboració d’Obeses amb la Cobla Berga Jove.
A l’apartat Parlem-ne, els actors Ramon Madaula i Jordi Boixaderas, tots dos iniciats al teatre d’aficionats sabadellenc, ens apropen a ‘Els bons’, una tragicomèdia escrita per Madaula, en la qual interpreten dos actors de Els Pastorets Després de voltar pel país, el mes de setembre arriben al Poliorama de Barcelona
pòrtada núm 36 revista Ateneus
La revista també inclou un reportatge sobre la tradició en moviment: la cultura popular davant els reptes del segle XXI, escrit per Xavier Amat i Puig. Descobrirem com la cultura popular catalana és un organisme viu que, arrelat en la tradició, es transforma per mantenir-se rellevant en una societat amb canvis a ritme vertiginós.
Anna Carreño, actriu, ens parla, a l’ADN ateneista, de la seva relació amb el Centre Moral i Cultural del Poblenou i de la seva trajectòria professional.
A més, com sempre, la revista inclou seccions habituals com Terra d’Ateneus, que se centra en el bategar associatiu de Vilafranca del Penedès. I, al Camins de cultura, Glòria Prunés ens porta a descobrir la llum, els colors i els aromes de l’Urgell
Ramon Madaula i Jordi Boixaderas
EL PLE
Resum del ple de juliol
La sessió del ple ordinari de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, del mes de juny, es va celebrar el dia 17, a la sala de plens de Can Borrell, va començar amb un lleuger endarreriment per la incorporació del nou regidor de comunicació i transició energètica, Martí Utzet i Gil i va abordar diversos punts clau.
Presa de Possessió del
Regidor Martí Utset i Gil
Després de l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, un dels moments més destacats va ser la presa de possessió del càrrec de regidor del Sr. Martí Utset i Gil, del grup d'Esquerra Republicana. La secretària de l'Ajuntament va donar lectura a la credencial de la Junta Electoral Central i va informar sobre la declaració d'interessos i el règim d'incompatibilitats. El Sr. Utset va prometre el càrrec "per imperatiu legal" i, en la seva primera intervenció, va compartir una història personal sobre la seva trajectòria en la política local durant els darrers deu anys Va agrair el suport de la secció local d'ERC, dels regidors precedents, de la gent que va renunciar al seu lloc, i fins i tot, de forma irònica, "a Espanya" per la seva gestió, així com a la seva família i companys de consistori. Va expressar la seva intenció de treballar en les regidories de comunicació i transició energètica, destacantles com reptes importants.
Declaració Institucional en Defensa de la Llengua Catalana
Abans de continuar amb l'ordre del dia, es va llegir una declaració institucional consensuada per totes les forces polítiques, impulsada principalment per la regidora d'ERC Montserrat Batista Alsina i la regidora de la CUP Raquel Serrat Suñé, i amb la proposta de l'ANC d'Arenys de Munt. La declaració posa de manifest la "situació crítica" de la llengua catalana degut a un "procés de minorització" i la "repressió i persecució" històrica per part dels estats espanyol i francès. Es van citar dades preocupants sobre la pèrdua de parlants habituals i el baix ús social entre la població jove La declaració subratlla la necessitat d'una actuació urgent de les administracions públiques i proposa mesures concretes:
Elaborar una taula per a la llengua participativa.
Crear la campanya "Visc en català".
Garantir la competència lingüística en català dels treballadors municipals i l'ús preferent de la llengua.
Incloure clàusules lingüístiques en les contractacions, subvencions i concessions municipals
Garantir la suficiència de cursos i places de català
Treballar activament per al compliment de les obligacions lingüístiques d'establiments privats locals.
Demanar a l'Ajuntament de Feytiat el seu suport a l'oficialitat del català a les institucions de la Unió Europea.
Aprovació del Pla Econòmic Financer (PEF) 2025-2026. L'Alcalde va explicar que, malgrat tenir superàvit i un baix deute, la necessitat d'aprovar aquest PEF prové de la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sosteni-bilitat Financera, que estableix criteris d'esta-bilitat pressupostària, compliment del deute públic i una "regla de despesa" Es va detallar que, durant el COVID-19, es van relaxar aquestes regles, i l'Ajuntament, com molts altres, va utilitzar romanents de tresoreria per gastar més. Aquesta despesa (13% superior al sostre l'any 2024, uns 1.148.000 euros), tot i ser finançada amb romanents i amb resultats positius, suposa un incompliment "sobre el paper". La bona notícia és que no caldrà fer retallades de despesa el 2025 i 2026, i que hi ha marge per a petites inversions El punt es va aprovar per unanimitat
Reconeixement Extrajudicial de Crèdits 3/2025. Es va tractar l'aprovació de quatre factures de serveis prestats a finals de 2024 (neteja de cabines, taller de formació musical) que no havien estat pagades per "procedi-ment administratiu incorrecte" o retards en la tramitació. L'Alcalde va destacar la millora en la gestió per reduir aquestes incidències. El punt es va aprovar amb vots a favor de govern i PSC, i abstenció de Junts.
Aprovació del Text Refós de la Modificació del Pla General d'Ordenació en Sòl No Urbanitzable. Aquest punt, crucial per a la regulació i planificació del territori municipal fora de les zones urbanes, va ser aprovat per unanimitat.
Nova era en les subvencions municipals d'Arenys de Munt: Més Justícia,
Objectivitat i Sostenibilitat!
La proposta de renovació en el sistema de subvencions municipals, que va ser presentada pel regidor d'Entitats, el Sr Guiu Muns, busca fer el procés més just, objectiu i adaptat a la normativa actual per a les entitats del nostre poble en els àmbits d'Acció Social, Cultura, Educació, Esports i Medi Ambient.
Homogeneïtzació i Simplificació: Una de les grans novetats és l'esforç per homogeneïtzar els processos administratius entre els diferents departaments. "Hem buscat clarificar els interlocutors i els canals per facilitar la feina tant a les entitats com a l'administració", va explicar el regidor Muns A més, seguint les directrius de la Generalitat, s'han separat les convocatòries de Cultura i Educació, que històricament anaven juntes, per simplificar el procediment degut al gran volum de demanda cultural
Criteris Més Objectius i Focalitzats en el Projecte: La reforma introdueix canvis significatius en els criteris de valoració, buscant una major objectivitat. Ara, el pes recau més en la qualitat i el compromís del projecte en si, ja que la subvenció sempre s'adjudica a un projecte concret, i no al cost total de l'activitat anual d'una entitat. Tot i això, es continua valorant la importància i el volum de l'entitat dins la societat d'Arenys de Munt
Novetats Destacades:
Taula d'Entitats: L'assistència a les taules d'entitats, impulsades aquesta legislatura, serà ara un criteri puntuable, reconeixent la
importància de la participació i la coordinació.
Autofinançament: Es valorarà
positivament i amb més puntuació el grau d'autofinançament de les entitats
Penalització de Males Pràctiques: Una mesura important per corregir incidències passades és la penalització de la mala praxi en l'ús d'equipaments o material cedit de l'Ajuntament.
Noves Bases de Medi Ambient: S'han creat unes bases totalment noves i adaptades a les necessitats de les entitats mediambientals locals, amb un pes del 60% per al projecte i un 40% per a l'entitat.
Avanços Administratius: Seguint la normativa supramunicipal, la concessió de bestretes esdevé obligatòria per defecte, simplificant el procés per a les entitats Només si una entitat ho manifesta expressament, no es donarà la bestreta. Així mateix, s'afegeix la possibilitat d'imputar fins a un 5% de la subvenció a despeses indirectes sense necessitat de justificar-les, una flexibilitat que facilita la gestió de les entitats.
Més Transparència i Claredat: La regidora del PSC, la Sra. Vanessa Muñoz, va destacar l'esforç per revisar unes bases que feia molts anys que no es modificaven, així com la importància de potenciar el projecte per damunt de l'antiguitat de l'entitat, donant oportunitats a les noves iniciatives locals També va remarcar la implementació del criteri d'igualtat i perspectiva de gènere en acció social.
La proposta d'aprovació inicial de les bases
específiques reguladores de les subvencions d'acció social, cultura, educació, esports i medi ambient es va aprovar per unanimitat. Aquestes bases es publicaran al Taulell electrònic de l'Ajuntament durant 20 dies per a possibles aŀlegacions, passat aquest termini sense objeccions, el text s'elevarà a definitiu i es publicarà íntegrament
Arenys
de Munt Impulsa un Projecte Històric per Garantir Habitatge Social i Assequible, Especialment per als Joves
El ple va aprovar la creació del Servei Municipal de Lloguer d'Habitatge Social i d'Habitatge Assequible per a Joves, un projecte ambiciós que busca donar resposta a una de les necessitats més urgents del municipi: l'accés a l'habitatge digne.
Aquesta iniciativa, que ha estat en gestació des del 2020 i ha comptat amb una feina ingent dels departaments d'acció social, habitatge i serveis tècnics, així com la implicació de la Secretaria i la Intervenció, marca un abans i un després per Arenys de Munt. Fins ara, el municipi no disposava d'habitatges propis per a lloguer social
Un objectiu ambiciós per al 2032: El pla preveu passar dels quatre habitatges actuals a una vintena d'habitatges gestionats directament per l'Ajuntament d'aquí al 2032. Però l'ambició no s'atura aquí; amb la coŀlaboració públic-privada, es vol arribar a una vuitantena d'habitatges assequibles i socials en total.
L'enfocament principal es posa en els joves, per evitar que hagin de marxar del poble per no poder pagar un lloguer "Si volem tenir futur, hem d'apostar per la joventut", va subratllar l'alcalde
Coŀlaboració i Consens Polític: La creació d'aquest servei ha estat fruit d'un "treball de grup molt satisfactori", tal com va destacar la regidora Roser Moré (Junts) Va agrair especialment la feina dels tècnics, la interventora, la secretària i l'alcalde, i va posar en valor la capacitat de l'oposició i el govern per treballar conjuntament en temes beneficiosos per al poble. Moré va recordar que "el dret fonamental a l'habitatge" és al cor d'aquest projecte, que buscarà ser un ajut "rotatori" per a les persones vulnerables, sense caure en l'ocupació crònica Va detallar que el projecte es desenvoluparà a través de la compra d'habitatges per tanteig i retracte, i la construcció mitjançant convenis amb l'INCASÒL o tercers, en zones com l'edifici del Sindicat, OA10 Can Globus, OA6 Can Cò i la parceŀla del Rial de la Rectora. Es preveu que lloguers socials estiguin al voltant dels 135€/mes i els assequibles per a joves, uns 474€/mes.
La regidora Vanessa Muñoz (PSC) va reforçar la idea que la creació d'aquest servei respon a "mancances que són una realitat" al municipi, incloent la vulnerabilitat habitacional i la necessitat que els joves es quedin a Arenys de Munt. Va agrair la tasca dels serveis socials del municipi i va expressar l'esperança que el servei creixi per respondre a la majoria de necessitats dels veïns.
Per la seva banda, el regidor Guiu Muns (CUP) va celebrar la "feina rigorosa a nivell tècnic" i la "planificació acurada" que ha dut a terme el municipi. Va posar èmfasi en la greu crisi d'habitatge a Catalunya i la necessitat d'actuar amb responsabilitat. Muns va criticar els qui "juguen amb els drets" al pujar preus i va reiterar que l'accés a l'habitatge és un dret, no un privilegi Va subratllar la importància de retenir la població jove per "garantir una comunitat activa i cohesionada" i per dinamitzar l'economia i la participació social. "Avui és un dia important", va concloure Muns, destacant que Arenys de Munt "sempre es capdavanter amb la creació de serveis" i demostra que "si els polítics volen, es poden impulsar grans polítiques socials".
La proposta d'aprovació provisional de la documentació per a la creació del Servei Municipal d'Habitatge Social i Assequible es va aprovar per unanimitat. Aquest acord se sotmetrà a informació pública durant 30 dies per a la presentació d'aŀlegacions i suggeriments. Si no n'hi ha cap, el servei s'entendrà definitivament creat i es procedirà a la publicació íntegra del seu reglament.
VISC EN CATALÀ
L’Ajuntament d’Arenys de Munt, juntament amb l’ANC d’Arenys de Munt, inicia la campanya Visc en català, que respon a l’aprovació de la declaració institucional per la defensa de la llengua catalana.
La campanya serà anual i abordarà des de diversos àmbits l’ús de la llengua catalana al nostre municipi. Es va presentar el 23 de juny al vespre, dins els actes de l’arribada de la Flama del Canigó.
L’Auntament ha preparat una enquesta amb les preguntes següents:
1- Quina valoració fas de la presència i l ús del català a Arenys de Munt? Com és la presència i l’ús del català parlat o escrit en el teu dia a dia. Ha canviat en els darrers anys? Quines actituds observes? Es canvia la llengua segons els interlocutors? Observes diferències segons les edats? 2- Què proposaries per millorar la presència i l’ús del català a Arenys de Munt?
També es constituirà la Taula per la Llengua, que serà un lloc de debat i diàleg on tothom qui vulgui podrà participar en la creació dels actes de la campanya i aportar-hi tot allò que cregui convenient.
Podeu respondre l’enquesta i inscriure-us a la Taula per la Llengua si voleu, a la pàgina web de l’ajuntament o clicant aquí
El Centre forma part de la Taula per la Llengu de les activitats programades aquell mes.
Activitats del mes de juliol
Dilluns 7 de juliol, a les 19.30 h, a l’Ajuntament, Primera trobada de la Taula per la Llengua. Divendres 11 de juliol, a les 19.30 h, a l’edifici El Mercat, Xerrada “Una llengua viva a les nostres mans per compartir-la” amb posterior coŀloqui, a càrrec de Jordi Esteban, creador del programa Xerrem Junts de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana,organització autogestionada i arrelada al territori que treballa per fomentar l’ús social del català i afavorir la cohesió i la interculturalitat a través de la llengua)
Descobreix les activitats de la campanya
AINA VILA FARRÉS EXPOSA AL MUSEU DE MONTSERRAT «ENTRE CÒDOLS»
Divendres 27 de juny es va inaugurar, l’exposició de l’arenyenca, una fusió d’art contemporani i escalada La mostra presenta a través de l’art el perfil de les vies d’escalada de les agulles més emblemàtiques de la muntanya de Montserrat transformant-les en escultures. El projecte neix com a treball de fi de grau de Belles Arts i obre un diàleg apassionant entre tres mons: l’escultura, l’escalada i la muntanya de Montserrat. 20 escultures que representen algunes de les primeres vies d’escalada obertes a Montserrat entre 1920 i 1936.
En la inauguració de l’exposició, es va presentar l’Aina, com a llicenciada en belles arts, companya habitual de cordada, dona valenta i tenaç i gran coneixedora de la muntanya, i es va fer èmfasi en què la seva mirada entre còdols neix del tacte amb la roca, de l’amor pel territori i d’un respecte profund per la història de les parets de Montserrat i d’un esport tan vinculat a aquesta muntanya, escultora emergent catalana que ha centrat la seva pràctica artística sobretot en l’exploració del ferro com a mitjà expressiu
Escultures de l’exposició
l’acte de presentació aquí:
F o t o g r a f i a | A n a V i l a
El G. Xavier Caballé, director del museu, l’artista Aina Vila i el P Abat Manel Gasch, en la inauguració de l’exposició
El germà Xavier Caballé, director del museu va avançar que “el visitant trobarà un art que neix de la meravella natural que és Montserrat, un relleu muntanyós gairebé únic al món” D’altra banda, el pare Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat, va assenyalar que “La característica dels còdols de Montserrat i la toponímia que identifica cada punt de la nostra muntanya forma part del nostre Patrimoni, que ens recorda diàriament la bellesa de la creació i la importància de la cultura”
L’Aina va explicar que va rebre la notícia que faria la seva primera exposició al museu de Montserrat amb molta iŀlusió i sorpresa. L’obra és fruit de les seves dues passions, l’escalada i l’art, i la seva curiositat la va portar a investigar les arrels de l’escalada a la muntanya màgica
L'exposició "Entre còdols" ens descobreix les arrels de les primeres ascensions a la muntanya de Montserrat, com va començar l'escalada al cor de Catalunya i com es va anar desenvolupant, tot convertint-les en escultures de metall per tal que la sensació de l’escalada esdevingui un llenguatge artístic.
La mostra es pot visitar fins al 28 de setembre.
Mira
LA CIUTADANIA TÉ PODER SI S’ORGANITZA
El programa La Veu de la Parròquia va entrevistar el diumenge 22 de juny a Xavier Majó i Roca, una cara ben coneguda a Arenys de Munt, quan feia pocs dies que havia tornat de El Caire per a participar a la Marxa Global a Gaza Amb el seu permís reproduïm aquí la conversa
Xavier, ara que ja ets aquí de tornada, com et sents després d'una experiència d'aquesta magnitud?
Xavier Majó: Bé, a veure, la magnitud potser no era tan gran. Però sí que, com que vaig sentir que era pràcticament una obligació anar allà i aportar el meu petit gra de sorra, crec que he fet el que creia que havia de fer. Era una obligació per a mi, davant de tant patiment, em resultava difícil anar cada dia a treballar com si no passés res.
Per aquells que potser no estan al corrent de tots els detalls, ens podries explicar què és la Marxa Global a Gaza i quin objectiu tenia aquesta iniciativa?
X. M.: La Marxa Global a Gaza es va gestar molt recentment, davant la mesura cruel de bloquejar l'entrada humanitària i l'alimentació al poble de Gaza. És una marxa feta per ciutadans, un moviment de base, amb uns 4.000 inscrits de 52 països. Els objectius eren bàsicament dos: que s'obri el corredor humanitari i que es pari el bombardeig de població civil. El segon objectiu era assenyalar els que realment tenen responsabilitat i podrien parar això: els governs, entre ells els de la Unió Europea i les institucions internacionals. Ells són els responsables i no estan fent el que haurien de fer, per tant, ens hem mobilitzat.
Què et va motivar personalment a fer aquest pas i sumar-te a la marxa davant d'una situació tan greu?
X. M.: Bàsicament és el patiment de la societat civil i, sobretot, perquè és una població molt jove, el patiment de tants nens, no només morts, sinó mutilats i el dany psicològic que segurament serà permanent. Seguir aquestes notícies em colpia. Jo tinc besnebots i quan els mirava veia que són iguals que els nens que hi ha a Palestina. L'única diferència és la distància.
Dies abans de la marxa, els delegats internacionals van ser bloquejats i retinguts a un punt de control d'Egipte. Us imaginàveu que podia passar això. Com va ser l'experiència?
X. M.: Hem d'entendre que Egipte és una dictadura militar Vam dir que no anàvem a fer cap acció política, només érem allà pel tema humanitari Vam comunicar la marxa a les ambaixades d'Egipte dels 52 països i al govern egipci, però no van respondre Vam decidir anar-hi i la resposta va ser el bloqueig des del primer moment El dia 13 ja van començar les detencions i deportacions
Vas arribar a fer alguna tros de la Marxa, ni que fos curta?
X. M.: L'acció era una marxa de 4.000 persones des d'un punt de la península del Sinaí, a la qual se'ns havia d'unir una caravana de 10.000 persones del nord d'Àfrica, sortint de Tunísia i la Flotilla de la Llibertat. Egipte va dir que no volia que passés. La caravana no va poder arribar i la flotilla va ser detinguda. El primer intent de sortir del Caire, jo i un altre company, vam intentar agafar un taxi, però ens van venir tres policies de paisà, sense identificar-se, i ens van retenir sis hores Altra gent va poder avançar un quart del camí, on hi va haver una gran concentració Al Caire ja ens anaven retenint: ens agafaven el passaport, el mòbil, no ens deixaven parlar amb l'ambaixada ni amb advocats, i no ens explicaven el motiu ni el temps de la retenció
Sempre vau dir que era una acció pacifista. No us podien acusar de voler fer mal. Per què Egipte es va posar en contra vostra?
X. M.: Els que ens apuntàvem havíem de signar un compromís de comportament no polític, era un tema
Tunisians sortint al comboi a Gaza
Xavier Majó Roca
humanitari Hem de tenir present que Israel és molt poderós i temem que Israel hagi demanat al govern egipci que no permetés la marxa La població egípcia estava a favor. A més, el govern egipci té pànic a les grans concentracions, com les de la Primavera Àrab a la Plaça Tahrir. Dedueixo que Egipte esperava a veure què passava i que hi hagués una contesta abans que voléssim.
Com vau gestionar aquesta frustració i la incertesa del bloqueig, ja que no hi havia hagut una negativa prèvia?
X. M.: L'element clau era que volíem que s'obrissin els corredors i paressin els bombardejos, i qui podia aconseguir això eren els nostres governs. Si la Unió Europea i els països amb influència sobre Israel es planten, es pot aconseguir. L'objectiu era fer soroll, ja que ells no feien la feina. La frustració, almenys per mi, va ser no arribar a Rafah a la frontera, però l'objectiu era denunciar els nos-
tres governs. Crec que, en la mesura que va sortir als mitjans de comunicació, vam assolir l'objectiu. L'ambaixada espanyola no ens va ajudar, tot i que ens va acollir, i ens va preguntar per què hi havíem anat. Vam respondre: "Perquè el que no estan fent els nostres governs, ho hem de fer nosaltres". De 52 països, cap es va pronunciar oficialment.
Creus que, malgrat els obstacles, la vostra presència va aconseguir generar aquesta visibilitat i pressió internacional?
X. M.: Bé, això també ho podeu dir vosaltres, en la mesura que ha sortit als mitjans de comunicació i que els governs s'han sentit pressionats. La marxa cap a Gaza no s'acaba aquí. Ara estan muntant una marxa a Brusseŀles, perquè són ells qui poden parar-ho Si la Unió Europea i els nostres governs aturessin els negocis amb un estat que està fent aquests actes criminals, s'aturaria Molts mitjans estan sota pressió i probablement no se n'ha parlat més per això
Realment esperàveu aquesta reacció del govern d’Egipte?
X. M.: L'organització va ser en molt poc temps i 4.000 persones s'hi van apuntar ràpidament, pagant cadascú la seva part. Vam signar un acord que l'organització no responia per repressions. Cadascú es feia responsable de les conseqüències i havíem d'assumir que no anàvem a un lloc tranquil. Crec que el govern d'Israel va pressionar el govern d'Egipte per no tolerar-ho. A més, va esclatar la guerra entre Israel i Iran, pujant els nivells de risc al Sinaí.
Per acabar, Xavier, què diries als veïns i veïnes d'Arenys de Munt que se senten impotents davant d'aquest tipus de conflictes?
X. M.: Crec que és bàsicament intentar recuperar la nostra humanitat Hem de tornar a pensar que el fet que passi a 30 000 quilòmetres no vol dir que la gent allà no sigui tan humana com nosaltres, amb el mateix patiment És molt important tenir present el patiment de tots els nostres germans El més profund de l'home és la humanitat, i no podem ignorar el que passa Hi ha moltes coses que es poden fer de solidaritat, no només a Palestina, sinó també en les guerres oblidades d'Àfrica o el Iemen Cadascú pot fer coses des de casa, de suport, de solidaritat Si bé jo hi vaig anar i tu no, pots fer molta difusió, perquè la força que tindrem és que la gent estigui sobre la taula, que els governs se n'adonin.
Gràcies Xavier, agraïm la teva valentia, la sinceritat i la generositat en explicar la teva experiència i el teu testimoni ens recorda la importància de la solidaritat i de la força dels ciutadans, de la veu dels ciutadans, que no han de delegar-ho tot als polítics, sinó que realment nosaltres, si volem, també podem fer coses.
X. M.: Crec que els ciutadans pensem que tenim menys poder del que tenim, i el ciutadà té poder, sobretot si s'organitza.
Logo de la Marxa Global a Gaza
LA PILOTA COMENÇA A RODAR AMB L'INICI
DE LA 44A EDICIÓ DEL TORNEIG LA PISTA
Arrenca el Torneig d’Estiu de Futbol Sala d’Arenys de Munt “La Pista”. Enguany arriba a la 44a edició, fita que demostra que estem parlant d’una cita clàssica i imprescindible en els estius arenyencs. S’allargarà fins al 25 de juliol i, un any més, s’ofereixen les habituals categories: benjamí, aleví, infantil, cadet, femení i masculí. Aquest any, des de l’organització apostaven per impulsar la categoria d’infantil femení, però no ha rebut les inscripcions suficients i no podrà ser. Les categories infantils i juvenils jugaran una fase de grups i les posteriors finals En categoria sènior masculina, es manté el sistema de doble fase amb divisió en grups A i B, per garantir la competitivitat fins a l’últim dia.
BON BALANÇ DE LA TEMPORADA 24-25 DEL CFS ARENYS DE MUNT
El CFS Arenys de Munt, que ha tancat el curs esportiu amb resultats molt positius. El primer equip va finalitzar en 4a posició amb 55 punts a la 3a Nacional, i una més que digna actuació a la Copa Catalunya en la primera temporada d’Albert Conejos com a capità del vaixell.
Pel que fa al femení, l'equip dirigit per Joan Jové ha aconseguit la permanència a Divisió d’Honor en una temporada molt complicada, marcada per les lesions i la falta de rotacions
També ha estat destacable l'actuació del Sénior B masculí, que ha aconseguit pujar de categoria La temporada vinent jugaran a 2a Catalana
Pel que fa a les categories inferiors, la base, els resultats són també molt positius. En aquestes edats, l'objectiu sempre és la formació i l'aprenentatge. Tot i així, s’han assolit fites esportives destacables, com l’ascens del cadet a Segona Divisió.
La temporada 24/25 ha estat marcada per, també, ser la primera de Ferran Mitjà com a president del club.
MÒNICA OLIVARES DEIXA LA PRESIDÈNCIA DEL CLUB
ESPORTIU ARENYS DE MUNT DESPRÉS DE 12 ANYS AL CAPDAVANT
Després de dotze anys de lideratge al Club Esportiu Arenys de Munt, Mònica Olivares tanca l’etapa de la presidència. Un període marcat per la consolidació del projecte esportiu, la celebració del centenari del club i una aposta constant pel futbol base, malgrat les dificultats pròpies d'un poble on el futbol no és l'esport protagonista.
Olivares va agafar les regnes del club l’any 2013 en una situació complicada En aquell moment, el club només comptava amb quatre equips de futbol 7 i cap de futbol 11 Una situació que Mònica Olivares va saber revertir fins a aconseguir que l’entitat arribés prop de les 180 fitxes federatives.
La seva presidència va coincidir el centenari del club, fet que es va convertir en un punt d’inflexió i que va permetre reconnectar amb la història de l’entitat. En contrapunt, un dels objectius que no es va poder consolidar va ser el desenvolupament del futbol femení.
La 24/25, darrera temporada al capdavant, ha estat una de les més intenses pel primer equip, que es va quedar a res d’aconseguir l’ascens a la Tercera Catalana Pel que fa al futbol base, la valoració d'aquesta temporada és molt positiva
CARA I CREU EN EL BALANÇ DE SERGI PUIGDOMÈNECH DE LA TEMPORADA 24/25, L’ÚLTIMA COM A PRESIDENT
El primer equip de l’hoquei ha patit el seu tercer descens consecutiu després d’una temporada amb molts alts i baixos
Diferent situació per a la base que ha aconseguit resultats molt positius A més, és la darrera de Sergi Puigdomènech com a president De cara al futur, hi ha màxima confiança en Marc Roca. Per tant, continuar o no, serà decisió de l'entrenador.
CALENDARI LITÙRGIC
Temps de durant l’any
En la litúrgia, vivim aquestes llargues setmanes fins a acabar l’any litúrgic 2025, enguany a finals de novembre, sense celebrar cap gran festivitat, sinó que anem contemplant dia a dia el misteri de la salvació i la vida i el ministeri de Jesús.
En definitiva, és viure cada dia la nostra fe amb senzillesa però amb convenciment. Aquestes setmanes del temps de durant l’any ens ajuden a copsar la història de la salvació manifestada plenament en Jesucrist.
Per a viure cristianament aquest temps litúrgic no hi ha cap mena de secret especial: es tracta, bàsicament que, tot allò que fem durant el dia, sigui per donar testimoni de la nostra fe I això es fa preparant bé les activitats o realitzacions i que ho fem moguts per l’amor, malgrat que la rutina ens faci anar per altres camins. Cal posar tots els mitjans perquè tot això que celebrem arribi de la millor manera possible al poble cristià, o sigui, preparar bé les celebracions i al carrer donar un bon testimoni com a cristians.
El color litúrgic durant aquest es de juliol és el verd. Excepte els dies que celebrem una festa o memòria d’algun sant El verd és el color de l’esperança, també el de la natura que floreix i també és un color que dóna pau
ANY JUBILAR 2025
El mes passat ja vam informar de la peregrinació jubilar a Roma per part de la nostra diòcesi de Girona, que serà de l’1 al 5 de setembre.
Per a informació i inscripcions podem contactar amb Mn. Joan Robé: 680 585 215.
També informem que a la nostra diòcesi hi ha alguns llocs, temples i santuaris per poder rebre la indulgència jubilar, alguns d’aquests indrets són:
Església Catedral Basílica de Girona
Basílica menor de Sant Feliu de Girona
Basílica menor de Sant Esteve d’Olot
Església del monestir de Santa Maria de Solius
Santuari de la Mare de Déu dels Àngels
Santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes
Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar
Santuari de la Mare de Déu del Tura d’Olot
Santuari de la Mare de Déu del Collell
Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sant Feliu de Pallerols
Tal com assenyala el Bisbe en el decret, «en aquests llocs esmentats, tots els fidels, amb les disposicions necessàries que són rebre el sagrament de la penitència, la sagrada comunió i pregar per les intencions del Sant Pare , podran rebre el do de la indulgència plenària durant tot el temps de l’Any Jubilar, fins al dilluns 6 de gener de 2026, amb el tancament de la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere del Vaticà; i per a les Esglésies particulars, fins al diumenge 28 de desembre de 2025»
CANVIS DIOCESANS I PARROQUIALS
Recordem que fra Octavi va ser nomenat bisbe de Girona pel papa Francesc el dijous 29 de febrer de 2024. Va ser ordenat bisbe per l'arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, el diumenge 21 d'abril de 2024, i aquell mateix dia va iniciar el seu ministeri episcopal a Girona
Havent-se complert ja el primer any del nomenament del nostre bisbe, fra Octavi Vilà, el passat dilluns 2 de juny, va nomenar el nou Consell Episcopal, màxim òrgan de govern del Bisbat de Girona. Que està format pel bisbe, el vicari general i els vicaris episcopals, i és també un consell assessor del bisbe sobre els afers relacionats amb la diòcesi. Durant aquest primer any com a bisbe de Girona, fra Octavi ha pogut conèixer en profunditat la diòcesi i les persones que en formen part.
I ja ha fet els nomenaments principals, com el seu vicari general, que és ja actualment mossèn Joan Soler i Ribas, rector d’Arenys de Munt, Arenys de Mar i Sant Iscle de Vallalta. Aquest nou càrrec obliga a mn. Joan deixar les responsabilitats actuals, perquè s’haurà de desplaçar i viure a Girona. Per tant, a finals d’agost o a principis de setembre el bisbe haurà nomenat substitut/s en aquestes parròquies, entre elles la nostra d’Arenys de Munt.
En una carta adreçada al conjunt de la diòcesi, el bisbe va expressar que «els principis que han de regular el funcionament del Consell Episcopal i del Coŀlegi de Consultors, així com el del conjunt de la diòcesi, han de ser la coŀlegialitat, comunió i sinodalitat, l’esperit de servei i la subsidiarietat». En aquest sentit, va afegir, en el cas del Consell Episcopal, que «no ha de treballar mai sol, ni aïllat, sinó en contacte amb tots els preveres, els diaques i el Poble de Déu» I concretava que «aquesta coŀlaboració ha de ser encara més estreta amb el Consell Presbiteral, el Consell d’Arxiprestes, el Coŀlegi de Consultors i el Consell Pastoral Diocesà, aquest darrer pendent de constituir encara, i que ha de ser el lloc on els laics puguin tenir veu i vot en el futur de la diòcesi».
DEFUNCIONS
-Ramon Recolons Bellsolell, 92 anys.
Que el Senyor l’aculli en la seva pau.
Aquest mes de juliol es celebrarà el dilluns 21 a les 7h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM PREGÀRIA DE TAIZÉ
Diumenge, 9h i 11h Dilluns, dimarts i divendres, 18'30h. HORARIS PARROQUIALS
Misses
Dissabte, 20h.
Rés del Rosari
Dilluns, dimarts i divendres 6h de la tarda
Despatx parroquial Divendres, de 4 a 6h tarda
Fra Octavi Vilà, bisbe de Girona
DES DEL CAMPANAR TEMPS
DE SILENCI I
CONTEMPLACIÓ
Benvolguts, comencem el mes de juliol on els nostres infants i joves ja no han d’anar als centres d’estudi i, on alguns de vosaltres, fareu també un temps merescut de vacances. És moment de terrasses, d’excursions, de sobretaules, de vespres que s’allarguen i sobretot, un temps amb molta més vida social. Aleshores, us podeu preguntar, per què ens parla ara de silenci i contemplació?
Doncs, senzillament perquè el soroll exterior no ha d’afectar al silenci interior. És més, moltes vegades, hi ha situacions de silenci exterior que porten, en canvi, un gran soroll interior, fet de vivències no païdes, de soledats no volgudes, d’odis amagats.
Aquest silenci exterior no serveix per a res. L’únic que serveix és l’interior, i és el que us invito a cercar durant aquests mesos d’estiu
Us convido, de veritat, a no voler fer tantes i tantes activitats per omplir el vostre temps i les vostres xarxes socials de fotografies que ningú mirarà ni recordarà, sinó d’aprendre a aturar el pas, de fer aquella única fotografia que sorgeix d’haver contemplat abans el vostre entorn, de saber reflectir millor la nostra interioritat. Evidentment, parlo del silenci que es fa pregària, però també d’un silenci previ, que ja havien vist els antics grecs, com Pitàgores, quan deia: «L’inici de la saviesa és el silenci».
Això vol dir que, si volem tornar a recuperar la saviesa, abans hem de recuperar el silenci De fet, quelcom que ens sorprèn molt a les persones que freqüentem sovint l’església, és la dificultat que té la gent de fer silenci. Quan entren en una església, sempre parlen en veu alta, encara que hi hagi persones resant. Les mateixes persones que, quan venen a una pregària i deixes uns minuts de silenci, se’ls hi fan eterns, insuportables. La
Mn. Joan Soler Ribas
raó d’aquesta dificultat és molt senzilla: tenen por d’escoltar el què passa de veritat en el seu interior. Tenen por de veure, nítidament, que la vida que estan portant no té cap mena de sentit. Per això, ens omplen contínuament de sorolls, perquè no ens volen pacificats, no ens volen amb opinió pròpia, no ens volen profunds, no ens volen transformadors. No hi ha res més revolucionari que el silenci interior.
Cal, doncs, que tornem a recuperar el silenci, per a poder-lo trencar amb una paraula que tingui sentit Una paraula que aporti quelcom de novetat. Una paraula que hagi estat madurada en el fons del teu cor. És interessant, quan llegeixes el Nou Testament, adonar-te que hi ha un moment que Jesús demana silenci, quan hi ha un gran temporal que afectava la pau dels seus deixebles. El silenci com a antídot davant del conflicte. I Sant Pau, definirà a Jesús com «La Paraula que estava amagada en el silenci dels segles» Molts de segles de silenci per a poder donar la Paraula que va transformar la història de la humanitat Ho trobo senzillament fascinant
Comencem, doncs, l’estiu. Aprofiteu per a buscar estones de silenci en un santuari amagat en algun entorn natural, com el de Lourdes. Aprofiteu per anar a algun monestir o fins i tot a la nostra església parroquial sempre oberta, i asseieu-vos en silenci contemplant el pas dels segles per aquelles pedres que us acullen. Aprofiteu per buscar a la nit, a casa, abans d’anar a dormir, un moment per a parar les pantalles, i contemplant l’horitzó estrellat, allí on sorgeix la pregunta sobre el sentit de la vida, deixeu que brolli el dia que heu viscut Aleshores fareu un silenci que només caldrà trencar, potser, per a dir la pregària que em va dir una persona que vivia una situació de malaltia que l’havia immobilitzat: «Gràcies Senyor, perquè encara us puc donar gràcies». Així de senzill. Bon estiu.
UN JUNY DE RÈCORD, TANT EN TEMPERATURES COM EN PRECIPITACIONS RESPECTE AL PERÍODE 2005-2025, ACABA AMB
LA PRIMERA ONADA DE CALOR DE LA TEMPORADA.
Un juny de rècord, vestit de juliol o agost, amb unes temperatures caniculars i desbocades durant bona part del mes (amb una anomalia de 2,54 respecte de la sèrie 2005-2025), acompanyat d'un ambient enterbolit i encalitjat per la pols en suspensió, que des que ens va arribar no ha acabat de marxar, agreujat per la manca de precipitacions (amb una pluviometria desèrtica de només 0,2 l/m² , que ha acabat determinant que acabés sent el més eixut de la sèrie 2005-2025), que haurien ajudat a netejar l'atmosfera. Tot plegat ha trencat la bona dinàmica de pluges de la primavera meteorològica (març, abril i maig), afavorint que el bosc s'hagi convertit en un autèntic polvorí amb un risc extrem d'incendi Presagiant un estiu que podria ser també de rècord si continua aquesta mateixa tònica meteorològica
Els tres turons avistats al fons, a l'esquerra de la image, des del terme municipal de Calella de la Costa el dia 21 (Solstici d'estiu), sota un ambient encalitjat, enterbolit i molt calorós, en la primera jornada de l'estiu astrònòmic Una imatge que es pot extrapolar a l'ambient enterbolit, xafogós i molt calorós que ha caracteritzat bona part d'aquest juny de rècord
Refrany del mes
“Al juny, la pluja és lluny; ...i si plou cada gota és com el puny”.
Crònica realitzada per:
Pau Torrent Fontbona
Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt
Una de les dues tempestes que ens afectaren de resquitllada la tarda insegura del dia 11 de maig, en plena ratxa de precipitacions que es veié rompuda a partir del dia 23 de maig, quan es tancà l'aixeta definitivament amb l'arribada d'unes constants caniculars durant la recta final de mes, però sobretot durant el mes de juny
RESUM D'UNA PRIMAVERA LLEUGERAMENT MÉS CALIDA I MENYS
PLUJOSA RESPECTE LA MITIANA DEL PERÍODE 20052025
La primavera astronòmica d'enguany ha resultat lleugerament més càlida i menys plujosa respecte a la mitjana del període 2005-2025. Això ha estat, en part, per un inici de primavera força plujós i destacat, especialment durant el mes de març. Aquesta entrada per la porta gran va donar pas a un abril molt més sec: una primera quinzena eixuta i estable, seguida d'una segona part més dinàmica i canviant, però amb precipitacions escasses.
Pel que fa a les temperatures, la mitjana s'ha mantingut dins la normalitat estacional. El mes de maig, però, va destacar per un cert contrast: tot i que la temperatura es va mantenir dins la mitjana, les precipitacions van tornar amb una certa regularitat, trencant l'escassetat d'abril. No obstant això, cap al final del mes es va "tancar l'aixeta", coincidint amb el primer pic de calor de la temporada.
Una calor i unes constants d'estiu (amb algunes puntes de calor i les típiques nits tropicals i xafogoses d'una canícula), un mes i mig abans del que li tocaria, i que persistiren durant els vint dies de primavera astronómica de mes de juny.
Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt
LA BIBLIOTECA
De paper i tinta tens les parets pintades, de color de fusta les teves mirades i el saber que s’amaga en cada obra escrita dirigida a tots nosaltres.
Vaig sembrar-te molts anys de poesia i lluïa el sol de juliol en cada recitació, el teu nom és la bonhomia de la cultura que es despulla verge cada dia, avivada amb el llibre com una passió.
Antoni Cantallops Boada
A CASA TENÍEM UN HIMNE
Maria Climent. L’Altra editorial. 208 pàgines.
Amb A casa teníem un himne, Maria Climent ens presenta la noveŀla d’una família ben peculiar, a través d’una veu literària que ja havia iniciat amb la seva primera obra, Gina. És una història construïda a partir de tres veus que s’alternen capítol rere capítol: una mare i dues filles l’Erne, la Remei i la Marga.
Tot comença quan la Remei, la germana gran una metgessa de reputació amb una vida perfectament organitzada , es troba davant d’un dilema que la fa qüestionar tota la seva realitat Per aquest motiu demana a la germana petita, la Marga, d’anar fins a la Toscana per trobar la mare, una mare que s’ha construït una vida nova a Itàlia i que s’ha desvinculat força de les filles. La Marga accepta acompanyar-la. Ja li va bé: té gairebé trenta anys i una existència precària, amb una feina mal pagada i un lloguer que fa que arribar a final de mes sigui cada cop més difícil.
Aquest viatge servirà per qüestionar-se moltes coses i destapar massa veritats que han quedat callades durant
anys Perquè la noveŀla ens parla, sobretot, de la força dels lligams familiars, però encara més dels silencis que deixen buits, i que es van omplint com poden Un silenci que ja es percep amb les primeres línies de la noveŀla:
«Quan jo vaig nàixer ma mare no parlava No va començar a parlar fins que vaig tenir set anys Me’n recordo Suposo que vaig aprendre a parlar gràcies a tota l’altra gent que em torcava els mocs: mon pare, ma germana gran, ma iaia, les veïnes i les mestres d’escola. Me feia besets (no gaire, tampoc és que fora la més amorosa del poble) i me cuidava igual, l’únic que dir, no deia res.»
El títol no és innocent: l’himne d’aquesta casa no és una cançó com a tal, sinó una mena de llenguatge compartit, un fil emocional que les uneix malgrat que cadascuna tingui una veu pròpia. Un tret que es reflecteix també en la manera com expliquen la història: el llenguatge ebrenc serveix per diferenciar les tres veus. La mare és qui s’expressa amb un dialecte més pur, amb expressions que la connecten amb la seva terra; la Marga, en canvi, utilitza algunes partícules dialectals, i la germana gran és qui fa servir un català més mesurat i estàndard.
Amb aquestes tres veus, Maria Climent construeix una història plena de secrets i tendresa
Així que ja ho sabeu: si voleu una bona lectura per aquest estiu, no dubteu a preguntar per aquesta autora a la biblioteca
Gemma Tomàs Pruna
JULIOL 2025
TOT EL JULIOL
->Pista Poliesportiva de l’Escola Sant Martí, 44a Edició del TORNEIG D’ESTIU DE FUTBOL SALA d’Arenys de Munt
DIMECRES, 2
->CAMINADA A LA FRESCA, amb Gaspar Casals, 19 h, des de la plaça de l’Església: Plaça de l’Església – Rial Bellsolell – El Fangar – Font d’en Trici – Camí de la Creu de Canet – Plana d’en Sala – Ca l’Amar – Plaça de l’Església
DISSABTE, 5
->BREDA DE LA CREUETA, 16 h, Inflables.
18 30 h, Mag Joaquín. 21 h, Sopar popular
DIUMENGE, 6
->Piscina Mpal, de 10 a 20h, MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE
->Sala Municipal, 18h, BALL de l’Esplai Verge del Remei
DILLUNS, 7
->Ajuntament, 19:30h, Campanya VISC EN CATALÀ, Primera trobada de la Taula per la Llengua.
DIVENDRES, 11
->Edifici El Mercat,19.30 h, Campanya VISC EN CATALÀ: Xerrada “Una llengua viva a les nostres mans per compartir-la” amb posterior coŀloqui, a càrrec de Jordi Esteban de la CAL.
DISSABTE, 12
->Eixample,10h, Presentació de la Penya Blanc i Blava d’Arenys de Munt, amb dinar amenitzat amb música de DJ.
->BREDA DE COLLSACREU 17.30 h, Activitats infantils: inflables, jocs, manualitats i berenar per a la canalla 20.30 h, Concurs de cuina Rafel Martí Picanyol (plats fets amb maduixes).
21 h, Sopar de germanor amb botifarrada Preu: 7 € (compra anticipada).
22 h, Monòleg amb Pau Murner
a les 23 h, Ball amb el DJ Marc Dellà i barra de bar.
DIUMENGE, 13
->Sala Municipal, 18h, BALL de l’Esplai Verge del Remei
DIMARTS, 15
->Can Borrell,14h, Ple Ordinari
DIMECRES, 16
->CAMINADA A LA FRESCA,18.30h, des de l’aparcament de Can Globus
Desplaçament fins a Collsacreu amb cotxes particulars Collsacreu – La Casa Nova – Pi de Buac – Font de la Figuerassa – La Casa Nova –Collsacreu
DIVENDRES, 18
->Pati de Can Borrell, 20 h, Concert del Cor Femení Aloc.
->BREDA DEL PI GROS
20 h, Enramada de carrer
DISSABTE, 19
->BREDA DEL PI GROS
10h, Inflables, xocolatada i maquillatge infantil
12.30h, Festa de l’escuma. 17h, 14a simultània d’escacs. 18 h, Animació infantil amb Jordi Tonietti i Cia. A 22 h, Sopar de germanor. Menú de proximitat a 20 € 24 h, Ball amb Zenit.
DIUMENGE, 20
->Edifici El Mercat, de 10 a12 h, Estisores Solidàries.
->BREDA DEL PI GROS
11.30 h, sortint des del pavelló del Torrent d’en Terra, Batucada.
12.30h, Vermut popular. 17 30h, Concert del Grup de Playback L’Amistat. 19 30 h, Havaneres amb Dolça Petxina i rom cremat
DIMECRES, 23
->CAMINADA A LA FRESCA,18.30h, des de l’aparcament de Can Globus. Desplaçament fins a Sobirans amb cotxes particulars. Sobirans – Creu de Rupit – Pedra de la Ferradura –Turó del Mig – Turó de la Vilanegra –El Corral – Sobirans.
DIVENDRES, 25
->BREDA DE L’EIXAMPLE, 21 h, Enramada popular amb galetes i beguda.
DIVENDRES, 25
->Plaça de la República Catalana, 22h, Cinema a la Fresca. Organitza: Amunt LGBTI
DISSABTE, 26
->BREDA DE L’EIXAMPLE, 10 h, Tallers, inflables i jocs per als petits. 12 h, Xeringada de colors 17 30 h, Xocolatada amb espectacle de màgia a càrrec del Màgic Kassano i tast de vins. 22 h, Gran sopar de germanor i espectacle musical amb Zenit. Menú adults: 20 €; infantil: 8 € ->La Riera, de 21h a 24 h, NIT BRUIXA: concurs de pintura ràpida
DIUMENGE, 27
->BREDA DE L’EIXAMPLE 18 h, Sardinada popular i rom cremat. 19 h, Concert de Prisoners
DIMECRES, 30
->CAMINADA A LA FRESCA, amb Gaspar Casals, a les 19 h, des de la plaça de l’Església, Caminada a la fresca amb Gaspar Casals. Plaça de l’Església – Teixonera – El Pollastre –Vall de Dois – Riera de Caldetes – El Remei – Hostal del Sol – Plaça de l’Església
EXPOSICIONS
Sala Daniel Paituví del Centre
Del 4 al 18 de juliol, tarda Exposició de Fotografia “Petits però Immensos”
Sala d’Exposicions Mercè Paluzié
Del 7 al 20 de juliol, Exposició de l’Aula de Pintura.
Del 28 de juliol al 10 d’agost, Exposició de la Nit Bruixa de Pintura.
Consulta les activitats aquí: https://arenysdemunt.cat/
ELIONOR ORDEIG I COLOMER
1954 - 1984
JOAN CASANOVAS
I ROMAGUERA
1947 - 2021
Un pintor, dissenyador i dibuixant arenyenc resident a Girona i una mestra i poetessa que va morir en plena joventut
En aquesta ocasió recordarem a en Joan i l’Elionor, dues persones nascudes a la postguerra a Arenys de Munti que van entrar a formar part del món artístic català en diferents àmbits de la cultura. L’Elionor va ser una professora i poeta que va quedar invident quan era molt jove i que va néixer i morir a Arenys de Munt Fins que es va quedar sense visió, va treballar com qualsevol altra persona en diferents feines, fent de secretària primer i posteriorment de mestra. Va ser sòcia fundadora i vocal del Consell Alimentari de la Mediterrània-Associació de Consumidors de Catalunya (CAM) i finalment, quan ja havia perdut la visió, va treballar per l’organització de l’ONCE Però, la recordarem, principalment, per les seves poesies, la seva vitalitat i ganes de viure, malgrat els problemes ocasionats per la diabetis que patia o els problemes de ronyó, que li van ocasionar la mort tan prematurament. En Joan era fill d’un matrimoni mataroní, que van venir a treballar a Arenys de Munt i aquí va néixer Però, van tornar a marxar del poble, quan ell només tenia uns vuit anys. Va ser un més dels nascuts a la nostra població que van destacar a la ciutat de Girona, com també, fou el cas del fabricant de licors Regàs, del qual ja n’hem parlat en aquesta secció A la capital del Gironès, en Joan va destacar com a pintor, dissenyador gràfic i escultor A Girona combinant el treball i la creació desplegà la seva activitat, tot aprenent les arts del disseny, en els ambients culturals de la Girona dels anys setanta i setanta implicant-se a fons en els moviments que van quallar en l’Assemblea Democràtica d’Artistes, per la qual va fer, amb Joan Boladeras el cartell de l’exposició “Drets Humans, ara” Posteriorment, entrà a treballar al gabinet d’imatge de l’Ajuntament de Girona i el conjunt de la seva obra gràfica va merèixer un dels premis Laus de l’ADG-FAD.
Elionor Ordeig
Els avantpassats de l’Elionor
En primer lloc, coneguem d’on venia la família de l’Elionor. Els seus besavis per part del seu pare, o sia, els Ordeig (antigament Ordeix), eren uns
Elionor Ordeig i Colomer
pagesos d’una casa del carrer Vell, 12, coneguda per can Punxa o can Punxeta: l’Antoni Ordeix i Lluch (1854) natural de Llavaneres i l’Eulàlia Cusachs i Volart (1859) natural de Mataró. Un fill d’aquests, el paleta Pere Ordeix i Cusachs (18851972) es casà amb l’Esperança Castañer i Riera i foren els avis de la nostra protagonista que anaren a viure a casa dels pares de l’Esperança, al carrer Pascual, en Narcís Castañer i Roig (1864) el Nunci i l’Esperança Riera i Torrent (1864). Aquí va néixer, doncs, en Narcís Ordeig i Castañer (1924-1995) que es casà amb la Montserrat Colomer i Matas (1929) que foren els pares de l’Elionor Ordeig, que va néixer el 13 de maig de 1954 i el seu germà Martí el1959.
Els Ordeig a la guerra
El pare de l’Elionor no hagué d’anar a la guerra a causa de la seva edat, però, sí que li tocà anar-hi el seu cosí Ramon Ordeig i Rovira (1918-38), sis anys més gran, i amb tan mala sort que va ser mort el dia 22 de novembre del 38 (dos anys després d’haver començat la guerra) en plena ofensiva a la localitat de Seròs. Els germans Roig Ordeig (Antoni, Joaquim i Josep) fills de la Maria Ordeig i Colomer (1887) van anar voluntaris a la guerra En Joaquim i l’Antoni van estar empresonats en camps de concentració franquistes, mentre que en Josep es va exiliar a França i fou internat a un camp de refugiats. L’altre familiar dels Ordeig que morí a la guerra, va ser en Joan Grassot i Grivé (1909-1941), casat amb l’Esperança Roig i Ordeig (1908) i que va morir assassinat pels nazis, en el camp de concentració de Gusen (Austria) També, cal recordar, que l’avi de l’Elionor, en Pere Ordeig i Cusachs, que era paleta i estava en atur durant la
L’Elionor L’Elionor a la platja
guerra, va treballar en la construcció de la nova escola municipal (actualment Sant Martí) que es va inaugurar l’any 1937.
Primers passos de l’Elionor
En tenir edat d’anar a l’escola els seus pares la van inscriure a l’escola de les germanes Dominiques del Rial Bellsolell, a on, a més de l’ensenyament primari va cursar estudis de comerç mercantil, mecanografia i taquigrafia. Als 7 o 8 anys ja havia emmalaltit de diabetis, s’havia de punxar diàriament i tenia greus problemes amb les pujades i baixades de sucre De molt joveneta ja va començar a escriure poesies Així que acabà els estudis de comerç mercantil va anar a treballar a Mataró, a Viatges Latinos, a on va treballar uns quants anys com a secretaria de l’oficina i posteriorment entrà a treballar a la casa Tesa, també de Mataró
Estudis de Magisteri
Al mateix temps, que treballava de secretaria a Mataró, anava a estudiar Magisteri a l’escola Rosa Sensat de Barcelona, i mentre estudiava a la capital catalana estigué vivint a un pis del carrer Enric Granados amb dues noies més Un cop obtingué el títol anà a exercir de mestra a l’escola Balmes de Mataró i al mateix temps, dedicava unes hores a altres escoles treballant amb alumnes conflictius. El 1976 entrà a treballar al segon curs del parvulari Valldeix de Mataró i en 1978, tot i ser, molt apreciada pels pares i alumnes, va ser acomiadada a causa de la fatal situació econòmica del centre No sabem en quin moment va ser, però, com hem dit més amunt, va formar part del Consell Alimentari de la Mediterrània.
L’any 1978 va començar a perdre la vista i inclús quan gairebé no hi veia continuava escrivint poemes a la seva manera, tot i que a vegades costava d’entendre la seva lletra, però, quan ja no hi veia del tot un familiar seu li va muntar un sistema amb uns cordills per anar seguint la pauta i poder escriure amb més o menys efectivitat.
També, cal fer menció, que tenia molt bona relació amb l’escriptora de contes i poetessa Maria Oleart (1929-1996), casada amb l’escultor Tomàs Bel Posteriorment, va anar a estudiar a l’escola d’invidents de l’ONCE de Castellarnau (Terrassa) a on va aprendre Braile i en aquesta organització de l’ONCE va treballar incansablement per la millora del benestar dels invidents i el seu accés a la cultura.
Últims moments de l’Elionor
L’Elionor Ordeig lluità durant la meitat de la seva vida contra la malaltia, però, també lluità per la llengua, la cultura, per Catalunya i molt especialment pels seus companys invidents. L’escriptora Teresa Pàmies va escriure amb motiu de la seva mort, unes ratlles epistolars, a on entre altres coses deia: L’Elionor és un d’aquests catalans que secretament teixeixen amb les mans desitjos i somnis. Uns desigs i uns somnis massa sovint oblidats.(...).La vaig conèixer en el callat combat quotidià per la nostra cultura i era força activa en la institució de l’ONCE.(...). Cal tenir el coratge del’Elionor per afrontar la vida i la marginació Patia una greu i esclavitzadora malaltia,però, va escriure el poema que la seva família reproduí en l’esquela: (Secretament / m’he teixit amb les meves mans / tardors perfumades de pluja / amb colors tendres d’hivern / i amb els somriures d’un verd intens de primaveres / i amb mirades plenes de tardes blaves d’estiu / Secretament / he teixit entre les meves mans, / un desig i un somni / Secretament ) I continuava la Teresa Pàmies: De joves catalans com l’Elionor en tenim molts però, no els coneixen els qui atorguen medalles i guardons......Adéu, Elionor. Intentarem saber quin desig, quin somni teixies secretament entre les mans, secretament i si és possible, complir-lo
En morir l’any 1984 vivia amb els seus pares al carrer Generalitat, 1 i els seus familiars van editar un recull de les poesies que havia escrit. L’any 1993 li van fer un homenatge a la biblioteca municipal en el qual, es va glossar la vida i obra de la poetessa i es va destacar la seva dedicació a la poesia fins als últims dies de la seva vida Una de les seves poesies,dedicada a un bé tan preuat com l’aigua,va sortir publicada al número 14 de la revista El Santpolenc, i deia:
Desperto
Sento en mi la frescor del nou dia!
El rebroll de l’aigua viva que corre per la pedra en regalim; s’eixampla i es fa gran
esmicola els perills i venç tota arduïtat convençut que tot és d’ell creu que arribarà a la mar i s’oblida de l’aigual
Mort la força en el pantà. Soc el riu que de la font a mullat molts herbassars.
Potser a força de bassals m’haig de convertir en llac Desperto, tot just desperto Però vull arribar a l’oceà
El nom de l’Elionor Ordeig és un més, dels que l’Ajuntament hauria de tenir present per ser recordat quan hagin de triar un nom per posar a algun equipament cultural de la localitat I també, caldria mantenir viva la seva memòria, perquè la seva història i la seva obra poètica fos coneguda per les noves generacions.
Joan Casanovas
En Joan va néixer a Arenys de Munt el 21 d’octubre de 1947 quan la seva família estava vivint a la rambla del Generalisimo, 30. El seu pare era en Joan Casanovas i Roca (1909), que treballava de serrador a can Vernis, i la seva mare era la Maria Romaguera i Mallofré (1910) que feia de telefonista Tots dos eren naturals de Mataró i havien vingut a Arenys de Munt poc després de casar-se. Els avis d’en Joan eren, per part de pare, l’Antoni Casanovas i Moragas i la Maria Roca i Riera. Per part de mare, l’avi es deia Llorenç Romaguera i Segarra, i l’àvia era la Maria Mallofré i Dolç, tots també de la capital de la comarca del Maresme
En Joan anà a fer l’ensenyament primari a l’escola nacional d’Arenys de Munt amb el mestre Vicenç Pagès i Soler (un mestre republicà reconvertit al franquisme). Però, també, i segons consta en les seves biografies, anà a estudiar amb el mestre escultor i dibuixant, Joan Barrera d’Arenys de Mar, que li va ensenyar a dibuixar al carbó, però, per poc temps, ja que quan només tenia deu anys els seus pares es van traslladar a viure a Manresa i posteriorment, a Girona a on van arribar l’any 1964. L’any 1970, quan només tenia 23 anys es casà a Girona amb l’Albina Varés i de Batlle, amb qui va tenir dues filles: l’Ariadna i l’Elisenda
Quan arribà a Girona entrà a treballar a la gironina Papelera Española, a on li van encarregar dibuixos pels segells de goma, i més tard quan el propietari amplià el negoci va començar a fer rètols, plaques de carrers i cartells lluminosos. A Girona combinant el treball i la creació va desple-
Joan Casanovas i Romaguera
gar la seva activitat tot aprenent les arts del disseny, en els ambients culturals de la Girona dels anys seixanta i setanta, implicant-se a fons en moviments socials i polítics. L’any 1976 en Joan va ser l’artífex de la imatge que aglutinà les tres exposicions dedicades a l’homenatge a Carles Rahola. Alguns dels seus cartells més rellevants de la dècada dels setanta van ser: el de la Diada de l’11 de setembre de 1976, el dels 500 números de Presència de l’any 1977 i el de l’exposició sobre la cultura catalana de l’any 1978.
L’any 1974, va abandonar la seva residència de Girona i marxà a viure a Ordís (Alt Empordà) amb la seva nova parella, l’escultora i ceramista tarragonina, Maria Creuhet i Wennberg, a on van establir la seva casa-taller Per Nadal de l’any 1978, ja va presentar les seves obres en ceràmica, juntament amb la Maria Creuhet, a la Sala Municipal, amb gran èxit i sorpresa de tothom per la seva qualitat. La Maria Creuet era una ceramista tarragonina que feia 5 anys havia arribat a Girona i segons deien els experts, de la cooperació entre tots dos el resultat va ser sorprenent: Allà on molts altres ho sacrificaven tot a la tècnica o a modernitats formalistes, la Maria i en Joan assolien un nivell de comunicació molt expressiu i dinàmic. A partir d’aleshores, en Joan va començar a coŀlaborar més amb els ajuntaments de les comarques gironines El 1979 en Joan i la Maria van començar a fer cursets de ceràmica al seu taller d’Ordis. El 1981 la Maria Crehuet era regidora de cultura de l’ajuntament d’Ordís (posteriorment en va ser l’alcaldessa l’any 2014) i van organitzar a la població un ho-
la
En Joan Casanovas a casa seva
menatge a Picasso a on, es van exposar obres de la mateixa Maria i d’en Joan. Aquest mateix any van exposar a la galeria Art-3 de Figueres obres innovadores de ceràmica.
Anys vuitanta i noranta
A partir de la dècada dels anys vuitanta i després d’entrar al gabinet d’imatge de l’Ajuntament de Girona, on va treballar fins al 2012, la tasca d’en Joan va consistir a definir, desenvolupar, dissenyar la imatge corporativa de l’ajuntament (entre aquestes tasques s’hi trobaven el disseny i maquetació dels programes de la Festa Major) Però, sobretot, va tenir molt d’impacte l’eslògan que ell va dissenyar de “Girona m’enamora” plasmant-lo en un logotip de vistosos colors i que duien els vehicles al costat de la matrícula (encara avui el porten). La frase era molt més que un eslògan, era un sentiment de pertinència i d’orgull ciutadà Així, ho va entendre el músic Ricard Viladesau que va compondre la sardana del mateix títol que immediatament va gaudir del fervor popular.
En aquesta època, en Joan va desenvolupar una activitat important per l’Ajuntament de Girona, com el muntatge de l’exposició sobre el Pla General de Girona, o el disseny del plànol desplegable de la ciutat de Girona També, la coŀlaboració amb en Pere Freixes en el muntatge de l’exposició que el Museu d’Art de Catalunya
va presentar al Museu d’història de la Ciutat de Girona o la maquetació del llibre d’art, L’època dels genis, presentat arran de la mateixa exposició Per les fires de Girona es va publicar un àlbum amb cent quaranta-sis cromos de les espècies vegetals de Girona i en Joan en va fer el disseny. El març de 1990 va fer la maquetació del llibre editat per l’Ajuntament de Girona, Perfils i Semblances, sobre personatges i estampes de la Girona de les primeres dècades del segle XX Més enllà del seu lligam estret amb l’Ajuntament de Girona, va fer coŀlaboracions molt diverses, com les que va dedicar als establiments del motel Empordà i a l’Hotel Almadrava. Actuacions en altres municipis de la comarca com: el disseny d’una exposició a la Casa de Cultura del municipi de Salt sobre l’any 1936, que fou inaugurada pel president del Parlament Joan Barrera; el disseny del nou escut municipal de Caldes de Malavella inaugurat per la Festa Major, el disseny de l’exposició sobre les aigües termals a Caldes de Malavella i la guia de la mateixa població.
Segons va escriure sobre ell l’alcalde de Girona, Joaquim Nadal: En l’imaginari d’en Joan Casanovas irradiava la llum mediterrània, els paisatges nets del Pirineu, la claror esbandida dels dies de tramuntana, l’horitzó nevat del Canigó, els escenaris de les seves excursions i escalades i la ciutat de Girona, d’una banda, i la cultura francesa de l’altre.
En Joan Casanovas fou un arenyenc d’Arenys de Munt, del qual poc n’havíem sentit a parlar, però, fou un artista de fama internacional, lligat a la imatge de la ciutat de Girona i a les lluites dels anys setanta pels drets humans, les llibertats i la dignitat humana. Va morir al seu domicili del poble d’Ordís el 4 de febrer de 2021.
Elies Surroca i Campàs
En Narcís i
Montserrat, els pares de l’Elionor
UN MINUT DE SILENCI
Avui he agafat la ploma per parlar d'un tema important però delicat.
REFLEXIONS INICIALS
Lamentablement, massa sovint veiem imatges a les televisions en què en una població realitzen “un minut de silenci” motivat per un assassinat per violència de gènere
Ens acostumem que ens vinguin a la ment principalment dos pensaments en què molts coincidim:
És un acte que no serveix per a res. Podia haver començat al revés: suïcidant-se ell primer
Un minut de silenci, no persuadirà els que maquinen fer un assassinat similar.
No servirà de res a les víctimes.
No els farà penedir-se, els assassins.
No els servirà de consol als familiars de la víctima
MÉS REFLEXIONS
La violència masclista és un problema real. És el símbol més brutal de la desigualtat existent a la nostra societat.
És un veritable terrorisme de gènere. Estem davant d'una greu malaltia social
La violència és una violació dels drets humans de les persones.
Cal valorar i considerar l'alt cost de vides humanes que ocasiona.
No es neix sent maltractador. L'assassí no presenta cap patologia endògena que en justifiqui la conducta
Molts fets són segones parts d'anteriors conats o símptomes de predictibles perills que no van ser detectats a temps, i de no haver pres una decisió dràstica i resolutiva.
CAUSES
Les causes són diverses: cultura, educació, lleis, llenguatge, Hi ha patrons socioculturals que potencien la desigualtat de gènere.
El maltractador ha adquirit un mapa mental i un sistema de creences que la societat els hi ha facilitat.
El desencadenant de la violència és la desigualtat de gèneres.
Amb Internet i les xarxes socials hem perdut el nostre dret a la privadesa
La televisió, moltes vegades, a través de peŀlícules i sèries, normalitza la violència de gènere.
Tenen molta part de culpa l'alcohol, les drogues i les armes blanques o de foc.
INFÀNCIA
Els menors són víctimes directes o indirectes, d'un entorn familiar problemàtic i on presencien actes de violència domèstica, i creuen que és una pauta normal de relacionar-se les persones adultes.
Arriben a creure que el maltractament és just i raonable per fer valer els seus interessos
Els fills són els que reben les conseqüències d'aquestes actuacions, i que quan són més grans, influenciats per les conductes violentes que van presenciar en la seva infància, puguin ser en un futur potencials maltractadors, homicides o assassins.
EDUCACIÓ
L'arrel del mal és sens dubte educativa. I per això és bàsica l'educació des de nens.
L'Educació Social és una assignatura imprescindible a les escoles.
La violència de gènere és un comportament que correspon a un problema cultural i, per tant, es pot transformar mitjançant l'educació, que és el procés pel qual es transmeten coneixements, valors, costums i maneres d'actuar.
La solució no és només castigar l'agressor. Per això és prioritària la prevenció des d'edats primerenques, com a possible “antídot” que eviti adaptar-se als preceptes i principis de la masculinitat tradicional.
Aquestes reflexions pretenen ajudar-nos a pensar sobre aquesta lamentable realitat i que cadascú, des de la seva posició i circumstàncies, aporti el seu granet de sorra per aconseguir erradicar la violència de gènere, i sobretot, els assassinats que se'n cometen com a conseqüència, i que entre tots puguem posar fi a aquesta xacra.
Aquest article es complementarà amb la inserció del proper mes
Carles Rodríguez Escriptor - Humanista
Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.
El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».
Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes
ESPANYA ÉS UN PROBLEMA
D. Trump, President USA
Som molts els europeus que pensem que sense el concurs directe dels Estats Units en la segona Gran Guerra avui possiblement Arenys parlariem tots l’alemany, tal com va afirmar la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt D’acord, no va dir Arenys, anomenà l’altre país veí, França, però, raó no li falta a la Karoline
Els països de nord d’Europa estan vivint un moments molt complicats en la vida personal i social
Les famílies tenen present un hipotètic atac del gegant rus, que mai es produirà sense el vistiplau xinès. On la peça de taulell a salvar, o sacrificar, és la singular illa de Taiwan. Touché!
Els sopars de duro dels caps d’estat de la OTAN, amb dos 5 de copes sobre la taulah , el primer: l’acatació per tots els socis del article 5, aquell que en cas d’atac d’un membre serà defensat per tots els socis, l’altre cinc,la pujada fins el 5% del PIB com aportació militar.
El famós manual de supervivència entregat pel govern suec als seus ciutadans. El primer dilluns de tots el mesos sona una alarma general per preparar-se per allò més indesitjable. Els finesos tenen uns búnkers per aixoplogar tota la població. Aquí no podem tenir un somriure sota el nas i pensar que son boixos aquests vikins. El 5% augmentarà la pressió fiscal, disminuirà la qualitat sanitària, educativa, retoc de les pensions, menys obra pública i etc,etc, al nostre poble
Els qui amb el diner públic van de festa amb senyoretes que els tracten de tu, compren farina de la bona, i endollen a les amigues a lloc retribuïts on no cal fitxar. I ningú sap, ni veu res. Per a mi te quelcom de raó aquell home ataronjat. Espanya és un problema.
Joan Puig i Pont
FANTASMADES
Hi havia una vegada un govern que vivia de l’’inèrcia del passat fins què van acabar les propostes heretades dels governs anteriors i no han tingut l’habilitat de presentar un nou projecte de futur per Arenys de Munt per compartir amb la ciutadania.
Aquest últim any s’han preocupat més per estalviar en menudeses de misèries i perdedicar recursos pel personal i sous pels politics (el 43% del Pressupost) que no disposar de manera eficient els impostos cada vegada més elevats per assumir les mancances que fan falta per gaudir de millors serveis(Residéncia, -Biblioteca, -Esplai,Aparcaments, -Habitatge -CAP 24 hores,Neteja. -Escocells. -.Rehabilitacions...).
Un govern que contínuament va improvisant (i que com deial..:“fins hi tot un rellotge espatllat encerta l’hora dues(2) vegades cada dia”) NO inspira la suficient confiança i NO mereix la participació i el respecte dels vilatans mobilitzats que sempre han aportat la seva experiència per millorar Arenys de Munt i que s’han decantat dels (in)competents gestors de les fantasmades i desgavells d’aquests que aprofiten la política
GRÀCIES!
El 26 de juny passat es va realitzar l'acte de presentació del llibre Racó de l'Humanista, del qual sóc l'autor.
Vull sincerament agrair a les 304 persones que amb la seva presència van donar suport a l'esdeveniment i que va superar totes les previsions
Una forta abraçada a totes i tots.
Carles Rodríguez
per mantenir la poltrona remunerada d’un poble dormitori massificat que va creixen desmesuradament i que han perdut la capacitat d’organitzar un Ajuntament que proporcioni serveis eficients a la població.
Quan els arenyencs vulguin reaccionar serà tard per planificar aquell poble autèntic, innovador i transformador que sàvia aprofitar tot el potencial de les Entitats per tornar a ser aquell Arenys capdavanter que era un MODEL per altres municipis i que va aconseguir tenir el millor alcalde del Maresme
Es una evidencia que no tothom pensen igual ni es conformen amb el que tenen amb els impostos imposats cada vegada més elevats (IBI, vehicles, nínxols...) per rebre els mateixos serveis sense ni piular ni revelar-se esperant qui posarà solucions. Es un infortuni no poder de disposar de un govern com cal.
“Una imatge val més que cent discursos de llenguallarga”
Xavier Oller
Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions
El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia».
Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Assemblea Arenys de Munt
I ARA QUÈ?
ERC i JUNTS van fer caure el govern del PP pels casos de corrupció i van entronitzar el PSOE a canvi de promeses que encara estan esperant cobrar algun dia. Però, ves per on, ara que s’adonen que el PSOE està podrit tant o més, els partits catalans estan atrapats en la teranyina dels seus propis interessos partidistes. Sí, estan molt enfadats, molt indignats, però no gosaran retirar el suport a Sánchez perquè diuen que l’alternativa de tornar a governs de dretes és molt pitjor Benvolguts polítics que us dieu independentistes: encara no heu vist que amb Espanya no hi ha res a fer? Tant les dretes com les (falses) esquerres espanyoles han demostrat tenir els mateixos mals vicis casposos de l’Espanya més rància. L’única alternativa per a Catalunya és la Independència.
I ara què? Com justificareu que cal continuar negociant amb un PSOE corrupte? Per aconseguir què? Una sucursal de RENFE a Catalunya? Que ens espoliïn amb el nostre vistiplau? Que ens saquegin l’art de Sixena? Haurem d’esperar que Andorra sigui membre de la UE per sentir-hi parlar català? La llista de greuges és llarga
Ho tornem a repetir, la independència no és només per canviar la bandera i mantenir els vicis de la política espanyola. Res d’això. És l’oportunitat de crear un país de nou, més seriós, més honest, socialment més just, en el que la corrupció no sigui l’ombra del món polític. Tan culpables són els corruptes com els corruptors.
L’1 d’octubre vam votar independència perquè volem una Catalunya lliure, rica i justa, al servei de la gent i no dels polítics professionals i les elits extractores que viuen de vampiritzar els recursos públics
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Escola Sant Martí
Un alumne de l’Escola Sant Martí, guanyador del 1r premi de les Proves Cangur a Catalunya
A l’Escola Sant Martí estem d’enhorabona! Un alumne de 6è de primària del centre ha estat reconegut amb el primer premi de les Proves Cangur 2025, una distinció de gran rellevància dins l’àmbit matemàtic escolar a Catalunya.
Les Proves Cangur són un concurs anual impulsat per la Societat Catalana de Matemàtiques i adreçat a alumnes des de 5è de primària fins al batxillerat Es tracta d’una prova de caràcter lògic i competencial, que posa a prova les habilitats de raonament, deducció, càlcul i creativitat matemàtica, a través de reptes adaptats a cada nivell.
Cada any, milers d’alumnes de tot Catalunya hi participen. Aquesta edició han estat uns
12.500 alumnes de sisè curs. Per això la rellevància de que el nostre alumne s’ha classificat com a primer de tot el territori català en la categoria de 6è de primària, un assoliment que omple de satisfacció tota la comunitat educativa del centre.
L’acte oficial d’entrega dels premis va tenir lloc el passat 20 de maig a Montjuïc, en una cerimònia que va reunir els guanyadors i guanyadores de totes les categories
Des de l’Escola Sant Martí felicitem sincerament aquest alumne pel seu esforç, la seva constància i el seu amor per les matemàtiques. És un orgull que ens inspira a seguir cultivant el pensament crític i el gust per aprendre.
Escola Sobirans
JORNADES BLAVES A L’ESCOLA: EDUCAR PER ESTIMAR EL PLANETA
E elebrar l tiques
d i a la c uestes a etapes e ir una c mcanes a sobre l A lògic
E ucació
i com la c pressió c tivitats
r l bon aprofitament dels aliments. A més,es van introduir conceptes clau com les bones accions planetàries per fomentar hàbits sostenibles des de ben petits.
Paraŀlelament, a primària es va dur a terme el visionat del documental “Cap a una mar blava”, vinculat al projecte Pesca Neta, que dóna a conèixer la feina dels pescadors i pescadores de Catalunya i el seu paper en la preservació del medi marí Altres activitats destacades van ser la Gimcana Verda “Salvem l’ecosistema”, una cursa de relleus per aprendre a classificar deixalles i un taller de dibuix lliure amb elements naturals.
Continuïtat i impacte
El dia 13 de juny, les activitats van continuar: els infants d’infantil van seguir aprofundint en la temàtica amb el documental de Pesca Neta i un taller sobre el desglaç, mentre que a primària es va celebrar la gimcana “Gotes de colors”, un joc coŀlaboratiu relacionat amb el cicle de l’aigua i la importància d’aquest recurs vital.
Aquestes Jornades Blaves han estat una oportunitat única per aprendre de manera activa, significativa i lúdica sobre els reptes ambientals que ens envolten Amb iniciatives com aquesta, l’escola aposta per una educació integral que inclou valors de sostenibilitat, respecte i cura pel nostre planeta.
Després d’unes Jornades Blaves plenes d’activitats, emocions i moments compartits, només ens queda donar les gràcies a totes les persones que les han fet possibles: a l’alumnat,a les famílies, i, molt especialment, a l’equip de mestres de la comissió d’Escola Verda, que ha treballat amb molta iŀlusió i dedicació per fer possible aquests dies tan especials
Amb aquesta notícia, volem acomiadar-nos de vosaltres fins al curs vinent i desitjar-vos un molt bon estiu. Que aquests mesos siguin plens de descans, diversió i bons moments en família i amb amics.
Ens retrobem al setembre amb les piles ben carregades! Bon estiu a tothom!
Associació de Puntaires d’Arenys de Munt
XXX TROBADA DE PUNTAIRES
L’any 1993 la nova i recent Associació de Puntaires (10/04/1991) va organitzar la 1ª
TROBADA COMARCAL de Puntaires a la Plaça de l’Església Aquest any hem tingut la satisfacció de celebrar la trobada número 30, degut a les absències de l’any 2006, que es va celebrar a Arenys de Munt la 19ª DIADA de PUNTAIRES organitzada per l’Ajuntament conjuntament amb l’Associació de Puntaires de Catalunya i la coŀlaboració de la nostra Associació, per commemorar els 100 anys de l’excepcional “Exposició de 1906 de Blondas y otros Encajes en Arenys de Munt” i també a l’absència de l’any 2020 per la pandèmia de la Covid-19, que no permetria actes multitudinaris de persones,com les Trobades
Arenys de Munt vàrem ser uns del pobles pioners en organitzar una Trobada de Puntaires amb la consideració i el vist i plau dels successius ajuntaments que des de aleshores sempre ens donen suport i coŀlaboració en tot moment, per potenciar un ofici que es va fer tradició genuïna i representativa d’un poble autèntic que no vol passar desapercebut.
Els èxits i fracassos d’una artesania com les puntes al coixí es mesuren per la seva constància i perseverança envers les modes d’última hora que tenen un pas desconcertant i, sobretot, pel suport de l’Administració per mantenir la seva continuïtat identitària, que suposa un reconeixement del treball exquisit d’unes dones que van saber compaginar les tasques familiars diàries amb l’elaboració d’un art que requereix una concentració i un gust per la feina ben feta.
El balanç que en fem de les 30 Trobades de Puntaires d’Arenys de Munt per la diada de Sant Joan que hem compartit amb les puntaires arenyenques ens ha omplert d’ànims per preservar i engrandir una tradició centenària de les puntes al coixí
La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt
A D M
INGERÈNCIA
Fa temps es va presentar un Pla d’Acció Municipal (PAM) que suposava el FULL de RUTA per millorar Arenys de Munt i que no se’n parla ni s’informa als vilatans. Un ajunta-ment que només utilitzen les xarxes socials (a les que no tothom té accés) per expressar-se perd la credibilitat i la confiança. En aquests moments de descontrol de manca de criteri, cal prioritzar les inversions necessàries, per no provocar una catarsi que no saben que els depararà al final de mandat i que esperen que es facin efectives les propostes electorals
La manca d’efectivitat i de resiliència del govern d’ERC+CUP, amb la poca o gens autocrítica i menys empatia, la manca d’infor-mació, la nuŀla participació en els Consells del Poble, la no voluntat d’exposar mensualment totes les despeses municipals i la manca de transparència en el Compte General porta a la desconfiança dels vilatans i a la falta de respecte de les persones que ens volen representar.
Quan escoltem als polítics del govern donar explicacions des del PLE sembla que parlin com uns buròcrates que han après la carrera de venedors o de xarlatans dirigits pels tècnics de l’Ajuntament i aplicant la burocrà-cia dels funcionaris de d’habilitació estatals, expressant el que els han assessorat i NO fer les polítiques necessàries que només es fan amb recursos i no amb discursos que encara enyorem aquell poble singular que emmirallava la comarca.
El model d’ERC que ens prometrien de “transformar” Arenys de Munt, al final serà només un miratge (sense ingerències, ni preocupar-se pel què diran), que de mica en mica es va esvaint sense concreció, ni cronologia ni finançament del que volen fer i quan ho volen fer, que no siguin capricis* o ingerències (Centre Cívic, Teulada Mas Talleda, Rotonda, Escocells, Festes i festetes )
“Qui dies passa anys empeny” -i que duri molt de temps-.
Centre de Formació d’Adults Enric Camón
L’ESPONTANEÏTAT NO EXISTEIX, SINÓ QUE ES PRACTICA
Tendim a pensar que l'espontaneïtat és una qualitat natural: una espurna que s'encén sense avís ni preparació. Tanmateix, la realitat n'és una altra. L'espontaneïtat no neix del no-res, sinó que es construeix a través de la pràctica, l'experiència i el coneixement De fet, darrere d'una resposta enginyosa, d'una actuació improvisada o d'una decisió valenta hi ha –sovint– moltes hores d'observació, reflexió i entrenament.
Els grans humoristes, per exemple, semblen improvisar acudits amb una facilitat sorprenent. Però, rere aquesta aparent naturalitat, s'hi amaguen anys de treball afinant el ritme, estudiant el llenguatge i connectant amb el públic. Això mateix, passa amb els docents que adapten una classe sobre la marxa o amb els músics de jazz que ens fascinen amb les seves melodies complexes Per tant: no són espontanis perquè improvisen, sinó que improvisen perquè han practicat –a betzef– ser espontanis.
L'espontaneïtat, com qualsevol altra habilitat, pot entrenar-se. Només cal tenir ganes d'aprendre, deixar de banda la por a fallar i cercar espais on poder temptar la creativitat. Així les coses, fer una formació pot ser un bon punt de partida per guanyar confiança, ampliar recursos i sentir-se més preparat davant d'allò imprevist En conseqüència, si voleu ser més lliures quan improviseu, heu de començar pel vostre aprenentatge I per a això, recordeu, Can Camón és el vostre impuls!
CUP Arenys de Munt
DAVANT D'UN GENOCIDI, ENS HEM DE POSICIONAR
En aquests vint-i-un mesos de bombardejos indiscriminats contra la població civil a la Franja de Gaza, després del cruel atac de Hamàs del 7 d'octubre, sovint ens hem preguntat per què s’està permetent el genocidi del poble palestí Les persones assassinades per les bombes israelianes a Gaza són desenes de milers, centenars de milers les persones ferides i dos milions de persones desplaçades, una xifra fins i tot més gran que la de l'èxode forçat de la població àrab palestina durant la Nakba (la «catàstrofe») del 1948, quan es va fundar l'Estat d'Israel en el mandat britànic. Sense oblidar les accions violentes tenen a terme a Cisjordània per colons israelians (sovint protegits per l'exèrcit de Tel-Aviv) o els desallotjaments forçosos, les demolicions d'habitatges i la destrucció de negocis a Gaza, que conformen un panorama dramàtic i inacceptable.
Sobre el genocidi contra la població palestina s'ha expressat directament l’Institut Lemkin per a la Prevenció del Genocidi, un observatori internacional i centre d'incidència dedicat a prevenir genocidis, inspirat en el
treball de Raphael Lemkin, jurista polonès d'origen jueu que va encunyar el terme «genocidi» i va ser l'impuls de l'ONU prevenció de l'impuls de l'ONU i la sanció d'aquest crim També ho ha denunciat en múltiples ocasions la relatora de l'ONU per als Territoris Palestins Ocupats, Francesca Albanese, que des de fa mesos treballat incansablement per visibilitzar el que està passant i promet, en el proper informe, revelar també les dinàmiques econòmiques que estarien darrere de la continuïtat de la massacre de la població palestina. I és en aquest darrer pla en particular on cal actuar.
És urgent aturar la massacre, posar fi a una ocupació que és iŀlegal segons el dret internacional i continuar pressionant per exigir justícia i llibertat per al poble palestí i per a totes les comunitats víctimes de violència i negació de drets humans i civils. És urgent la obertura immediata i permanent del pas de Rafah per permetre l'entrada d'ajuda humanitària, la retirada total de les forces militars israelianes de Gaza. Caldrà la reconstrucció de Gaza, posar fi a la impunitat i exigir responsabilitats pel bé de la humanitat.
ERC Arenys de Munt
CUIDAR ELS NOSTRES BOSCOS: UNA TASCA DE TOTS
Mantenir netes les zones forestals és una responsabilitat coŀlectiva, especialment important en municipis com Arenys de Munt, envoltat de bosc i amb un patrimoni natural extraordinari. Des de fa més de sis anys, l’Ajuntament treballa activament per protegir aquest patrimoni natural, duent a terme tasques essencials com l’obertura i el manteniment de franges forestals, especialment en les urbanitzacions, amb l’ajut de subvencions que ajuden a reduir l'impacte econòmic sobre el pressupost municipal. Paraŀlelament, l’Ajuntament ha dut a terme campanyes constants per fomentar el manteniment de les parceŀles privades dins les urbanitzacions, recordant la necessitat de coŀlaboració veïnal. Cada dos anys, es realitza una neteja de les parceŀles públiques d’aquestes urbanitzacions, es demana als propietaris privats que facin el mateix si és requerit pels veïns, i, en casos de manca de resposta, l’Ajuntament intervé subsidiàriament, reclamant després el cost corresponent. Malauradament, aquesta despesa sovint queda pendent perquè molts propietaris no són localitzables o no fan efectiu el pagament Per això mateix, és essencial comprendre que l'administració no pot assumir tota la responsabilitat i necessita una implicació activa de tots els veïns i veïnes del poble
Una gestió important per a aquesta tasca conjunta en les zones forestals és l’adhesió a l’Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i el Corredor per poder mantenir els boscos privats d’Arenys de Munt nets. Gràcies a aquesta associació, molts propietaris han fet una gestió forestal correcta, netejant propietats rústiques i ajudant a preservar el meravellós entorn natural
d’Arenys de Munt Així i tot, encara hi ha propietaris que no s’han sumat a aquesta iniciativa. És important que aquests propietaris s’animin a adherir-s’hi, perquè una correcta gestió forestal no només protegeix el medi ambient sinó que també millora la seguretat del municipi davant el risc creixent d’incendis
A més, enguany la Diputació està elaborant el projecte de la franja perimetral de tot el nucli urbà, un projecte que necessitarà un finançament de més de 100.000 € per poder executar les actuacions. Per l’Ajuntament, una prioritat clara és aconseguir les subvencions necessàries perquè aquesta franja de protecció sigui una realitat al final del 2026 o abans de l’estiu del 2027. La tasca administrativa dins l’administració és molt lenta, cal millorar-la i simplificar-la, però sempre arriba a bon port amb perseverança i paciència de l’actual equip de govern Esperem que l'any 2027 ja puguem disposar de totes les franges forestals completades i garantir-ne el manteniment periòdic de totes. Aquest estiu, més que mai, fem una crida a la prudència de tota la comunitat davant els riscos d’incendi forestal. És responsabilitat de tots estar alerta, cuidar el nostre entorn i animar a aquells propietaris que encara no han fet passos per gestionar el seu bosc a posar-se en contacte amb l’Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i el Corredor per gestionar-los en poc temps. Entre tots cal que protegim i gaudim del nostre entorn natural únic d’Arenys de Munt
Bon estiu a tothom!
Junts per Arenys de Munt
EL CENTRE CÍVIC, COM NO FER UN PROJECTE
Junts des del primer moment ha estat un partit dialogant, participatiu i amb la voluntat de fer créixer el poble d'una forma planificada i sostenible, tant des de la vessat mediambiental com econòmicament
En aquesta línia ens preocupen accions que ja des de la legislatura anterior s'han anat prenent i que, francament, ens amoïnen molt.
En primer lloc hi ha el Centre Cívic, equipament molt important i que creiem que ajudarà a dinamitzar el poble Encara no s'ha acabat i la seva història és llarga, com d'altres projectes que ERC i la CUP intenten gestionar Tornant al Centre Cívic, cal dir que en primer lloc està ubicat en un espai no qualificat (hores d'ara) per als usos que se li volen donar; en el seu moment es va fer un projecte tècnic, on hi havien de constar tots els requeriments tècnics, tant de construcció com de seguretat
Després de mes de sis anys, el centre encara no disposa de l’autorització per part de l’ECA per poder donar servei, tot i que l'Ajuntament ha permès a una entitat privada dur a terme l'activitat d'escola de música. Aprofitem per dir que aquest model de coŀlaboració públicprivada, com el que hi ha amb l’Aula de Música, és el marc en el qual Junts creu amb fermesa per tal d’ajudar a impulsar el nostre país i el nostre poble, i que posa en el centre, la iniciativa de les persones. L’ECA va trobar vàries anomalies, entre elles algunes que afecten directament a la seguretat de l'edifici, com són cortines tallafocs que no complien la normativa i la última ha estat que el centre no disposa de suficient pressió d'aigua per donar servei als hidrants contra incendis. Aquests fets que han fet encarir el projecte inicial en uns 70.000 €, fet molt preocupant ja que posa en valor el poc respecte en l’ús dels
diners dels contribuents, també ens fa preguntar quin ha estat el seguiment d'obra estat el seguiment d'obra d'aquest projecte, com és que totes aquestes deficiències no s'han detectat en el decurs de l'obra, quan es va dissenyar el projecte, per què no es va preguntar a la GUSAM sobre la pressió d'aigua en aquest sector, i si es va preguntar, per què no se'n va fer cas?
Aquestes partides no són ni molt menys les úniques que s’han incrementant Paraŀlelament, l’equip de govern té un projecte que ha anomenat “Nou Eixample”; primer cal dir que sols és una part de l'Eixample, no és una remodelació general, ja que tenint en compte el que està passat amb el Centre Cívic, en una obra d’un valor d’un milió i mig d’euros aproximadament, ens preguntem, què pot passar amb una inversió que està prevista amb més de 15 milions ???
La primera reacció que possiblement tindran ERC i CUP a aquest redactat serà la mateixa que la que fan alguns quan els enxampes fent alguna cosa malament, en primer lloc dir-nos que no mirem pel poble i que no volem el seu desenvolupament, que ells ho han fet tot bé i que són els altres qui no ho fan i altres pretexts, bàsicament excuses de mal pagador. Junts, que ha pretès sempre fer una oposició responsable i coŀlaborativa, però també crítica quan cal, sí que mira pel poble, ja que volem un poble modern, amb equipaments funcionals i segurs Volem un poble on es respectin els diners públics complint amb els pressupostos, volem un poble sense hipoteques per als nostres fill si amb equipaments per a la gent gran. Però tot això ho volem amb rigor i professionalitat, no amb improvisació
Contes des del Projecte RADARS
TRONS
El ressò del tro de matinada va coincidir amb l’esclat de dolors i fiblades interminables al sota ventre de la Clàudia. La panxa a punt de rebentar amb els dos cossets a dins. Era l’hora de sortir a veure el món. L’aigua li regalimava cames avall, i, de tan espantada, va fer un xiscle que en Ferran va rebre clar i fort. Havia arribat l’hora.
Un nen i una nena No sabien el sexe perquè així ho havien decidit, però en tenir-los entre els braços, van donar gràcies a la vida que els somreia. Allà estaven: la Julieta i el Jofre. Tots dos amb una jota per davant que els conduiria per la vida Xuclaven alhora, un de cada pit de la mare La Clàudia i en Ferran trobaven a faltar mans per atendre les petites personetes. Ella els duia a tot arreu on anava amb un invent de mocadors entortolligats penjats del coll No sortia mai de casa sense els dos farcellets enganxats a la pitrera amb els quatre peuets pengim-penjam i les seves mans protegint els caparrons La gent que la coneixia admirava la dedicació tan iŀlusionada de la jove mare Quan el pare arribava a casa, ella podia descansar; però deia que no li’n feia gens de falta. Els bressolaven, els acaronaven, els banyaven, els alimentaven, sense ni una sola queixa Era la felicitat Així de feliços van anar creixent els germanets. La Julieta i en Jofre eren com una sola persona. Les seves fesomies eren exactament iguals Els moviments en caminar, la xerrameca típica dels petits. Tot. Només un parell de minúcies els diferenciaven: la Julieta tenia els cabells rinxolats i era esquerrana , mentre que en Jofre era dretà i amb els cabells llisos L’avi, que se’ls mirava aclofat a la butaca amb una papada de gripau, deia que es complementaven:
Està bé això Un fa servir la mà dreta i l’altra l’esquerra Són com dues meitats que es podrien ajuntar. El que no entenc és això dels cabells. Els bessons anaven creixent. Però, a l’edat de vuit anys, ja s’havien adonat que alguna cosa no anava alhora, No sabien què, no estava al seu lloc Els pares no veien res estrany, però la qüestió era que allò que els nens són de la mare i les nenes del pare, a casa dels Cabot fallava La Julieta sempre semblava enamorada de la mare i en Jofre es delia pel pare
Les criatures s’ho explicaven tot i s’estimaven d’allò més. La Clàudia, tenia per costum vestir-los amb els mateixos colors i idèntics dissenys, però a en Jofre li posava pantalons curts i a la Julieta faldilles Allò no els agradava ni poc ni gens. No acceptaven aquestes diferències.
La raó principal d’aquest sentiment que dit sigui de passada, ells no entenien gaire , era que ells se sentien vestits del revés. La mare s’estranyava quan li replicaven:
Mare, jo vull dur els cabells llargs com la Julieta
Per què me’ls talles tan curts?
I la Julieta:
Jo vull dur els cabells ben curtets. No m’agraden els meus. Vull els d’en Jofre.
La Clàudia, amb molta paciència, els explicava: Jofre, tu has de dur els cabells curts perquè ets un homenet, com el pare. En canvi, tu Julieta, ets una doneta com jo No vegeu la diferència? Julieta, tu portes faldilles; i tu Jofre, pantalons Els nens i les nenes no són del tot iguals. No us n’heu adonat quan us banyeu que no sou iguals?
Tots dos posaven morros La mare no els convencia
Tot i aquestes petites confusions dels petits, la vida va continuar sense ensurts ni entrebancs.
Eren una família feliç.
El daltabaix va venir el dia que els bessons van complir deu anys Els pares els van regalar uns pantalons texans i una camisa vermella per a en Jofre i una faldilla texana acompanyada d’una brusa vermella amb tavelles i un volant al coll per a la Julieta
Els germans van agafar els regals i van marxar cap a la seva habitació. Una estona després, van aparèixer a la sala on els esperava tota la família per celebrar els aniversaris L’ensurt va ser general La família va quedar muda i l’avi de la papada de gripau va caure de cop a la butaca ben trasbalsat.
L’aparició va ser tot un espectacle
La Julieta s’havia tallat els cabells com si l’haguessin esquilat. Va agafar els blens tallats i els va enganxar per dins d’una gorra d’en Jofre. Aleshores, en Jofre es va posar la gorra amb els rínxols de la seva germana caient-li pel voltant del cap i es va vestir amb la brusa de tavelles i la faldilla de la Julieta. La Julieta, amb els cabells curts plens d’escalons, es va posar els texans i la camisa d’en Jofre Va agafar un pintallavis de la mare i va pintar-li els llavis al seu germà.
Agafats de la mà, van fer cap a l’estança on els esperava la família i el pastís amb les deu espelmes per duplicat
Ara som nosaltres de veritat. Segurament vam néixer del revés. Ara m’heu de dir Julieta, i a la Julieta, li heu de dir Jofre No serà gaire difícil, oi?
Aquell tro va ressonar tan fort com el que va esclatar el dia que van arribar al món. Allò no s’ho esperaven. Ningú de la família gosava dir res, esglaiats com estaven El silenci es palpava feixuc
La Clàudia i en Ferran es van mirar i, de cop i volta, el pare va obrir la boca:
És una broma, petits?
No és una broma, pare Vam néixer canviats i avui ho hem arreglat
Les bufem?
Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS
|Entreteniments
EL SODOKU DEL MES
LES SOLUCIONS
IONA ALCÀSSER MACHIN, 14 anys
FELICITATS!
Nenes i nens que fan anys aquest mes:
BET DAUMAL ARTIGAS, 14 anys MARTINA TORRENT RENGEL, 9 anys
Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament Et felicitarem fins els 14 anys
La imatge del mes
L’escola de Tennis taula del Centre celebra el final de curs amb un pica pica i obrirà inscripcions del nou curs al setemebre.
