Dissabte 10 de maig a les 9 del vespre, a la Sala Gran del Centre arriba l’espectacle SICALÍPTIQUES inspirat en el Paraŀlel de principis de s. XX que ens proposa un viatge pel gènere, els seus protagonistes i les seves sorprenents històries. pag. 04
CURSET D’INICIACIÓ A LA FOTOGRAFIA
TROBADA DE CANT CORAL A MONTSERRAT pàg 07
FIRA KM ARENYS DE MUNT pàg 12
REPORTATGES FOTOGRÀFIC DE LES FESTES DEL REMEI pàg 14-15
Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h
06 14 15 04 07 07
| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona
| Fotografia portada: Cia Le Croupier | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros).
| Impressió:
EDITORIAL
Benvolguts socis i sòcies
Us convidem a l'Assemblea General de Socis del Centre Moral d'Arenys de Munt, que tindrà lloc el pròxim diumenge 18 de maig, a les 11:45 en primera convocatòria i a les 12:15 en segona convocatòria, a la Sala Gran del Centre. Com bé sabeu aquesta és una data important al calendari de la nostra entitat, ja que presentarem la memòria de les activitats de l'any 2024 i també la memòria econòmica corresponent al mateix període
L'assemblea és un espai on podreu conèixer de primera mà tots els esforços i èxits que hem aconseguit durant aquest últim any, gràcies al suport i la participació activa dels nostres socis i voluntaris. A més, és una ocasió per discutir i valorar els reptes i les oportunitats que se'ns presenten en el futur i per prendre decisions conjuntes sobre el camí, que com a entitat, volem seguir.
Us animem a assistir i a compartir a l'Assemblea les vostres opinions i idees
Esperem veure-us a tots el pròxim diumenge 18 de maig a les 11:45 en primera convocatòria i a les 12:15 en segona convocatòria a l'Assemblea General de Socis.
Cordialment,
La Junta del Centre Moral d’Arenys de Munt
CELEBRATION: UN BALL PARLAT AMB MONTSERRAT COLOMÉ
Aquest 2025 la Generalitat de Catalunya ha atorgat a Montse Colomé i Pujol la Creu de Sant Jordi pel seu gran talent i amor per la dansa, que l’ha portada a ser una de les principals intèrprets i coreògrafes del país.
Dissabte 3 de maig, a 2/4 de 9 del vespre, la Sala Corrioles acollirà aquest Ball Parlat. Tot una celebració, un espectacle/festa, on poder compartir les vivències de la Montse Colomé amb el públic, ballant amb ella, acompanyant-la ballant, que és el que més ha fet al llarg de la seva vida D’aquí el títol de la peça: Celebration Una celebració de 60 anys ballant i bellugant-se al voltant de les arts escèniques.
Ara mateix sento que vull dir, compartir, explicar, ballar idees, sensacions que em passen pel cap i sobretot pel meu cos encara despert, però des d’un moment de transició cap el que anomenem vellesa.
Quan, un cos que sempre ha ballat, decideix jubilar-se? Què vol dir aquesta paraula? Qui decideix fins quan seguir ballant? El teu cap, el teu cos o el teu cor?
Montse Colomé
Cartell de Sicalíptiques
SICALÍPTIQUES AMB MONT PLANS
Dissabte 10 de maig a les 9 del vespre, a la Sala Gran del Centre.
SICALÍPTIQUES és un espectacle inspirat en el Paraŀlel de principis de s XX que ens proposa un viatge pel gènere, els seus protagonistes i les seves sorprenents històries Un espectacle que barreja música en directe, humor i sensibilitat en la recuperació d’aquest important patrimoni artístic i musical que esdevé l’imaginari de tot un temps.
Le Croupier és una companyia vinculada al gènere dels cuplets i el cabaret. Amb SICALÍPTIQUES, han volgut crear un espectacle dirigit per Xavier Albertí i escrit per Josep Maria Miró on aquest gènere en serà el protagonista.
CINEMA GAUDÍ: SALVE MARIA
Diumenge 18 de maig a 2/4 de 7 de la tarda, a la Sala Gran del Centre.
Maria, una jove escriptora que acaba de ser mare, es topa amb la notícia d’un succés estremidor: una dona francesa ha ofegat a les seves bessones de deu mesos a la banyera. Maria s’obsessiona amb la infanticida, per què els va matar? A partir d’aquest moment, l’ombra de l’infanticidi l’aguaita com una vertiginosa possibilitat.
Direcció: Mar Coll
CINEMA GAUDÍ: LOS DESTELLOS
Diumenge 1 de juny a 2/4 de 7 de la tarda, a la Sala Gran del Centre.
La vida de la Isabel fa un inesperat gir el dia que la seva filla Madalen li demana que visiti regularment al Ramon, qui està malalt. Després de quinze anys allunyada del seu exmarit, un home que veu com un desconegut tot i que van ser família durant anys, en la Isabel comencen a revifar-se ressentiments que creia superats.
CINEXIC:
ANEM A CAÇAR UN OS
Diumenge 18 de maig a les 5 de la tarda, a la Sala Gran del Centre
Has anat mai a caçar un os ben gros? Cinc germans aprofiten que els seus pares marxen de casa per sortir a l’aventura! Travessen un camp ple d’herba… xuix, xuiax, xuix!, un riu ple d’aigua… glup, glup, glup! i un bosc ple d’arbres… tipiti, tòpiti, tipiti! Però, qui té por de l’os dolent? Ningú! Perquè són molt i molt valents. Quatre històries basades en llibres infantils. Recomanada a partir de 3 anys
Passaport CineXic: Vine a taquilla el dia de la projecció i et donarem el passaport i el gomet del mes de maig!
ENS RETROBEM A LA TARDOR!
Aquest mes d’abril hem celebrat la darrera actuació de la temporada d’espectacles infantils al Centre Moral per part de Rau Rau.
Alguns dels artistes partcipants de la temporada de Rau Rau
Amb aquest últim batec, la família Rau Rau s’acomiada amb un agraïment immens per a tots vosaltres, que heu contribuït a omplir de màgia en cada funció familiar Cada cop sou més el públic que assisteix i ompliu les butaques del Centre Moral, cosa que ens fa poder seguir millorant la programació
Al llarg de la temporada hem gaudit d’un munt de propostes: ombres xineses, teatre infantil, titelles... i per tancar, un espectacle de circ espectacular! Malabars, equilibris, perxa xinesa, màgia i una bona dosi de pallassades que van fer riure i emocionar grans i petits en una tarda inoblidable.
En cas d'estar interessat en formar part d'aquest grup de voluntaris que escollim els espectacles, us podeu adreçar al Centre.
Us desitgem un molt bon estiu i, sobretot, no deixeu mai de consumir cultura! Ens retrobem a la tardor!
Moltes gràcies, l'equip de Rau Rau i el Centre Moral
participants de l’Esbart
BALLADA D’ESBARTS JUVENILS
Diumenge 25 de maig a les 12 del migdia, a la Plaça de l’Església.
El pròxim diumenge 25 de maig a les 12 del migdia a la plaça de l'església d'Arenys de Munt tindrà lloc la ja tradicional trobada d'esbarts juvenils El grup juvenil de l'esbart d'Arenys de Munt, acompanyat d'altres esbarts dansaires del territori, ens oferiran un espectacle ple de tradició, danses d'arrel i cultura popular. Us hi esperem!
CAMINS D’ATENEUS’ A SANT ADRIÀ DEL BESÒS I
MAS RAMPINYO
El dissabte, 10 de maig, arriba una nova ruta del projecte ‘Camins d’Ateneus’ del 2025, que sortirà des de Sant Adrià, ens aproparà a la llera del riu Besòs, seguirà per Santa Coloma de Gramenet i acabarà a Mas Rampinyo (Montcada i Reixac) Una jornada plena de natura, cases modernistes, boscos mediterranis i biodiversitat
Al llarg de la ruta, a més d’altres punts d’interès, es visitaran: l’Ateneu Adrianenc, l’Ateneu Domingo Fins i la Unió de Mas Rampinyo.
El cost de l’activitat per participant serà de 5€, que cal portar en efectiu el dia de la sortida.
Viu, amb Veus de Munt i el Centre, una jornada irrepetible: 2.000 cantaires i més de 60 corals de tot Catalunya per omplir Montserrat de música.
Veus de Munt actuarem al Camí dels Degotalls i dins la Basílica!
Puja amb nosaltres a Montserrat No t’ho pots perdre!
PLACES LIMITADES!!!
Preu especial autocar i cremallera:
Soci: 25€
No soci: 30€
Dia: Diumenge 11 de maig
Hora: Sortida puntual a les 9 del matí del pont i tornada a les 18h.
Nota: us recomanem que porteu l’avituallament de casa, ja que es preveu un gran aplec de gent Igualment, assegureu-vos protecció per al sol i aigua per hidratar-vos, ja que moltes actuacions s l’ i lli
CURSET D’INICIACIÓ A LA FOTOGRAFIA
Inici del curs divendres 9 de maig de 7 a 9 del vespre.
L’associació fotogràfica RAW d’Arenys de Munt ofereix un curset d’iniciació a la fotografia al Centre el pròxim divendres 9 de maig de 7 a 9 del vespre.
Aquest curset té una durada de quatre sessions teòriques, que s’ofereixen de forma quinzenal, més dues sessions pràctiques que s’impartiran en cap de setmana
Aquest curs d’iniciació ofereix principis bàsics de fotografia que tant pots aplicar amb una càmera fotogràfica com amb la càmera del teu mòbil.
El preu és de 10€ per a els socis i les sòcies del Centre i 20€ per a les persones no sòcies.
EL PLE
Resum del Ple d’abril
El ple ordinari del mes d’abril es va celebrar, a la sala de plens de Can Borrell, el dimarts 22, a les 12 del migdia, amb la presència de tots els regidors i regidores de l’ajuntament. Després de l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, la regidora de Gent Gran, Montse Batista Alsina va presentar la proposta, sorgida en la darrera reunió del Consell de la Gent Gran, de modificació de l’article 6 dels estatuts del Consell de Gent Gran d’Arenys de Munt, en el que s’estableix el membres del Plenari per tal de permetre l’entrada en aquest a persones del projecte Radars, no necessàriament majors de 65 anys; la proposta que va ser aprovada per unanimitat.
El següent punt, proposta d’adhesió a la central de compres de la Diputació de Barcelona, va ser aprovat igualment per unanimitat; l’alcalde, Josep Sánchez Camps, va explicar que es tracta d’una formula que estalvia temps i diners a les administracions locals, fent compres conjuntes
Els següents dos punts de l’ordre del dia proposaven l’aprovació de l’expedient de reconeixement extrajudicial de diferents crèdits, per liquidar factures pendents a proveïdors. Tant els 4 regidors de Junts per Arenys de Munt i la regidora del PSC es van abstenir, i els 6 regidors d’ERC i els 2 de la CUP hi van votar a favor.
El darrer punt de la part resolutiva es portava a votació la renúncia del conseller de GUSAM SA, Jaume Arasa Aguirre per motius personals i la proposta que fos Guiu Muns Roura qui el substituís. Tots els grups polítics van agrair la tasca professional desenvolupada per Jaume Arasa en el consell de GUSAM i van aprovar el canvi
En la part de control, el primer punt, era la proposta d’aprovació de la moció de Junts per Arenys de Munt de suport a l’aprovació pel congrés dels diputats de la Llei Orgànica de Delegació de Competències Estatals en matèria d’immigració a la Generalitat de Catalunya. Pep Artigas Alsina es va encarregar de defensar la moció. La moció va ser aprovada amb 11 vots a favor d’ERC, Junts i Raquel Serrat i dues abstencions de PSC i Guiu Muns.
Els següents punts de la part de control eren dació de comptes de diferents informes anuals de l’exercici 2024
El darrer apartat, el de precs i preguntes, va ocupar la major part del ple.
|D'Arenys
LA BIBLIOTECA
ANTONI TORRENT
MARTORI, UNA PRIORITAT PER AL GOVERN MUNICIPAL
Junts per Arenys de Munt va preguntar per les prioritats de l’equip de govern per a la biblioteca municipal, les subvencions demanades i les accions previstes Guiu Muns, regidor d’equipaments municipals va afirmar que la biblioteca és una de les prioritats del govern local, i va detallar que els anys 2023 i 2024 es van soŀlicitar a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona subvencions per un valor de 26.000€ per a l’adquisició de fons bibliogràfic, novetats editorials, foment del contacte entre lectors, autors, traductors i iŀlustradors gràfics i digitalització i difusió dels fons locals i patrimonials de les biblioteques públiques.
Per a la redacció de projectes d’obra d’equipaments culturals, es va obtenir una subvenció d’11.654€ per a poder redactar el projecte bàsic per a la biblioteca; durant l’any passat es va buscar un despatx d’arquitectes que volgués desenvolupar aquesta tasca però no se’n va trobar cap. Mentre continua la cerca, s’han estat fent millores i manteniment de l’equipament: s’ha creat l’espai de lectura a la terrassa, que aquest any s’enjardinarà, s’ha afegit un espai d’informació i espera al rebedor de l’edifici, s’ha renovat gran part del mobiliari (cadires, taules i expositors, resta encara renovar les prestatgeries), s’ha obert una nova sala al primer pis per estudiants de batxillerat, universitat i persones que preparen oposicions i també per a les activitats dels clubs de lectura i escriptura creativa.
F o t o g r a f a | A j u n t a m e n t
Així mateix s’estan valorant solucions a mitjà i llarg termini per resoldre la manca d’espai; s’ha arribat a un acord amb el Grup de Muntanyencs per poder fer ús del seu espai per activitats de la biblioteca; amb l'obertura del Centre Cívic de Can Mallol, que estarà en funcionament el mes de setembre, l’aula de pintura que ocupa un dels espais més grans s’hi traslladarà i deixarà lliure aquest espai per activitats o altres ocupacions de la biblioteca També s’està buscant finançament per canviar el terra de la biblioteca
Guiu Muns va assegurar que mentre no es tingui un projecte redactat, des del govern s’està treballant al màxim per millorar les instaŀlacions actuals i per dotar la Biblioteca de nous espais, a més dels recursos que ja s’estan invertint per al manteniment: climatització, lampisteria i pintura, entre altres.
Bblioteca Municipal Antònia Torrent Martori
Espai de lectura a l’eixida de la Biblioteca
SEGURETAT
AL CENTRE CÍVIC
La segona pregunta de Junts per Arenys de Munt al ple del mes d’abril era sobre la seguretat antiincendis del Centre Cívic, concretament per la manca de previsió de la necessària pressió d’aigua pel correcte funcionament dels hidrats del sistema antiincendis per un local de les característiques del Centre Cívic, de quin tipus d’assegurança disposa així com la cobertura de responsabilitats.
El regidor d’Equipaments, Guiu Muns, va ser l’encarregat de donar resposta a la pregunta; va agrair l’interès de Junts per l’equipament i va aclarir que lluny de ser un projecte fallit és una infraestructura clau per al municipi i una prioritat pel govern; va explicar que en aquests moments s’està pendent de l’informe final de l’ECA que, amb la nova normativa, s’exigeix que la pressió de les mànegues es certifiqui amb una prova real i no amb un certificat de pressió de l’empresa d'aigües com s’exigia fins ara.
L’Ajuntament preveu que el mes de setembre es podrà fer la tan esperada inauguració. Igualment s’està tramitant una ECA específica per a la segona planta, on recentment s’hi han fet obres, i una altra conjunta per a l’obertura total de l’edifici.
Referent a la seguretat de l’edifici l’equip de govern assegura que el Centre Cívic de Can Mallol és l’edifici més segur del municipi.
Referent a l’ús que en fa l’escola de música, l’equip de govern no vol perjudicar una escola que ha costat molts anys que arribi a la màxima esplendor on està ara
Centre Cívic Can Malloll
GUSAM NO ÉS UN PRIVILEGI, ÉS SERVEI PÚBLIC
La darrera intervenció de Junts per Arenys de Munt al ple d’abril va ser un prec per soŀlicitar dos o tres pressupostos més de neteja d’edificis municipals per empreses externes, que ara cobreix GUSAM SA. El regidor de Municipalitzacions Guiu Muns va respondre aclarint que si una empresa privada volgués fer el servei que fa GUSAM, hauria de subrogar tot el personal i mantenir el conveni laboral, hauria d’afegir l’IVA i el benefici empresarial i per tant resultaria més car per a l’Ajuntament i cap millora en el servei Va aclarir que els desequilibris anuals no són “pèrdues” sinó la conseqüència d’una encomana antiga que no actualitza automàticament sous ni preus; en aquest moment s’està actualitzant l’encomana amb nous espais, reorganització d’hores i preus actualitzats, amb actualitzacions automàtiques que evitaran futurs desequilibris. Va manifestar que l’equip de govern aposta per una gestió pública, digna i eficient, no creu en la privatització encoberta dels serveis municipals i. Finalment va afirmar que GUSAM no és un privilegi: és compromís amb les persones i amb el poble, és un servei públic de qualitat i compromesa amb els drets laborals de les persones treballadores
PETITAHISTÒRIAD'ARENYSDEMUNT, DE FRANCESC FORN I SALVÀ, EN FORMAT DIGITAL AL WEB DE L'AJUNTAMENT
En el marc de la diada de Sant Jordi, s’ha publicat al web de l’Ajuntament d’Arenys de Munt el llibre Petita història d’Arenys de Munt en format digital, per cortesia del seu autor, Francesc Forn i Salvà Publicat l’any 1999, és un dels llibres de referència més importants sobre la història del nostre poble
El podeu trobar a la pàgina publicacions.
El diumenge 18 de maig, Arenys de Munt viurà una jornada plena de gust, tradició i proximitat amb la celebració de la Fira Kilòmetre AdM, un esdeveniment pensat per posar en valor la gastronomia i els productes locals L’activitat es concentrarà a la plaça de l’Església i la Riera, i oferirà una combinació de degustacions, venda directa i activitats per a tots els públics.
A partir de les 10 del matí, la plaça de l’Església s’omplirà de parades amb una vintena de parades de productors, elaboradors, pastisseries, forns, celler, bars i restaurants d’Arenys de Munt que oferiran una mostra variada del millor del territori. Entre les 12 i les 15 h, tindrà lloc la Mostra Gastronòmica, on es podran degustar tapes i racions elaborades per aquests establiments, en un ambient festiu i acollidor a l’espai de taules situat a la Riera
La fira inclou una àmplia programació d’activitats pensades per a tot tipus de públic. A les 10.30 h, la Riera acollirà l’espectacle infantil Una paradeta particular, de la companyia La Bleda, una proposta teatral divertida
i participativa. A la mateixa hora i fins a les 13.30 h, hi haurà tallers infantils sobre consum responsable i productes de quilòmetre zero, ideals per sensibilitzar els més petits mentre s’ho passen bé
A les 11 30 h, els amants de la bona cuina tindran una cita especial amb el tast sensorial de maduixes d’Arenys de Munt i productes de la terra, a càrrec del reconegut gastrònom Pep Nogué i Puigvert, presentador del programa La Fonda de Catalunya Ràdio. L’activitat requereix inscripció prèvia.
La música posarà el punt festiu a la jornada amb l’actuació en directe de l’Aula de Música AdM, a la Riera, entre les 13 i les 15 h
A més de la gastronomia i les activitats lúdiques, la Fira Kilòmetre AdM ofereix una oportunitat única per conèixer el patrimoni local. De 10 a 13 h, es faran visites guiades a l’interior del castell de Can Jalpí, de la mà de Gaspar Casals i Coll. Les visites es faran en grups reduïts d’unes vint persones i caldrà inscriure-s’hi prèviament.
|D'Arenys
PERRAMON ENS INSPIRA
L’Associació Amics per l’Art del Maresme, presenta una nova exposició coŀlectiva, aquest cop dedicada al poeta arenyenc Domènec Perramon i Torrús, formada per obres de 13 artistes de l’entitat, que han triat diversos fragments poètics per fer la seva particular interpretació plàstica A l’exposició també hi ha una secció d'obres de temàtica lliure, com és habitual
La inauguració, que té el suggestiu títol Perramon ens Inspira, es va fer el migdia del dijous 1 de maig, amb música en directe i un recorregut recitat per les obres que componen la mostra.
Paraŀlelament a l'exposició, hi ha programada una activitat complementària, una ruta guiada, oberta a tothom, petits i grans, visitant llocs emblemàtics d'Arenys de Munt relacionats amb el poeta, per conèixer un xic més la figura d'aquest escriptor que tant s'estimava el seu poble d'infantesa i joventut Serà el diumenge 11 de maig a les 11 del migdia amb sortida des de la plaça de l'Església i acabament a la sala d'exposicions
La ruta passa per cinc punts, els quatre primers rellevants a la seva vida: la casa on va viure i la plaça de l’Església (que es troba davant), el carrer de Can Barbeta (davant de l’edifici de la fàbrica on va treballar) i el cementiri (on es troba enterrat), a l’entrada i davant de la tomba del poeta.
També passa per la masia de Can Borrell, on es conserva l’Arxiu Domènec Perramon, amb diversos escrits originals del poeta, objectes personals i premis que va guanyar als Jocs Florals, entre altres elements i a la paret del darrera de la masia, la que dona a la plaça de la República Catalana, hi ha un mural amb un fragment del poema Himne dels catalans
Ruta apta per a públic adult i jove. No apta per fer a peu persones amb dificultats de mobilitat
Can Barbeta
FESTES DEL REMEI 2025
El darrer cap de setmana d’abril, Arenys de Munt va celebrar la Festa Major de Vot de poble a la Verge del Remei La incertesa de pluja va planar al llarg del cap de setmana però els actes es van celebrar tal i com estava previst, amb la participació d’artistes i grups locals per potenciar i donar a conèixer el talent del poble.
Els actes van començar el divendres 25, a la Plaça de la República Catalana, amb un espectacle de la companyia Sim Salabim, Els lladres del temps, un espectacle familiar de titelles i crítica social mantenint la seva fórmula: crear, de forma artesana, espectacles musicals amb titelles i música en directe. En Lluís Petra i la Pilar Nieto ens van fer conèixer la Momo, un personatge entranyable que des dels amfiteatres dels teatres clàssics va explicar la història Els lladres del temps En aquest espectacle "ningú ja no tenia temps per jugar, per menjar, per estimar o per escoltar La Momo els planta cara per recuperar el temps robat dels seus estimats amics Una oportunitat per a recordar allò de qui té un amic té un tresor". Un dels moments molt entranyable que van gaudir petits i grans. Seguidament es va presentar el Joc de l’Oca d’Arenys de Munt (per a nens i nenes a partir de primària).
A la nit el temps va permetre la Nit de Disbauxa amb dos combos de l’aula de música que estan fent les seves primeres passes Abraçafanals i el Geni Maligne, el grup ja consolidat de covers la Banda Biruji i els P de Pujol.
El dissabte 26 d’abril, malgrat la pluja fina que va caure en algun moment, l’activitat va començar amb inflables infantils al camp de futbol municipal Al migdia es va fer un dinar ball obert a tota la gent gran d’Arenys de Munt, amb el Duo Juvens.
A la tarda, va ser l’hora de la batucada i el correfoc, especialment dissenyat perquè hi participessin els infants, que van sortir de la plaça de Sant Carles i van arribar a la plaça de
l’Església, amb Quetoquitamare, els Diables Socarrimats dels dos Arenys, els Ratpenats Infernals de Malgrat de Mar i els Diables de Canet de Mar. A la plaça s’hi estava celebrant les partides simultànies d’escacs i a l’escenari hi van pujar més artistes locals: Manel Terensi, els Teletubbies i Jazzpirats, malauradament la pluja no va permetre el lluïment dels grups
Al pati de l’Escola Sant Martí va tenir lloc el 8 Birràrium, el concurs d’apilar caixes de cervesa per parelles que s’ha convertit en tradicional. Tot i que es va posar ploure mentre s'aixecaven les darreres piles de caixes, la pluja va parar a la nit per a la Nit de Rauxa, que va començar una mica més tard del que estava programat també per la coincidència amb el partit de la final de la Copa del Rei que enfrontava Barça i Reial Madrid. Van actuar The Prisoners, The Waves, Tribut a Gato Pérez amb Todos los Gatos i Los Artistas Invitados. è
El diumenge es va celebrar l’Ofici en honor a la Verge del Remei a l’Església Parroquial i, en acabat, va començar la cercavila de gegants amb les colles de Canet de Mar, Mataró 5 Sènies, Sant Iscle de Vallalta, Vallgorguina i Arenys de Munt, que van passejar els gegants de l’escola Sobirans a la plaça de l’Església. La cercavila va servir per presentar la nova Colla de Grallers d’Arenys de Munt. A la plaça es va presentar també la figura de goma de la geganta Remei, que acompanya a la figura d’en Martí que es va presentar per Sant Martí.
La tarda de diumenge hi havia un nou espectacle familiar a la plaça de la República, aquest cop de circ, la Cia. Duo x Caso, van presentar Solo de Dos. Al vespre hi havia programats dos espectacles de música que es solapaven i van provocar la queixa d’algunes persones que es es van veure obligades a triar i no van poder gaudir de les dues actuacions; a la plaça de l’Església s’estrenava en el municipi En Carlus, i a la mateixa hora el Centre Moral acollirà la 34a Diada de Cant Coral, amb la participació del Cor Femení Aloc, la Coral Veus de Munt, Cordedama, el Cor de Gòspel d’Argentona i la Coral L’Amistat de Premià de Mar, actes que tancaran les Festes del Remei.
DANIELA ARAGONÈS FA HISTÒRIA: MEDALLA DE PLATA A LA COPA DEL MÓN A L’ARGENTINA!
Daniela Aragonès fa història: medalla de plata a la Copa del Món a l’Argentina!
L’orgull d’Arenys de Munt vola alt! La jove patinadora Daniela Aragonès, formada al Club de Patinatge Artístic d’Arenys de Munt, ha aconseguit un resultat històric en la prestigiosa WORLD CUP organitzada per la federacio mundial World Skate els dies 10 i 11 d’abril a Buenos Aires (Argentina).
Amb una gran actuació, Daniela ha obtingut la medalla de plata, posicionant-se com una de les millors patinadores del món a la seva categoria
El seu talent, sacrifici i treball constant, juntament amb el suport incansable del seu club i les seves entrenadores, han fet possible aquest somni que avui és realitat.
Daniela no només ha deixat empremta a la pista, sinó també als cors del tots els patinadors k membres del club, que celebren amb emoció aquest èxit internacional El nom d’Arenys de Munt ha brillat amb llum pròpia a l’altra punta del món!
Un èxit que reafirma la tasca excepcional que es fa des del CPA Arenys de Munt, un club petit però amb una ànima gegant, que forma esportistes i persones amb valors des del cor del Maresme.
DARRERA JORNADA DEL MES DELS EQUIPS D’ARENYS DE MUNT
El Centre d’Esports Arenys de Munt cau per 2 gols a 3 i veu com es complica l’objectiu de la permanència.
Els de Marc Roca rebien a l’Igualada en la primera de les tres finals que restaven per acabar la lliga. Una mala primera part va fer que els arenyencs anessin al descans amb un 0 a 3 en contra que no van ser capaços d’aixecar. L’Arenys de Munt es queda en 13a posició amb 32 punts, a un de les posicions de playout
Pel que fa al futbol sala, el conjunt masculí afrontava la 26a jornada de la Tercera Nacional només dos dies després de disputar la 25a Els d’Albert Conejos volien oblidar la dura derrota a Rubí superant a casa al Ciutat de Mataró, però no va ser possible. 3 a 4 en el marcador que deixa tocats als arenyencs.
Finalment, el repàs del resultats del futbol. Per una part, hem de comentar que el primer equip va caure per 3 gols a 4 davant el Molinos. I, per altra banda, hem de repassar la derrota dels veterans, que rebien al Sant Fost en la 7a jornada de la 2a fase en un partit que van haver de jugar al camp del Canet per les obres al camp arenyenc Derrota per 1 gol a 5 que redueix les opcions de lluitar per les primeres posicions
EL PRIMER EQUIP MASCULÍ CAU AMB HONOR EN ELS SETZENS DE LA COPA CATALUNYA DE FUTBOL SALA
El conjunt dirigit per Albert Conejos rebia l’1 d’abril a l’Hospitalet Bellsport, equip de 2a divisió B. Els arenyencs van mostrar una de les seves millors cares, recordant la versió de la primera meitat de la temporada. Tot i això, no va ser suficient i els visitants es van imposar per 2 a 6. El somni acaba aquí, però amb els màxims honors.
CALENDARI LITÚRGIC TEMPS DE PASQUA
El mes passat, el diumenge 20 vam iniciar el temps de Pasqua, que és el més important de tots els temps litúrgics, ja que celebrem el centre la nostra fe cristiana, que és la mort i resurrecció de Jesús Tal i com ens diuen les Normes sobre el calendari, en el número 22: “Els cinquanta dies que van del diumenge de Resurrecció fins al de Pentecosta s’han de celebrar amb alegria i joia, com si es tractés d’un sol i únic dia festiu, com un gran diumenge”.
De fet, la Pasqua és la festa més antiga que l’Església celebra, ja que es va començar a celebrar el mateix dia de la resurrecció de Jesús, el diumenge. Així doncs, diumenge rere diumenge, la comunitat cristiana celebrava la resurrecció de Jesús. Segles més tard es començà a celebrar la solemnitat del Nadal del Senyor (segle IV) i així s’aniran constituint els temps litúrgics, tenint com a centre de tot l’any la solemnitat de la Pasqua
En aquest temps litúrgic de Pasqua hi ha uns elements externs que cal tenir en compte en aquest temps litúrgic de Pasqua: en primer lloc, la presència del ciri pasqual, entronitzat la nit santíssima de la Vetlla Pasqual, amb el foc nou beneït. El ciri pasqual és el signe de la llum de Crist, mort i ressuscitat. Un altre element important és la presència de flors i llums, així com el color blanc dels ornaments, que simbolitzen la llum de la nova vida que Crist ens ha inaugurat amb la seva mort i la seva resurrecció
Enguany anirem celebrant els diumenges de Pasqua fins al mes de juny, concretament el VII Diumenge de Pasqua, 1 de juny, celebrarem la solemnitat de l’Ascensió del Senyor, i el diumenge següent, 8 de juny, ja acabarem aquest temps litúrgic amb la solemnitat de Pentecosta (2a Pasqua o Pasqua Granada).
H0RARIS PARR0QUIALS
MISSES
Dlluns, dimarts i divendres, a 2/4 de 7h tarda
Dissabte, a les 8h capvespre
Diumenge, 9h i 11h matí
RÉS DE SANT ROSARI
Dilluns, dimarts i divendres, a les 6h tarda
DESPATX PARROQUIAL
Divendres, de 4h a 5'50h tarda
MISSATGE DEL BISBE DE GIRONA, FRA
OCTAVI
VILÀ, AMB MOTIU DE LA MORT DEL PAPA FRANCESC
Benvolguts preveres, diaques, poble de Déu que fa camí amb l’Església de Girona i tots els qui us sentiu propers a la figura del papa Francesc.
Amb dolor hem conegut a primera hora d’avui, dilluns de l’Octava de Pasqua, la noticia de la mort de l’estimat papa Francesc Personalment ho he sabut mentre celebrava a la catedral la Missa amb motiu del primer aniversari de la meva ordenació episcopal i inici de ministeri a Girona.
Ha estat el primer papa jesuïta i el primer papa llatinoamericà. Amb ell l’Església ha viscut un canvi important i és aquesta una realitat que a ningú se li escapa.
Ara ens pertoca pregar per la seva ànima i pel futur de l’Església, que a partir del pontificat del papa Francesc serà sens dubte diferent al que ha estat abans Cada papa deixa la seva petjada i és aquesta una part de la riquesa de la tradició que conforta l’Església
Com tota persona humana, com tota persona amb responsabilitats eclesials, el papa Francesc ha tingut encerts i errors, però de ben segur que ens ha tocat a tots el cor. Conceptes com tendresa, misericòrdia i perifèria han estat els accents del seu ministeri com a bisbe de Roma; tot això, juntament amb el concepte de sinodalitat, constitueixen la seva herència, una herència que hem de preservar.
Personalment perdura en mi el record dels tres cops que he pogut parlar amb ell, durant els quals manifestà el seu viu interès per la joia tant en l’exercici del meu ministeri episcopal com en la del poble de Déu de que conforma l’Església de Girona que m’acollia. M’acompanya en aquests moments de record de la seva figura, sense oblidar que fou ell qui em nomenà bisbe d’aquesta estimada Església de Girona
Ara és l’hora de l’agraïment per la seva tasca, l’hora del record per tot el que ens ha aportat i l’hora, sobretot, de pregar per la seva ànima i pel futur de l’Església. Els papes passen, com tots nosaltres; l’Església de Crist perdura en els temps fins a la vinguda del nou Regne, és aquesta la vertadera realitat.
Celebrem aquests dies de manera solemne la resurrecció de Crist, aquest misteri és el centre de la nostra fe i la porta de la nostra esperança. En aquest Any Jubilar, que el mateix papa Francesc volgué dedicar a l’esperança, recordem les seves paraules: «Davant la mort, on sembla que tot acaba, es rep la certesa que, gràcies a Crist, a la seva gràcia, que ens ha estat comunicada en el Baptisme, «no es destrueix la vida, […] tan sols la transforma» per sempre (Missal Romà, Prefaci de difunts I ) En el Baptisme, en efecte, sepultats amb Crist, rebem en Ell ressuscitat el do d’una vida nova, que enderroca el mur de la mort, fent-ne un passatge cap a l’eternitat » (Spes non confundit, 20)
+ fra Octavi Vilà i Mayo, O Cist bisbe de Girona
DES DEL CAMPANAR
Gràcies, Papa Francesc
El dilluns de Pasqua escoltàvem la notícia de la mort del Sant Pare. Sabíem, doncs, que havia arribat el moment de pregar pel repòs de la seva ànima i vetllar per la continuació del seu llegat. Una pregària feta amb emoció perquè tots érem conscients que ens havia deixat un home excepcional amb un magisteri que caldrà llegir i rellegir Per això, d’arreu del món, de les capitals més importants fins a les perifèries més allunyades, es vivia un únic sentiment: «La tristesa perquè s’apagava una de les grans veus que intentava iŀluminar el nostre món amb la llum del Crist, la llum de l’evangeli, la llum de l’humanisme cristià».
Per això, posada la nostra fe en la resurrecció, només ens queda esperar
el què ens deia en el seu testament espiritual:
«Amb una esperança viva en la Vida Eterna, espero que el Senyor doni una recompensa merescuda a aquells que m’han estimat i continuaran pregant per mi El patiment que es va fer present en la darrera part de la meva vida l’he ofert al Senyor per la pau mundial i la fraternitat entre els pobles».Aquest fou el desig del Papa Francesc fins al darrer minut: la pau. Tal hi com es va poder escoltar en el darrer missatge Urbi et orbi, el dia abans de la seva mort:
«Quanta voluntat de mort que veiem cada dia en els nombrosos conflictes que afecten a diferents parts del món. Quanta violència percebem, sovint també a les famílies, contra les dones o els nens. Quant de menyspreu es té, a vegades, cap als més dèbils, els marginats i els immigrants. En aquest dia de Pasqua, quan celebrem que Crist ha ressuscitat, i que aquesta resurrecció és el fonament de la nostra esperança, voldria que tornéssim a esperar i a confiar també en els altres.
DEFUNCIONS
- Maria Colomer Oms, 100 anys.
-Empar Reguant Facerias, 76 anys.
-Joan Comajuan Cornet, 95 anys.
-Maria Dolors Colomer Planas, 93 anys.
-Josefa Castell Juárez, 83 anys
Que el Senyor les aculli en la seva pau
Mn. Joan Soler Ribas
Fins i tot en aquell que no ens és proper, o que prové de terres llunyanes amb costums, estils de vida, idees i maneres d’actuar que no ens resulten tan familiars Ho hem de fer per la senzilla raó que tots som fills de Déu»
Per això, avui, en aquesta petita columna, només vull dir gràcies al Papa Francesc Gràcies perquè ha volgut recordar-nos allò que és essencial: l’evangeli Gràcies perquè ens ha demanat de viure amb l’alegria dels primers cristians i amb la humilitat del qui sap que no és digne de dir-se deixeble de Jesús, successor de Pere. Gràcies Papa Francesc perquè ja des de l’inici del teu Pontificat, triant el nom de Francesc, situaves als pobres, als marginats, als exclosos, al centre de la teva vida.
Gràcies perquè ens vas dir que volies guiar la teva església des del servei, l’amor, la fraternitat i la misericòrdia. Gràcies perquè vas demanarnos d’obrir les portes de la nostra Església per a fer-hi entrar un aire fresc que venia d’un món que no era dolent, sinó que era el lloc a on s’havia de predicar l’evangeli que havíem rebut. Gràcies perquè ens vas recordar la centralitat de la missió. Gràcies per les teves visites als hospitals, a les presons i als centres d’acollida. Gràcies pels teus viatges a les perifèries del món, allí on les comunitats cristianes son minoria, a vegades perseguides. Gràcies perquè vas voler netejar la teva Església del pecat de tot tipus d’abús Gràcies perquè ens vas recordar als capellans quin era l’únic camí de viure amb radicalitat el nostre sacerdoci
I gràcies, finalment, perquè ens vas tornar a recordar que l’Església és de tots els batejats Que no hi ha cristians de primera i de segona, sinó que hi ha fills i filles de Déu que han rebut la força de l’Esperit per a poder viure, apassionadament, l’aventura de seguir a Jesús. Tant de bo, doncs, que el llegat del Papa Francesc no es quedi només en boniques paraules de comiat, sinó que arreli en el nostre cor el desig de fer més visible el Regne de Déu.
Aquest mes de maig es celebrarà el dilluns 19 a les 7h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM PREGÀRIA DE TAIZÉ
UN ABRIL EIXUT ÉS ENCAPÇALAT PER DUES QUINZENES BEN DIFERENTS
Hem encetat la primavera meteorològica i astronòmica per la porta gran, després d'haver viscut el març més plujós de la sèrie.
Tanmateix, l’abril s’ha presentat amb una primera quinzena eixuta i força estable, amb només 0,4 l/m² recollits, i amb presència de fang
La segona quinzena, però, ha estat ben diferent i més fidel al caràcter típic d’aquest mes, dinàmic i canviant. Diversos canvis de temps, amb les osciŀlacions corresponents del termòmetre, han estat protagonitzats per l’arribada de sistemes frontals associats a solcs freds, i fins i tot, en plena festivitat del Remei 2025, per una petita DANA en altura
Aquesta DANA va portar precipitacions entre la tarda i la nit del dia 26 i el migdia-tarda del dia 27, aigualint totes les activitats a l'aire lliure i provocant el canvi de temps més destacat del mes.
Mentre la Font Roja torna a estar seca després de diverses setmanes en què havia tornat a rajar, la font situada uns 100 metres més amunt continua rajant, reflectint el març pluviomètricament pletòric que hem viscut (Fotografies preses al migdia del 20 d’abril)
Tot plegat, dins d'un context de precipitacions en general poc abundants, marcades per la gran i irregularitat d'aquest tipus de situacions.
Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
“Abril abrilet, a migjorn calor i al vespre fred”
Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt
TRAVESSIA PUJADES
A la travessia de Pujadas, entre el Panagall i el Sant Antoni, encara recordo que de petits érem de la pell del dimoni i jugant a bales entreteníem les tardes, jo que vivia a la carretera de Sant Celoni.
Lluny son els records de can Noé, mentre al recó una porteria dibuixada i una pilota i la infantesa remota d’un carrer petit com una gota, que en l’ànima ens va fer un gran bé mentre corríem i jugàvem i sabíem que volíem créixer més i més i més.
Antoni Cantallops i Boada
BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI
AGENDA D’ACTIVITATS
Maig 2025
DILLUNS 5, 17’30h: (Re)conèixer els nostres fills i filles: qui ets tu? Descobrirte de nou.
DIJOUS 8, 18’30h: Club de lectura. A casa teníem un himne Maria Climent
DIVENDRES 9 i 23, 18’45h: Conversa en anglès.
DISSABTE 17, 11’30h: Club del fènix.
DIMECRES 21, 18’45h: Conversa en francès
DIVENDRES 30, 18’30h: Tertúlia literària
|Calendari
MAIG 2025
DIJOUS, 1
Festa de Primavera de l’APAAM
De 9.30 a 12.30 h, Sortida de Sobirans per recollida de deixalles (cal portar roba esportiva).
De 12.30 a 13.30 h, a l’Eixample, Esmorzar, tallers i inflables.
A partir de les 17 h, a la Sala Municipal, Pallassos, globus i llaminadures.
Sala d’Exposicions Mercè Paluzié, a les 12 h, Inauguració de l’exposició coŀlectiva de primavera d’Amics per l’Art del Maresme “Perramon ens inspira”, amb música en directe i recorregut poètic
DISSABTE, 3
Pedrera de Can Jalpí (antics Rucs), durant tot el dia, Competició d’obediència canina. Organitza: Vencan. Sala Corrioles del Centre moral, a les 20 30 h, Celebration: Un ball parlat, amb Montserrat Colomé. Preu entrades anticipades: socis, 8€ / no socis, 12€ / <14 soci 3€ / <14 no soci 5€
DIMARTS, 6
Can Borrell, de les 9 a les 14 h, Visita de l’oficina de la Síndica de Greuges Cal concertar cita prèvia al 900124124, citaprevia@sindic cat o https:// visita.sindic.cat.
DIVENDRES, 9
Sala Daniel Paituví del Centre, a les 19 h, Curset d’iniciació a la fotografia.
DISSABTE, 10
Sala Gran del Centre, a les 9 del vespre, Sicalíptiques Preu entrades anticipades: socis, 12€ / no socis, 18€ / <14 soci 8€ / <14 no soci 12€
DIUMENGE, 11
Sortint de la plaça de l’Església, a les 11 h, Ruta literària Domènec Perramon, a càrrec d’Amics per l’Art del Maresme Oberta a tothom. No cal inscripció prèvia. Can Borrell, a les 12 h, Lliurament de premis de la XXXVII Mostra Literària.
DIJOUS, 15
Can Borrell, a les 18:30 h, Consell de la Gent Gran.
DIVENDRES, 16
Edifici del Mercat, a les 19 h, Propostes de participació ciutadana en la prevenció de la inundabilitat. Organitza CUP Arenys de Munt
DISSABTE, 17
Plaça de l’Església, de les 11 a les 14 h, Festa Radars.
DIUMENGE , 18
Fira Km AdM.
De 10 a 14 h, a la plaça de l’Església, Venda i mostra de productes d’Arenys de Munt
De 12 a 15 h, Mostra gastronòmica amb tapes elaborades per establiments del municipi.
A les 10.30 h, a la Riera, Espectacle infantil Una paradeta particular, a càrrec de la companyia La Bleda De 10 30 a 13 30 h, Tallers infantils educatius sobre consum responsable i productes de km 0.
A les 11.30 h, Tast sensorial de maduixes d’Arenys de Munt amb productes de la terra a càrrec de Pep Nogué i Puigvert, presentador del programa La Fonda de Catalunya Ràdio. Cal inscripció prèvia; places limitades
De 13 a 15 h, Actuació musical de l’Aula de Música AdM
A la Riera durant tota la fira hi haurà un espai de taules i cadires per degustar les propostes de la mostra gastronòmica.
De 10 a 13 h, Visita guiada per l’interior del Castell Jalpí, a càrrec de Gaspar Casals i Coll. Cal inscripció prèvia; es faran 3 grups de 20 persones
Sala Gran del Centre Moral, a les 17 h, Cinexic: Anem a caçar un os. Recomenada a partir de 3 anys. Preu entrades anticipades: <14 socis, 2€ / socis, 3€ / <14 no socis, 4€ / no socis, 4,5€
Sala Gran del Centre Mora , a les 18 30, Cinema Cicle Gaudí: Salve Maria. Preu entrades: socis i carnet jove, 3€ / no socis, 4,5€
DIMARTS. 20
Can Borrell, a les 14 h, Ple Ordinari
DIJOUS, 22
Can Borrell, a les 17h, Consell d’Acció Social.
DISSABTE, 24
Sala Municipal, a les 23 h, The Best ’80 ’90 Fest Entrada amb consumició: 10 €. Venda de tiquets al Bar del Centre, Hisop, Forn del Cafè i Infinit. Organitzen: Breda de l’Eixample, Breda de la Plaça, Breda del Pi Gros i Breda de les Cinc Roses.
DIUMENGE, 25
Des del Torrent d’en Puig, a les 8 h, 12a Marxa Cicloturista Ports del Maresme Organitzada pel Club Ciclista Munt Bikes. Plaça de l’Església, a les 12 h, Ballada d’esbarts juvenils. Organitza: Esbart Dansaire del Centre Moral
JUNY 2025
DIUMENGE, 1
Edifici El Mercat, de les 10 a les 12 h, Estisores Solidàries. Sala Gran del Centre Mora , a les 18.30, Cinema Cicle Gaudí: Los Destellos Preu entrades: socis i carnet jove, 3€ / no socis, 4,5€
EXPOSICIONS
Sala d’Exposicions Mercè Paluzié
Fins al 18 de maig, Exposició coŀlectiva de primavera d’Amics per l’Art del Maresme “Perramon ens inspira”. Del 19 de maig a l’1 de juny, Exposició de l’Escola Sobirans.
ALTRES
Ball, els diumenges, a les 18h a la Sala Municipal Entrada: socis 3 €, no socis 5 €.
JOSEP M. GIRONELLA I POUS
1917 - 2003
Escriptor català que escrivia en castellà, i que aconseguí un gran renom en temps de l’Espanya franquista
En Gironella va ser un polèmic noveŀlista, però un extraordinari narrador, que es va fer famós després de la guerra civil promoguda pel general Franco, i que malgrat escriure en castellà i ser molt espanyolista, va tenir enorme ressò a Catalunya i algunes de les seves obres es van traduir a diversos idiomes.Va servir en el bàndol feixista durant la revolta militar i va viatjar pels més diversos països, per enriquir els seus coneixements i per buscar temes per a la seva prolífica producció literària Va viure a Sant Feliu de Guíxols, a Girona, al Pirineu d'Osca, novament a Girona, a París, Roma, Barcelona, Arenys de Munt i Arenys de Mar, a on va morir. Tenia una gran predisposició per la literatura i una gran imaginació per crear històries, que es van transformar en llibres d’enorme èxit, especialment la trilogia sobre la guerra: Los cipreses creen en Dios, Un millón de muertos i Ha estallado la paz A més, també tingueren força èxit els seus llibres de viatges com, El Japón y su duende (1965), En Asia se muere bajo las estrellas (1968) o El escándalo de Tierra Santa (1978) entre altres. Com va dir en Josep Clara: Com a escriptor, Gironella fou un producte de la guerra del 36, del drama que impactà tantes famílies i causà estralls profunds i perllongats en la societat hispana. També, va escriure en Clara: Gironella fou especialment oportunista en tractar el tema de la Guerra Civil, i per això va ser envejat i anomenat “el tio vivo de los muertos”. Podem dir que l’enveja derivà més de l’èxit econòmic obtingut de la venda d’exemplars, que de la qualitat literària de
Antecedents familiars d’en Gironella
En Josep Maria va néixer a Darnius (Alt Empordà) el 31 de desembre de 1917 – un poble de mil habitants - i era fill del fabricant de taps, relacionat amb Acció Catalana, Joaquim Gironella i Angelet (1889-1961) natural d’Agullana, i de la Rosa Pous i Gironella (18911990), natural de Terrades, filla d’un mestre d’escola. A part d’en Josep Maria tenien 4 fills més, dues noies: Carme i Concepció, i dos germans: Pere i Joan. L’avi patern era un sabater d’Agullana d’idees anarquistes
A 6 anys per desig de la seva mare, a més de fer d’escolà, entrà al seminari de los Hermanos de La Salle de Girona, ja que volia que el seu fill fos bisbe, però, en Josep Maria el deixà al cap d’un any per anar a una escola municipal.
Trasllat a Sant Feliu
Més tard, el 1925, els seus pares es van traslladar a Sant Feliu de Guíxols (carrer Algabina, 64) per muntar un altre taller de fer taps ien Josep Maria va anar al coŀlegi de Los Hermanos de la Doctrina Cristiana. A Sant Feliu fent d’escolà a la parròquia es va especialitzar a cantar als funerals i a les hores d’esbarjo desplegava la seva afició pel futbol i pensava que arribaria a cardenal o bisbe, tal com desitjava la seva mare Posteriorment, a l’edat de 10 anys el van inscriure al seminari de Girona, a on va estar un any i després, un altre al de Nuestra Señora del Colell d’Olot, que va deixar a 13 anys per anar a estudiar el batxillerat, però, al cap de poc i a causa del mal funcionament del negoci del pare a en Josep Maria el van posar a treballar d’aprenent en una botiga de drogueria de la Rambla Vidal de Sant Feliu de Guíxols - el l’obra, discutida no solament com a noveŀla, sinó també des del punt de vista ideològic Va venir a viure a Arenys de Munt l’any 1972, establint-se al barri de Sant Carles de la nostra localitat, a on la polèmica el va seguir en tenir certes divergències amb alguns veïns de la població Però, abans, als anys cinquanta i seixanta havia voltat molt per l’Espanya franquista, coŀlaborant i escrivint per diaris del règim i de la Falange, com: Pueblo o El Adelantado de Segovia. També, participava en actes de la societat clerical de l’època, com quan va fer el pregó a les Bodas de diamante de la fundació del coŀlegi Lourdes de Valladolid Sempre havia dit, però, que creia en la llibertat d’expressió i que no estava d’acord amb la censura del règim franquista. En vàries ocasions havia tingut d’anar a Madrid a defensar alguns dels seus textos censurats per les autoritats franquistes.
propietari de la qual, tenia a més, una benzinera i la fàbrica d’Estomacal Bonet - a on cobrava un duro al mes.
El 1932, amb la República, la família es traslladà a Girona i allà en Josep M. entrà a treballar a una tenda de comestibles de la Rambla. Es va afiliar a les Joventuts d’Acció Catòlica i els diumenges anava pels pobles a fer discursos A 16 anys entrà a treballar de grum a la Banca Arnús, a on va treballar fins que esclatà la guerra i mentre el seu pare feia de conserge a un local d’Acció Catalana. La seva mare li feia llegir en veu alta Pequeñeces del pare Coloma, però, ell d’amagat llegia a Reclus i el seu confessor li va dir que era pecat mortal Aleshores va començar a llegir a Maragall, la Historia de Cristo de Papini o Garcia Lorca. Un dia es va dir a ell mateix: a escriure! I va començar a escriure versos (en català) a la seva mare. Ell, però, en aquella època, no sentia cap vocació literària, ja que volia ser pianista. El seu pare deixà la feina de conserge i va entrar a la Generalitat a la secció de cèdules personals
La Guerra Civil En començar la revolta feixista,el seu pare – que era republicà i ateu - va salvar al bisbe de Girona, el doctor José Cartañà. Aprofitant que treballava a la Diputació, li va fer una cèdula falsa, que deia ferroviario, i vestit de paisà el van pujar a un tren cap a Barcelona, a on el poeta Ventura Gassol va aconseguir posar-lo en un vaixell que sortia cap a Itàlia. Més tard, però, en Josep Maria, tement que a causa de la seva militància ala Federación de Jóvenes Cristianos de Catalunya patís alguna mena de repressió,ell i el seu cosí Josep M Ginés i Pous (1918-2007) també militant de la Federació de Joves Cristians –i futur president de la Cambra de Comerç de Girona – ajudat pel seu familiar Anicet Gironella, que militava en el comunisme, van passar la frontera per incorporarse a l’Espanya de Franco, per Hendaia i Irun, a Sant Sebastià, però, passant abans per Pamplona a saludar al bisbe de Girona Dr Cartañà El 7 de juny de 1937 es van incorporar amb un grup de catalans al Tercio de Nuestra Señora de Montserrat de l’exèrcit feixista i escollí ser destinat a una companyia d’esquiadors amb seu a Panticosa (Osca) que cobrien el Pirineu aragonès Van fer la instrucció al soterrani del Kursaal, amb fusells de fusta A mitjan desembre de 1937 en Gironella, i el seu cosí foren reclamats per l’Estat Major del Cos de l’Exèrcit per incorporar-se al SIPM (Servei d’informació i policia militar). Es convertiren en enllaços esquiadors al port de la Bonaigua, que havia quedat bloquejat per la neu Uns tres cops per setmana feien el trajecte entre Esterri d’Àneu, on
residien, fins a Arties a la Vall d’Aran La seva missió consistia a passar documentació confidencial des de la base d’informació situada a Bossost fins a Esterri, on el servei de policia motoritzada la recollia per traslladar-la al quarter general de Tremp.
El 1938, mentre estava al front, va començar a escriure articles pel diari franquista El Pirineo i el relat, Caballeros en la nieve, que aparegué al setmanari Domingo, sobre les seves actuacions com a membre de l’exèrcit franquista en una companyia d’alta muntanya que vigilava la frontera pirenaica d’Aragó. Allà, va ser on li sorgí la idea d’escriure la trilogia i explicar perquè arribà la guerra, en què va consistir i quines serien les conseqüències Tot això, es clar, des de la seva perspectiva i el seu desig “d’imparcialitat”
La postguerra
Quan acabà la guerra, Gironella pogué presentar-se a Girona com a membre dels vencedors, fer valer aquesta condició i escriure articles que glossaven la victòria de Franco També, en la Girona de la postguerra en Gironella va practicar diversos negocis i es dedicà també, a fer estraperlo. La condició d’excombatent no li privà d’anar a la presó provincial on purgaven les penes els vençuts militarment i a on, sembla ser, no pogué fer cap amic, ja que tots li giraven l’esquena
El 1942 va ser nomenat corresponsal del diari Informaciones de Roma. Va fer una breu estada a Barcelona i va obrir una llibreria de llibres d’ocasió. Aleshores, ajudat per l’industrial Esteve Bachs, també s’embarcà en l’aventura de promoure edicions de bibliòfil que no reeixiren com a negoci i els negocis de llibreter i editor acabaren malament També, vivint a Barcelona es va aficionar a jugar a escacs, que practicava amb un personatge de procedència romana. L’any 1944, va tornar a Girona, a on va muntar la llibreria de llibres d’ocasió “Estudios Arte” al carrer José Antonio Primo de Rivera, que tampoc li acabà de funcionar També, l’any 1946 va
En Josep Maria i la Magda En Josep Maria al seu despatx
néixer el projecte de les “Xilografies Gironines” que impulsaren Jordi Carreras Forest de 20 anys, Josep Maria Gironella i Pous de 28 i Esteve Bachs de 30 Van buscar l’assessorament del folklorista i antropòleg gironí Tomàs Carreras Artau (18971954) i molt especialment de Joan Amades. L’operació va resultar un fracàs econòmic i un cop comprovat que costava molt de coŀlocar els 490 exemplars, molts es van acabar malvenent fins que el temps i la seva raresa els acabaria valorant
L’any 1946 continuava escrivint articles literaris per als diaris i no va ser fins aquest any que va escriure el seu llibre de poemes Ha llegado el invierno y tu no estàs aquí. Aquest mateix any es casà amb la seva xicota, Magdalena Castañer i Portas (1921-2010) natural de Girona i que treballava de telefonista Abans de casar-se, però, havia escrit (en un mes i mig) la noveŀla Un hombre, que va decidir presentar-la al premi Nadal, que va guanyar, però, no va tenir èxit de vendes i se’n van vendre molts pocs.
En Gironella a París
L’any 1948 va rebre un contracte de treball d’una productora de cinema mexicana Soŀlicità el visat de sortida d’Espanya i li va ser denegat per l’Instituto de la Moneda. Aleshores, aquell mateix any, i després d’escriure La Marea, que va ser editada per Revista de Occidente, i que tampoc va tenir èxit de vendes, va decidir marxar, com fos, amb la seva dona a França, quan ell ja tenia 32 anys, amb la intenció de poder adquirir més coneixement i aprendre tot el que li feia falta. Van haver de sortir clandestinament a través de la frontera amb un guia professional. A París la dona havia de cuidar nens i treballar de traductora per la UNESCO i donar classes d’espanyol, perquè ell pogués escriure També, havent llegit que l’abril de 1950 en Gironella havia anat a fer una conferència a Londres, el governador civil de Girona, Luis Mazo, s’afanyà a comunicar al director general de Seguretat el contingut d’una carta que l’escriptor havia enviat als pares i que fou interceptada per la policia i de la qual es deduïa, segons Mazo, que Gironella era: un hombre imprudente i alocado, habiéndose además marchado clandestinamente de España. Se sabe que busca sensacionalismo y motivos literarios sin la menor reflexión ni prudencia.
A París va començar a escriure Los cipreses creen en Dios, la primera part de la seva famosa trilogia Noveŀla que era protagonitzada per la família gironina els Alvear Aquesta primera obre va tractar sobre la preguerra, la segona sobre la guerra i la tercera sobre la postguerra. Tots tres volums, però, des de l’òptica dels vencedors de
la revolta franquista Quatre editorials la van refusar, fins que finalment el 1953 va ser publicada per en Manuel Lara de l’Editorial Planeta i amb la qual va guanyar el premi de Literatura d’Espanya. Va ser el seu primer èxit i se’n van vendre més de dos milions d’exemplars a Espanya i cinc milions a tot el món En Lara va ser el seu editor durant més de trenta anys En principi Los cipreses creen en Dios va ser censurada, però, finalment van canviar d’opinió i es pogué publicar i quan va començar a tenir èxit, el matrimoni Gironella es traslladà a Florència, ja que ell volia conèixer a Papini (l’autor de l’Historia de Cristo), que considerava el seu mestre
Tornada a Girona
La seva dona tornà a Girona el 18 de març de 1952 i ell el mes d’abril, entrant per Portbou. No rebé cap sanció en atenció als mèrits demostrats envers el règim: Como los antecedentes politicosociales del citado José Maria Gironella en relación con el Glorioso Movimiento Nacional son netamente favorables [...] no se ha creido oportuno imponer le sanción alguna por la forma irregular en que realizó su salida de España (segons deia la carta del governador Mazo).
Va marxar a viure a Mallorca l’any 1954 a la seva casa del Terreno sobre la badia de Palma, a on hi va estar dos anys reposant. Tornà a Barcelona a primers d’abril de 1956, a on es quedà a viure al carrer San Elías. Quan va escriure la segona part de la trilogia, Un millón de muertos (1961) començava a patir una greu malaltia, que va superar completament en imprimir-se la tercera part, Ha estallado la paz (1966). Precisament, després de l’èxit econòmic aconseguit amb trilogia sobre la guerra, ell mateix va reconèixer en una entrevista al diari, El Adelantado de Segovia, que havia guanyat tants diners, que no sabia què fer-ne. Va dir que volia fer quelcom en favor dels escriptors joves o dels més grans sense èxit, per ajudar-los I com que no tenia fills, va decidir adoptar cinc nenes índies, dels quals s’ocupava des d’Espanya, sufragant els seus estudis en un coŀlegi de monges espanyoles de l’Índia.
En Gironella a Arenys de Munt
L’any 1970 es traslladà a Arenys de Munt procedent de Barcelona, ja que deia que la gran ciutat era locoide i traumatizante. S’instaŀlà en una torre al barri de Sant Carles, on a l’entrada i plantà uns xiprers, com a homenatge a la seva noveŀla més famosa El 1971 va guanyar el premi Planeta i el 1973 i el 1974 va fer dos viatges a l’URSS, acompanyant al gran jugador d’escacs
argentí Miguel Angel Quinteros, en qualitat d’assessor Va visitar Moscou, Leningrad i la terra on estava enterrat en Tolstoi.
A Arenys de Munt va afegir-se al grup d’escacs del Centre Moral i sovint se’l podia veure al bar de l’entitat jugant amb altres veïns afeccionats a aquest joc Es llevava a les 8 del matí, esmorzava i anava a la llibreria a comprar els diaris (El Correo, La Vanguardia i Le Monde) i tot seguit anava caminant fins a la Gruta de Lourdes. La tarda se la passava llegint i escoltant música, a la nit mirava la televisió.
El 1976 va escriure un article a la Vanguardia, a on feia referència a Arenys de Munt queixant-se del mal funcionament d’alguns serveis municipals i va ser contestat per un veí del poble, però també, per l’alcalde Pere Torrent, en to conciliador. Era molt anticomunista, com van reflectir els seus escrits després d’estar al Vietnam o a la Unió Soviètica en uns dels seus viatges
Practicava tècniques asiàtiques d’autodomini i era un gran aficionat a la música Va viatjar a Turquia, Rússia, Tibet, Índia, Japó, Grècia i Etiòpia, entre altres nacions del món. Era un gran aficionat a filmar, amb la seva càmera de 8 miŀlímetres, i filmava per tots els països exòtics a on viatjava Coŀleccionava capses de llumins de tots els països del món Gran aficionat, també als esports, com: el gimnàs, el tenis, el futbol o la natació, però, no li agradaven els toros. Fumava cigarrets negres amb filtre en un broquet (boquilla).
Respecte a la religió, en Gironella, de jove era molt creient, tot i que no va suportar el seminari, però, ja de gran va dir en certa ocasió, quan un periodista del diari Pueblo li va preguntar si era
religiós, va contestar: Si por ser religioso entendemos la búsqueda de una Verdad, sí lo soy Ando buscando una Verdad con el entusiasmo con que tú buscas que el prójimo te cuente su vida para publicarla en Pueblo
Amb relació al fet d’escriure en castellà va declarar a un periodista l’any 1983: he escrit poesia en català durant la meva joventut, però, si continuo escrivint en castellà és perquè el bilingüisme em fa por, ja que molts dels qui ho han fet han acabat escrivint malament les dues llengües També haig de dir que el castellà el trobo molt més ric que el català. El castellà em sembla un piano de cent tecles i el català només de setanta o vuitanta. Gairebé sempre signà amb el nom de José, però en els últims anys de la seva vida signà amb el de Josep i va escriure en català en articles del Diari de Girona o a l’Avui, el primer va ser al diari de Girona el 1991. Una d’aquestes escasses ocasions,també, la tenim a Arenys de Munt, quan escrigué en la presentació de la Breda de Plaça de l’any 1981 una poesia molt reeixida en català i amb la signatura del seu nom també en català Era simpatitzant del PP i enemic dels partits d’esquerres i dels independentistes El 1998 es traslladà a viure a Arenys de Mar i allà escriví els seus tres últims títols de la seva bibliografia: Las pequeñas cosas de Dios, El apocalipsis i Por amor a la verdad. Va morir el 3 de gener del 2003 i la seva dona, Magda Castanyer, el mes de maig del 2010
Elies Surroca i Campàs
VELLESA
En anteriors publicacions he fet comentaris i reflexions sobre la 3a edat. En aquest article parlaré sense maquillatge, de la “Vellesa”.
No és fàcil fer-se vell/a Ningú n’ens ensenya
El temps passa per a tothom, i ràpid Ho comprovarem també en nosaltres mateixos. Hem d'acceptar que tot s'acaba. Fins i tot la vida.
La veterania ens ofereix una reflexió que només s'assoleix amb la vivència dels anys.
Ens estem tornant més prudents i una mica conservadors
Cada dia necessitem menys per viure. Ja no pensem comprar-nos un pis, canviar de cotxe, ni comprar nous vestits. La salut tampoc ens permet donar-nos un banquet cada dia.
A poc a poc, anirem substituint el cotxe pel bastó, el caminador o la cadira de rodes
Els diners cada dia són menys importants per a nosaltres. El que realment ens importa és la salut.
Ens arribem a creure molt importants i gairebé imprescindibles a la feina, les activitats i les responsabilitats. El temps ens ha demostrat que hem anat sent reemplaçats
Els nostres punts de vista i opinió ja no són importants, i ja no participem en gaires decisions.
Som una generació que la societat ens ha anat apagant la veu. Però encara tenim molt a dir.
Sempre hem tingut una força física acceptable. D'aquí un temps anirem necessitant suport per
moure'ns.
Sempre presumíem que teníem bona memòria, i ara, ens comença a fallar.
La tecnologia evoluciona amb celeritat, i ens sentim desbordats i desactualitzats.
Ens arribem a creure autosuficients, i acabarem necessitant ajuda per vestir-nos, menjar, banyar-nos,
Els nostres passos són més lents perquè carreguem amb un nen, un jove i un adult, i amb la motxilla de la nostra pròpia història.
La majoria estem “enganxats” a unes quantes pastilles.
A certes edats és més possible que ens tornem hipocondríacs.
De vegades, descurem la higiene i la cura personal.
Amb més freqüència que abans, els nostres ulls s'humitegen. Són molts els records.
La nostra generació va trencar estereotips i vam aplanar el camí per als que han vingut després
L'edatisme (l'origen de la soledat no escollida) és una terrible malaltia
Se'ns va evidenciant l'edat:
La pell s'arruga i es torna flàccida.
Els cabells es tornen blancs.
El nostre caminar és més lent i dificultós.
Fa temps que les ulleres són la nostra companya fidel i silenciosa.
L'oïda comença a fallar-nos.
Visitem el dentista amb més freqüència.
És lògic que tinguem por que les nostres mans no responguin, que a les nostres cames els costi més portar-nos i que el nostre cap perdi facultats
No tenir obligacions laborals, i per tant no haver de sotmetre'ns a uns horaris, ens pot provocar que caiguem en un excés de descans i acabem sent presoners de la passivitat
En aquest capítol he fet unes reflexions reals sobre la Vellesa. En el proper capítol faré unes recomanacions i suggeriments positius perquè ens ajudin a tenir una vellesa amb la millor qualitat de vida possible
Carles Rodríguez Escriptor - Humanista
Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.
El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».
Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes
L’APLEC DEL DILLUNS DE PASQUA
El pastor sempre ha de fer olor d’ovella. Papa Francesc.
En aquell temps la llera de la nostra riera era un eix de comunicació important dels dos Arenys
Un dia, força especial era l’aplec de dilluns de Pascua on el parc era ple de gom a gom de gent d’arreu de la comarca. Recordo multitud de grups de foresters que venien en tren per enfilar tot seguit riera amunt on els vianants no tenien cap obstacle per fer el camí, tot xino-xano, de vora mar fins més amunt del nostre parc de Lurdes i la gruta.
És per això que després de molts anys tornar a revifar aquelles sensacions en feia molta gràcia.
La noticia a primera hora del matí m’agafa amb el pas canviat, calen uns segons per digerir el que dein a la ràdio, una trista comunicació, que encara d’esperada ha estat desgraciadament també molt sobtada, el traspàs del Sant Pare. Un home bo, entre altres coses, molt treballador que ahir va beneir els fidels en el Diumenge de Glòria des de Roma per tot el Món.
En Jorge Mario Bergoglio, professor de literatura i psicologia, com bona gent i un gran futbolero, amic de Messi i Maradona, com de totes aquelles persones que miren amb el cor
Tenint presents els temps turbulents que vivim caldrà que el nou CEO és calci les Sandàlies de Pescador per estar sempre atent per la possible visita del Llop.
Arenys, però tenim un bon representant,que crec amb el temps, participarà en la elecció del Papa.
Joan Puig i Pont
EL MES DE LES FLORS
Quan el maig ha arribat esclaten totes les flors, poden deixar-te encisat la simfonia d’olors.
Això dona una alegria que et fa exultar per dins estaries tot el dia passejant entre jardins.
El primer que hem trobat és el Dia del Treball que enguany hem celebrat protestant amunt i avall
Encara que sigui el maig no tot són flors i violes, presenten EROS a raig fins i tot a les escoles.
Des de la nostra infància la portem a dins del cor la mare amb constància ens cuida plena d’amor.
Ara que som més grans la família, que no para, reuneix tots els germans en el Dia de la Mare.
Desprès de fer-l’hi un petó ella està emocionada l’hi cantem una cançó, és una grata jornada
El tretze s’hi trobarà el dia de la Mare de Déu, cap a Fàtima anirà qui en miracles creu.
Tenim un fruit saborós que es cull a la primavera molt vermell i olorós que tota la gent espera.
La maduixa és un fruit bell pots collir-la de la mata i posar-l’hi moscatell o preparar-les amb nata.
Un somriure hi dibuixes quan a la Fira t’adones que comprant les maduixes són del Maresme les bones
Ja la sang se’ns altera neixen els nous amors per això tothom espera que arribi el mes de les flors.
Pere Marpons Colomer
APRETEM
Portem 2 anys (mitja legislatura) de govern d’ERC+CUP i les promeses electorals es troben “el més calent, l’aigüera”, enfangades a la poca credibilitat del “SEGUIN TRANSFORMANT ARENYS DE MUNT” sense cap pas ferm amb poques decisions pel compliment del: 01 Nou CAP més ben dimensionat -02 Nova Residència Municipal per a 70 persones. -03 Habitatge assequible per a joves. -04 Reformes integrals de carrers,... i d’altres.
Tot plegat un engany més de la política mediocre de l’actual govern de coalició que ni tan sols han començat a solucionar la modificació del planejament de la UA-10. (Can Globus), ni a convocar un concurs proposat per l’arquitecte Marc Trepat del despatx B/TA, ni encarregar el servei de Residència, ni fer passos a INCASOL pels habitatgesassequibles/sostenibles, ni per cercar solucions per l’aparcament soterrat del Nou Eixample, ni explicar com serà el finançament pel projecte estrella d’ERC, ni quines subvencions supramunicipals tindrem; això sí, amb molts discursos retòrics//grandiloqüents a Ràdio Arenys de Munt, a les xarxes socials, als Consells de MEDI AMBIENT (12/03/2025) o al d’URBANISME (20/03/2025), etc.
Mentrestant es continua radicalitzant/malversant els diners públics amb collonades i acumulant Romanent de Tresoreria (superàvit) de 5.144.023,56€. (Informe liquidació Pressupost 2024, data 28/02/2025) que no se sap el per a què s’utilitzarà ni com es distribuirà amb el vist i plau de la irresponsabilitat de la CUP que tot ho assumeixen des dels dèficits de l’Empresa Pública Gusam, fins a les despeses innecessàries.
Es evident que cal que partits polítics, els jubilats arenyencs, l’Esplai, la Residència d’Avis, Creu roja, Càritas, Radars i totes les persones mobilitzades, ens emplacem per APRETAR i EXIGIR amb valentia per aconseguir que es compleixin els compromisos i no es perdi més temps fent volar coloms que no tenen ales
Com deia Pierre de Cobertein: “Veure-hi lluny, parlar clar i actuar amb fermesa” .
“Les mentides tenen les cames molt curtes”–JSC-
Xavier Oller
Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions
El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia».
Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Assemblea Arenys de Munt
L’ESCOLA NO ES TOCA
D’ençà del Primer d’Octubre, els partits independentistes van com els crancs. No paren de recular davant la piconadora de l’estat espanyol, que aprofita per anar arrasant qualsevol mostra de catalanitat, via judicial o ministerial.
Ha estat evident com el president Illa s’ha escarrassat en esporgar la diada de Sant Jordi de qualsevol reivindicació nacional, però els recents atacs a l’escola catalana estan passant més sibiŀlinament
Per una banda, la Generalitat més espanyolista de la història diu amén a la reforma del batxillerat que ve imposada pel PSOE des de Madrid. Una reforma molt criticada per la comunitat educativa perquè entre altres disbarats estableix que la literatura catalana sigui una assignatura optativa. És a dir, de menor importància.
D’altra banda, el TSJC continua la seva croada per fer-nos empassar el 25% de castellà a les aules. El passat mes de març, va anuŀlar les instruccions d’Educació que vetllaven pel català a les escoles, tot dient que marginaven el castellà Ves per on!
Ja vam denunciar que la Llei de Política Lingüística impulsada el 2022 per Pere Aragonès i pactada per ERC, JUNTS, PSC i COMUNS, no pararia els peus als atacs judicials a la immersió lingüística. Ans al contrari, deixava entrar la guineu al galliner. I ara el TSJC, que la va dur al Tribunal Constitucional, la fa servir quan l’interessa per argumentar la discriminació del castellà.
S’augura una sentència del TC gens favorable i es diria que els partits independentistes ja donen la batalla per perduda, tot confiant que si es porten bé,Espanya serà benèvola Si ells no defensen l’escola, ho haurem de fer nosaltres al carrer
Per una escola catalana i en català: INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Centre de Formació d’Adults Enric Camón
SENYALS DE CANVI
De març ençà, la primavera ens saluda enjogassada. Una estació –per se– curulla de canvis Certament, enguany anem gaudint d'un totum revolutum: la meteorologia se'ns revela consentida Al seu torn, Can Camón també enceta un període de canvis De fet, això quedava ja reflectit en l'actual tríptic dels cursos (The Signal, John William Godward).
Des que formem part de GUSAM (setembre 2016) que no s'havia encarat a penes una remodelació a fons del servei. Una tasca que implicarà actualitzar els documents base del nostre proveïment. En aquest sentit, parlem
nostre proveïment. En aquest sentit, parlem de distints pilars. A saber: el pressupost (caldrà ajustar-lo a l'hora present), l'encàrrec de servei (professorat, cursos i novetats s'hauran d'entrellaçar –bo i oferint– una mirada llarga) i l'ordenança fiscal (preus, descomptes i gratuïtats hauran de beneficiar un alumnat cada cop més divers).
Així doncs, se'ns gira feina. Una comesa encapçalada per un equip de persones, les quals segueixen confiant en una formació d'adults –de qualitat– en el nostre poble. Mutatis mutandis: ho farem possible!
Escola Sant Martí
LES TRADICIONS CATALANES ARRIBEN A EDUCACIÓ INFANTIL
Els petits de l’Escola Sant Martí, aquest curs hem fet un viatge emocionant pel món de les tradicions catalanes. El primer que vam fer és posar nom a les nostres aules:
Els castellers
Els timbalers
Sant Jordi
La Patum
Els correfocs
Cada grup ha pogut aprofundir en el significat i la riquesa d’aquestes tradicions, descobrintles a través de contes, les cançons, les músiques, activitats plàstiques i jocs.
Per carnaval, cada grup es va disfressar del nom de la seva classe, I al matí de divendres, vam sortir a fer una passejada pels carrers del poble i acabant amb un espectacle infantil a
l’Eixample.
Finalment, al llarg d’aquest segon trimestre, hem treballat un projecte molt especial pels nens i nenes: “Els gegants”. On hem pogut conèixer de prop els gegants del nostre poble, hem visitat un espai de creació de gegants i capgrossos, i hem fet una cercavila.
Donem les gràcies a la colla gegantera d’Arenys de Munt per explicar-nos la història dels nostres gegants, la coŀlaboració de les gralleres de la colla gegantera de Caldes d’Estrac pels tocs de gralla i d’una família que ens ha mostrat alguns capgrossos de Premià de Mar.
Estimar la cultura també es fa des de ben petits.
Escola Sobirans
Conscienciació Ambiental: Aprenentatge Blau
La preocupació pel Medi Ambient és un dels pilars del projecte educatiu de la nostra escola, que es defineix com a escola verda des de l’any 2006. Treballem l'aprenentatge curricular a través del nostre entorn natural i els espais verds de l'escola. Ara, conscients de la importància de l'aigua, hem iniciat activitats blaves, ja que no hi ha verd sense blau Hem realitzat diverses activitats per conscienciar sobre la neteja de les rieres i la biodiversitat del nostre entorn
Algunes d'aquestes activitats són projectes verticals, on coŀlabora alumnat d’I3 a 6è , com ara la realització d’unes jornades blaves que farem el mes de juny D’altres són activitats en diferents cursos, com per exemple, la sortida al Port d’Arenys que va realitzar l’alumnat de 5è. L’objectiu d’aquesta sortida era endinsar-nos en el coneixement de l’entorn marítim privilegiat que tenim, observant-ne, de prop, les instaŀlacions i infraestructures i el seu funcionament. Vam poder veure els diferents tipus de vaixells de pesca (arts menors, arrossegament i encerclament), distingint les parts dels vaixells i diferenciant-los entre si, alhora que els anàvem relacionant amb el tipus de peix que es pesca amb cadascun d’ells. Vam descobrir la “Rosa dels Vents” i els que més ens afecten per la nostra posició. Vam visitar la llotja i ens van explicar el funcionament de la subhasta del peix i quin és el procés des que és pescat fins que arriba a casa nostra. Finalment, vam poder visitar un espai dedicat a la restauració d’embarcacions de fusta, a càrrec de l’alumnat d’un grau de Formació Professional
Activitats com aquestes ens engresquen a seguir treballant per una consciència global del mediambient!
QUI PAGA ...
Hi ha una dita catalana que diu: “qui paga, mana” però això, només és una faŀlàcia, una anomalia de la realitat quan fa referència a l’Administració Pública perquè són els vilatans qui assumeixen econòmicament les despeses de la institució (impostos, -taxes,pressupostos, -Renta ), i NO manen res, mentre que a l’hora de la veritat qui decideix i fa funcionar la maquinària municipal NO són els vilatans, sinó els funcionaris d’alt standing (secretaria, -intervenció, -tècnics, -policia...) amb el vist i plau del govern de torn I amb un sistema de normes burocràtiques que només entenen ells que fa casi impossible desbrinar l’entrellat.
Un poble NO funcionarà correctament ni evolucionarà si no participen els ciutadans mobilitzats, les entitats que coŀlaboren per donar sentit al poble, els joves amb la seva empenta, la gent gran amb l’experiència, els treballadors que proporcionen qualitat, el comerç de proximitat que innova, l’administració publica burocratitzada que apliqui productivitat i objectius, i uns politics que es dediquin a servir, no ha servir-se i dediquin el temps i diners a escoltar i simplificar les funcions administratives.
No és veritat que qui paga mana si no hi ha Participació ciutadana, si no tenim Transparència real, ni Informació pública assequibles, ni Comptes de resultats entenedors, ni Extractes mensuals de despeses, ni poder de planificar el futur, ni prioritzar les necessitats ciutadanes, ni exigir el compliment del PAM. Només tenim el Dret de pagar i callar.
No es pot viure a “salto de mata” funcionant i gestionant com en la dècada passada sense previsió ni debat, amb poc respecte per als vilatans sense comptar amb ells en els afers que afecten les seves butxaques. Com va dir Lincoln “Es pot enganyar a tothom un cert temps, es pot enganyar alguns molt de temps, però NO es pot enganyar a tothom tot el temps”
QUI PAGA, NO MANA i denigra i menysprea al qui PAGA!!
ADM
Junts per Arenys de Munt
EL CENTRE CIVIC NO COMPLEIX ENCARA LES MESURES DE PREVENCIÓ I SEGURETAT EN CAS D’INCENDI
A Junts per Arenys de Munt no deixa de sorprendre’ns que el Centre Cívic sigui un constant cúmul de despropòsits, bàsicament focalitzats en temes de seguretat, com són les mesures antiincendis, que s’han hagut d’anar resolent en el decurs del temps.
Després d’haver preguntat al govern en el ple del’Ajuntament del 25 de gener d’aquest any i mostrat la nostra estranyesa que el Centre Cívic no estigués en ple funcionament,-un cop sabíem resolt el tema de la cortina i porta tallafoc que no complia normativa de resistència al foc-, i quan la resposta de l’alcalde i del regidor d’Equipaments va anar dirigida bàsicament en què mancaven els panys inteŀligents per poder obrir les portes i altres qüestions menors, de rebot ens hem assabentat que l’empresa ADDIENT, entitat coŀlaboradora de l'Administració en l'àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d'incendis en establiments oberts al públic, resulta que no va emetre informe favorable per deficiències detectades al Centre Cívic
Constatem que no s’havia previst, entre altres observacions, una cosa tan bàsica com la necessària i exigida pressió d’aigua dels hidrants del sistema antiincendis per a un local de les característiques del Centre Cívic,
sobretot quan des del propi Ajuntament és sabut que la pressió de l’aigua del nucli antic no resolt aquest tema. Tota aquesta falta de previsió fa que a hores d’ara no es disposi d’una valoració positiva de l’ECA i per tant no es pugui obrir.
L’únic ús que se’n fa del Centre Cívic és per part de l’Escola de Música, que tot i ser una entitat privada, és responsabilitat de l’Ajuntament cedir-li un espai amb les correctes autoritzacions i cessions i més encara si són sobre seguretat
No entenem tampoc el silenci d’aquest govern envers l’oposició, quan hem preguntat i ens hem preocupat sobre tot el relacionat amb el Centre Cívic.
Tampoc entenem que un Ajuntament faci complir normatives als seus ciutadans i ell acabi deixant obrir el Centre Cívic sense els permisos ni les inspeccions passades.
Demanem que l’equip de govern es posi les piles i solucioni d’una vegada tota aquesta problemàtica, on no té cap sentit tantes errades i retards en un edifici que és municipal i que es pressuposa que l’Ajuntament coneix totes les normatives i situacions que l’envolten.
CUP Arenys de Munt
ALERTA! ESTEM EN RISC?
La conca de la riera, els rials i els torrents d’Arenys són el senyal d’identitat i l’eix en què s’han configurat els dos Arenys. Cursos d’aigua intermitents que han carregat els aqüífers, han renovat les terres agrícoles i han regenerat les platges Al seu voltant han crescut els pobles, condicionats per una orografia accidentada i la perillositat de les rierades També s’ha configurat la xarxa viària Amb més o menys encert s’han assumit riscos de manera tradicional, s’han preservat alguns trams on encara podem passejar sota la vegetació de ribera o s’han creat infraestructures, canalitzacions, cobriments i basses de laminació.
Tradicionalment, hi havia una consciència tant dels valors com de la perillositat de les rieres. Els episodis d’inundació han estat periòdics amb algunes tragèdies i, tot i condicionar el creixement urbanístic, s’ha construït enmig de rials i torrents i posteriorment s’han soterrat, com la riera Existeixen veritables punts negres d’alt risc a Arenys de Munt i, en canvi, la consciència de la perillositat ha baixat perquè, per una banda, els soterraments invisibilitzen, en part, les rierades, però també perquè les noves generacions i les persones nouvingudes la desconeixen.
El gran perill és que es desbordin els cobriments, especialment dels rials La riera de Sobirans té una bassa de laminació que actua com a mitigadora i és més improbable el seu desbordament des de la capçalera, però, en canvi, els rials, encaixonats, poden desbordar-se amb grans volums d’aigua i amb obstacles com despreniments de roques o vegetació o arrossegament de
vehicles. Aquests molt probables desbordaments també es poden expandir a la riera perquè és l’eix de la conca. L’escalfament global, amb l’augment de la virulència climàtica, el creixement urbanístic i la impermeabilització de la conca són factors que augmenten la perillositat
Davant tot plegat cal renovar els plans d’emergència i prevenció; cal aturar el creixement urbanístic en zones inundables, però també en espais en què la construcció augmenti el risc d’inundabilitat conques avall; cal preservar tot el sòl agrícola i els espais naturals; recuperar sòls permeables que infiltrin els pluvials; salvaguardar el patrimoni de marges antics... Moltes mesures on l’aportació i participació de veïns i veïnes és imprescindible. També cal autoorganització popular, recuperar o actualitzar elements tradicionals com eren les posts a les portes de les cases o les grans portes amb obertura cap enfora per evitar la inundació dels interiors
La catàstrofe del País Valencià, ha encès les alarmes i les administracions tenen l’obligació de modificar plans d’emergència i polítiques urbanístiques. També la població cal que sigui activa i participi activament prenent consciència de riscos i fent aportacions a partir del coneixement del territori per tal de proposar mesures preventives Per tot això, des de la CUP hem iniciat la confecció d’un document de treball obert a tothom amb mesures preventives que presentarem el divendres 16 de maig. Us convidem a venir i aportar els vostres coneixements i propostes que posteriorment farem arribar a l’Ajuntament.
Associació de Puntaires d'Arenys de Munt
MONTSERRAT INSPIRA
Els passats dies 29 i 30 de març, l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt vam estar representades en els actes per tot un any per commemorar el MIĿLENARI del MONESTIR de MONTSERRAT, amb un taller de demostració pedagògica de la Tècnica de Ret fi A la tarda es va inaugurar una Exposició de Puntes “MONTSERRAT INSPIRA” amb puntes de la icona de Montserrat. L’endemà, dia 30, vam participar, conjuntament amb les 500 puntaires dels Països Catalans,a la Trobada de Puntaires organitzada per l’Associació de Puntaires de Catalunya (ACP) a la Plaça central habilitada per donar constància i expressió al Miŀlenari.
És una satisfacció per a Arenys de Munt i per a les puntaires de l’Associació que puguem explicar a les noves generacions la nostra participació a tan solemne acte que aporta una realitat, un compromís, una categoria i un ressò al nostre municipi que sempre ha estat una “Vila catalana de puntaires” i que volen continuar representant aquesta identitat que tant ha identificat a les nostres puntaires i al nostre poble.
Arenys de Munt mantenim una tradició artesanal centenària que ens representa i que, com altres tradicions distintives, perduren en el temps per engrandir el patrimoni cultural d’un poble en continua expansió Els actes de la participació a Montserrat varen ser una afirmació del que representa una artesania que vol continuar mostrant un art que contínuament va evolucionant en inspiració, però que no perd ni els orígens ni les arrels d’aquelles dones que dedicaven un temps diari a treballar al coixí per elaborar la tasca d’ajudar a mantenir la família. Unes dones que estimaven la feina i la terra dels avantpassats que volien mantenir per millorar un poble amb idiosincràsia per no estancar-se a ser un poble qualsevol. Unes dones que ens varen transmetre els seus coneixements i el seu amor per les puntes i que nosaltres volem deixar a les noves generacions perquè puguin engrandir la tradició de l’autèntic Arenys de Munt
La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt
Contes des del Projecte RADARS
CASCAVELLS
Caminava amb els peus nus per damunt dels camps segats. Els rostolls em punxaven com agulles les plantes dels peus, endurides per les passes que havia donat fugint de mi mateixa Quan anava descalça pel bosc, el cruixit de les fulles seques em reconfortava. Em proporcionava l’energia necessària per continuar vivint Pertanyia a la terra, la que em donava força
Només tenia vint anys i ja pensava que la vida no era tendra per a mi. Teniael cor amarat de punxes. La cabana al mig del bosc era el meu refugi Em sentia protegida amb l’arbreda al meu entorn Ningú que em digués res. Jo sola amb la meva tristor.
Esperava impacient per veure el regal que m’havia portat el meu amic Sergi del seu viatge d’estudis a les piràmides Va resultar serun instrument que els pastors del desert porten dins el sarró per acompanyar les ovelles.
Un objecte bellíssim: una peça de la qual penjaven una successió de cascavells de diferents mides. Estaven rústicament lligats a diverses cordes trenades en un cuir fi que desprenia un perfum amarat de terres llunyanes En sacsejar la peça amb un lleu moviment, es produïa una simfonia composta pel vent del desert, la pluja d’arena, la calor del sol miŀlenari i la frescor de la rosada
És preciós, Sergi
Està fet a la teva mida, Agnès. Recordes que et vaig prometre canviar-te la vida? Això t’ajudarà a oblidar les males experiències Les nits en soledat deixaran d’amoïnar-te per a sempre Està pensat per fer-te feliç.
Quan vaig arribar a la casa del bosc, ja vesprejava. Emocionada, vaig penjar l’objecte a l’encanyissat del petit porxo, davant la finestra Era un regal preciós i calia gaudir-lo i esperar els seus efectes. Volia que el vent càlid de final d’agost el fes sonar. Vaig entrar a casa, vaig obrir la finestra de bat a bat i tota nua em vaig estirar damunt del terra de fusta Observava l’instrument detingudament. El silenci que regnava era amorosit per la música suau dels cascavells que m’acaronava la pell La brisa de l’hora baixa feia gronxar l’instrument que deixava anar una melodia que se’m filtrava pels porus de la pell. El vent que bufava m’acostava l’olor del desert i, si tancava els ulls, podia notar la serenor de les dunes De mica en mica,els mals records s’anaven esfumant La preciosa música se’ls enduia lluny de mi. La pau es palpava per tota la casa.
Vaig entrar en un sopor perfumat Vaig caminar amb els peus nus entre dunes a mitjanit sota un cel esquitxat de llums, tantes com no n’havia vistes mai. Vaig començar a ballar i giravoltar enmig del desert a la llum de la lluna Em vaig omplir de l’aroma de l’arena calenta Vaig seure sobre la sorra daurada i em vaig cobrir amb un mantó.
Em gronxava amb parsimònia i m’abraçava els genolls notant l’escalfor de la sorra sota les plantes dels peus Davant meu, un ramat d’ovelles descansava al voltant d’un oasi Sentien el ressò de l’instrument cridant la immensitat del desert. De cop i volta, el cel es va tornar de color gris plom i una tempesta ferotge va esclatar enmig de la llum serena del capvespre Els picarols ballaven furiosos sota l’encanyissat i es va fer de nit. Un tro va ressonar fort i un llamp va caure molt a prop sacsejant la casa. Solament es podia sentir la natura enfurismada, i la música dels picarols Estava meravellada per la magnificència dels esdeveniments. Estirada damunt del sol de fusta calenta, podia percebre l’electricitat de la terra esborronant la meva espatlla, el vent alleugerant el meu cos i els meus ossos sacsejats per l’estranya música. Em vaig posar dempeus,però noem podia bellugar. Estava palplantada mirant a fora, en plena fosca i xopant-me d’aigua amb les ràfegues de pluja que entraven per la finestra. Mai havia sentit tanta pau. Notava el rostre serè. De sobte, una força, em va arrossegar suaument fins a treure’m fora de casa Un pessigolleig em feia sentir com el cosanava creixent, i, a poc a poc, es va anar fent ample, aspre i fort del color de l’escorça. Sentia una escalfor a la nuesa dels peus mentre s’anaven incrustant dins la terra molla Els meus dits creixien i s’ensorraven lentament sota la terra molla. Es convertien en arrels que s’enfonsaven dins el mantell de fulles Els braços, ballant al bressol del vent,se m’allargaven i es multiplicaven De la punta dels meus dits hi penjaven cascavells que ballaven amb harmonia,ressonant suaument. Vaig començar a estimar-me la pluja i el vent que embolcallava el preciós jardí al mig del bosc Avui, l’ombra del meu fullam cobreix la casa i acull les flors que neixen al llarg de la primavera. Durant l’estiu, protegeixo la rosada que refresca la gespa A la tardor,perdo les fulles i tremolo de fred esperant que me’n neixin de noves. Quan arriba l’hivern, recordo coses antigues i les congelo perquè no em facin mal De vegades, me’n recordo d’en Sergi com en un somni Puc sentir la seva veu llunyana i les branques que s’omplen de música, es balancegen suaument. Penso en les coses que em contava abans de partir cap al desert, quan em va prometre portarme un regal que em canviaria la vida i m’esborraria les angoixes per a sempre.
Han passat els anys i he anat envellint guarint la cabana que em va acollir de les tempestes i dels llamps Al meu amic, li han anat caient els anys igual que a mi. Cada canvi d’estació, ve a asseure’s a la meva ombra,i junts, recordem els vells temps.
Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS
|Entreteniments
EL SODOKU DEL MES
LES SOLUCIONS
JANA JUAN JANÉ, 8 anys
FELICITATS!
Nenes i nens que fan anys aquest mes:
ROC CÓRDOBA GALOBART, 11 anys
Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament Et felicitarem fins els 14 anys
La imatge del mes
Dijous Sant, 17 d’abril, l’esbart tornà a oferir la Moixiganga, la representació dansada de la passió de Crist.
