LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT
UNA ESTONA AMB JOAN PERA
pàg 08 pàgs 04 i 05 MARÇ, DOBLE SESSIÓ DE CINEMA
NOVA SECCIÓ: GRUP
Espectacle emmarcat dins la campanya
“Cap Butaca Buida”. Vine i ajuda’ns a omplir el Centre! Dissabte 22 de març
pag. 06
IV JORNADA SOLIDÀRIA PER LA CURA DE LA LEUCÈMIA INFANTIL
pàg 14
CLOENDA DEL CENTENARI DE LA GRUTA DE LOURDES DE SOBIRANS pàg 15
02/ Continguts
03/ Del Centre
09/ D'Arenys, casa de la vila
14/ D'Arenys, gent i societat
17/ D'Arenys, esports
19/ De la Parròquia
22/ Del temps
23/ Mirant el cel
24/ Paisatges poètics
24/ Biblioteca
25/ El llibre del mes
26/ Calendari
27/ Cartellera
28/ Recordant a...
31/ El racó de l'humanista
32/ Opinió
36/ La Bústia
43/ Entreteniments
44/ La Imatge del mes
DL B 2608-1994
DL B 2608-1994
editada per:
Centre Moral d'Arenys de Munt
Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral cat batec@centremoral cat www centrearenysdemunt cat
Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h
06 17 14 04 07 08
| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona.
| Fotografia portada:
| Publicitat: centre@centremoral cat (des de 15 euros)
| Impressió:
Bé, quan rebeu el Batec encara no, però faltarà ben poc. El mes de març obre la porta a una època lluminosa per al Centre. Sobretot, perquè el dia 19 celebrem la festivitat del nostre patró, sant Josep. Patró així mateix de fusters i artesans, fet que ens agermana d'una forma bonica amb aquests oficis perquè també som, al capdavall, artesans de la cultura, intentant que cada dia, de mica en mica, amb els recursos sempre al límit, la cultura arreli i floreixi per a tots els socis i els convilatans que encara no saben que ho seran.
Com sempre, la nostra millor recepta per a celebrar sant Josep és dalt l'escenari, oferint-vos espectacles ben atractius. Aneu reservant les entrades que s'exhauriran!
El primer serà el dissabte 8, amb el fantàstic mag (i bon veí nostre!) JOAQUÍN MATAS Màgia de primera, clàssica, de tota la vida però a una velocitat vertiginosa. En Joaquín és actualment un dels mags més reputats d'Europa i aquesta és l'ocasió per veure'l de ben a prop. Un espectacle amb passi d'or!
L'altre gran mite que pujarà al nostre escenari, en aquest cas el dissabte 22, és l'estimat JOAN PERA, que ens oferirà el seu monòleg Una estona amb Joan Pera Tota una vida dedicada a l'espectacle, revisionada amb molt bon humor per un dels mestres del teatre català. És un cant al goig de viure.
Però això no és tot, ja que segueix la programació habitual de cinema per als més petits, el cicle CineXics. I per als grans, dins del Cicle Gaudí, el film que no podia faltar després de l'èxit de Marco: El 47, la multi premiada peŀlícula protagonitzada també per l'Eduard Fernández Això serà el dia 9
I si tot plegat us sembla poc, cap a finals de mes, el dissabte 29, ara ja en plena primavera, el concert conjunt de Veus de Munt, l'Esbart Dansaire i la Banda Biruji, amb un objectiu més que bonic: recaptar fons per a l’Associació Mireia, l'Estrella que més Brilla.
Si teníeu pensat sortir a cercar cultura lluny de casa, aquest mes, feu-nos cas i quedeu-vos al Centre Perquè el Centre és viu i és viu però sobretot, és casa vostra BENVINGUTS i FELIÇ DIADA DE SANT JOSEP!
Marc Sansa En nom de la Junta del Centre.
Dissabte 8 de març a les 20 h del vespre en Joaquín Matas ens oferirà un show de màgia espectacular!!!
Trucs sorprenents, jocs de mans increïbles i moments plens de misteri que deixaran el públic bocabadat. Ideal per gaudir amb amics o en família.
No t’ho pots perdre!
Diumenge 9 de març a les 18:30h a la Sala Gran del Centre.
El 47 és la inspiradora història real d’un home, un autobús i el destí d’un barri
Fart que l’Ajuntament de Barcelona els digués que el transport públic no podia arribar al barri de Torre Baró perquè els carrers eren massa estrets i insegurs, Manolo Vital, un dels seus veïns i conductor d’autobús a TMB, es va proposar demostrar, al volant de El 47, que les autoritats s’equivocaven.
Direcció: Marcel Barrena. Durada: 110 min. Gènere: Drama. Qualificació: No recomanada per a menors de 7 anys. Intèrprets: Aimar Vega, Betsy Túrnez, Carlos Cuevas, Clara Segura, Eduard Fernández, Oscar De La Fuente, Salva Reina, Vicente Romero, Zoe Bonafonte
Premis Gaudí: Millor peŀlícula. Millor protagonista masculí – Eduard Fernández. Millor direcció de producció. Millor actriu secundària – Clara Segura. Millor vestuari. Millors efectes visuals. Millor maquillatge. Premi especial del públic a la millor peŀlícula
Premis Goya: Millor peŀlícula. Millor actor de repartiment – Salva Reina. Millor actriu de repartiment – Clara Segura Millor direcció de producció Millors efectes especials
L’osset Petzi i els seus amics, el pingüí Pingo i el pelicà Riki, es passen el dia junts i s’estimen molt. A partir de la primera aventura, en què coneixen l’Almirall i marxen amb el vaixell, la Mary, a córrer món, coneixeran amics i viuran experiències i coses que fan riure i fan tendresa. L’amistat (la bondat de fer les coses junts), la sorpresa (el món és gran i les coses i les criatures que l’habiten, molt curioses) i el descobriment (ajudar els altres – com ara els ous de les tortugues- pot ser l’aventura més gran) són el fil conductor de les seves trames senzilles L’estructura en episodis de dotze minuts permet de mantenir l’atenció de fins als més petits i petites Recomanada a partir de 3 anys.
Passaport CineXic: Vine a taquilla el dia de la projecció i et donarem el passaport i el gomet del mes de març!
Diumenge 30 de març a les 18:30h a la Sala Gran del Centre.
Teresa és modista. Coneix Samir, el fruiter, que en realitat és un gran sastre que va haver d’emigrar del Pakistan. Enric, en plena crisi vital, torna al seu poble per assistir al funeral de la seva àvia i descobreix la relació que ella tenia amb Samir.
Direcció: Sergi Miralles
Durada: 116 min
Gènere: Comèdia dramàtica
Qualificació: No recomanada per a menors de 7 anys
Versió: Versió original castellà i valencià
Intèrprets: Aïda Ballmann, Carlos Francino, Jordi
Ballester, Kandarp Mehta, María Maroto, Neus Agulló
Cos de text
Diumenge 30 de març a les 17:00h a la Sala Gran del Centre.
La Cathy té un pare amb pensades molt curioses: pel seu aniversari, li ha regalat un ou d’ànec amb la intenció que el covi i que després sigui la seva mama. Però, casualment, a qui primer veu el petit ànec en néixer és la Margaux, una amiga de la Cathy que va en cadira de rodes. L’aneguet l’ha identificat com a mare seva, però els pares no se’n volen fer càrrec Per protegir i salvar l’ocell, les dues nenes s’escapen i emprenen una aventura de llibertat, un periple en què descobriran molt més sobre elles mateixes que sobre el rescat d’un palmípede
Recomanada a partir de 7 anys
Durada: 84 minuts.
Espectacle emmarcat dins la campanya “Cap Butaca Buida”. Vine i ajuda’ns a omplir el Centre! Dissabte 22 de març a les 20h a la Sala Gran del Centre
Gaudirem d’un espectacle únic on el gran còmic català repassa la seva vida en clau d’humor Joan Pera posa en perspectiva la seva vida en un text carregat d’humor, tendre i entranyable on desgrana el seu punt de vista murri davant tot el que l’envolta.
Una mirada original i única del panorama teatral català, un veritable mite sempre vigent. Una funció de one man show que ens conduirà per tots els viaranys del riure menys truculent. Un cant al goig de viure.
Durada: 90 minuts
Joan Pera: Ha treballat tota la seva vida per l'espectacle, gran part d’ella en el teatre, quasi sempre dins el gènere de la comèdia, on ha compartit durant molts anys escenari amb l'actor andalús Paco Morán, amb qui va tenir un dels majors èxits teatrals representant La extraña pareja durant cinc anys consecutius També ha realitzat papers per a sèries de televisió i ha participat en llargmetratges L’any 2015, va ser homenejat amb la Creu de Sant Jordi i el 2019 va ser guardonat amb el Premi Gaudí d'Honor per la Acadèmia del Cinema Català
Cap Butaca Buida neix amb un objectiu tan ambiciós com possible: convertir Catalunya en la capital mundial de les arts escèniques. I volem fer-ho comptant amb el bo i millor que té aquest país: la seva gent, la societat civil que es mou cada vegada que té al davant una fita històrica.
El repte que proposem és el següent: omplir totes les butaques dels teatres de Catalunya el proper dissabte 22 de març de 2025 Que no quedi cap butaca buida Un esdeveniment sense precedents per fer d’aquesta data la primera gran Diada del Teatre a Catalunya, un Sant Jordi de les arts escèniques que volem que es converteixi en una celebració anual.
El passat 16 de febrer, el Centre es va omplir d'un públic familiar amb la representació de Cotó, una obra de la companyia Txo Titelles que ens visitaven per segona vegada. Amb la seva professionalitat i creativitat van demostrar que el teatre de titelles continua sent una forma d’art viva i rellevant, capaç d'encantar i educar.
Els conills que van anar apareixent, cadascun diferent a la resta, ens van ensenyar a valorar que tots som diversos i que ens hem de valorar tal com som.
Pel pròxim diumenge 6 d'abril, Rau Rau i el Centre
Moral us ofereix l’últim espectacle de la temporada Un espectacle de circ, El Petit Circ de Mesieu Moustache, familiar i ple d'humor.
Mesieu Moustache és presentador del seu propi circ, ens vol meravellar amb el seu gran número que l'ha fet famós arreu del món. Mentre va superant totes les dificultats que té, ens presenta amb la seva "partenaire" diferents números de circ. Malabars, equilibris, perxa xinesa, màgia i pallassos.
En acabar l’espectacle els infants van poder veure de ben a prop i tocar el protagostista de “Cotó”
Us esperem a grans i petits per passar plegats una tarda de diumenge ben divertida!
actuació conjunta Esbart i Veus de Munt Plaça de l’Església, Estiu 2018
Aquest proper dissabte 29 de març celebrarem a la Sala Gran del Centre un concert solidari amb l’Associació Mireia, l'estrella que més brilla.
S’ajuntaran músics, ballarins i cantants per a oferir una vetllada artística única i preciosa. Ho serà perquè s’ajunten l'Esbart Dansaire d'Arenys de Munt, Veus de Munt i La Banda Biruji, amb un repertori de temes triats expressament per aquesta ocasió, i que arriben molt endins de l'ànima
Però el que converteix aquesta vesprada en única i preciosa és el motiu pel qual es trobaran dalt l'escenari: per a fer brillar, encara més, l'estrella de la Mireia.
El concert serà el dissabte 29 de març, a les 9 del vespre, i l'import de l'entrada anirà a l’Associació Mireia, l'estrella que més brilla que coŀlabora, i molt, en la investigació i la lluita contra el càncer infantil.
President del Centre i president de Raw
L’Associació Fotogràfica RAW Arenys de Munt inicia una nova etapa! A partir d’ara, passem a ser una secció del Centre Moral d’Arenys de Munt, una evolució que ens permetrà continuar fomentant la passió per la fotografia amb més recursos i suport.
Aquesta integració ens dóna l’oportunitat de seguir organitzant activitats, exposicions, concursos, tallers, lliga social i sortides fotogràfiques, tot mantenint l’esperit i la iŀlusió que ens ha caracteritzat des dels inicis Des del Centre, tindrem un espai estable i una estructura que ens ajudarà a créixer i a oferir encara més a la nostra comunitat de fotògrafs i aficionats
Gràcies a tots els socis i coŀlaboradors que heu estat part d’aquest projecte! Us animem a seguir gaudint de la fotografia amb nosaltres en aquesta nova etapa
Per a més informació i per estar al dia de les nostres activitats, seguiu-nos a les nostres xarxes socials i als canals del Centre.
El mes de març comencem la lliga de fotografia oberta a tots els socis del Centre. El tema pel mes de març és lliure. Per a participar-hi s’ha d'enviar una fotografia al correu electrònic de RAW Arenys de Munt: rawarenysdemunt@gmail com Les fotografies seran valorades per un jurat especialitzat
Fotografies de la darrera lliga:
El ple ordinari del mes de febrer es va celebrar el dimarts 18, en un nou horari, a les 12 del migdia. Després de l’aprovació de l’acta anterior, va prendre possessió el regidor de Junts, el senyor Santiago Morell i Capellera. Va seguir la sessió amb la proposta d’aprovació inicial de la modificació puntual del pla general en el pla parcial B3 Can Zariquey. Josep Sánchez Camps, alcalde i regidor d’Urbanisme es va encarregar d’explicar el punt, bàsicament es tractava de facilitar que aquest sector es pugui desenvolupar de manera més àgil i es passa del sistema de cooperació al de compensació; el punt va ser aprovat amb els 8 vots a favor d’ERC i CUP, l’abstenció del PSC i els 4 vots en contra de Junts.
Tot seguit es va portar a aprovació l’encomana de gestió al Consell Comarcal per la subvenció de treball i formació 2025 convocada pel SOC. Àngel Castillo Vallcorba, regidor de Recursos Humans, va exposar que es proposava adaptar-se al canvi que havia executat el SOC, fins ara l’encarregat de la selecció i contractació de personal era el Consell Comarcal i ara serà l’Ajuntament El punt es va aprovar per unanimitat.
A continuació es va tractar la proposta d’aprovació del pla estratègic de subvencions 2025-27. Guiu Muns Roura, regidor d’Entitats, Guiu Muns Roura, va explicar que aquest pla, aprovat el febrer del 2024, contempla totes les subvencions a atorgar durant el mandat. Però cada vegada que s’ha hagut de modificar la quantia d’una subvenció s’ha de modificar el pla estratègic
La proposta que es portava a ple contempla la
possibilitat de fer aquestes petites modificacions pel que fa a la quantia, i permet a l’Ajuntament gestionar aquests possibles canvis d’una forma més àgil i ràpida. El punt es va aprovar per unanimitat. El darrer punt de la part resolutiva era l’aprovació provisional de la modificació del Pla General en sòl no urbanitzable, que permet adequar la realitat urbanística en sòl no urbanitzable a la flexibilitat de la llei de la Generalitat i desbloquejar les pròrrogues de suspensió de les llicències actuals Es va aprovar per unanimitat
Després de la part de control, va ser el torn dels precs i preguntes. Vicki Devesa Jorge va formula el primer prec de Junts per aplicar mesures de seguretat a l’aparcament municipal de Can Globus. L’alcalde va reconèixer el problema però va informar que a curt termini no serà possible instaŀlar-hi càmeres de vigilància perquè es requereixen en altres llocs; Àngel Castillo Vallcorba, regidor de seguretat i espai públic, va dir que eren coneixedors de la problemàtica, que precisament la nit anterior al ple es va enxampar un dels vàndals que perpetrava els delictes (punxada de rodes, vidres trencats, robatori de catalitzadors...), que la policia fa vigilància a la zona, que tenen previst augmentar l’enllumenat i incrementar la vigilància.
Santi Morell i Capellera va formular la següent pregunta de Junts sobre nous aparcaments a Arenys de Munt, l’alcalde va informar que s’ha negociat amb un particular la cessió d’un terreny, molt a prop de Can Globus, per destinar-lo a 200 places d’aparcament >>>
Roser Moré i Collet va formular un altre prec del grup Junts per demanar més senyalització en zones peatonals, amb senyals verticals lumíniques; el regidor de seguretat i espai públic va informar que s’han fet les gestions per demanar aquesta senyalització i d’altres amb la idea que el tram interurbà de la carretera sigui una zona de 30 km/h.
La darrera pregunta del grup Junts sobre la situació d’habitabilitat dels quatre pisos socials propietat de l’Ajuntament i que estan vuits, la va plantejar Pep Artigas Alsina, M. Àngels Gros i Argelés, regidora de reformes d’habitatges va explicar que l’Ajuntament ha redactat l’estudi econòmic del servei d’habitatge i l’ha fet arribar als diferents grups per tal que l'estudiïn i hi facin les aŀlegacions que creguin oportunes. Va puntualitzar per què es van adquirir pisos abans de tenir un servei creat: van comprar pisos a molt bon preu, que ara seria impossible trobar-los al mercat. Seguidament va detallar l’estat dels 5 pisos de l’ajuntament. Un és d’obra nova, i per tant està a punt per entrar, de 65 m2 i dues habitacions. Tres pisos que ja estan reformats per entrar -hi a viure, de 85 m2 i de tres habitacions Un cinquè pis que resta per reformar perquè l’any passat es va demanar una subvenció de diputació per reforma i es va denegar, i que aquest any s’ha tornat a demanar, és de 65 m2 i té dues habitacions. De fet, tant per l’adquisició com per la reforma dels habitatges s’ha tirat de subvencions de la diputació.
Finalment es va passar als precs i preguntes del grup del PSC, Vanesa Muñoz Fernandez, protaveu d’aquest grup, va ser l’encarregada de presentar-los.
La primera pregunta era sobre els terminis del projecte EuroVelo. Maresme EuroVelo és un projecte gestionat pel Consell Comarcal que, aprofitant el traçat maresmenc de la xarxa europea de rutes ciclistes EuroVelo, millorarà la sostenibilitat turística de la comarca mitjançant la promoció del cicloturisme (turisme verd, esportiu i de natura) com a oferta alternativa a la de sol i platja. Muñoz va demanar, els acords de l’ajuntament amb el Consell Comarcal, així com les millores que tenen previstes al territori, terminis de les mateixes. L’alcalde va informar que ja s’està avançant amb el projecte executiu, la ubicació serà a Can Jalpí, a prop de La Central, lloc ideal per les instaŀlacions de bicicletes elèctriques, manteniment, reparació, etc
D’aquí al mes de maig la idea és acabar de fer el procés de tot el plec tècnic, i que les obres puguin estar en disposició de fer-se a finals de setembre per quedar enllestides el mes de març de 2026.
A continuació Muñoz va presentar un prec per una actuació a l’edifici del sindicat, per garantir la seguretat i estructura de l’edifici fins que en donin ús públic. Donat que es tracta d’un edifici amb unes característiques molt bones pel seu aprofitament, així com el seu enclavament, el PSC demana que procedeixin a fer-hi una actuació amb caràcter urgent i a curt termini, a fi de garantir que es pugui destinar a un ús públic amb plenes garanties. Àngels Gros, regidora de Nous equipament va respondre que el 8 de març de 2012 es va aprovar una modificació puntual del pla general per tal de qualificar aquest edifici com equipament per habitatge dotacional per cobrir la demanda d’habitatge social i per a gent jove, compatible amb nous usos asso-
ciatius, educatius, culturals i administratius en planta baixa. S’està elaborant el projecte. L’any passat es va fer un estudi per determinar-ne el grau de deteriorament i la conclusió va ser que actualment no hi ha un perill imminent de runa, però es recomana, que no es faci un ús de l’interior, altres conclusions són que no té cap element arquitectònic de ser protegit, que no és reparable, ja que s’hauria de canviar tota la teulada i les encavallades que la sostenen, i com que està afectat pel planejament urbanístic, s’haurien de retirar les façanes de davant i de darrere. Per tant l’edifici del sindicat és totalment irrecuperable. Cal fer un projecte d’habitatge dotacional per a joves. La següent pregunta del PSC era sobre el model definitiu que es vol implantar als escocells de la riera per tal que deixin de tenir la imatge actual i crònica de deixadesa Àngel Castillo va respondre que s’han fet algunes modificacions perquè no és un model optim; va reconèixer que encara no tenen la solució definitiva.
L’últim prec del PSC demanava fer una campanya per donar visibilitat a les dones anònimes del municipi, que es dediquen a la cura dels descendents, que treballen i tenen cura de les seves famílies, que han hagut de renunciar a un futur professional perquè no tocava, o aquelles que encara avui intenten conciliar treball, família, cura de descendents i familiars i que encara han de renunciar a quelcom tot i que treballen perquè la renúncia no sigui una opció almenys en el futur immediat. La regidora d’igualtat, M. Àngels Gros va expressar la seva sintonia amb el prec, va recordar que fa un temps que es va publicar un vídeo que feia visible dones de la
nostra població amb càrrecs de rellevància i va explicar que la regidoria de la dona i LGTBI no fa actuacions només en dies assenyalats, sinó que fan visibilització, sensibilització i prevenció tot l’any i s’apunta aquesta campanya per dur-la a terme, després de les que s’estan gestant: actes del 8M i la Xarxa Violeta
L’Espai Jove L’Escorxador s’ha convertit en un espai dinàmic ple d’activitat A les ja tradicionals activitats dels dijous, tallers, jocs i xerrades, el mes passat es va fer l’Esquiada Jove, una sortida amb autocar, d’un dia, a La Molina, amb la coŀlaboració de l’agència Noe Travel, hi van participar 43 joves del poble, d’entre 14 i 22 anys.
Conscient de la necessitat dels joves de disposar d'espais d'oci nocturn que els permetin socialitzar i gaudir del seu temps lliure de manera segura i constructiva, la Regidoria de Joventut, en coŀlaboració amb l'Associació El Roure, obre l’Espai Jove els divendres i dissabtes a la nit de 2/4 de 9 del vespre a 2/4 d’1 de la matinada D’aquesta manera s’ofereix un espai als adolescents i joves del municipi per compartir temps i experiències: jugar a futbolí o a jocs de taula, compartir el sopar que porti cadascú, tenen, a més, a la seva disposició projector, altaveus i wifi, micro, instruments... >>>
Espai Jove L’Escorxador
Des del mes de febrer, ofereix també una nova sala d’estudi, un lloc tranquil per estudiar, fer treballs en grup Un espai ampli, amb connexió wifi gratuïta, obert de dilluns a divendres, de les 5 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre. També s’ha reactivat el Servei d’Orientació Laboral i Educativa, que ofereix suport als joves en el disseny del currículum, els tràmits i gestions per accedir a formacions o en la recerca de feina, tot a través d'una atenció individualitzada i un seguiment constant.
Aquest any es torna a organitzar el curs intensiu per treure’s el títol de monitoratge de lleure, durant alguns caps de setmana i setmana santa; el curs serà impartit per l’Escola Lliure el Sol Han començat a realitzar-se les Assemblees de joves Dintre del que seria l’atenció al benestar emocional del jovent, també s’han organitzat tallers per a pares i mares, el darrer, el divendres 7 de març, a les 7 del vespre, «Com acompanyar els canvis a l'adolescència», per conèixer quins canvis experimenten els fills i filles en l’adolescència, entendre millor aquesta etapa apassionant i plena de reptes i donar eines pràctiques per acompanyar-los des de la confiança i el respecte.
L’Espai Jove l’Escorxador, està obert totes les tardes, a partir de les 5 de la tarda, al Torrent d’en Puig, número 10, el telèfon és 937.939.436, el whatsapp és 697.760.849
El Pla Local de Joventut 2025-2028, és la guia per a la planificació de les accions de la regidoria de Joventut Els tres eixos estratègics de treball són
Eix 1: diversificar l’oferta lúdica i participativa adreçada a adolescents i joves a través de la creació d’espais per a la pràctica de l’oci espontani, especialment el nocturn, i la promoció de l’associacionisme
Eix 2: facilitar la mobilitat juvenil amb l’objectiu de garantir l’accés a la formació i estudis, ocupació i lleure.
Eix 3: millorar la salut mental i el benestar del jovent, prevenint i reduint els danys derivats de les addiccions i potenciant la comunitat i les relacions a través de l’oci i la participació.
Podeu consultar el Pla Local de Joventut 2025-2028 d’Arenys de Munt a la web de l’ajuntament.
Arenys de Munt tornarà a commemorar, aquest 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, defensant els drets socials, polítics i econòmics de les dones i reivindicant la igualtat efectiva entre dones i homes. Aquest any s’ha volgut recuperar i posar èmfasi en les dones que ens han precedit, el que s’anomena genealogia feminista.
També es comptarà amb la participació de l’alumnat de cicle inicial i cicle superior de l’Escola Sant Martí i el cicle superior de l’Escola Sobirans, que el dia abans, el divendres 7, hauran anat a la plaça de l’Església a penjar les obres i creacions a la instaŀlació coŀlectiva
En la recuperació de la memòria històrica de les dones i els feminismes, es volen visualitzar les aportacions, coneixements i pràctiques de totes les dones, tant aquelles més reconegudes com a feministes -escriptores, artistes o pensadores- com les dones del nostre entorn: mares, àvies, mestres, empresàries locals, botigueres i totes les dones que cuiden, tan sovint ocultes al llarg de la història.
Per tot això, l’Ajuntament d’Arenys de Munt ens convida a participar en una jornada festiva oberta a tothom, reivindicant la genealogia feminista de les dones referents i gaudint també de la música amb una quina feminista
El programa serà el següent:
12 h: Lectura del manifest.
12:15 h: Teixint referents feministes Veniu i porteu una foto o un text de la vostra dona referent.
12:30 h: Quina feminista Jugar, riure, ballar i vermut! A més, us podeu endur un premi d’una panera amb productes locals. Hi haurà un obsequi d’un espígol a les cinquanta primeres participants 14 h: Fi de l’acte.
El 8 de Març, totes i tots ens unim per dir PROU a la discriminació i a la violència. Ens unim per exigir la igualtat d’oportunitats efectiva. Perquè no hi haurà democràcia plena fins que les dones visquin lliures i amb drets garantits
Seguim lluitant, seguim avançant Perquè la igualtat no és el futur, és el present!
Personatges de la Guerra de les Galàxies passejant per la plaça de l’Església
Els dies 21, 22 i 23 de febrer, es va celebrar la Quarta Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil, que més que una jornada és tot un cap de setmana ple d’activitats, lúdiques, culturals i de sensibilització per recaptar fons per a la investigació de la leucèmia infantil i que organitza l’associació «Mireia, l’Estrella que més Brilla» amb la coŀlaboració de l’Ajuntament i de moltes entitats del municipi.
L’objectiu és conscienciar la societat de la importància de la donació de meduŀla, la donació de sang i la necessitat de la investigació per trobar una curació definitiva a la leucèmia infantil i a les altres malalties greus de la sang.
Les activitats van començar el divendres, a la tarda, a la sala municipal on els infants van gaudir de xocolatada i disco infantil El dissabte es va celebrar, al llarg de tot el dia un Torneig de Pàdel al The Club Padel Arenys. El diumenge La Plaça de l’Església i la Riera es van omplir activitats, les associacions de famílies dels centres escolars, la colla gegantera, els mossos solidaris... van organitzar tallers; els clubs esportius permetien als petits practicar l’esport; entitats socials, els jo-
ves del Tecnocampus, exposaven els seus projectes, els personatges d’Star Wars de l’associació Rebel Legion Spanish Base, s’anaven passejant i fent-se fotos amb la petits i grans i els i les alumnes de l’Escola de Música posava música a tot plegat Mentrestant, al costat de l’església es preparava les paelles de l’Arrossada popular
La IV Jornada encara continuarà fins a finals de març amb l’espectacle Veus, Notes i Punts: Solidaris en escena!, a la Sala Gran del Centre Moral, amb la participació de la coral del Centre Veus de Munt, l’Esbart Dansaire del Centre i La Banda Biruji. Serà
de Música
El divendres 14 de febrer, la Sala del Plens de Can Borrell va acollir el darrer actes de la celebració del Centenari de la Gruta de Lourdes de Sobirans, amb la presentació del llibre que recull la seva història, escrit per Gaspar Casals, amb la coŀlaboració de la comissió del centenari.
El Llibre, Centenari de la Gruta de Lourdes d’Arenys de Munt (1924-2024), núm.14 de la coŀlecció Fulls Arenyencs de Cultura, explica l'origen i la tria del lloc per a la ubicació de la Gruta, els actes i les celebracions religioses, culturals i d’esbarjo que s’hi han organitzat al llarg del temps, agrupats en tres períodes de temps diferents: dels primers anys fins a la Guerra Civil, l’etapa de la Guerra Civil i després de la Guerra Civil fins a l’actualitat. Hi ha també un capítol dedicat als actes del Centenari que va començar el dia 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, i ha acabat un any després.
Presentació del llibre
Sala de Plens plena en l’acte de presentació del llibre Centenari de la Gruta de Lourdes d’Arenys de Munt (1924-2024)
A l’acte hi van intervenir la regidora de Cultura d’Arrel, Raquel Serrat Suñé, el rector de la parròquia, mossèn Joan Soler Riba i l’autor del llibre Gaspar Casals Coll. Van agrair la feina feta per la Comissió del Centenari i la coŀlaboració de la gent del poble que va cedir imatges per a l’exposició, van posar en valor l’èxit i la participació de públic de totes les edats als diferents actes organitzats: religiosos, culturals, lúdics i festius.
El Cor Femení Aloc, va interpretar, al final, les dues versions dels Goigs en honor a la Mare de Déu del Santuari de Lourdes de Sobirans, amb l’acompanyament de la setantena de persones que van assistir a l’acte
Coberta del Thistlegorm
(1a part)
El SS Thistlegorm era un vaixell mercant britànic construït que va ser dissenyat com un vaixell de càrrega per donar suport als esforços de la Segona Guerra Mundial Amb una eslora de 128 metres i una amplada de 18 metres En el seu viatge final, iniciat el 2 de juny de 1941, des de Glasgow fins a Alexandria, Egipte, passant per Ciutat del Cap, portava una càrrega de municions, armes, vehicles militars (camions Bedford, motocicletes Norton i BSA, locomotores), provisions mèdiques i altres subministraments essencials.
El 6 d'octubre de 1941, mentre estava ancorat al golf de Suez, va ser atacat per dos bombarders alemanys Heinkel He 111. Les bombes van impactar el magatzem que contenia municions, causant una explosió massiva que va partir el vaixell en dos i el va enfonsar. Nou tripulants van perdre la vida.
El Thistlegorm va romandre oblidat fins al 1956, quan el famós explorador submarí Jacques Cousteau i el seu equip van localitzar l'enfonsament basant-se en informació proporcionada per pescadors locals Cousteau va recuperar diversos objectes del naufragi i la campana del vaixell, va documentar el descobriment però va mantenir en secret la localització exacta
El lloc va ser redescobert als anys 70 i 80 per submarinistes recreatius. Amb l'augment del turisme submarí al Mar Roig durant les dècades següents, el Thistlegorm es convertirà en una de les destinacions més populars del món per als amants del busseig, gràcies al seu fàcil accés i la seva fascinant càrrega, que encara es manté en gran part intacta.
Després de més de trenta anys fent submarinisme, podria dir que ho he vist gairebé tot sota l’aigua. Però aquella nit, dins les bodegues del SS Thistlegorm, vaig viure una experiència que mai havia imaginat, un viatge a través del temps que em va transportar directament a l’any 1941
L’aire de la nit al Mar Roig era fresc, amb una lleugera brisa que feia dansar les ombres al voltant del vaixell de suport Amb els equips preparats i les llanternes carregades, els meus companys i jo, ens varem llançar al negre profund de l’aigua, trencant la superfície com si fos un portal cap a un altre món Mentre seguíem en Reda el nostre guia, tot estava envoltat d’una quietud sobrenatural Només la llum de la meva llanterna travessava la foscor, revelant petits bancs de peixos argentats que es movien com fantasmes al meu voltant.
Baixem pel cap fins al fons i allà estava el Thistlegorm, davant meu, colossal i silenciós, una ombra gegantina que emergia del fons marí. He fet moltes immersions a vaixells enfonsats, però aquest era diferent. Aquí no són noms oblidats o històries inconnexes; el Thistlegorm és una càpsula del temps, un recordatori del sacrifici i la tragèdia de la Segona Guerra Mundial. Vaig entrar per una escletxa de la coberta, directament cap a les bodegues, on encara descansen els objectes que el vaixell transportava aquella nit fatídica.
Ramon Pujol Bayo (Continuarà)
radiador d’un camió Bedford
Per començar, s’ha de destacar la important victòria l’hoquei El Centre d’Esports Arenys de Munt S Tradex aconsegueix la primera victòria a casa de temporada després de superar al Sant Just per 2 go 0 Tres punts que permeten als de Marc Roca sor allunyar-se de la zona de descens.
Pel que fa al futbol sala, per una banda, el conj masculí supera amb claredat al Terrassa per 13 go 4 i suma tres nous punts importants en la carrera títol. En aquesta ocasió va caure de cara p arenyencs que empaten al Rubí en segona posic continuen pressionant al Sant Quirze.
Hoquei, Arenys de Munt vs Sant Just
Per altra banda, l’equip femení del Joan Jové, aconsegueix un empat de mèrit després d’afrontar el partit amb 7 baixes. 3 a 3 en el marcador davant el Casserres i les arenyenques sumen un punt de gran valor tenint en compte les difícils circumstàncies amb què afrontaven el compromís. L’Arenys de Munt es manté fora de les posicions de descens just abans de l’aturada de la competició pel Carnaval.
El següent i darrer bloc és el del repàs del futbol El primer equip va aconseguir una contundent victòria davant el Santvicentí que els deixa en 6a posició amb 33 punts
Per tancar aquest esport i ja jornada esportiva, ens trobem amb l’única derrota del cap de setmana. La protagonitzen els veterans, que van caure per 2 gols a 3 davant l’Atlètic Mataró Legends en un partit que els arenyencs van arribar a dominar per 2 gols a 0.
Després dels 50 minuts reglamentaris, el marcador mostrava un 3 a 3, una igualtat que s’havia de resoldre als penals. Els arenyencs no van fallar i eliminen a Les Corts, conjunt situat a la 2a Divisió B, una categoria per sobre dels arenyencs.
L’entrenador creu que superar aquesta eliminatòria consolida la bona dinàmica en què es troben. A més, amb el valor afegit d’afrontar el partit amb baixes transcendentals
L’Arenys de Munt ja espera rival que sortirà del guanyador de l’eliminatòria entre l’Arenys de Mar i l’Hospitalet Bellsport El tècnic arenyenc, sense preferències
Ja han començat les esperades obres de construcció de la nova tribuna coberta del Camp de Futbol, que ha de permetre que els aficionats gaudeixin dels partits amb més comoditat.
Està previst que es pugui inaugurar per Setmana Santa. Les afectacions seran mínimes, tot i que hi ha la possibilitat que algun cap de setmana els partits s'hagin de disputar en el camp d'alguna població propera.
Aquest mes de març comença el temps litúrgic de Quaresma, concretament el Dimecres de Cendra, 5 de març
Com és costum, aquest dimecres podrem participar a la missa que es celebrarà al temple parroquial a les 8h del capvespre, amb la benedicció i imposició de la cendra.
Recordem que la Quaresma és un temps de preparació per a la Pasqua. És un temps marcadament penitencial, de preparació, de conversió, de desert. Demana una actitud interna de canvi, de “metànoia”, de conversió. Per això, la litúrgia hi ajuda amb els signes externs, per tal que ajudin pedagògicament a viure amb intensitat aquest temps litúrgic fort
Així doncs, durant la Quaresma s’omet l’himne del “Glòria” i el cant de l’Aŀleluia, que seran cantats solemnement en la Vetlla Pasqual.
També, durant la Quaresma, es retiren totes les flors que hi ha a l’església, per tal de marcar l’austeritat pròpia d’aquest temps. El color litúrgic d’aquest temps és el morat, un color més aviat apaivagat i fosc, que contrastarà amb la claror del blanc o el daurat de la Pasqua.
Una bona pràctica per a viure la Quaresma és la pregària del viacrucis, en la qual contemplem els últims moments de la vida de Jesús, el seu camí cap a la creu. És una pregària que té diverses maneres de fer-la, si bé normalment té catorze meditacions o estacions. En cadascuna d’elles contemplem aquests fets de la passió de Jesús camí de la creu i alhora el nostre desig de conversió davant aquest acte suprem d’amor per part de Jesús.
Una altra bona pràctica per a viure la Quaresma, en vistes a la celebració de la Pasqua és rebre el sagrament de la reconciliació, per tal de demanar a Déu que ens perdoni les nostres faltes i rebre el seu perdó i la seva pau.
La cendra com a signe de quaresma: la Cendra és un residu mineral pulverulent de la combustió de la fusta, del carbó, etc. És a dir, una pols resultat d’allò que s’ha cremat i consumit A més, la cendra, a la pagesia, és utilitzada per allunyar plagues, eliminar fongs i cicatritzar branques ferides Per aquestes característiques esdevé el signe propi del temps de conversió i purificació, la cendra doncs és el signe visible de l’inici de la Quaresma
Aquestes característiques són una inspiració per a fer una sèrie d’accions en la nostra vida, si de veritat volem portar a la realitat el que representa la imposició d’elles damunt el nostre cap. Hem de pensar en quines són aquelles accions de la nostra vida que necessiten ser cremades i reduïdes a la pols. Trobarem que són aquelles que no ens porten felicitat, són aquelles que d’alguna manera ens amoïnen, que ens porten esclavitud i ens fan mal. Cal pensar-ho i tenint-ho clar, cal posar en marxa aquesta acció que ens portarà a una neteja-purificació de les accions a la nostra vida
El lema del Jubileu, “Pelegrins d'esperança”, evoca el llarg viatge del poble d'Israel cap a la terra promesa, narrat al llibre de l'Èxode; el difícil camí des de l’esclavitud a la llibertat, estimat i guiat pel Senyor, que estima el seu poble i sempre li roman fidel. No podem recordar l'èxode bíblic sense pensar en tants germans com germanes que avui fugen de situacions de misèria i de violència, buscant una vida millor per a ells i els seus éssers estimats. Sorgeix aquí una primera crida a la conversió, perquè tots som pelegrins a la vida. Cadascú es pot preguntar: com em deixo interpeŀlar per aquesta condició? Estic realment en camí o una mica paralitzat, estàtic, amb por i manca d'esperança; o satisfeta la meva zona de confort? Cerco camins d'alliberament de les situacions de pecat i manca de dignitat? Seria un bon exercici quaresmal confrontar-se amb la realitat concreta d'algun immigrant o pelegrí, deixant que ens interpeŀli, per descobrir allò que Déu ens demana, per ser millors caminants cap a la casa del Pare. Aquest és un bon “examen” per al vianant.
Fem aquest viatge junts. La vocació de l'Església és caminar plegats, ser sinodals. Els cristians estan cridats a fer camí junts, mai com a viatgers solitaris. L'Esperit Sant ens impulsa a sortir de nosaltres mateixos per anar cap a Déu i cap als germans,i mai a tancar-nos en nosaltres mateixos En aquesta Quaresma, Déu ens demana que comprovem si a la nostra vida, a les nostres famílies, als llocs on treballem, a les comunitats parroquials o religioses, som capaços de caminar amb els altres, d'escoltar, de vèncer la temptació de tancar-nos a la nostra autoreferencialitat, ocupantnos només de les nostres necessitats.
la tercera crida a la conversió: la de l'esperança, la de la confiança en Déu i en la seva gran promesa, la vida eterna Hem de preguntar-nos: tinc la convicció que Déu perdona els meus pecats, o em comporto com si pogués salvar-me sol? Anhelo la salvació i invoco l'ajuda de Déu per rebre-la? Visc concretament l'esperança que m'ajuda a llegir els esdeveniments de la història i m'impulsa al compromís per la justícia, la fraternitat i la cura de la casa comuna, actuant de manera que ningú quedi enrere ?
Que la Mare de Déu, Mare de l'Esperança, intercedeixi per nosaltres i ens acompanyi en el camí quaresmal.
Es recorda que la romeria parroquial a Montserrat enguany serà els dies 30 i 31 de maig i 1,2 i 3 de juny.
Preus per persona (inclouen l'estada i el viatge)
Ceŀla 5 dies: 154 €.
Ceŀla 4 dies: 107 €
Ceŀla 3 dies: 90 €
Ceŀla 2 dies: 71 €
Per inscripcions: Telèfon 669619569
Benvolguts, començarem aquest mes de març i ja ens trobarem amb el dimecres de cendra i l’inici de la Quaresma. Fa massa temps que, els cristians, hem deixat que la Quaresma es vagi diluint en la nostra vida quotidiana i esdevingui un veritable desconegut per a les noves generacions, que no han vist als seus pares i avis viure amb més intensitat aquest temps. Un temps que estava marcat per aquests 40 dies que ens preparaven per la Pasqua i que eren un temps on es prioritzava la caritat envers els més necessitats. Un temps on es vivia una major austeritat en les nostres vides, un temps de pregària, de dejuni i d’abstinència. Un temps, en definitiva, que ens recordava que la centralitat de les nostres vides no està en nosaltres i en el què fem, sinó en Déu i en el que Ell fa en nosaltres.
Potser seria el moment de tornar a recuperar aquestes pràctiques, però recuperar-les, només, si abans hem recuperat el sentit primari de la Quaresma, allò que té d’arrel, que no és el nostre esforç personal, sinó el d’ajudar-nos a ser de nou sal i llum enmig del món, que és un signe d’esperança. Perquè començar la Quaresma amb el deisg de ser sal i llum, vol dir que no tenim una mirada negativa sobre la realitat, vol dir que no jutgem als altres per a situar-nos en un nivell de superioritat que, per altra banda,no tindria absolutament res a veure amb l’evangeli Sinó que la conversió del temps de Quaresma ens ajuda a redescobrir que, arrelats en Jesús, podem aportar una paraula i una mirada que provoquin una millora en aquells que conviuen amb nosaltres. I això demana una actitud activa
HORARIS PARROQUIALS
Misses
Dissabte, 20h. Diumenge, 9h i 11h Dilluns, dimarts i divendres, 18'30h.
Rés del Rosari
Dilluns i dimarts, 6h de la tarda
Via Crucis
Divendres, 6h tarda
Despatx parroquial Divendres, de 4 a 5'50h tarda
Mn. Joan Soler Ribas
El Papa Francesc, per qui preguem aquests dies, en el seu text programàtic Evangelii Gaudium (L’alegria de l’evangeli), ens recordava que hi ha dues maneres d’estar al món: com a espectadors o com a protagonistes L’espectador no es vol implicar, però el protagonista no té por a interactuar, a prendre decisions, tot i que a vegades pugui tenir por d’equivocar-se, de fracassar o d’estar massa exposat a la crítica. Però és així com s’ha de viure de veritat el temps de Quaresma, com un temps de conversió que ens desinstaŀla i que ens diu que ja n’hi ha prou de mirar-nos la vida des de fora, que cal tornar a recuperar el control de la nostra vida.
És justament una de les demandes que ens feia el teòleg Francesc Torralba en una de les seves conferències quaresmals. Ens demanava: «Cal ser en el món amb consciència crítica, a les perifèries del món, allà on ningú no hi vol ser per por de ser criticat o menyspreat, en cas contrari estarem creant una subcultura eclesiàstica. Consciència crítica no per aplaudir sinó per identificar allò que no va bé, que grinyola. La crítica és legítima quan és autocrítica.
Cal fer arribar el missatge cristià persuadint i entusiasmant, presentant el cristianisme de manera inteŀligible i raonable, no pas anacrònica, obsoleta i irracional, superant els llenguatges tancats que només entenem nosaltres però no pas els de fora, cal traduir els termes que ens són propis per termes entenedors perquè per a molts són paraules inexistents»
És així de senzill, recuperem en aquest temps de Quaresma la veritable conversió de cor, convertim-nos en sal i llum, no perdem la veu profètica, i després, els qui ens coneguin i estimin, podran entendre perquè ens vam deixar captivar pel missatge de l’evangeli.
Bona Quaresma a tots
- Antonio Pascuet Vilaginés, 91 anys. -Ana Soteras Mora, 91 anys.
- Montserrat Mussoll Artigas, 73 anys. - Flora Ambrosio López, 99 anys -Petra Alcántara Rodrigo, 81 anys
-Joan Paituví Sala, 95 anys.
Que el Senyor les aculli en la seva pau.
PREGÀRIA DE TAIZÉ
Aquest mes de març es celebrarà el dilluns 17 a les 7h de la tarda (30 minuts)
OBERTA A TOTHOM
Mitja circumferència de l’halo solar del matí del dia 25, símptoma del canvi de temps de la tarda-nit, que va donar de si amb amb algunes pluges i la formació d’algunes tempestes enfront de la costa.
Després d'haver passat un gener molt càlid i sec, el temps del segon mes de l'any, el febrer, ha vingut marcat, tot i alguna excepció, per una temperatura per sobre de la mitjana Malgrat la poca insolació que hem tingut, fruit del grapat de dies grisos i rúfols, i que, tot i no tenir una temperatura gaire baixa, donava sensació d’hivern.
Tanmateix, pel que fa a la pluviometria, ha estat força generós pels diferents sistemes frontals d'orígen atlàntic, que, amb aire fred en altura i el vent de rebuf en superfície, es reactivaven una mica quan arribaven al nord-est de Catalunya, incloent-hi en algunes ocasions també la nostra zona. Un exemple fou el front dèbil que ens va afectar el dia 25 i que es va reactivar entre la tarda i la nit per la interacció entre la humitat del vent de rebuf de la nostra zona (com a conseqüència dels vents de tramuntana i mestral als dos extrems del país) i l’aire fred del solc associat al sistema frontal.
Refrany del mes
“Febrer nuvolat, bona anyada de blat ”
Crònica realitzada per:
Pau Torrent Fontbona
extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de
Últimament hem rebut notícies d’alerta de perill de coŀlisió d’un asteroide amb el nostre planeta i el tema de la Defensa Planetària sembla estar candent. Recentment s’ha descobert des de Xile l’objecte 2024 YR4 que, d’acord amb les dades més actuals, que té un 2.4% de probabilitat de xocar amb la Terra el 22 de desembre de l’any 2032 Aquesta descoberta ha elevat l’alerta de perill fins a nivell 3 (alerta groga) ja que, de donar-se l’impacte, estaríem parlant d’una energia equivalent a 10 Megatones (aproxima-dament unes 1000 vegades l’energia allibe-rada a Hiroshima). Les conseqüències serien equiparables al conegut incident de Tunguska, a Sibèria, que es va donar l’any 1908 i on es van destruir 2.000 km2 de bosc, generant-se vents molt forts i amb incendis en tota la zona afectada.
Afortunadament aquest incident va passar enmig del “no-res”, lluny de nuclis urbans I és que aquí convé recordar que, tot i que ens sembli el contrari, només el 3% de la superfície terrestre està cobert per nuclis urbans, de manera que les probabilitats de pèrdues humanes es redueixen considerablement.
Tot i això, convé quedar a la espera de les observacions del telescopi espacial James Webb programades per al proper mes de maig, per a tenir dades més refinades i poder avaluar de forma més acurada aquest improbable incident.
De cara a notícies menys “tràgiques”, és important destacar que el passat 26 de febrer, des de la Universitat de Barcelona, es va donar el tret de sortida a l’Any Assumpció Català, en el centenari del seu naixement.
Assumpció Català i Poch és considerada una figura cabdal en Astronomia a Catalunya i Espanya, no només per les seves aportacions científiques, sinó també per ser la primera dona a defensar una tesis doctoral en matemàtiques a Barcelona, i també en ser la primera dona en obtenir una plaça permanent a la universitat com a professora d’astronomia, de manera que se la considera la primera astrònoma professional de tot l’Estat Si teniu interès per saber més sobre aquesta pionera,
La cúpula i el telescopi Assumpció Català contingut en aquesta, en l’Observatori del Montsec
podeu descarregar gratuïtament la seva biografia en aquest enllaç: https://projectes.fundaciorecerca.cat/bio es/index.asp?accio=formulari&pdf=16
Com a altra noticia “bonica”, comentar que el proper dia 20 de març entrarem a la Primavera, des del punt de vista astronòmic!
Concretament, i segons les dades de l’Observatorio Astronómico Nacional, a les 10:02h (hora oficial peninsular) entrarem a la Primavera astronòmica del 2025 Aquesta preciosa estació conclourà el dia 21 de juny, en que entrarem en l’esperat Estiu. La precisió del càlcul per a definir el canvi de les estacions es basa en la definició de l’equinocci (del llatí aequinoctium; aequusnocte nit igual), que és el moment en què exactament la meitat de la Terra queda iŀluminada pels raigs del Sol i l’altra meitat rau en la penombra, degut a la inclinació de l’eix de rotació terrestre (responsable també dels solsticis i per tant de l’existència de les estacions a casa nostra)
Desitjar-vos una feliç entrada a la Primavera, que la sang altera!
Amagada primavera que t'ha portat gitana cada dona una flor
La ciutat que no t'espera dia a dia s'apaga, rosa a rosa mor Benvinguda i passatgera que t'ha portat gitana una dona una flor
Benvolguda viatgera que dus a la sang guerra que dus la llança al cor.
“Amagada Primavera”
Txarango (Benvinguts al Llarg Viatge; 2012)
Crònica realitzada per: Tony Marzoa
Generacions han begut de la teva aigua i era camí de ca l’àvia que m’aturava a abeurar-me en aquesta font.
Repòs, riera, mirada plàcida i la fresca dels arbres que m’omple sempre el cor.
Antoni Cantallops i Boada
BLIOTECA ANTÒNIA ORRENT I MARTORI
BIBLIOTECA ANTONIA TORRENT I MARTORI
AGENDA D’ACTIVITATS
Març 2025
DIMECRES 7, DIVENDRES 19 18:45 h:
Conversa en francès
DISSABTE 8, DISSABTE 22 10:30 h: Taller d’escriptura
DIJOUS 13 18:30 h : Club de lectura: El somriure de les dones, Nicolas Barreau
DIVENDRES 14, DIVENDRES 28 18:45 h : Conversa en anglès
DISSABTE 15 1:30 h : Club del fènix
DIVENDRES 21 18:30 h : Tertúlia literària
DonnaTartt. Les altres herbes, traducció de Joana Castells. 728 pàgines
De vegades, les editorials L’Altra Editorial i Les males herbes s’uneixen per publicar clàssics que fins al moment no han estat traduïts al català, la darrera aposta ha estat La història secreta, de DonnaTartt, que malgrat tenir més de tres dècades torna a parlar-se’n. Podríem dir que s’ha convertit en un clàssic modern, un llibre que va ser escrit l’any 1992, quan l’autora tenia només vint-i-nou anys. Un dels motius, segurament és que s’ha dit que aquesta noveŀla és l’origen d’allò que actualment s’ha batejat com a Dark Academia. Es tracta de noveŀles que succeeixen en campus universitaris, i on els protagonistes són estudiants fascinats pels clàssics, que es passegen per biblioteques victorianes, tot sovint amb una trama fosca que ens enganxa de ple.
A La història secreta hi trobem tots aquests ingredients. Cinc estudiants d’una universitat d’elit han estat acceptats a unes classes exclusives, tots ells viuen força aïllats de la resta dels companys de campus, dediquen el seu temps a traduir llibres del grec antic i a obsessionar-se per la mitologia Tot això, ho fan sota la tutela d’un professor extravagant, Julian Morrow, és ell, qui escull els estudiants que poden formar part del seu grup selecte.
La noveŀla comença quan Richard Papen aconsegueix ser acceptar dins d’aquest grup, és un alumne brillant, però pobre, que entra a la universitat gràcies a una beca. La resta del grup dels escollits provenen gairebé tots de famílies riques: dos bessons, Charles i Camilla; Francis;Herny i l’Edmunt, més conegut com a Bunny Un grup ben peculiar amb qui el protagonista, Richard, traspassarà tots els límits La clau del llibre, a banda de l’ambientació i els personatges peculiars, rau en una trama de suspens que va quallant al llarg de les més de set-centes pàgines.
De l’autora, Dona Tartt se’n sap ben poc, de fet, fa molts anys que viu apartada de la vida pública i gairebé mai concedeix entrevistes. Es diu que la trama d’aquesta noveŀla es basa en la seva experiència pel pas a Bennington College, una escola excèntrica i exclusiva, en la qual, entre els seus companys, hi havia Bret Easton Ellis, autor d’American Psyco D’ella també podem llegir El jilguero i Un juego de niños, cap d’ells s’ha traduït encara en català.
Podeu demanar la noveŀla a la nostra biblioteca.
Gemma Tomàs Pruna
DISSABTE, 1
Plaça de l’Església, a partir de les 18 h, Escudella Solidària, Escudella 4€, Carn d’olla 4€ Compra de tiquets al bar dels jubilats. En benefici de les obres de l’Església
DIUMENGE, 2
Carnaval Familiar. Concentració a l’Eixample a les 16 30 h
Cercavila a les 17 h de l’Eixample a la plaça de l’Església amb La Cremallera
A plaça, Desfilada i concurs de disfresses. A les 19 h, Xocolatada i final de festa: Crema del Rei Carnestoltes. Inscripcions fins al dia 1 de març a www.arenysdemunt.cat.
DIVENDRES,7
Can Borrell, a les 19 h, Presentació del llibre Pensa un desig de Joan Mayans Planells. Amb l’autor, la regidora de Cultura, Tònia Vila Paituví, i l’editor, Jordi Solé Camardons.
DISSABTE, 8
Plaça de l’Església, Dia Internacional de les Dones A les 12 h, Lectura del manifest A les 12 15 h, Teixint referents feministes Vine i porta una foto o text de la teva dona referent A les 12.30 h, Quina musical amb vermut, música i una panera de productes locals per a la persona guanyadora. A les 14 h, Fi de l’acte.
Sala Gran del Centre Moral, a les 20 h, Joaquín Matas, un espectacle amb passi d’or! Preu entrades anticipades: socis 12€ /<14 socis, 8€ / no socis, 18€ / <14 no socis, 12€
DIUMENGE, 9
Sala Gran del Centre Moral, a les 17 h, Cinexic Petzi i la mar salada.Recomanada a partir de 3 anys Preu entrades anticipades: <14 socis, 2€ / socis, 3€. / <14 no socis, 4€ / no socis, 4,5€
DIUMENGE, 9
Sala Municipal, a les 18 h, Carnaval de l’Esplai de Jubilats Verge del Remei Actuació de Los 60 y Pico Trío. Preu socis: 12 € / no socis: 15 €. Venda de tiquets al bar de l’Esplai fins al 6 de març.
Sala Gran del Centre Moral, a les 18:30 h, Cicle Cinema Gaudí: El 47. Preu entrades: socis i carnet jove, 3€ / no socis, 4,5€
DIVENDRES, 14
Biblioteca Antoni Torrent Martori, a les 19h Presentació llibre Tornar al bosc, de Emilia Illamola Ganduxé
DILLUNS, 17
Edifici del Marcat, a les 17 h, Xerrades sobre salut: Què cal saber d’una analítica bàsica? Com interpretar-la, a càrrec del Dr. Josep A. Capdevila Morell. Organitza: L’Acadèmia i Associació de Facultatius Jubilats.
DISSABTE, 22
Sala Gran del Centre Moral, a les 20h Cap butaca buida, Una estona amb Joan Pera. Preu entrades: socis 14€ / no socis 20€
DIUMENGE, 23
Sala Municipal, de 10h a 14 h, Banc de Sang i Teixits de Catalunya
Edifici El Mercat, a les 11 h, Taller Solidari de costura fàcil per a joves i adults Inscripció a arenyscosim@gmai.com.
Coŀlaboració 6€. En benefici de la investigació de la malaltia minoritària IRF2BPL
DILLUNS, 24
Sala Municipal, de 17.30h a 21h, Banc de Sang i Teixits de Catalunya
DISSABTE, 29
Sala Gran del Centre Moral, a les 21h, espectacle de música, dansa i cant Veus, notes i punts: solidaris en escena!
DIUMENGE, 30
Sala Gran del Centre Moral, a les 17 h, Cinexic Ocells de pas. Recomanada a partir de 7 anys Preu entrades: <14 socis, 2€ / socis, 3€. / <14 no socis, 4€ / no socis, 4,5€
Sala Gran del Centre Moral, a les 18:30 h, Cicle Cinema Gaudí: L’àvia i el foraster. Preu entrades: socis i carnet jove, 3€ / no socis, 4,5€
DIUMENGE, 6
Edifici El Mercat, de 10h a 12h, Estisores Solidàries
Sala Corrioles del Centre Moral, a les 6 de la tarda, espectacle de Rau-rau: El petit circ de Mesieu Moustache. Preu entrades anticipades: <14 socis, 3€ / socis i <14 no socis, 6€ / no socis, 10€
Sala d’Exposicions Mercè Paluzié
Del 17 al 30 de març, Exposició de pintura de Marina Iglesias.
Ball, els diumenges, a les 18h a la Sala Municipal. Entrada: socis 3 €, no socis 5 €
Txikung, els dilluns, a les 10h i a les 19h, a la Sala Municipal Gabinet d’escriptura, els dilluns, a les 19h, a Can Borrell
Trobades filosòfiques, primer dissabte de mes, a les 9h, a Can Borrell
En Nissos al 1956 a la porta de casa seva
1887 - 1960
En Francesc Torrent era un home molt peculiar, del qual es recorden moltes anècdotes i fets curiosos que són interessants d’explicar, a causa de la personalitat del personatge i de les seves maneres particulars d’afaitar i tallar els cabells. Com es pot deduir, doncs, en Nissos era un barber clàssic de la seva època (d’abans i poc després de la guerra), ràpit i eficient afaitant i tallant els cabells, però també, diuen que una mica perillós amb la navalla a la mà, encara que, tenia una especial habilitat a manejar i aprofitar al màxim totes les possibilitats de la navalla. Diuen, que per començar apuntava la navalla a la patilla del client i des d’allà d’un prudent, hàbil i sol cop, t’afaitava tota la galta i ja en tenia una de llesta!! Per fer l’altre, no es traslladava ell a l’altre costat, no, donava un cop fort al braç de la butaca i qui girava era el client, no ell, i sense moure’s del lloc tenia al davant l’altra galta per acabar la feina Alguns exagerats aconsellaven deixar de respirar mentre afaitava els punts més delicats de la cara Però, el cert, és que mai ningú pogué dir que havia patit el més mínim incident Solament en una ocasió que el client en lloc de tenir els peus sobre la barra de ferro situada a tal efecte sota el mirall, tenia les cames entortolligades a l’eix de fusta que sos-
tenia la butaca, amb la conseqüència que quan en Nissos va donar el cop de braç per girar-lo, com hem dit anteriorment, el client va sortir disparat aterrant al mig de la barberia. En Nissos deixà la seva empremta en el que era el seu treball de cada dia. Poc va trigar en què fos coneguda la seva habilitat i rapidesa en l’ús de la navalla d’afaitar i les estisores de tallar cabells Naturalment, com sol passar en comentar la vida i obra d’un personatge singular, es produïren sobre ell una font d’anècdotes, a través de les quals es remarca l’originalitat i forma de fer de la persona en qüestió Anècdotes que en Manual Roig i Serra de can Freginals- un altre veí iŀlustre i del qual ja hem fet la biografia – ens deixà plasmades amb molt encert i habilitat, en unes notes que havia deixat escrites abans de deixar-nos, ja fa uns anys En Manuel Roig va conèixer en Nissos i, per això, ens hem de creure aquestes històries que explicà sobre aquest original personatge d’en Francesc Torrent Nissos i sobre les que ens hem basat per fer aquesta biografia. A més, és clar, d’altres històries que hem sentit comentar per persones grans de la localitat.
Procedència familiar d’en Nissos
En Francesc va néixer el 5 d’octubre de 1887 a casa dels seus pares a la Riera Sant Martí, 28 (més tard, 32 i el 1960 tornà a ser el 28), on hi ha actualment can Bellsolell (propietaris de l’edifici) dues portes més avall del cafè Rovira, en una zona del poble coneguda com a barri dels Jueus (era la part baixa de la Riera Sant Martí, fins al rial Bellsolell. Suposem que feia referència al suposat potencial econòmic dels seus veïns i veïnes). El negoci de la barberia del seu pare, que després heretà ell, estava situat, doncs, al davant mateix de la plaça de l’Església, plaça que antigament, al matí servia de mercat i a la tarda de lloc per jugar la canalla Més avall de casa seva hi havia la sastreria Cots, a continuació la casa de la Quimeta i després, la botiga de queviures de ca l’Alsina i més avall la casa dels Frigola (avui propietat de la família Majó) En aquell temps quan va néixer en Francesc, era l’alcalde constitucional en Joaquim Torrent i el secretari municipal l’Ignasi Serratossa
Els seus pares eren el també barber Josep Torrent i Rossell Nissos (1860-1932) i la Teresa Catarineu i Colomer (1863), casats l’any 1884
Els avis paterns eren l’Agustí Torrent Cadellans (1819-1881) i la Josepa Rosell Artigas (18261879). Els avis materns, en Martí Rossell i Esperança Artigas. I els besavis paterns,el pagès Martí Torrent i la Maria Cadellans. En Francesc va tenir dos germans i una germana: L’Agustí (1885-1947), Maria (1891) i l’Antoni (1895-1970)
Anà a l’escola del mestre Lino Lleó i Bassa, que havia estat nomenat l’any 1892, mestre de l’escola núm 1 d’Arenys de Munt, amb un sou de 1 100 pessetes i en substitució d’en Fèlix
Riera i Sallent jubilat en aquell mateix any per impossibilitat física El mestre Lleó es va jubilar el 1905
El seu germà gran Agustí, que vivia al carrer Nou, 25, es va casar amb la Maria Catà i Artigas i van tenir una filla, la Joaquima Torrent i Catà (que va treballar de teixidora) La seva germana Maria es va quedar soltera, i el germà petit, l’Antoni, es casà amb la Maria Bruna i Sañé i vivien a can Sala de Baix, a on feien de pagesos.
En Francesc es va casar a 36 anys, amb Rosa Rossell Vives (1889-1927) l’any 1923 i es van quedar a viure al carrer Sant Martí, 28 (una casa propietat de la família Bellsolell), amb la seva mare Teresa, que havia quedat viuda. Malauradament la seva dona va morir al cap de pocs anys i en quedar-se viudo, es tornà a casar l’any 1930, amb l’Antònia Bigorra i Cadellans (1895).
En Nissos i la seva feina de barber
L’Arenys de Munt d’aleshores ja despuntava per la seva activitat industrial, formada molt principalment per petites empreses, moltes d’elles familiars, dedicades, a la confecció de vànoves o tovalloles. Però, la població era també, eminentment agrícola, com ho demostrava que tot el seu entorn fos ple d’horts i de vinyes conreades per pagesos, que no s’afaitaven durant tota la setmana Per això, els dissabtes o vigílies de festius a can Nissos estava ple fins a la bandera
Aquesta afluència de clients prou que estava prevista, en comptar amb el concurs d’un o dos ajudants, barbers amateurs, als quals, en sortir de la fàbrica on treballaven,anaven a can Nissos per arrodonir la setmanada Alguns dels seus ajudants més recordats foren, en Manelet (gran expert jugant a les cartes) i el conegut per Vallaneta, motiu que feia referència a la
seva poca estatura, però, era un extraordinari i escorredís extrem de l’equip de futbol local. Gràcies als dos ajudants, en Nissos va pensar que ell no havia de fer l’ensabonada prèvia a l’afaitada, i per això, l’ajudant amb la brotxa es dirigia al llarg banc, on estaven asseguts els clients i els anava ensabonant un a un, al crit d’en Nissos de remulla, noi! Devia fer gràcia entrar a la barberia i veure un banc ple d’homes ensabonats mirant cap al sostre per no embrutar-se. D’aquesta manera quan en Nissos en despatxava un, al crit de: anem per un altre, el que li tocava el torn s’aixecava del banc ja ensabonat i traspassant tota la barberia s’asseia a la butaca, sortint al cap de pocs minuts cap al carrer ben arreglat i pentinat.
En Nissos i les noves tendències
En posar-se de moda nous articles per fer massatges facials o fijapelos (gomina), en Nissos no va voler ser menys, però preferia les receptes casolanes, i així, aplicava massatges fets per ell, que diuen les males llengües que hi posava poc alcohol, i, per això, un cop aplicada la loció corresponent, i tot seguit, li propinava una bona sessió de bufetades, de manera que el client sortia amb les galtes ben vermelles i calentes Dit això, cal aclarir també, que la seva parròquia no era massa amant d’aquestes novetats, essent la majoria pagesos, que el que volien era aigua clara i pocs romanços
Algú explicà, el cas d’un jove que s’havia de casar i anà a primera hora a la barberia per poder presentar-se a la cerimònia ben empolainat i pentinat Davant tan importat fet, en Nissos s’hi volgué lluir i li posà als cabells un preparat que el barber tenia a la cuina, encara fumejant. El resultat fou realment bo, sortint amb la ratlla ben recta i els cabells brillants i ben planxats, cap a l’Església. Però, la cosa no acabà aquí i al cap de pocs dies el recent casat comparegué desesperat a la barberia, dient que no hi havia forma de poder-se descabellar, que li picava tot el cap i que no es podia ni rascar de tan encartonat com tenia els cabells. Sembla que en aquesta ocasió en Nissos, de bona fe, i a fi de donar més consistència a l’engomat, li afegí una mica de cola de la qual utilitzaven els fusters. També, es diu, que en acabar la guerra civil entrà a can Nissos un oficial italià molt ben vestit de les Fletxes Blaves de la Divisió Litorio, anà a afaitar-se i en Nissos no se n’adonà que
portava una petita perilla anomenada mosca (quatre pels que li sortien de sota del llavi inferior). La qüestió és que en Nissos va tirar pel dret, no deixant ni rastre de la mosca. Al mirarse al mirall l’oficial, i no veure la seva mosca muntà un ciri de mil cristos, tot gesticulant aparatosament amb mans i braços, que en Nissos no sabia què dir-li Finalment li digué: No s’ho prengui així home, ja no li cobraré
La virtut que més se li reconeixia i que més record ha deixat i és absolutament cert, és que quan els cotxes de línia des de dalt de la riera tocant la botzina anunciaven que es posaven en marxa cap a l’estació, encara tenies temps que t’afaités i pujar al bus quan arribava a la plaça Es clar que la velocitat dels cotxes no era la d’ara i menys en Molet, que portava rodes recobertes amb goma massissa, o sia, sense càmera, i per tant, amb poca possibilitat d’amortir els molts sots de la riera, que més aviat, s’havien d’anar esquivant. A més no oblidem, que sortien tres cotxes a la vegada, corresponents a les tres companyies rivals: Llorens, Molet i Martinet, i per això, els xofers de cada cotxe miraven d’agafar clients pel camí, no fos que es decantessin per la competència. Tot i així, el trajecte fins a la plaça era curt i era tot un mèrit arribar a afaitar a un home (i pentinar com a servei complementari i gratuït) en tan poc temps.
En Nissos d’agutzil
Quan ja tenia certa edat, va acceptar el nomenat d’agutzil del Jutjat de Pau, mentre feia de jutge en Salvador Corominas. Això, li va representar destinar-hi un bon temps que procurà fos compatible amb la seva feina de barber. Diuen, que mentre tallava els cabells estava amb un ull mirant al carrer i quan passava el carro d’un dels convocats a declarar, fos anant a la vinya o tornant a casa, sortia a la porta i al crit de ¡para, noi!, no tan sols despatxava la diligència de citació, sinó, que es permetia dir-li el que li preguntarien, aconsellant-li el que havia de contestar
En Nissos a la recerca de clientes
Com hem dit, els dissabtes i vigílies de festes, havia de fer mans i manegues per atendre tots els clients, però, entre setmana, en canvi, ja era un altra cosa La feina no matava, ara un estiuejant, un passavolant, però, a estones no es feia res Per això, va decidir que si el client no
venia a casa havia d’anar a buscar-lo. I tal dit tal fet. Però, com que la perspectiva de caminar no li feia massa gràcia, ideà un sistema per portar els estris de l’ofici i els coŀlocava dintre de les mànigues d’una americana que esposava sobre les espatlles, amb precaució, és clar, de nuar el final de cada màniga, a fi que no se li escorregués cap eina
I així, és com en Nissos, cames amunt anava pujant per les vinyes buscant pagesos que es volguessin afaitar o tallar els cabells, practicant-los aquest servei seient-los a la vora d’un camí i fent servir l’aigua del rierol més proper Fins i tot, es deia que més d’una vegada, a falta d’aigua, es va servir del vi de la bota del seu client
Però, encara, en Francesc va tenir noves idees, i com que, estaven en un temps d’auge del turisme, va promoure a escala local l’organització de viatges en autocar a l’estil de les agències de viatges actuals, convertint-se així en un precursor de l’Inserso. La barberia es convertí en un centre d’activitats destinades a projectar els itineraris més adients, que una vegada aprovats, junt amb preu i dia de sortida eren anunciats en una pissarra que en Nissos penjava a la porta de casa seva.
Afectat, però, per una greu malaltia, deixà la barberia i passà a viure els seus darrers anys dues portes més avall, on havia viscut la Quimeta, però, que en realitat era de propietat d’en Nissos. Estigué molt temps malalt, cuidat par la seva esposa Antonieta, que tingué cura d’ell fins a l’últim moment, quan ens deixà el dia 24 de febrer de l’any 1960.
“Sastre i barber, tallen més amb la llengua que no pas amb les tisores” (Dita popular)
Elies Surroca i Campàs
Els mesos d'agost i octubre de l'any passat vaig publicar unes recopilacions de reflexions sota el títol de “Sigues sempre tu”
Aquí ofereixo al lector una selecció de noves consideracions
La dignitat no la dóna els diners, ni la treu la pobresa.
El que facin els altres no és de la teva incumbència. El que facis tu no és la seva incumbència.
En moments concrets i puntuals el silenci i la solitud són unes eines molt poderoses.
No et preocupis si caus Preocupa't si no t'aixeques després de caure
Sempre hi ha algú a qui demanar-li disculpes; algú a qui donar-li les gràcies; algú a qui ajudar.
Pensa que facis el que facis, mai no actuaràs a gust de tothom.
Recorda sempre que tens 2 ulls i 2 orelles i una sola boca.
Dubta de les promeses. Valora les realitats. Només de tu depèn que t'afectin les crítiques dels altres.
Moltes vegades l'actitud és més important que l'aptitud
No malbaratis les teves energies per intentar fer canviar algú Conserva-les per modificar en tu el que creguis que et convé.
Els errors no són fracassos. Són experiències per al futur.
Allunya't d'aquelles persones que no t'aporten res de positiu.
Si progresses perdràs amics. Si fracasses, també
Si no pots volar, camina, però mai no t'arrosseguis
Ningú no pot pensar com la teva ment, ni sentir com el teu cor.
Aneu amb compte amb qui confieu. El sucre i la sal, en aparença, són molt semblants.
Treballa per progressar. No per assolir la perfecció.
Vós sou l'únic protagonista de la història de la vostra vida.
Ser just no és ser venjatiu
No t'hi sentis millor que els altres, però tampoc inferior
Quan tinguis dubtes pregunta-li a la natura
Procureu aconseguir l'equilibri entre les vostres edats: física, mental, anímica i espiritual.
No et comparis. Sempre trobaràs algú que et superi en alguna cosa.
Davant la majoria dels problemes i de les preocupacions, la majoria de vegades només és qüestió de saber esperar.
Difícilment algú et regalarà alguna cosa a canvi de res I si ho fa, desconfia
És difícil que una bona paraula pugui
esmenar una mala acció
Si sempre manifestes el que penses i opines, et crearàs molts enemics.
Perdona, però abans, perdona't.
Continuarà.
Carles Rodríguez. Escriptor - Humanista
Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.
El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».
Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Divendres, 14 de febrer al vespre, un bon grup de gent d’Arenys de Munt ens vam trobar a Can Borrell per assistir a la presentació del número 14 dels Fulls Arenyencs de Cultura, escrit per en Gaspar Casals Coll i editat per l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Aquest acte va ser el darrer de la celebració del Centenari de la Gruta de Lourdes d’Arenys de Munt (1924-2024).
En aquest escrit volem posar en valor el que ha representat la Gruta de Lourdes i el seu entorn per la gent d’Arenys de Munt, en aquests cent anys de convivència, des de les persones del veïnat de Sobirans, fins a la resta de gent diversa que viu al poble així com també, per als visitants, que han conegut la Gruta de la Mare de Déu i han gaudit del parc
El bon fer de la Regidora de Festes i de Cultura d’Arrel, Raquel Serrat, ho ha fet possible Des de la senzillesa i la discreció, ha promogut la suma de fortaleses de tots els organitzadors, perquè aquest Centenari esdevingués una celebració per a tothom, la gent gran i els joves, els de sempre i els nous vilatans, les persones religioses i les no creients
Al llarg de l’any 2024 hi ha hagut una gran diversitat d’actes, alguns molt concorreguts Un bon indicador del seu èxit S’han organitzat actes religiosos, per descomptat, (misses, rosari, cants, processó al febrer, a l’agost i a l’octubre); de descoberta de la riquesa paisatgística de l'indret on està ubicada la gruta (xerrada d’en Pere Alzina a l’estiu); de música (ballada de sardanes per Pasqua, i concert del grup Relk al juliol), i de relacionats amb la cultura (exposició fotogràfica dels 100 anys de Lourdes i conferència sobre els santuaris marians en entorns naturals, al setembre, i, presentació dels Fulls de Cultura dedicat a la Gruta de Lourdes).Alguns actes han combinat l’espiritualitat amb la música i la festa, com la trobada de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat de Girona, a l’octubre, o la barreja de concert, reflexió, pregària i espectacle ofert per la Coral del Centre, Veus de Munt i les paraules de Mn. Joan Soler, a l'església Parroquial, al mes de novembre.
El número 14 dels Fulls de Cultura recull els fets més significatius d’aquests 100 anys, amb un nombre important de fotografies, programes i reculls premsa de l’època. Serà un document de la història del poble molt valuós, com ho ha estat per a nosaltres descobrir que els actes d’aquesta celebració ens han ajudat a fer camí per avançar com a poble, des del respecte per la diversitat de valors i creences de cadascú i de cada coŀlectiu Arenys de Munt, 21 de febrer de 2015
Elvira Borrell i Concepció Brecha
En el canvi d’any de 2022 a 2023, l’equip de govern de l’Ajuntament va posar en marxa una normativa que prohibia als cotxes que pujaven per la carretera entrar directament a la Rambla Sant Martí, com s’havia fet sempre. Davant les protestes de comerciants i botiguers que perdien vendes i amb el Reis a tocar, l’Ajuntament va optar per treure la prohibició i deixar-ho com abans Entràvem en un any electoral i no convenia fer enfadar a ningú. I és que pujar fins al Rial Bellsolell i tornar a baixar són 600 metres de “propina”, llavors i ara, cosa que molesta molt als conductors, doncs entrar i sortir del pàrquing és dificultós i una pèrdua de temps. Al maig del 2023 es celebren les eleccions i les guanya Esquerra Republicana que ja portava deu anys governant. Els dos primers per una moció de censura a la CUP, als que treu l’alcaldia El 2015 poden governar per l’acord amb el partit Socialista El 2019 l’acord és amb el regidor de la CUP i un desertor de Junts i el 2023 governen amb els dos regidors de la CUP, ja que mai han tingut la majoria absoluta. Fins al final de l’any no destacaríem res d’especial, però al començament de 2024 algú recupera la idea lluminosa de prohibir l’entrada a la Rambla Sant Martí al trànsit que puja per la carretera. Els més afectats, comerciants i botiguers, fan una consulta entre ells i el resultat és de 37 vots en contra de la prohibició i 15 a favor I l’Ajuntament fa cas a la minoria Quina democràcia és aquesta? O és una dictadura?
Deixem-ho aquí ... per ara.
Marpons Colomer
En aquell temps en Valeriano es guanyava la vida fent de taxista a la villa de Madrid. Els finals dels setanta va ser un època amb prou turbulències politiques, econòmiques i socials a la nostre pell de brau. Ell, però, tenia un somni, una dèria, un objectiu, ser el conserge d’una de les finques de la Gran Via, de la Castellana Serrano, on els prohoms de la pàtria, o de l’Imperi, gaudien de casa o despatx
El fet de registrar les entrades i sortides de l’edifici, el controlar els veïns li podia produir un plaer com la pujada i baixada de bandera. Fins i tot somiava en un uniforme amb un abric de llana, com aquells que alguns arenyens estrenaven per Sant Martí, de color gris fosc, coronat amb un barret de plat, com aquells de tota la vida que demostren ordre, autoritat
El conserge és una figura important en qualsevol empresa ó institució Avui les empreses de seguretat tenen un negoci multimilionari de creixement constant per la por de molts ciutadans ocupin la seva casa, pràcticament desemparats per la llei vigent. Catalunya és la primera comunitat en el trist rànquing ibèric. Ens hem venut l’enteniment tots plegats!
No sé si en Valeriano va complir el seu somni de ser conserge, però nosaltres aviat necessitarem un bon sheriff, doncs tindrem molts ciutadans que votaran,sense cap dubte, a opcions politiques “equivokades “
Joan Puig. Politòleg
Ja durant fa uns anys la gent de classe mitja-baixa, al menys així em considero jo, hem anat veient com els governs que s’autoanomenen d’esquerres ens han anat apujant tot tipus d’impostos de maneres variades i incompren-sibles, no en teníem prou que fa uns anys, al 2020, els que tenim un vehicle amb una sèrie d’anys però que encara funciona correcta-ment, la Colau, alcaldessa de BCN, ens va prohibir l’entrada a la ciutat comtal els dies d’entre setmana, i si amb això no n’haguéssim tingut prou, al cap de no massa temps va arribar al govern de la Generalitat de la mà d’ERC l Aragonès de president, que va i es treu de la màniga un altre impost per als vehicles anomenat impost d’emissions de CO2, en el meu cas de gairebé 200€ l´any (aquest impost tan sols es paga a Catalunya) com si no en tinguéssim prou ja pagant l’impost de circulació que es paga a l’ajuntament que en el meu cas es de gairebé 140€ més a l any Però sembla ser que l’èmfasi recaptatori dels nostres polítics no té límit, resulta que aquest any m’he assabentat que els vehicles que tota la vida al passar dels 25 anys deixaven de pagar l’impost de circulació, resulta que el nostre ajuntament ho ha passat al 30 anys i així el qui té un cotxe vell perquè no se’l pugui canviar, perquè li agradi o pel motiu que sigui, haurà d’anar pagant com a mínim 5 anys més aquest impost, però els vehicles elèctrics, híbrids o nous paguen o res o misèries comparat amb els altres, com sempre qui més té menys paga.
No n’hem tingut prou que aquest ajuntament el 2024 ens hagin apujat el rebut de l’aigua (seguint sent el poble que paguem l’aigua més cara com a mínim al Maresme), també ens han apujat un 10% l’impost de l’IBI (béns immobles) i jo m’he assabentat aquest any que des de 2024 també ens han augmentat en 5 anys l’impost de circulació. Com diu algú, tenim un ajuntament “pessetero” que, sembla ser, només pensa en els seus sous exagerats, polítics la majoria forasters, nou vinguts que sembla ser ens han vingut a treure’ns l essència de poble que teníem a Arenys de Munt Ells, apoltronats al poder, i el poble, com sempre, anar pagant …
Evidentment l’oposició tot a favor i en cas de fer-ho en contra, no preocupar-se’n més, els socialistes ja han quedat merament com un partit residual a Arenys amb 1 regidora, i els convergents votant en contra, tot i saber que serà a favor i aquí ho deixen, sense pensar què més hi poden fer.
P.D. A veure quins impostos ens apugen aquest any.
Anem apanyats!
J Penya
Un govern irresponsable sempre genera desconfiança, impunitat i frustració a la ciutadania quan es dedica a protegir més a l’Administració Pública abans que considerar als ciutadans. Ho varem constatar quan ERC (12 anys governant) + CUP (empassant-se 2 gripaus) varen aprovar canviar la data i l’horari (a les 2 del migdia) de les sessions dels PLENS a partir del més de febrer per beneficiar a la funcionària fiduciària encarregada de fiscalitzar els plens i les juntes de portaveus. (23/01/2025, punt 2Expedient.1123/2023). Mentre la primera prioritat dels polítics siguin els funcionaris i tècnics perquè els fan la feina, el descrèdit s’emporta la raó sense preocupar-se pels ciutadans que els han votat per exercir el mandat de millorar el benestar, la planificació, els problemes i l’eficiència, per axó no serà possible compartir la confiança ni admetre el poc sentit comú d’aquests politics.
En el mateix PLE es van aprovar per URGÈNCIA la relació d’augments dels sous i dietes d’un 2.5% dels regidors amb dedicacions parcial, (com si fossin treballadors municipals que han aprovat unes oposicions) i la resta de regidors del govern i de l’oposició La urgència va ser motivada per un error (descuit) del Departament d’Intervenció en les Bases d’Execució del Pressupost Municipal Segons les seves paraules l’alcalde (JSC), amb un 90% de dedicació, afirma cobrar un sou de 46.125€ bruts El regidor de Seguretat i Espai Públic (ACV) també amb un 90% de dedicació cobra 39.445,16€ bruts La Regidora de Sanitat i Obres... (MªAGA) amb el 50% de dedicació cobra 21.913,98€. bruts. La Regidora d’Arrels... (RSS) amb dedicació del 40% cobra 17.531,18€. bruts i la Regidora d’Ensenyament i Cultura... (AVP) amb el 30% de dedicació cobra 10.565,85€. bruts.
Un atzucac de la política municipal que diu molt de la incapacitat d’un govern que ens vol representar sense l’opinió ciutadana ni assumir la seves responsabilitats d’un Arenys de Munt que NO s’ho pot permetre
“La lleialtat ha de ser per als arenyencs”
Xavier Oller
Benvolguts,
Aprofito aquest espai del Batec per informarvos de la decisió que vaig prendre de renunciar al càrrec de regidor de Junts per Arenys de Munt Ha estat una decisió difícil, però molt meditada Exercir la tasca de regidor comporta una gran responsabilitat i dedicació, i considero que, si no es pot fer bé, és millor fer un pas al costat. Ens devem al poble i a les persones que ens han donat la seva confiança.
Quan vaig assumir aquest repte, ho vaig fer amb molta iŀlusió i amb l’objectiu de treballar pel nostre municipi, aportant el meu granet de sorra per intentar millorar-lo Durant aquest temps, he tingut l’oportunitat de debatre, de construir i d’aprendre He pogut expressar les meves opinions, compartir visions i, en alguns casos, discrepar, sempre des del respecte i la voluntat de fer el millor per Arenys de Munt. Aquesta experiència m’ha enriquit molt i estic profundament agraït per tot el que he viscut. Tanmateix, voldria lamentar no haver pogut fer una oposició més crítica ni haver marcat més l’equip de govern. Des de l’oposició, és molt difícil incidir quan hi ha una majoria absoluta, i en moltes ocasions he tingut la sensació que no s’escolta prou a l’oposició
Aquesta situació ha fet que, malgrat l’esforç, la nostra tasca no sempre hagi tingut l’impacte que ens hauria agradat
Malgrat això, vull expressar el meu agraïment a tots els companys del consistori i als treballadors municipals, especialment a la
secretaria i a la interventora, per la seva dedicació i per tot el temps que hem compartit. També vull donar les gràcies a Junts per haver confiat en mi i per donar-me l’oportunitat de formar part d’aquest projecte
Ha estat un honor servir el poble des d’aquesta posició
Com ja vaig dir al meu últim Ple, les meves circumstàncies personals i professionals han canviat, i per aquest motiu no puc continuar exercint la tasca amb el compromís i la dedicació que requereix. Considero que Arenys de Munt es mereix regidors que puguin dedicar-se plenament a la seva responsabilitat, i per això he decidit renunciar. Tot i deixar la primera línia, seguiré treballant des de la segona, donant suport a Junts i coŀlaborant en allò que pugui per continuar millorant el nostre poble
Marxo tranquil i amb la certesa que la regidoria ha quedat en molt bones mans. El meu relleu l’ha agafat en Santi Morell Capellera, una persona amb una àmplia experiència i una gran trajectòria en política municipal. No tinc cap dubte que ho farà molt bé i que seguirà defensant els valors i projectes en els quals creiem.
Moltes gràcies a tots per la vostra confiança i suport Ha estat un plaer i un orgull formar part d’aquest ajuntament i treballar per Arenys de Munt
Molt atentament,
Albert Vallalta Jaurés
Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions
El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia»
Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
ERC i JUNTS continuen avantposant els seus interessos de partit als del país, fiant-ho tot a la supervivència de Pedro Sánchez. Aquest sap que no el deixaran caure i els toreja com vol: l’amnistia, per als policies; del finançament, l’any que ve ja veurem; de rodalies, de moment la R1, però a mitges; i mentre el català no avança a Europa, retrocedeix a casa en gairebé tots els àmbits Vaja, que anem a pitjor
Junqueras remena la cua negociant engrunes amb Illa. Puigdemont emprenyant la gata amb la qüestió de confiança a Sánchez. Per acabar-ho d’adobar, Aragonès se’n va a Yale a donar lliçons de com desescalar un conflicte secessionista! La rendició no té aturador i cada pas que fan és sempre enrere. On és el mandat de l’1 d’Octubre?
Siguem honestos i fem també autocrítica a l’Assemblea: el full de ruta aprovat no resulta gaire engrescador: posa l’accent en recuperar la mobilització civil per confrontar-nos amb l’estat espanyol, però no pressiona els partits per tal que canviïn l’estratègia autonomista L’Assemblea hauria d’impulsar l’aparició d’una nova alternativa política, inequívocament indepe.
Així les coses, per sortir del cul-de-sac on ens trobem, no hi ha més remei que apeŀlar a la consciència de cadascú: no podem confiar que els actuals partits ens portin a la independència. Tampoc serveix allò de «quan aneu de debò ja m’avisareu» Tothom sap que sense independència no tenim futur I que Espanya no pararà fins a desnacionalitzar Catalunya: la llengua, la cultura, l’economia, els drets socials
Si badem, què quedarà de la nació catalana sense un estat que la defensi? Depèn de cadascú de nosaltres. VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
El passat 30 de gener, dia internacional de la no violència i la pau, tots els alumnes i mestres de l’ escola Sant Martí vam fer un petit acte per recordar la importància de construir un món més just , per inspirar una educació compromesa amb la pau i la no violència tant dins com fora de l’ escola.
Des de totes les classes, des dels més petits fins als més grans es va treballar aquest tema mitjançant diferents activitats adients a dibuixos...en alguns cursos, hem après qui era Mahatma Gandhi , qui va demostrar la força transformadora de la no violència i l’ amor universal.
Cada classe va escriure una frase/ paraula relacionada amb la pau i a la tarda tots els infants i mestres vam baixar al pati, vam sortir a llegir-la i la vam penjar en un mural
Després, tots junts, vam cantar una cançó sobre la pau que hem après titulada «Somnis d’ infants».
Amb totes aquestes activitats es van treballar valors essencials com la tolerància, la solidaritat, la resolució de conflictes, el respecte mutu i la convivència pacífica.
Va ser un acte molt emotiu de tota l’ escola, el missatge clar que volem transmetre és AMOR UNIVERSAL, NO VIOLÈNCIA I PAU
Acabarem aquest escrit amb una de les famoses frases de M Gandhi: «NO HI HA CAMÍ PER LA PAU, LA PAU ÉS EL CAMÍ».
A l'Escola Sobirans, el cicle de petits (I3, I4 i I5) és un espai on els infants comencen a descobrir el món a través del joc i l'aprenentatge significatiu
A I3, ens centrem en el desenvolupament psicomotriu fi, essencial per a l'escriptura futura A través de propostes de motricitat fina, els nens i nenes treballen la coordinació oculomanual, la pinça i el traç, guanyant força a les mans i confiança en les seves habilitats.
Al cicle de I4, una manera de treballar els racons, una metodologia que permet als infants aprendre jugant. Aquests racons respecten els diferents ritmes d'aprenentatge i fomenten l'autonomia, oferint materials que els ajuden a explorar conceptes matemàtics a través de la manipulació i l'experimentació(racons de comptatge, numeració: grafia i quantitat, reglets, seriacions, classificació d'atributs, geometria, seqüències temporals, etc )
Finalment, a I5, hem iniciat una emocionant activitat de teatre amb l'especialista Marta Naharro. És una activitat viscuda amb molta iŀlusió pels infants que els ajuda a prendre consciència del nostre cos, els dóna eines per expressar-se de manera més clara i a gestionar millor les seves emocions. A més de gaudir i riure, fan volar la imaginació, inventen les seves històries i es posen a la pell dels altre I i ió ió corporal i verbal així com l’empatia son les claus per créixer junts, fer ó del grup
El poema “La Puntaire” el va escriure el bibliotecari, arxiver, historiador, dramaturg i poeta Manuel Ribot i Serra (1859-1925) l’any 1885. Una història d’amor i de la desgràcia d’una puntaire que, posant el seu sentiment i el seu treball en les puntes per aconseguir la seva felicitat, no arribaria per les mentides tristes del seu amant Una història d’esperança i de patiments d’una puntaire catalana que estimava més les puntes que el seu desamor L’actual situació també és una història de reticències pensant en aquelles dones que varen aconseguir posar al mapa l’art de les puntes al coixí d’Arenys de Munt amb els seus treballs al coixí, i que entendrien que ara se les recordés exposant totes aquelles exquisideses guardades a les calaixeres en un lloc destacat perquè tothom les pogués veure i valorar, alhora enriquir el nostre patrimoni artesà per gaudir de la seva història i el que varen representar per al nostre poble
Arenys de Munt necessita d’un lloc per deixar testimoni d’un passat esplendorós d’un ofici que va servir, sobretot, per ajudar econòmicament i tirar endavant a les famílies, que s’ha fet tradició personalitzada per les obres d’art que sortien dels seus coixins adquirides per randers i persones d’arreu. En aquest moment actual de resistència, caldria una reflexió i un esforç coŀlectiu per continuar mantenint la tradició de les puntes, analitzant amb realisme i perspectiva que depara la continuïtat i la imatge de l’actual situació de poder assegurar i compartir tot allò que va costar tant a aquelles dones valentes i sacrificades que ens van precedir No deixarem mai de recordar i reivindicar el seu llegat i la seva fortalesa. El drama explicat al poema “LA PUNTAIRE” és una faula de la vida que cal tenir present per insistir a tenir exposades les obres d’art d’Arenys de Munt “Vila catalana de Puntaires” .
La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt
La participació ciutadana és una eina de treball i un principi bàsic de la pràctica democràtica. Creiem que cal obrir les portes de l’Ajuntament a la participació ciutadana i que enlloc de restringir les decisions a despatxos tancats, siguin els veïns i veïnes d’Arenys de Munt qui facin propostes i puguin decidir on fer determinades inversions. Creiem que per avançar cap a una democràcia no n’hi ha prou amb l’elecció regular de representants polítics.
Per això ens hem proposat sortir al carrer, vam començar el mes de febrer a l’Eixample, el primer de març érem a la plaça de l’Església i continuarem plantant la nostra carpa als diferents barris del poble, per conèixer les vostres queixes i les vostres preocupacions, perquè volem sentir tot allò que ens vulgueu explicar de primera mà.
L’actual manera d’entendre la democràcia i la forma d’exercir la política han provocat un allunyament gradual dels ciutadans i ciutadanes vers les institucions. Volem la implicació i participació de tota la gent d’Arenys de Munt en els afers públics, per dibuixar entre totes el poble que volem Volem retornar la capacitat de debat i de decisió a la gent del poble
Si veus la carpa de la CUP al teu barri, vine, t’escoltem!
El tema de l’habitatge i la dificultat per accedir-hi és una de les preocupacions més grans de la ciutadania en aquests moments i molt especialment de la gent jove i dels coŀlectius més vulnerables
Ho constatem contínuament en manifestacions que reivindiquen aquest dret, mitjans de comunicació i en les enquestes on la població assenyala l’accés a l’habitatge com un dels problemes més importants que pateixen i els preocupa actualment.
Accedir a un habitatge, que és un dret, a dia d’avui té un cost econòmic altíssim i l’existència de parc d’habitatge social en règim de compra o de lloguer es converteix més que mai en una necessitat.
Arenys de Munt no n’és una excepció i aquesta problemàtica ens toca també de ple
Es dona la paradoxa que l’Ajuntament té en propietat, de ja fa uns anys, cinc pisos que a dia d’avui estan encara buits i que no es poden oferir a ningú per la falta d’existència d’un servei d’habitatge, que aquest Ajuntament no hi ha manera que creï. En concret aquests pisos estan ubicats a, C/ Flors (propietat des dels anys 60)
Passatge Cantina (en propietat des del 2021)
Can Barbeta (en propietat des del 2023)
Carrer Borrell (en propietat des del 2021)
Av. Sant Carles (en propietat des del 2021 i pendent de reformar)
Des de Junts hem insistit varies vegades, tant en els plens com en la ràdio, de la lentitud i la poca determinació en què ha entomat aquest tema l’equip de govern,argumentant sempre la càrrega de feina que pateixen els departaments de l’Ajuntament responsables de crear el servei. Perquè ens entenguin els lectors, és feina jurídica i administrativa de redactar i consensuar documents, i posteriorment assignar-hi el personal de l’Ajuntament i contractar una empresa, que pot ser un API, per la gestió del servei.
Fa pocs dies se’ns ha fet arribar documentació i sembla que s’ha avançant, per fi, en el tema. Des de Junts pensem que aquest continuat retard és inadmissible, ja que tenim quatre dels pisos a punt de poder utilitzar per persones vulnerables o gent jove i ja estem al 2025 i encara els tenim en desús per unes raons per a nosaltres molt poc convincents. Hem volgut fer la carta exposant a la ciutadania l’existència d’aquests pisos i expressant als lectors que des de Junts continuarem pressionant per tal que aquesta situació es desencalli i que els nostres convilatans en puguin fer ús, que bona falta fa
Catalunya entre pobles i ciutats disposa de 947 ajuntaments i actuen 11.500 efectius de seguretat ciutadana en 217 municipis, la resta (730), és responsabilitat del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.
Amb la Llei a la mà, només hi ha 29 municipis que estan obligats a tenir Policia Local i només 98 localitats de menys de 10.000 habitats que no tenen cap obligació de mantenir un servei que correspon als Mossos d’Esquadra, com Arenys de Munt que a més tenim la caserna de Mossos a 3 kilòmetres.
Els responsables de tenir Policia a Arenys de Munt són els polítics, però els que han de sufragar la despesa són els arenyencs per mantenir un mini-exèrcit de 18 Policies (efectius) (1 sargent + 4 caporals + 13 agents) d’una plantilla de 87 treballadors (el 20,69%) del TOTAL del personal municipal amb un cost laboral anual de 943.538,53€. (sous 680.904,09€., + 262.634,44€., Seg. Social) sense comptar amb les parafernàlies complementaries: vehicles, -combustibles,assegurances, -vestuari,-pistoles, -hores extres, -càmeres, -despeses de la caserna etc -d’un Pressupost de 11,358.688,33 € (el 8,30%) del TOTAL ANUAL
Si el govern de l’Ajuntament no s’encaparrés a mantenir (i augmentar) aquest excessiu subescala de serveis especials i fossin responsables envers els vilatans, podrien reduir paulatinament aquesta despesa i dedicar-la a inversions necessàries, alhora complir el programa electoral. Són conscients que estan trepitjant una línea vermella que va contra els interessos dels arenyencs?.
L’informatiu de Ràdio Arenys de Munt 10/01/2025: (“tot i que hi ha veïns que diuen que tenim massa Policies, doncs NO tenim massa Policies, estem per sota dels Ratis que hauríem de tenir –JSC-) doncs dediquin a més organització/eficiència, més participació/consens, i més transparència/reticència i potser que es preocupin més per les persones i més aprendre a estalviar per complir.
P.D.: Existeix un conveni vigent entre l’Ajuntament i els Mossos d’Esquadra (Junta de Seguretat) per fer Patrulles mixtes a Arenys de Munt.
*Democràcia es respecte, sense respecte no hi ha democràcia!
ADM
Cada dia, travessa talonejant pel carreró amb la mirada tibada i el cap ben dret. Aquesta maleïda dona se'n fot de nosaltres que arrosseguem, com podem, el pas de les hores a sol i serena No tenim res més que els nostres sentiments ferits perla gent que ens ignora iens mostra menyspreu de la mà de la dona que ens llença bocins de pa per veure com correm a cruspir-nos-els, tan afamats com estem. Per a ella, som com micos del parc que entomen tot el que els llencen els visitants. No puc suportar tanta crueltat i em foto de gana abans d'agafar ni una engruna del malparit pa Avui l’he seguida. En arribar a la porteria i posar la clau al pany, li clavo un ensurt en tibar-la de l’abric En girarse, me la miro amb ulls suplicants:
Senyora, em podria donar unes monedes per comprar-me uns mitjons? Tinc els peus freds i plens de penellons
Ella fa una ganyota de menyspreu i amb mans tremoloses remena dins la bossa i,gairebé sense mirar-me, em deixa caure unes monedes. Tot seguit,obre només un pam la porta no fos cas que jo l’ataqui s’esmuny a dins la porteria i encén el llum. No espera l’ascensor i tira escales amunt, cames ajudeu-me. És divertit veure com pateix. Deu pensar que jo em tiraré al seu coll per arrabassar-li el collaret de perles. Per a què collons vull jo un collaret?
Aquest matí, quan s’acosta dreta com un mànec d’escombra, li barro el pas i amb els peus junts, m’aixeco les faldilles per a mostrar-li els mitjons:
Miri senyora, m’he comprat aquests mitjons amb els diners que em va donar Ara tinc els peus calentons fa un gest d’aprovació i es treu uns bocins de pa de la butxaca
Té, perquè t’alimentis una mica que fas pena, mossa! i continua el seu camí.
Fa el mateix dia rere dia: tirar-nos pa De vegades, li demano monedes per comprar-me uns guants o una bufanda. De mica en mica, sembla adonar-se que soc inofensiva
Aquí tens cinc euros perquè vagis a rentar-te una mica que fas pudor d’ous podrits
Faig cap a la casa de caritat per rentar-me i buscar roba neta. Necessito que la mala pècora em vegi neta i endreçada He engegat un pla i no pot fallar-me
Tinc molta paciència i no penso defallir en les meves intencions.
Neta i polida, em poso un abric que em queda balder, però vaig endreçada.
Ella fa el camí de sempre i, en arribar al carreró,llença les engrunes de pa i, els meus amics, els pobres desgraciats,salten per menjar-se-les, com cada dia.
Jo estic preparant el meu pla.
És capvespre i a la llum del fanal, la meva figura projecta ombres davant de la seva porteria. Aprima els ulls provant de reconèixer qui hi ha sota el raig de llum
Qui ets? pregunta.
Soc la captaire Li semblo prou neta?
Dona, et veig canviada
Podria ajudar-la en les feines de casa seva?
Encara que no ho sembli, sé fer de tot.
Mare meva! Com vols que em fiqui algú com tu a casa meva? Apa, deixa’m passar
Encara no se’n refia de mi i potser mai ho farà. Cal canviar de pla Ho he intentat de la mà de Déu, ara toca fer-ho arrapada a les urpes del diable. Amb l’ajut dels companys ho preparo tot amb cura. El carreró està en silenci i nosaltres preparats Quan la dona arriba per llençar-nos les engrunes de cada dia, ves per on,quina mala sort,una llamborda mig trencada la fa caure Espantada, s’agafa el genoll amarat de sang i sense deixar-la reaccionar, patapam, li endinyem una garrotada que la deixa ben estabornida L’arrosseguem fins a la porteria i la deixem arrupida al costat de la porta. Em quedo al seu costat esperant pacientment que arribi un veí
En pocs minuts, una dona tota estirada obre la porta des de dins. En veure la veïna ferida,posa cara de fàstic i amb la mà al pites vincla per preguntar-me:
Què ha passat?
No ho sé, l’he trobada aquí terra. M’ajuda a portarla al seu pis?
Amb certaangúnia m’ajuda. En arribar a la porta del seu pis, busco les claus dins la seva bossa i entrem. Amb penes i treballs la coŀloquem damunt del llit d’on ja no en sortirà mai més. La veïna marxa esperitada Em pregunto per què li produeix tant rebuig
Recupera la consciència i la cara d’espant li fa petar les dents Amb un genoll malmès, no pot fer una passa sense notar la fiblada que li impedeix aguantar-se dreta. A més, la garrotada li ha deixat l’espatlla adolorida
Què hi fas a casa meva? Què és tota aquesta sang? No em puc bellugar!
No s’amoïni per res que jo m’encarrego de vostè Ja soc dins de casa seva, de la seva vida.
M’he convertit en la senyora Carme. Em pentino igual que ella, em vesteixo amb la seva roba, camino amb les seves sabates i em penjo les seves perles. Cobro la seva pensió i ajudo els meus amics Em quedo amb tot sense remordiments Al cap i a la fi, ella ja no necessita res. Només deixar que passin les hores encongida dins dels llençols fins a desaparèixer
Cremo la manta que m’ha embolcallat part de la meva vida i asseguda davant la finestra, penso que, malgrat tot, aquí em sento segura. A l’escalfor de l’estufa de butà, em gronxo dins els records d’anys de malviure A poc a poc, vaig amagant molt endins les glaçades nits entre els cartrons, amb la panxa buida i els ossos espetegant de fred, arraulida sota la manta esfilagarsada i la gorra de llana foradada
Això sí. Cada dia m’acosto al seu llit i li buido les butxaques plenes de bocins de pa
Vull que es mengi les engrunes M’alleuja la consciència.
Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS
Sóc com l’aigua transparent, més, l’ardència del meu cor deixa molt a prop de la mort qui per mi la passió sent
Nenes i nens que fan anys aquest mes:
ALEIX ARNAU GIL
13 anys
ENRIC TORRENT MORENO
11 anys
Endevinalla del mes:
GLÒRIA AMBRÓS
8 anys
ONA CÓRDOBA GALOBART
6 anys
Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.
El dissabte 8 de febrer, la Sala Corrioles va acollir el recital De Cants i Poetes, amb Vicenç Herrero i Olga Claret. Els espectadors van gaudir amb la veu de Vicenç Herrero i les notes del teclat d’Olga Claret, de la combinació de música i poesia.
