Contes des del Projecte RADARS

El Fil

Les set del matí. La sirena sona avisant que ha arribat l’hora que les treballadores es coŀloquin davant les màquines per iniciar la feina entre agulles nervioses i fils de colors. Les noies feinegen silencioses entre la remor eixordadora dels telers que ballen amunt i avall Només es llancen mirades còmplices entre elles quan veuen que s’acosten els ulls inquisidors de l’encarregada que frisa per enxampar-les aixecant les mans dels telers. En acabar la jornada, gaudeixen del xivarri imitant divertides, la senyora Paquita que va sempre amb l’entrecella arrufada i ben empolainada. No entenen per què es guarneix tant, si a la fàbrica gairebé tot són dones Només queda l’amo i els homes que arreglen els telers

Això sí, no perd l’ocasió de picar-los l’ullet, cada cop que els veu

La Filo té la mosca darrere l’orella amb l’encarregada. Aquesta dona la té intrigada. Les finestres de casa seva tancades sense deixar que entri ni un bri de llum, li fa pensar que amaga algun misteri i està encuriosida en saber què hi ha darrere de la seva mirada enrabiada Quan comenta a casa coses de la feina i surt el nom de la senyora Paquita, la mare fa una ganyota de menyspreu i torça la cara Això l’encoratja a escorcollar dins la vida de la dona. Avui ha vist el cel obert.

Senyora Paquita, li penja un fil de la faldilla Crec que se li està descosint la vora. Si vol, l’acompanyo a casa seva i li cuso jo mateixa.

Què t’empatolles maca! Jo mateixa me la puc cosir.

Només volia ajudar-la. Els dissabtes a la tarda cuso a casa d’una modista i ho faig molt bé L’encarregada accepta. Al cap d’un parell de dies, la Filo amb la faldilla cosida, fa cap al carrer de Sant Antoni La senyora Paquita, obre la porta mig pam i li agafa la faldilla.

Em podria donar un got d’aigua amb sucre? li diu posant-se la mà al front tinc una baixada de tensió i si no bec alguna cosa dolça cauré rodona a terra

Mentre la dona va a buscar l’aigua, s’empesca una gran interpretació. Vinclant-se endavant, es deixa caure topant contra la porta que s’obre de cop i es queda de bocaterrosa al terra del rebedor El patapam de la trompada espanta la Paquita que surt corrents:

Déu meu! T’has fet mal? exclama mentre l’ajuda a aixecar-se i l’acompanya a seure a una cadira del menjador

Gràcies, senyora Paquita. No sé pas què m’ha passat! M’ha voltat el cap, però no s’amoïni que de seguida estaré bé Si no li fa res, m’aniria bé una mica d’aigua del Carme.

La Filo ha vist d’esquitllentes com desa alguna cosa dins un calaix Mentre la dona va a la cuina, l’obre i troba una fotografia d’un home amb una nena petita asseguda damunt els genolls. Li comença a tremolar la barbeta en adonar-se que la cara de la nena és la mateixa de les fotografies que guarda la mare de quan ella era petita. Què hi fa una fotografia seva a casa d’aquesta dona? Una angoixa l’engoleix i li venen ganes de marxar esperitada. Ha de parlar amb la mare. La Filo no ha conegut al seu pare i la mare no n’hi parla mai I si és l’home de la foto? li etziba mostrant-li la fotografia

L’encarregada torna amb el remei La Filo no sap com reaccionar, però vol esbrinar què passa i frisa per treure’n l’entrellat.

Qui és aquest home i la nena que està amb ell?

Has tafanejat els calaixos? La meva vida és cosa meva, i el que tinc a casa també! la Paquita li diu enfurismada

No soc beneita! Sé que la nena soc jo. El que vull saber és qui és l’home i què hi fan fotografies meves a casa seva! està molt enrabiada i comença a perdre els estreps.

Pregunta-li a ta mare tot el que vulguis saber Ara fot el camp d’aquí!

Qui és aquesta dona? L’home de la foto és el seu pare? I si estirant el fil ha trobat el seu pare? Una suor freda li rellisca per l’esquena. Panteixant després de la sotragada brutal pel descobriment, marxa amb el cor encongit

En arribar a casa, l’esclat de plors i sanglots espanten la mare. Quan aconsegueix tranquiŀlitzarse, la mare li explica la història que li ha amagat fins avui.

Amb pocs dies de vida, el teu pare et va portar aquí Ell t’estimava, però ella no volia saber res de la filla de la qual es va desempallegar només néixer El teu pare no era un mal home, això sí, massa dèbil i ella el tenia dominat Va morir sumit en la tristesa.

Les set del matí La Filo, asseguda a la cuina sent la sirena avisant l’hora de posar-se davant dels telers La mare, amb el davantal posat i recolzada d’esquena a l’aigüera se la mira amb tristesa

No puc anar a la fàbrica mare La seva mirada fosca m’acorralarà mentre visqui.

La Filo es va casar, però no va arribar a portar fills al món Va enviudar amb només quaranta-cinc anys i va tirar feixugament endavant amb la seva vida. Avui, als gairebé vuitanta anys, arrossega els peus poble amunt i poble avall amb el rostre solat d’arrugues i el cos arronsat. Va esmaperduda murmurant una mena de lletania i estirant, arran de terra una bossa on hi fica quatre coses per alimentar-se. Porta la pena arrapada al cor i la soledat com a companya

El Sodoku Del Mes

Les Solucions

BRUNA VIDAL COLOMER, 12 anys

ABRIL TORRENT MORENO, 7 anys

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes:

MARTINA NAVARRO ROCA, 6 anys

CÈLIA COLOMER FREIXAS, 9 anys

CARLA FUSTER TORRENT, 11 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament Et felicitarem fins els 14 anys