decalPeó

1922 - 2016

Teixidor, músic autodidacte i fotògraf que va retratar dues dècades de la vida dels arenyencs.

En Marià (conegut popularment per Mariano) fill de pare eivissenc i de mare arenyenca, va néixer al final de la monarquia, durant la dictadura del general Primo de Rivera, i en la seva joventut va ser testimoni de l’intent protagonitzat per aquella generació del 1900, d’establir una república democràtica a l’estat espanyol. El seu germà Josep morí lluitant al front per defensar-la, però el seu sacrifici fou en va, ja que triomfaren els revoltats feixistes i en Marià i tota la seva generació hagueren de viure sota una dictadura, en la qual era difícil desenvolupar-se i millorar socialment si no eres addicte al nou règim. Però, en Marià, tot i no tenir gaires estudis, era un home inteŀligent, autodidacte i amb ganes de treballar, que escollí les activitats artístiques i professionals que li agradaven. Es va posar a la feina i aconseguí crear-se un nom i ser respectat per la comunitat d’Arenys de Munt. Destacà com a fotògraf i músic, a part de treballador del tèxtil, ciutadà exemplar i pare de família modèlic

Procedència

de la família Prats

El pare d’en Marià, en Vicenç Prats i Ferrer (18871958) havia vingut d’Eivissa (Illes Balears) cap allà l’any 1895, amb el seu pare Joan Prats i Ferrer, la seva mare Maria Ferrer i Riera i els seus dos germans: Josep, 1889-1958 i Marià, 1891-1960. Van venir tots cinc en un vaixell des de Mallorca per treballar a Arenys de Munt, ja que segons sembla tenien un bar a Eivissa, conegut per cal Negre i l’havien hagut de deixar El que no sabem són els motius pels quals van escollir Arenys de Munt per començar de nou Segons consta al padró de 1924, tots tres germans sabien llegir i escriure, això vol dir que en arribar a Arenys de Munt amb vuit, sis i quatre anys respectivament, van anar a l’escola local de la secció primera, que en aquell temps la portava el mestre Lino Lleó –que també exercia de mestre d’adults - i que donava classes en un edifici propietat d’en Josep Catà. Quan van deixar l’escola, en Vicenç es va dedicar a fer de paleta (d’aquí ve el nom popular de cal Peó), en Marià treballà de carreter/xofer, i en Josep de jornaler

L’any 1908, en Vicenç es casà amb la Rosa Torrent i Maresma (1891-1924) d’Arenys de Munt i anaren a viure al carrer Riera i Penya, 20. El germà Marià es casà amb la Teresa Cadellans i Mitjavila (1892) i anaren a viure al carrer de Les Flors, i l’altre germà Josep, es casà amb la Dolors Borrell i Bigorra (1895) i van anar a viure al carrer Olivera, 2.

En Vicenç i la Rosa tingueren cinc fills/es: Carme (Carmeta) (1909), Josep (Pepet) (1911-1937), Maria (1913), Josepa (Pepeta) (1917) i Marià (Mariano) (1922-2016) que és el nostre protagonista d’aquest mes Anys més tard, la Carme anà a viure a Caldetes, en Josep morí a la guerra, la Josepa marxà a França i la Maria a Barcelona.

En Marià i els estudis

En Marià va anar pocs anys a l’escola, ja que en morir-se la seva mare, quan encara era molt petit, no pogué anar gaire temps al coŀlegi per aquest motiu, i per altres circumstàncies familiars i laborals Però, el temps que hi va anar, va ser alumne del mestre Vilarrubla a l’escola unitària de la Rambla Jalpí, i el va aprofitar força bé A més tenia una gran passió per la lectura i dedicava tot el temps lliure de què disposava, per llegir llibres de la biblioteca i estudiar pel seu compte. Així, va aconseguir una gran cultura i afició a diverses activitats artístiques, com la música i la fotografia, que practicà amb força encert. Ben aviat, però, entrà a treballar a una fàbrica del ram del tèxtil, que en deien “Les Sedes” (nom oficial el 1936: Manufacturas Rayon, S A ) que es dedicava a processar tota mena de

Marià Prats En Marià tocant la trompeta fils; en particular, el fil de seda artificial, i estava situada al carrer de la Rasa. En Marià era mestre torcedor i al cap dels anys va convertir-se en encarregat de la fàbrica, que era dirigida per l’Alfons Molons i Rocha (1908-1974), un tècnic tèxtil que havia vingut de Barcelona a mitjans dels anys trenta, i vivia al carrer Panagall, 18

Inici de la seva afició a la música

També, de ben jove va aprendre música de manera autodidàctic i assessorat per alguns músics reputats que hi havia a Arenys de Munt, com en Bosch, els germans Galofré (els telefoneros) o els germans Alsina (els Nels). Després de la guerra entrà a formar part del conjunt musical Els Nel-sons (també portaren els noms d’Els Blaus o Nelson-Jazz) tocant amb ells durant una bona temporada Assajaven a can Nel al carrer dels Capellans i tocaven per les diferents festes de barri d’Arenys de Munt, al local d’El Segle o als pobles veïns Per Santa Cecília tocaven a Torrentbò i es quedaven a menjar i dormir a cases de pagès dels voltants. També, amb el nom de Cobla Arenyense tocaven sardanes i a les misses tots els diumenges. En Marià tocava la trompeta, acompanyat de músics força experts, com eren: l’Emili Mas Nas de plata, Joan Margenat Tit, Jaume Bosch Liru, Julià Herrero Trenta saleros, els germans Alsina o els germans Galofre que eren famosos pels seus

“solos” de trompeta

Una altra afició que tenia de jove en Marià, era anar a collir musclos a la Roca d’en Lluc, i mentre era solter anava molts caps de setmana a passarlos a casa de la seva germana Maria que vivia a Barcelona.

República i guerra civil

Quan es declarà la segona república l’any 1931, en Marià encara tenia edat per anar a coŀlegi i probablement fou aleshores que anà a l’escola del mestre Vilarrubla, ja que s’establí l’obligato- rietat d’escolarització de tots els infants Però, quan esclatà la guerra civil tenia catorze anys i ja havia començat a treballar a Manufacturas Rayon, S.A. (Les Sedes), fàbrica que fou intervinguda i dirigida per un Comitè de Control Obrer. (Alguns dels que van formar part d’aquest comitè foren: Francesc Parera, Jordi Colomer, Gertrudis Maresma o Josefa Lleonart). L’inici de la guerra va ensopegar a en Marià, que encara no tenia l’edat per anar-hi, però en canvi, el seu germà Josep que era de la lleva del 32 li tocà anar al front Havia fet el servei militar obligatori l’any 1932 al Regimiento de Infanteria Albuera n 25, (4ª División) de Lleida i per la guerra fou mobilitzat amb la 143a Brigada Mixta, que un cop ensinistrada a Figueres, va ser incorporada a la 44a Divisió del XII Cos d'Exèrcit. En començar l’ofensiva d’Aragó la brigada fou enviada a reforçar el front de Quinto i al cap de tres dies marxaren a Tamarite de Litera. Posteriorment, foren enviats al front de Fuentes de Ebro amb l'Agrupación F, a on morí en Josep el 2 de novembre de 1937 El cap de la brigada era el comandant Felipe, que va morir en la defensa del Vértice Viñaza

Primer casament i primer fill

L’any 1943 li tocava fer el servei militar, però, en ser fill de pare viudo i amb un germà mort a la guerra, presentà aŀlegacions per deslliurar-se’n, i l’ajuntament d’Arenys de Munt presidit per en Josep Rossell acordà concedir-li: “prórroga de incorporación a filas de 1ª classe por comprender el caso 1º del articulo 265 del vigente reglamento” , pròrroga que va ser ratificada per la “caja de recluta num 38” , el 21 de maig de 1943, i que es convertí en una pròrroga definitiva Això, li permeté casar-se més jove, cosa que va fer l’any 1948 amb la Mercè Edo i Horta (1928-1956) una noia que vivia al carrer Barracà, 12, filla del pagès natural de Lucena, Vicenç Edo i Aparici (19041970) i de la Josepa Horta i Torner (1903-1969). Però, la Mercè tenia també, un germà i una germana: en Vicenç (1939) i la Rosa (1938).

Un cop casats en Marià i la Mercè anaren a viure a casa dels pares de la Mercè i tingueren un fill l’any 1950, que li posaren el nom de Robert, però, malauradament la Mercè morí molt aviat, l’any 1956, i en Marià es quedà sol amb el seu fill de sis anys. Precisament, va ser la Mercè quan feia poc que estaven casats, qui va animar a en Marià a dedicar-se a fer de retratista (un hobby que ja venia practicant de més jove). En morir-se la

Mercè, en Marià i el seu fill anaren a viure a la casa que l’avi Vicenç tenia llogada al carrer Nou, 5 i que en aquell temps, era propietat de l’exalcalde de Mataró Emili Arañó i Rossell. Cap als anys vuitanta, la van comprar en Marià i la Lourdes.

Nou casament amb la Lourdes Antius

En Marià, encara, continuava treballant a Les Sedes on feia d’encarregat, i allà va fer amistat amb la Lourdes Antius i Capdevila (1930-2015) que ja tenia una filla anomenada Juliana, nascuda l’any 1951 i en Marià s’enamorà d’ella Es van casar l’any 1958 La Lourdes era filla del teixidor de Les Sedes Emili Antius i Borreles (1905- ) i de la Maria Capdevila i Torrent (1909 - ). Tenia tres germans: Antoni (1933), Miquel (1941) i J. Alfons (1947), a més d’una germana, la Gemma (1947) i vivien al núm. 33 del carrer dels Capellans. En Marià i la Lourdes van tenir quatre fills/es: la Rosa (1960), Lourdes (1961), Joan (1972) i Marià (1974) (La Lourdes Prats, ha estat precisament ella, qui m’ha posat al corrent de la història familiar)

En Marià i la fotografia

Encara que s’havia aficionat a la fotografia de molt jovenet, no fou fins al principi de la dècada dels cinquanta que començà a prendre imatges d’una manera seriosa, amb la màquina que s’havia comprat. Ell mateix revelava les fotografies, aprofitant que mossèn Ernest Cuffí –també un fotògraf vocacional força inspirat i avançat a la seva època– li havia ensenyat com fer-ho i li havia donat la fórmula dels líquids que s’utilitzaven per al revelatge, i que ell comprava a la drogueria ca l’Arpi de Barcelona, encarregant-los al transportista Martí Bosch, que feia viatges a la capital, gairebé cada dia. Tot el procediment de revelatge el feia en una habitació de casa seva, on també tenia unes balances de fusta -construïdes per ell mateix- per pesar els productes i fer la fórmula exacta. Per aquests treballs de muntatge i preparació, tingué l’ajut d’un altre jove aficionat del poble, en Martí Torrent. En Marià es convertí, doncs, en el primer fotògraf professional d’Arenys de Munt Va començar fent retrats d’infants a les beneïdes dels diumenges de Rams, a les comunions, casaments, festes majors, etc També, van començar a demanar-li fotografies pel carnet d’identitat, i aleshores, la Lourdes que havia après a fer servir la màquina de retratar, les feia ella a les hores que en Marià estava treballant, al davant d’una façana blanca i mentre hi havia llum solar. A l’entrada de casa seva exposava les fotografies que la gent li anava a comprar. En Jaume Marqués i la seva dona Anna Soteras foren clients d’en Marià i seguidors de la seva aventura en el camp de la fotografia, que poc després, també, inicià un altre aficionat que també va fer fotografies de gran valor històric, com fou en Pere Pujadas. Tres grans fotògrafs que han deixat un testimoni gràfic de la història recent del nostre poble, que cal conservar i protegir En Marià deixà de fer fotografies l’any 1968, a causa dels nous canvis tecnològics en el món de la fotografia

Altres activitats d’en Marià

És molt evident, que en Marià era un manetes. A Les Sedes no necessitava que ningú li arregles les màquines, ja que quan tenien una avaria, ell mateix ho arreglava. Igual es construïa els aparells necessaris per la seva activitat fotogràfica, com arreglava els rellotges de la família (fins i tot els de pèndol), o construïa els estris adequats, per fer el vi del raïm que collia a la seva vinya

La fotografia esdevingué un complement dels ingressos familiars d’en Marià, ja que, en no poder viure només d’aquesta activitat, continuava treballant a la fàbrica de Les Sedes, a part, de continuar cultivant la seva vinya. Un cop acabada la jornada laboral anava cap a l’hort i dedicava unes quantes hores a plantar, regar o recollir els productes que hi tenia sembrats. Hi cultivava tota classe d’hortalisses, cireres, raïm, figues, etc. El mes de juny tocava recollir les cireres (Cor de Colom i d’en Roca) que les portaven a l’Hostal del Sol i que finalment, eren venudes al Born de Barcelona El mes de setembre feien la verema, d’una manera molt artesanal, ja que, en Marià mateix es va construir tots els estris necessaris per fer el vi a la mateixa vinya. Després de la verema, venia la collita de les ametlles, amb les que, la Lourdes, feia panellets per Tots Sants. Però, a més, la Lourdes també ajudava a l’econo-

En Marià al pati de les escoles En Marià amb les seves germanes mia familiar, ja que cosia a casa Era un gran seguidor de l’hoquei d’Arenys de Munt i no es perdia cap partit que jugaven a casa, però, també anava, sempre que podia a veure els partits dels camps de fora. A més, era un gran seguidor del Club de Futbol Barcelona, un culé de tota la vida. També, va tenir l’oportunitat de viatjar a molts llocs de fora de Catalunya, com: París, Lourdes de França, València, Nevers, Mallorca, etc. Però, mai abandonà les ganes de llegir, ja que cada dia es llevava un mica més aviat, per poder llegir una estona, abans d’anar a treballar

L’any 1976 la fàbrica de Les Sedes va tancar les portes i en Marià encara no tenia l’edat per jubilarse, i per això, va cercar una nova feina aconseguint entrar al TEXFIN S A , empresa que es dedicava a la fabricació de tints i que estava situada al Torrent d’en Puig.

Problemes de mobilitat i jubilació

L’any 1987 es va jubilar, i un cop jubilat tenia predilecció per anar a la plaça de l’Església –que la tenia molt a prop– a fer petar la xarrada amb el seu parent Vicenç Prats i altres jubilats que hi acostumaven a participar Però, a mesura que passaven els anys, va començar a tenir problemes de mobilitat a causa de l’artrosi i deixà de sortir de casa, i de fer les activitats que tant li agradaven, com anar a la vinya o a la Breda de Plaça, entre al- tres Aleshores, es dedicà preferentment, a llegiri mirar la televisió

L’any 2001, el Grup Fotogràfic i l’Ajuntament d’Arenys de Munt, van muntar una petita exposició a la sala d’exposicions municipal en homenatge a la tasca fotogràfica d’en Marià titulada: “Mariano Peó Fotògraf. Imatges de dues dècades de crònica social”, amb fotografies fetes per ell entre el 1950 i el 1968. (Actualment, que el Grup Fotogràfic ha plegat definitivament, una bona part d’aquestes fotos es conserven a les dependències del Coŀlectiu pel Museu Arxiu)

En Marià, un dels pioners de la fotografia a Arenys de Munt, ens deixà el 5 de gener de 2016 i la seva dona Lourdes el 2015, però, les seves imatges encara perduren i el seu record entre els aficionats a la fotografia, també. Ell, va iniciar el camí, que més tard van seguir altres veïns i veïnes amb la mateixa afició artística que en Marià. Les fotografies són un testimoni gràfic del nostre passat que cal conservar i protegir, com també, recordar els noms dels seus autors.

“La fotografia és més que un mitjà per la comunicació efectiva de les idees És un art creatiu” - Ansel Adams Fotògraf i ecologista nordamericà

Elies Surroca i Campàs

MALALTIA (3)

Actitud Del Malalt

Hem d'entendre que el dolor i el patiment també formen part de la nostra vida, i hem de buscar-li el costat positiu, ja que ens pot aportar experiències enriquidores.

La malaltia és una situació amb què cal acostumarse a conviure. Però tenint clar que saber viure és millor que sobreviure. L'ésser humà és capaç d'aguantar molt, ja que dins nostre hi ha un important poder per superar les malalties i les malalties.

L'actitud positiva o negativa del malalt davant de la malaltia influeix molt directament en el seu desenvolupament. Les ganes de superar la malaltia i la seguretat i convicció de sortir del trànsit amb una actitud de força, confiança, lluita i esperança poden ajudar molt en el procés de recuperació. La iŀlusió mou muntanyes i tenir objectius i metes són els millors aliats del malalt És important mirar cap a l'horitzó buscant la llum al final del túnel

Està comprovada i demostrada la influència de la psique sobre el cos En molts casos la malaltia remet a causa dels desitjos i la lluita per no sucumbir o voler complir el seu compromís amb un objectiu encara no aconseguit Als malalts que són hipocondríacs aquesta particularitat els perjudica en la possible curació o alleugeriment d'una malaltia o malaltia No hi ha res tan poderós com una persona malalta Alguns malalts aprofiten la situació per aconseguir el que desitgen, i d'una manera implícita exigeixen que la resta de la família s'hi preocupi Poden fàcilment provocar sentiments de culpabilitat i obligació en els que són al seu voltant També sovint se senten inútils i buits i pensen que són una càrrega per a la família, i se'ls desperta uns sentiments de culpabilitat

Comportament Cap Al Malalt

Quan acompanyem una persona malalta, li estem donant molt més que la nostra presència física Hem d'ajudar-lo a trobar la pau interior I hem de respectar allò que pensa i sent Sentir-se escoltat i respectat, sense ser jutjat, li resulta increïblement guaridor

El perdó –tant de poder-lo donar ell com de rebre'l–influeix enormement en la seva recuperació

Necessitem temps per assimilar el fet que un ésser estimat està malalt. Quan estem amb un ésser estimat que està malalt només veiem el que estem perdent. És important preguntar-nos si la nostra preocupació és que no s'aparti del nostre costat o que es recuperi.Potser la malaltia duna persona fa que una altra que està sana se senti útil i important, perquè algú el necessita. lgunes persones se senten culpables pel simple fet que ells gaudeixen de bona salut mentre que un ésser estimat està patint. Sovint tenim sentiments de culpabilitat per no haver fet tot el que podíem. Quan s'ha estat en enemistat o s'ha tingut una relació difícil amb el malalt, podem pensar que la seva ira o odi pot haver provocat la malaltia.

De vegades, imaginem i suposem el que està patint el malalt i actuem d'una forma concreta per alleujar els nostres temors, però potser el nostre comportament no tingui res a veure amb allò que necessita. Si ens referim contínuament a la seva malaltia, és possible que n'impedim o retardem la recuperació I també si actuem impulsats per por, tristesa, obligació o desesperació, el malalt el captarà i provocarem una reacció negativa El que realment cal quan s'està malalt és saber construir un pont d'autèntica i sincera comunicació, ja que la connexió que s'estableix entre dues persones quan una està malalta és molt important

Al tram final, encara que ens sembli que no hi podem fer res, ell sap que estem al seu costat i això, dins del seu estat, li resulta beneficiós No ens penedirem mai del temps i companyia que li hem donat al malalt

FAMÍLIA

La malaltia, a més de ser un tema físic, és un aspecte psicològic i afectiu, i per tant, la família és primordial en el procés de recuperació de la salut del pacient

La família té l'oportunitat d'unir-se i lluitar en un front comú al costat del malalt per intentar superar la malaltia o almenys allargar-ne i millorar-ne la qualitat de vida Les actituds dels membres de la família repercutiran inevitablement en el curs de la malaltia i la recuperació del malalt

Quan una persona està malalta la culpa és un sentiment força comú, que pot afectar qualsevol membre de la família Els familiars han d'adonar-se que no poden controlar la malaltia del pacient De vegades a un familiar li agrada sentir-se més fort que el malalt, ja que descobreix que ara té un poder sobre ell que abans no tenia.

Dins dels familiars poden sorgir rivalitats, en sentir que el malalt és apartat d'ells i que altres ocupen el seu lloc pel que fa a cuidar-lo, i que aquest ja no en depengui. El fet que una persona estigui malalta afavoreix que al si de la família ressorgeixin antics rancors.

Si la família perd l'esperança al malalt, li resulta difícil mantenir la fe. El gran dilema és saber si el malalt estarà millor a casa oa un hospital o residència. Lògicament cada cas i circumstància són diferents.

Carlos Rodríguez Escriptor-Humanista-Psicoterapeuta

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia»

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies

Feu-los arribar a: centre@centremoral cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Imposicions

Les dèries del govern d’ERC+1 (amb la complicitat dels Serveis Tècnics Municipals), NO tenen aturador a l’hora de malbaratar recursos públics amb la vista posada a les Eleccions Municipals d’aquí a 4 mesos per tornar a continuar decidint com malgastar els mitjans públics dels impostos que recapta l’Ajuntament dels pacients arenyencs que mai reclamen comptes.

Això ve, a conseqüència de l’obra d’urbanització de la Plaça del Sindicat projectada per l’arquitecte XAVIER LLISTOSELLA VIDAL, i adjudicada a l’Empresa AMSA, els mateixos de l’obra d’urbanització de la Riera i Penya i Rotonda (perquè serà?) amb un Pressuposts total de 320.530,64€ (Exp.853/2021) publicat el 25/03/2022 i aprovat per resolució d’Alcaldia (EDICTE) de data 12/05/2022, sense que l’oposició se’n assabentés per manca d’atenció

Una altra decisió unilateral a considerar del govern és l’aprovació de l’inici del procediment per rehabilitar la teulada i exteriors de la Masia (ruïnosa) del Mas Talleda ubicada a la zona verda de Ca l’Espàrrec (Can Globus) una soŀlicitud encarregada a la Diputació de Barcelona amb una proposta valorada pressupostada en +/-300.000,€ per unes obres que NO se sap per a què serviran (de moment sense definir la rehabilitació de l’interior de la Masia que costarà un altre “pastón” indefinit)

Per a alguns vilatans aquestes obres representaran 1 sense massa sentit pràctic si considerem la despesa que si es vol invertir comparada amb la utilitat i/o servei que se li vol emprar que representa una inversió tan capriciosa com esbiaixada i rabiüda en el temps per “voler fer passar el clau per la cabota”. La AUTOCRÀCIA NO porta en lloc i NO és el mateix governar a dit que participar en les opinions de les necessitats dels vilatans que són més inteŀligents del que es pensen els qui governen

“La corrupció d’un govern comença sempre per la de les seves normes i principis” (Montesquieu 1689-1755)

Xavier Oller

El Cor I La Marat

El motor del nostre cos bombejant de dia i nit treballant bé al llit no està mai en repòs

Un motor fora de mida amb un munt de pulsacions que són milers de milions al llarg de tota la vida

Quan s’està enamorat i ens embarga l’emoció perquè puja la passió el cor va accelerat.

Tant si ets home com dona adolescent, jove o gran, el cor segueix bategant quan l’amor ens abandona.

Qui treballa de valent o practica algun esport on s’ha de córrer fort el cor se li posa a cent.

Però si un dia malaurat esgotat per la batalla una part del cor ens falla tenim qui ens fa costat

Persones molt preparades honoren la professió i cerquen la solució si les coses van maldades

Amb coneixement i encert implanten un marcapàs o coŀloquen un bypass operant a cor obert.

Després de la intervenció quan el perill ha passat a casa hem retornat amb renovada iŀlusió.

Cada any, sense parar, posant-hi enginy i manya encetem una campanya que ajuda a investigar

A Catalunya per sort a cada ciutat i poble en aquesta causa noble la gent coŀlabora fort

No ens oblidem de res, per aconseguir la fita acudim tots a la cita que organitza TV3.

Es mereixen un petó entitats i voluntaris, teles, ràdios i diaris QUE VISQUI LA MARATÓ!

Endavant sempre!

La Nit De Naps

La Montse és una noia fadrina de la nova onada de Barcelonins-Metropolitans que gota a gota esquitxen els carrers del poble Una de les estranyes costums i tradicions és sense cap dubte com entendre ,i fer entendre, aquell valor afegit de la nit màgica de Reis Arenys.

El mestre va demanar a tota la classe una redacció relacionada en les festes de Nadal per després de vacances, on les millors optaríem a una petita exposició oral davant la resta de companys del coŀle per pujar nota Tot un repte per a la espavilada Montse parlar d’un costum totalment desconegut per la urbanícola xiqueta com la nit de naps. La seva mare li va suggerir una trobada amb mi per fer-li cinc-cèntims i tenir un xic més d’informació del tema.

Transformat en un Joan Amades accidental vaig començar el meu relat: En aquells dies els napaires teníem una colla determinada on cada membre li pertoca una funció dins el grup Ho decidim en una reunió uns dies abans. Cal anar a la Cavalcada per saludar ses majestats, seguidament un bon restaurant per planificar les rutes de visita amb els darrers retocs al poema. Després, ben entrada la freda nit, anirem a caçar naps en un camp a les afores d’algun poble veí.

Tanmateix els cotxes baixaven de Collsacreu plens de gom a gom dels preuats naps, un altre possible escull era el control de la Guardia Civil a les Quatre Carreteres, després la cirereta de la policia local prenent nota de cotxes i noms, per fi en una casa una llum encesa on un senyor (sogre) dormia amb un ull obert i la princesa, la princesa que rebia el Nap i el poema. Ho descobreix tot al matí.

Com he dit, una nit, Montse, que mai s’oblida.

Joan Puig i Pont -Napaire-

La M Gia Dels Pastorets Musicals

Aquest Nadal, amb l’espectacle Tornem de Saluècia del Centre, vam reviure els Pastorets Musicals. Altra cop ens vam emocionar i la música ens transportà en el temps, cada cançó anava acompanyada de records, de moments viscuts, d’iŀlusions compartides, ... per una nit, l’esperit dels Pastorets Musicals va tornar dins del cor d’aquells que cada any des de dalt i baix de l’escenari teníem una cita per Nadal

I és que fa 20 anys d’aquells primers Pastorets Musicals, una proposta esbojarrada que va sortir d’uns joves de vint i pocs anys que amb un Golf vermell baixaven de Llívia cantant “Mar i Cel”, entre cants i rialles apareix la idea: I si féssim un musical?

Allò semblava impossible, era molt agosarat, però la iŀlusió d’en Joan era tant gran que de seguida es va contagiar Comença la cerca de músiques inspiradores i s’adapta el text de l’Estel de Natzaret per ser cantat (tot molt rudimentari i bàsic, en aquell moment no hi havia la tecnologia d’ara).

Un grup de valents actors i actrius pugen a l’escenari per posar-hi veu i moviment, les cançons cobren vida. Més enllà dels coneixements musicals, el que fa que aquella utopia sigui una realitat és el coratge i l’alegria de tots/es. Aquells primers anys el lema era: “podran dir que cantem malament, però no podran dir que no hem cantat”

Mica en mica el projecte agafa forma i cada vegada es millora més la part musical, la Núria i la Montse amb paciència donen pautes el grup d’actors i actrius i, any rere any, les veus de tots es van afinant. El 2005 es fa un salt, es deixa enrere la música enregistrada i apareix l’Orquestra dels Pastorets Musicals, un salt quali- tatiu important i a la vegada un nou repte: fer un espectacle amb música en directe.

Els Pastorets Musicals creixen i agafen volada, esdevenen una creació pròpia completament diferent del que es fa a la resta de Catalunya. Cada Nadal surten en portada del Diari El Punt, a les noticies de tv3 i tv1, entrevistes a les ràdios comarcals i també se’ns selecciona per sortir al programa de tv3 Operació Pastorets

Més enllà del moviment mediàtic, l’èxit dels Pastorets Musicals és intern, té a veure amb el caliu que es viu en el vestuari, entre cortines, en el celler i el galliner: directors, actrius i actors, equip tècnic, de vestuari, de maquillatge, tramoia, musics... hi havia la sensació de ser una gran família i de crear entre tots quelcom molt especial. Un espectacle que integrava més de 100 persones d’edats i generacions molt diverses

I és que en Joan hi creia tant en allò que estàvem fent, que feia que tots ens sentíssim part d’un projecte important, la màgia que vivíem i creàvem entre tots anava més enllà de les individualitats, es construïa en el coŀlectiu. Ell sempre deia que tant important era el que cantava sol com aquell pastor mut que l’acompanyava i omplia l’escena. La màgia i l’èxit dels Pastorets Musicals era cosa de tots/es. Aquest Nadal amb l’espectacle Tornem de Saluècia, uns quants van tornar a cantar i ens van permetre viatjar en el temps, reviure anècdotes i moments especials... i recordar, també, tots/es els que enguany no van pujat l’escenari, però que sempre formaran part de l’aventura de fer uns Pastorets Musicals. Gràcies!

Núria

ENTENDRE EL MÓN I MILLORAR-LO

Trobo molt oportunes iniciatives com les que expressava l’apreciat Joan Majó Cruzate a l’article “Un futur amb creixement responsable” publicat en el Diari Ara del dia vint del present gener

Penso, com ell, que el nivell actual de desorientació i d’incertesa és molt alt, tant aquí, com arreu, amb tants i tants temes de cara al futur, no tan sols per nosaltres, sinó també, i sobretot, per les futures generacions. Aquesta manca de perspectives sobre el futur és un dels elements que més contribueix a viure un present dubtós, conflictiu i, per això, perillós. Per poder fer front als reptes que ens preocupen i poder aprofitar les oportunitats que veiem, ens cal millorar la nostra compressió del passat i del present i entendre cap on va el futur i com podríem orientar-lo a objectius millors per a tots nosaltres.

Per entendre el passat hem de saber que hem arribat on som gràcies a tenir accés a aliments, recursos naturals, energia, informació, coneixements i a la coŀlaboració coŀlectiva entre nosaltres Alguns d’aquests elements ens serveixen per consumir i tots ens permeten transformant-los, crear eines de tipus material o inteŀlectual que ens ajuden a aconseguir els propòsits que necessitem o que desitgem. Hem de tenir ben clar que el nostre objectiu final no ha de ser el creixement econòmic (que només és una de les eines) sinó el creixement del benestar personal i coŀlectiu. Hem de substituir-los o complementar-los amb altres que reflecteixin l’equitat, les desigualtats, la salut, la formació, les oportunitats personals o la qualitat de la convivència. Hem d’aprofitar al màxim l’energia obtinguda per transformació, la rebuda gratuïtament del sol, reduint molt la generada per combustió de fòssils que haurien de restar per sempre sota terra Hem d’assegurar la reutilització, tantes vegades com sigui possible, dels minerals transformats, eliminant el conegut “utilitzar i llençar”. Cal incrementar-la inversió pública en els camps de la salut i de la formació per tal d’assegurar un accés universal i una igualtat d’oportunitats per aquells que pateixen exclusió o suporten una bretxa digital.

No hem d'oblidar, per tant, que la no sostenibilitat ecològica generada pel canvi climàtic i la no sostenibilitat social generada per l’acceleració demogràfica i les grans desigualtats globals fan urgent una revisió a fons dels actuals models de civilització i de consum creats en el període industrial. Aquelles persones i aquells territoris que han gaudit i s’han beneficiat d’aquesta etapa tenen l'obligació de posar-se al davant i de participar amb molta més generositat en el nou repartiment del creixement El creixement que contingui aquests elements serà, sens dubte, responsable i permetrà la progressiva integració de més i més persones a una societat desenvolupada, sostenible, pacifica i amb una perspectiva de futur i de progrés.

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia»

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Assemblea Arenys de Munt

NO PAREM, NI PARAREM

El 19 de gener vam assistir a la manifestació de Barcelona per respondre a la provocació de la cimera francoespanyola. Ambdós països són ocupants dels Països Catalans, i els uneix una política en contra del reconeixement del català, per no parlar de les aspiracions de llibertat

Mal que li pesi a Pedro Sánchez, el procés no s’ha acabat. Tot i la convocatòria difícil, entre setmana i el fred, es va organitzar amb força èxit un autocar des d’Arenys de Munt per assistir-hi i sumar els nostres crits a una gentada provinent d’arreu el país. Li estem agafant de nou el gustet a això de les manifestacions! És al carrer des d’on tornem a trenar la unitat de l’independentisme. Per plantar cara a la repressió de l’estat espanyol i alhora exigir als partits polítics, a uns i altres, que aparquin les disputes per l’hegemonia i treballin decididament per assolir la independència La llibertat no l’aconseguirem des dels despatxos, sinó units i mobilitzats al carrer.

No parem. I és per això que hem preparat a Arenys de Munt una xerrada, el primer de febrer, a la Sala Gran del Centre, amb en Josep Costa, exvicepresident del Parlament de Catalunya, i d’en Jordi Pesarrodona, vicepresident de l’Assemblea per parlar del moment en què ens trobem i desmuntar el relat sobre que la Independència no és possible.

Ja hem dit que aquest any comença un període llarg d’eleccions i no ens estarem de braços plegats. Ni per reclamar als estats opressors, ni als estats exteriors, ni que els nostres polítics es venguin per quatre engrunes. Arremanguem-nos, que no pararem

Escola Sobirans

El Cicle De Grans

Com ja deveu saber a la nostra escola dividim les etapes educatives en tres: el Cicle de petits (des d’I3 fins a i5), el Cicle de mitjans (des de 1r fins a 3r) i el Cicle de grans (des de 4t fins a 6è).

En aquest petit escrit us volem donar a conèixer com enfoquem el treball al cicle de grans. L’alumnat del cicle de grans és el més gran de l’escola i, com tots, vol ser escoltat. És per aquest motiu que la seva veu té molta importància i, sempre que podem, intentem fer realitat les seves idees o opinions

A 4t, per exemple, són la classe del “Dia del Sí” i van voler decidir què farien durant tot un dia d’escola. Us imagineu què van fer? Doncs no es van treure el pijama per anar a l’escola, es van passar el matí jugant i compartint experiències a Can Jalpí, van intercanviar cromos amb els companys i companyes i també van compartir l’esmorzar. Però això no va ser tot… a la tarda van fer sessió de cinema!

A 5è, aprofitant que treballàvem els éssers vius, vam fer una sortida a l’entorn per a poder fer observació directa d’allò que estàvem treballant i vam tenir la sort de trobar-nos moltes sorpreses: un niu de pigot, una bestiola pal, falgueres, bolets… i per acabar-ho d’arrodonir quan vam arribar a l’escola en Carles ens va portar cucs de la col que se’ns van convertir en papallones uns dies més tard!

I a 6è, arran de treballar l’energia i l’electricitat vam fer uns tallers de tecnologia, on vam experimentar amb els principis de l’electricitat i el magnetisme d’una forma divertida També vam jugar amb la generació i la transmissió del corrent elèctric i ens vam endur alguna enrampadeta! La idea és, doncs, treballar a través de diferents activitats participatives i experimentals, en els quals els nens i les nenes siguin els protagonistes.

Escola Sant Martí

Tornem A Fer Tallers

Un curs hem començat i a l’escola els tallers artístics han retornat

Per tal que els i les alumnes puguin desenvolupar el vessant artístic interactuant i aprenent dels altres companys i companyes del mateix cicle, la organització dels tallers afavoreix aquesta dinàmica tan enriquidora tot potenciant un aprenentatge significatiu, coŀlaboratiu i proper. Els nens i les nenes de les diferents classes de primària es barregen en grups reduïts del mateix cicle, de manera que poden tenir una atenció més personalitzada tot realitzant activitats més complexes

Es duen a terme sis tallers que engloben les diferents tècniques plàstiques que ens permeten explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereixen diferents materials i estris. Elaborem diferents propostes artístiques de resultes de les seves experiències, idees i/o emocions.Valorem, respectem i gaudim del treball en equip i individual i/o en petit grup

A cicle mitjà, per exemple, estem aprenent diferents tècniques que fa servir la pintora Yayoi Kusama i ens imaginem màquines , castells, robots, gerros..., i construïm. També decorem amb materials naturals per posar bonica l’escola, retallem, enfilem mòbils per penjar-los. Ens ho passem bomba!!! Riem i aprenem!!! Esperem que arribi el dijous per fer els tallers.

Voleu veure alguns moments dels tallers?