Joaquín Matas, un espectacle amb passi d’or!
Dissabte 8 de març en Joaquín Matas oferirà al Centre un show de màgia espectacular!!! Trucs sorprenents, jocs de mans increïbles i moments plens de misteri que deixaran el públic bocabadat.
CINEMA GAUDÍ: MARCO. LA VERDAD INVENTADA
pàg 05 pàg 03 RECITAL LIED EN CATALÀ GUANYADORS CONCURS DE PESSEBRES pàg 06
DEL
PLE DE L’ANY 2025
pag. 07 pàg 08
02/ Continguts
03/ Del Centre
08/ D'Arenys, casa de la vila
12/ D'Arenys, gent i societat
14/ D'Arenys, esports
16/ De la Parròquia
19/ Del temps
22/ Paisatges poètics
22/ Biblioteca
23/ El llibre del mes
24/ Calendari
25/ Cartellera
26/ Recordant a...
30/ El racó de l'humanista
31/ Opinió
35/ La Bústia
43/ Entreteniments
44/ La Imatge del mes
DL B 2608-1994
DL B 2608-1994
editada per:
Centre Moral d'Arenys de Munt
Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral cat batec@centremoral cat www centrearenysdemunt cat
Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h
05 19 13 04 06 07
| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona.
| Fotografia portada: Arnau Dalmasses
| Publicitat: centre@centremoral cat (des de 15 euros)
| Impressió: Equip
Mantenir viva la iŀlusió
Ha estat un goig, aquests dies de Nada i Reis, veure la iŀlusió als ulls dels més menuts en unes festes que tenen el do de fer sortir el millor de nosaltres mateixos. Així, darrera el treball immens de tot el grup de voluntaris que han ajudat als Reis Mags d’Orient a poder arribar bé al nostre poble, hi ha hagut el desig de tornar a fer que els nostres carrers s’omplissin de famílies que, duent els seus fills en braços o a les mans, demanessin també als Reis que no perdessin l’esperança en un futur que ha de ser iŀlusionant
També, des del Centre Moral, i un any més, es va organitzar el concurs de pessebres. I així com els Reis ens volen ajudar a viure la festa als nostres carrers, els pessebres ens volen convidar a viure aquests dies des de casa. Per això, veure les fotografies dels més menuts, ajudats pels avis i els pares, mentre van posant les figures del pessebre, un es pot imaginar els records que aquests infants guardaran per sempre en el seu cor Perquè adonar-se de la senzillesa i la simplicitat de Josep, Maria i Jesús a Betlem, envoltats de la naturalesa i dels pobres de la terra, és tota una declaració d’intencions del que haurien de ser les nostres vides. I això, que el Centre Moral ha ajudat a fer possible en aquests dies de Nadal, és el que vol fer al llarg de tot l’any, a través de totes les seccions, a través de les obres de reforma i a través del dia a dia de tants i tants de voluntaris i socis que ens diuen, una vegada més, que ens cal mantenir viva la iŀlusió
Mn. Joan Soler, consiliari
Dissabte 8 de febrer a les 8 del vespre a la Sala Corrioles del Centre.
Avui tenim el plaer de presentar-vos una combinació única de música i poesia en la nostra llengua Començarem la primera part amb les “Cançons de carrer” de Enric Morera, amb els evocadors textos de Josep Maria de Segarra. A través d’aquestes melodies, ens endinsarem en els carrers i racons de Catalunya, capturant l’essència i l’esperit del nostre poble a través de la música i la paraula. La segona part del recital ens portarà les composicions de Enric Toldrà i Ricard Lamote de Grignon, acompanyades dels poemes de Josep Carner, Joan Maragall, Tomas Garcés i de nou, Josep Maria de Segarra Aquesta combinació de música i poesia ens transportarà a un viatge emocional i artístic, on les paraules es fonen amb la música per crear una experiència única i enriquidora.
Estem emocionats de compartir amb vosaltres aquesta nit plena de bellesa i cultura catalana a través del lied. Que gaudiu d’aquesta experiència única i que les emocions que despertin les nostres interpretacions perdurin en el vostre record per sempre.
¡Benvinguts al recital de lied català!
Moment del passat espectacle de Rau Rau
El passat 19 de gener vam tenir una de les jornades que Rau Rau i el Centre Moral estem més orgullosos Ajuntar un espectacle infantil amb un acte solidàri en el marc de la Marató de 3Cat Aquest cop, amb un espectacle de primer nivell Un Musical on l’escenografia estava molt cuidada, una estació, un tren… Mai l’espera d’un tren s’havia fet tan curta. Amb una idea improvitzada, la companyia ens presenta uns personatges ben originals tot i la cruesa de la història de Hansel i Gretel. Tota aquesta història d’inici a final acompanyada de les notes del piano en directe.
I es que a més a més de ser una superproducció, tenim la sort de que són veïns del poble. Des d’aquí desitjar que tinguin molta sort amb aquest nou espectacle que ens van presentar
Els que ho vam gaudir, que no vam ser pocs, vam poder aportar el nostre granet de sorra amb dues iniciatives que recapten diners per a la investigació. Al cap davant, la Paqui amb “Mireia l’estrella que més brilla” i la Paola amb “La sonrisa de Aina” que van muntar paradetes i van donar les gràcies a tots els assistents per haver col•laborat.
Ens veiem el proper 16 de febrer, a les 6 de la tarda, amb un espectacle de titelles amb en Cotó, un conill ben diferent.
Al poble de Conill-Conillam hi ha un conill que no és feliç perquè és diferent a la resta. Tip de ser la riota dels altres, intenta trobar una solució. Decebut perquè no ho aconsegueix, marxa del poble.
A en Cotó no li agrada gens ser diferent de la resta de conills. Ell té una orella caiguda i vol tenir les dues orelles ben dretes, com els seus amics. Hi ha un dia que ja en té prou i decideix crear tota mena d’invents per aconseguir tenir l’orella recta. Serà amb l’ajuda d’una herbolària estrafolària que coneix al bosc, que acabarà entenent que no passa res per ser diferent, s’acceptarà tal com és i serà feliç
L’espectacle s’acompanyarà de l’entrega de premis als participants de la mostra de pessebres
de l’espectacle
Benvolguts, un any més podem dir que ha esta un plaer veure els bonics pessebres que han fet els nens i nenes del nostre poble Enguany, amb un nombre de 21 participants, ha fet visible no només que la tradició del pessebre continua ben viva, sinó també que els més menuts han elevat el nivell pessebrístic, mostrant una gran creativitat.
Tot i la dificultat de la tria, per l’enorme diversitat de propostes, enguany hem volgut premiar l’originalitat del primer classificat, que bo i mantenint el pessebre tradicional fet amb molt de gust, hi ha afegit el centenari de la Gruta de Lourdes, amb un gran encert.
Pessebre commemorant el centenari de la Gruta de Lourdes d’Arenys de Munt
Així, doncs, us proposem el podi d’enguany:
Primer premi: Aleix Ruiz-Zorrilla
Segon premi: Martina Navarro, Jan Llavina i Àlex Llavina
Tercer premi: Júlia Juan, Jana Juan, Jordina Juan i Berta Jané
Els guanyadors rebran un diploma acreditatiu el proper diumenge 16 de febrer del 2025 durant l’espectacle infantil de Rau Rau: Cotó. Tots els qui han participat al pessebre hi son convidats i també tots podran gaudir d’una activitat de dues hores a la Sala Golem, el proper diumenge 16 de març de 17h a 19h.
Gràcies a tots per la vostra participació, i amb moltes ganes de veure’ns en el concurs de pessebres del Nadal vinent
Cartell de “Vainilla”
Diumenge 23 de febrer a les 17h a la Sala Gran del Centre.
La Vainilla és una nena parisenca que arriba a l’Illa de Guadalupe per passar les vacances amb la seva tieta Al principi rebutja tot allò relacionat amb l’illa, però de mica en mica anirà descobrint els seus misteris i s’endinsarà en una aventura exòtica plena de personatges pintorescos i elements màgics.
Una història plena de sensibilitat i coratge realitzada amb una tècnica d’animació ben original que combina el 2D amb imatges reals.
Recomanada a partir de 5 anys.
L’acompanyen cinc curtmetratges sobre l’acceptació dels propis orígens i de tot allò que ens fa diferents.
Passaport CineXic: Vine a taquilla el dia de la projecció i et donarem el passaport i el gomet del mes de febrer!
Diumenge 23 de febrer a les 18:30h a la Sala Gran del Centre.
Enric Marco va ser un deportat que mai va existir, un home que durant anys va ser capaç de mantenir, davant l’opinió pública i la seva pròpia família, una mentida difícil d’imaginar: que havia estat presoner en un camp de concentració nazi Carismàtic i convincent, Marco va ascendir a la presidència de l’Associació Espanyola de Víctimes de l’Holocaust, on es va convertir en una figura destacada i admirada per la seva suposada valentia i sofriment
Fins que un dia un historiador descobreix que el seu relat és completament fals.
Dissabte 8 de març a les 20 h del vespre en Joaquín Matas ens oferirà un show de màgia espectacular!!! Trucs sorprenents, jocs de mans increïbles i moments plens de misteri que deixaran el públic bocabadat No t’ho pots perdre!
El dissabte 15 de febrer de 2025 des del Centre Moral organitzem una sortida cultural a Barcelona per veure l'obra de teatre Mar i Cel. La funció és a les 16:30 h al Teatre Victoria de Barcelona.
La sortida de l’autocar és a les 14:30h del Pont Es prega puntualitat
El ple ordinari del mes de gener es va celebrar, a la sala de plens de Can Borrell, el dijous 23 de gener, amb la presència de tots els regidors. Després de l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, es va portar a votació la proposta de modificació de la data i l’hora de les sessions del ple ordinàries, l’alcalde, Josep Sanchez Camps, va exposar que la modificació feia referència al dia i hora de celebració del ple, no en canvi la periodicitat que continuarà essent mensual, modificació que va demanar la secretària perquè s’ajustés al seu horari laboral. A partir del mes de febrer els plens es celebraran el tercer dimarts a les 2 del migdia; el punt es va aprovar amb els 9 vots a favor d’ERC, CUP i PSC i els 4 en contra de Junts La regidora del PSC abans d’argumentar el seu vot va voler deixar constància del seu rebuig als actes que no es corresponen a l’esperit de la Nit de Naps i Cols i que fomenten l’odi i expressar la seva solidaritat al regidor del consistori a qui van assenyalar amb una pancarta ofensiva a casa seva.
En el següent punt es proposava la derogació de l’ordenança de l’any 1998 de serveis funeraris i d’aprovació inicial del reglament del cementiri, l’activitat funerària i els serveis funeraris d’Arenys de Munt Es va aprovar per unanimitat
Seguidament es va portar a votació l’aprovació de la segona pròrroga de suspensió de llicències en les zones afectades per la modificació del Pla General d’ordenació en sòl no urbanitzable. També es va aprovar per unanimitat.
Igualment va ser aprovada per unanimitat la proposta d’adhesió al Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i l’aprovació dels estatuts. El CSC és una entitat pública de caràcter local i base associativa que té el seu origen en el moviment municipalista, que té com a missió: impulsar models de salut i social exceŀlents i sostenibles per millorar la qualitat de vida de les persones, oferint serveis d'alt valor afegit als seus associats. Tots els associats al CSC són entitats públiques i/o privades sense ànim de lucre.
Després d’aprovar la proposta de rectificació d’error en l’aprovació de l’ordenança fiscal número 11 reguladora de la taxa de residus per a l’any 2025, es proposava la derogació de les bases de la Mostra Literària i l’aprovació inicial d’unes noves bases, la regidora d’Educació i Cultura va explicar que el Consell Comarcal ha fet canvi a les bases, sobretot a la classificació de les categories més joves, es passarà a haver-hi 7 grups de modalitat prosa i 7 de modalitat poesia enlloc dels 6 actuals, també s’incorpora un premi específic de noveŀla gràfica i per coordinar ambdues bases calia la rectificació. Aquests punt també es va aprovar per unanimitat
En la part de control, el primer punt que es va tractar va ser la dació de compte de l’informe d’auditoria emès per la intervenció en relació amb el compliment de l’encàrrec de gestió del servei de formació d’adults del curs 2022-23 a GUSAM SA. I també la dació de compte de l’informe emès per la intervenció sobre ingressos per serveis 2023: entrades i espectacles.
Seguidament es van tractar dos punts no previstos inicialment a l’ordre del dia i que entraven d’urgència. El primer punt era la proposta d’augment de l’import que reben els regidors i regidores tant del govern com de l’oposició, com de les persones del govern que tenen algun tipus de dedicació horària
En el ple dels pressupostos es va aprovar la partida del sou dels treballadors amb un increment salarial del 2%, també estava previst un increment salarial de les dietes dels càrrecs electes del 2,5%, però en el moment d’elaborar les nòmines referents a aquest gener van detectar que hi havia un error perquè intervenció no va contemplar aquest increment a les dietes i dedicacions dels regidors i per tant cal incloure aquesta partida a les bases d’execució El punt es va aprovar amb 8 vots a favor d’ERC i CUP, el vot en contra del PSC i 4 abstencions de Junts
El segon punt d’urgència era la proposta de renúncia com a regidor del senyor Albert Vallalta i Jaurés i la proposta de nomenament, en substitució, els senyor Santiago Morell i Capellera. Vallalta renuncia voluntàriament a l’acta de regidor per qüestions personals. Tant l’alcalde com la resta de regidors del consistori van expressar el seu agraïment a la tasca de Vallalta, aquest va agrair la bona rebuda i el suport per part dels seus companys, assegurant que tot i deixar la primera línia, continuarà treballant des de la segona treballant per Junts per Arenys de Munt, igualment continuarà al Consell d’adminis-tració de GUSAM.
El torn de Precs i Preguntes el va encetar Junts amb un prec per soŀlicitar l’ampliació
de l’horari de la biblioteca municipal Antònia Torrent i Martori durant els matins d’hivern, ja només s’obre els dijous i dissabtes en aquesta franja horària. La regidora d’Educació i Cultura, Tònia Vila Paituví, va manifestar que els agradaria poder obrir més hores al públic i disposar d’unes instaŀlacions més adequades pel volum d’usuaris de la biblioteca, però la manca de personal, que s’intentarà augmentar en breu, fa inviable i impossible l’ampliació dels horaris.
El grup Junts va preguntar sobre la utilització del Centre Cívic. Va respondre el regidor d’Equipaments Guiu Muns i Roura, va lamentar la burocràcia que ha comportat resoldre tota una sèrie de sobrevinguts i que està endarrerint la inauguració de l’equipament La previsió d’utilització és la següent: serà un espai compartit per totes les entitats i persones del poble i s’està cercant la manera que sigui autogestionat. La tècnica d’informàtica iniciarà la redacció dels plecs per fer la licitació de panys i programari inteŀligents que han de permetre gestionar totes les sales del Centre Cívic sense haver de fer la petició amb instància formal, sinó que puguin anar organitzant les reunions a través d’un programari inteŀligent. Es buidarà Can Borrell i la Sala Municipal de les reunions que s´hi fan, que són farragoses de gestionar; també s’hi traslladaran les activitats que organitza l’Ajuntament com la gimnàstica, ioga Els serveis personals i totes les persones que hi treballen s’instaŀlaran a la planta baixa. La nova tècnica de serveis personals està enllestint el Pla d’Usos del Centre Cívic i properament es portarà a ple per aprovar-lo.
Una altra pregunta de Junts era en relació amb la brigada d’obres i serveis, concretament volien saber quines són les tasques de la Brigada, perquè aquests dies unes obres de caràcter menor que es realitzen al municipi no les realitza la brigada municipal El regidor d’Espai Públic Àngel Castillo Vallcorba va respondre que la llista de tasques que fa la brigada municipal és molt llarga: des de petites obres de la via pública, com poden ser parades fora de lloc, coŀlocació de pilones, bancs, papereres, gronxadors, manteniment de la riera, forats al paviment... Però també, de tant en tant, per a fer determinades tasques, s’encarreguen tasques a industrials.
La següent pregunta del Grup Junts feia referència als rials del poble, concretament demanaven quin pla s’ha seguit per als arranjaments de determinats rials i quins tenen pendent de realitzar i si s’ha pensat en li-
mitar el pas a vehicles motoritzats. El regidor de Medi Ambient, Jordi Maimí i Girbau , va explicar que anualment, en coŀlaboració amb Diputació de Barcelona, es fan actuacions per a la millora dels camins inclosos en el Pla Municipal de Prevenció d’Incendis Forestals. Les actuacions es planifiquen en funció de la seva importància en la seva importància en l’estructura del territori com a infraestructura bàsica en cas d’incendi forestal. Les actuacions contemplen el manteniment i la compactació de les plataformes, manteniment de les trenques i la desbrossada i poda de vegetació amb l’objectiu de facilitar el pas dels equips d'extinció i equips d’emergència en cas d’incendi forestal També s’està treballant amb Diputació de Barcelona, amb el Parc Montnegre Corredor, respecte a la circulació de vehicles rodats amb motor, la manera de fer complir la normativa vigent, que prohibeix circular en camins inferiors a tres metres
El PSC va iniciar la intervenció amb una pregunta sobre la destinació de l’import de 618.401€ del Pla Únic d’Obres i Serveis 2025 -2029 acordat per part de la Generalitat de Catalunya a favor del municipi, concretament preguntava en quins projectes d'obres i serveis del municipi en pensen donar destí i en quins terminis aproximats L'alcalde va respondre que encara s’han d’acabar de detallar els objectius dels projectes que volem incloure en aquest PUOS, tot i que el que sí tenen clar, i és una prioritat del govern, desenvolupar el projecte Nou Eixample.
El PSC va seguir amb un prec per una actuació urgent per dotar a la Zona Alta de Sant Carles, Carrer Vella Vista i escala que dona al carrer de Sant Carles, de la iŀluminació necessària amb trams horaris sense llum natural. El regidor d’Espai Públic va informar que ja s’ha traslladat a l’empresa de manteniment aquesta problemàtica i en breu estarà solucionat.
Una altra pregunta d’aquest grup feia referència a les mesures a adoptar per la propera Nit de Naps i Cols La regidora de Joventut i Festes, Raquel Serrat Suñé, va expressar que tot el govern lamenta les gamberrades i va assegurar que des de la regidoria de Joventut es segueix apostant per l’educació i per ensenyar als joves que surten per primera vegada i als que ja fa anys que surten però que no respecten ni la festa, ni respecten la resta d’adolescents que s’impliquen perquè la tradició no es perdi, seguirà apostant pels sopars de colles i faran campanya perquè els veïns i veïnes, que detectin algun grup de joves que fa coses que no són correctes, ho denunciï la policia. El regidor Castillo va enumerar els desperfectes fets la nit de naps i cols i va informar que s’han obert 8 diligències contra persones que es van enxampar fent destrosses, a una novena se li va aplicar la llei de seguretat ciutadana, ja que va mostrar una pistola de fogueig, s’han presentat 19 denuncies fetes per particulars fins al moment. Entenem la crítica, va dir, però és inadmissible que es pengin cartells de mal gust, homòfobs, xenòfobs o racistes. Per a la nit de Naps i Cols del proper any es demanarà un reforç molt superior als Mossos d’Esquadra i, si cal, demanarem que actuïn amb més duresa.
La darrera pregunta del PSC demanava el resultat i accions resultants de la reunió comarcal mantinguda amb la consellera Núria Parlón a fi de tractar amb els alcaldes, Mossos d’Esquadra i Policia Local els reptes en matèria de seguretat del Maresme i, en especial, del nostre municipi. L’alcalde va respondre que una els alcaldes i regidors van exposar la preocupació per la multireincidència i les ocupacions delinqüencials. La seva sensació és que la conselleria té moltes ganes de fer feina i la voluntat i creu que segurament veurem aviat un increment d’efectius de MMEE. Una qüestió que va plantejar Arenys de Munt és la diversitat de convenis i salaris que hi ha en relació a la policia i la competència que s’estableix entre municipis F o t o g r a f
Participants al sopar de cols Sala Municipal
Hem volgut repetir el títol del Batec 446, del mes de gener, per reafirmar-lo La Nit Naps i Cols és una tradició arenyenca, una nit en què els joves del municipi esmolen el seu enginy per redactar notes més o menys pujades de to o romàntiques als joves de l’altre sexe o a l’estimat/da, per criticar la gestió municipal, personatges o entitats arenyenques, per denunciar problemes que afecten el jovent, per idear bromes. .. però sobretot és una excusa per passar la nit en vetlla fent xerinola i divertint-se
El que No és la Nit de Naps i Cols, és una nit en què tot s’hi val, no és una nit per fer bretolades, ni per malmetre el que és de tots, ni el que és particular, no és una nit per insultar, a la nit de Naps i Cols tampoc no estan justificats els missatges homòfobs, ni xenòfobs, ni misògins.
Aquest any 2025 cal lamentar de nou desperfectes al mobiliari urbà, als senyals de trànsit, a cotxes de particulars, pintades en façanes privades i altres actes vandàlics i delinqüencials
Aquest any 2025, però, la majoria del jovent que va passar la Nit de Naps i Cols en vetlla, es van implicar en preparar activitats, les noies van gaudir del sopar de Cols a la sala municipal i els nois es van trobar en el sopar de Naps a l’edifici del mercat (una mostra del que representa la tradició quan es fa amb respecte i esperit comunitari), van organitzar el tradicional concurs de carros i van participar activament de manera correcta i tolerant, van passejar pel poble, en colla, per «penjar» naps i cols als balcons, per penjar pancartes o cartells de denúncia .... Bona part d’aquestes i aquests joves i altres persones vinculades al món del lleure i de l’esport del nostre poble, van expressar públicament el seu rebuig als comportaments i actes que desvirtuen la festa i la tradició
La regidora de Joventut i Festes, Raquel Serrat Suñé, ha explicat que aquest any continuaran les accions educatives per fer que el jovent del nostre poble conegui i respecti aquesta curiosa i divertida tradició nostra:
Joves repartint xocolata desfeta a la plaça
tornaran a editar el tríptic que explica què és la Nit de Naps i Cols el dinamitzador de l’Espai Jove, acompanyat de joves del poble torn a l’institut a explicar als adolescents aquesta festa es tornarà a distribuir naps i cols a qui els soŀliciti perquè no es malm les vinyes dels nostres pagesos. es tornarà a facilitar espais perquè el jovent s’organitzi per co prepari el seu material
La Nit de Naps i Cols és sinònim de diversió i creativitat, estimem-la!
Pintada reivindicativa
El dissabte 18 de gener, Arenys de Munt va celebrar la 40a festa de Sant Antoni Abat, amb els Tres Tombs i la beneïda d’animals, després de ... de no celebrar-se per la dificultat de trobar entitats que l’organitzassin i perquè les característiques de la riera un cop urbanitzada superficialment després del soterrament comporta perjudicis als cavalls I és precisament per aquest motiu que un dels canvis més significatius, respecte d’altres edicions, va ser la localització. L’acte es va celebrar al parc de Can Jalpí, a l’esplanada del monument a la Independència.
La nova localització va permetre el lluïment dels cavalls de Terra Eqüestre i els gossos de l’entitat Vencan; així mateix els particulars que portaven les seves mascotes (sobretot gossos) a beneir no van patir les aglomeracions que es produïen a la riera De la benedicció se’n va encarregar Mn Joan Soler
No hi van faltar les parades, aquest cop de productes relacionats amb els animals, a més dels tradicionals tortells de Sant Antoni de la pastisseria La Lyonesa
La gran afluència de gent demostra que el canvi d’ubicació ha estat ben rebuda per la població
Mateu Closa mostra la distinció
La vuitena edició de la Mostra Internacional de Pastisseria de Sant Vicenç dels Horts distingeix les 50 millors pastisseries de Catalunya amb els guardons Fava de Cacau. El lliurament dels guardons es va fer el dissabte 25 de gener Aquesta mostra, reconeguda per la seva projecció internacional, ha reunit grans figures del món dolç en un programa carregat de talent i creativitat
El jurat, coordinat per l’expert Marc Balaguer i compost per professionals de prestigi sense pastisseria pròpia, ha valorat la qualitat i exceŀlència del sector. Mateu Closa està entre les 50 millors pastisseries de Catalunya, un reconeixement que és una mostra de la passió i dedicació que posa per sorprendre els seus clients.
Felicitats.
Els primers equips amb resultats van ser els de l’hoquei perquè el Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex aconsegueix una importantíssima i meritosa victòria davant el Bell Lloc, 2n classificat, en la 15a jornada de la Nacional Catalana Els de Marc Roca van capgirar un 5 a 3 en contra per transformar-lo en el 5 a 6 final.
En futbol sala,, la cara és per al conjunt masculí que, de la mateixa manera que l’hoquei, va tirar d’èpica per sumar tres punts davant el Montsant per 5 a 4 en el marcador que deixa a l’Arenys de Munt en 3a posició amb 26 punts.
La creu és pel conjunt femení. L’equip dirigit per Joan Jové va caure per 5 gols a 1 davant el Cal Sargaire en la 10a jornada de la Divisió d’Honor. Dura derrota de l’Arenys de Munt tenint en compte que el Cal Sargaire està situat en la part baixa de la classificació. Les arenyenques es queden en la 10a posició amb 12
Finalment, els resultats del futbol. El primer equip va caure per 2 gols a 1 en la seva visita al camp del Pla d’en Boet en el partit corresponent a la 14a jornada de la Quarta Catalana.
I els veterans, que aconsegueixen una victòria de clau davant el Sant Fost, rival directe, per 3 gols a 2. Tres punts que permeten als d’Eloi Subirana començar l’any amb tranquiŀlitat i allunyant-se de les darreres posicions.
Començant per l’hoquei, la seva visita va acabar en empat a la pista del Vila-Seca. El Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex disputava la 17a jornada de la Nacional Catalana amb l’objectiu de tornar al camí de la victòria Malauradament, però, es va repetir un patró comú aquesta temporada: la victòria es va escapar als instants finals
En futbol sala, el conjunt masculí suma una important victòria davant La Unión per 5 gols a 1 i encadena la quarta victòria consecutiva. Tres punts clau per l’Arenys de Munt just abans de visitar el Sant Quirze, líder absolut de la categoria.
Els arenyencs es mantenen en 3a posició amb 32 punts, i arribaran a la cita a 7 punts. Albert Conejos, entrenador arenyenc, destaca la importància del triomf just abans d'una setmana clau. No va tenir la mateixa sort el conjunt femení. L’equip dirigit per Joan Jové va caure per 3 gols a 1 en la seva visita a la pista de l’Eixample en un partit que van començar dominant. Les arenyenques continuen sense sumar fora de casa i es queden en 11a posició amb 12 punts.
Finalment, repàs del futbol. El primer equip va sumar una important victòria per 4 gols a 5 al camp de La Llàntia.
En canvi, els veterans van caure per la mínima en el seu desplaçament al camp del Sant Miquel. 3 a 2 en el marcador que deixa a l’Arenys de Munt en 14a posició amb 14 punts quan falta una única jornada per acabar la 1a fase.
El tècnic, Eloi Subirana, es queda amb la reacció del seu equip
TEMPS DE DURANT L’ANY
Aquest mes de febrer seguim en el temps litúrgic de “Durant l’any” fins al 5 de març, que iniciarem el temps de Quaresma.
Aquest “Temps de durant l’any” dura unes 34 setmanes fins al final de l’any litúrgic, que enguany serà el dissabte 29 de novembre, dia que al capvespre iniciarem el nou any litúrgic 2025/26
Tal com hem dit abans, aquest temps de durant l’any queda interromput pel temps de Quaresma i tot el temps de Pasqua: del 5 de març fins a la Pasqua Granada – Pentecosta, enguany el diumenge 8 de juny, i tot seguit continuarem amb el temps de durant l’any fins al 29 de novembre.
Aquesta part de l’any litúrgic és la més llarga, encara que sigui interromput pel temps de Quaresma i Pasqua. Aquest temps de durant l’any, o ordinari, té unes 34 setmanes en total. És una part de l’any que no es celebra res d’especial, fora d’alguna festa per un sant o devoció popular. En les misses es llegeixen lectures dels llibres de la Bíblia més o menys de manera continuada. És un temps que d’alguna manera reflecteix la nostra manera de vida de cada dia, de manera ordinària i sense grans fets Com un camí quotidià senzill, a vegades més iŀlusionat i a vegades més preocupat I no per això no pensem que aquesta vida sigui poc valuosa, sabem que en aquesta vida senzilla i podem trobar el goig de compartir la vida amb els qui més estimem i ens estimen, i podem ajudar a seguir endavant, o trobar l’ajut que ens cal Vivim posant l’amor en el nostre voltant, en les petites coses i en els moments més importants ¡, amb petits detalls i en els moments més rellevants i trobades coŀlectives. Així cadascú fa el seu camí de maneres diferents i semblants, segons les circumstàncies, i sabent que vivim sempre al costat de qui ens acompanya empre.
El seguiment d’aquest temps que “no passa res” actua en nosaltres si hi estem ben disposats, com una pluja fina, no gens sorollosa, que va acostant la nostra vida quotidiana a la vida quotidiana de Jesús.
El dimecres 5 de març iniciarem el temps litúrgic de Quaresma
Aquest dimecres la missa es celebrarà a les 8h del vespre, amb la benedicció i imposició de les cendres.
Com cada any, ho celebrarem l’11 de febrer al santuari de Lourdes de Sobirans, a la tarda:
-4h: Rés de Rosari
I en acabar PREGÀRIA PELS MALALTS I acabarem amb el cant de l’AVE.
Aquest mes de febrer fa un any va començar la commemoració del centenari del santuari de Lourdes de Sobirans. I enguany es tancarà la programació dels actes el divendres 14, a les 8 del vespre a can Borrell, amb la presentació del llibre confeccionat sobre la història del santuari.
De les orientacions doctrinals i pastorals dels nostres bisbes:
«És molt aconsellable, almenys alguna vegada l’any, i sempre que sigui possible, la celebració comunitària i coŀlectiva de la unció dels malalts que han d’ajudar a canviar la mentalitat i a separar la unció dels malalts de l’extrema unció. Perquè la unció dels malalts és el sagrament específic de la malaltia i no de la mort, i està orientat de cara a la salut i al restabliment del malalt o de l’esperança en l’ancià Així, aquest sagrament ha de poder preparar el malalt per a la seva reintegració a al vida ordinària I l’ancià, que pot viure aquest moment de pèrdua de forces o de facultats, de pèrdua d’autonomia o de memòria, amb aquest sagrament ha de recuperar l’obertura a Déu i als altres i evitar el perill de tancar-se en si mateix”.
Així, des de la Parròquia se’ns convida a tots a celebrar aquest sagrament en comunitat a la missa del dimarts 18 de febrer a les 5h de la tarda
S’informa que enguany els dies fixats per a la Romeria d’Arenys de Munt a Montserrat són: 30 i 31 de maig i 1,2 i 3 de juny.
Més endavant s’informarà dels preus i de com fer les inscripcions
Una de les característiques que més sorprèn als qui venen a viure a casa nostra és que no només hem fet fora a Déu de les nostres vides, sinó que a més ens en vantem d’haver-ho fet. Recordo ja fa anys, quan treballava amb el meu pare en el món de les plaques de guix dels falsos sostres, que un dels qui treballava amb nosaltres, en Buba Shangare, va dir al meu pare: «Manel, ya soy catalán. Ya no creo en Dios».
Vaig quedar ben parat d’aquella afirmació, però anys més tard, quan vaig tenir la sort d’anar a estudiar fora de Catalunya, a Madrid i a Paris, i després, els anys que vaig poder viure a l’Àfrica, amb visita a d’altres països, em vaig adonar que, de fet, era una característica ben especial dels catalans: havíem fet un problema de Déu
M’ha vingut al cap aquesta reflexió, tot mirant aquests dies l’entrada al poder de Donald Trump No en parlaré pas, ja se n’ha parlat abastament Però sí que em va tornar a sorprendre la presència de Déu en les diferents celebracions La presència de rabins jueus, pastors/es evangèlics, capellans catòlics i d’altres representants religiosos, que tenien un espai i una paraula en aquella societat Una paraula que era escoltada, no necessàriament seguida, com la de la bisbessa episcopaliana de Washington Marian Edgar Budde, que davant del nou president, la seva esposa i tota la família, li recordava que l’amor de Déu no es mostra amb decisions que atempten contra la dignitat de les persones, sinó amb
DEFUNCIONS
BAPTISMES
- Alexei Vilà Lencina, Per molts anys!
HORARIS PARROQUIALS
Misses
Dissabte, 20h Diumenge, 9h i 11h Dilluns, dimarts i divendres, 18'30h
Rés del Rosari Dilluns, dimarts i divendres 6h de la tarda
Despatx parroquial Divendres, de 4 a 5'50h tarda
Mn. Joan Soler Ribas
decisions que donen seguretat a les famílies, vinguin d’on vinguin, pensin com pensin, creguin com creguin. Un podrà estar o no d’acord amb el què deia la bisbessa. De fet, les cares del president Trump i el seu seguici, eren tot un poema, però van respectar l’opinió d’una dona que havia fet pregària, havia meditat, havia escrutat la paraula de Déu que està a la base de la nostra cultura, i havia compartit el que sentia el seu cor.
I llavors, m’he imaginat què passaria aquí, a casa nostra, si un dels nostres bisbes, amb delicadesa però amb fermesa, digués el que cal dir en aquests moments que vivim, i m’he imaginat com l’atacarien des de tots costats, dient-li, en primer lloc, que no té cap dret a voler influir en l’opinió pública, que la religió ha de quedar tancada a les sagristies i que ja n’hi ha prou de voler ésser la veu de la consciència enmig de la nostra societat
I me n’adono que ens cal recuperar als grans pensadors que estan recorrent occident, i que no acaben d’arribar a casa nostra Pensadors que no viuen ancorats en els anys setantes i vuitantes, sinó que han descobert que no es pot continuar vinculant modernitat i secularització, perquè la vitalitat de la religió, a escala mundial, recorda que la raó no pot establir els veritables criteris racionals si obvia qualsevol de les tradicions que formen part de la nostra identitat, entre elles, evidentment, la gran tradició religiosa catòlica.
És el què ens va recordar el Papa Francesc: Es tracta de mostrar, senzillament que entre la fe i la raó hi ha una harmonia natural. Una riquesa que ens ajuda a superar els fonamentalismes, fanatismes i ideologies. Perquè l’evangeli ha de ser compatible amb la inteŀligència humana i respectuós amb la identitat de cada poble.
DEFUNCIONS
-Irene Galofré Roquet, 80 anys
-Dolores Montilla Marín, 90 anys
-Ramon Vernis Cruañas, 80 anys.
Que el Senyor els aculli en la seva pau.
Aquest mes de febrer es celebrarà el dilluns 17 a les 7h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM PREGÀRIA DE TAIZÉ
Encetem mes i any de la mateixa manera que vam acabar el 2024. Amb un anticicló ferm i tossut que des de Nadal teníem a sobre nostre acompanyat de fred moderat de nit i relativa bonança de dia.
Un anticicló però, que s'enretirà per fi a partir dels dies 3-4 quan s'obrí la porta de fronts i borrasques atlàntiques molt desgastades acompanyades de vent de component OSO secs i reescalfats responsables de l'ambient més de març que de gener abans d'una situació retrògrada amb una entrada de fred continental que ens catapultà a l'ambient de rigurós hivern durant bona part de la Setmana dels Barbuts (la setmana més freda de l'any per estadística) quan enregistràrem 3 glaçades seguides. Per tornar a l'ambient de març principis d'abril pel rol dels vents a OSO la setmana següent i fins el dilluns 27, destacant les temperatures disparades del 24 i 27 de gener amb 20,6°C i 20,3°C de temperatura màxima abans d'una recta final ben dinàmica i canviant amb alguns canvispel moviment dels centres d'acció, i que fou notícia, ja que tornà l'ambient hivernal després d'aquest petit període primaveral fora de lloc
La petita tempesta amb algun gra de calamarsa que es formà del no res, i que entre 2/4 i la 7 de la tarda animà aquella tarda plàcida de gener fins llavors. Fent bona aquella dita de “Quan llampega a marina, guarda’t de roba fina”
Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt
Refrany del mes
“Gener fred o temperat, passa’l ben arropat”.
Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
El 2024 ha acabat lluny per sort dels desastrosos 2022 i 2023 que vam tenir gràcies al fet que ha plogut un 11% més respecte a la mitjana i que ha estat lleugerament més càlid amb tan sols 0,21°C de desviació positiva respecte a la mitjana del període 2005-2024.
I tot gràcies a un hivern que en línies generals passà de puntetes per casa nostra, pels llargs, avorrits i eixuts períodes anticiclònics acompanyats d’unes temperatures per sobre del normal, tot i que s’arreglà a la seva recta final, a partir de finals de febrer, però sobretot amb l’entrada del mes de març (destacant el dia 9 passat per aigua amb els 51,8 l/m² caiguts, que fou la quantitat més important d’aigua caiguda en un dia des dels 61,9 l/m del dia 30 d’octubre de 2021 i punt d’inflexió que trencà la inèrcia pobra de precipitacions que arrossegàvem, ja que tot plegat vingué precedit per la 4a primavera més plujosa i la 6a més fresca respecta la mitjana del període 2005-2024. Amb una Setmana Santa insegura al principi i el dia de Pasqua, una segona quinzena d’abril entretinguda i fresca que precedí a un maig
que sense tirar coets acabà sent força normal, però el segon juny més plujós des que prenc dades el 2005
Pel que fa a l’estiu astronòmic d’aquest 2024, ha acabat sent el segon més plujós de la sèrie (20052024) amb una dècima per sota respecte la mitjana, gràcies en bona part a un juliol que fins a l’última setmana de juliol es comportà força i d’un inici de setembre ben plujós i poc calorós amb una contundent entrada freda entre els dies 12 i 13 de setembre, cosa que afavorí que la matinada del dia 13 s’enregistrés la mínima més baixa amb 10,1°C en una primera quinzena de setembre respecte al període 2005-2024
I tot plegat vingué precedit per una tardor astronòmica que, malgrat que no s’hagi percebut en el tema pluges, esplèndida per una temporada de bolets gràcies en bona part d’un setembre poc calorós i el més plujós de la sèrie i a un octubre normal, ha acabat sent un pèl menys plujosa i a l’hora una mica més càlida del normal amb un novembre eixut i càlid Un fred que enguany li ha costat arribar, no fou fins a la festivitat de la Puríssima el dia 8 de desembre que s’acabà asseient sobretot de nit a casa nostra amb uns 20 primers dies de desembre força dinàmics i alguns de ple hivern, fins ben bé als dies 23-24 de desembre, quan s’instaŀlà el típic anticicló de desembre que ens acompanyà fins acabà l’any
Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
El climograma del 2024, que ve a continuació, cal llegir-lo d’aquesta manera: A l’eix de l’esquerra hi ha la temperatura (°C) i aquesta es representa amb la línia vermella o negra, i a l’eix de la dreta hi ha les precipitacions (l/m²), que es representen amb les barres blaves o negres.
La comparativa termomètrica del 2024 respecte al període 2005-2024,cal llegir-la d'esquerra a dreta, sent la línia vermella o negra la temperatura mitjana dels mesos del 2024 respecte a la mitja de la sèrie (2005-2024) Aquesta representada amb la línia discontínua amb un to degradat D’aquesta gràfica comparativa destaca uns 3 primers mesos del 2024 força càlids que feren que l’hivern fos càlid a casa nostra. Però la cosa es revertí a la primavera amb un abril, maig i juny clarament més frescos respecte a la mitjana del període (2005-2024). I encara menys el juliol, abans d’un agost clarament més càlid i d’un setembre més fresc que feu que la calor angoixant enguany s’acabés més aviat que els últims anys. Per acabar amb uns 3 últims mesos de l’any marcats per un novembre molt càlid que destaca entre un octubre i desembre lleugerament més frescos.
La comparativa pluviomètrica del 2024 respecte al període 2005-2024, cal llegir-la d'esquerra a dreta sent la barra blava o negra les precipitacions dels mesos del 2024 respecte a la mitjana mensual de les precipitacions respecta la sèrie 2005-2024 Aquesta representada amb la barra vermella degradada o negra degradada D’aquesta gràfica comparativa es pot veure que cinc mesos (març, abril, juny, setembre i octubre) han contribuït força que aquest 2024 hàgim tingut al voltant d’un 11% més d’aigua recollida respecte a la mitjana del període 20052024, trencant la inèrcia molt eixuta des del 2021. Sent els mesos de març, juny i setembre els més plujosos de la sèrie.
BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI
BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI
Agenda d’activitats febrer 2025
Divendres 7, 18’45h: Converses en francés
Dissabte 8, 10’30h: Taller d’escriptura.
Dijous 13, 18’30h: Club de lectura.
Divendres 14, 18’45h: Converses en anglès
Dissabte 15, 11’30h: Club Fènix
Dimecres 19, 18’45h: Converses en francés.
Divendres 21, 18’30h: Tertúlia literària.
Dissabte 22, 10’30h: Taller d’escriptura.
Divendres 28, 18’45h: Converses en anglès.
De petits ens donaven la doctrina com una medicina per a l’esperit i els sentits Sentíem l’àngel i l’establia i la bona nova que hi havia en la bondat que parlava del Paradís.
Taules i bancs de fusta i algun crucifix, franciscà l’aire i la parròquia que ens abraçava en aquest casalet quan encara érem petits.
Antoni Cantallops i Boada
Laura Esquivel
Explicava Laura Esquivel en una entrevista que ella creia, equivocadament, que cuinar no és una tasca valuosa, perquè les coses importants passen a fora de casa. Fins el dia que va adonar-se que, en el fons, el verdader canvi és dins d’un mateix, i que és en les receptes familiars on hi podem trobar la vertadera història de la família i del pas del temps, o sigui que allò important, en el fons, passa a les cuines Arran d’aquesta idea sorgeix el fet d’embastar una noveŀla com si fos un receptari i coŀlocar la cuina com a epicentre, el resultat és la història de Como agua como chocolate, una noveŀla que fa trenta cinc anys que va ser publicada i que ara torna a estar vigent, ja que recentment se n’ha estrenat una adaptació per una plataforma de sèries produïda per l’actriu Salma Hayek.
Dicen que Tita era tan sensible que desde que estava en el vientre de mi bisabuela lloraba y lloraba cuando ésta picaba cebolla; su llanto era tan fuerte que Nacha, la cocinera de la casa, que era medio sorda, lo escuchaba sin esforzarse
Como agua para chocolate transcorre a Mèxic, concretament a Piedras Negras. Les protagonistes d’aquesta història són les dones de la família De Garza, la protagonista, Tita, no pot casar-se amb l’home que estima ja que la tradició dicta que la filla petita ha de quedar-se soltera de per vida per cuidar de la seva mare. Així doncs, el dia que Tita s’enamora de Pedro, comença el drama, i més quan la matriarca de la família anuncia que el noi es casarà amb una altra de les seves filles.
La noveŀla està estructurada en dotze capítols, un per cada més, però malgrat aquesta estructura de dotze mesos, i una certa linealitat en la història, la trama va enrere i endavant de tal manera que l’arc narratiu abasteix gairebé tota una vida
Aquesta és una noveŀla que reivindica la noveŀla d’entregues, els embolics familiars, però també la delicadesa i la importància de les tradicions alhora que cal ser capaç d’imposar-nos quan ens prenen autonomia. Una història que també està plena de realisme màgic amb situacions impossibles, delicades i emotives, que ens conviden a gaudir d’un viatge per les emocions.
Podeu trobar Como agua para chocolate i altres noveŀles d’aquesta autora a la nostra biblioteca. Gemma Tomàs Pruna
DISSABTE, 1
Sala Municipal, de 8 del matí a 2 del migdia, Curs d’RCP per a entitats.
Can Borrell, a les 5 de la tarda, Trobades Filosòfiques, a càrrec de Teresa Porchas
DIVENDRES, 7
La Molina, tot el dia, Esquiada Jove.
DISSABTE, 8
Sala Corrioles del Centre Moral, a les 8 del vespre, Recital lied en català “De cants i poetes”, amb Vicenç Herrero i Olga Claret.
DIUMENGE, 9
Pavelló Torrent d’en Terra, a 2/4 d’1 del migdia, Partit d’hoquei Arenys de Munt Solartrex vs Club Hoquei Lloret.
DIJOUS, 13
Espai Jove l’Escorxador, a les 6 de la tarda, Taller de Cuina.
DIVENDRES, 14
Can Borrell, a les 8 del vespre, Presentació del llibre Centenari de la Gruta de Lourdes d’Arenys de Munt (1924-2024).
DIUMENGE, 16
Parc de Can Jalpí, a partir de 2/4 d’11 del matí, Ioga Solidari. Aportació voluntària per a l’Associació Mireia l’estrella que més brilla.
Edifici El Mercat, a partir de les 10 del matí, Estisores Solidàries.
DIUMENGE, 16
Sala Corrioles del Centre moral, a les 6 de la tarda, espectacle de Rau-rau: Cotó. Preu entrades anticipades: <14 socis, 3€ / socis i <14 no socis, 6€ / no socis, 10€ Tot seguit Entrega dels diplomes i dels premis del Concurs de Pessebres.
DIJOUS, 20
Espai Jove l’Escorxador, a les 6 de la tarda, Taller “Jo sóc! Jo puc”. Cal inscripció prèvia.
DIVENDRES, 21
IV Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil Sala Municipal, a 2/4 de 5 de la tarda, Xocolatada i disco infantil
DISSABTE, 22
IV Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil Club de Pàdel Arenys, durant tot el dia, Torneig de Pàdel
DIUMENGE, 23
IV Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil. Plaça de l’Església i Riera, de 10 del matí a 2 del migdia, Concert de l’Aula de Música, Tallers infantils i Paella Popular
Sala Gran del Centre Moral, a les 5 de la tarda, Cinexic Vainilla Recomanada a partir de 5 anys. Preu entrades anticipades: <14 socis, 2€ / socis, 3€ / <14 no socis, 4€ / no socis, 4,5€
Sala Gran del Centre Moral, a 2/4 de 7 del vespre, Cicle Vinema Gaudí: Marco. La verdad inventada. Preu entrades anticipades: socis i carnet jove, 3€ / no socis, 4,5€
DIJOUS, 27
Espai Jove l’Escorxador, a les 6 de la tarda, Dinàmica “T’hi has trobat?”
DIUMENGE, 2
Eixample i plaça de l’Església, de 6 de la tarda a 8 del vespre, Carnaval Infantil: cercavila, desfilada i concurs de disfresses, xocolatada i crema del Rei carnestoltes
DISSABTE, 8
Sala Gran del Centre Moral, a les 8 del vespre, espectacle de màgia Joaquin Matas. Preu entrades anticipades: <14 socis, 8€ / socis, 8€ / <14 no socis, 12€ / no socis, 18€
1875 - 1968
Una altra gran mestra d’Arenys de Munt, que va exercir a casa nostra durant la monarquia borbònica.
La trajectòria de la vida docent de la mestra
Maria Fernández i la seva família, va ser de la mateixa complexitat que altres mestres de l’època monàrquica abans de la república, de les quals hem parlat en més d’una ocasió. Canvis constants d’escola i de població acompanyada de tota la família i cobrant sous de misèria Quan els fills estaven arrelats en un lloc eren destinades a una altra província o regió distinta Això, li va passar a la Maria, i per aquest motiu, els seus 6 fills van néixer en distintes poblacions, algun d’ells a Arenys de Munt. Estava destinada a Barcelona quan esclatà la revolta feixista i alguns dels fills van participar en la guerra amb les milícies catalanes, fet que li causà problemes a la Maria en la seva carrera educativa quan va voler seguir amb la feina de mestra després de la victòria de Franco Va tornar a treballar, però, fou depurada i sancionada per haver estat exercint de mestra de la República, i pels antecedents republicans de la família
Arenas del Rey, localitat a on va néixer la Maria
Procedència i estudis de la Maria Fernández
La Maria va néixer l’any 1875 al petit poble d’Arenas del Rey, de la comarca d’Alhama en la província de Granada (un poble que quan va néixer la Maria tenia 1.350 habitants, però actualment, només en té la meitat i està format pels nuclis de població d’Arenas del Rey i el poble de Los Bermejales, a tocar de l’embassament de Los Bermejales Està enclavat en la vall del riu Cacin)
La Maria va obtenir el títol de mestra (provisional) l’any 1895, però, no sabem a on va estar fins a l’any 1898. El 1895 va fer oposicions per una escola de nenes amb el núm. 8, el 1896 va fer oposicions per una plaça, amb el núm. 99,iel 1897 es tornà a presentar, aconseguint una plaça a la localitat d’Ojijares, a la província d’Àvila i a on va establir la seva residència. La Maria tenia una germana més petita, de nom Elisa, que també
era mestra i que en deixar ella la plaça d’Ojijares va ser ocupada per la germana També, tenia un germà, en Mariano Fernández, que va ser capità d’infanteria. El 1898 mentre estava a Ojijares, la van proposar per Cuevas de Vinromá. Cobrava un sou de 825 pessetes i portava 3 anys de mestra. El mes de gener de 1899 va sortir publicat a la Gaceta de Madrid el seu nomenament com a mestra de Candeleda (un poble situat a la Vall del Tiétar de la província d’Ávila, a tocar de la comunitat d’Extremadura) i el mes de març ja hi estava treballant Mentre estava aquí li van entregar el títol administratiu expedit per la Diputació d’Ávila. Uns mesos més tard del mateix any 1899, es casà amb l’ebenista Juan de Dios Castro López (18751957) natural de Bailén, un poble de la comarca de Sierra Morena de Jaén. Es van casar a la ciutat de Granada i suposem que la Maria era d’una bona família de la comarca, ja que l’anunci del casament va sortir publicat el 10 d’octubre de 1899 al diari andalús El Español
Naixement del primer fill
Quan havia de néixer el seu primer fill, en José, el 1900, van anar a Ojijares, a on tenien la casa i el 1901, la Maria ja estava de nou donant classes a Candelada, on hi havia establer la seva nova residència, i aquí van néixer 2 fills més de la parella: l’Ignacio (1902-1982), en Joan el 1905 i la primera filla, l’Emilia (19061992), tot just abans de marxar cap Arenys de Munt.
La Gaceta de Madrid publicà el 14 de juliol de 1906, el nomenament de la Maria Fernández per a l’escola d’Arenys de Munt, amb un sou de 1.100 pessetes. Venia a ocupar la plaça deixada vacant per la mestra Antònia Sallent i Humet, que havia hagut de retirar-se per malaltia i que era la dona d’un altre mestre, en Fèlix Riera, jubilat el 1898. La Maria, doncs, va ser destinada a l’escola de nenes núm. 1, que estava situada al carrer Vell, 15 i ella amb la família van anar a viure a la Rambla Jalpí, 76, una casa que era propietat d’en Salvador Mora i Domènech de Vallgorguina L’alcalde d’aquells moments a Arenys de Munt era en Ramon Vernis i Vergés, que havia accedit al càrrec a primers de gener del mateix any (acompanyat dels regidors: M. Catà, N. Castañé, J. Freixas, J. Colomé, J. Torrents i J. Ferran).
Els tres nois del matrimoni José i Maria, en José, l’Ignasi i en Juan, van estudiar a l’escola de nens dels mestres Joan Corrales, Josep Rucarols i Francisco Calero, que es van anar succeint l’un a l’altre a mesura que s’anaven jubilant Quan feia poc més de dos anys que havien arribat al poble, va néixer la seva segona filla, la Francisca (1908) En l’altra escola de nenes, la núm. 2, hi donava classes la mestra Matilde Laguia, que es va jubilar l’any 1913 i va ser reemplaçada per la Maria Fullà, que vivia al carrer Sant Martí, 2.
L’any 1909 la Maria es queixà a l’Ajuntament que el paviment de la seva escola estava en mal estat. Soŀlicità, doncs, que es canviessin els rajols per mosaic, ja que era més higiènic. Exposà, que l’import de l’obra era de 220 pessetes, i que el propietari s’havia compromès a pagar-ne 100, ella en posaria 25 i la resta l’Ajuntament El Ple de l’Ajuntament li denegà la petició, argumentant que estava previst fer una nova escola, fet que no va succeir fins molts anys després i ella i les alumnes van haver de continuar amb una aula sense les condicions higièniques necessàries. Tot i que, un any més tard sortí una R.O. del Ministeri d’Instrucció Pública, oferint als ajuntaments un ajut pels que volguessin fer una nova escola, l’Ajuntament de l’alcalde Vernis passà olímpicament i declinà fer l’esco-
la promesa. Uns anys més tard, el 1919, però –ho hem explicat en diverses ocasions – el diputat Joaquim Sagnier es va oferir a fer gestions per fer la nova escola, inclús va regalar un terreny a l’Ajuntament, però, no es va arribar a fer L’escola que es va inaugurar l’any 1929 a la Rambla Jalpí 55, i que no era cap meravella, la mestra Maria Fernández no l’arribà a veure, ja que havia marxat cap a Barcelona l’any 1926. Entre les alumnes de la Maria podríem citar: la Maria Torras, la Teresa Torrent, la Maria Borrell o la Francesca Maresma, entre altres.
La Maria i els seus mèrits personals
Es veu que la Maria devia ser una dona excepcional, ja que l’any 1913, mentre estava donant classes a Arenys de Munt, va ser recompensada amb un premi, que va rebre al Saló de Cent de les Cases Consistorials de Barcelona Era un premi dels que es donaven cada any per la Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País i la Diputació de Barcelona, a les persones que haguessin realitzat accions virtuoses, per l’amor al treball o altres actes meritoris. El premi va consistir en un diploma i 825 pessetes, pel seu ajut i protecció a persones desvalgudes.
Al cap de 10 anys d’estar donant classes a l’escola del carrer Vell, a finals del 1915, la Maria es tornà a queixar mitjançant una carta l’alcalde Pere Gaspart i Paituví, que l’edifici on es trobava la seva escola estava en pèssimes condicions i que s’haurien de fer obres a la casa. En el ple de desembre, l’alcalde informà que el propietari de la casa havia acceptat a fer-hi obres, a canvi d’apujar el lloguer. L’alcalde acceptà les condicions i les obres es van començar a primers d’any. Dos anys més tard, va néixer el seu últim fill, en Manuel (1917-2003).
L’any 1918, els mestres de nens i nenes de l’escola núm 1, Maria Fernández i Joan Salamero, van fer a final de curs una representació teatral a can Corrioles i una exposició dels treballs escolars dels alumnes Els representants de l’Ajuntament que van assistir als actes, ho van exposar al Ple Municipal, el qual va acordar: “Hacer constar la inmensa satisfacción que les produjeron los ac-
tos i las dificiles representacions teatrales, con seguridad, demostrando lo perfectamente que estaban instruidos los alumnos ... ”
Marxa cap a Barcelona
L’any 1925 va fer oposicions per aconseguir treballar a una escola de Barcelona de categoria superior, i li van concedir una plaça en propietat a la ciutat El 7 de febrer de 1926, el president de la Junta Municipal de Primera Enseñanza va comunicar al rectorat que la Maria Fernández havia pres possessió en propietat de l’escola de nenes del carrer Magoria de Barcelona a prop de la plaça d’Espanya, en substitució de la mestra Trinidad Vallejo Sáenz, que s’havia jubilat. El Ministeri d’Educació ho comunicà a l’alcalde d’Arenys de Munt, Pere Gaspart i Paituví
Els seus fills menors i ella van anar a viure a Barcelona Es van donar de baixa del padró d’Arenys de Munt, l’any 1926, però el seu marit Juan de Dios, tornà a Andalusia, i l’any 1926 mentre vivia a Sevilla, va ser atropellat per un automòbil en el recinte de la que havia de ser l’Exposició Iberoamericana, que s’estava construint per ser inaugurada l’any 1929, i que li va provocar ferides de certa consideració. Segurament, en Juan de Dios hi devia estar treballant, ja que era ebenista.
Postguerra i depuració
Quan van entrar les tropes franquistes a Barcelona l’any 1939, la Maria encara estava treballant a la mateixa escola Li van obrir un expedient de depuració (any 1939-1940. Signatura. 32/1243) que va provocar que no pogués treballar durant un any. També, el Centro Documental de la Memòria Històrica hi consta la fitxa que li van fer al ser investigada, amb la referència: Secretaria. Exp.: 18887. Fichero General de la Sección Politico-Social. Però, el mes de gener de 1940, un cop depurada i perdonada, ja li van assignar una plaça d’una escola de nenes de Barcelona, i amb un sou de 9 600 pessetes, encara que no sabem en quina escola L’any 1944 la van nomenar directora interina de l’Escuela Nacional de Párvulos núm. 23 de Barcelona, situada al carrer Castillejos, 281, a on només va estar exercint un parell de cursos, ja que el mes
d’octubre de 1945 es va jubilar. Jubilació que, per cert, va ser comentada al Noticiero Universal del mes d’octubre d’aquell any, que informava sobre la celebració d’un acte religiós en honor seu a una església del barri d’Hostafrancs i posteriorment, d’un acte d’homenatge d’acomiadament “por su meritòria labor docente” , al local del Centre Catòlic del carrer Leyva
Els germans Castro, fills de la Maria L’any 1924, l’Ignacio i en Juan, estaven treballant a Arenys de Munt en algun negoci comercial, ja que treballaven com autònoms. L’Emilia i la Francisca es dedicaven a sus labores, en Manuel anava a l’escola i en José tenia muntada una sastreria, exercint, per tant, de sastre Quan la Maria marxà a viure a Barcelona, sembla ser que el fill gran José es quedà a Arenys de Mar i continuà treballant de sastre, morí l’any 1970 al seu pis del carrer Sant Francesc, 28. L’Ignacio, també marxà a Barcelona i allà es casà amb l’Empar Batlle i Benet i tingueren dues filles (Maria i Glòria), no sabem a què es va dedicar, però va morir en una residència de les Franqueses anomenada Hogar Rosalia de Llerona, l’any 1982. D’en Juan i la Francisca, no tenim cap informació.
De l’Emília i en Manuel sabem que van anar amb la seva mare a Barcelona i que la noia va morir l’any 1992 i en Manuel el 2003, en diferents domicilis de la mateixa ciutat
Els Castro a la guerra
Però, els Castro, també, van participar en la guerra, ja que quan esclatà la revolta militar es trobaven a Barcelona en la zona republicana. Només tenim constància de dos dels germans, en José i en Manuel, que van participar en la guerra i van ser represaliats.
En Manuel, que era de la lleva del 38 i treballava de sabater a Barcelona, quan esclatà la revolta feixista, va participar en la guerra amb els galons de caporal, enrolat en les Milícies Catalanes de la Cultura El van fer presoner a Talavera de la Reina (Toledo) el 12 de novembre de 1938, ingressant a la presó provincial de la localitat. Fou jutjat pel Tribunal Territorial Primer de Madrid (TTP - Exp. 538383602) però no ens consta la sentència.
Mentre estava a la presó va ser cridat a l'allistament de la lleva del 38 per l'Ajuntament d'Arenys de Munt, i com que no es presentà, va ser declarat pròfug. Sortí de la presó provincial de Bilbao – a on l’havien traslladat a complir la condemna – el mes de juny de 1941 en llibertat condicional i amb alliberament definitiu de desterrament (Ordre del 20 de maig de 1941 –BOE núm 153 del 2 de juny) Quan fou alliberat tornà a Barcelona.
En José, que era de la lleva del sac, anà voluntaria les milícies i fou ascendit a comandant en campanya, de l’arma d’Intendència. El van fer presoner i fou internat a un BDST (AGMG. Caixa: 302404 – Exp.: 35626). No ens consta quan va ser alliberat. La Maria va morir a l’edat de 93 anys el dia 28 de desembre de l’any 1968 al carrer Sants, 17 de Barcelona, on vivia a prop del seu fill petit Manuel i la seva filla Emília Va ser una de les grans mestres que han tingut les escoles d’Arenys de Munt i de les que més anys hi va exercir - a prop de 20 anys - en temps de la monarquia borbònica prerepublicana.
“Un mestre és una brúixola que activa els imants de la curiositat, el coneixement i la saviesa en els alumnes”. (Doctora Harriet E. Garrisson. 1848-1930).
Elies Surroca i Campàs
Fem servir amb massa freqüència la paraula: demà La majoria de vegades és un acte de covardia, ja que no tenim prou força de voluntat per dir: avui
Molts propòsits, promeses, projectes i decisions, comencen per aquest adverbi de temps i el resultat és un ajornament continu.
Només si ens acostumem a canviar el demà per un avui, farem el que pensem i diem.
Avui i ara, és el moment d'iniciar, de fer, de canviar, de trencar
Després d'una fallada, d'una equivocació, d'una actuació dolenta, … sempre apareix “a partir de demà … ” .
Reconeixem que hem de canviar, però no tenim la valentia de fer-ho i ens justifiquem amb aquell demà que es va repetint com una tornada.
Quan hem d'iniciar alguna feina difícil, molesta o enutjosa, pensem que cal programar-la bé i per això és millor que ho comencem demà.
Si hem de complir alguna obligació, cal assegurar-se que la farem correctament i, per això, també ho deixem per demà
A partir de demà deixaré de fumar, no beuré, estudiaré anglès, em ficaré al llit d'hora, faré règim, aniré al gimnàs, buscaré feina, seré fidel… Canviaré!
Quantes vegades ho hem dit, o ho hem sentit!, i el resultat sempre ha estat el mateix. Ajornar-ho per a aquest altre demà que mai arriba.
Abans de prendre una decisió valorem els pros i els contres, pensem què passarà si ho fem i què passarà si no ho fem Consultem, si ho considerem necessari, analitzem-ho tot, i quan tinguem les idees clares, decidim el camí que escollim, i a partir d'avui mateix, comencem a caminar, amb pas ferm i decidit i sense mirar enrere. Amb la vista fixa a l'horitzó, segur que arribarem al final, a l'objectiu, a la meta, al canvi...
Comencem avui; demà pot ser tard!
Presa la decisió, i analitzats els pros i els contres, cal fer el primer pas
Deixar-ho per demà pot ser tard i converteix el camí en costeruda pujada contra rellotge.
Carles Rodríguez
Escriptor - Humanista
Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.
El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».
Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Tots els sants tenen un passat, i tots els pecadors, un futur
Oscar Wilde
En aquells dies el cap de colla preparava un full de ruta per a la nit més màgica de l’any. Les reunions clandestines eren molt llargues, on tothom hi deia la seva, cal deixar-ho lligat .
Són molts els esforços de tot el grup per a la recerca d’un bon camp de naps, que cal inspeccionar amb temps, un restaurant per sopar envoltat d’una espessa boira de fum, negat amb porró de vi, per començar el fi de festa, amb bona gent que no oblidaré mai.
Els pagesos, sempre atents, amagats sota una col, no han estat mai molt sociables amb els nouvinguts esporàdics. Ni la guàrdia civil, dels d’abans, en el control de les quatre carreteres ni els atrotinats cotxes plens de gom a gom de les preuades bracicàcies, ni les mirades escrutadores dels municipals de torn, com tampoc el record d’aquell pare de família, no gaire simpàtic, per portar la seva filla a casa a l’hora límit de les 10 de la nit
La ruta per tot el poble era divertida i distreta, hi ha qui adjuntava un poema d’amor o picant per a la seva estimada, que calia penjar a la casa en el balcó, la finestra o la porta. Tots aquests entrebancs per un acte d’amor, que més a més funciona.
Enguany és un plaer acompanyar ses Majestats en la cavalcada característica del nostre poble amb les motos
Tot per un somriure com la mirada innocent d’un petit príncep amb molt de futur.
Joan Puig i Pont
“El sistema FIDUCIARI descansa sobre la confiança tàcita dels ciutadans envers una institució” . En el cas del nostres representants consistorials que decideix per nosaltres és un dilema preocupant que cal posar en dubte l’eficiència de l’Ajuntament Als ciutadans els manca la informació preventiva i l’econòmica mensual, el respecte de poder participar legalment, i sobretot el nostre consentiment per decidir, començant per les coercitives ordenances fiscals que condicionen el pressupost municipal i que, a la vegada es dedica a posar més empleats (87+66 de Gusam,s.a.) i menys inversions que necessiten els qui han d’abonar els impostos imposats
Les falses aparences democràtiques que practiquen el nostres govern, són una pràctica habitual del seu emprendre i tarannà, assessorats pels funcionaris d’habilitació estatal i tècnics furànics que són els que marquen les necessitats municipals i que de tant en tant possibiliten alguna decisió als polítics per fer veure que és una aportació normalitzada d’ells.
És evident que Arenys de Munt necessita un canvi radical per transformar la política
local, la que comporti les inversions demandades. Un nou Planejament i Pla General que restringeixin l’edificabilitat. Uns serveis municipals òptims que siguin consensuats amb els ciutadans Una Administració Pública eficient en productivitat que es valori segons resultats Una Participació respectuosa amb Transparència cristallina. Una política coherent en les decisions, coordinades i organitzades. Que compleixin els Programes Electorals. I sobretot, que dediquin la política al servei dels vilatans.
Avui ja no valen els discursos grandiloqüents, retorcis i triomfalistes per fer-nos creure que estem en el paradís de les meravelles, proporcionat per uns personatges que fan de la política inclusiva el seu “modus vivendi” però que els seus errors els hem d’entomar nosaltres i no podem demanar responsabilitats legals.
Els desgavells sempre els paguen els mateixos La coherència és el que un pensa i el que un fa.
Xavier Oller
Hi ha dos problemes a Arenys de Munt que són de vital importància i urgents de resoldre Els portem arrossegant des de fa molts anys i no hi ha manera Ara, ens diuen que ja està en marxa, ara, que s’ho estan pensant, però, el més calent està a l’aigüera Estem parlant, com hauran endevinat de l’habitatge social i de la residència geriàtrica
Ens han bombardejat constantment de noticies sobre la posada en marxa d’actuacions destinades a solucionar el problema, i el poble content i enganyat Mai fan res, només menteixen i menteixen En els programes electorals dels partits, així com, al PAM de cada mandat, portaven mesures i actuacions a fer en aquests àmbits, però mai s’han complert. Es pensen que som tontos?
No tinc massa espai per estendrem a relacionar totes les vegades que han dit que ho anaven a solucionar, però, sí faré una breu relació dels fets, encara que avui només parlarem de les promeses fetes en l’habitatge social dels últims anys, la residència la deixarem pel proper mes.
Comencem, doncs:
2003
-S’aprovà el reglament del registre d’habitatges desocupats, amb la intenció de que els propietaris els posessin en lloguer social. Quina utilitat va tenir?
2004
-L’alcalde signà un conveni amb la diputació de Barcelona per la construcció d’habitatges protegits de lloguer (400 entre 12 municipis) argumentant, a més, que calia anar per feina. Algú n’ha sentit a parlar mai més?
2005
-La consultora Daleph realitzà un estudi dels habitatges desocupats a Arenys de Munt, tornant de nou, al tema iniciat el 2003 De que va servir?
2007
-Al PAM 2007-2011, es va incloure la mesura de construir 10 habitatges socials de lloguer de 2 i 3 habitacions a l’edifici del Sindicat L’any 2011 el Ple va modificar el Pla General per poder-hi fer els habitatges On són?
2008
-El regidor d’Urbanisme es va reunir amb el cap d’Unitat de Promocions de Serveis, Gestió i Habitatge de la Diputació per tractar sobre la construcció de 30 pisos de lloguer social al sector de Sobirans (Pla Parcial B-1). On són?
2014
-El Ple el novembre aprovà, de nou, el reglament d’habitatges desocupats, amb caràcter permanent, per incorporar-los al mercat de lloguer social (tots els partits hi van votar a favor) De què ha servit?
2015
-Al PAM 2015-2019, el punt sobre l’habitatge ja no deia res sobre fer habitatge nou, només deia: Impulsar l’habitatge Fer un inventari d’habitatges desocupats i establir convenis amb les entitats financeres propietàries d’habitatges, per tal de facilitar el lloguer social. Que han fet sobre això?
2019
-La CUP presentà una moció pel dret a l’habitatge (que fou aprovada per unanimitat), per tal de fer viable un parc d’habitatge de lloguer social. ?????
-L’alcalde i una regidora es van reunir amb el director de l’Agència de l’Habitatge per tractar sobre la necessitat de tenir habitatges socials a Arenys de Munt. Van acordar treballar conjuntament amb l’objectiu que, en un termini de màxim de dos anys, Arenys de Munt disposés d’habitatges socials. On són?
-Al PAM (Pla d’actuació Municipal) del 20192023, es comprometien a: 1). Redacció d’un PAMH (Pla d’Acció Municipal d’Habitatge) 2). Full de ruta per l’adquisició d’una bossa d’habitatge de protecció oficial, comprant habitatges per destinar-los a aquest fi. 3). Adquirir terreny cèntric per la promoció d’habitatge cooperatiu Estem a l’any 2025 i què esperen?
Encara hi ha més exemples d’aquest incompliment per part de l’administració local en aquest tema de l’habitatge, però, crec que com a mostra, és suficient Sé que no té una solució fàcil i que el pressupost municipal no dóna per a més Però, aquí és on han de demostrar que fan una bona gestió i espavilar-se a cercar ajuts, subvencions i fer convenis amb les administracions superiors que s’arribin a complir No volem més enganys, ni que ens prenguin més el pèl A espavilar-se, toca!!
Elies Surroca i Campàs (Exsíndic de la Vila)
Era l’any cinquanta-sis el dia de la Candelera un fred fort que ningú espera va provocar un desencís.
A principis de febrer, va quedar tot tan glaçat que era com un empedrat semblava que no pogués ser.
Ningú sabia com fer-ho, vam quedar sense esma, es va arribar al Maresme a dotze graus sota zero
No et faltava fixador, al matí quan et llevaves si al cabell et mullaves quedava fort de debò.
Passàvem el temps al bar, allà a la Costa Brava algunes nits es gelava fins i tot l’aigua del mar.
Alguns llocs de Catalunya, l’Estany Gento n’era un, el fred va arribar tan amunt que són rècords d’Espanya.
Els arbres més formosos que l’hivern no despulla perquè no perden la fulla van quedar desastrosos
Quan el fred va passar, eucaliptus, llimoners, garrofers i tarongers, no van poder brotar.
Els pagesos amoïnats, de la terra dependents s’hi van deixar les dents, van quedar arruïnats.
Aquell fred de la Sibèria va netejar l’ambient però ens queda ben present que deixà molta misèria.
Hem rebut algun avís de perill de fred notable però res és comparable al del cinquanta-sis
El que la gent espera tant si plora com si riu és que arribi ja l’estiu si ho vol la Candelera.
Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions
El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia»
Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
L’Assemblea acaba d’aprovar el nou Full de Ruta d’enguany. Continua proclamant que la Independència és urgent i inajornable per poder tenir el país que volem. Reitera novament que la unilateralitat és l’única via possible per assolir-la i que cal reprendre la mobilització civil per tal de mantenir la confrontació amb l’estat espanyol i la pressió als partits indepes, dels quals s’espera que trenquin tot acord amb el PSC-PSOE, regenerin lideratges i prioritzin la independència
Malauradament, els partits, com si sentissin ploure. Puigdemont i Junqueras els mateixos que es van fer enrere després de l’1 d’Octubre i que han renovat al capdavant de JUNTS i ERC , han fet el paperot de reunir-se a Waterloo per fernos creure que volen "obrir una nova etapa". Quina? Ara per ara només semblen preocupats a ser amnistiats i continuar remenant les cireres de l’autonomia: tan sols parlen de pressupostos, traspassos i negociacions a Madrid Estan ben còmodes fent d’oposició davant Illa i Sánchez, sense cap pressió per fer efectiva la independència Han fet mans i mànigues per malbaratar la majoria indepe i ara s’espolsen la responsabilitat. Quins temps aquells en què la Independència era l’objectiu principal dels partits!
Acabem amb unes paraules d’homenatge a la Irene Galofré que ens ha deixat recentment. Membre fundadora de l’Assemblea d’Arenys de Munt, companya infatigable en la lluita per la independència, ha estat tot un exemple per als qui hem tingut l’honor de tenir-la com amiga i companya
La Irene no ha pogut veure una Catalunya lliure. Per tu i per tots els que ja no hi són, no defallirem!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Com cada any, a final de curs, els alumnes de 6è de primària de l’Escola Sant Martí participem a la Cantània que es fa a l’Auditori de Barcelona A nosaltres, aquest any ens ha tocat el 19 de maig a la tarda
Participar en aquest espectacle no és bufar i fer ampolles; cal molta preparació i és ara, a l’inici del segon trimestre que ens hem d’aprendre totes les cançons de memòria i també la coreografia. A més, també hi ha una part d’atrezzo que cal anar preparant.
Les mestres de música són les que s’han d’aprendre primer tota la cantata assistint a les tres jornades de formació que ofereix el propi Auditori per, després, poder-nos-la ensenyar I les tutores també ens ajuden molt a preparar tots els materials plàstics que haurem d’utilitzar durant la Cantània.
Aquest any 2025, la Cantània es diu “REAL” i els protagonistes són l’Ernest i la Vera, que són personatges de videojoc. L’Ernest vol saber què hi ha més enllà de les aventures
que estan condemnats a repetir, vol sortir del rectangle on estan tancats. La Vera li diu que realitat i ficció són el mateix, i que l’una serveix per explicar l’altra (a través dels contes, les faules o amb metàfores)
Com que no el convenç, li mostra les realitats d’alguns nens i nenes enganxats al videojoc que ells protagonitzen. Llavors tots dos salten al món tangible i l’Ernest s’espanta, perquè ja no té la protecció de la pantalla.
De fet, la Vera i l’Ernest també són jugadors que s’evadien mitjançant un món al qual eren herois immortals Ara han d’aprendre que tothom és alhora persona i personatge, real i representació, sempre protagonista del joc de la vida
Segur que l’experiència d’anar a cantar a l’Auditori de Barcelona valdrà molt la pena. A més, sempre s’ha dit que “ qui canta els seus mals espanta”... així doncs, ens traurem tots els mals de sobre i gaudirem de l’espectacle.
Comença el segon trimestre i amb ell arriben canvis a l'Àrea d'Educació Artística a l'Escola Sobirans L’alumnat d’educació primària ja ha començat a participar en diversos tallers intercicles relacionats amb el món artístic. A partir d'ara i fins a final de curs, els infants aniran rotant per diferents tallers que inclouen: plàstica, robòtica, audiovisual, pintura i teatre. A continuació us expliquem el que fem al Cicle de Mitjans (1r, 2n i 3r).
Al taller de plàstica, els alumnes es submergiran en l'univers de Henri Matisse, un reconegut autor plàstic francès que va innovar en l'ús de la pintura i va experimentar amb tècniques com el collage per expressar la seva obra.
Al taller de robòtica, els nens i nenes iniciaran el seu aprenentatge en la programació mitjançant els robots Tale-Bot i Cody-Rocky. A través de reptes de diversos nivells, els alumnes hauran d’utilitzar patrons de programació per controlar els robots i fer que realitzin diferents funcions, estimulant la seva creativitat i capacitat de resolució de problemes
El taller de pintura estarà dedicat a l'artista austríac Friedensreich Hundertwasser Els infants treballaran i es familiaritzaran amb les seves característiques obres de pintura i escultura, inspirant-se en el seu estil únic i colorit.
Com a novetat d’aquest curs, els i les alumnes podran gaudir d’un tastet de teatre, amb exercicis a càrrec de Marta Naharro, especialista en aquesta disciplina. A més, tindran l’oportunitat de simular ser periodistes gràcies al nou material audiovisual que ha arribat a l’escola per part Departament d’Educació
Amb aquestes activitats, l'Escola Sobirans ofereix als seus alumnes una formació artística diversificada que fomenta la creativitat, el pensament crític i la coŀlaboració
Millores al servei d’autobús, quan els moviments ciutadans empenyen les administracions. Ara, més, ens cal autobús Arenys de Munt-Barcelona.
El passat estiu, arran d’una iniciativa ciutadana, amb el suport de Preservem el Maresme, es va fer un campanya de recollida de signatures per la millora del servei d’autobús a Arenys de Munt L’èxit de la iniciativa demostra que és imprescindible crear respostes coŀlectives ciutadanes per transformar el nostre entorn. No n’hi ha prou de queixar-se, cal associar-se, implicar-se coŀlectivament. En aquest cas, bona part de les propostes han estat assumides per l’Ajuntament. També d’altres reivindicacions com les dels veïns de la Creueta
Així, podem celebrar que aquest gener del 2025 ha entrat en funcionament el servei ampliat d’autobús que connecta Arenys de Munt, Arenys de Mar i Sant Iscle de Vallalta, passant de 39 expedicions a un total de 50, per sentit, i la incorporació d’una nova parada a la plaça del Pi, a la urbanització de La Creueta Aquesta millora permetrà reduir el temps d’espera a només 15 minuts i s’incrementa la freqüència durant els caps de setmana.
Aquestes millores representen un nou pas endavant important per al transport públic, no només a Arenys de Munt sinó també per al conjunt de la comarca Responen a llargues reivindicacions de la ciutadania i s’adapten a les necessitats actuals dels veïns i veïnes d’Arenys de Munt, Arenys de Mar i Sant Iscle de Vallalta.
Malgrat tot, els reptes que planteja el futur amb la crisi climàtica i energètica, la mala qualitat de l’aire i del coŀlapse viari a la comarca, només es pot resoldre facilitant un transport públic
competitiu que faciliti la reducció de l’ús del vehicle privat. Es fa complex baixar d’Arenys de Munt a buscar el tren i el servei irregular de rodalies ja sabem com està Les cues de cotxes a hores puntes per sortir o entrar a Arenys de Munt per agafar la C32 posen també de manifest que un servei d’autobús directe a Barcelona seria un èxit. És imprescindible. Un servei que ajudi a reduir l’accidentalitat i els coŀlapses i, alhora, el temps de desplaçaments cap al treball, l’estudi o el lleure. Les línies directes d’autobús a Barcelona des de Mataró i altres poblacions de la costa, tot i tenir molta freqüència de trens i les estacions a prop, han tingut una demanda sense precedents. Poblacions de l’interior com Vilassar de Dalt, el tenen. Arenys de Munt hi guanyaria molt i seria un gran pas cap a una mobilitat més sostenible.
Tampoc podem deixar de banda la necessitat de millores en l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran (especialment l’autobús cap a l’Hospital).
I, en temporada de platja, estudiar que l’autobús cap a Arenys de Mar arribi al Portinyol Tenint en compte, a més, que el Departament de Costes -amb bon criterieliminarà l’aparcament a la platja del Cavalló per tal de naturalitzar la platja.
Continuem, doncs, reivindicant, mobilitzantnos i organitzant-nos per millorar la vida diària de la ciutadania. Ara, autobusos directes a Barcelona.
Jordi Pagès de Preservem el Maresme
Voldríem donar a conèixer un fet que ha passat aquest 23 de gener on en un acord de ple a proposta de l’alcalde s’ha aprovat traslladar l’horari dels plens municipals de 2/4 de 7 de la tarda a les 2 del migdia No és un fet poc rellevant ja que des de l’any 1979 quan es va constituir el primers ajuntaments democràtics, després de 40 anys de dictadura, al nostre poble els plens sempre s’han celebrat a les tardes.
Els 13 regidors del nostre poble, llevat de l’alcalde i un tinent d’alcalde, no tenim dedicació exclusiva a l’Ajuntament ni de bon tros, i tots tenim les nostres feines, que són la nostra forma de guanyar-nos la vida. Ens hem de qüestionar perquè hem de fer anar malament a empreses, administracions, escoles, havent de plegar de la nostra feina abans el matí i difícilment anar-hi a les tardes, ja que els plens no tenen una durada determinada i se solen allargar més de dues hores, sense la necessitat real de fer-ho?
L’única argumentació que se’ns dóna des del govern és que es pretén afavorir la conciliació familiar d’una persona funcionària de l’Ajuntament que ha d’assistir al plens ordinaris, i això que només es fan una vegada al mes. Ha de quedar clar, però, que qui proposa l’hora és l’alcalde i l’ha de ratificar el propi ple, per tant és a ell i a qui vota a favor de la proposta, a qui s’ha d’interpeŀlar
Des de Junts entenem la política com una vocació de servei i una disposició a l’esforç Fer un ple municipal a 2/4 de 7 de la tarda és pràcticament el mínim que se’ns pot demanar i
no fer-los a les 2 del migdia per còmode que ens sigui Un polític no ha de fer només el que vol, sinó el que ha de fer La nostra decisió en temes com aquest és també un mirall de com entenem la política i com demostrem mínimament el nostre compromís i esforç
Posar més pegues a les persones, que tenen la voluntat de presentar-se a la política i que ho han de combinar amb les seves feines creiem que fa un mal favor a la democràcia i allunya encara més a ciutadans responsables, que podrien dedicar part del seu temps a la política i no ho faran per tal de no tenir conflicte d’interessos amb les empreses on presten els seus serveis. Es una decisió que allunya la gent de la política, i de la municipal, que més que política,és servir al poble que estimes.
També considerem que les dues del migdia és molt mala hora per a les persones que tenen les ganes d’assistir-hi com a públic i és una decisió poc comprensible d’un Ajuntament que predica, però poc practica, la participació ciutadana.
Dels 30 pobles del Maresme, 28 tenen els plens en horari de tarda o tarda-nit i només un, Dosrius, el fa a 2/4 de 10 del matí. No creiem que 28 municipis governats per diferents colors polítics estiguin equivocats.
Que cadascú en faci la seva valoració, la de Junts, per tot el que hem exposat, és absolutament negativa i pensem que fa molt mal favor per la rellevància que té el ple de l’Ajuntament, que és el fòrum de debat més important on es prenen les decisions de més calat que afecten als nostres conciutadans
De fa alguns anys, Can Camón, conjuntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i promogut per l’Ajuntament d’Arenys de Munt, coŀlabora en el Voluntariat per la Llengua (VxL).
El VxL és un programa que pretén facilitar la pràctica del català entre aprenents i vilatans que, de forma voluntària, volen dedicar una hora a la setmana a compartir qualsevol activitat tot parlant en català Degut a això, s’han creat grans vincles d’amistat entre les parelles lingüístiques, d’altres han après a cuinar plats dels països d’origen, i unes altres, han anat a caminar o bé a prendre alguna cosa Talment també s’han assegut en un banc i, simplement, han xerrat dels temes que els han interessat més.
És una activitat que té un gran impacte, ja que –en aquest entorn segur– l’aprenent va guanyant confiança per llençar-se a xerrar en català. I només suposa una hora a la setmana!
A més a més, hi ha una altra opció per promoure l’ús del català: el grup de conversa. Una acció conduïda per l’Elvira Borrell i la Laura Masdeu: cada dilluns a les 15.15 hores i a les oficines de GUSAM (damunt la Biblioteca). El grup de conversa va començar el 13 de gener, però segueix obert per a aquelles persones que hi vulguin participar: tant aprenents com voluntaris. Durant una hora, les aprenentes passen una bona estona en què poden practicar tot el que vulguin.
Al seu torn, i si sents inquietud per promoure el català, però no pots participar en cap d’aquestes iniciatives, també pots aportar el teu granet de sorra dirigint-te en català a totes aquelles persones nouvingudes, les quals fan un esforç per parlar la nostra estimada llengua
Som el teu impuls! Impulsem el català!
És una evidència que l’aprenentatge i continuïtat de les puntes al coixí és preocupant i va en sentit contrari a consolidarse i,sobretot, a expansionar-se, tot i l’esforç que suposa mantenir una artesania que detecta una manca de relleu per diferents circumstàncies de la vida moderna que vivim Actualment hi ha moltes activitats de tota classe per al jovent d’avui, des dels esports, la música, els balls, les tecnologies, etc A més dels deures escolars que també ocupen temps per poder-se dedicar a l’artesania de les puntes, que és una activitat que representa un dels valors que identifica a Arenys de Munt i a les seves dones, que van marcar un temps que no és el d’avui
És gratificant que des del Ajuntament s’hagi impulsat un vídeo promocional per fer reflexionar sobre el relleu generacional que cada vegada és més difícil de substituir. Si no s’hi posa remei, serà encara més difícil mantenir el mateix nivell d’implicació i de qualitat d’un art que pensem que no es pot perdre, i que necessita d’un esforç suplementari de les institucions perquè Arenys de Munt no perdi la seva qualificació de “Vila de Puntaires” , reconeguda arreu del País i a l’exterior.
Som conscients que canviar les coses és difícil, però cal prioritzar el que és important i necessari sobre el que és addicional, i assumir que no podem llençar el record dels temps passats d’una professió de les nostres àvies/mares que van ser un incentiu per a les seves famílies i per l’economia d’Arenys de Munt, guanyat amb l’esforç del treball i la paciència d’aquelles dones importants per a Arenys de Munt.
No defallirem per intentar recuperar a les persones joves perquè agafin el testimoni i el relleu de continuar una artesania que defineix tot un poble
La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt
Ara fa 30 anys veien el panorama desolador de la política local amb les reaccions partidistes entre la coalició per governar (4 PSC+1 ERC+1 CxC) i 5 Regidors d’Ud’I a l’oposició, unes persones de diferents àmbits professionals (i una mica arrauxades) sense pretensió d’involucrar-se en cap assumpte, varen coincidir en proposar i promocionar un projecte nou per Arenys de Munt que consistia en participar a la política municipal per endreçar i assumir el malestar dels arenyencs envers les contradiccions dels actuals representants municipals. Aquella aventura va iniciar-se pensant que era el moment de fer un canvi d’idees i assumir responsabilitats amb la convicció de possibilitar una nova manera de fer la política per Arenys de Munt
El propòsit de participar en política no era l’ànsia de poder, era exclusivament de servir i proposar accions amb consens per trobar resolucions i fer evolucionar la política enquistada del moment per millorar les relacions de respecte entre els electes; i sobretot transformar un poble amb problemes i manca de planificació. La finalitat totalment desinteressada era aixecar l’estat d’ànim dels vilatans amb respostes, dedicació i voluntat de servei i aportar experiència per organitzar i modernitzar una administració molt tancada que pogués solucionar els problemes existents i impulsar tota mena d’iniciatives i possibilitats en benefici dels arenyencs que patien desconfiances i reticències que els feien dubtar del funcionament de l’Ajuntament L altre objectiu era compartir esforços per augmentar la imatge i la riquesa d’Arenys de Munt per ser un referent a la Comarca.
La posterior difusió i el coratge emprat per tots va desencadenar una motivació/reacció a la població que va iŀlusionar la proposta “la força de la gent” d’Arenys de Munt 2000 i que van recolzar el projecte polític amb la confiança de refer un poble necessitat de noves iniciatives.
Els politics són per escoltar i servir, no per decidir-ho tot
L’ampliació del servei d’autobusos a Arenys de Munt, amb més expedicions diàries, la incorporació d’una nova parada i l’ampliació del recorregut fins a la urbanització de la Creueta, marca un abans i un després en la mobilitat del municipi. Ara, durant les hores punta dels dies laborables, els autobusos circulen amb intervals de només 15 minuts a totes les parades habituals, i moltes rutes ja inclouen la Creueta com a punt d’origen o destinació, fins i tot en dies festius
Aquestes millores responen a una demanda històrica dels veïns i sorgeixen del treball iniciat pel govern d’Esquerra Republicana en el mandat anterior. L’objectiu ha estat adaptar els serveis a les necessitats d’un municipi en constant creixement Cal destacar que aquest projecte no hauria estat possible sense la implicació activa dels veïns, que han treballat conjuntament amb l’Ajuntament per fer-lo realitat. Aquesta coŀlaboració demostra que el treball conjunt pot assolir grans fites, mentre que la confrontació política només crea divisòries innecessàries
Amb aquesta ampliació, els residents de la Creueta i de la resta del municipi disposen ara d’un accés més fàcil i còmode al transport públic, com rodalies, estalviant temps i esforç en els seus desplaçaments diaris. Aquesta millora també ofereix més flexibilitat als usuaris i fomenta un estil de vida més sostenible
A Esquerra Republicana Arenys de Munt creiem fermament que el transport públic és una eina essencial per garantir una mobilitat sostenible en el present, però també en el futur. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament ja s’està treballant en un nou projecte que té l’objectiu d’establir una línia de transport interna que connecti tots els racons del municipi amb punts clau com la zona comercial i el CAP. Aquest pas endavant contribuirà a millorar encara més l’accessibilitat i reduir la dependència del vehicle privat, afavorint així un futur més net i sostenible.
El transport públic no és només una solució per moure’s, és una inversió en qualitat de vida i en el futur del nostre poble.
Ningú es pot imaginar com els vaig arribar a estimar. Em refereixo a la Bel i al meu amo.
El meu amo, en Roc, sempre anava atent i capficat per no espifiar-la Amb el musell arran de terra, olorant, mirant que no hi hagués entrebancs per on caminàvem. Intentava que cap remor la pogués espantar Ell, en Roc, es posava en alerta per qualsevol espetec fora de la nostra normalitat, cosa que provocava que la Bel em tibés fort.
La meva feina era meravellosa. El fet de tenir la responsabilitat d’anar sempre agafada de la mà de la Bel, m’omplia d’orgull i ho volia fer molt bé El meu amo era molt bo fent la seva feina. Jo, només era el nexe entre la Bel i ell. Era la segona persona que en Roc i jo guiàvem La que més em vaig estimar
La Bel, una noia preciosa, tot i que ella no ho sabia perquè mai s’havia pogut veure, em duia agafada amb destresa, ni gaire fort ni gaire fluix. Jo, anava amb orgull, tibant del collar que duia en Roc Érem un bon equip tots tres Havíem de tenir una sintonia ben trobada per anar bé. En Roc guiant-la, ella controlant-me i jo entremig de tots dos.
A en Roc el van ensinistrar molt bé i va ser un bon aprenent Es va treure la carrera en poc temps Quan vam entrar a l’aula d’ensinistrament, ja frisava per aprendre. A mi, em van enganxar al seu collar i em tibaven o m’afluixaven segons l’exercici que tocava fer Volia començar la meva feina aviat Em feia patxoca ser tan important. De seguida vaig veure que a en Roc, això de guiar, li feia molta iŀlusió. Jo volia estar a la seva altura No volia fallar en res
El mestre que vam tenir en Roc i jo, és clar , ens provocava sovint per comprovar que en Roc ho havia après tot al peu de la lletra. Sempre em feia servir per entrenar-lo El renyava si calia i el premiava si s’ho mereixia A mi, no em donaven res, tot i que jo em considerava imprescindible per la feina que feien.
Al cap de poc temps, ens van adjudicar un amo
La nostra primera feina va ser un desastre En Roc havia de guiar un jove de setze anys molt esbojarrat. Havia perdut la visió feia només un any i es mostrava enrabiat i molt nerviós. Potser tenia raó, no dic pas que no No obstant això, en Roc i jo, no en teníem cap culpa. Era la nostra primera feina i encara érem inexperts.
Anàvem passejant per la vora d’un riu i el noi, tot d’una va agafar una pedra i la va llençar a l’aigua En Roc, en sentir el patatxap de la topada amb l’aigua, es va llençar sense mirar enrere pensant-se que el nano havia caigut al riu. El volia salvar i el que va aconseguir va ser arrossegar-lo darrere meu Xop i encara més enfadat, li va donar una puntada de peu que li va fer mal a les costelles. Aleshores, l’enrabiat era en Roc qui va marxar corrents deixant-
lo sol i plorant i arrossegant-me a mi per terra damunt de pedres punxegudes i herbes plenes d’espines
Va ser castigat per l’ensinistrador Va romandre tancat dos dies i jo em vaig quedar penjada en un ganxo darrere la porta. En Roc, enrabiat com estava, em va rosegar fent malbé amb les dents el meu preciós cuir Fins que passats dos dies, la cara de pena que feia, va entendrir l’entrenador i el va perdonar.
Al cap d’uns dies, ens van assignar una jove molt dolça, la Bel Era una noia tranquiŀla i bonica, però trista. No n’hi havia per a menys, tan jove i sense visió.
Anàvem a l’escola, al parc, al circ, a l’aquari Encara que no hi podia veure, ho vivia tot amb iŀlusió A en Roc se l’estimava molt i li feia carícies. Li parlava a cau d’orella i ell li llepava les mans. Quan es posava a la gatzoneta, ell li llepava la cara La veia tan feliç que jo també ho era Era feliç per anar sempre de la seva mà.
En arribar al parc, en Roc, a través meu, l’estirava fins a arribar a tocar la barana de l’estany i ella es treia de la butxaca la paperina de molles que s’havia preparat. En acabar de llençar-les totes als ànecs, arrugava la paperina per sentir el garranyic del paper
Tot rutllava fins que una tarda, es va posar a ploure Amb les llambordes molles, la Bel va relliscar i va caure a terra de bocaterrosa. En Roc va notar l’estrebada, i sense perdre temps, va treure el cap del collaret per anar a ajudar-la Ella, amb la trompada em va deixar anar i es va agafar a una reixa d’aquelles que engoleixen l’aigua de la pluja i va quedar amorrada a terra Espantada, es va posar a plorar, i en Roc, va acostar-li el musell al coll perquè veiés que era allà, que no l’havíem abandonada. Una bona persona la va ajudar a posar-se dreta, li va netejar la roba i els genolls que li sagnaven Li va preguntar on vivia, la va ficar dins d’un cotxe, i la va dur a casa. En Roc em va arreplegar de terra amb el collaret i va anar-hi darrere, corrents tan de pressa com va poder. Aquell bon home no va veure que érem els seus guies, els seus companys i no ens va portar amb ella.
Va arribar a casa esbufegant i arrossegant-me a mi. Ella li va fer molts petons. Es pensava que ens havia perdut
En Roc, amb els seus gemecs, lladrucs i llepades, li va assegurar que mai, mai, l’abandonaríem. Que sempre seríem un equip.
Continuen junts Jo, tot i rosegada, sóc una bona corretja
Laura Masdeu, Voluntària de l’equip RADARS
BRUNA VIDAL COLOMER 14 anys
ABRIL TORRENT MORENO, 9 anys
Nenes i nens que fan anys aquest mes:
MARTINA NAVARRO ROCA, 8 anys CÈLIA COLOMER FREIXAS, 11 anys
CARLA FUSTER TORRENT 13 anys
Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.
El passat mes de novembre es va celebrar al Centre el primer torneig de tennis taula de Sant Martí. Aquest torneig va ser un èxit de participació, amb un total de catorze esportistes que van poder gaudir d’un matí ple d’esport i diversió a la Sala Corrioles del Centre. El guanyador d’aquesta primera edició va ser en Josep Lluís Chavero amb 16 jocs a favor i 2 en contra, seguit per l’Anselm Subirana que va quedar en segona posició. L’Ernest Juncà va quedar en 3r lloc i en 4t lloc va quedar en Josep Roca.
