CASTELLER DE L'ANY

Avui, un cop han passat un parell de setmanes des del sopar de gala on vaig rebre el reconeixement de Casteller de l’Any, em paro a pensar com va començar aquesta aventura que ja fa sis anys que dura. El primer agraïment ha de ser, sense cap mena de dubte, al que ha sigut el meu veí durant més de 10 anys i la persona que va estar més temps insistint que havia de baixar a la colla, on descobriria què són realment els castells i com és la seva gent, el David Porta. Amic, gràcies a tu sé què és sentir la colla com a teva, com una família on anem tots a una; he pogut aprendre molt sobre el treball en equip i sobre la comunicació amb les persones.

Recordo moments amb moltes emocions positives, com el primer 2 de 7 que vaig viure de primeres mans, a la diada de la Móra del 2016, on vam viure les dues cares de la moneda, l’alegria de carregar-lo i la realitat de la seva dificultat amb la caiguda. No oblido l’alegria de la colla al 2018 quan vam tornar a descarregar-lo per Sant Magí; tota la gent cridant i plorant, cridant i abraçant-se com si fóssim una sola energia on tot fluïa amb naturalitat. Recordo també el 3 de 8 del 2019, que era una roca. Recordo des de la prova que vam fer per la Mare de Déu del Carme a plaça fins als 3 intents desmuntats a plaça; allà és on vam veure que hi havia feina a fer, però que ho teníem a tocar. Són les mateixes sensacions que ens ha deixat aquest any al Concurs de Castells.

Emocions boniques que deixen la colla marcada al cor amb foc. Tot i que també n’he viscut de tristes. Mai oblidaré el tràgic accident durant el trasllat de la T4, on lamentablement va perdre la vida el company Jordi Calatayud dels castellers de Gavà. Això sí, aleshores la colla va demostrar que era una roca; ja que ens va unir molt, no només als que vam viure aquella experiència sinó amb molta gent que estava preocupada, que feia trucades, whatsapps o ens visitava al local.

He d’agrair a ma mare i a la família haver-me seguit, haverme acompanyat i haver-se unit a la família que he trobat als Xiquets del Serrallo. Sé que no em vaig equivocar quan m’hi vaig apuntar.

També vull donar les gràcies a tota la gent de la colla que va dedicar un minut a preocupar-se per mi els dos cops que vaig haver d’estar ingressat a l’hospital per motius de salut.

Per acabar, només vull transmetre un desig: un 2023 on puguem complir els nostres somnis castellers —que per mi serien recuperar els castells de 8 i estrenar, per què no, un nou castell. Gràcies per haver pensat en mi per aquest reconeixement tan especial; això em motiva a seguir al màxim per aquesta família blava.

Salut i castells!

Adri Oliván, Guardonat amb el Casteller de l’Any el 2022