
3 minute read
BAIXADA DE L’AIGUA DE SANT MAGÍ
L’aventura començava el dimarts 16 d’agost, a la Brufaganya, on vam passar la nit després de celebrar la tradicional missa als peus de la font de Sant Magí. L’endemà, dimecres 17 d’agost, a primera hora del matí, iniciàvem el primer tram d’una travessia que ens portaria pels municipis de Santa Perpètua de Gaià, Querol, el Pont d’Armentera i Santes Creus, on vam parar per dinar. A la tarda, vam continuar el trajecte –acompanyats de la pluja– i ens vam dirigir cap a Bràfim; concretament, a l’ermita del Loreto, on intentaríem dormir si l’adrenalina acumulada al llarg de tot el dia ens ho permetia. Durant el dijous 18 d’agost, la tònica havia de ser la mateixa, però hi havia un sentiment d’emoció generalitzat que feia la jornada especial. Vam iniciar la ruta a quarts de set del matí. Després de passar per Nulles, vam parar per esmorzar a l’Argilaga, amb l’objectiu d’agafar forces i encarar el tram final d’una de les experiències més emotives que pot viure qualsevol tarragoní i tarragonina.
Advertisement
Després de passar per la Secuita, els Portants de l’Aigua de Sant Magí arribàvem a les instal·lacions d’Ematsa, vora les dues del migdia. Tornàvem a casa després de 48 hores i 66 quilòmetres a les cames. Malgrat tot, de sobte, el cansament acumulat i les llagues als peus van desaparèixer per donar pas al gran moment. Ens vam vestir amb la indumentària tradicional dels portants i, acompanyats de l’olor a alfàbrega que imperava a la ciutat, vam portar l’aigua de Sant Magí fins al portal del Carro.
L’alegria d’aquell moment és indescriptible. I més si la teva colla t’està esperant a l’epicentre de la ciutat amb un pilar. Segurament, els Xiquets del Serrallo recordarem amb emoció aquesta 29a edició de la baixada de l’aigua de Sant Magí. I no només perquè portàvem dos anys sense gaudir d’aquesta tradició tan nostra, sinó perquè dos dels nostres castellers van portar l’aigua «miraculosa» a la ciutat. Esperem que Sant Magí ens ho retorni amb grans actuacions per molts anys més.
Albert Torres i Josep Ramon Tules, Pitu Mosquits