I TU, T’HAS PLANTEJAT TOCAR LA GRALLA?

Uns consells bàsics per si t’hi vols iniciar!

Un any més, tanquem temporada. Aquest 2022 ha estat especial per haver sigut l’any de la represa castellera. Trobàvem a faltar celebrar les diades castelleres amb normalitat i, per fi, hi hem tornat. Mesos enrere ens perdíem en la incertesa i ara arribem a l’oasi.

Deixem enrere una temporada de retrobades, de somriures, d’abraçades, d’emocions, de grans moments, de música, d’amparitos, de bequeteros i de mil geners, febrers i mante s. I, com no, acabem de la millor manera: tocant sortida llarga amb el 2 de 7 del Concurs, que novament ens va fer emocionar!

El descans entre temporades és una bona ocasió per recordar que la nostra porta és oberta i animar-vos que us endinseu en el món de la gralla i el timbal. Segur que molts us ho heu plantejat algun cop. La música és imprescindible en els castells i sempre és bo tenir gent que s’hi dediqui. Tothom és benvingut per tocar la gralla o el timbal. És obvi que requereix temps i dedicació, però sempre hi ha l’oportunitat de provar-ho. A més, l’equip de músics també compartim bons moments de germanor als assajos, a les diades, als esmorzars, a les cercaviles... Sens dubte, l’experiència de gaudir dels castells des de la vessant musical és més que fantàstica. I com més siguem, millor!

Per això, enguany, en aquest article, us deixem alguns consells clau a tenir en compte si algú s’anima a fer el pas:

El material és un dels aspectes essencials. En primer lloc, hem de buscar una bona gralla. Cal tenir en compte que hi ha diferents tipus de gralla: la gralla seca (la més coneguda i utilitzada), la gralla dolça i la gralla baixa. Per començar, és recomanable tocar amb una gralla seca, ja que és més senzilla i més econòmica; sempre es pot optar, més endavant, per especialitzar-se en la gralla dolça. A banda de la gralla, haurem de disposar d’un tudell i d’una canya. El tudell és el tub metàl·lic que uneix la canya amb la gralla. La canya és la llengüeta, on es produeix la vibració del so. Sempre és bo tenir un parell de tudells i canyes per si de cas. Finalment, per protegir el material, podem disposar d’una caixa petita per guardar els tudells i les canyes i d’una funda per a la gralla. De la mateixa manera, és important tenir unes baquetes i un bon timbal afinat.

L’afinació. Afinar és essencial i hem de donar la nota correcta. Una manera de començar és fer les notes. La gralla comença per la nota sol, amb tots els forats tapats. L’afinador és un bon recurs que ens indica la nota que estem tocant. S’ha de procurar clavar la nota per evitar notes sostingudes o bemolls. La diferència és tan petita que és important parar-hi atenció i donar la nota justa. Per això, procurem escoltar-nos quan toquem i buscar que entre tots se senti el mateix to, en especial, en les notes llargues.

L’aire i els talls. No és el mateix bufar fluix que bufar amb molta pressió. La gralla és un instrument de vent i, per tant, cal controlar l’aire mentre es toca i, a la vegada, controlar que la melodia soni afinada i al mateix to que la resta de gralles. També és rellevant saber fer el so tallat. Si l’afinació és important per a la gralla, en el cas del timbal, ho és el redoblament. Amb el timbal marquem el ritme i els tempos. La percussió també requereix pràctica. El truc està en els canells!

Les cançons. El toc de castells és el toc imprescindible perquè és la banda sonora dels castells; per tant, aprendre’l és necessari. En les diades castelleres, també s’interpreta l’entrada a plaça i el toc de vermut. Altres peces tradicionals puntuals són el toc de matinades, el toc de processó o el pilar caminant, una de les melodies més fàcils d’aprendre. Finalment, hi ha les cançons de repertori, les cançons de cercavila: el clàssic «Gener, Febrer, La Manta al Coll», «l’Amigó», «Falcons», «Dos i quinze», «Gegants de l’Ordal», «Ai nena», etc.

No som una escola, però ens ajudem. No tothom té el mateix nivell ni formació musical. Tot i no ser una escola, ens esforcem per tocar de la millor manera possible i sempre podem ensenyar la gent que comença de zero. Pas a pas!

Assajar és la millor forma d’aprendre. Tocar la gralla o el timbal amb fluïdesa requereix cert temps. L’evolució és diferent en funció de la persona, però amb constància i ganes sempre és més fàcil! Els dies d’assaig són els dimecres i els divendres.

Curiositats I Anècdotes

Sortida llarga i sortida curta

La sortida del toc de castells és la melodia final que es toca quan el castell queda descarregat. Aquesta melodia té dues versions: una versió curta i una versió llarga. Es fa sonar una o l’altra en funció de la dificultat del castell, i la referència es troba en la torre de set. Al 2 de 7 i als castells superiors es toca sortida llarga, mentre que per a les construccions inferiors al 2 de 7 s’utilitza la sortida curta. Estem molt contents d’haver pogut tocar aquesta temporada la sortida llarga amb el dos que vam fer al Concurs i esperem que puguem tocar-la encara més!

Matinades passades per aigua (i no per la pluja)

La temporada també deixa moments anecdòtics. I és que tant a la diada de Sant Magí com a la diada de Santa Tecla, mentre tocàvem matinades pel carrer, ens van ruixar amb aigua des de les finestres. No tothom s’ho pren amb bon humor, això de les matinades… Què hi farem?

El toc de processó

Tot i que les colles castelleres de la ciutat ja no participen en les processons de Sant Magí i del Braç de Santa Tecla, nosaltres continuem mantenint el toc de processó, que es toca, tal com el seu nom indica, durant les processons. Aquesta melodia solemne la seguim interpretant de manera molt puntual, concretament, durant la processó de Sant Pere pels carrers del barri.

Cançons amb història

Moltes de les cançons del repertori graller tenen la seva història darrere. És el cas de «L’Amigó», una de les tonades més conegudes i tocades en gralla. Va ser composta pel mestre de gralla vendrellenc Jaume Vidal i Vidal, Carboner, l’any 1947, o sigui fa 75 anys. El compositor va dedicar la peça a un emblemàtic casteller de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, en Joan Amigó. D’aquí ve el nom de la cançó.

Per posar un altre exemple, «Nit de llamps» (o «Nit de llampecs») és l’adaptació en gralla de la cançó

«Noche de Relámpagos», una cançó amb aires sardanístics del 1965 del mític grup de rock seixanter Los Relámpagos.

Fotografia conjunta

En el marc de les festes de Santa Tecla, cada 24 de setembre al matí, des de la plaça de la Font, els grallers i timbalers de les quatre colles de la ciutat fem les matinades de la Mercè pels carrers de la ciutat. És tradició fer-nos alguna fotografia conjunta barrejats, fer conversa amb els companys i companyes de les altres colles i compartir un petit tram del recorregut per tocar plegats.

Gio Gonzales