LA MIRADA D’EN BAILACH

Una opinió sobre la temporada postpandèmica

Recordo el primer assaig de 2020; encara no sabíem que una pandèmia mundial provocaria dues temporades castelleres en blanc. Aquell primer assaig prometia seguir la feina ben encarrilada deixada a final de 2019, un final marcat per bons assajos i tres intents desmuntats seriosos de 3 de 8. Però, al març del 2020, un virus, la COVID-19, ens va canviar la vida tal com la coneixíem.

Durant els 18 mesos següents, fins al setembre de 2021 –quan de forma tímida vaig tornar als assajos per poder fer l’exhibició castellera del dia de Santa Tecla–, els castells van desaparèixer del meu pensament. I no els trobava a faltar. Perquè la pandèmia em va ensenyar a valorar altres coses. El temps, sobretot. El temps amb els teus. I les prioritats en ocupar aquell temps.

Qui més qui menys a l’estiu de 2021 ja intuïa que el retorn a certa normalitat, també la castellera, arribaria. L’agost de 2021 vaig veure a l’app que es demanava assistència a un pilar a les Cols pel dia de Sant Magí, amb restriccions draconianes. No m’hi vaig apuntar. Me’n vaig desinteressar perquè donava per morta la temporada 2021. Vaig pensar: «serà un exercici de vols i dols i passo de ratllar-me».

Els pocs assajos i les escasses sortides de setembreoctubre de 2021 eren com una pretemporada. Ens retrobem, els que venim; fem el que podem, amb el que tenim. Ens emplacem mentalment al 2022, que és quan s’haurà de pensar bé tot. La temporada postpandèmica s’intuïa dura i així ha estat.

La pandèmia ha tingut efectes evidents en les colles. I la salut social de les colles se n’ha ressentit. Els castells, com a estadístiques, són xifres fredes. M’interessa aprofundir en la gent, en la matèria primera, i no en el producte final.

Créixer en horitzontal als assajos també

Queda clar que l’arrencada de la temporada postpandèmica va ser lenta. Però havia de ser-ho. L’assistència de gent no era l’adequada per plantejar-se la varietat d’assajos següent: si en vertical no podíem anar més ràpid perquè calia redescobrir troncs i canalla, podríem plantejar créixer en horitzontal. Com? Assajant pinyes amb pocs pisos (terços) d’estructures de base gran: 5, 7 o 9.

Aquesta varietat hauria pogut crear –sobretot en gent que no aspira/no serà tronc ni canalla– un desig d’assistir més a l’assaig, al marge del desig que se li pressuposa de voler aixecar la colla. Créixer en horitzontal no ha d’estar renyit amb créixer en vertical. Seria bo que el 2023 ho tinguéssim en compte.

Tot i que els castells són xifres fredes, està clar que animen o desanimen els castellers si s’assoleixen o no. Venir de dues temporades al dic sec i no progressar més ràpid ha penalitzat en l’assistència als assajos.

Tres mesos de calendari intensificat

Som una colla que concentra els plats forts del calendari entre el 24 de juny, Sant Joan, i el 24 de setembre, la Mercè, si no hi ha Concurs (2023). Són tres mesos als quals o arribes amb empenta o tot es va postergant i acumulant, i potser et falten oportunitats a plaça (encara que siguin diades light com Ciutat de Castells) per portar proves preparatòries de castells superiors. El 3 de 7 que vam fer a la segona diada turística (setembre) és l’exemple a seguir molt abans al calendari.

Torno a la idea de créixer en horitzontal. Hi va haver assajos d’abans de i durant l’estiu en què haguéssim pogut fer proves de pinya amb base gran (5, 7) però que no van ser contemplades o, pitjor: a vegades estaven dibuixades però van ser descartades sobre la marxa. Quan això passava, com a casteller de pinya, no em sentia aprofitat. I això és una queixa que vull desenvolupar.

Puc entendre-ho tot. Però el conjunt de gent que som pinya, perquè no serem ni tronc ni canalla, podem ser també un objectiu en si mateix a l’assaig. Vull dir que potser no tenim el tronc perfilat de tal o tal altre castell, però podem dibuixar un tronc (combinem alçades i pesos) que la pinya hauria d’aguantar. I així practicar les posicions i l’esforç –i les situacions límit també, per què no.

Parlo de castells de base àmplia: 5, 5 amb agulla, 7 i 9. Practicar-ne les pinyes. Fins a terços si cal. No tenim el tronc? No passa res. Assagem-ne la pinya. Potser això arrossega gent de pinya que no vindria (no venia) per tancar un pilar, un 2 o un 3 o 4 (amb o sense agulla).

No vaig entendre una prova de tronc de 7 de 6 que es va fer en un assaig a l’agost. El 7 va desaparèixer tal com havia aparegut, per art de màgia. Però l’última setmana d’assaig es va dibuixar un 7 de 7 hipotètic al Concurs. Si s’hagués volgut, s’hauria pogut treballar després de tornar de Sant Magí.

Gran assistència l’última quinzena d’assaig

Acabo. Independentment de la meva queixa com a casteller de pinya, la colla ha acabat amb una xifra d’assistència als assajos collonuda. I aquí s’ha d’aplaudir l’esforç dels dirigents per portar gent, molta del passat de la pròpia colla. Sé el que costa arrossegar gent, i aquí la directiva i la tècnica han treballat molt bé.

Si l’assistència de les dues últimes setmanes d’assaig de la temporada l’haguéssim tingut el mes de juny, per encarar els tres mesos d’intensitat del calendari (24 juny - 24 setembre),... Als qui acabeu manant la colla l’any 2023, us demano humilment que penseu en la idea de també –remarco el també– créixer en horitzontal a l’assaig. Això no impedeix pensar en créixer en vertical.

Sé per experiència que si reunim prou quantitat de gent, animant-la a ser més amb la idea de fer pinyes més complexes, acabarà sorgint la qualitat per créixer en vertical. Tenxim l’experiència del final de 2019 i final de 2022. També la tenim dels mesos de setembre de 2011 i 2012, els mesos que vam assajar el 7 de 7 (que va fer llenya a Santa Tecla) i l’experiència del segon tram de l’any 2013: quatre 7 de 7 completats i el 4 de 8 carregat (06.10.13). I de la temporada 2014: des del mes de juny, onze intents de 5 de 7, dels quals 9 descarregats i 1 carregat; cinc 7 de 7 descarregats; el primer 5 de 7 amb agulla carregat; l’únic 9 de 7 carregat, i un intent de 4 de 8.

Xavier Bailach Casteller des de 1993