LA CANALLA PARLA!

El meu primer any fent castells

Hola, em dic Guim i tinc 8 anys. Aquest ha sigut el meu primer any a castells i m’encantaria dir-vos com m’ha anat.

Ja tinc la camisa, me la van donar el 27 d’agost d’aquest any. La primera vegada que vaig pujar va ser per Sant Joan, en un pilar de quatre dels tres pilars que vam fer simultanis. Aquest any he fet molts amics més, com l’Adriana, l’Helenita, en Marc, l’Aina, la Dúnia, la Nora, la Btisam, l’Abril, la Yannet, la Nàdia, la Lucia, l’Emma, la Neus, la Marina, l’Èlia, l’Ona, la Berta, l’Aleix, la Cristina l’Alba, la Natalia i molts més. Quan pujo no sento molts nervis però sí que és veritat que al Concurs de Castells volia baixar. Aquest any m’han provat de dosos però encara no aguanto, segurament la temporada que ve ja seré dosos.

M’han provat en 3 poms del set, 4 d’un cinc i 10 del tres. Aquí em podeu veure al Concurs de Castells, soc el de l’esquerra de tot.

Guim Ruiz, primer any com a canalla

8 temporades com a canalla

Hola, em dic Marina i vaig començar a ser canalla l’any 2015. Tenia 6 anys, la veritat és que em feia una mica de por, però tenia els meus trucs perquè se’m passés mentre anava pujant.

La meva primera diada gran va ser Sant Magí del 2015, en què vam fer la millor diada de la història i el primer 2 de 7 descarregat. El que més recordo d’aquella diada és fer l’aleta i veure a tothom plorant, arribar a la pinya i tota la colla donant-me les gràcies i fent-me petons i abraçades. Jo no entenia res, però va ser molt emocionant.

La meva primera caiguda va ser per Santa Tecla del 2015, i quan va arribar el següent assaig tenia por, però gràcies als ànims del cap de colla i dels grans de la canalla ho vaig fer.

Vaig estar fins els 10 anys fent d’enxaneta i als 11, al 2019, vaig començar a fer de dosos. No vaig notar gaire el canvi, perquè només ho feia en un castell i en els altres seguia fent d’enxaneta. A la següent temporada, vam patir una pandèmia i vam estar quasi 2 anys sense fer castells. Per tant, l’experiència com a dosos la recordo poc. La veritat és que va ser molt estrany estar tant de temps sense fer castells, perquè a l’hora de tornar la gent havia crescut, molts ja no van tornar a venir i es van haver de fer canvis que es van notar.

Jo vaig notar molt el canvi, perquè vaig passar de tenir un munt de gent al davant per donar-me consells, parlar… a que em seguissin a mi, a ser a mi a qui demanaven els consells o estones per parlar. També vaig canviar de posició, vaig passar a ser quarta, i la veritat és que em va costar. Però també he intentat gaudir d’aquesta temporada 2022 al màxim, ja que és l’última com a canalla. He gaudit molt les últimes diades a l’espai de canalla, donant ànims i consells al peques, i els últims assajos. Vull recordar a tothom de la canalla que quan comences tens moltes ganes de ser gran, però ningú sap que el canvi és tan gran.

Jo m’ho he passat molt bé aquests 8 temporades com a canalla, i crec que és una experiència que mai oblidaré.

Marina Gaya, Últim any com a canalla