EL TOP 10 DE LA TEMPORADA

La temporada d’enguany ha suposat la tornada a la normalitat que tant esperàvem. Hem recuperat l’activitat castellera tal com la coneixem i com ens agrada viure-la. Ens hem tornat a abraçar i a emocionar tots plegats. Aquest 2022 ens ha deixat grans moments que ja formen part de la nostra història. En revivim els 10 millors per ordre cronològic.

1. Els castells sense mascareta

La temporada del 2021 ens va deixar aproparnos als castells després d’un any i mig molt difícil, però el tast se’ns va fer massa petit. Enguany hem recuperat els castells tal com ens agrada viure’ls: sense restriccions, amb el bar obert cada divendres després d’assaig i amb les abraçades de qui entra al local i fa dies que no veies. Celebrem que aquest any hem tornat a ser el que érem, i sabem que no hagués estat el mateix si ens haguéssim d’imaginar els somriures rere les mascaretes.

2. Primers castells de 7

Sabíem que l’inici d’una temporada postpandèmica no seria fàcil, i sovintejar castells de 6 amb freqüència era un tràmit gairebé obligatori per tornar a assentar-nos i rodar estructures. Però la impaciència començava a fer-se notòria i recuperar els castells bàsics de 7 a Vila-seca ens van portar una alegria que, en temporades normals, podria semblar desmesurada. Vam celebrar el que tots sabíem que suposava un punt d’inflexió i vam començar a recordar qui érem i on volíem arribar.

3. Recuperem la categoria de 7 i mig

Si hem de recordar les diades més emocionants d’aquesta temporada, segurament rememorarem la plaça de les Cols el 19 d’agost. Per Sant Magí consolidàvem la categoria de castells de 7 i mig: les tres construccions que vam portar a plaça ho van ser. El 4 de 7 amb agulla seguit del 5 de 7 —i l’esclat d’eufòria que va suposar— i, en última ronda, el 3 de 7 amb agulla, van fer que marxéssim a casa amb la feina més que feta. El vano de pilars final va ser la cirereta del pastís d’una diada que va acabar com millor podíem esperar. Els castells de 7 i mig tornen a ser serrallencs!

4. Baixada d’Amparitos

Des de la plaça de la Font fins al Serrallo. Així és la Baixada d’Amparitos, i així és una de les activitats més divertides de la nostra colla i de la nostra Festa Major. Un any més, amb la Xaranga Tocabemolls, des dels més petits als més grans, vam baixar al so de la música fins a tocar de mar. Dinamitzant el Mercat Central i la ciutat, afegint en cada parada més persones fins a arribar al Vermut dels Musclos, vam tornar a viure la Santa Tecla que ens agrada. Com és de bonic veure’ns tots junts al local cantant i ballant? Enguany hem recuperat els castells sense restriccions, però també els actes que fan colla, que ens uneixen i que ens permeten viure una temporada com les que hem trobat tant a faltar aquests anys.

5. Arriba el 25è

Patíem perquè no plogués. Una ronda de castells, vam fer, només, ja que els núvols persistien sobre el sostre tarragoní. Recordeu: es munta el pilar de Xiquets. Es munta el pilar de la Jove. I arriba el nostre torn. Escales amunt, avall. Faixes que encerclen el pilar i obren pas entre la gent. Carrer Major, Baixada de la Misericòrdia. Públic a banda i banda de la plaça de la Font. I arriba l’esclat d’eufòria, alegria, emoció, sentiment, entusiasme i il·lusió. 25 anys consecutius baixant el pilar. Santa Tecla, enguany, ha tingut un tecler d’honor molt i molt especial: el pilar caminant dels Xiquets del Serrallo. Per 25, 50, 75 i 100 anys més consecutius, colla!

6. Més de 200 camises al local

L’assaig previ al Concurs de Castells sempre és un gran reclam; per als antics castellers que hem vist poques vegades durant la temporada, per als amics d’altres colles que volen donarnos un cop de mà... Sigui com sigui, enguany tenia un component afegit que prometia omplir el local. El Concurs tornava a celebrar-se després de quatre anys. Vam fer treballar de valent l’equip de pinyes, i la tècnica en general va haver d’aprendre a gestionar un assaig amb moltes més persones de les que estem acostumats. Us imagineu què seríem capaços de fer si aquests assajos no fossin només en dates assenyalades? Si la xifra d’assistents a l’assaig no baixés mai de les 3 xifres? Tant de bo aquesta dinàmica segueixi amb nosaltres durant moltes temporades més i aconseguim un gruix de gent que ens permeti fer realitat tot allò que fa anys que somiem.

7. Per mèrits propis

Quatre anys després, hem tornat a la Tarraco Arena. Tot i un gran Sant Magí, amb la calculadora en mà, no entràvem al Concurs per mèrits propis. La participació era més que assegurada, com a colla de la ciutat organitzadora de l’esdeveniment, però poder entrar-hi per mèrits és allò que tota tècnica ha de marcar-se com a objectiu. La Jove de Sitges renunciava a actuar-hi dissabte, i els Xiquets del Serrallo ens convertíem en participants per mèrits propis. Una recompensa més que justa per la feina feta durant aquests mesos. Hem esperat quatre anys per tornar a participar en l’espectacle casteller més gran del món, però ni una pandèmia mundial ens ha impedit portar-hi els nostres màxims i, fins i tot, estructures encara inèdites. Juguem a casa, i ser colla participant per mèrits propis ja és el nostre premi.

8. El 2 torna a casa

Ni fet expressament, enguany ens hem deixat el millor per al final. El Concurs ha portat opinions molt diverses; alguns van marxar amb la sensació de no haver fet la feina, però la realitat és que vam assolir l’objectiu que la colla necessitava per marxar amb els deures fets: descarregar el 2 de 7. Una estructura amb un pom petit, finet i que té corda per continuar portant-nos alegries la temporada vinent; un tronc expert i amb marge per treballarlo fins a la descarregada, i una espectacular pinya blava —amb més de 10 cordons!— que feia goig. No va arribar el castell de vuit, però vam recuperar el nostre gamma extra. El 2 ha tornat a casa, i no el volem tornar a perdre tant de temps mai més.

9. Actes de final de temporada

Si recuperar els actes socials ha estat un motiu de celebració i retorn a la normalitat, tornar a gaudir d’una cloenda de temporada com la d’enguany, també és el que esperàvem des de fa molt. No se’ns acut millor tancament per a una temporada com les d’abans. Els ja tradicionals actes amb què celebrem una temporada més fan colla, i poder tornar a celebrar-los ens permet a tots nosaltres viure l’experiència castellera total, sense límits i apropant-nos els uns als altres sense portar la faixa posada.

10. Hem arribat a l’Oasi del Serrallo!

L’equip de comunicació de la colla va treballar des del principi de la temporada en un reclam que ens acompanyés tot l’any. Amb un inici incert, no sabíem quins reptes es podria plantejar la colla ni amb quin estat tornaríem, però des del moment en què el David Borràs va mencionar un oasi, l’equip va tenir clar què era això, quina era la meta. Per a cadascú de vosaltres, aquest oasi podia ser una cosa ben diferent de la de l’altre. L’equip de comunicació va presentar una campanya que valorés el punt més important de la temporada 2022: els castells com sempre, sense limitacions ni restriccions. I, per fer-ho, vam acompanyar el Maurici Ferré durant aquest retorn. Qui ens ho havia de dir, quan vam començar-la, que la campanya acabaria nominada a la secció «Promocionals a competició» del Festival de Cinema Castells? Ara, la situació és clara: han quedat deures pendents, hem complert molts dels objectius, hem viscut grans moments... hem recuperat la normalitat, hem arribat a l’oasi.

Sílvia Caballé i Júlia Pizarro