Sis-cents anys de la Generalitat Valenciana. Crònica del sopar anual de l’IEVM Vicent Luna
© V. Luna 2018
El sopar anual de l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola ha esdevingut una de les activitats més reeixides d’aquesta entitat cultural de la nostra comarca. Cada any, els seus socis i simpatitzants celebrem un sopar de germanor per a fer un balanç de les activitats fetes al llarg de l’any i recordar, posar en valor i retre homenatge a fets rellevants de la nostra cultura i història. Enguany el dia triat fou el dissabte 29 de desembre i el lloc el Maset dels Cristians de Beneixama. El president de l’entitat, Romà Francés, fou l’encarregat de donar la benvinguda a tota l’assistència, i agrair la col·laboració de les entitats que han participat: Acció Cultural del País Valencià i el Centre Cultural Ovidi Montllor. A l’ACPV per la cessió de l’exposició «Sis-cents anys de la Generalitat Valenciana», exposada a la Sala Temporal de l’Ajuntament de Beneixama. I també al CCOM per gestionar l’actuació del cantautor alcoià Jordi Gil. A continuació el secretari de l’IEVM, Josep Puig, detallà les tres activitats més rellevants que l’entitat ha dut a terme aquest any. D’una banda, el calendari 2019, que en aquesta ocasió és dedicat a les fonts i els assuts més coneguts dels pobles d’Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres de Mariola, Biar, la Canyada, el Camp de Mirra i Beneixama, així com també dues publicacions. La primera, Rutes per l’Alcoià i la Vall d’Albaida. Valls de Beneixama i Biar, de Miquel Mas i Navarro, i la segona, Camins antics de les valls septentrionals de Mariola, d’Agres i Biar, de diversos autors. En aquesta ocasió la institució homenatjada ha estat la Generalitat ValenBarcella | 18
Josep Guia durant la seua exposició.
ciana, doncs acaba de fer 600 anys. Tot i que havia estat creada molt abans, en el context de la llarga guerra amb Castella durant la segona meitat del segle XIV, serà amb Alfons el Magnànim quan l’any 1418 es desenvoluparà plenament. El professor Josep Guia impartí la conferència La reivindicació de la Generalitat Valenciana com a institució d’autogovern (1974-1981). Guia, d’una manera molt atractiva, féu un recorregut per la nostra història per a esbrinar des de quan els valencians reivindiquem la Generalitat, tot i arribant a conclusions molt sucoses, com ara: «Cap organització valencianista anterior a 1974, de preguerra i postguerra, no va reivindicar la Generalitat com a institució au-
«Cap organització valencianista anterior a 1974 no va reivindicar la Generalitat com a institució autonòmica moderna.»
tonòmica moderna. La primera reivindicació la inicià el PSAN mitjançant textos i campanyes, atenent dos aspectes: el respecte dels valencians pel Palau de la Generalitat i el precedent de la Generalitat Valenciana. L’avantprojecte d’Estatut d’Elx dotà de consistència formal la reivindicació de la Generalitat mitjançant un text articulat (octubre 1975). El maig de 1976 la reivindicació de la Generalitat és assumida per la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del PV. El Plenari de Parlamentaris i el Consell del País Valencià no reivindiquen la Generalitat” (1977-1980). I per últim, l’Avantprojecte d’Estatut de Benicàssim (maig 1981) reivindica la Generalitat com a institució global de l’autonomia». Serà a partir de llavors que el nom s’hi conserva, malgrat que aquest darrer Estatut fou àmpliament retallat a Madrid. Miraculosament l’inefable Alfonso Guerra, com si fos un fuster, no gosà passar pel ribot el nom «Generalitat». Acabada l’exposició arribà el moment de sopar, aquesta vegada a càrrec de Càtering Susi de Beneixama. Entre mos i mos, regat amb vi del poble, els socis i simpatitzants tinguérem temps de conéixer gent nova i xarrar i xarrar pels descosits. La segona part del sopar començà amb una lectura i comentari de retalls de premsa i articles relacionats amb la recuperació de l’autogovern dels valencians, recollits en un opuscle que l’entitat repartí a cada comensal: revista Saó (setembre 1977), el número 5 del Butlletí Informatiu l’Associació Bekirent, Dossier Nou d’Octubre del CP Mare de Déu de Gràcia de Biar, La Quarantameula (número 8, 1986), Febrer 2019