__MAIN_TEXT__

Page 1

NÚMERO 70 | JUNY 2020 | ANY XXIV | REVISTA QUADRIMESTRAL D’INFORMACIÓ GENERAL | 2,50 €

Quina normalitat?

| 7 | Entretindre, informar i... controlar | 9 | Any de la rata: confinats amb els rebostos buits |10| No pagarem una nova crisi |11| Moros i cristians en confinament |12| Desnonament del veïnat del carrer Caixers de València |15| Militància sahrauí |17| Que diran de nosaltres! (Una llepolia més de Xixona) |19| Ovidi vist per Fuster |20| Els incendis forestals a la Serra de Mariola |13| ENTREVISTA: Rafael Beneyto


Floyd contra Trump Minneapolis, dilluns 25 de maig a la vesprada, la policia va anar a una tenda on George Floyd havia usat, presumptament, un bitllet fals de 20 dòlars. El detenen quatre agents, l’emmanillen i mentre el mantenen al terra, un dels policies li aixafa el coll amb el genoll durant 8:46 minuts. En la gravació no hi ha resistència sinó súpliques a l’agent perquè no pot respirar. Floyd no arriba viu a l’hospital. L’autòpsia encarregada per la família revela que va morir asfixiat per una pressió al coll i l’espatla, tot contradient l’informe del metge forense del comtat. La tècnica d’usar el genoll per a paralitzar la gent ja s’ha usat amb centenars de persones i ha provocat molts problemes, però ara ha sigut d’allò més greu, amb l’excepció que s’ha gravat. Aquestes arbitrarietats són ben conegudes; els

agents de l’ordre públic estan fortament militaritzats en la seua formació, entrenament i tàctiques de desplegament.

S’ha tornat a evidenciar el tracte històricament violent contra la població negra, i la impunitat dels cossos policials amb els seus poderosos sindicats, que

ara ha saltat a l’actualitat del planeta per la política incendiària de Trump. Un altre front obert a mata-degolla que potser deixe la crisi de la covid-19 en un segon terme. Trump ha situat el país en una espiral d’enfrontament social d’una intensitat que ara com d’ara és difícil preveure com podrà desactivar-se. A la divisió creada davant la pandèmia, li ha esclatat aquest front amb la població negra. Davant les eleccions del novembre, no és d’estranyar que les decisions de la Casa Blanca estaran encara més sotmeses als impulsos del president, cada setmana serà imprevisible i provocativa, no sols per al país, també per a la resta de món. Front al despotisme del seu president, còmplice del racisme estructural i els abusos policials, el poble estatunidenc s’ha mobilitzat tot oferint una lliçó amb la capacitat de reacció per part d’alguns sectors socials: dones, joves, negres, llatins, etc. ❦

Helga Ambak REVISTA D’INFORMACIÓ GENERAL Número 70 – juny 2020 – any XXIV Quadrimestral (febrer, juny i octubre) Redacció: Paco Albero, Immaculada Antolí, Damià Aparicio, Rosa M. Belda, Vicent Belda, Eduard Beneyto, Clara Berenguer, J. Ricard Berenguer, Vicent Berenguer, Joanma Conejero, Lorena Ferre, Toni Francés, Francesc Garcia, Frederic López, Josep Miquel Martínez, Vanessa Martínez, José Antonio Miró, Carles Molina, Tello Navarro, Anna Pascual, Pep Pont, Salvador Puerto, Majo Ripoll, Pep Revert, Antoni Sanjuán, Joan Enric Sempere, Tere Sempere.

Carrer Pintor Sorolla, 2 03450 Banyeres de Mariola (l’Alcoià) www. barcella.cat revista.barcella@gmail.com

Barcella | 2

IG: @helga.illustration

Portada: Tere Sempere. Fotos de la portada: Rafael Beneyto per KT, barri del Cementeri per Pilar Cortés, Anna Swir per Andrzej Szyopowski, càmeres per Limon Das, Ovidi Montllor per arxiu Enderrock i Que diran de nosaltres per Marcos Ros. Maquetació: Pep Pont. Publicitat: Francesc García. Dipòsit Legal: A. 562-1997. Impressió: Nou Gràfic Impresores SL, Banyeres de Mariola.

Juny 2020


© Arxiu

Joan Genovés.

Cartell de la manifestació del Vint-i-cinc d’Abril de 1982.

Mort de Joan Genovés

De manera natural i acompanyat per la seua família i éssers estimats moria el proppassat 15 de maig a Madrid l’artista plàstic valencià Joan Genovés i Candel. Tenia 89 anys i es trobava treballant en una nova exposició. Va ser una figura de primera línia de l’art contemporani internacional i un creador fonamental durant el franquisme. Va nàixer a València, l’any 1930, i es va formar artísticament a l’Escola de Belles Arts de la ciutat. Genovés va participar en col·lectius molt significatius en el món pictòric de postguerra com Los Siete (1949), el Grup Parpalló (1956) i Hondo (1960). En aquest últim grup, Genovés va desenvolupar una pintura de caràcter expressionista i provocador. El seu treball es va caracteritzar, inicialment, per la denúncia contra

Juny 2020

el règim franquista i després es va anar movent cap al retrat del conjunt de la societat en llenços cinematogràfics. La seua obra es troba en col·leccions de museus de tot el món com el MOMA, el Guggenheim de Nova York, The Art Institute of Chicago, l’IVAM, la Galleria Nazionale d’Arte Moderna de Roma o el Museu Reina Sofía de Madrid. El seu quadre més famós és la polisèmica peça L’abraçada (1976). Icona de la lluita antifranquista i encarregada inicialment per a representar l’amnistia dels presos polítics i que més tard alguns han convertit en símbol de la transició espanyola. Així mateix, aquesta representació va servir de base per al monument en memòria dels advocats laboralistes assassinats el 1977. En vida va rebre una gran quantitat de reconeixements com

la medalla de les Arts de Sant Carles, que li va atorgar la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València el desembre passat. També, entre altres, el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana (2002), Premi Nacional d’Arts Plàstiques d’Espanya (1984) i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura espanyol (2005). Federalista declarat i defensor de la idea dels Països Catalans i de rebre el senyal de TV3 al País Valencià, va col·laborar sovint amb Acció Cultural del País Valencià. Va ser l’autor d’un altre símbol infinitament reproduït, l’home corrent amb la senyera, que va servir per a il·lustrar la manifestació del Vint-i-cinc d’Abril de 1982 organitzada per Acció Cultural. ❦

Barcella | 3


© Garay Green 2019

© Banyeres de Mariola Turisme

Entrada de Moros i Cristians de Banyeres de Mariola.

Inèrcia.

Totes les festes majors suspeses per al que queda de 2020

Nou EP d’Inèrcia Magnetismes

El dissabte 14 de març estaven programades les primeres Entradetes a Banyeres, la dels Maseros i la dels Estudiants. La declaració de l’estat d’alarma a causa de la covid-19 va impedir la seua celebració. També es va cancel·lar la presentació del Programa i del Cartell de Festes 2020 programada per l’endemà. A continuació es van cancel·lar la resta d’Entradetes, els concerts festers, la Pasqua, el dia de Glòria, l’Exaltació dels Capitans, etc. El dia 13 de març Alcoi anunciava un ajornament sine die de les Festes de Sant Jordi. Banyeres va fer el mateix el dia 24 de març. Eren les dues primeres localitats de la Mariola que haurien d’haver celebrat les seus festes majors però no ho podrien fer. Ambdues de

Barcella | 4

Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. El dia 26 de març Biar anunciava l’ajornament de les festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Gràcia. A partir de l’abril els pobles van començar a suspendre directament les seues Festes de 2020 per a celebrar-les el 2021. El 15 d’abril les va suspendre Muro, el 16 Ibi, el 17 Castalla, el 23 Biar i el 29 Onil i Banyeres. Al maig ho van fer Alcoi, el dia 14, i Alfafara i Cocentaina, el dia 25. La Mariola es queda així sense festes majors als seus pobles en el que resta d’any. Bocairent serà, per tant, l’única població mariolenca que haurà pogut celebrar les seues festes patronals el 2020, ja que són en honor a Sant Blai i se celebren al febrer. ❦

El 31 de març el grup de punk-rock originari de Banyeres i Alfafara, Inèrcia, va presentar el seu nou EP Magnetismes. Després de diversos avançaments en forma de singles amb vídeo, el grup presentava en les plataformes digitals aquest treball compost per cinc temes: Algú com tu, Caminàvem junts (amb vídeoclip de Contraplà i la col·laboració de Robert Palanca d’Atupa), Animals, La nostra pell (amb vídeoclip d’Àlex Blat) i Venim del fred. En l’agenda tenien una presentació en directe en la sala 16 Toneladas de València per al dia 2 d’abril junt amb Maldats i Tenda. La situació extraordinària de l’estat d’alarma degut a la covid-19 els va fer suspendre el concert, però van fer dues actuacions en línia en el seu perfil de Facebook per a presentar les noves cançons en directe en un format reduït i acústic els dies 31 de març i 1 d’abril. I durant les següents setmanes van continuar la promoció del disc en aquest format, per exemple, en la seua actuació el dia 24 d’abril al Mariola Rock Confined Festes o el dia 27 d’abril a Intercomarcal TV. El 8 de maig van fer un directe al seu compte d’Instagram. Aprofitant el nou disc han presentat també nou marxandatge: les samarretes dissenyades per Helga Ambak i fabricades a València i el CD dissenyat per Münster Studio. ❦ Juny 2020


Barcella Timonet a tots els treballadors sanitaris, els del sector primari, els de la distribució alimentària i farmacèutica, els de l’Administració i els bombers que han treballat de valent durant l’emergència sanitària.

Voluntàries de Banyeres cosint les mascaretes.

Fabricació massiva i desinteressada de mascaretes

Un grup d’una vintena de dones de Banyeres de Mariola van fabricar de manera totalment altruista 17.000 mascaretes per abastir tot el poble durant la crisi del coronavirus. En pocs dies es va crear tota una xarxa de voluntàries, les quals, amb l’ajuda i coordinació per part de l’Ajuntament i la generositat de les empreses locals que van donar el material necessari, van treballar durant moltíssimes hores amb l’únic objectiu d’ajudar a superar aquesta situació tan dura i extraordinària. Les mascaretes, sobretot per a adults però algunes també per a xiquets, es van repartir gratuïtament pels comerços locals al llarg de les setmanes fins a la Fase 1 de la desescalada, creant-se un circuit de distribució i recollida de material per part dels operaris de Protecció

Civil que seguien un protocol de seguretat. Quan el 15 de març es va decretar l’estat d’alarma i el consegüent confinament, l’ús de les mascaretes va començar a estar en el focus d’atenció mediàtica per la mancança d’aquest material bàsic i imprescindible per al personal sanitari, així com per a tots aquells treballadors considerats essencials i que, des del primer dia, han hagut d’estar molt exposats al possible contagi de la covid-19. Una mancança que afectava també tota la població a mesura que començàvem a eixir al carrer. Això va ser el que va fer que aquestes dones no s’ho pensaren dues voltes i, juntament amb molts altres anònims, ens hagen donat un gran exemple de consciència i corresponsabilitat col·lectiva. ❦

Argelaga a la gent que tira els guants i mascaretes d’un sol ús al terra. Són productes que van al contenidor del rebuig (de color verd fosc o gris depenent del poble).

Timonet als implicats (costureres voluntàries, Protecció Civil, Ajuntament i empreses que van donar el material) en la confecció i repartiment de 17.000 mascaretes a Banyeres de Mariola.

Argelaga al Govern espanyol i, en concret, a la ministra d’Hisenda per seguir discriminant els valencians en termes de finançament autonòmic i del fons autonòmic per a superar la crisi de la covid-19.

Timonet als grups parlamentaris de Podem, PSOE i Compromís a les Corts Valencianes per aprovar malgrat tot la Llei Valenciana del Joc per a combatre la ludopatia.

Argelaga a la gent que s’ha desplaçat a les segones residències durant l’estat d’alarma tot aprofitant la Pasqua o el pont de maig. Juny 2020

Barcella | 5


© Javier Bergasa © Ecologistes en Acció 2020

Daniel Innerarity durant l’entrevista.

[Contexto y acción, 29-05-2020]

Imatge de l’informe d’Ecologistes en Acció.

La contaminació de l’aire urbà cau amb força durant el confinament Segons l’informe d’Ecologistes en Acció Efectes de la crisi de la COVID-19 sobre la qualitat de l’aire urbà a Espanya, elaborat a partir de 125 estacions de mesurament repartides entre les 24 principals ciutats de l’Estat espanyol, la reducció dràstica del trànsit s’està traduint en una millora sense precedents de la qualitat de l’aire a les ciutats espanyoles, molt per davall dels límits legals i de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut. A més, la inestabilitat atmosfèrica del març també ha contribuït a aquesta millora. Les ciutats del litoral mediterrani són les que més han rebaixat els nivells de NO2, fins a concentracions de vegades pròpies d’estacions rurals de fons. L’informe explica que és especialment remarcable la baixada observada en les

Barcella | 6

principals capitals del País Valencià, on València i Alacant han vist reduïts els nivells de NO2 més del 70% i una reducció dels de trànsit del 80%. Després de veure aquesta disminució tan dràstica assegura que és important tindre en compte que la millor manera de millorar la qualitat de l’aire en l’entorn urbà és aplicar polítiques efectives de reducció del trànsit rodat. Tot i que la crisi de la COVID-19 demostra que la reducció estructural del trànsit motoritzat i els canvis en les pautes de mobilitat són la millor ferramenta per a rebaixar la contaminació de l’aire a les ciutats, l’organització ecologista subratlla que aquesta reducció s’ha produït en el marc d’una situació extrema, en absolut desitjable, que està originant greus problemes a moltes persones. ❦

De les ruïnes no ix necessàriament l’ordre nou i el canvi pot ser a pitjor

Daniel Innerarity Contra certa beateria telemàticodigital, aquesta crisi ens recorda la nostra ineludible condició corporal, per la vulnerabilitat biològica davant el virus i per la vulnerabilitat social que es deriva de les nostres condicions vitals. La virtualitat no ens atorga cap immunitat davant el contagi, ni la suspensió de la presència en el treball o l’escolarització no es veu compensada per una capacitat igualitària de tots a les condicions de la vida en línia. Potser ara siguem més conscients que la presència ens iguala més que Internet. [...] El món polític dissenyat en la modernitat fou pensat des del paradigma de la ciència mecànica i en contraposició al medi natural. Els nostres sistemes polítics s’han construït com a acoblaments d’autors humans, fet que implica no sols l’exclusió de plantes, animals i entorns naturals del seu horitzó de consideració i rellevància, sinó la impossibilitat de servir-se del model biològic per a pensar les organitzacions polítiques. [...] Les transformacions de la ciència contemporània ens conviden a considerar la possibilitat d’una altra manera de pensar la vida social i el seu govern, menys mecanicista, des del model de la complexitat biològica. [...] ❦ Juny 2020


Entretindre, informar i... controlar Komun.org

CC Scott Webb

¿Ens imaginem com hauria sigut aquesta pandèmia fa dues o tres dècades... sense Internet, telèfons intel·ligents, tauletes, apps de missatgeria electrònica o videotrucades? En temps de covid-19, la tecnologia s’ha convertit en una peça clau no sols per a entretindre’ns, mantindre’ns connectades i acompanyar-nos quan l’aïllament físic es fa obligatori, també per a informar-nos sobre l’estat de la situació de la pandèmia i les mesures preses pels governs a fi de controlar-ne la propagació, i ja de pas, vigilar-nos un poc més. I és que els límits entre l’estat d’emergència i una possible economia del control social no estan tan clars ni definits. Entretindre. Amb quasi tothom a casa confinat, la plataforma de continguts digitals Netflix ha tingut una explosió massiva d’usuàries i guanys. Des del començament de la crisi, fins i tot va haver de reduir la qualitat del streaming per la demanda abismal i inesperada que li va vindre al damunt. Mentre les usuàries estem assegudes en les nostres butaques, devorant capítol rere capítol roses en mà, passem per alt que Netflix està a poc a poc convertint-se en un dels nous amos de la cultura mundial i que, sense adonar-nos, decidirà quines sèries o pel·lícules finança o promou depenent a ràtings i retorn econòmic (en lloc de ferho pel seu interés general o pel benefici aportat a la cultura). Lliure albir digital per a grans plataformes privades que, emmagatzemant una ingent quantitat de dades (dades massives) i combinant-la amb intel·ligència artificial saben i determinen (perquè així ho dictaran), abans que nosaltres mateixes, què volem veure i finalment veurem amb un simple i innocent clic. Quant a Zoom, l’app de videoconferència de moda a través de la qual milions de persones estan mantenint reunions de treball, assistint a classes o parlant amb els seus familiars i amics, cal comentar que ha experimentat un creixement substancial en la facturació i alhora està sota la lupa de les autoritats dels Estats Units per la seua lletra xicoteta o Juny 2020

Una persona fent servir un dispositiu mòbil.

la controvertida política de privacitat que la gran majoria de gent accepta, però no llig; ara com ara i sense cap tipus de notificació, Zoom compartix amb Facebook —independentment de si tenen un compte o no— detalls dels usuaris com: model del dispositiu utilitzat, zona horària, ciutat, companyia telefònica, a més d’una clau d’identificació d’usuari. Informar. Sabem que en Internet es troba de tot. En els últims mesos, les notícies falses sobre la pandèmia disseminades en les xarxes socials i en grups de missatgeria han desencadenat també reaccions per part del Govern espanyol sobre el seu filtrat i persecució amb grans

«¿Hi ha alguna escapatòria al control social?» polèmiques com la possible criminalització de crítiques cap al Govern. Encara que puguen afinar els algorismes de filtrat de xarxes centralitzades com poden ser Facebook o Twitter, Internet segueix i continuarà sent un camp impossible de tancar. I la ciutadania no hauria de baixar la guàrdia quant a la llibertat d’expressió en mitjans digitals amb el pretext d’evitar la difusió d’informació enganyosa o infundada. Controlar. Durant la pandèmia, també hem pogut comprovar com Google i

Apple (dues de les cinc grans empreses tecnològiques considerades com les mestresses de tot en Internet que conformen l’acrònim GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft) han fet un evident auto-rentat d’imatge posant a disposició un informe de moviments de milions dels seus usuaris a escala mundial amb el pretext d’ajudar els governs a fer un mapatge de la mobilitat dels ciutadans durant una franja de dies determinada i així fer front a la pandèmia. Bàsicament el que fan Google i Apple a través dels nostres dispositius Android i Iphone es diu vigilància massiva; i, no ens enganyem, som nosaltres els qui, conscientment o inconscient, estem, d’una banda cedint-los la nostra informació de manera gratuïta a aquestes empreses amb capacitat equivalent a Estats multinacionals perquè experimenten (i es lucren!) amb ella; i d’altra, interioritzant erròniament que «no és tan dolent ser part d’una vigilància massiva si és en favor del bé comú». Potser hauríem de reflexionar una mica més entorn de la idea que amb la posada en marxa de certes mesures tecnològiques per part de l’Estat per al seguiment de la pandèmia durant la desescalada o era postcovid-19 hi ha el risc que es vulneren drets fonamentals dels ciutadans com el de la intimitat informàtica (o habeas data). Països com la Xina, Corea del Sud o Israel ja estan implementant mesures de control social com a reacció a la crisi del coronavirus (rastreig a través de telèfons mòbils, reconeixement facial als carrers, mesures policials per a fiscalitzar i «exercir» les normes de circulació pública) sota el pretext del «bé general sanitari». Hi ha la possibilitat que gran part d’aquestes mesures que alguns països estan prenent de manera autoritària perduren per temps indefinit, s’estenguen pel planeta i reconfiguren l’escenari polític global. ¿Hi ha alguna escapatòria al control social o ens trobem davant un carrer sense eixida? En una entrevista recent, Edward Snowden, consultor tecnològic Barcella | 7


Barcella | 8

David Ferre Versos i vents La tradició musical del català ve llengua i de la nostra vida. Aquestes d’unes profundes arrels vinculades cançons repassen tants aspectes de sempre a l’entorn del camp del nosla vida tradicional que allà on actua tre territori pel fet que aquesta músiacumula moltes persones de diferents ca sempre ha brollat com l’aigua del edats arreu de tots els encontres musicals, la gira d’enguany té planifiriu de boques de diversos cantadors. cades actuacions de fins i tot a final La tendència dels cantadors es desmarca del boom de la darrera dècad’any del 2020, actuant a múltiples da amb grups de música en valencià festivals, presentacions i espectacles que transmeten les seues melodies més íntims. sempre a través de grups amb difePer altra banda, es configura també rents veus i diversos instruments amb com un cantador referència i relativament nouvingut al terreny de la múelectrificació, buscant uns ritmes més sica l’artista Jonatan Penalba (1991), potents i enfocats cap a un públic més un jove d’Alcúdia que recita folk en jove i fester. actiu des de fa uns anys i que posa Queda relativament llunyana en valor la veu en valencià, també aquella generació de cantadors i cantautors encapçalada, entre altes, per conegut per les seues participacions Raimon i Lluís Llach que van maren el Cant al Ras (la trobada de cant car un precedent en la transmissió de tradicional de Massalfassar). El seu cançons i ritmes heretada de diferents primer disc ha estat De soca-rel, un orígens: per una treball que gira banda, l’arrel entorn de música tradicional més tradicional de l’estima amb un caràcter a la nostra teclarament renorra i, d’altra, vat i actual on transformades barreja el cant i adaptades de batre amb el de textos de fandango i la tant cèlejota. Segons ell, bres compola seua veu ha sicions com estat educada les d’Ausiàs amb el suport March. Uns texdels seus estitos transformats mats mestres amb sentiment i Pep Moreno un caràcter ben (en el cas de accentuat com les albaes) i la Jonatan Penalba. si cantara el cor gran Victoria més fort que la pròpia veu. Sousa Victorieta (pel que fa al cant Aquesta tradició musical ha sofrit d’estil). una pausa temporal però últimament L’evolució de la llengua ve acompanyada de la tradició musical del ha estat recuperada per veus pròpies país on és parlada i utilitzada; així, com la de Pep Gimeno Botifarra rescatant aquelles rondalles i cançons els cantadors i cantautors es configuren com uns alliberadors i cronistes que, tant sol com acompanyat per una d’aquelles peces més tradicionals banda acústica, afegeixen un caràcter tradicional i integrador. Escoltar que, enfocades amb un caràcter musical i melòdic, no cauen en l’oblit i les seues composicions evoca una arriben a molta gent en forma d’un època passada. Una tasca complicada gènere musical adaptat per a tota però imprescindible de recuperació classe de públics. ❦ d’una part fonamental de la nostra © Ximo Bueno

estatunidenc, informant, antic empleat de la CIA i la NSA, va declarar: «A mesura que s’estén l’autoritarisme, que proliferen les lleis d’emergència, que sacrifiquem els nostres drets, també sacrifiquem la nostra capacitat per a detindre el flux cap a un món menys liberal i menys lliure». Aquest caos sistèmic a què, encara que semblara nou, en realitat ja venim assistint des de fa dècades, posa de manifest alguns límits de les velles polítiques estadocèntriques com la militarització, la perpetuació de jerarquies i institucions, el deteriorament de la democràcia o la por com a estratègia de control social. Si barregem tot això en una coctelera amb el que vindria a ser una nova trinitat tecnològica divinitzada conformada per la convergència de dades, algorismes i intel·ligència artificial obtenim un resultat bastant descoratjador. Per a concloure, el futur serà tecnològic o no serà. Cada vegada més i més serem dependents d’entorns mediats per tecnologia en les nostres vides, llavors hem de mantindre’ns alerta. Potser ser que ja estiguem presenciant una amenaça invisibilitzada que siga major que la que ha comportat la covid-19, i que l’ordre, la vigilància i el control passen a ser les noves proclames i valors públics d’una nova forma de dominació tecnocràtica. Es fa cada vegada més necessari ser conscients de la importància que té continuar fent front a totes aquestes grans plataformes digitals privades i centralitzades que tracten les nostres dades personals com a mercaderia, vigilen els nostres comportaments i ens manipulen amb finalitats comercials o polítics a través de la publicitat i la informació que rebem. Perquè cap decisió de les nostres vides (d’ocupació, crèdit, salut, estudis, etc.) puga ser presa automàticament sobre una base de dades algorítmiques, perquè cap corporació puga decidir sobre quines llibertats o drets se li han de restringir a una persona, ja tenim algunes vacunes en marxa: creure i posar en pràctica valors com l’autogestió, la descentralització, la interoperabilitat, la replicabilitat, la independència, la diversitat, la confiança, l’aprenentatge i el respecte. Promoure l’ús de programari lliure i de codi obert [https://prismbreak.org/es/] i impulsar xarxes socials lliures ha sigut, és i serà el millor remei per als nostres mals tecnològics. ❦

Juny 2020


Any de la rata: confinats amb els rebostos buits Myriam Gutiérrez Gil de Muro

CC PIilar Cortés 2020

Vents de primavera duen al barri del Cementeri ressons de l’Any Nou Xinés, l’Any de la Rata. El coronavirus ha infectat molta gent, es contagia ràpidament i tanca ciutats senceres, sense que es puga eixir al carrer. La Xina queda lluny i la vida al barri té el seu ritme, ací es viu al dia, de recollir ferralla, de la venda ambulant, d’ajudes i de treballs precaris. Al barri no sempre ha sigut així, només els majors recorden temps millors. El virus ha volat a altres països, els casos augmenten, ja és pandèmia, i la primavera alacantina es desperta una miqueta sobresaltada pels noticiaris. La Xina s’ha acostat ràpida a Alacant, i al barri. Per ací passegen cerdolins i també alguna rata, si això compta. La passada primavera, un parell van traure el cap d’un munt d’enderrocs i fem que es va netejar amb l’acció organitzada pel projecte Asertos. Aquells dies d’abril, d’això fa ja un any, el barri va cobrar color i vida. Semblava menys oblidat, una pluja de jupetins grocs com els de les obres esguitava els descampats amb grups de veïns i veïnes enfaenats, rasclet en mà, tots a l’una. Al migdia, a l’ombra d’uns xiprers, es repartien entrepans que feia la Paqui del bar El Loco; els de truita, els més sol·licitats. Una part del barri treballava alegre i unida, amb formació becada. Podrà semblar poc, però al barri el poc s’allarga i fa gust de molt, i al final de la setmana, les llistes lluïen plenes de participants. Herència física d’allò són les reformes en habitatges i, per al record, l’experiència del viscut. Amb els recursos que quedaven, s’hi van fer intervencions en infrahabitatge, coordinades per la Cooperativa Social Altur, que va facilitar la formació de tres joves del barri durant unes setmanes en un format d’«aprenent-fent» en accions urgents. Juny 2020

Repartiment del banc d’aliments.

Després de dos anys al barri, moments d’entusiasme, algunes desil·lusions, molt per aprendre i encara prenent el pols al barri i als habitants, el Projecte Asertos, promogut per Quatorze i Arquitectura Sense Fronteres, destinat als barris vulnerables d’Alacant, ara enfocat en la regeneració participativa del barri del Cementeri, va fer un canvi de rumb inesperat quan el 14 de març es va decretar l’estat d’alarma, tot deixantnos, a nosaltres i els nostres rebostos, confinats a casa sense data de caducitat.

«El veïnat del barri es queda sense opcions, confinat amb el rebost buit.» Les accions es paralitzen, s’instaura el teletreball i els serveis d’ajuda ciutadana es centralitzen en pocs telèfons que no donen més de si. Arriba l’inesperat i, amb això, el caos. Accionar l’engranatge del sistema du el seu temps i al principi et trobes el col·lapse; la precarietat del barri es converteix en un atzucac, la desesperació de moltes famílies no es fa esperar ni una setmana i s’escampa com el virus.

Testimoni de primera fila i coneixedora de la situació de les famílies del barri, Paqui, del bar El Loco traça un pla solidari. S’organitza amb la seua família i alguns voluntaris i fa una crida a les entitats que treballen al barri, demana ajuda urgent per a posar en marxa un banc d’aliments autogestionat, amb productes frescos de primera necessitat (verdures, fruita, pa, llet, ous) i productes d’higiene i neteja, oferint sa casa per al repartiment. Malgrat que les entitats no responen amb fermesa a la petició d’ajuda, part de l’equip de professionals s’involucren com a voluntariat. El projecte arranca gràcies a un fons recaptat per ALES-D per a la millora de les condicions de salut al barri, el qual ara es posa a la disposició del veïnat. El repartiment s’organitza cada setmana els dimarts, dijous i dissabtes, amb mesures de seguretat per a evitar contagis. Per descomptat, és molt ben rebut i tot el veïnat col·labora perquè es faça de forma ordenada. Així mateix, es grava un vídeo a fi de nodrir el banc amb més fons aportacions per un micromecenatge des del compte de SOLCIR en la plataforma Goteo. L’ona solidària s’escampa i el segon dia algunes dones han cosit mascaretes i les posen a la disposició dels necessitats. Cada dia s’atenen prop de 80 famílies i unes 350-400 persones. Unes setmanes després, empresaris afins al barri s’hi han sumat amb la donació d’aliments i s’han format aliances amb el Banc d’Aliments i Alacant Gastronòmica. Tot això ha generat una resposta positiva ciutadana i un incipient interés mediàtic que pot ajudar a desenterrar el barri, però sobretot el que ens ha ensenyat als d’allí, és a donar suport a iniciatives pròpies d’autogestió que empoderen el veïnat per a recuperar la pròpia veu a la ciutat, activar l’antiga Associació de Veïns del barri per a seguir amb el banc d’aliments i aportar més iniciatives en benefici comú.❦ Barcella | 9


No pagarem una nova crisi Coordinadora Obrera Sindical

© COS 2020

A les cases de les Garantir una renda bàsica. Moltes persones humils encara ressona l’eco de persones ja han estat l’anterior crisi. No hi acomiadades, moltes d’elles també es ha cap casa obrera veuen obligades a on no estiga present treballar sense conel que va suposar tracte, s’ha de gael 2008: atur, acomiadaments, desnorantir el treball i, si naments, reformes no, una renda bàsica laborals, retallades i per a poder accedir un enduriment de la a les despeses bàsiques que la vida rerepressió per a totes quereix. La pobresa, aquelles persones a banda, té nom de que decidiren plantar dona i moltes macara. res, actualment, no La crisi sanitària poden compaginar de la covid-19 (més els treballs de cures coneguda com coronavirus) ha tornat a (descendència, persones majors, etc.) posar la classe treballadora i les classense una renda bàsises populars sota el ca que garantisca un paradigma d’haver mínim d’ingressos de pagar una nova mensuals. crisi econòmica que Aturar lloguers, Portada de la guia laboral de la COS davant la crisi de la Covid-19. ningú no ha buscat. hipoteques i desnonaments. Si hem Milions de famílies rem cap a l’assoliment de majors quotes d’estar confinats a les nostres cases és i persones treballadores es desesperen de democràcia econòmica i sobirania. imprescindible que se’ns garantisca el mirant les notícies i sabent que tot el pes Prohibir els acomiadaments en la dret a un habitatge. Si no podem trebade les pèrdues del capitalisme acabaran llar no té sentit que se’ns obligue a pasituació actual. Les classes populars sobre les seues esquenes. Amb tot, les gar lloguers, en la majoria abusius, així no són les culpables d’aquesta situaorganitzacions sindicals no permetrem com hipoteques. Si tots els recursos han que, de nou, es privatitzen beneficis per d’estar al servei de la salut pública no a uns pocs però que es socialitzen les pot ser que encara es dediquen diners pèrdues per a tot el món. a pagar policies que executen desnonaLes organitzacions sindicals i, en ments. concret, la COS, estem treballant de Tancament de tots els centres de trevalent per a posar sobre la taula tot un ball no fonamentals. Posar en risc les seguit de reivindicacions i accions per a persones treballadores que ens veiem defensar la nostra gent, les classes populars, independentment del seu lloc de obligades a usar transports públics, a naixement. És per això que exigim: compartir magatzem o fàbrica amb cenció. Milions de persones alçant-se cada tenars de persones més, augmenta el Internalitzar i/o nacionalitzar serveis privatitzats. Les qüestions més bàmatí o quedant-se fins a tard treballant risc de contagi. Totes les activitats que siques com la salut, l’educació, l’aigua no han provocat aquesta crisi. S’ha no siguen essencials actualment han de o la llum no poden estar en mans de d’exigir que les empreses amb un alt niser aturades immediatament. vell de plusvàlua posen aquesta al servoltors que només busquen el seu beneNo permetrem que una nova crisi la fici econòmic; tots aquests serveis han vei de la majoria, les classes populars, paguem aquelles persones humils que de tornar a ser públics per garantir-hi i que assumisquen el seu paper, ja que diàriament lluitem per poder tindre una un accés igualitari amb una participació guanyen diners gràcies al treball de les vida digna. La crisi de la covid-19 no decisòria alta de les persones treballapersones que tenen contractades. Cap recaurà sobre les persones treballadores, dores i/o usuàries. És així que avançaacomiadament. sols plantant cara ho aconseguirem. ❦

«Les qüestions més bàsiques no poden estar en mans de voltors.»

Barcella | 10

Juny 2020


Moros i cristians en confinament Josep Miquel Martínez S’ha escrit molt sobre aquesta situació o banderes, altres no. També hi ha els També les falles i les fogueres suspenien definitivament els actes de 2020. extraordinària que ha obligat a suspenque es van vestir el Dia de l’Entrada i dre la majoria de les festes de moros El consens més generalitzat ha estat els que no van voler recordar que el calendari marcava el 22 d’abril. Algunes i cristians arreu de les comarques. A que en primer lloc està la vida de les persones van posar altaveus als balcons Banyeres de Mariola no ha estat difepersones i, en segona posició, queden rent i ni s’ha celebrat Sant Jordi ni es amb música festera. Altres van decidir els actes lúdics i festius. De la mateixa celebrarà la Relíquia d’enguany. Opinar manera que, en general, han aflorat les sobre festa sempre és arriscat perquè, actituds solidàries i la disciplina a l’hora les conviccions que s’hi tenen en cada de complir la normativa sanitària per seguretat, també hi ha hagut molta coincicasa quasi mai es mouen de posició, dència a l’hora de marcar les prioritats malgrat el canvi de circumstàncies que en del món de la festa. Les societats es es puga produir. Totes les postures són coneixen millor en situacions adverses, lícites i demostren que no hi ha una única manera de veure i viure la festa. Tot que és quan aflora el millor i el pitjor i això, no deixa de ser interessant parlar d’elles. La societat de Banyeres de Mariola ha hagut de prendre decisions difíen Barcella sobre els efectes del confinament pensant que, d’ací cent anys, cils i encara li queden més reptes per a oblidar el 2020, passar pàgina i posar la algú podria llegir les cròniques sobre poder superar l’actual emergència causada per la crisi del coronavirus. mirada en el pròxim any assumint que una pandèmia que ho va trasbalsar tot Precedents de pandèmies n’hi havien aquest ha estat un any fallat. i que va provocar l’anul·lació de les hagut. La grip de 1918, també coneSetmanes abans, totes les filaes, festes majors banyerenques, un fet que guda com a grip espanyola, va ser una capitanies, bandes de música i Conno ocorria des de feia més de huitanta fraria de Sant Jordi havien decidit per malaltia infecciosa viral, particularment anys, durant la Guerra Civil Espanyola, unanimitat, en una reunió telemàtisevera, que va causar la mort entre cinper raons òbvies. quanta i cent milions de persones Les xarxes socials han estat a tot el món en poc més d’onze un dels pocs canals disponibles mesos. Banyeres de Mariola es on expressar sensacions, sentiments i els estats d’ànim del va veure molt afectada per la veïnat. S’han fet servir vídeos i gran quantitat de morts, tot i que fotografies, actuals o d’arxiu, per no es van suspendre les festes de a marcar al calendari els dies que moros i cristians en un escenari estàvem vivint. I, lògicament, molt diferent de l’actual pel que hi ha hagut de tot. El vídeo és fa a la comunicació, els protocols sanitaris i la capacitat assisun dels suports que més s’ha tencial a la població. emprat per part d’associacions L’any 2020 costarà d’oblidar, i institucions per a transmetre no només en l’àmbit fester, permissatges d’ànim, record o celebració. Han publicat gravacions què la magnitud dels efectes l’Ajuntament, la Confraria de econòmics i socials són i seran Sant Jordi, diverses filaes, les enormes. S’ha hagut de definir un nou llenguatge per a inbandes de música, centres escolars i educatius, la Coral Mariola, ventar el concepte de la «nova associacions, grups particulars, normalitat» que ha vingut per etc. L’estètica de la multipana quedar-se durant uns quants talla s’ha imposat per a ajuntar anys. Segurament Banyeres de Desmuntant la il·luminació de festes el dia 45è del confinament. virtualment les persones que no Mariola tornarà a demostrar la ca de la Comissió de Festes, suspenhan pogut reunir-se físicament per les seua capacitat d’adaptació a les noves dre tots els actes de moros i cristians normes sanitàries en vigor. circumstàncies. Ho ha fet sempre que i deixar les celebracions per a l’any Com que som una societat diversa, s’ha presentat una situació adversa i ho vinent. Després hi ha hagut un degoqui ha volgut ha expressat els sentitornarà a fer. No sabem encara com es ments públicament i altres persones han teig d’altres cancel·lacions que, fins el celebraran les festes de moros i cristians optat per mantindre les finestres tancamoment, s’havien mantingut en estat del 2021, però tots tenim clar que seran des. Hi ha qui ha penjat rodabalcons d’ajornament, com és el cas d’Alcoi. molt diferents de les de 2019. ❦ ©JMMF 2020

«En general, han aflorat les actituds solidàries i la disciplina.»

Juny 2020

Barcella | 11


Veïnat en Perill d’Extinció

Redacció Barcella Barcella 68: Aurora Bertrana al Marroc

El proppassat 30 de setembre el veïnat De fet, el col·lectiu Veïnat en Perill del número 2 del carrer Caixers de Vad’Extinció, que és qui està donant sulència feren pública l’amenaça de desnoport a les persones llogateres de Caixers nament que plana sobre ells. Segons van 2, ha denunciat que aquest no és un cas explicar en una roda de premsa davant les aïllat, sinó que és una dinàmica repetida càmeres de nombrosos mitjans, la socieen tota la ciutat. No es només una lluita tat Good Capital d’aquestes llogateres en conInvestments ha cret per a no comprat la finca quedar-se al casencera i pretén expulsar els rrer, és una lluita inquilins de set del barri contra pisos i dos comerl’especulació i la ços, entre ells una turistificació. Ciutat Vella no es pot dona de 84 anys permetre perdre d’edat que ha viscut tota la vida al cap ni una veïna barri i des de fa més. No ho diem seixanta anys viu nosaltres sols, a la finca amb un l’Administració contracte de renda també ho reconeix: el mateix antiga. Campanya Caixers 2 es queda. Pla Especial de Davant d’aquesta Protecció (PEP) que està a punt d’aprovar situació, el veïnat de Caixers 2 han cridat l’Ajuntament ja indica aquest problema a totes les portes institucionals, per a intentar trobar una solució i, a hores d’ara, com el major risc del barri. no han obtingut cap resposta. Així mateix, Manifestem que #Caixers2EsQueda. el veïnat ha fet tot el possible per trobar El veïnat de la finca resisteix amb el suport del barri —amb el suport de Veïnat alternatives d’habitatge i, segons denuncien, no n’han trobat cap; no hi ha habitaten Perill d’Extinció— i de la ciutat —a ge públic. De fet, no hi ha habitatge assetravés de la coordinadora EntreBarris—. quible a Ciutat Vella i, per tant, anar-se’n Anunciem, per tant, que continuarem de Caixers 2 vol dir deixar el barri i, possiamb les mobilitzacions fins tindre una soblement també, anar-se’n de la ciutat. lució per al veïnat. Aquest, per Per tot açò, tant, és un altre exigim la renovació del contracte cas més que evidencia que no de lloguer de totes estan expulsant les llogateres per a només persones cinc anys amb un de les seues cases, preu assequible. estan destruint Exigim que les una comunitat de Administracions veïns que porta es posicionen en dècades fent cocontra d’aquest timunitat i donant pus de pràctiques vida a un edifici històric del barri. Com i que establisquen un mecanisme per a han denunciat diverses entitats, entre les evitar-les. I exigim, en última instància, quals Veïnat en Perill d’Extinció, si desaque les Administracions publiques compareixen aquestes comunitats, també mopren la finca Caixers 2 per a destinar-la a rirà tota Ciutat Vella, perquè, al cap i a la habitatge públic, per garantir la vida digna fi, són aquestes comunitats les que mantede les llogateres i alhora per preservar les nen viu el centre històric de la ciutat. comunitats humanes del barri. ❦

En l’article titulat Aurora Bertrana al Marroc, de Lourdes Toledo, en Barcella núm. 68, pàgina 9, columna del mig, en la segona línia: On diu: «enemigues de l’absurditat i la injustícia en general, i de la condició femenina, en particular.» Ha de dir: «enemigues de l’absurditat i la injustícia envers la condició humana, en general, i la condició femenina, en particular.»

© GC-ILC

© Biel Aliño 2019

Desnonament del veïnat del carrer Caixers de València

Aurora Bertrana.

Barcella 69: Comoditat sexual (2016) En l’article Comoditat sexual (2016) de Roseta Ortuño, en Barcella número 69, pàgina 20, en la línia 26: On diu: «busca posar de manifest la creença que els genitals tenen un gènere assignat de manera natural.» Ha de dir: «busca trencar amb la creença que els genitals tenen un gènere assignat de manera natural.»

Barcella | 12

© RO 2016

«Ciutat Vella no es pot permetre perdre cap ni una veïna més.»

Model de Coñojín.

Juny 2020


Rafael Beneyto Redacció Barcella

© Azar Plus 2019

Rafael Beneyto Cabanes (Ontinyent, 1958) és des de l’any passat el responsable de la Direcció General de Tributs i Jocs, en la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic. La seua formació en economia l’ha vinculat a un considerable exercici en l’àmbit de la Hisenda, en la privada, com a cap de control de riscs en Caixa Ontinyent, en la pública, com a regidor d’Hisenda de l’Ajuntament d’Ontinyent i, abans del càrrec actual, com a representant de la Rafael Beneyto en el seu despatx de la Direcció General. Generalitat en el Consell de Política Fiscal i Financera, un òrgan crucial per nostre, però en la indústria predominen a elaborar un nou finançament autonòmic. És autor de l’obra El finançament les micropimes i dependrà de la seua dels valencians. Una insuficiència hissituació financera i de la seua capacitat tòrica (2012). Per la seua exigent dede resistència. En tot cas afrontarem dicació professional, el seu pensament importants reduccions d’activitat i elevades xifres de desocupació. Les previofereix un estat molt lúcid del present sions apunten a reduccions del deu per el qual serà d’interés per als lectors i cent en el PIB i xifres d’atur del vint per lectores de Barcella. cent. Malgrat això, trobe que el sector —Davant la crisi econòmica per agroalimentari és el millor situat per a la covid-19 i en l’àmbit de l’Alcoiàafrontar esta crisi. Comtat i la Vall d’Albaida, ¿com pensa que serà l’impacte de la crisi sobre el sector empresarial: indústria, turisme, agricultura? —Tan preocupant o més que la crisi econòmica considere a hores d’ara encara la crisi sanitària, ja que segueixen morint persones, i açò és un drama. Esta crisi està generant problemes tant a l’oferta com a la demanda. La paralització de l’activitat per a controlar l’expansió de la pandèmia interromp les —En aquest mateix àmbit problemàtic, ¿quines conseqüències ha tincadenes de producció i genera problemes de subministrament a la indústria gut la deslocalització de la producció i els serveis. La caiguda de la demanda duta a terme els darrers vint anys a per la reducció de la capacitat de coml’hora d’afrontar la crisi sanitària i pra de les persones, afectarà la indústria econòmica? i els serveis, arribant fins i tot a la para—La deslocalització ha reduït el pes lització dels projectes d’inversió. de la indústria a les nostres comarques. A les comarques d’interior el pes del Moltes activitats s’han reconvertit a turisme és inferior i açò jugarà a favor conseqüència de la producció més ba-

«La relocalització en general no és per si sols una alternativa de futur.»

Juny 2020

rata d’altres indrets, i s’ha substituït la producció per la simple comercialització. Però també hi ha experiències d’èxit al canvi de producte. Una vegada superada la crisi financera de l’any 2008 començàvem a observar noves activitats basades a l’ús de les noves tecnologies, com també la incorporació de la innovació a activitats més tradicionals. Caldrà apostar perquè esta crisi no afecte estes activitats encara incipients però amb un gran futur. Pense que en la Vall d’Albaida i l’AlcoiàComtat hem sabut mantindre un cert nivell d’activitat industrial. —En l’entorn que tractem hem vist com algunes empreses han reconvertit ràpidament la seua activitat per a la producció de material sanitari de protecció (de plàstic, tèxtil, gel hidroalcohòlic...). ¿Suposa això una oportunitat nova per a les nostres empreses? —Sóc de l’opinió que la reindustrialització o relocalització d’activitats productives en general no és per si sols una alternativa de futur. Malgrat això una de les lliçons d’esta crisi sanitària ha estat la necessitat de disposar d’autosuficiència en material sanitari, alimentació i energia, i això pot representar una nova oportunitat per a les empreses d’estes comarques. Ara bé, cal recordar que dos dels aspectes que més van ajudar a superar la darrera crisi financera foren l’exportació i la innovació en el teixit productiu, i totes dues deuen centrar l’atenció de les empreses i l’impuls de l’Administració. Sense oblidar la necessària cooperació entre les empreses i la modernització dels seus sistemes d’organització. —¿Es replantejarà el sector la manera de produir o caldrà la reconversió de les activitats a mitjà o llarg termini? Barcella | 13


—Açò caldria que ho contestaren els —Aprofite la pregunta per a tractar —¿Per quins possibles punts clau empresaris. Malgrat això jo els plantege un assumpte important no directament passa la reconstrucció social i econòmica de les Comarques Centrals del línies d’actuació concretes, com ara: 1) vinculat a la crisi sanitària però de País Valencià? Promoure l’adopció i l’ús de les noves caràcter estructural per a l’economia —La crisi econòmica i social que setecnologies, per a facilitar el teletreball valenciana, com són els reptes demoguirà a l’actual crisi sanitària exigirà un gràfics. Observem un estancament, que i la transformació interna de les empreses. 2) Mantindre l’impuls dels promajor pes en l’actuació del sector púen algunes zones és retrocés de la pocessos de digitalització. 3) Impulsar la blic, fins i tot amb inversió pública diblació, un avanç de l’envelliment amb recta a determinades empreses i sectors. robotització i la intel·ligència artificial, augment de la població dependent, i una Per a afrontar totes les actuacions que la qual cosa pot facilitar la implantació insuficiència en les finances públiques de sistemes de producció flexibles. 4) per a la sostenibilitat de la sanitat i els Revisar totes les cadenes de producció serveis socials. Doncs com a solució per dels seus productes per a identificar noa tot això tenim la incorporació de les ves oportunitats, etc. dones en igualtat de condicions al món El complement indispensable és la dels negocis i l’atracció de migrants davant la falta de mà d’obra. Així mateix, facilitat de crèdit, ja que un dels efectes la protecció del medi ambient pot ser que va agreujar la darrera crisi de l’any que també generarà molta activitat i un 2008 va ser la restricció del crèdit. Caldrà assegurar l’accés al crèdit de tots els reequilibri del nostre entorn natural. sectors per a accelerar la recuperació. —¿Quins troba que són els principals reptes i problemes causats per —¿Quines possibles fortaleses i febleses podria desenvolupar l’activitat la crisi de la covid-19 que han afectat econòmica a partir d’ara? ¿Hi haurà la Direcció General de la qual està al més consum intern, per exemple? capdavant? jo he citat ací, des de les despeses sani¿Com afectarà les nostres exporta—En un primer moment afrontarem cions? tàries, els subsidis i les ajudes, l’ingrés la suspensió a la presentació i liquidació dels tributs propis i els cedits que —La principal fortalesa són les memínim vital, etc., fins a la inversió púsures que ara com ara estan prenent-se, blica, la Generalitat necessita disposar gestiona la Generalitat (Impost de Successions i Donacions, Impost de Transa diferència del que va succeir en la de recursos econòmics, la qual cosa missions i Actes Jurídics Documentats, crisi de l’any 2008. L’alternativa dels sols és possible mitjançant la reforma els tributs sobre el joc, el cànon de saneExpedients de Regulació Temporal del sistema de finançament autonòmic, jament, l’impost sobre emisde l’Ocupació (ERTO) està sions i l’impost sobre tractaevitant la destrucció immediata de llocs de treball. Els ment de residus) fins un mes subsidis a les persones afecdesprés que finalitze l’estat tades per ERTOS i les que d’alarma. A més a més, reclamàrem la possibilitat d’ajornar han reduït la seua jornada per i fraccionar els impostos, els a atendre persones menors cedits, però com que la capai dependents, les ajudes als citat normativa és del Govern autònoms, entre altres, estan central, no ens ho autoritzà. mantenint, encara que reduïda, la capacitat econòmica. Hem hagut d’estudiar la possibilitat d’implantar deduccions L’Ingrés Mínim Vital transferirà renda a qui no en té. Les tan en l’IRPF respecte de les línies de préstecs avalats per ajudes concedides a les persones afectades per ERTOS, l’Institut de Crèdit Oficial, els com respecte de les donacions préstecs de l’Institut Valencià efectuades per a afrontar la de Finances i els avals de la crisi sanitària i la investigació. Societat de Garantia Reciproca, poden facilitar la liquiditat A la fi, l’estimació de la reducBeneyto en el seu nomenament com a Director General de Tributs i Joc. ció en la recaptació dels tributs necessària a les empreses i els cedits i els propis han centrat també part autònoms per a complir els seus pagaperò també de la construcció d’un espai ments i evitar problemes de solvència. dels nostres treballs. fiscal propi que facilite al Govern més Tot açò ajudarà perquè el consum intern —¿Voldria afegir qualsevol altre autonomia financera. no es reduïsca moltíssim. comentari o conclusió? —¿Quins seran els rols que tindran en aquesta reconstrucció econòPel que fa a les exportacions, pel fet —Donar molts ànims a totes les permica i social valors, que podem dir sones afectades per la covid-19, i trasque es tracta d’una pandèmia global, lladar a tota la societat que la ciència, que han vingut per a quedar-se, com dependrà de la recuperació de l’activitat l’ecologia i la cooperació de segur que és el feminisme, l’ecologia o la inteen els nostres principals mercats, com gració dels migrants? ens ajudaran a superar esta situació. ❦ és ara la Unió Europea. © Infoplay 2019

«La Generalitat necessita disposar de recursos econòmics mitjançant la reforma del sistema de finançament.»

Barcella | 14

Juny 2020


Militància sahrauí Binifa Zergou

CC Binifa Zergou 2019

Després de viure en diferents ciutats de l’Estat espanyol pensava que recomençar en un poble de la Marina Baixa duria calma a la meua vida però va ser tot el contrari; em sentia observada des que eixia de casa, els hola mai tenien resposta, ni al Centre Salut ni al forn; anar a prendre alguna cosa comportava que pensaren de seguida que buscava treball. Jo estava acostumada al racisme però mai d’aquesta intensitat. Tanta era la ràbia que em produïen les mirades i alguns comentaris que vaig començar a eixir de casa just el necessari, només anar a la ciutat per a socialitzar. Tot va canviar quan vaig conéixer una compa feminista tota decidida perquè coneguera l’altra cara del poble, la menys visible però la que a mi m’encantaria. Aquella cara de la militància i la lluita social que trobava tant a faltar en el meu dia a dia. Formant part de la plataforma, vaig tornar al meu centre però també vaig fallar al militar en espais exclusivament blancs, i encara que llavors em semblava brutal tot el que feien aquestes donasses i m’encantava formar-ne part, passat un temps em van tornar les sensacions d’estar fora de lloc, d’estar en una lluita que no era per i per a totes, que s’oblidava de les menys privilegiades i, per tant, de les que més necessitaven suport; tot em recordava el racisme i classisme que hi havia en les lluites socials. Allunyada de la militància i centrada en mi vaig sentir que havia oblidat la meua lluita, l’havia deixada a banda per a sumar la meua veu a altres que ja tenien la seua lluita. Vaig recordar que ja militava en l’adolescència per a donar veu al meu poble, el poble sahrauí; d’aquest retorn als orígens va eixir el viatge als campaments de refugiats Juny 2020

cràtic o com a exemple d’alguna cosa. El meu rancor és amb Espanya per la colonització i la posterior responsabilitat en l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental, i mai amb els pobles que la formen; això és difícil entendre-ho sense conéixer el poble sahrauí, la seua lluita, la seua resistència i la seua esperança indestructible. Tenia clar que volia que les quatre compes meues conegueren els campaments des de totes els aspectes, sense edulcorar ni idealitzar la vida de les refugiades. Allò que més sorprén dels campaments és l’organització que hi ha en tots els aspectes de la vida quotidiana, les escoles, els centres de salut que hi ha en cada nucli o poble (dàïra). Les sahrauís han creat una vida enmig del nores amb quasi totes les necessitats bàsiques Viatge organitzat als campaments de refugiats sahrauís. cobertes i aquesta labor i no anar de salvadora il·luminada a dir l’han feta les dones, les mares i àvies com es fan les coses. Alhora, volia que actuals; la primera generació de refugiades va organitzar els campaments les meues compes blanques —amb qui com els coneixem hui dia fa ja quamai no em sentia estrangera—, entengueren per què parle tant del meu poranta-cinc anys. Elles van construir els ble, la seua influència en mi i, per tant, primers hospitals, els primers col·legis, eren les infermeres, les mestres, les cuidadores i l’única seguretat que hi havia als campaments aquells anys de guerra, fins que els homes van tornar i les van passar a rols secundaris, però el seu paper en la societat i en la família sempre té un pes molt visible. L’hospitalitat de les sahrauís trenca els esquemes de qui va per primera vegada. Un dels secrets de la resistència indestructible d’aquest poble està en com mantenen les tradicions, malgrat el llarg exili; tot es comparteix i sempre hi ha més del que ens esperem. del rancor incurable que tenim, el meu En el viatge amb les companyes de poble i jo, amb el que representa Espanmilitància vam conéixer totes les orgaya: els seus governs, la seua bandera, la nitzacions estudiantils, juvenils i governamentals que vam poder aquella setgent que el defineix com a estat demosahrauís. Volia tornar a amarar-me de tot el que significaven els campaments de refugiats, la pau que s’hi respira, que tot i que semble xocant no hi ha calma major en el món que en estar allí. Volia aportar alguna cosa a les refugiades utilitzant els meus privilegis a favor d’algun projecte que ja funcionara allí,

«Volia aportar alguna cosa a les refugiades utilitzant els meus privilegis a favor d’algun projecte que ja funcionara allí.»

Barcella | 15


néixer les seues necessitats davant una altra sahrauí. També ens van contar que la subestima de la societat va arribar al punt que van començar a dir-los papallones del vent de manera despectiva, i davant això elles es van reapropiar del nom, ja que tant feia com anomenar-se, sols volien millorar les vides d’altres refugiades i, de fet, ho estaven aconseguint. Amb tot això es demostrava, a una societat acostumada a les ajudes externes, que la millor manera de canviar

CC Binifa Zergou 2019

mana. Volíem conéixer-ho tot d’iguals a iguals per a evitar actituds paternalistes o intervencionistes en què és fàcil caure per la síndrome blanques salvadores que qualsevol persona europea, o migrant/ refugiada/apàtrida criada a Europa pot perpetuar inconscientment per allò de la història hegemònica i eurocèntrica. De totes les organitzacions i persones amb què vam compartir aquells dies, ens van colpir d’una forma especial La Huella del Bien, un grup de xiques que cansades de veure créixer les desigualtats socioeconòmiques entre la població refugiada va crear una associació sense ànim de lucre i independent de qualsevol organisme governamental, per a ajudar econòmicament les famílies més vulnerables dels seus districtes (wilayes). La situació política actual, les diferències econòmiques i l’aparició de classes socials inquietava i les va dur a ajudar les famílies necessitades amb articles d’higiene, aliments o la melfa —la vestimenta tradicional de sis metres de llargada, símbol de la resistència sahrauí per la seua diversa utilització: per a la haima, de para-sol durant el dia, d’abric en el fred, el llençol en la calor, entre altres—. Des que es va crear el grup, cada vegada acudeixen més dones de tots els estatus socials que volen formar part de la iniciativa als seus nuclis. El que va començar com una minsa iniciativa d’unes amigues s’ha convertit en una gran xarxa present en tots els districtes, posant de primer l’accent en les famílies monoparentals, les mares com a una única font d’ingressos. La Huella del Bien, el col·lectiu que més ens va cridar l’atenció ens van contar tot el que sabem; va passar, de ser un projecte secundari per a les integrants, a ocupar quasi la totalitat del seu temps i ser la prioritat de les militants; van instaurar una quota mensual per a cobrir totes les despeses i mirar d’arribar a totes les famílies que apareixien en les llistes dels diferents districtes; es van haver d’enfrontar a una societat acostumada a les ajudes humanitàries externes, però mai entre els sahrauís mateix, és com si hi haguera un pacte social no escrit on ningú podia recoBarcella | 16

L’autora amb les companyes valencianes.

alguna cosa era començant per canviar les pròpies mentalitats davant l’ajuda social, l’autogestió i el suport mutu entre la població sahrauí. Hui dia, són més de trenta dones de diferents edats,

«Hui las mariposas estan molt organitzades i tenen un gran suport.» situació social o nivells acadèmics, però les mantenen unides, primer, les ganes de canviar una societat on cada vegada hi ha més bretxa econòmica, sent les dones les principals afectades, ja que són el subjecte més vulnerable; segon, l’afany i l’alt compromís que es van fer

a elles mateixes amb aquest projecte autogestionat i la lluita social. Tres anys després d’aquest projecte i amb una àmplia experiència en campanyes d’ajuda a persones i famílies, hui las mariposas estan molt organitzades i tenen un gran suport tant intern com extern; hi solen fer campanyes de recaptació de diners o material, depenent dels objectius en què estiguen treballant, com va dir Gioconda Belli: «la solidaritat és la tendresa dels pobles». De fora reben el suport d’organitzacions de la Península, algerianes i mexicanes, des de diners fins a material escolar, de salut o alimentació. Nosaltres les vam conéixer l’últim dia que les compes valencianes estaven i, crec que va ser un senyal. Ni en els millors somnis hauria imaginat trobar-nos amb unes dones amb les idees tan clares i una fermesa quasi sobrehumana en d’aquest desert. Planejàvem una reunió de mitja hora i vam conversar tres hores intenses i màgiques, explicant-nos què feien, com ho feien i qui eren. Allí estàvem, dones de dos mons tan oposats, compartint sense prejudicis les lluites personals i col·lectives, fent d’aquella cambra d’atovó el lloc més segur del món per a ser i deixar a les altres ser. Elles no volien esperar res de ningú però sí que volien compartir el seu treball. Aquell dia ja parlem sense embuts les unes amb les altres, demanem que ens diguen en què podem recolzar-les sense ser intervencionistes ni en la seua labor ni en els seus mètodes, érem les convidades i respectaríem les seues normes per damunt de tot; poc podíem fer sinó seguir-les. Sí que podíem donar un suport econòmic, ajudar amb la recollida de material escolar, aliments o roba als nostres pobles i enviar-los-ho. Mariposas del Viento necessitaven una casa on resguardar-se del xaloc, on organitzar les iniciatives, on guardar els materials. I com que nosaltres també som d’alguna manera papallones a l’altre costat del Mediterrani buscarem la manera d’utilitzar els nostres privilegis a favor d’elles. Així ha nascut el projecte Les Papallones del Vent. ❦ Juny 2020


Que diran de nosaltres! (Una llepolia més de Xixona) Josep de Silim «Mostatxuda et tragueren / els xicots de per ací / perquè al morro de dalt / tens pèl per omplir un coixí». I es rompé l’enfit l’any 72. Al Castell de Santa Bàrbera d’Alacant, el 26 i 27 d’agost; a les set de la vesprada com

© Marcos Ros Garrigós

Amb peu de la Imprenta Nácher, Milagro 7. Valencia-3, un opuscle anunciava la Primera Mostra de Folk, desembre 1973, València, Societat Coral el Micalet. En aquell programa figurava l’actuació, el dissabte 22 de desembre, a les 10:30 de la nit, el Grup de Folk d’Alberic; Els Esclata-sangs d’Elx; l’Equip València de Folk, i les Veus del Poble de Dénia. Per al 29 de desembre: Deu de la Vila, de Vila Real; Joves i Folk, de Banyeres; els Pavesos, de València i el grup de Xixona: Que diran de nosaltres!, que amb la peça Carme, alertava d’una nova forma de concebre la cançó: «Ets blanca com la merla, / bonica com l’estornell, / cara de ruca espantada / i orelles de cavall vell». Amadeu Fabregat saludava en l’esdeveniment els orígens, la fi de la dècada dels cinquanta i el començament dels seixanta, quan molts estudiants nord-americans sentiren la necessitat de renunciar a la vida conformista de la societat de consum, tot decidint de participar en el corrent beatnik que des de feia anys arrossegava escriptors, músics i d’altres artistes des d’aleshores en l’anonimat pel fet de no voler veure la seua obra convertida en un producte de sèrie. Aquests artistes presentaven el seu art sincer i lliure a un públic nombrós i ple d’espenta. Fou l’inici del folk americà; els seixanta conegueren l’esclat de la nova cançó; sorgí Raimon, Ovidi, entre altres, però com ja deia Fabregat, teníem cantants a casa, a l’abast, gent nostra que posava l’accent a les coses nostres. ¿Davall de quina pedra estàvem? I el País Valencià es va posar en marxa per a destapar-los si és que estaven amagats. Aquell folk valencià estava present i ben viu, i era hora que arribara al poble. Juny 2020

El grup Que diran de nosaltres!

anunciava el paperet: Àngel Poveda d’Alacant; Matias Vives de València; Francesc Armengol d’Alacant; amb el nom sobreimprés amb tampó, Roser Sastre, i Nova Generació, el Grup Il·licità de Folk; i Francesc Moisés

«L’any 72 a Alacant naixia el II Aplec de la Cançó Popular al País Valencià.» d’Alcoi, també el Grup Yago, Francesc Arques de Xixona i Sant Antoni i el Porquet Club Band de la mateixa població. Amb l’actuació especial d’Ovidi Montllor, organitzat pel Grupo Lasser de Poesia, Radio Popular d’Alacant i

la Llibreria Laos, amb la col·laboració de Coca Cola. Naixia el II Aplec de la Cançó Popular al País Valencià. ¿Però qui eren Sant Antoni i el Porquet Club Band, antecedents dels Què diran de Nosaltres! que s’atrevien a eixir acompanyats d’un ànec amb llacet en l’escenari, que a més a més podia estar amb colitis? «Cada vegada que em mires, / jo no sé on ficar els ulls, / perquè no sé si tu mires / cap el nord o cap el sud». Preguntem a Lluís Garrigós, líder que fou de l’invent, que hui 13 de desembre de 2019 ha col·locat aquest post en el seu mur: «Hoy és santa Lucía. Espero que me ilumine sobre el siguiente problema: 1) Para los españoles, Gibraltar es parte de España. 2) Para los británicos, Gibraltar es parte del Reino Unido. 3) Los españoles quieren formar parte de la Unión Europea. 4) Los británicos no quieren formar parte de la Unión Europea. Si me declaro enemigo de España, incluyo en esta cuestión a Gibraltar, pero como Gibraltar es parte del UK, me declaro enemigo de UK. Como UK se declara no amigo de la UE, por sentido contrario, me declaro amigo de la UE, a la que pertenece España, ergo me declaro amigo de España. Me da la impresión de que este silogismo tiene algún fallo, puesto que al declararme enemigo de España, estoy explicitando mi amistad con España. ¿No será que hay distintas Españas? Si esto fuera así, ¿cuál sería la auténtica? ¿Existe un agujero de gusano en el continuo espacio-tiempo y podemos pasar de una a otra España a voluntad? Creo que no debería probar el orujo por las mañanas». Incansable, inabastable, originalíssim, l’humor de Garrigós sense encara Barcella | 17


lletra a la cançó de la nova joventut: «Com si foren d’uns altres mons / es passegen per tota la plaça / portant en lloc de dur cap / una blanca carabassa. / I si volen tindre pau / és per manar del sarau». Els tipus singulars també eren motiu de les seues ironies, com ara: «El macarra BiPi / usa castellano cuando / va de ligue / porque es mas fino y... distingue [...]».

«Aquella colla constituí un gran revulsiu.» L’any 73 el periòdic La Verdad edició d’Alacant, m’encomanà per a la seua edició especial, general (Alacant, Albacete i Múrcia) un reportatge sobre el grup. Em vaig apropar i com si es tractara d’una peli del NO-DO acolorida, els vaig veure així: Allí, en la vila vella de la ciutat, olorant creïlles a la rebolica i sardines fregides, en una casa desarreglada del Por-

© Marcos Ros Garrigós

possible definició, continua fidel a si mateix. Després de les seues pràctiques al CSIC; el seu doctorat en història de la ciència, la seua admiració sobre l’abat Joan Andrés, la seua novel·la sobre la possibilitat de vida en altres planetes, els seus premis sobre innovació educativa, les seues classes en la Politècnica d’Alcoi, el seu càrrec d’alcalde de Xixona en dues distintes legislatures… ¿Com havien de ser les seues lletres, les seues cançons, els seus poemes, els seus grups? «Home de bé / que et passeges ben vestit pel teu carrer. / Eixe carrer / del teu poble on sols viuen uns poquets. / Home de bé / que només saps de futbol i diners, / di-me per què / vols que et donen la raó quan no la tens. / Home de bé / que només vols que estudien tes xiquets. / Jo ja sé / que em diràs: “Jo no he dit mai això”. / Però tu saps / que al teu poble l’Institut està tancat, / i qui no té diners / no pot anar-se’n a estudiar. / Home de bé / que has deixat la teua llengua al carrer / Perquè dius / que tu fas sempre cas de tota llei, / Di-me per què / no fas cas també de les altres lleis. / Di-me, si pots, / si has intentat ser honrat amb tu mateix». Aquella colla de firaires, aquella alegria incontenible de cançons, ritmes, balls, acudits, percussions, instants surrealistes, jocs, berenars, cerveses, vestits, instruments, animals, on cada u aportava el que sabia i el que s’atrevia a fer, constituí un gran revulsiu en una ciutat faenera i confiada, festera i emprenedora, melòmana i tradicional. Igual cantava a l’ofici d’especulador: «Vaig especulant tot el sant matí. / Vaig fotent enllà i ací. / Vaig pensant a qui hui podré enganyar / per poder seguir portant la vida que jo / estic acostumat a viure sempre tranquil / sense suar ni patir. / Tinc l’ofici millor: sóc especulador col·legiat / sóc el terror de la bossa de valors / i del mercat. / Sempre he cregut que el negoci aquest / és un negoci dels més nets, / no t’embrutes mai d’olors ni de suors / ni tampoc tens mals de cap. / Passes tot el sant jorn amb els amics / bevent i parlant al bar dels beneficis que has tret»; que posava Barcella | 18

El grup Que diran de nosaltres!

tal de Tibi, on assagen, me’ls he trobat entre ferramentes de fuster enteranyinades i taques de pixum de gat. Per ací viuen ara els immigrants. Dins del local tenen un guitarró, una guitarra, unes canyes badades, un bombo, uns platerets, un xiulet i una pandereta. També veig confetis, uns saragüells, un vestit de xixonenc i un de farbalans, així

com una espardenya que farà d’un cànter buit instrument de percussió. Despús-anit actuaren en la II Mostra de la Cançó Popular. Ells són un grup nodrit que entren i ixen, se’n queden, se’n van. Una plantilla que ha estat nodrida per: J. A. Sandín, Toni de la Penyita, Adolf Ballester, Lluís Garrigós, Josep Llinares, Godofredo Candela Tero, Paquitín, Pepe el de Don Rafael, el Xato, Josep Lluís Arques Willy, Toni Company, Ferran de la Oz Xulla, Josep Vicent Orenes Pericana i Gerardo Nicolau. La joventut xixonenca els coneix; són admirats i les seues cançons es taral·legen ja fins i tot en el treball. Lluís Garrigós ha aconseguit, després d’uns anys, reunir aquesta troupe i convertir-los en un grup que canta. Segons ens conta, volen fer una cançó honesta. Utilitzar unes formes i unes paraules amb patrons musicals característics del lloc que els ha vist nàixer; cançó popular de hui. Tracten d’aconseguir una cançó que s’identifique amb la nostra singularitat valenciana sense haver d’emmarcar-se en cap patró comercial. És hora, conclou Lluís, que es treballe de valent en el pobre ambient cultural que ens envolta. En una línia que s’acosta a la cançó satírica valenciana, Què diran de nosaltres! ha fet bolos per diverses comarques; Novelda, la Vila Joiosa, Ibi, Alcoi, Petrer, la Torre de les Maçanes, Alacant, València han pogut veure en directe l’actuació d’aquest grup i escoltar unes cançons que ens parlen de les sessions municipals, dels fallers, de la nova joventut. I també de Conxa, «la que festejava amb el fill del metge de Torrent, que es casà sense permís o per no parar a temps». Són iconoclastes, desmitificadors, iniciadors de nous camins. Conten coses del «macarra BiPí, que a la playa fue a ligar», de la inflació, dels anuncis de la televisió, dels Jocs Florals i també, ¿com que no?, de les festes de moros i cristians: «Són tres dies, són tres dies, moros i cristians són tres dies cada any». Doncs, cançó popular valenciana dels 70 feta des de Xixona com una llepolia més. ❦ Juny 2020


Ovidi vist per Fuster Vicent Berenguer nien al seu abast, i en aquelles pàgines Fuster ja denunciava que els beneficiaris d’aquella minsa autonomia no li hagen fet justícia, «fins i tot sembla que

©Pep Fuster 1993

A punt de fer vint-i-cinc anys de la mort d’Ovidi Montllor comprove que no és el cas en què ha calgut arribar a una determinada data commemorativa per a traure de l’oblit un autor. Ja en els últims anys d’Ovidi en vida va començar a apuntar-se una agitació que trencava una llarga època de precària presència pública, no per voluntat d’ell, és clar. Gosaria assegurar que aquella agitació no era sols pel fet que caiguera en la malaltia, tot i que afectava, sinó perquè entre les generacions joves l’havien descobert i buscaven la seua música. I a partir del seu traspàs, la valoració i el recuperació de la seua obra s’incrementa i ara ja pareix que Ovidi es troba integrat en el conjunt de les músiques dels nostres dies, un panorama sonor molt ric quant a estils, com també quant a la procedència geogràfica de tots els territoris catalanoparlants. Elogiar Ovidi és fa difícil de reprimir, la seua personalitat és netament admirable; com també el seu treball d’actor, de compositor i de cantant; tanmateix, en aquesta ocasió vull estalviarme percepcions personals i acudir a un testimoni de Joan Fuster que em pareix molt pertinent de recordar i rescatar. En el llibre Poemes i cançons d’Ovidi Montllor (Barcelona: Galba, 1978) es publica un pròleg de Joan Fuster —i una cloenda de Montserrat Roig— i són les idees de Fuster les que, quaranta anys després, per la seua síntesi i lucidesa trobe que cal regirar. Fuster expressa que en el mapa de la cançó Ovidi té unes característiques netes, personalíssimes, vivament implantades en l’amarga realitat que ha viscut i encara suportem; són uns anys en què ja ha desaparegut el general Franco. Així mateix, Fuster ja detecta en aquells anys que Ovidi —igual que altres músics—, cantant, va assumir les nostres reivindicacions col·lectives més urgents, va establir uns contactes amb el poble que ni els intel·lectuals ni els polítics no teJuny 2020

Concert d’Ovidi Montllor a Castalla.

tendeixen a oblidar-se’n»; un oblit que ausades va ser cínicament persistent. Un altre aspecte que Fuster hi apunta també sembla especialment important; escriu ell: «una de les rèmores pitjors que arrosseguem, els catalanoparlants, és l’innumerable “fet diferencial” del dialecte. La cançó finalment ha trencat els prejudicis ancestrals, i una transfu-

«Cal valorar encara més Ovidi Montllor per la qualitat de la seua dicció.» sió de fonètiques i de lèxic, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ha pogut consumar-se positivament gràcies als cantants i als seus discos. Això no ho han sabut valorar els sàtrapes de la política i de la vida cultural “oficials”: sàtrapes i sapastres.» La citació pareix del tot pertinent considerar-la literalment.

Ha estat així, la cançó ha trencat els prejudicis, ha circulat i circula, vulguem o no, arreu d’uns territoris o països catalanoparlants reals, on les músiques potser seran un món en minúscula però són un fet autèntic en la seua pràctica, al marge de la vida oficial de l’Estat en majúscula, que les oculta. Aquest àmbit de la música —no cal dir, en català— es desenvolupa en tots els dialectes —Pi de la Serra, Raimon, Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi, etc., etc.— i abasta tots el territoris. A la fi, lligant amb aquest fet diferencial del dialecte, davant la densa força que té el castellà com a llengua vehicular —un fet incontrovertible i, no ho amaguem, potser irreversible—, cal valorar encara més Ovidi Montllor per la qualitat de la seua dicció la qual es podria prendre com un dels millors exemples —pel que fa a l’àmbit del País Valencià— en l’aprenentatge de la pronúncia, en el cas dels aprenents, i del perfeccionament en el cas dels parlants que vulguen superar-se en la seua parla. Cal dir que els ensenyants, el professionals que treballen en els mitjans de comunicació, els cantants, les corals, etc., disposen d’un exemple excel·lent en les cançons de l’Ovidi, juntament amb Raimon, que en aquest aspecte no poden ser més complementaris. Tots dos autors mantenen la dicció d’un valencià genuí encara viu en les seues comarques d’origen. A banda les particularitats dels diversos parlars de Vinaròs a Guardamar, perfectament dignes i amb gran valor social, davant la pressió del castellà cal apuntar certs models de llengua pública. És evident que aquests cantants estan valorats, però trobe a faltar que afecten més en la vida pràctica, en els àmbits professionals, en especial; excepcions a part. Per coses així, Ovidi Montllor és i serà un exemple excepcional, com a persona i com a artista. (Del catàleg Perquè vull. A Ovidi Montllor, Alcoi: COM, 2019.). ❦ Barcella | 19


Els incendis forestals a la Serra de Mariola Raúl Quílez Moraga Sens dubte, la gran aportació de productes procedents de la Mariola amb destinació al consum de les poblacions limítrofes i l’estat de conservació de la serra només es poden entendre des de l’òptica d’una gestió sostenible dels re-

©Carlos Cortés 2019

«És Mariola una de les principals muntanyes del Regne, si només atenem l’altura i els vegetals seus; però el primer i sense igual si considerem les riqueses que proporciona als pobles llançant cap a totes les parts rius o copioses fonts. A moltes donen origen les altres muntanyes, però quasi sempre en les parts septentrionals; només Mariola les dóna per totes i amb profusió com per especial privilegi de la naturalesa.» Així descrivia el botànic Cavanilles la serra de Mariola allà per l’any 1797. Històricament Mariola va ser un gran rebost per a les comarques de l’Alcoià, la Vall d’Albaida i el Comtat de tota mena de productes, plantes medicinals, licors, gel per a gelats, aplicacions mèdiques o conservació d’aliments, carbó vegetal, llenya, carn de caça, aigua, fusta, fruits silvestres, bolets, entre altres, alhora que els enclavats agrícoles que alberga proporcionaven productes de proximitat a la població i indústries repartides en les poblacions que l’envolten com ara hortalissa, fruita, cereals, vi, oli, carn, cànem, entre altres. Moltes muntanyes, com és el cas del Carrascar de la Font Roja, es van salvar d’entrar en el procés desamortitzador de venda pública en ser incorporats al Catàleg de Muntanyes d’Utilitat Pública de 1859 pel fet de trobar-se sota la figura de muntanya d’aprofitament comú. Aquesta muntanya estava destinada a l’aprofitament de llenya i carbó vegetal amb destinació a la població d’Alcoi, la qual cosa va conduir al fet que es mantinguera en perfecte estat de conservació, impedint-ne l’espoliació dels recursos, com sí que els va succeir a altres. Barcella | 20

La Serra Mariola vista des del mirador de la Font Roja.

cursos al llarg de segles d’explotació, superant períodes de forta industrialització en el seu entorn, el qual demandava matèries primeres per a la seua construcció i funcionament, com alhora aliments per a la creixent població.

«La gestió forestal sostenible és la millor aliada per a protegir les muntanyes.» És aquesta gestió forestal sostenible la millor aliada per a protegir les muntanyes davant de l’amenaça dels incendis forestals, ja que redueixen la càrrega de combustible, especialment el de superfície, dificultant la propagació de l’incendi, alhora que proveeix de

discontinuïtats que permeten als Serveis d’Extinció tallar-ne la propagació. Clima i incendis a la Mariola. Per a entendre l’ocurrència dels incendis forestals al llarg del temps és necessari estudiar l’evolució del clima en un determinat lloc, per a això s’ha fet una anàlisi climàtica de l’entorn de la Mariola atesa la disponibilitat de registres bastant amplis aportats per Aemet. En ell s’ha analitzat la variació de la temperatura mitjana en el període 1941 a 2018 i l’evolució de la precipitació en el període 1910 a 2018 a la ciutat d’Ontinyent, pel fet de constituir la col·lecció de dades meteorològiques més completa prop de la Mariola. La temperatura mitjana ha registrat un increment de més d’un grau en el període indicat i la precipitació també marca una tendència creixent. Si s’analitzen les tendències de la precipitació a la primavera i l’estiu, que són els períodes en què la vegetació ix d’aturada vegetativa i es troben en ple desenvolupament, la tendència de la precipitació és creixent a la primavera però decreixent a l’estiu. La classificació bioclimàtica de Köppen analitzada en la zona, marca un canvi de clima que evoluciona de climes amb estius més frescos i humits cap a estius més càlids i secs, la qual cosa contribueix al fet que el combustible estiga més disponible per al pas del foc i genere atmosferes més inestables fruit del calfament de la superfície. Aquesta combinació de factors, per si mateixa, és suficient perquè es donen grans incendis sense necessitat que els vents potents els espenten. Si aquests factors es combinen amb vents moderats o forts, els incendis avancen des del Juny 2020


sa forestal resistent i resilient al pas del foc és mantindre-la gestionada sota la premissa de la conservació i el manteniment d’estructures forestals i ecosistemes resistents al foc. L’àmplia presència d’alzines en l’entorn de Mariola no es pot entendre sense tindre en compte els aprofitaments mil·lenaris dels seus recursos de manera respectuosa. El carboneig, l’aprofitament de llenya, l’extracció de fusta per a la construcció, el pasturat-

«La zona amb major recurrència d’incendis és el límit entre Ontinyent, Alfafara i Bocairent.» ge, l’extracció de plantes medicinals o aromàtiques amb destinació a la producció de licors que ha arribat fins als nostres dies indica una intensa interacció entre els pobladors i els pobles veïns de la serra i el seu mitjà, del qual obtenen els recursos necessaris per a les

©AVSRE 2019

seu inici amb grans velocitats de propagació i generen salts a grans distàncies, fins i tot a diversos quilòmetres. Incendis històrics a la serra Mariola. El nord de la província d’Alacant i sud de la de València presenten una recurrència molt alta d’incendis en comparació amb altres zones d’interior del país. Analitzant el període 1993-2018 en la serra Mariola, es troben zones cremades entre una i tres vegades en aquell període. La zona amb major recurrència és el límit entre Ontinyent, Alfafara i Bocairent, que s’ha cremat tres vegades, després hi ha les zones de Cocentaina Alcoi, cremada dues vegades i la zona entre els termes d’Alcoi i Bocairent, que han cremat entre una i dues vegades. El gran incendi del 1994 va ser el més devastador dels que es tenen notícia en la zona. Va començar en Fontanars dels Alforins, propagant-se cap a Ontinyent i d’ací pels barrancs va passar a la Mariola on va afectar 18.417 hectàrees. La lliçó apresa en aquest incendi va ajudar els serveis d’extinció a tallar el pas del foc en l’incendi del 2010 en els xicotets barrancs que connecten les muntanyes de Fontanars i Ontinyent amb la Mariola, que funcionen a manera de metxa que comunica les diferents masses forestals. Una altra causa directa dels incendis del 1994 va ser la creació de l’ACIF Mariola Verda, a imatge de l’ACIF Alcoi més veterana. Mariola Verda es va consolidar com a associació el 1995. Actualment l’associació està constituïda per 84 socis, dels quals 25 realitzen labors de vigilància i extinció, disposen de dos vehicles 4x4 per a transport de personal i equip i d’un camió autobomba per a combat d’incendis. Gestió forestal i incendis forestals. Molt s’ha comentat de la gestió forestal i l’ocurrència d’incendis forestals. Sens dubte, la millor manera de fer una masJuny 2020

Incendi de Beneixama del 15 de juliol de 2019.

seues activitats diàries, però sense arribar a deteriorar-lo de manera irreversible. Per això Mariola ha constituït fins als nostres dies un clar exemple de paisatge agrosilvoramader, on el respecte a la seua conservació i l’obtenció de re-

cursos han mantingut un equilibri que ha permés el seu estat de conservació actual en un clar exemple d’etnologia conservadora del seu entorn. Amb tot, aquest equilibri s’ha tallat per l’abandó de moltes de les activitats que es feien, permetent l’acumulació de biomassa dins d’aquestes masses forestals, modificant l’estructura forestal i eliminant zones de continuïtat que abans proveïa l’agricultura. A aquesta circumstància s’ha sumar l’efecte dels grans vendavals i les nevades dels últims anys, que han destrossat la cobertura arbòria d’algunes zones i han acumulat més combustible mort. El canvi climàtic, comporta que la vegetació estiga més estressada per la reducció de precipitacions a l’estiu, l’increment de la temperatura i la major competència entre individus per l’aigua, fet que crea un caldo de cultiu idoni per a plagues i incendis que trobaran una vegetació més afeblida o amb menys quantitat d’aigua disponible per a la seua propagació. A més, això implica que algunes espècies vegetals comencen a estar fóra del seu hàbitat, en detriment de l’expansió d’altres espècies menys exigents en precipitació i més tolerants amb les altes temperatures. Per tant, és necessari desenvolupar una gestió forestal que permeta mantindre la Mariola en un bon estat de conservació, que suplisca les activitats tradicionals ja perdudes i que aporte oportunitats de defensa davant l’aparició d’incendis, que abans o després faran acte de presència, com ja ho han fet en el passat. En el context de canvi climàtic, on moltes espècies comencen a estar en alguns llocs fora del seu hàbitat, es fa necessària la intervenció humana, com s’ha remarcat durant els últims mil·lennis, en pro de mantindre un ecosistema més resistent i resilient a les amenaces que aguaiten. ❦ Barcella | 21


Lourdes Toledo Una escola de periodisme Som una ganga. Textos feministes Montserrat Roig Edició de M. Àngels Cabré Barcelona: Comanegra, 2020, 274 pàgs.

Compromesa, irreverent, sensible i divertida, Montserrat Roig escriu sobre allò que veu i viu. Només cal que llegiu això: «Som una ganga. [...] Anem més barates que les burgeses de començaments de segle, perquè ens paguem el sopar i no mirem, tan romàntiques com som, el compte corrent del contrincant. Tenim diner propi, quin avenç! Encara que aquell galifardeu molt més jove i menys preparat cobri molt més. Som d’una sensualitat arrabassadora, però doneu-nos temps, que hem de ficar les criatures al llit». Les dones i el feminisme en el sentit polític, social, cultural i emocional, van estar molt presents en la literatura i el periodisme de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991). Fins ara eren escrits dispersos, alguns d’ells recollits en llibres com Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992), però molts altres estaven mig oblidats, com sovint ocorre amb els textos publicats en premsa. I en tot cas, no formaven un tot amb una visió de gran angular com ara ofereix el volum Som una ganga, un nou encert de l’editorial Comanegra. Barcella | 22

Les reflexions d’aquest llibre —escrites i publicades en diaris sobretot en els anys setanta, vuitanta i principi dels noranta— sacsegen consciències i ajuden més del que pensem a entendre el present. Un dels valors afegits de les cròniques i els articles de Roig, els quals perduren en el temps i ens interpel·len sobre l’actualitat des del passat. No debades l’editor Josep Maria Castellet destacava la seua «sensibilitat moral». Montserrat Roig —que es considerava «filla forçada del franquisme»— havia crescut en una família republicana i havia adoptat des de molt jove els valors republicans que li van transmetre intel·lectuals com Maria Aurèlia Capmany. Una sorprenent lucidesa, una cultura sòlida, la seua curiositat insadollable, i l’arma subtil de l’humor acompanyaren sempre els seus escrits, des del titular fins a l’última ratlla, sense perdre ritme ni criteri. Els articles de Montserrat Roig —com els que recull aquest volum— són una escola de periodisme i de vida, exemples d’intel·ligència i estil, envernissats d’una acidesa punxosa i elegant alhora. ❦

Rosa Maria Belda Un document sobre l’exili Serem Atlàntida Joan Benesiu Barcelona: Periscopi, 2019 352 pàgs. Fa poc més d’un any, Joan Benesiu, l’escriptor de Beneixama, publicava Serem Atlàntida, una novel·la que, després del succés de Gegants de gel (Premi Llibreter 2015 i Premi Crexells 2016), havia generat moltes expectatives les quals un any després s’han vist superades per l’èxit entre lectores i lectors i pels reconeixements (Premi Ciutat de Barcelona 2019, i finalista al Premi Literatura de la UE). Com a la seua novel·la anterior, l’estil inconfusible de Benesiu i les seues constants: el viatge, la memòria, la literatura com a referent i forma de vida, la ficció, la frontera, l’especulació reflexiva… hi són presents, però, potser, ara perfectament imbricades, de manera que les referències erudites conviuen

amb total naturalitat amb el dia a dia dels protagonistes, perquè també són la vida, perquè estem fets d’allò que hem llegit, d’allò sobre el que hem investigat, de les paraules i el pensaments d’altres, encara que, malauradament, el nostre present no és molt generós a mostrar les referències i que ara sembla que no ens mou buscar les fonts o llegir els qui saben.

El narrador-fabulador d’aquesta novel·la, que no pot controlar la imaginació, que ressegueix els protagonistes en eixe viatge impossible pels llocs de la memòria i de les línies simulades i inexistents dels mapes, col·loca la ficció al centre, tot descobrint-nos l’omnipresència i la influència del simulacre en la nostra realitat i, especialment, de les línies imaginàries de les fronteres, que han trasbalsat la vida de les ciutats, dels territoris i dels seus habitants. La insistència del narrador a nomenar les ciutats amb tots els noms que han rebut al llarg del temps no és insubstancial, hi rau la idea que la paraula és una projecció, que el nom, certament, fa la cosa, hi contribueix a la identitat. Benesiu ha fet que una novel·la d’un viatge a la manera del segle XXI, amb València com a punt de partida i, sobretot, de retorn, que és testimoni i crítica de la societat contemporània, alhora, es puga llegir com un assaig sobre la memòria, mòbil, líquida… i com un document sobre l’exili, de manera que amb la lectura entenem que cal revisitar el passat indefugiblement en el present per a poder viure el futur. ❦ Juny 2020


Anna Swir Varsòvia, 1909 - Cracòvia, 1984

Parlo al meu cos

Mówie do swego ciała

Cos meu, ets un animal al qual convé concentració i disciplina. L’esforç d’un esportista, d’un sant i d’un iogui.

Moje ciało, jesteś zwierzęciem, któremu przystoi koncentracja i dyscyplina. Wysiłek sportowca, świętego i jogi.

Intel·ligentment entrenat pots esdevenir per a mi la porta per la qual surti de mi mateixa, la porta per la qual entri en mi mateixa. Una sonda al centre de la terra i una nau còsmica cap a Júpiter.

Mądrze tresowane, możesz stać się dla mnie bramą, przez którą wyjdę z siebie, i bramą, przez którą wejdę w siebie. Sondą do środka ziemi i statkiem kosmicznym na Jowisza.

Cos meu, ets un animal al qual convé ambició. Tenim davant nostre possibilitats magnífiques.

Moje ciało, jesteś zwierzęciem, któremu przystoi ambicja. Stoją przed nami wspaniałe możliwości.

El llapis amb què escric Traducció de Josep A. Ysern Madrid-La Pobla Llarga: UNED-Edicions 96, 2019

Febrer 2020

Barcella | 23


Profile for Revista Barcella

Barcella 70  

Advertisement
Advertisement