Barcella 72

Page 1

NÚMERO 72 | FEBRER 2021 | ANY XXV | 2,50 € REVISTA QUADRIMESTRAL D’INFORMACIÓ GENERAL

Sàhara lliure!

9 ENTREVISTA: Teslem i Mamuni Sidi 7 Vacances en Pau: solidaritat sahrauí 8 Sàhara Occidental, territori ocupat 11 Privatitzar les residències mata 13 Pego com a exemple 14 Reptes de l’Administració Pública 15 Barchel: repoblar no és cap delicte 16 Vicent Marco Miranda: valencianisme i República 17 Després de Trump 18 La Generalitat no elabora plans de millora de la qualitat de l'aire a les nostres comarques 20 Gestió postincendi de la Replana: la visió d’un poble 22 La pedrera de la Canyada: un projecte inviable

19 El far del cap de l’Horta, un patrimoni a protegir


El trencament de l’alto al foc per part de l'exèrcit marroquí el passat novembre al pas fronterer de Guerguerat, amb atacs a civils, i les denúncies de repressió fetes pel Front Polisario els mesos següents, tornen a posar sobre la taula un de tants conflictes oblidats, milers de persones que fa massa que viuen en camps de refugiats i la violació sistemàtica de drets humans i resolucions de l’ONU. Un conflicte en el qual l’estat espanyol té una responsabilitat històrica directa. El Sàhara Occidental va passar en pocs anys de ser una província espanyola a convertir-se en un territori ocupat pel Marroc després de l’abandonament de facto de l’estat espanyol. Tot malgrat el reconeixement de la República Àrab Sahrauí Democràtica per part de l’Organització per la Unitat Africana i la posició de l’ONU a favor d’un referèndum. Potser no ens hauria d'estranyar la negativa del règim ma-

Mohammed Messara / EFE

El conflicte oblidat

rroquí a donar una eixida democràtica al futur del poble Saharaui tenint en compte els interessos que té en el territori. Ni tampoc el nul interès per part dels governs espanyols en molestar el seu veí del sud obrint, a més, el meló del dret a

Refugiats sahrauís a Tifariti.

l’autodeterminació dels pobles. Però ens hauríem de preguntar com a mínim en quina posició queda l’ONU després de no reconèixer els acords entre Espanya i el Marroc sobre el Sàhara, ja que, segons les seues pròpies resolucions, Espanya conti-

nua sent la potència administradora d’un territori encara considerat colònia hui dia. Un mur d’arena de 2700 km separa el domini marroquí sobre el Sàhara Occidental de la resta del territori, tot farcit de mines antipersonals. Més de 170.000 refugiats i repressió del règim en els territoris ocupats. Un escenari que hauria de ser inassumible per a la comunitat internacional però que sembla comptar no només amb la passivitat sinó també amb la complicitat d’una UE que no dubta a reconèixer la sobirania del Marroc, per exemple, quan negocia amb aquest les quotes d’explotació pesquera de les aigües del Sàhara Occidental (malgrat tenir el dret internacional en contra). I mentrestant, a l’altra banda de l’Atlàntic, els EUA han reconegut la sobirania marroquina a canvi de la normalització de les relacions entre el Marroc i Israel. Interessos que no juguen a favor del poble sahrauí en aquest tauler d’escacs que és la geopolítica internacional i que no fan més que perpetuar una injustícia història que fa més de 45 anys que s’arrossega. ◥

A i t ana S emp ere

REVISTA D’INFORMACIÓ GENERAL Número 72 – febrer 2021 – any XXV Quadrimestral (febrer, juny i octubre)

Carrer Pintor Sorolla, 2 03450 Banyeres de Mariola (l’Alcoià) www. barcella.cat revista.barcella@gmail.com

Barcella — 2

IG: @ sempere_aitana

Redacció: Col·lectiu Serrella. Portada: Tere Sempere. Foto de la portada: Teslem Sidi en una concentració a favor del Sàhara per Widad. Maquetació: Pep Pont. Publicitat: Francesc García i Enrique Sempere. Dipòsit Legal: A. 562-1997. Impressió: Nou Gràfic Impresores SL, Banyeres de Mariola.

Febrer 2021


ACPV 2020

Josep Miquel Martínez 2020

Exposició «Confinament» a l'Espai Expositiu del Teatre.

Els guardonats del Cine Club Utiye.

Espai Expositiu del Teatre

Premis Joan Baptista Basset i Distinció Empar Granell 2020

Des de fa ja uns bons anys en què es va inaugurar l’Espai Expositiu del Teatre, la sala paret amb paret al Teatre Principal de Banyeres de Mariola, s’ha configurat com un lloc eficaç amb un programa d’exposicions i actes d’allò més variat, com n’és l’objectiu. Per la seua ubicació al si del nucli urbà contribueix a incrementar de forma regular l’activitat social amb la diversificació de serveis sempre necessària en aquesta zona històrica. D’altra, adaptar-se a les característiques de l’espai permet que cada activitat estiga concentrada i que la visita obtinga un resultat satisfactori sempre. Així, entre les últimes exposicions, d’alguna manera encavallades amb la pandèmia, l’octubre-novembre del 2020, es va fer «Amb el castell vigilant», de Jami Blanes Verdú, una mostra retrospectiva de tots els quadres sobre el castell de Banyeres de Mariola que l’artista ha fet al

Febrer 2021

llarg de la seua pràctica pictòrica amb les diverses tècniques, estils i plantejaments que utilitza. Per una altra banda, de José Antonio Miró Sempere s’ha exposat el fruit d’una llarga i sorprenent investigació sobre la seua genealogia familiar dividida en quatre sèries sobre els llinatges paterns i materns: «Miró-Pastor» (2018); «Doménech-Doménech» (2019); «SempereFerre» (2020), i «Valero-Ferre», que s’ha quedat pendent d’exhibir. De Josep Miquel Martínez s’ha instal·lat «Confinament» (novembre del 2020), una sèrie de 99 fotografies fetes des de la frontera de la casa familiar durant els primers tres mesos de limitació vital a causa de la covid-19. Ací, en la restricció de moviments, els angles de visió al llarg de cada dia porten a descobrir vistes inesperades, sensacions i una narració d’aquest temps singular. ◥

El 9 de desembre la delegació d’ACPV a la Vall d’Albaida feia públics els noms de les persones i entitat guardonades en els XVII Premis Joan Baptista Basset i Distinció Empar Granell 2020. Els Premis Basset nasqueren l’any 2004 amb l’objectiu de reconèixer la trajectòria d’aquelles persones i entitats de la comarca que treballen per causes diverses vinculades a la nostra llengua i la nostra cultura, al nostre territori, la nostra gent i el nostre patrimoni. La seua tasca social i cívica mereix un gest en positiu d’agraïment per tot allò aconseguit i també d’encoratjament per emprendre projectes de futur. D'igual manera, per altra banda, l’any 2010 s'hi sumava la Distinció Empar Granell, guardó que naixia amb una doble finalitat: recordar la figura d'aquesta mestra tan estimada i reconèixer la tasca d’aquelles persones o centres educatius que més activament participaven en la celebració anual del Correllengua. Després de deu anys, la Distinció ha anat evolucionant i es consolida ara com un reconeixement al treball en l’àmbit educatiu en tota la seua extensió. Així doncs, les persones i entitat guardonades en aquesta edició són: Josep Manuel Andrés Timor premi J. B. Basset a la trajectòria en defensa de l’educació pública i en valencià; Ramon Haro Esplugues premi J. B. Basset a la trajectòria en la recuperació històrica, cultural i lingüística; Cine Club Utiye premi J. B. Basset a l’entitat compromesa amb el cinema i la cultura independent; i Pilar Ferrer Igual distinció Empar Granell 2020. ◥ Barcella — 3


Yamato @Yamatodabashii · 17 de des. Feixistes espanyols votant en contra de la llei d'eutanàsia però que no dubtarien en afusellar-te.

Juani Ruz

Arxiu Andreu Valor

Pilar Carracelas @pilarcarracelas · 27 de des.

Foto promocional.

La fàbrica de Banyeres.

Andreu Valor celebra el seu concert número 1.000

Hilaturas Ferre ven Recover a un fons dels EUA

El cantautor cocentainer Andreu Valor va celebrar els 1.000 concerts sobre l'escenari i ho va fer amb una actuació especial en format elèctric el 5 de desembre al seu poble, al mateix lloc on va començar la seua carrera musical. Va tenir lloc al Teular de Cocentaina sota les mesures de seguretat imposades per la covid-19. Aprofitant aquesta cita va donar el tret d’eixida a la seua nova gira Mil, que els han de portar després per Orpesa, Gandia, Esporles o Barcelona, entre d’altres. També va ser el moment de presentar Insurrecte, el seu últim disc el qual va veure la llum al febrer, tot just abans del confinament. D’altra banda, quatre dies més tard a Alacant, Valor i el seu equip rebien dos premis Carles Santos de la Música Valenciana, el de millor disc de cançó d’autor i el de millor gira. Sens dubte, un bon desenllaç per a un any tan complicat. ◥

Al desembre es va fer públic que la filatura amb seu a Banyeres venia el seu spin off Recover, especialitzat en cotó reclicat, al fons estatunidenc de capital risc Story3 Capital, liderat per Peter Comisar, un exbanquer de Goldman Sachs. La família Ferre mantindrà una participació minoritària de Recover i Alfredo Ferre en serà el conseller delegat, tot i que aquesta ja no formarà part del grup familiar. Així mateix mantindrà la presidència d’Hilaturas Ferre, per a la qual han fitxat Luis Pita de la Vega, procedent de Zalando, com a director general. D’aquesta manera l’empresa es dedicarà a la filatura mentre que Recover, que mantindrà la seu a Banyeres, concentrarà el negoci de les fibres reciclades amb l’objectiu de multiplicar-ne la producció i posar en marxa factories en les principals zones manufactureres del món, com el sud-est asiàtic o l’Amèrica Central. ◥

Retransmetre en directe una vacunació, en programació especial, encara que sigui en pandèmia, té més de propaganda que de noticiabilitat. Però endavant.

Laia Mas @LaiaMas · 2 de gen. Quan els del Galileo fan festes son uns pijos malcriats, però si és una rave es tracta de llibertat i de fer-li front al sistema. Un poquet fins la figa del rollito antisistema «passe de totes les mesures perquè ens les imposen» i de sentirme malament per voler cuidar-me.

Víctor Maceda @VictorMaceda · 6 de gen. Si això del Capitoli haguera passat a les Corts Valencianes, ho haguera liderat Arévalo.

Carolina Ferre @carolinaferre2 · 20 de gen. Modesta localidad de Alcoi, diu el locutor... com es nota que no han anat a festes de moros i cristians...

Jordi Sebastià @Sebastia_Jordi · 28 de gen. Els bisbes, militars, fiscals i alcaldes que reben la vacuna burlant el protocol mostren la seua misèria moral. Però no «es vacunen», algú els vacuna... qui i per què? Barcella — 4

Febrer 2021


B arce lla

Cals Flares 2020

TIMONET a l'Associació d'Amics dels Reis d'Orient de Banyeres per la reeixida organització de l'Assentament Reial i aconseguir que els xiquets del poble vegeren els Reis, tot complint amb totes les mesures de seguretat i higiene.

Manifestació en suport a Cals Flares.

Cals Flares contra la Sareb Cals Flares va ser ocupat el 2007 en plena bombolla immobiliària, després de molts anys d’abandonament total, per a donar una solució a la manca d'espais socials i comunitaris. Aquest centre social ocupat autogestionat va nàixer al cèntric barri del Partidor d’Alcoi no sols per a donar una resposta cultural alternativa, també com a exemple de gestió comunitària davant la degradació i la gentrificació que patia (i continua patint) aquesta zona. Des del seu començament ha albergat debats, concerts, tallers de tot tipus, presentacions de llibres, a més d’habilitar una biblioteca i també un hort popular. Però el passat mes de novembre va rebre una ordre de desallotjament programat per a l’1 de desembre. La resposta no es va fer d’esperar: ràpidament, veïns del barri, però també de pobles veïns i quasi un centenar d'associacions i col·lectius es van sumar al manifest «En defensa de

Cals Flares» i es va convocar una manifestació el dissabte 28 de novembre. Malgrat la pandèmia i el mal oratge, unes 250 persones van marxar aquell dia pels carrers d'Alcoi en solidaritat amb la causa, amb consignes com ara: «Cals Flares es defensa, no es ven», «¿És necessari desallotjar la cultura?» i «Defensem Cals Flares de la $AREB». Tot i que, de moment, s’han salvat de l’amenaça del desallotjament, l’Assemblea ha emés un comunicat per a expressar quin posicionament tenen respecte a les negociacions que l’Ajuntament d’Alcoi ha dut a terme recentment amb la SAREB (el banc dolent o una immobiliària d’actius tòxics que especula amb milers d’habitatges buits repartits per tot Europa), per les quals s’ha acordat el pagament d'un lloguer de 600 euros durant quatre anys o fins que aquesta es venga l’immoble. ◥

ARGELAGA al regidor cuner trànsfuga ex-PSOE d'Agres per pactar una moció de censura amb el PP de la població per a desbancar l'actual alcalde. I al PSOE per presentar candidats cuners als nostres pobles.

TIMONET a l'Ajuntament d'Elda

per culminar el procés, començat el 2016, de canvi de nom de 20 carrers i places que tenien nom franquista. 15 dels nous noms seran de dones.

ARGELAGA a la dreta de l'Ajuntament d'Alacant pel seu nou intent de convertir la ciutat en monolingüe castellanoparlant.

TIMONET a Salvador Brotons de

Castalla, un dels primers vacunats al País Valencià, per la seua actitud valenta i bona rebuda de la vacuna, ja que amb la seua frase «Enxufa-li!» s'ha convertit en un símbol de la lluita contra el coronavirus.

ARGELAGA als organitzadors i assistents a la manifestació de policies negacionistes a València. Febrer 2021

Barcella — 5


Logotips d'À Punt, IB3 i TV3.

[El Temps, 11-1-2021] Rodant 2020

Riera d'Agres 2020

L’agonia mediàtica del valencià

Membres de Rodant.

Caixes preparades per a repartir.

En marxa l’alternativa ètica per demanar menjar a domicili

Riera d'Agres: un pas enrere per agafar impuls

Després d’haver conclòs de forma exitosa una campanya de micromecenatge que els ha permès reunir 9.000 euros, el projecte Rodant es posa en marxa a València. Es tracta d’una cooperativa que ofereix un servei de bicimissatgeria de menjar a domicili, els impulsors de la qual són Carlos Iglesias i José Forés, amb una llarga experiència com a riders, treballant per a grans multinacionals com Deliveroo o Glovo. En aquella època van participar en la lluita per dignificar les condicions laborals dels repartidors a través del col·lectiu Riders x Derechos. La nova plataforma està centrada en el comerç de proximitat i una millor atenció al client. A més, des del punt de vista del compromís social, inclou el seu funcionament horitzontal, amb torns rotatoris entre oficina i bicicleta, els preus justos per a restaurants i consumidors, l’aposta per la mobilitat sostenible i la normalització del valencià. ◥

La Riera d'Agres, projecte d’alberg i granja escola que pretén recuperar l'estil de vida del món rural i les tradicions transmeses durant segles, també va haver d'aturar la seua activitat amb l'arribada de la pandèmia de la covid-19. Fins aquell moment, el ritme de faena que portaven, no els havia deixat temps per cuidar allò que més valoraven: la terra. Però de cop i volta tot canvià i això els va suposar una oportunitat per tal d'aturar el ritme, reflexionar i plantejar un nou projecte. Juntament amb altres companys que tenien producte en les seues hortes, fruita en els bancals i amb la infraestructura de la granja, uniren esforços i començaren a oferir caixes de producte fresc i elaborat, procedent d’horts ecològics de proximitat. També ofereixen cuina casolana a la llenya. Actualment tenen punts de recollida a Bocairent, Banyeres, Alfafara i Alcoi. ◥

Barcella — 6

A N TO NI RU B I O

El trànsfuga Eduardo Zaplana, va tallar de soca-rel les ajudes als mitjans de comunicació en valencià l’any 1996. […] Francisco Camps, va ofegar ACPV fins a forçar el tancament de TV3 al País Valencià; en paral·lel, el repartiment de les noves llicències de TDT desplaçaren el panorama mediàtic valencià cap a la dreta i el castellanitzaren. […] Camps, ofegat per tres vestits a mida que esdevingueren una mortalla política, va donar pas a Alberto Fabra, un home gris i sense cap mena d’interès, executor de l’última urpada del PP moribund: el tancament de Canal 9. […] Vint anys de la dreta van laminar gran part del sistema mediàtic valencià —i, sobretot, en valencià— abans que no arribés el Botànic. La gran esperança blanca […]. A nivell mediàtic i des d’un punt de vista catalanoparlant, el resultat del Botànic és amplament decebedor […]. La política desastrosa de subvencions als mitjans en valencià ha donat com a resultat un sistema mediàtic propi més afeblit i un autèntic desgavell lingüístic. […] Pel que fa a la reciprocitat d’À Punt, IB3 i TV3, bones paraules i prou. […] Els problemes judicials del director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, i de Francesc Puig, conseller delegat de Comunicació dels Ports SA i germà de Ximo Puig, per les ajudes al valencià han estat el colp de gràcia. […] I, mentrestant, els anys passen de pressa, els mitjans en valencià viuen una lenta agonia i la nostra llengua perd espai, influència i parlants en viu i en directe. ◥ Febrer 2021


Vacances en Pau: solidaritat sahrauí I SM A EL R IB ER A

Isabel Piedra 2019

havia acabat i com que tots sabíem que experiència personal i familiar, i per tant El juliol del 2017 el vam començar esestaríem un any sense veure’ns, estàvem un motiu personal. És un ideal romàntic perant amb entusiasme l’arribada de feliços perquè l’experiència havia pagat la pensar que un fa voluntariat, cooperació Hafdala, el nostre xiquet sahrauí. En pena, i Hafdala continuava tenint el desig internacional o aquest tipus de coses per aquells dies, el nostre coneixement de què de tornar a sa casa, amb la seua família, amor a l’altre o per aconseguir un món comportava el conflicte al Sàhara Occial Sàhara, encara que fóra en l’exili. millor. No dic que molta gent no ho faça dental i la situació dels camps de refugiEstic convençut que Vacances en Pau amb aquests objectius, però pense que el ats no era massa extens; però sí que érem no és una iniciativa merament humanimotiu principal sol ser individualista, ja conscients que ja dúiem quasi quatre dètària. Cal valorar-la també cades amb el programa en l’aspecte polític. Així ho Vacances en Pau i que això transmeten les associaciera, justament, el reflex ons que des de fa més de d’una situació que s’havia quaranta anys treballen tornat permanent. arreu l’Estat: cal continuar Cal recordar que aquesexplicant el conflicte i, sota iniciativa va sorgir cap a bretot, defensant els drets l’any 1979, quan el primer del poble sahrauí. contingent de xiquets va ser Cada any s’acullen uns acollit a l’Estat espanyol, quatre mil menors a l’Estat gràcies a la col·laboració espanyol. L’any 2020 ha de l’ex pres polític Fernansigut el primer any en què do Macarro Castillo (coneno n’han vingut per la crisi gut pel pseudònim Marcos del coronavirus, però hem Ana) i el sindicalista Martingut anys on s’han acollit celino Camacho. Només uns deu mil xiquets i xiquehavien passat dos anys des tes. La baixada d’acollides de la legalització del Parpodria atribuir-se a la crisi tit Comunista d’Espanya Hafdala amb els altres companys de Vacances en Pau en la seua rebuda a Alzira. econòmica, però també és i quatre anys després de una mostra que el conflicte la Marxa Verda on el Gosahrauí no està dalt de tot i que les associque el principal beneficiat és un mateix. vern espanyol d’aleshores, amb la conniacions, després de quaranta anys, necessiDesprés de l’experiència de tres estius vència dels seus polítics i el monarca, va ten un relleu per a continuar treballant i amb Hafdala, em ratifique en açò: si ell i abandonar al seu destí els qui havien sigut mantenir les xifres dels primers anys. els quaranta xiquets que han vingut amb conciutadans espanyols, enmig de l’hamaAmb la nova crisi amb el Marroc, al l’associació Dahak La Ribera han sigut da, un desert àrid i pedregós a Algèria, on novembre del 2020, podríem haver tinuns privilegiats per haver sigut acollits a posteriorment es van instal·lar els camps gut una ocasió nova, potser l'última, de casa nostra, nosaltres i la resta de famílide refugiats. fer visible el conflicte sahrauí i reivindies encara ho som molt més perquè sense Al començament va ser un centenar car el que és legítim i també està reconede xiquets; amb els anys, milers. Aleshogut per les Nacions Unides: la necessitat res, el compromís polític del PCE, amb de dur a terme un referèndum segons el experiència organitzant aquestes tasques Protocol de Descolonització de l'ONU. va ser clau; durant la postguerra i el priMalauradament, passen els mesos i no mer franquisme van ser molts els xiquets hi ha cap avanç que faça pensar en cap espanyols que van patir també un exili resolució viable immediata. Al voltant de forçat. 173.600 persones refugiades continuen Els motius per a acollir un menor sahvivint als camps de refugiats d'Algèria, serauí els mesos d’estiu al llarg d’un parell gons ACNUR, en condicions precàries i d’anys o tres, van ser més bé banals: en haver patit les penúries que ells estant pafora del la seu país. La situació d'ara ha tint, hem gaudit d’una experiència molt el nostre cas tindre un conegut que ja ho millorat, si la comparem amb la dels anys enriquidora: conéixer una altra cultura i haguera fet i, sobretot, disposar de temps 70 —inclús hi ha internet—, però com les seues tradicions, sentir l’estimació aui un entorn adequat. Revisant açò, crec em va dir Mamuni —un xic sahrauí que tèntica amb què els xiquets ens han obque poden ser molts i molt variats els moha viscut a Banyeres de Mariola—, «totes sequiat, crear un vincle amb una família tius que podem tindre a l’hora d’acollir: aquestes millores no deixen de tindre un des de la reivindicació política, la solidaque viu a milers de quilòmetres i passar regust agredolç», perquè els assentaments ritat, l’autocomplaença o, fins i tot, la souns estius actius com mai. temporals estan convertint-se en poblats Quant a la pregunta més freqüent que ledat. En el nostre cas, es va tractar més permanents, i això potser significa que la gent sempre ens han fet: en aquests tres d’un motiu egoista; és a dir, realment no el retorn al Sàhara Occidental continua anys, mai hem vist cap patiment quan el vam pensar que estàvem fent un gran sent una meta inassolible. ◥ nostre xiquet havia d’anar-se’n. L’estiu gest altruista, més bé es tractava d’una

«No és una iniciativa merament humanitària. Cal valorar-la també en l’aspecte polític.»

Febrer 2021

Barcella — 7


Sàhara Occidental, territori ocupat PEPE R E V ER T C A L A B U I G *

cions internacionals la comissió reiterada El Sàhara Occidental és un territori no la força contra la independència de qualde tortures, desaparicions forçoses, violaautònom que pateix una ocupació essevol Estat, violència i força utilitzades cions, o detencions arbitràries, executats trangera per part del Regne del Marroc. per l’ocupant en envair el territori i queper les forces de seguretat marroquines Aquesta ocupació dura ja més de quarandar-se allí; com a últim acte internacional contra la població sahrauí. ta-cinc anys, en part a causa de la feble il·lícit comés pel Marroc citem la violació resposta efectuada per la comunitat interdel principi de sobirania permanent dels nacional. pobles sobre els seus recursos naturals, El Poble del Sàhara Occidental té reobligació que implica que aquests no puconegut el dret a la lliure determinació i guen ser explotats sense el consentiment a la independència en nombroses resoludel Poble del Sàhara Occidental. cions aprovades per l’Assemblea GeneAmb aquest comportament el Marroc ral de Nacions Unides, la qual cosa ens tracta d’annexionar-se el Sàhara Occipermet afirmar que el sotmetiment dels dental, la qual cosa és contrària a la jupobles a la dominació i explotació estranrisprudència de la Cort Internacional de A més de la violació de les normes del geres constitueix una denegació dels drets Justícia, que ha ratificat la inadmissibilitat Dret Internacional Humanitari, l’ocuhumans fonamentals, i és contrària a la de l’adquisició de territoris per la força, pació del Sàhara Occidental s’ha dut a Carta de Nacions Unides. cosa que obliga la resta d'Estats, d’acord terme amb la violació de normes estrucAquest dret a la lliure determinació amb el dret internacional, a no reconéiturals de l’ordenament jurídic internadel poble sahrauí es va veure obstaculitzat xer aquesta annexió, per la qual cosa la cional, normes que són d’obligat compel Regne del Marroc, que va envair i va declaració del president Trump de recopliment per a tots els Estats. La primera ocupar el Sàhara Occidental després del néixer la sobirania del Marroc sobre el d’aquestes normes que el Marroc viola és lliurament a aquest per part d’Espanya la Sàhara Occidental ha de ser qualificada qual era la potència d’il·legal pel fet que administradora del aquest és l’únic Esterritori. tat que la reconeix. Aquest comporPer acabar, hem tament dut a terme de recordar que per part del Maraquests dies han roc ha implicat i tornat a sonar les implica la violació armes al Sàhara reiterada tant del Occidental a cauDret Internacional sa d’una violació Humanitari com per part del Mardel Dret Internaroc de l’acord de cional dels Drets cessament el foc Humans. S’hi ha que va entrar en constatat al llarg vigor el 1991 sigdels anys la comisnat per totes dues sió de nombrosos parts. El Front Pocrims de guerra, lisario ha respost lesa humanitat o a aquesta violació genocidi contra la mitjançant les arpoblació sahrauí mes, resposta que comesos per les és conseqüència, a Un helicòpter de l'ONU sobrevola el camp de refugiats d'Smara mentre un soldat sosté la bandera del Sàhara. Forces Armades causa de l’abandó Reials marroquines, que no han dubtat al l’incompliment del deure d’abstindre’s de que la comunitat internacional ha sotmés llarg d’aquests llargs anys d’utilitzar qualprendre qualsevol mesura que impedisca el Poble Sahrauí, de no defensar amb més que el poble sahrauí aconseguisca el dret sevol tipus de violència contra la població persistència el dret que li assisteix, per la a la lliure determinació, la llibertat i la insahrauí que s'oposa a l’ocupació. Com a qual cosa cal recordar el Preàmbul de la dependència, dret que ha sigut reconegut exemple d’aquestes violacions cal esmenDeclaració Universal dels Drets Humans per la potència colonial Espanya, la Cort tar la deportació de població del Sàhaen què afirma «que els drets humans han Internacional de Justícia, així com per ra Occidental fora del seu territori, així de ser protegits per un règim de Dret a com el trasllat de població marroquina Nacions Unides; en segon lloc el Marroc fi que l’home no es veja compel·lit al su(colons) al Sàhara Occidental, comportava cometre un altre il·lícit internacional prem recurs de la rebel·lió contra la tiraen violar el principi de dret internacional, ment que ha de ser tipificat com a crim nia i l'opressió». ◥ consistent en el fet que tots els Estats en de guerra, de conformitat amb els Con—— les seues relacions internacionals s’abstinvenis de Ginebra de 1949; així mateix * Advocat, membre de l’Associació Internacional dran de recórrer a l’amenaça o a l’ús de s’ha constatat per nombroses organitzade Juristes pel Sàhara Occidental. AP Photo/Toufik Doudou 2016

«El Sàhara Occidental té reconegut el dret a la lliure determinació.»

Barcella — 8

Febrer 2021


Teslem i Mamuni Sidi A NN A PA S C UA L

Teslem i Mamuni Sidi van nàixer als campaments de refugiats de Tindouf, el lloc on viuen desplaçats els sahrauís des de l’ocupació del país per part del Marroc l’any 1975. Quan tenien set anys, l’any 2002, els dos germans van començar a vindre els estius a Banyeres de Mariola en el marc del programa Vacances en Pau de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí d’Ontinyent. A partir del 2007 s’hi van quedar a viure i a estudiar de manera permanent. Ara Teslem és enginyera informàtica i Mamuni consultor financer. Ara com ara treballen a Madrid i, arran de la intervenció militar marroquina a Guerguerat del passat novembre i la reactivació armada del conflicte entre el Sàhara Occidental i el Marroc, tant Teslem com Mamuni s’han posat al capdavant de les protestes per a denunciar el silenci de les autoritats espanyoles i europees i la vulneració sistemàtica dels drets dels sahrauís per part del Regne del Marroc.

Josep Miquel Martínez 2002

—¿Quins records —¿Què us explicateniu d’aquells priven de xicotets i què mers estius a Banyeus expliquen ara els res de Mariola? vostres familiars so—Cada estiu per a mi bre el conflicte del era com pujar un nivell vostre país? en la caverna de Plató, —Des de menuts ens es trencaven els meus explicaven que la nostra esquemes. Recordem el casa està a l’altra banda primer dia que ens van del desert. No vam porecollir els nostres pares der créixer molt amb el d’acolliment, tenien els nostre pare, ja que ell va ulls verds i nosaltres nohaver de venir a Espanya més havíem vist aquest per a poder ajudar-nos. color d’ulls en els gats. Als campaments de Els observàvem com si refugiats estudiem molno foren humans com ta història, del món i del nosaltres. nostre país. És una visió El que més ens al·luciamb un gran componava era la quantitat de nent nacionalista i això menjar que hi havia a es pot apreciar en totes casa, mai s’acabava. Reles generacions sahrauís. cordem mossegar les poPerò mai ens van educar Teslem, a l'esquerra, i Mamuni, a la dreta, de menuts a Banyeres. mes del fruiter per temor amb odi cap a Espanya o al fet que no estigueren després. Cada estiu era com fer la volta el Marroc. Sempre ens van inculcar que havíem d’estudiar per al món en dos mesos. arribar lluny i que amb l’educació un dia els ajudaríem a tornar —¿Com vau viure el fet de quedar-vos al poble ja de a casa. manera permanent? —Actualment treballeu per a grans empreses a Ma—Quedar-nos a estudiar ací era per a nosaltres un somni. drid, ¿com és per a vosaltres la vida en una gran ciutat? Era el somni de cada xiquet sahrauí. Sabíem que amb aquesta —Ens vam mudar a Madrid per les oportunitats laborals i el oportunitat tindríem un futur. canvi va ser increïble. Madrid és una ciutat on conviuen moltísQuan es va fer realitat, vam haver d’enfrontar-nos a una cosa simes cultures i, al principi, va ser dur com qualsevol canvi, però molt difícil per a uns xiquets: el canvi cultural i, sobretot, estar de seguida ens vam fer el nostre lloc. Ens sentim lliures i aforlluny de casa, de la família i dels amics. tunats perquè, sobretot, tenim al nostre Però sabíem que era un privilegi tenir abast moltíssimes eines per a ajudar al l’oportunitat d’arribar a la Universitat! nostre poble. Vam tindre la sort de créixer en un —El passat 13 de novembre, poble, Banyeres de Mariola, on tothom el Marroc es va saltar els acords ens apreciava i, encara que va ser dur d’alto al foc de les Nacions Unides per a nosaltres, entre tots van fer que la i va atacar els sahrauís. El Front nostra adaptació fóra més fàcil. Polisario assegura que s’ha reacti—¿Quina família us queda als vat la guerra, però costa molt que campaments de Tindouf ? ¿En arriben notícies del que realment quina situació estan? està passant. ¿Què en sabeu vo—Als campaments tenim tota la saltres? nostra família. La nostra mare i els germans no tenen cap possi—El conflicte del Sàhara sempre ha estat silenciat. Forma bilitat d’eixir d’allí perquè viuen en un llimbs legal, en terra de part de la història d’Espanya, però a cap govern li interessa parningú. lar-ne. Els primers dies de la reactivació del conflicte rebíem més Els nostres germans van estudiar a Algèria, però en un camp informació, però també hi havia molta notícia falsa. de refugiats no poden desenvolupar-se professionalment i depeEl que és cert és que la guerra està allí. Només els mitjans nen de les ajudes humanitàries i de nosaltres per a sobreviure. sahrauís o alternatius informen d’això (RASD TV, Ecsaharaui,

«Els nostres pares d’acolliment tenien els ulls verds i nosaltres només havíem vist aquest color d’ulls en els gats.»

Febrer 2021

Barcella — 9


participar directament en el conflicte armat. ¿Què en Equipe Media, etc.) perquè el Marroc ha prohibit a qualsevol saps, d’això? mitjà internacional informar sobre la situació. Hi ha un bloqueig —Els joves sahrauís ara mateix sentim moltíssima impotèninformatiu molt preocupant. cia perquè portem moltes dècades sense veure una solució per Sabem que actualment el Front Polisario està atacant posial nostre país. És cert que molts s’han allistat a l’Exèrcit, però cions marroquines al mur construït per ells en els anys huitanta. des del Govern de la República Sahrauí Democràtica s’està fent De moment no s’està parlant de víctimes, però és un conflicte una crida al jovent perquè facen servir els seus coneixements, que de segur que s’agreujarà amb el pas del temps. per exemple en tecnologia, i no les ar—Des que ha passat tot això, mes, perquè continuen apostant per la us heu posat al capdavant de resolució pacífica del conflicte, ja que l’Asociación Saharaui de la Conosaltres solament rebem ajuda humunidad de Madrid. Teslem, tu manitària, que no militar, del Govern n'eres la presidenta. ¿Què t’ha d’Algèria, però sabem que el Marroc portat a iniciar-te tan intensacompta amb aliances internacionals ment en l’activisme, què feu des molt potents. Ara bé, l’actitud del God’aquesta associació? vern marroquí està fent que molts sahrauís vegen les armes com —Jo vaig estar un temps al marge de la lluita del meu poa una única solució. ble, però quan va esclatar la guerra el passat novembre sabia —Teslem, a més a més, també esteu posant en marque era el moment d’ajudar els meus. Els sahrauís que tenim xa, tu i unes quantes xiques sahrauís més, una associala sort d’estudiar una professió ens sentim en l’obligació moral ció de dones (Hijas del Sáhara), ¿amb quins objectius? d’ajudar amb els nostres coneixements al nostre país. Quan em —Hijas del Sáhara vol ser vaig assabentar que el Marroc un referent per a totes les dones s’havia saltat l’alto al foc, em sahrauís i fer visible la lluita de va entrar molta ràbia i impola dona sahrauí, independentència. I també em vaig sentir tment de la guerra que sempre molt decebuda amb les autories veu com una cosa d’homes, tats espanyoles. perquè el nostre poble ha estat Tot plegat em va servir per sempre molt matriarcal. a obrir els ulls i reactivar-me. Volem dignificar la gran Des d’aquell dia vaig decidir tasca que han fet les nostres que faria tot el possible per ajumares. Elles són les que es van dar els meus. I el fruit d’això exiliar fa més de quaranta-cinc és l’ASCM, una associació de anys i van haver de construir, joves criats ací que volem fer totes soles —perquè els homes d’altaveu de la causa sahrauí. estaven o lluitant o emigrant Estem al dia en xarxes socials i per aportar recursos— els intentem informar de manera campaments de refugiats de didàctica sobre el conflicte. VoTindouf, tot alçant una admilem trencar la invisibilitat de nistració del no res. la lluita del nostre poble, perEn el meu cas, ma mare què volem que altres xiquets va criar ella sola tots els meus sahrauís puguen créixer i tenir germans. És una dona forta, un futur igual que el tenim noindependent, molt intel·ligent i saltres. pacient. I el seu sacrifici en les —¿Teniu contacte o trecondicions en què viu, com el balleu en xarxa amb altres de totes les mares sahrauís, meassociacions sahrauís? reix que nosaltres no oblidem ¿Doneu suport a altres d’on venim. col·lectius amb lluites —Per acabar, ¿quin missemblants? satge us agradaria llançar —Nosaltres treballem esals lectors de Barcella? tretament amb la delegació —Ens agradaria que els lecdel Front Polisario a Madrid, tors de la revista Barcella prenamb CEAS, Femas i amb les Teslem i Mamuni en la graduació d'ella. guen consciència que el conassociacions d’amics del poble flicte del Sàhara Occidental sahrauí. Al remat, a tots ens continua més viu que mai i que no s’obliden de la gran injustícia uneix la mateixa causa. També fem activitats amb col·lectius que representa. Perquè en aquesta causa no sobra ningú i els que treballen amb altres problemàtiques i injustícies del món. sahrauís us necessitem més que mai. Intentem cooperar i crear sinergies amb el nombre més gran Voldríem aprofitar també per agrair a la nostra família d’entitats per a enriquir també la nostra causa i poder connecd’acolliment la seua immensa generositat per l’oportunitat que tar amb tota la diàspora sahrauí de la manera més transversal ens va donar. També volem fer constar que sentim Banyeres de possible. Mariola com el nostre poble, ja que sempre hem rebut moltíssi—Mamuni, hi ha molts xics joves sahrauís que viuen ma estima durant tots aquests anys. ◥ ací però que semblen disposats a viatjar al Sàhara per L. McCarthy 2018

«El conflicte del Sàhara Occidental continua més viu que mai.»

Barcella — 10

Febrer 2021


Privatitzar les residències mata I S A B EL VA L L E T i B O R J A G A RC I A *

Teresa Martín

la neteja de les instal· En el moment en què lacions i en el menjar. s’escriuen aquestes Últimament, de tot línies, el País Valenaçò, s’han publicat dicià suma més de 800 versos casos. La vicemorts per coronavirus presidenta del Cona les residències valensell, Mónica Oltra va cianes. És possible que declarar: «No tenim al febrer se’n supere el mecanismes legals per miler. Això vol dir que a fer front a això. I és quasi el 40% del total tan així, que tenim abde morts per la cosolutament localitzat vid-19 es produeixen a on són els problemes: residències com la gesdues empreses acumutionada per l’empresa len el 30% dels morts Domus VI d’Alcoi, on en residències durant van morir 73 residents la pandèmia». La críi es van produir 43 tica al Govern no es contagis de treballalimita al fet que cal indores durant el primer Adhesiu de la campanya d'Endavant durant les retallades de l'anterior crisi econòmica. tervenir de seguida les cicle de la pandèmia. residències privades, és que no poden seseguradores, constructores i multinacioMés de la meitat morts (73 de 139), 60 guir amb aquest model privatitzat. nals alienes als àmbits sanitari i assistencidels quals corresponen al període en què La crisi sanitària generada per la coal han fet grans inversions en residències i la Generalitat Valenciana va assumir la vid-19 i la seua gestió han posat en evicentres de gent gran —del 2015 al 2017, intervenció. dència que el model residencial (socimés de dos mil milions d’euros— i ja conAquesta tragèdia pot ser conseqüència osanitari) majoritàriament privatitzat i trolen entre el 25% i el 35% del negoci. d’una gran negligència, lligada a la fallida concertat, basat en la generació de beneAl País Valencià més del 90% de les dels protocols de prevenció i de resposta ficis ni serveix per a fer front a la crisi geplaces són privades, 8.827 places corresdavant dels contagis. Això tindria sentit nerada per la covid-19, ni tampoc serveix ponen a 137 residències privades i 14.794 si no s’haguera reproduït igual el mateix per a garantir un ple dret a l’envelliment places a concertades de gestió privada. ¿I fenomen, amb més o menys contagis i digne. com fan aquestes empreses els beneficis? morts, a tantes altres residències arreu del Posar en qüestió la privatització de les Primer dels preus, una plaça en una repaís. Tindria sentit si en efecte s’haguera residències i a qui se’n lucra és qüestionar aprés alguna cosa de la primera onada a d’arrel el capitalisme i les institucions aufi que no es reproduïra en la segona. Per tonòmiques que per acció o omissió ho posar un exemple, també a la residència permeten. No hi ha prou amb esperar Domus VI d’Elda durant el novembre, deu o quinze anys per a poder revertir la un brot va provocar més de 70 contagis privatització d’usuaris, 36 de treballadores i 15 morts. Hi ha una alternativa i aquesta passa No s’explica que tot i les suposades interper un sistema residencial (i també de savencions del Govern de la Generalitat la nitat) de titularitat, gestió i provisió cent xifra de morts i contagis no s’haja pogut per cent pública. Enfocat a posar fi a les revertir. desigualtats en salut entre classes i entre sidència val entre 1.586-2.045 euros al Només veiem la punta d’un iceberg dones i homes. Unes condicions labomes, més IVA. Moltes residències cobren, que té en les morts per covid-19 la part rals estables, una bona remuneració per a més, una subvenció per les places que més visible del fracàs d’un model de gesa les treballadores que el fan funcionar. es troben concertades. Abarateixen costió privatitzat i entregat a empreses que Ho hem de fer desterrant l’ànim de lucre tos amb el salari del personal treballador, sols busquen beneficis. És la conseqüèni la propietat privada de la prestació de majoritàriament dones, torns de moltes cia d’haver considerat que la salut i l’endrets. Com a societat no podem consenhores i una pressió assistencial difícil de velliment són una mercaderia de la qual tir la degradació en vida de la gent gran, gestionar. Estalvien diners reduint el perles empreses es poden aprofitar. Un mono podem perdre el dret a envellir digsonal i augmentant la ràtio cuidadora/ del de gestió, capitalista, que posa els benament, perquè el capitalisme considera pacients. Un altre estalvi ve de reduir l’asneficis d'uns pocs per damunt de drets que a aquestes edats ja no som productisistència mèdica i especialitzada: menys bàsics com són la salut i un envelliment ves: la nostra salut i el nostre envelliment personal sanitari, menys hores. Estalvidigne de totes les classes populars. mai poden ser el seu benefici. ◥ en en material sanitari: bolquers, travesL’empresa privada és el principal prosers per als llits, etc., via reutilitzacions o veïdor de serveis d’atenció residencial. —— prolongant les hores per a fer els canvis. Davant l’envelliment de la població i la * Militants d’Endavant-OSAN (Organització Abarateixen costos, entre altres, també en falta de places públiques, fons voltors, asSocialista d’Alliberament Nacional).

«Al País Valencià més del 90% de les places són privades.»

Febrer 2021

Barcella — 11


Maluks, electrotropicalisme valencià

Jaume Verdú

DAV ID F ER R E

Maluks en una fotografia promocional.

De la mà del grup Maluks i el seu propi dancehall valencià presenten el seu nou àlbum debut Som i vibrem, aquest grup format per quatre veus femenines es caracteritza per les seues lletres ballables i empoderades. Els seus ritmes varien constantment amb canvis de tessitura que ens porten des d’un punt de vista més de la terra amb paraules de lluita diària, passant per múltiples mots de procedència anglosaxona. Aquest disc és un reflex de la música que més els agrada des d’Amparanoia o la Kinky Beat, Iseo o Tremenda Jauría i Adala, entre altres. Alguns dels ritmes que transmeten recorden l’electrònica mixta pròpia de l’Orxata Sound System del 2011, que asseguren que han sigut i són un referent. També cal destacar la musica jamaicana de principis dels anys setanta i la llatina com a font d'inspiració, tot això amb tocs electrònics. Cada tema transmet unes emocions basades en les vides de cadascuna d'elles i les experiències viscudes, com segons afirmen: «la Barcella — 12

inspiració ve de les coses que ens passen diàriament». Les seues lletres parlen de l'espera i el sentiment d'estar confinades, comparat amb la situació d'estar en una presó o

«Aquest projecte musical és una de les propostes més intenses d'aquest començament d’any 2021 en el panorama musical valencià.» exiliades; d'altres són d'eufòria i expressen el sentiment d’agraïment amb què es troben pel fet d'estar envoltades de gent diferent que les nodreix i els ajuda a crear el projecte i continuar. Tot plegat, això

configura un àlbum amb una gran barreja d’emocions. Aquest projecte musical format al barri de Benimaclet és una de les propostes més intenses d'aquest començament d’any 2021 en el panorama musical valencià —ara com ara— el qual va prenent relleu pels nombrosos concerts planificats al llarg d’aquesta primavera i estiu que passaran per poblacions, com ara, la Vilanova i la Geltrú, al maig, i Manresa, al juny, entre altres. Amb tot, el futur de la música en valencià per a Maluks és força incert, però elles asseguren que continuaran lluitant perquè la nostra llengua estiga present i que es visibilitze, tot esperant que com més va més grups emergents i altres grups formats per dones passen a estar més als cartells, ser més rellevants i tindre més presència i contractes. Així mateix, també esperen moltes col·laboracions entre grups i artistes del País Valencià per a donar-se suport mútuament i créixer conjuntament. ◥ Febrer 2021


Pego com a exemple M A NEL RO D R ÍG U E Z- C A S T EL LÓ

escandaloses, els pressupostos estratosfèrics que es passen les urgències socials de la pandèmia pel camal: 2.341 milions per a armaments, 21.618 milions per a Defensa, un 9,8% més que l’any passat! Només això explicaria el vet constant a les investigacions sobre presumptes (deixem-ho en presumptes) irregularitats, com en el molt recent a l’operació Volkov.

«Els guàrdies civils es comporten com una força colonial.» Només això explicaria els fets de Pego, l’empara desacomplexada del feixisme que la Guàrdia Civil (i la Policia Nacional) executa dia sí dia també mentre els responsables polítics xiulen i miren cap a un altre cantó. Enquistats en les seues casernes, aliens per complet a l’entorn social i cultural dels nostres pobles i comarques, enrocats en els principis més reaccionaris del militarisme i del nacionalisme espanyol, els guàrdies civils es comporten de fet com una força colonial, sí, com un exèrcit d’ocupació, amb la confiança i prepotència del qui sap que el poder l’amanyaga i el protegeix, el condecora i vetla pels seus interessos. Per això s’identifiquen i sovint es confonen amb els feixistes, units tots sota una mateixa bandera, una sola pàtria feta d'exclusions, un masclisme sense fissures, un menys-

Nosaltres La Veu 2020

Els qui ho entenen asseguren que la Guàrdia Civil és intocable, un Estat dins l’Estat. Fins en declaracions oficioses d’algun polític veterà ben situat en l’escalafó del règim s’ha arribat a escoltar això en forma d’avís a algun pollet acabat d’arribar al negociat i amb ganes de moure coses. El mal és que el mateix es podria dir de les Forces Armades, de la Magistratura o de l’elit funcionarial que, mane qui aparente manar, remena sempre les cireres. Si, posem per cas, la Guàrdia Civil s’hagués democratitzat i posat al servei de la ciutadania (submissió al poder polític i sotmetiment al control democràtic, entre d’altres), algun o altre membre del cuerpo hauria estat processat com a conseqüència dels innombrables escàndols, abusos i episodis de guerra bruta que s’han succeït en els darrers 42 anys. Parlem, és clar, dels casos coneguts perquè de l’iceberg amb prou feines si en veiem de tant en tant emergir la punta. Sense anar més lluny, en una democràcia homologable personatges com Daniel Baena o Pérez de los Cobos, importants protagonistes de la guerra bruta contra l’independentisme, missatgers de falsos testimoniatges desmuntats per la mateixa Justícia, haurien estat cessats (com ho fou el segon) i expulsats de la institució. Qui té fam, somnia rotllos. S'imposa la pregunta: ¿no deu ser que la teoria de l’Estat dins l’Estat és un conte per a justificar la manca de voluntat dels governs de torn per a democratitzar l’Estat en conjunt? ¿No deu ser que la Guàrdia Civil i les altres «anomalies» compleixen fidelment la comesa per a la qual van ser creades, la guerra bruta contra la dissidència, l’exercici autoritari i antipàtic del poder, l’amenaça sobre qualsevol intent de canvi efectiu, l’automatisme paranoic del todo por la patria? Només això explicaria en el fons la permanent inhibició del poder polític en la democratització dels «intocables», les condecoracions Febrer 2021

Concentració antifeixista a Pego.

preu absolut a tot el que saben diferent. Els valencians ho sabem bé, encara que sovint simulem oblidar-ho: només el fet de parlar en la pròpia llengua ja ens fa sospitosos davant la Benemérita, de manera que en fugim com de la pesta, i si de cas ens veiem forçats a tractar-hi, ho farem invariablement en la seua llengua, cosa que tampoc no els inspira cap simpatia, qualitat contra la qual semblen vacunats des del bressol. A Pego la Guàrdia Civil va acompanyar una colla d’uns pocs neonazis fanàtics del Gandia CF mentre es delectaven en els seus càntics, fatxenderies i provocacions pels carrers del poble. Alertats, un bon nombre de veïns i veïnes van aplegar-se per mostrar-ne el rebuig als bàrbars, que van haver de refugiar-se al camp de futbol durant unes hores sota el paraigua policial. I ja hi som, la història de sempre: protecció a l’agressor i criminalització dels demòcrates antifeixistes, amb el resultat de nou joves identificats, detinguts i retinguts uns dies després en les sinistres casernes del Verger, Xàbia i Calp. Dimecres passat, en la convocatòria per a demanar la llibertat dels joves i exigir responsabilitats polítiques per l’enèsim abús policial, centenars de persones es van aplegar a Pego, ja convertit en emblema de la dignitat democràtica i la resistència al feixisme, el de paisà o l’uniformat. La delegada del Govern, Gloria Calero, i els màxims responsables del Govern valencià, ¿a quin costat de la ratlla que separa els demòcrates dels feixistes se situen? ¿Miraran cap a un altre cantó i xiularan una vegada més? ¿I la Llei de Memòria Històrica del Govern de Madrid, continuarà sent paper mullat? ¿Canviarà alguna cosa tenir el govern més progressista de la història o el feixisme continuarà creixent a l’ombra plàcida de l'Estat (o dels estats dins l'Estat), la misèria moral i la incultura? ◥ —— Publicat a Nosaltres La Veu 13-XI2020. Barcella — 13


Reptes de l’Administració Pública

Mònica Torres

J OSEP A N TO NI S A N TO N J A C A S T EL LÓ

Palau de la Generalitat Valenciana.

En una vesprada d’hivern, quan el fred es deixa sentir de valent i la covid-19 ens ho permet, al voltant d’una conversabarcella un manifesta: «Sóc funcionari de l’Administració Pública, enginyer informàtic i noves tecnologies, amb experiència en la gestió pública. Dia a dia es constata la meua perplexitat davant la falta d’eficàcia dels sistemes operatius en general: Generalitat, Diputació i ens locals-Ajuntaments. Tots ells sumits en una descoordinació, fan que cada entitat vaja per el seu conte, quan la finalitat és la mateixa, donar servei al ciutadà, que és el qui ens paga» —matisa—. «Hi ha inèrcies, resistents al canvi, un munt de drets corporatius molt arrelats i alguns altres elements estructurals els quals fan una llarga llista d’ineficàcia i desmotivació del servei públic. I ningú no fa, ni diu res per solucionar-ho.» Segueix el seu relat. «Pot ser ara és el moment. Els pressupostos de l’Estat espanyol han estat aprovats. Molts són els diners procedents de la Unió Europea que vindran a les arques de l’Estat per a ser gestionats, amb la fi de recuperar els teixits econòmics i socials i transformar el model, cap a altre d’àmbit més ecològic i verd, més digital, més elàstic. Ara, la qüestió és, serà capaç l’Administració Central, Autonòmica i Local de gestionar el volum d’activitat que es generarà?» Barcella — 14

En els últims catorze anys, el País Valencià ha rebut 2.500 milions d’euros de fons de Brussel·les i sols ha pogut executar-ne el 35% per falta d’agilitat administrativa. En els propers tres anys la quantitat a rebre serà al voltant de 14.000 milions d’euros, el 10% dels fons europeus assignats a Espanya per Europa; dades del diari Levante, 29 de novembre de 2020. Davant d’aquestes afirmacions, puntualitzava l’informàtic: «El repte és ambiciós per a l’Administració, cal rebutjar els

«Caldrà tota una autèntica revolució en la formació dels treballadors públics.» colls d’ampolla produïts per la burocràcia, agilitar la gestió d’expedients, reduir terminis, fer corredors d’alta velocitat, fins arribar al cinc dies en la tramitació de qualsevol expedient administratiu; aquest és el repte que el president Sánchez anomena Administració del segle XXI. La societat demanda, necessita persones versades en Tecnologies Habilitadores Clau (KET, en anglés), la cinquena revolució industrial, com és la intel·ligència artificial, la computació, la cibersegure-

tat, les nanotecnologies, tot això val diners, és clar. Ara és el moment, aprofitant la conjuntura, si no canviar, almenys modificar algunes de les estructures administratives. L’Administració no pot seguir amb un arcaic procediment funcionarial d’oposicions, en què es demana saber-se la Constitució de memòria i recitar un centenar de temes de Dret Administratiu. Caldrà tota una autèntica revolució en la formació dels treballadors públics amb el propòsit d’ajustar-los i prepararlos davant les noves necessitats del present, com bé diu Víctor Almonacid, per mitjà de les habilitats toves (soft skill), és pot aprofundir en un gran canvi cultural i fer del servidor públic, el paradigma de la seua grandesa, ètica, integritat, vocació, responsabilitat i valors, com la noblesa, qualitat humana, bondat, empatia, comprensió, humilitat els quals són consubstancials al bon administrador públic, fi de fer una Administració més àgil i eficaç al servei del ciutadà.» Amb aquesta argumentació de gent que sap de què va la cosa. No puc més que fer unes lletres de divulgació i posar en coneixement una qüestió que ens preocupa i ens ocupa –l’Administració Pública—, com ara és buscar iniciatives, idees, opinions per a tirar endavant aquest nou repte, fer un país més eficaç, més tolerant i solidari envers el món. ◥ Febrer 2021


Barchel: repoblar no és cap delicte CO L·L EC T I U D E B A RC HEL

seues propietats»: cases de ferramentes que quan arribàrem es trobaven en estat de ruïna, algunes sense porta. Malgrat que coneixien ells la nostra presència i

«Estem contra la despoblació rural, volem quedar-nos-hi.» les intencions des d’un primer moment, i haver-nos donat un consentiment de paraula, ara volen tirar-nos del lloc i posar fi al projecte. Hem hagut d’entrar en una batalla judicial que ens ha paralitzat i està impedint-nos créixer; a cada pas que fem

Arxiu Barchel 2020

Barchel és un col·lectiu format per tretze persones i una bebé. Fa quasi set anys vinguérem al llogaret de Barchel (Xelva, els Serrans), amb el projecte de repoblar un grup de cases i edificacions que es trobaven en estat de ruïna i abandonades des de fa prop de cinquanta anys. Volem dur a terme una vida alternativa a la que ens aboca el sistema capitalista: consumisme feroç, individualisme i depredació dels recursos del planeta. Arribàrem carregades d’esperances de viure de manera coherent amb els nostres principis, desitjoses de fer realitat allò que tan sovint havíem considerat una utopia, i ací seguim, set anys més tard. Han sigut molts els canvis que hem fet en les nostres vides després del trasllat d’un entorn urbà a un de rural. Tractem de caminar juntes cap a uns principis d'autogestió (alimentària, grupal, energètica, econòmica) i desenvolupar una vida ecològica i sostenible per mitjà de la regeneració de l'entorn. Ens organitzem des de l'horitzontalitat i l’assemblearisme, a través de la convivència comunitària, i tractant de prioritzar les cures. Amb la nostra permanència ací afavorim la repoblació del món rural i la recuperació de sabers i tradicions, alhora que s’enforteix el teixit social de la comarca. Il·lusiona especialment que Barchel arribe a ser un espai d’alternatives de vida en el món rural: que signifique la creació d’un precedent per a altres persones. Les activitats quotidianes són: el manteniment de l'hort, la cura dels animals que ens acompanyen, posar en valor patrimonial antigues restes, participació en activitats i festes de la rodalia, exercir la presa de decisions pel diàleg i el consens, distribució de les tasques diàries de manteniment, adopció de l’energia solar, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte humà i el respecte a l'entorn natural. ¿Què ens està passant? Des de fa uns dos anys, una part dels propietaris actuals (hereus dels pobladors) decidiren denunciar-nos per l’okupació d’algunes de «les Febrer 2021

Concentració de suport davant del TSJ a València.

ens metrallen amb denúncies i legalismes inquietants que tot just contribuiran perquè tot allò que estava abandonat continue abandonat, i morint. Ara com ara estem a l’espera que en qualsevol moment vinguen a desallotjar-nos d'una de les cases, on emmagatzemem mobles i materials de construc-

ció. Ens reclamen el pagament de d’una multa per un suposat delicte d’okupació a quatre de les integrants del col·lectiu, més una altra multa per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per l'ús de l'aigua per al reg de l'horta. Estem segures que apareixeran més sancions i obstacles, no ens ho posaran fàcil. ¿Què és el que denunciem i què necessitem? A hores d’ara no ens deixen més opcions que denunciar públicament el que està passant. El cas és que unes persones que es fan dir «propietàries» i han abandonat les seues «possessions» impedeixen que altres persones les recuperen, la qual cosa aboca els entorns rurals a l'extinció. És per això que denunciem el poder de la propietat privada abandonada, denunciem el sistema judicial que el protegeix i el perpetua, i denunciem les dificultats davant les alternatives de vida que mostren exemples d'altres maneres de viure. Així mateix, reivindiquem la nostra legitimitat per a continuar a Barchel, que se'ns reconega el dret a viure allí i que se'ns permeta arrelar-nos. Estem contra la despoblació rural, volem quedar-nos-hi i lluitarem per un Barchel habitable! Hem informant per les xarxes socials de tot el que està passant. També acceptem donacions per a fer front a la batalla judicial en què ens trobem. Necessitem suport perquè es conega tot el que passa a Barchel i que hi dugueu activitats (cafetes, xarrades, taules redones, concerts, tallers, etc.) a fi que ressone aquesta causa i que se n'assabente el món sencer que no estem soles. Per últim, cal que estigueu atentes a la nostra crida, ja que, quan arribe el moment del desallotjament amb què amenacen, avisarem perquè acudiu a demostrar al sistema que l'alegria i les ganes de protestar contra la destrucció d'un món diferent no cessaran. A hores d’ara podem albergar poques persones al poble, però farem dies de portes obertes perquè es conega millor Barchel. ◥ Barcella — 15


Vicent Marco Miranda: valencianisme i República Un dels personatges valencians importants de la primera meitat del segle passat fou, sens dubte, Vicent Marco Miranda. Un periodista nascut a Castelló que a partir de 1911 saltà a la política per a ser regidor blasquista a l'Ajuntament de València i alcalde provisional, el primer alcalde republicà, tot i que efímer del Cap i Casal amb l’arribada de la Segona República Espanyola. Vicent Marco i Miranda aspirava a practicar un valencianisme que servira per a transformar socialment el País Valencià, revalencianitzar-lo culturalment i lingüísticament i tornar-lo a connectar amb la resta de territoris amb què compartim la cultura catalana. Així les coses, Marco evolucionà del blasquisme al valencianisme atés que no compartia la deriva dretana que adquiria el seu partit. L’any 1934 es separà del blasquisme per a fundar Esquerra Valenciana, un partit republicà i d’esquerres que aspirava a tenir una influencia similar a la que gaudia el partit de Lluís Companys al Principat i s’integrà com a Diputat d’aquesta nova formació dins del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya. Marco va ser un dels impulsors del valencianisme republicà i progressista, que fou l'embrió del valencianisme modern teoritzat per Joan Fuster a partir dels anys seixanta. Amb tot, l'arribada de la llarga nit del franquisme esborrarà aquest projecte i Marco és veurà obligat a passar la resta de la seua existència vivint en la clandestinitat després d’haver refusat exiliarse. La nit del 23 de desembre de 1946 mor i la família aconsegueix els permisos per a soterrar-lo al cementeri civil. A l’acomiadament familiar del fèretre s’uneix una massa anònima de republicans i amics represaliats sota la vigilància de policies de paisà. Les autoritats acabaren dissolent la comitiva per considerar que estava convertint-se en una manifestació: la primera manifestació antifranquista a València des de la fi de la Guerra Civil. Amb l’objectiu de reivindicar aquest líder valencianista, Esquerra Valenciana i Esquerra Republicana del País Valencià, li reten homenatge cada any en l’aniversari del seu traspàs. ◥ —— * membre d'Esquerra Republicana del País Valencià d'Alcoi Barcella — 16

Arxiu Marco Miranda

S A LVA D O R L L IN A R E S I Q U IL E S *

Vicent Marco Miranda com a alcalde de València.

Febrer 2021


Després de Trump J OSEP M A R T ÍNE Z

Així, ¿no podrien qualificar-nos d’agosarats si som partidaris de defensar l’engany i la manipulació informativa, si més no, com un aspecte socialment perenne? Però, ¿i biològic? En La vida contada por un sapiens a un neandertal, de Juan José Millás i Juan Luís Arsuaga se’n recull una

elindependiente.com

L’escriptor i humorista Mark Twain deia que la història no es repeteix, però rima. Vivim en temps de crisi, de canvi. Molts la passen com una època atziaga. Pocs l’emprenen com un període d’oportunitats. Potser açò últim no rima en forma, però almenys s’acosta a fer-ho en contingut. Ara caldria posar l’accent en un dels ingredients ineludibles al si del segle XXI: les notícies falses, les fake news. Però cal recordar que la transmissió de falsedats no és exclusiva dels nostres dies. Fa unes setmanes s’estrenava un programa de divulgació històrica en La 2, El condensador de fluzo. El tema central va tractar els primers casos històrics. Hi comentaven el de la suposada victòria del faraó Ramsés II contra els hitites en la batalla de Qadesh (segle XIII aC). El cert és, però, que l’enfrontament va quedar en taules. Amb tot, el mandatari va pregonar el resultat com una victòria que legitimava el seu poder sobre la resta. Si avancem més i ens fixem en els fundadors de l’Estat i tants altres aspectes sense els quals no seríem com som, els romans no es quedaven curts quant a populisme i manipulació. Ho explica bé l’arqueòleg Néstor F. Marqués en Fake news de la antigua Roma. Engaños, propaganda y mentiras de hace 2000 años. Un dels paradigmes que utilitza per a referir-se a la condemna de la memòria és la de Neró. Qui n’estiga al cas tindrà en la ment la imatge d’un emperador narcisista i piròman. L’arqueòleg mostra que, almenys en açò últim, estem equivocats. Quan es va produir el famós incendi de Roma l’any 64 dC, el cert és que Neró no era a la capital. Sí que ho eren, d’altra, els enemics polítics, que s’encarregaren de difondre la intencionalitat del foc i de crear la imatge d’un princeps boig que tocava la lira mentre veia el seu poble encés en flames. Febrer 2021

Manifestació dels partidaris de Donald Trump.

situació particular; s’hi parla de la teoria de la ment com la capacitat d’imaginar allò que pensa l’altre, es tracta de l’engany, que sorgeix a l’edat de tres anys. Amb una dinàmica senzilla duta a terme en una aula de parvulari, l’antropò-

«Trump n’és la conseqüència, no la causa.» leg demostra que les criatures de tres anys ja són capaços de posar la seua ment en mode empàtic per a fer la punyeta. El 6 de gener passat vam ser testimonis de com un dels símbols de la democràcia nord-americana era assaltat per una turba exaltada i, si se’m permet, pintoresca. El que semblava una fake news era una realitat tangible. Allò que es difamava i es difonia digitalment repercutia en «l’espai» mundà i, com a conseqüència, deixava víctimes mortals, desenes de ferits

i la salut democràtica d’un país en estat catalític. Sens dubte, era el resultat d’una manera de fer política i entendre la societat, el baluard de la qual ha estat Donald Trump. El republicà, vanitós creador de les «veritats alternatives» per a banalitzar mentides i desinformació, ha estat l’espurna que ha calat foc a determinats corrents polítics i ideològics que qüestionen drets humans bàsics. El racisme, la misogínia, el classisme o el negacionisme climàtic i científic han dut a l’articulació premeditada d’un melting pot excloent i sustentat per l’odi, la manipulació i les falsedats informatives. Amb tot, no ens equivoquem, Trump n'és la conseqüència, no la causa. El personatge mediàtic no és sinó un símptoma d’unes societats occidentals desorientades i mancades d’un horitzó de millora. Ho deia l’historiador Yuval Harari: «El segle XXI serà la centúria dels avanços tecnològics i dels retrocessos socials». El vertiginós ritme de l’actualitat ens porta per una senda alienable i aïlladora. No som capaços de discernir entre allò important i allò imprescindible i molt sovint aquest fet provoca que la gent es quede allunyada del raonament i en canvi acostada al grup més xenòfob i reaccionari. A hores d’ara hi ha dues pandèmies i la lluita contra elles ha de ser conjunta. Si no anem amb cura, la covid-19 i la desinformació poden ser com el quadre de Goya: Saturn pot acabar per devorar el seu fill, i potser que trobem com tot allò que se’ns conta pot estar sota la pell d’un colós que ho arrasa tot. Per sort, la ciència està del nostre costat. Per això coneixem bé les intencions de Ramsés II en la batalla de Qadesh, el paper de l’injuriat de Neró i el procés neurològic per a fer la punyeta. Així que, davant de qualsevol pandèmia, ciència i més ciència! ◥ Barcella — 17


La Generalitat no elabora plans de millora de la qualitat de l'aire a les nostres comarques CO L L A ECO LO G I S TA L A C A R R A S C A

Ecologistes en Acció 2021

pecialment a l'estiu, sobre la funció pulcontaminants: els compostos orgànics voEcologistes en Acció del País Valencià, monar, inflamació dels pulmons, permealàtils i els òxids de nitrogen, procedents organització de la qual forma part la bilitat pulmonar, símptomes respiratoris, del trànsit i la indústria. La reacció d'estes Colla Ecologista La Carrasca d'Alcoi, major ús de medicaments, morbiditat i substàncies químiques precursores provoha presentat davant del Tribunal Supemortalitat. Diversos estudis rior de Justícia valencià una europeus han revelat que demanda contra la Genela mortalitat diària augralitat pels incompliments menta amb l'augment de reiterats dels valors objectiu l'exposició a l'ozó.» de contaminació per ozó Però l'ozó no només troposfèric. La legislació afecta la salut humana, sinó obliga a complir estos vaque també afecta greument lors des de l'1 de gener de la vegetació, tant els cultius 2010 i, si s'incompleixen, com els boscos. Els nivells a elaborar i aplicar plans alts d'ozó poden provocar de millora de la qualitat de una reducció del rendiment l'aire. dels cultius agrícoles, la disEl fet és que els valors minució del creixement dels objectiu de contaminació boscos i la pèrdua de biodiper ozó s'han sobrepassat versitat. L'ozó disminueix la de manera reiterada en 11 fotosíntesi i amb això també de les 18 zones i aglomeral'absorció de diòxid de carcions urbanes en què es diboni per les plantes. videix el País Valencià, però En el període de 2010 a la Generalitat, a pesar dels 2019, el valor objectiu per anys transcorreguts, encara a la protecció de la vegetano ha elaborat cap pla per ció s'ha incomplit de manea reduir esta contaminació. ra continuada tant a Alcoi Per a l'organització ecolocom a Ontinyent. Ecologista «es tracta d'una negliInfografia de la campanya de l'ozó. gistes en Acció lamenta gència que posa en perill la que la Generalitat no haja atés les seues ca la formació d'ozó per efecte de la rasalut dels 2,1 milions de valencians que sol·licituds i que s'haja limitat a anundiació solar. Per això és a la primavera i a viuen en les zones afectades». ciar que té la intenció d'encarregar una l'estiu quan les concentracions d'ozó són Per això, Ecologistes en Acció demainvestigació sobre l'ozó, sense concretar més altes. na en el recurs presentat que la sentència cap calendari. «Cal actuar ja i sense exSegons l'Agència Europea de Medi condemne el govern valencià a adoptar cuses. Són imprescindibles mesures conAmbient (AEMA), la contaminació per de manera urgent els plans de millora de cretes, programades i pressupostades. La ozó va provocar 1.800 morts prematures la qualitat de l'aire que la legislació exireducció dràstica de geix. les emissions de prePel que fa a la zona cursors de l'ozó deriBètica-Serpis (àrea 2010- 2011- 2012- 2013- 2014- 2015- 2016- 2017- 2018Estació vada de les mesures interior), que inclou 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 de confinament per Alcoi i Ontinyent, seAlcoi X X X la pandèmia de la cogons les dades oficials vid-19 demostra que de la Xarxa ValenOntinyent X X X X X X X hi ha un marge imciana de Vigilància i Fig. 1: (X) triennis en què s'ha superat el valor objectiu per a la protecció de la salut portant per a millorar Control de la Contala qualitat de l'aire minació Atmosfèrica, amb mesures locals.» a l'Estat espanyol durant l'any 2018. Seen l'última dècada el valor objectiu per a «El recurs judicial contra la Generagons la mateixa Agència: «L'excés d'ozó la protecció de la salut s'ha incomplit en litat pretén preservar la integritat física en l'aire té un efecte pronunciat en la quasi tots els períodes (Fig. 1, el càlcul es de les persones, evitar morts prematures salut humana. Pot causar problemes resfa a partir de la mitjana de 3 anys consei, en definitiva, actuar a favor de la propiratoris, provocar asma, reduir la funció cutius). tecció de la salut i del medi ambient. Per pulmonar i causar malalties pulmonars. L'ozó troposfèric es troba en les capes això seria una molt bona notícia que el Estudis a curt termini mostren que les més baixes de l'atmosfera. És un contaTribunal Superior de Justícia estimara la concentracions actuals d'ozó a Europa minant secundari, ja que no s'emet direcnostra demanda.» ◥ tenen efectes adversos per a la salut, estament sinó que es forma a partir d'altres Barcella — 18

Febrer 2021


El far del cap de l’Horta, un patrimoni a protegir PL ATA F O R M A S A LV EM EL FA R D EL C A P D E L’ H O R TA

d’ells, s’hi ha oposat hui dia, ni amb el seu vot ni amb el seu compromís, a la concessió a l’empresa Forty, SL, gestora d’una vintena d’establiments i, a més, amb antecedents de destrucció de patrimoni en un restaurant ubicat prop del

«La Subdelegació del Govern, la Diputació i l’Ajuntament d’Alacant són interpel·lats per fer un canvi de rumb.» cap de l’Horta. L’APA és una institució amb una història infestada de corrupteles i actuacions imprudents en contra dels interessos de la ciutadania, com mostra el cas dels granels del port i la concessió per a instal·lar macrodipòsits de combustible, reivindicació veïnal que està ja en mans de la Justícia, per una gestió que no siga perillosa per al veïnat. Ara, davant l’adjudicació a Forty, SL, diversos col·lectius ecologistes van presentar 152 escrits d’al·legacions contra

Elías Gomis

El far del cap de l’Horta encara funciona. Ja no hi viu ningú, però encara hi ha qui en té cura. Per a qualsevol que conega la comarca sap el valor que té tot el cap de l’Horta, com un pulmó de la zona. És una microreserva de flora en una de les seues cales, la de Cantalars, amb praderes de posidònia oceànica i fons rocosos de gran qualitat ambiental que estan inclosos en la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d’Importància Comunitària. Així mateix, el sòl del cap de l’Horta és considerat Sòl Forestal Estratègic, un altre motiu perquè es defense una gestió coherent d’aquest paratge amb gran valor ecològic i de patrimoni per a tota la població que viu Alacant. No és cap sorpresa que les institucions que governen no es mouen per aquests interessos, com ara és el cas. L’Autoritat Portuària d’Alacant (APA), l’organisme que en gestiona el far i les instal·lacions, va concedir el juny de l’any passat l’explotació de les instal·lacions del Far (per quinze anys!) a una empresa de restauració per a fer un restaurant de luxe, amb uns informes per part de l’empresa adjudicatària on hi havia errors sobre els estudis d’impacte ambiental del restaurant per tot arreu, on quedava claríssim que protegir l’entorn natural on s’ubicaria el restaurant, no era, ni de bon tros, cap de les seues prioritats. L'alcalde d’Alacant, Luis Barcala, en un vídeo promocional parlava d’aquest «meravellós» projecte, donant-lo per fet i obviant tota la manca d’informes i estudis d’impacte ambiental que l’empresa no havia dut a terme. Una vergonya i una prepotència que des de la Plataforma no s’oblida. Cal recordar que al Consell d’Administració de l’APA estan representats l’Ajuntament d’Alacant, la Generalitat Valenciana i el Govern de l’Estat espanyol, i que cap Febrer 2021

Far i Cap de l'Horta.

aquesta, els quals van ser desestimats per part de l’APA. A partir d’ací va aparéixer la resposta ciutadana de la Plataforma Salvem el Far del Cap de l’Horta, formada per més de cinquanta organitzacions i grups socials, que ara com ara segueix activa per la reivindicació d’un ús públic i

cultural del far, una gestió pública com a centre d’interpretació de flora i fauna, a fi de posar en valor el seu patrimoni natural i arquitectònic. La Plataforma ha fet una campanya per a presentar recursos de reposició davant l’APA, i va sol·licitar reunions amb les institucions que podien interposar-s’hi com a possibles gestors del centre d’interpretació reivindicat. La Subdelegació del Govern, la Diputació i l’Ajuntament d’Alacant són interpel·lats per fer un canvi de rumb a l’explotació comercial del far i, encara que la Diputació ha mostrat interés, la realitat és que la resta no ha fet cap pas en ferm per a paralitzar la concessió de l’APA a Forty, SL. Els 170 recursos de reposició van ser desestimats, i en les últimes setmanes, un col·lectiu de la Plataforma ha presentat un altre recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de la CV on es defensa que el territori on del far i les seues instal·lacions es troben dins del Pla d’Acció Territorial Forestal de la CV, i es recorda que aquest territori està protegit per afeccions al domini marítim público-terrestre. A banda d’això, l’obtenció de totes les llicències necessàries per a obrir el restaurant seran controlades per la plataforma i, més endavant, si es dóna el cas, també seran requerides i qüestionades legalment. Ben bé sabem que és una lluita llarga, però tenim el clar convenciment que el cap de l’Horta i el seu far és un patrimoni d’Alacant que cal defensar i protegir, i per això apostem per un canvi de model on l’ecologia i la defensa del territori siga un pilar de les actuacions governamentals valencianes. No volem ser còmplices d’una ciutat basada solament en el turisme depredador i en la destrucció del territori, l’alternativa és defensar-lo davant dels interessos privatius. ◥ Barcella — 19


Gestió postincendi de la Replana: la visió d’un poble A D EL IN A G R AC I À B EL LO D, DAV ID TO R TOS A PA R R A i J OSEP MI Q U EL CO N C A A LO NS O

terrenys propietat de la Generalitat extreia sospitosament una gran quantitat de llenya cremada sense respectar el plec de condicions, els espais protegits i les espècies d’alt valor ecològic. Tampoc no van respectar els llocs cremats, que són molt

«A tots ens unia la lluita per preservar el patrimoni natural de Beneixama.» més sensibles, destrossant un sòl molt fràgil amb les grosses i pesants maquinàries seues. Mesos després, amb les pluges torrencials es va comprovar que aquella agressió soferta ocasionà una gran perduda de sòl que acabà cobrint els carrers del poble de fang i cendra. Després de la reunió del 7 d’octubre molts veïns del poble ens organitzàrem per a crear una nova eina de treball, una plataforma que rebia el nom de ReplanaRest. Dins d’aquesta no sols van participar persones, sinó que també s’hi uni-

ren associacions locals i veïnes: Grup de Danses, Associació de Patchwork, Club Deportiu Tribici, Grup Montanya Beneixama, AMPA Beneixama, Moto Club i la Colla el Reclot. A tots ens unia la lluita per preservar el patrimoni natural de Beneixama. La primera acció de la Plataforma fou organitzar una xerrada a càrrec de Ferran Gandia amb el suggeridor títol de «Com aconseguir un tapet verd i no acabar xirivia». El conferenciant és un membre de la Colla Ecologista l’Arrel, d’Ontinyent, la qual té una experiència de més de trenta anys lluitant per la recuperació i protecció del bosc autòcton mediterrani. La seua experiència ens obrí els ulls i ens donà els indicis del que passaria. I ara, amb el pas del temps, veiem que no s’equivocà. Dues setmanes després rebérem la visita inesperada d’Artemi Cerdà, professor de geografia de la Universitat de València, que a hores d’ara continua sent un dels nostres experts assessors. Ell ens va acabar d’obrir el ulls i ens va encoratjar perquè continuàrem endavant. A final d’octubre els treballs a la serra no havien canviat i cada vegada eren més

Adelina Gracià 2020

El perquè de la Plataforma. El major incendi forestal del País Valencià del 2019 tingué lloc al terme municipal de Beneixama el dia 15 de juliol, a la serra de la Replana, aquest incendi arrasà 862 hectàrees de bosc. A partir d’aquest fet, diversos esdeveniments ens dugueren a un nombrós grup de persones a organitzar-nos per tractar de salvar i col·laborar en la restauració de la nostra serra. A l’octubre se celebrà a Beneixama la Fireta Xe que Bo! Així que aprofitant aquest esdeveniment es feu una primera assemblea de persones preocupades per la serra a la plaça de l’Ajuntament de Beneixama. La reunió fou motivada perquè els treballs que diversos veïns observaren no s’ajustaven al projecte que setmanes abans ens havien presentat les autoritats en les reunions informatives i en la taula de concertació. Conversant ens adonàrem que l’incendi encara no s’havia apagat i que calia protegir la serra de la Solana de possibles especulacions alhora que començaven a sorgir les iniciatives que podíem dur a terme en el futur. Durant aquell temps havíem observat com l’empresa adjudicatària en els

Dia de l'arbre.

Barcella — 20

Febrer 2021


posteriors. Per últim, Andrea Parra (artista local) elaborà un poemari il·lustrat en el qual expressava la seua vivència en l’incendi, i destinà un important percentatge dels beneficis al nostre projecte. En el moment de crear el calendari d’actuacions per al voluntariat es contemplaren diverses opcions prioritàries,

Amparo Ferrero 2019

agressius perquè sembla que no seguien criteris mediambientals, per la qual cosa forçàrem una reunió amb el cap d’obra. En la trobada va quedar de manifest la diferència de criteris entre l’Administració, que veia la serra com un negoci, i els habitants, que la veiem com un tresor natural a recuperar. L’Administració es trobà davant d’una ferma oposició veïnal que no esperaven, però malauradament encara no canviaren els criteris d’actuació. Desenvolupament de la Plataforma. Atesa l’envergadura que prenia la Plataforma, amb més d’un centenar de membres junt amb les associacions col·laboradores, començàrem a organitzarnos en grups de treball especialitzats en matèries específiques. Així mateix, decidírem posar en coneixement de tothom les nostres reivindicacions i aconseguírem que poc temps després diversos mitjans de comunicació es posaren en contacte amb nosaltres. A partir del novembre apareguérem en la premsa escrita i en diversos mitjans audiovisuals, i fou llavors quan l’Administració començà a tindre en compte les nostres peticions. Finalment, fruit d’aquest treball i coordinats amb la Regidoria de Medi Ambient i la Generalitat Valenciana, es pogué elaborar un document tècnic de base que ha servit per a canviar els criteris d’actuació a la zona de la Replana afectada per l’incendi. Els treballs tècnics elaborats, l’aparició en els mitjans de comunicació i la difusió a través de les xarxes socials de tot el que estàvem fent va provocar que nombroses associacions, centres educatius, empreses i particulars es posaren en contacte amb nosaltres per a ajudar-nos en el que fóra necessari, ja fóra amb la donació de diners o materials, o de forma activa, ajudant amb els voluntariats organitzats per la plataforma. Per a dur a terme les primeres accions a la muntanya calia aconseguir diners ja que no teníem cap font de finançament. La primera activitat fou una trobada lúdico-esportiva celebrada el 28 de desembre que ajuntà al voltant de tres-centes persones. L’alta participació de veïnat beneixamut i de personal de les comarques veïnes ens donà forces i ànims per a continuar endavant. Els diners recaptats el Nadal solidari 2019 també foren cedits a la Plataforma per a dur a terme els voluntariats Febrer 2021

Voluntariat en el sender del Blanquinal.

com ara la protecció del sòl per a evitar l’erosió i la recuperació dels senders. Aquestes accions s’intentaren fer el més ràpid possible per a evitar grans perjudicis en les pluges estacionals, encara que no arribàrem a temps de fer tot el que desitjàvem. La zona cremada es convertí en un laboratori d’experimentació per a

«Un dels projectes més ambiciosos és la creació de nuclis de dispersió.» la Universitat de València i la Universitat Miguel Hernández gràcies a la realització d’una tècnica anomenada encoixinat (mulching en anglés), que consisteix a escampar palla pel sòl amb la finalitat d’evitar l’erosió i afavorir la germinació natural de la llavor. Gràcies a una telefonada certera aconseguirem quasi deu tones de palla de l’Albufera de València per a dur a terme aquesta important acció. Un altre dels projectes que encetàrem per creure en la seua utilitat i emergència fou promoure l’educació mediambiental a tota la població, però especialment als més joves, que a la fi seran els que gaudiran de la recuperació de la serra. Dins d’aquest apartat, duguérem a terme la celebració del Dia de l’Arbre entre el 31 de desembre i l’1 de febrer amb els alum-

nes del C.P. Divina Aurora, on es va efectuar una activitat de restauració del sol i la plantació simbòlica i commemorativa d’espècies autòctones, plantes de les quals encara ara com ara tenen cura els xiquets i les xiquetes. També treballàrem la consciència mediambiental amb els més menuts de Beneixama, junt amb l’AMPA s’organitzà la plantació de llavors autòctones que han germinat al planter cedit per Càritas, ubicat al pati de la Fundació Elena Santonja. Una mirada posada en el futur. Malauradament totes les activitats que havíem mamprés es veieren truncades per la irrupció de la pandèmia ocasionada per la covid-19. Algunes de les activitats que haguérem de cancel·lar foren: un voluntariat amb la participació de l’alumnat dels Salesians de Villena; una jornada formativa d’usos tradicionals de la serra amb l’Associació Pedra i Calç; un voluntariat amb la col·laboració de Riesma a fi d’acabar d’utilitzar les últimes tones de la palla de l’Albufera; entre moltes altres activitats que intentarem reprendre en els pròxims mesos amb la nova normalitat. Un dels projectes més ambiciosos pensat a llarg termini, il·lusionant i important, és la creació de nuclis de dispersió. Es tracta de buscar zones idònies on es reuneixen una sèrie de condicions òptimes per a replantar especies autòctones amb la finalitat d’afavorir la regeneració de l’ecosistema mitjançant la dispersió natural de la seua llavor i combatre el monocultiu del pi. El planter posat en marxa és la base del projecte, ja que les llavors germinades serviran per a dur a terme els primers nuclis de dispersió durant aquesta tardor, pel fet que hem représ el calendari de voluntariats mensuals. Així ha sigut la creació i consolidació d’aquest nodrit grup de persones amb diverses inquietuds, des de les artístiques fins a les tècniques, amb una única finalitat: recuperar la Serra de la Replana i aconseguir millorar-la; així que hem de veure l’incendi com una oportunitat per a implementar un ecosistema mediterrani madur assimilable al carrascar de la Font Roja d’Alcoi. Per tot això, convidem a tothom a participar en les activitats proposades per ReplanaRest i que aporte cadascú el seu granet d’arena. Visiteu les nostres xarxes socials.. ◥ Barcella — 21


La pedrera de la Canyada: un projecte inviable na, aquests sòls estan inclosos en la InL’empresa Cemex España ha presentat fraestructura Verda de la Canyada, cal un projecte per a promoure l’ampliació protegir-los i per tant no deuen incloure’s d’una pedrera abandonada a la serra en un projecte miner, que arrasarà amb dels Porgaters, apèndix de la serra de tota la vegetació i destruirà l’hàbitat de la Sant Cristòfol, en terme de la Canyada flora i la fauna. (l’Alcoià), en la capçalera del riu VinaloL’estudi de les alternatives que conté pó, la qual podrà arribar a una superfície l’Estudi d’Impacte Ambiental és molt dede més de 50 hectàrees. Es tracta d’un fectuós, vist que les alternatives estudiaterreny format per sòl forestal estratègic des no són viables tampoc: una pedrera amb vegetació arbòria madura, declarat abandonada pròxima, a Villena, allunaixí pel Pla d’Acció Territorial de la CV yada de Bunyol igualment, la qual amb (Patfor) i l’Inventari Forestal Nacional. La una ampliació comportaria l’ocupació de intenció de Cemex és extraure un total sol no urbanitzable protegits. Tampoc no de 22,36 milions de tones de roques calestudia l’impacte sobre el canvi climàtic càries i dolomies (prop de nou milions de que comportarà el transport per carretemetres cúbics), destinades a la fàbrica de ra de més de 1.000 tones diàries de calciment de Bunyol, durant un termini de cària i dolomia a Bunyol durant 90 anys, 90 anys, la qual cosa és inviable ambienni la contaminació difosa que generarà talment parlant, i sense trellat, tenint en aquesta explotació als bancals de cultiu compte també que la distància per carreque rodegen la pedrera, que veurien omtera entre la Canyada i Bunyol es de 150 plir-se de pols els kilòmetres. cultius. La pedrera També cal afeinicial, amb una gir, que és públic i ampliació menotori que Cemex nor de 26 hecEspaña té la intàrees, va rebre tenció de tancar el una Declaració forn de clinker gris d’Impacte Am(el forn de ciment biental (DIA) favo«més gran del rable de l’autoritat món») de Bunyol i ambiental l’any té el vistiplau de la 1994, amb uns Comissió Naciocondicionants que nal del Mercat i la incloïen l’execució Competència per d’un Projecte de a vendre la línia Restauració alde ciment blanc a hora que s’estava la cimentera turexplotant el recurs ca Çimsa, la qual i la disminució de es posicionaria l’altura dels bancs. en una situació Aquella declaraFàbrica de ciment de Cemex a Bunyol. privilegiada en el ció d’impacte ammercat d’aquest biental no detectà tipus de ciment a la península ibèrica. En en les proximitats la presència d’un jacidefinitiva, és tracta d’un projecte inviable ment arqueològic de l’Edat del Bronze i innecessari al qual Ecologistes en Acció (Cerro de los Purgaticos-Lloma dels Porha presentat les oportunes al·legacions en gaters) descobert i excavat el 1993, el qual temps i forma. En aquestes al·legacions quedà afectat per l’explotació minera. demanem que l’autoritat ambiental dicAra, vint-i-cinc anys després, sense comte una Declaració d’Impacte Ambienplir amb aquells condicionants, Cemex tal desfavorable i que, per tant, aquesta pretén ampliar la superfície d’explotació autoritat pertinent, el Servei Territorial de manera desmesurada, que afecta el ted’Indústria i Energia, no en siga còmplice rreny forestal estratègic ja esmentats. i no autoritze aquest projecte de destrucPer tant, i en compliment de la norció del territori. ◥ mativa ambiental i urbanística valenciaBarcella — 22

Kateine Wolkoff

ECO LO G I S T E S EN ACC I Ó

Louise Glück.

Louise Glück

Nova York, 22-4-1943 Teoria de la memòria Fa molt, molt de temps, abans de ser una artista turmentada, afligida per la nostàlgia a més d’incapaç de crear vincles duradors, molt de temps abans, d’això, jo vaig ser un governant gloriós que mantenia unit un país dividit; això em va dir l’endevina que em va llegir la mà. Grans coses, va dir, t’esperen, o potser et vénen al darrere; és difícil saber-ho del cert. I a més, va afegir, ¿quina és la diferència? Ara mateix ets una criatura que dóna la mà a una endevina. Tota la resta és hipòtesi i somni. Nit fidel i virtuosa Traducció de Núria Busquet València: Edicions del BucMagnànim, 2020 Theory of Memory Long, long ago, before I was a tormented artist, afflicted with longing yet incapable of forming durable attachments, long before this, I was a glorious ruler uniting all of a divided country —so I was told by the fortune-teller who examined my palm. Great things, she said, are ahead of you, or perhaps behind you; it is difficult to be sure. And yet, she added, what is the difference? Right now you are a child holding hands with a fortune-teller. All the rest is hypothesis and dream. Faithful and Virtuous Night, 2014 Febrer 2021


Dos llibres de l’Institut de Secundària de Villena M . E SPER A NZ A E SPLU G U E S

En el curs 2017-2018 l’lnstitut d’Educació Secundària Germans Amorós, de Villena, va celebrar el cinquantenari, un fet que han donat per a molt. Entre les activitats que es van dur a terme ens trobem la publicació d’un llibre. Ja en van fer un quan es va celebrar els vint-i-cinc anys en el qual va participar Enric Aragonés com a estudiant de Banyeres i com a professor de l'extensió en Saix del, en aquell moment, Institut de Batxillerat, després ja seria Institut d’Ensenyament Obligatori Hermanos Amorós, i en aquell escrit es resumeixen moltes de les coses que fan que l’Institut de Villena represente una fita important per als qui van estudiar allí. Durant prop de vint anys va ser l’Institut diürn dels estudiants de Banyeres de Mariola, quan encara aquesta educació secundària no era obligatòria. A Villena es podia estudiar anant cada dia en autobús, sense haver de quedar-nos interns, cosa més difícil per a les xiques. De la mateixa manera que Beneixama, el Salze, el Camp i la Canyada, Ibi, Onil i Castalla, la Font de la Figuera, La

Febrer 2021

Encina, Saix, Les Salines, La Safra, Iecla, o Almansa, un munt de pobles que obria els ulls de xics i xiques que fins aleshores, i sobretot per la seua edat, no havien eixit massa dels pobles d’origen. En el primer llibre (116 pàgs.) és una obra d’art feta pel professorat i l’alumnat, també conté fotografies, no massa, i la llistat de la plantilla docent —però sense sobrenoms— i els anys que hi van estar. El professorat d’aquells anys podia impartir música encara que fóra de ciències, literatura sent de filosofia, o filosofia sent de història, la cosa anava així. També hi consta el personal no docent (administratius, neteja, conserges), a més a més d’estadístiques i gràfics, i entre ells hi ha alguna curiositat com ara l’evolució del percentatge de xics i xiques que hi anaven, el 1978, quan el BUP duia dos anys implantat (curs 1975-76), es va produir el sorpasso de les xiques. El llibre del cinquantenari (206 pàgines) torna a donar la veu al professorat i l’alumnat, i també a polítics, com també les llistes del nom de tots el cos docent. De Banyeres de Mariola n’he trobat uns quants, però no massa: Ernesto Belda Tortosa, de francés encara que el llatí era una de les seues especialitats; Enric Aragonés Francés d’educació física; Paloma Martínez Ferre, de llengua i literatura; Maria Isabel Esplugues Megías, de dibuix i plàstica… També s’hi han tornat a incloure fotos, estadístiques, escrits. Entre altres, hi ha un article de Josep Martínez Sanchis, Joan Benesiu, «Ara me’n recorde», sobre la tornada del seu Ushuaia (la fi del món) del Passejants de l’Illa de Xàtiva o Gegants de gel, segons l'edició; hi fa un repàs a certs records i ens deixa aquesta bella idea: «El cas és que allò que s’aprén als instituts és sempre poc, si ens fixem en els continguts, i molt si ens fixem en les vivències i en les persones». Per tant, són dos llibres que donen una visió d’uns anys en què vam estudiar (i els del nostre any amb els problemes de pertànyer al primer curs en què es va impartir

el BUP amb els entrebancs de tots els començaments, falta de llibres de text, desconeixement de programacions, absència de professorat, etc.) i vam conèixer moltes altres activitats, algunes organitzades pels mateixos professors i d’altres pels alumnes com els disco-fòrums del saló d’actes la revista Comecocos; les obres de teatre representades per l’alumnat: Marat-Sade de Peter Weiss, dirigida per Restituto López Hernández, pocs anys després de les seues polèmiques representacions a Madrid i Barcelona; Noche de guerra en el Museo del Prado de Rafael Alberti l’any que es representava per primera vegada a Madrid, o Los Pelopidas amb els departaments de Llatí, Grec i Literatura; el teatre llegit; la Biblioteca que ens permetia conéixer les obres senceres de les quals sols teníem fragments en els nostres llibres de text; els intercanvis d’autobusos per a conéixer altres pobles; els viatges de ciències a la central nuclear de Cofrents; els rogles de cançons amb una guitarra; els esports que es podien practicar; aules com ara la Lia Xampo on els alumnes jugaven a escacs i dames. En definitiva, es tracta de dos llibres que guarden imatges i records, que amaguen sentiments, alegries, penes, plors, i un munt de vivències significatives molt dignes de documentar. ◥

Barcella — 23



Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.