Barcella 73

NÚMERO 73 | JUNY 2021 | ANY XXV | 2,50 € REVISTA QUADRIMESTRAL D’INFORMACIÓ GENERAL

EQUILIBRI SOLAR

7 Comunitats energètiques: la

democratització de l’energia 9 Transició justa o colonialisme interior 11 La cooperativa elèctrica de Biar 13 ENTREVISTA: Santi Gasset 15 Amb el 8 de Març, ahir, hui i demà 16 El valencià en la Llei de la Funció Pública Valenciana 17 Per principis 18 Recordant Miquel Grau 20 Comarca de l'Alcoià, sencera i en català 21 Fronts ecològics oberts als voltants de la Mariola

La proposta de construcció de grans horts solars a les comarques valencianes en forma de macroprojectes i l'oposició a aquests per una part important de la ciutadania recorden a l'oposició als parcs eòlics proposats al Pla Eòlic Valencià de 2001 per part de diverses plataformes de defensa del territori i entitats ecologistes.

Oposició que analitzada de manera superficial pot semblar una gran contradicció entre el desig de potenciar les energies renovables i no voler-ne la instal·lació a prop de casa, però que, analitzada amb detall, obre un debat molt complex sobre el com s'ha de fer aquesta transició energètica sobre la qual tant es parla i a quin preu (i qui ha de pagar aquest preu). I és que la necessitat d'implementar nous projectes d'energies renovables és innegable, però el com és el que hauria de centrar un debat en el qual ens hi juguem molt. Quan parlem d’energies renovables, i sobretot

Escorcoll

El repte energètic

d’energia solar fotovoltaica, parlem d’una energia que podria i hauria de ser sinònim de democratització energètica en contraposició al monopoli del sector elèctric actual, però la construcció d’horts solars gegantins (i amb minsa participació dels

Parc eòlic de Figueroles de Domenyo.

agents locals en molts casos) ens posa davant del model de sempre, el de les grans empreses que fan, del que hauria de ser un dret, un negoci milionari a qualsevol preu.

La producció d’energies renovables al País Valencià té encara un llarg recorregut si

volem igualar-nos a altres països i complir uns mínims objectius de descarbonització. Caldrà assumir que la construcció de nous parcs eòlics i solars és una part molt important de la solució, amb la transformació del paisatge que això representa i els impactes inevitables, però seria un bon moment per pensar quin és el model de producció que volem, de quina forma pot aquesta producció repercutir de manera positiva en el territori i analitzar amb cura la compatibilitat d’alguns dels projectes amb altres activitats econòmiques i els valors naturals del nostre entorn. Defugir de la demagògia i assumir la corresponsabilitat en la despesa energètica de la nostra societat ha de ser compatible amb l’exigència a la classe política d’un canvi en el model energètic i de producció. Estem davant d’un repte que caldrà afrontar amb intel·ligència i esperit crític i caldria, a més a més, repensar no solament el model de gestió d’un bé bàsic que a hores d’ara està en mans d’empreses privades, sinó també el model de consum tant col·lectiu com individual. ◥

S al v a dor L los à

REVISTA D’INFORMACIÓ GENERAL Número 73 – juny 2021 – any XXV Quadrimestral (febrer, juny i octubre)

Redacció: Col·lectiu Serrella.

Portada: Tere Sempere.

Foto de la portada: Tere Sempere.

Maquetació: Pep Pont.

Publicitat: Josep Martínez i Janma Conejero.

Dipòsit Legal: A. 562-1997.

Impressió: Nou Gràfic Impresores SL, Banyeres de Mariola.

Carrer Pintor Sorolla, 2 03450 Banyeres de Mariola (l’Alcoià) www. barcella.cat revista.barcella@gmail.com

Barcella — 2

Juny 2021

Viquipèdia 2014

Conselleria de Cultura GVA 2020

Les autoritats en l'acte oficial d'inauguració de la capitalitat 2021.

Estàtua d'Estellés a Burjassot.

Alcoi i Bocairent, Capitals Culturals Valencianes 2021

L’extrema dreta contra Estellés

L’anunci de la proclamació d’aquests dos municipis de la Mariola es va fer al febrer de 2020 amb la intenció de començar la seua capitalitat el mateix any. Malauradament, degut a la covid-19, la pròrroga de les activitats de les anteriors Capitals Culturals Valencianes ha posposat fins a 2021 l’agenda de Bocairent i Alcoi com a les vigents capitals de la cultura. Així, al desembre de 2020 al Palau de les Arts de València va tenir lloc, presidida pel Conseller de Cultura Vicent Marzà, la cerimònia oficial que atorgava aquest reconeixement i donava el tret d’eixida a la capitalitat de 2021. A l’acte van acudir els alcaldes de les noves capitals i de les capitals ixents. D’aquesta manera, les programacions van arrancar amb força al mes de març. Durant tot 2021 es projectaran pel·lícules guardonades en els Premis de l’Audiovisual Valencià, curtmetratges valencians, material fílmic his-

Juny 2021

tòric; teatre de carrer, com la producció pròpia Reminds i espectacles de dansa com La mort i la donzella; grups de música valencians guardonats en els Premis Carles Santos, cant d’estil, el Cor de la Generalitat, la Jove Orquestra de la Generalitat, l’Orquestra de la Comunitat Valenciana; òperes com Il tutore burlato o Isola disabitata; i exposicions com la de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat. El segell de Capitals Culturals Valencianes és un reconeixement anual creat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat l’any 2016 amb l’objectiu d’incentivar la vertebració de la cultura, que reconeix les poblacions que destaquen per fer una aposta ferma per la cultura com a instrument de cohesió social i de foment econòmic.

A partir d’enguany aquells municipis que siguen Capitals Culturals ho seran durant tot un any natural, des de gener fins a finals de desembre. ◥

El proppassat 20 de maig, l’Ajuntament de Burjassot feia públic que l’estàtua de bronze del poeta Vicent Andrés Estellés havia recuperat els llibres que l’acompanyaven i que n’havien estat arrencats fa més dos anys. És el darrer episodi de la sèrie de vandalisme i impunitat que va començar fa més de quaranta anys contra el poeta valencià més popular del segle XX com a objectiu i víctima.

L’any 2007 es va inaugurar aquesta escultura de Teresa Chàfer, que representa el poeta assegut en un banc de la plaça del seu poble, davant de l’Ajuntament i el Pati de les Sitges. Durant uns anys tot semblava tranquil, però a partir de 2010, la figura de bronze ha patit atacs periòdics. El 2010 i el 2012 li van trencar les ulleres usant explosius casolans, el 2013 i el 2014 va aparéixer coberta de pintura blava, el 2017 va ser arrancada del banc, i el gener del 2019 va perdre els llibres, i uns dies més tard va tornar a ser arrancada. En la darrera ocasió la Policia Local va identificar els culpables, que resultaren ser quatre menors. La resta d’atacs han quedat impunes. L’homenatge que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Ajuntament li van fer el 2013 va ser boicotejat per elements del GAV, els quals van ser jutjats set anys després i van quedar absolts.

Algunes coses no canvien. Els grups feixistes continuen odiant el poeta. La capacitat d’Estellés per emocionar i captivar grups tan diversos, per cohesionar els valencians al voltant de la poesia, és probablement el que més irrita. ◥ Barcella — 3

Esteve @Esteve_RR · 22 de feb.

Pep Albinyana @albinyana · 26 de feb.

Pa i roses 2021

Intersindical Solidària 2021

És que voleu cobrar 800€ per un pis de 30 m2 i que la gent no creme contenidors i les dues coses a la volta no poden ser.

Presentació de la xarxa a Alfafar.

Un dels dissenys de bossa de mà.

Xarxa Valenciana de suport a la Gira Zapatista per la Vida

Pa i roses, un projecte de roba responsable

A principi de maig una delegació de l’EZLN (Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional) va salpar rumb a Europa des d’Isla Mujeres: una travessia inversa a la que els conqueridors que van envair el continent americà van fer fa més de cinccents anys. Es preveu que arriben a la costa gallega a mitjan juny i que comencen una gira internacional per més de vint països amb l'objectiu d’intercanviar idees sobre maneres d’afrontar «la desigualtat derivada del sistema econòmic i social capitalista». Des del País Valencià, més d’una quarantena d’organitzacions, col·lectius i lluites (feministes, de defensa del territori, solidaritat internacionalista, sobirania alimentària, col·lectius migrants, antiracistes, centres socials okupats i autogestionats, etc.) han conformat ja una xarxa de suport per a rebre’ls i treballar conjuntament en una agenda d’activitats a l’entorn del gran repte que comporta la lluita per la vida. ◥

Pa i roses és el nom de la campanya de producció tèxtil social, transformadora i cooperativa impulsada per Misscomadres (Granada) i Ubeefe - Cendra Gràfica Coop V (Xàtiva). Nascuda amb l'objectiu de poder produir roba de la forma més justa i local, on absolutament tot el procés queda entre Andalusia, Catalunya i el País Valencià. La iniciativa també té la finalitat d’iniciar un Fons Social Cooperatiu per a crear un taller de reciclatge i un altre de costura a Xàtiva, ambdós amb persones en risc d’exclusió social. Amb la voluntat de mostrar tot el procés de producció de la forma més pedagògica possible i també ser totalment transparents en costos, beneficis i traçabilitat. També visibilitzar tot allò que hi ha darrere de cada peça de roba per a posar en valor tots els treballadors implicats en el procés. La campanya de micro-mecenatge ha tingut lloc entre el mesos d’abril i maig.. ◥

Acaba el ple del Consell @generalitat, el servei de comunicació envia 16 notes de premsa sobre les decisions que ha pres, i no n'hi ha ni una en valencià. O siga, 16 en castellà. El 100%.

Tots a una veu.

Miquel Ramos @Miquel_R · 5 de març.

Ataquen un mural feminista a Gandia i retiren els cartells per la igualtat de la Casa de la Cultura.

Ofensiva de l'extrema dreta contra el feminisme, encoratjada pels polítics i els mitjans que el criminalitzen.

Aleix Sarri i Camargo @aleixsarri · 18 d'abr.

El 51% dels britànics creu que Escòcia hauria de poder fer un 2n referèndum si l'SNP torna a guanyar les eleccions. Dada a contrastar amb el 49% d'espanyols que creuen que la sentència de 9 a 13 anys pels presos polítics és "justa i proporcionada".

Josep Nadal @JRNadal · 6 de maig.

Hi ha una diferència abismal entre el comiat que li ha fet la dreta madrilenya a Pablo Iglesias i el comiat que li hem fet l'esquerra valenciana a Isabel Bonig.

No sabria dir ben bé quins són els motius de l'abisme en qüestió; però tinc clar que eixim guanyant en la comparació.

Barcella — 4

Juny 2021

B arce lla

Pep Pont 2021

TIMONET ben dolç a la Generalitat Valenciana per interposar les primeres sancions de l'estat espanyol per enaltiment del feixisme. Ja era hora!

Mural per la diversitat a Banyeres de Mariola.

«La diversitat ens enriqueix, la tolerància ens uneix» Al llarg dels darrers mesos, i arran la publicació de l’esborrany de la Llei Trans de l’Estat espanyol per part del Ministeri d’Igualtat, s’ha tornat a posar damunt la taula el debat sobre els drets de les persones trans pel fet que s’han generat polèmiques al voltant de l’autodeterminació del gènere, la possibilitat de modificació del sexe en el Registre Civil per part de les persones menors d’edat i la possible «instrumentalització» d’aquesta llei per poder eludir condemnes legals. Com a resposta i amb la intenció de reivindicar el 8M (Dia Internacional de les Dones) i 31M (Dia internacional de la Visibilitat Transgènere), el col·lectiu de l’Alcoià-El Comtat de Joves PV, junt amb Mariola Violeta, Cau de Raboses, Ponts d’Igualtat i el Casal de la Joventut de Banyeres de Mariola van treballar durant el mes de març de manera conjunta per a confeccionar un mural amb el lema «La diversi-

tat ens enriqueix, la tolerància ens uneix» el qual representa la lluita pel respecte cap a totes les persones. El mural es va fer mitjançant un procés col·laboratiu on gent jove i feminista es va implicar per a defensar la igualtat i la diversitat, a més de donar suport i reivindicar els drets del col·lectiu trans, enfront de discursos que qüestionen el «dret a ser» i generen odi.

Es tracta d’una iniciativa que ha tret a relluir una gran col·laboració entre la gent d’aquestes comarques i ha demostrat que som una societat harmoniosa, respectuosa i tolerant. «El feminisme és l’eina de les dones i, en general, de tota la societat, per a combatre les desigualtats i la violència masclista. No podem concebre un feminisme que no siga interseccional; que defense els drets i les llibertats de totes les dones. Un feminisme que ha de vetlar per totes les dones, tots els dies», s’explica des del codi QR del mural. ◥

ARGELAGA contundent i punxeguda per als assassins masclistes sempre, i més encara quan en les darreres setmanes han arribat a una freqüència esfereïdora d'assassinats i maltractaments a dones i xiquets.

TIMONET a la brigada municipal

d'obrers de Banyeres per l'adequació del llavador dels Clotets.

ARGELAGA als autors dels actes vandàlics contra el patrimoni i elements urbans del parc municipal Vil·la Rosario de Banyeres.

TIMONET al projecte Eco Tronkos

per organitzar la jornada de recollida de fem al terme de Beneixama.

ARGELAGA a la Diputació d'Alacant, en mans del PP i Ciudadanos, per no voler participar en el Fons de Cooperació Autonòmic ni repartir els ajuts de la DANA. Juny 2021

Barcella — 5

Andre Pfeifer 2019

#PrimaveraMusical 2021

La Gavarnera 2021

Twenty Exchange Place a Nova York.

[Ara, 12-6-2021]

Alguns dels seus membres en l'acte d'ACPV.

La revista Barcella en l'exposició.

La Gavarnera, nou ateneu popular a Ibi

Barcella present a l’exposició #PrimaveraMusical

El passat 12 de març l’Ateneu Popular la Gavarnera feia el seu primer acte: una conferència virtual sobre la repressió franquista posterior a la Guerra Civil a Ibi. A càrrec del professor de Geografia Humana de la Universitat d’Alacant José Ramón Valero. L’esdeveniment també aprofitar per a presentar el nou ateneu.

Va ser la posada en marxa d’aquest nou espai autogestionat que vol fomentar la reflexió i el pensament crític al poble i els voltants. Disposa del local del carrer de les Ànimes núm. 1, on abans feia les seues activitat els Col·lectiu Saginosa.

On volen donar cabuda a diferents tipus d’activitats seguit la filosofia d’esperit crític i l’autogestió.

Fins ara ja s’han posicionat en contra del megaprojecte d’hort solar al terme de Castalla, han acudit a la concentració del Vint-i-cinc d’Abril a Alcoi o han defés la figura d’Enric Valor. ◥

Del 18 de març al 30 de juny té lloc a la Sala Aifos de la Universitat d’Alacant l’exposició #PrimaveraMusical. Una exposició que revisa les dues últimes dècades de la música valenciana on, a banda de la música i dels músics, es fa un recorregut per l'art gràfic, la literatura, els festivals, l'àmbit familiar, les publicacions periòdiques i el vincle amb els estudiants. Entre les revistes exposades hi ha diversos números de la revista Barcella, car la música n’és un dels temes més recurrents, arribant a ocupar diverses portades. Durant aquests mesos s’hi celebren en paral·lel diverses activitats com ara, conferències, projeccions de documentals i un trivial musical. Els dies 4, 5 i 6 de maig hi tenen lloc les Jornades #PrimaveraMusical, amb una programació completa al voltant de la música valenciana, on alguns del món de la música diuen la seua en una sèrie de debats. ◥

Barcella — 6

Els feliços anys vint i el nou desarrollismo J O R DI M UÑ OZ

Alguns historiadors recorden que després de la grip espanyola (i de la Primera Guerra Mundial) van arribar els feliços anys vint. Anys de fort creixement econòmic, d’innovació [...]. Com totes les etiquetes, no deixa de ser una simplificació. [...] Ara hi ha qui suggereix que, després de la pandèmia, podríem entrar en un cicle així. Un boom del consum i unes polítiques d’inversió pública intenses podrien afavorir uns nous feliços anys vint [...], això no deixa de ser una especulació que respon a alguns senyals incipients. Però podria estar equivocada. Cal no oblidar que tot això passa en un present social d’atur, pobresa i desnonaments. [...]

I l’endeutament i l’experiència recent indiquen alguns núvols a l’horitzó que cal no menystenir. [...] En aquesta fase de sortida de la pandèmia es van acumulant els grans projectes d’infraestructures. [...] Com si no hagués passat res els darrers anys, com si no sabéssim el que sabem sobre el canvi climàtic [...]. Malgrat tota la xerrameca dels aprenentatges de la pandèmia, la inèrcia del passat és tan forta que es vol imposar per sobre de tot. [...] però, en temps d’emergència climàtica aquestes apostes pel desenvolupament sense fre responen a una lògica molt antiga que hauria d’estar totalment superada. [...] els feliços anys vint del segle XX van acabar amb el Crac del 29 i els convulsos anys trenta. ◥ Juny 2021

Comunitats energètiques: la democratització de l’energia J UA N S AC R I *

IVACE 2021

Generalitat, amb polítiques i línies d’ajutiques de renovables en tot Espanya, prop El procés de transició energètica cap a un da des de diferents conselleries, i la labor d’un terç al territori valencià; una situamodel basat en la producció amb fonts de definició de models, conscienciació i ció que es replica en molts altres països renovables, en el qual estem immersos impuls dels projectes pioners que ha dut europeus. S’estan multiplicant les iniciatiglobalment, pot derivar en dos escenaris a terme Sapiens Energia. ves en tot el continent i, acompanyant-ne en funció de com es definisca i es desenEl Pla de Foment de les Comunitats la difusió, s’estan generant aliances, orgavolupe: un sistema en què es perpetue un Energètiques Locals, de la Conselleria nitzacions i xarxes de suport que construoligopoli de grans grups productors i disd’Economia Sostenible, planteja com a eixen un autèntic moviment en pro de la tribuïdors, basat en megaplantes eòliques meta que tots els municipis valencians democratització del sector energètic. i solars, o bé un model de generació des(542) tinguen, si més centralitzat, de proxino, una comunitat mitat, amb projectes energètica l’any 2030. adaptats a la realitat Per a això, contemi necessitats de cada pla diferents accions territori, respectuosos d’impuls, des de les amb el medi ambient i orientades a la divulgestionats per les pergació, formació i casones. Aquest escenapacitació en aquest ri, que fa uns mesos model, suport en la semblava una utopia, tramitació i desenvoja és una realitat en lupament tècnico-adplena expansió; i ho ministratiu, la posada és gràcies a una figura en marxa d’una pladefinida en la Directaforma on queden tiva d’Energies Renoregistrades totes les vables com a clau per superfícies públiques a assolir una transició i privades utilitzables energètica sostenible, per a instal·lacions justa i democràtica: fotovoltaiques, la creles comunitats d’eneració d’un segell de gies renovables. verificació de ComuUna comunitat Presentació del Pla de Foment de les Comunitats Energètiques Locals elaborat per l’Ivace. nitats Energètiques energètica de renoLocals, així com bonificacions fiscals i líEn el cas concret de valencià, aquest vables és un nou model de generació, nies d’ajuda i subvencions a fons perdut. paper de pioner i referent, tant pel nomús i gestió de l’energia en l’àmbit local, En aquest sentit, l’Institut Valencià de bre d’iniciatives com per la definició de basat en les aliances i la cooperació enCompetitivitat Empresarial va llançar models d’organització i gestió de les cotre agents. Els seus integrants es converel 2020, una línia d’ajudes dotada amb munitats energètiques, obeeix a la conteixen, alhora, en productors, gestors i 500.000 euros, que cobreix fins al 65% fluència d’una sèrie de factors, entre els usuaris d’energia neta i més econòmica, del cost de les instal·lacions productores mitjançant instal·lacions d’autoconsum d’energia renovable, que enguany s’ha col·lectiu que són propietat de la comumultiplicat, fins als dos milions. A més, hi nitat energètica les quals es converteixen ha previst canalitzar a aquesta mena de en factors de dinamització de la zona on projectes una part dels Fons de Recuperaes troben. Es tracta de projectes que tot ció Europeus (Next Generation). d’una generen impactes econòmics, so¿Quins impactes té una comunitat energèticials i mediambientals positius per a les ca? La normativa europea estableix que persones i per al territori on es desenvopoden ser part d’una comunitat energèlupen. tica de renovables l’Administració Local, L’impuls que ha aconseguit aquesta la ciutadania i les pimes. I qualsevol d’ells figura els últims mesos respon, sobretot, pot ser impulsor o promotor. El model és quals destaquen: la gran tradició coopea la iniciativa de ciutadans i administraaplicable tant en l’àmbit municipal, com rativista a la regió; l’empenta dels ajuntacions locals que s’han atrevit a posar en en àrees residencials, en comunitats de ments que han tingut la valentia de fer un marxa els primers projectes, avançant-se veïns i en zones empresarials. pas al capdavant impulsant els primers al desenvolupament normatiu nacional.

La major part dels projectes en desprojectes: Albalat dels Sorells, Alzira, CaMentre el Govern treballa en la transpoenvolupament estan organitzant-se al net d’en Berenguer, Fontanars dels Alfosició de la Directiva europea, hi ha ja més voltant d’instal·lacions d’energia solar sirins, Llíria i València; l’aposta clara de la de trenta projectes de comunitats energè-

«Una comunitat energètica de renovables és un nou model de generació, ús i gestió de l’energia en l’àmbit local.»

Juny 2021

Barcella — 7

Sapines

les quals no està focalitzada en un únic tuades sobre cobertes de titularitat públiés la persona jurídica titular i, juntament municipi o un únic projecte. L’objectiu és ca (edificis municipals), però poden consamb els socis, la propietària de les instal· promoure i gestionar una xarxa de comutruir-se sobre teulades propietat d’una lacions d’energia renovable. Aquest ennitats energètiques, situades en municipis comunitat de veïns, d’una empresa o d’un focament de comunitats energètiques en diferents, zones residencials i àrees emparticular que vulga assumir un paper acxarxa permet donar resposta a les necespresarials, i contribuir, així, a l’expansió tiu en aquest model transformador, així sitats específiques de cada agrupació de d’aquest model estratègic que multiplicacom també sobre sòls. productors/consumidors i, alhora, acurà els impactes positius en el territori.

L’objectiu principal d’una comunitat mular coneixements, experiència i sinerDes d’un punt de vista pràctic, això energètica és generar beneficis socials i gies entre els seus projectes. comporta que es treballa amb el paraimediambientals, prevalent-hi la sosteEn el primer any i mig des de l’inici gua de Sapiens com a entitat jurídica — nibilitat. En aquest model, les xarxes de de l’activitat, Sapiens Energia ha promotransport d’energia gut cinc projectes en (alta tensió) desapamunicipis de manera reixen de l’equació, directa: Llíria, Alzipel fet que es basen ra, Fontanars del Alen el consum de proforins i dos a Albalat ximitat (les instal· dels Sorells, l’un amb lacions d’autoconla cooperativa Altersum col·lectiu donen naCoop i, l’altre, cobertura en un radi amb la Cooperativa de 500 metres), i reAgrícola Santos de la tallen les emissions Pedra. Els cinc prode CO2 a l’atmosjectes s’han finançat fera, contribuint a amb la línia d’ajudes l’objectiu global de de l’Ivace. A més, descarbonització i col·labora per mitjà emissions zero de d’assessorament tècl’Acord de París i nic en processos de l’Agenda 2030. Amb participació ciutadaaixò, s’assoleix millona i cocreació en les rar el benestar i la sacomunitats energètilut de la ciutadania. ques impulsades pels Aquest enfocaAjuntaments de Cament no implica net d’en Berenguer deixar de banda els —amb tres instal· impactes econòmics. lacions d’autoconInstal·lació solar en una teulada dins del projecte promogut per Sapiens a Llíria.

Les comunitats enersum col·lectiu— i gètiques locals són impulsores d’activitat sota la forma de cooperativa sense ànim València, al barri de Castellar-l’Oliverar. i ocupació en el territori on es situen. I de lucre— per a promoure diferents coA aquests, els propers mesos, se n’afeels usuaris de l’energia, redueixen entre munitats energètiques locals. Cadascugiran d’altres, en estat de tramitació. Des un 20% i un 30% la seua factura, en esna té les seues entitats copromotores o del punt de vista operatiu, Sapiens Enertar proveïts per la seua instal·lació durant col·laboradores i els seus socis-usuaris, gia aporta totes les solucions i les eines les hores de sol a un preu fix desvinculat i compten amb el propi marc de govertècniques, processos de formació, partidel de mercat. La demanda fora d’aquest cipació ciutadana, comunicació, i coordiperíode es cobreix amb les xarxes de subnació de la gestió de cada projecte. ministrament tradicionals, amb energia Aliances per a consolidar el nou sistema. La cent per cent renovable certificada per gran aliança públic-privada-ciutadana la Comissió Nacional dels Mercats i la articulada al territori valencià per a foCompetència. mentar l’impuls de les comunitats d’enerRespecte a la limitació d’abast del gies renovables com a pilar d’una transsubministrament, és important tindre en ició energètica democràtica, eficient i compte que una mateixa zona o municipi sostenible, sens dubte, ens permetrà un pot disposar de diverses instal·lacions de sòlid avanç dels projectes en els pròxims generació amb diferents usuaris associats exercicis. Són moltes les regions i comusota la cobertura de la mateixa entitat junitats que tenen la vista posada a com es rídica. defineix i es gestiona aquest model nou nança, amb estatuts específics, per a reEl model innovador de Sapiens Energia. En al territori valencià, la qual cosa impligular-ne el funcionament i la gestió, aquest procés d’innovació en la producca una responsabilitat, però, també, una dissenyats a partir dels processos de partició i gestió energètica, Sapiens Energia gran oportunitat d’aprendre entre tots i cipació ciutadana. ha optat per un model diferencial respecgenerar sinergies que beneficien a totes Les decisions, operatives i de gestió són te al que és habitual en la majoria d’iniles persones, visquen on visquen. ◥ democràtiques i es ratifiquen en assemciatives. S’ha configurat com una Comu—— blea general, sota el principi d’un soci, nitat d’Energies Renovables l’activitat de * Cofundador i president de Sapiens Energia. un vot. La cooperativa Sapiens Energia

«En aquest model, les xarxes de transport d’energia (alta tensió) desapareixen de l’equació.»

Barcella — 8

Juny 2021

Transició justa o colonialisme interior J OSEP G AVA L DÀ *

el corrent d’arena i aquesta s’acumula al nord del port alhora que fa desaparéixer les platges al sud. Però no passa res, les mateixes empreses que van construir el port, transportaran amb vaixells o camions (una altra vegada, amb els diners

«Els mateixos que ens han dut fins a la vora del col·lapse climàtic vindran a salvar-nos del problema que ells han creat.» de totes) l’arena del nord al sud. Una cosa que feien els corrents marins de forma natural i gratuïta, ara ho haurem de pagar i se’n beneficiaran els que han creat el problema.

Donem llicència perquè s’edifique en una zona inundable, algú arreplega les plusvàlues de la operació, però ara quan plou molt, el barranc que passava pel costat inunda els baixos de les cases.

Kenergy 2021

Fill, no vengueu mai la terra. Qui en va tindre, va menjar en passar la guerra i qui no, va passar fam. (Carme Insa, 1906; la Plana). La terra aguanta la nació (David Segarra, de Savis de l’Horta).

Totes les desgràcies que li han passat al nostre país en les darreres dècades, les que ens han passat a nosaltres, vénen d’un mateix mal. Un mal que ha dut valls esventrades per autovies, muntanyes assolades per pedreres, costes arrasades per apartaments banals, rius i barrancs cimentats per a poder construir més a les vores, camps i hortes destruïdes per polígons i pels PAI. La nostra cultura amenaçada i el País Valencià desfet. La lletjor.

Un procés que s’ha obert camí per la cobdícia d’alguns i la ignorància de la majoria. Un procés que ens ha colonitzat, però que sols ha sigut possible per la colonització prèvia de la nostra ment i la nostra entrega voluntària.

Ja és fa impossible reconéixer àmplies zones del país que ens va veure créixer perquè simplement no existeixen. Han desaparegut sota el ciment. Molts hem perdut els referents geogràfics de la infantesa.

Com no hem vist prou, i quan ja pensàvem, després de la crisi immobiliària del 2008, de l’emergència climàtica i la crisi de materials i energia, que és impossible seguir amb el ritme de destrucció habitual, ens trobem amb una nova «sorpresa» que ens tenia preparada la gent que té massa diners. Sempre hi ha un espavilat que troba solucions on hi ha un problema, que ha creat ell mateix. Solucions que crearan problemes nous als quals, de nou, ens donaran altres solucions que crearan problemes nous, i així successivament. Solucions, això sí, que pagarem amb els nostres diners per al benefici de qui ha creat el problema.

Ampliem un port, amb els diners de totes. Això crea un problema: interromp Juny 2021

Extensió de la planta solar projectada al terme de Villena.

No passa res! Una altra vegada, amb els diners de totes, assumirem una «solució» consistent a formigonar el barranc. Això durà una altra vegada, altres problemes de manteniment i de conducció excessiva de sediments. De nou, haurem de trobar una nova solució que pagarem de l’erari

per a benefici de la mateixa gent que ha construït les edificacions que van originar el problema...

Després de dècades de lluita, de perdre molts valors patrimonials i naturals i de l’assoliment d’una certa consciència ambiental i territorial hi ha actuacions simplement inacceptables, però mira tu, algú ha trobat la manera de continuar.

La idea genial és que continuarem amb les mateixes dinàmiques de reproducció del capital que ens han dut fins ací, però ara les vestirem de verd i les farem passar de nou com la solució. Green New Deal, «Desenrollisme Verd», o com preferiu dir-li. Els mateixos que ens han dut fins a la vora del col·lapse climàtic, vindran a salvar-nos del problema que ells han creat. ¿Us sona?

La «solució» és comprometre el nostre capital natural, la resiliència territorial, la biodiversitat, els sistemes agrícoles o la identitat d’una comarca o un municipi posant macroplantes fotovoltaiques que seran «necessàries» per a la transició «ecològica». Fer una transició és inevitable, però és aberrant la manera com vol dur-se a terme.

L’anunci de l’allau de macroplantes que cauran damunt del territori té poc a veure amb la necessitat d’una transició energètica i molt amb la necessitat de noves rendibilitats del capital financer. I això amenaça a convertir-se en un nou desastre del qual lamentarse després.

El fet més descoratjador és que els nostres dirigents s’afanyen a legislar —l’actual Decret i la propera Llei de Canvi Climàtic que promou el Consell n’és un indissimulat exemple— per a posar una catifa vermella als «inversors» que tracten el territori valencià com una colònia d’on seguir extraient plusvàlues i els habitants com molestos indígenes als qui se’ls pot comprar o compensar. En compte de Barcella — 9

instal·lacions pensades per a mantindre el nivell energètic en els grans nuclis urbans (principals beneficiaris) de la costa, simplement perquè estan despoblades? ¿No hauria de ser la gent d’aquests territoris la que tinguera l’última paraula sobre com volen que siguen els seus pobles en un futur i el model de desenvolupament que volen triar?

«Perquè, si cal una transició a la descarbonització, ¿no ens preguntem abans com volem fer-la?»

Tot és més groller encara quan es constata que al País Valencià tenim més de 156.000 hectàrees de sòl urbanitzat, urbanitzable o antropitzat. Tan sols amb el 8% d’aquest sòl tindríem suficient per a obtindre la mateixa potència elèctrica que té ara tot el país en renovable. I això sense comptar amb els plans de decreixement.

Hem de fomentar la multifuncionalitat del sòl i l’economia local. La instal·lació d’energia fotovoltaica en la teulada o en sòl urbà o urbanitzable crea més llocs de treball, els beneficis són més distribuïts, es produeix prop d’on es consumeix i té impactes territorials molt menors. Això sí, els grans capitals que desitgen fer les multimilionàries instal·lacions en els espais agrícoles i naturals valencians no tenen tant de retorn fent les coses així. No guanyen allò que tenien previst.

Però no podem posar el territori al servei dels guanys d’uns pocs. Volem un model on siga la majoria qui guanye. No un model on unes poques empreses fan megainstal·lacions ocupant grans extensions del territori agronatural on es prioritza el rendiment de la seua inversió. On actors poderosos s’aprofiten del capital natural comú amb retorns escassos a la comunitat i en fomenta l’oligopoli existent en compte de fer una transició justa.

Els nostres governants han de servir l’interés comú. Em pregunte al servei de qui estan. O potser són tan incompetents que són incapaços d’entendre el problema. No se què em crea més inquietud. ◥ —— * Membre de Per l'Horta.

Becquel

seure i reflexionar què convé realment per a l’interés general.

Perquè, si cal una transició a la descarbonització, ¿no ens preguntem abans com volem fer-la? ¿Necessitarem la mateixa energia que disposem ara? ¿Tenim plans de decreixement? ¿No podem canviar la manera de produir, transportar, moure’ns o alimentar-nos de manera que no calga tanta energia ni materials? ¿No era això aquell canvi de model productiu tant preconitzat? Són preguntes que els nostres dirigents no s’han fet, ni ens han fet. Però, potser, nosaltres tenim respostes a donar. És una carrera embogida d’ànecs sense cap. Espanya és excedentària en producció elèctrica. ¿Per a què instal·lar molta més potència de la que necessitem? ¿Potser perquè es pensa que podrem electrificar la mobilitat actual? Spoiler: no serà possible. La falta de materials i dificultats tècniques ho impedirà; almenys a la mateixa escala que la mobilitat actual. Anem a comprometre enormes planes fèrtils que podem necessitar d’ací a poc per a un futur tecno-optimista que no es sosté en cap evidència de factibilitat. ¿Han de suportar les comarques interiors la degradació del seu territori amb

Una de les plantes solars més grans del món al municipi murcià de la Mula.

Barcella — 10

Juny 2021

La cooperativa elèctrica de Biar V I C EN T B ER EN G U ER

Arxiu ENSGSCV 1984

del 1960, per la companyia que submibleixen acords amb la subministradora Eléctrica Nuestra Señora de Gracia, Sonistrava l’energia aigües amunt, a conseaigües amunt per a l’execució d’una línia ciedad Cooperativa Valenciana és la deqüència de l’augment de la demanda de de mitjana tensió de triple circuit, posada nominació de la cooperativa elèctrica de consum per l’expansió industrial. Així, en marxa el 2011, des de la subestació de Biar fundada el 1924, a l’empara de la el 1980 marca una altra època d’inflexió Beneixama —punt neuràlgic de la distriLlei d’Associacions de 1887 (període de amb la Junta Rectora presidida per Juan bució d’energia elèctrica—, amb la qual la Restauració borbònica), amb l’objecte Luna Hernández, qui l’ostenta durant cosa està garantida una potència de quade la compra i venda d’energia elèctrica trenta anys sense interrupció, amb la qual litat per al futur. als seus socis; ara com ara hi ha al volQuant als rèdits tant de 2.400 socis. o guanys de capital Amb motiu de la net resultant, espandèmia per la tatutàriament, per covid-19 estan bodecisió de l’Assemnificant les tarifes. blea General, no es Les seues activitats traslladen a retorn cooperativitzades com a dividend coles realitzarà maoperatiu, aquests joritàriament en excedents es destiel territori valennen al fons de forcià. Està integramació i promoció da en la Federació cooperativa per als de Cooperatives socis i els empleats Elèctriques de la (5%), a la reserva Comunitat Valenobligatòria (20%) ciana, constituïda i, la resta, a foment el 1984. de la cultura, l’esLa duració temport dels socis. A poral indefinida més d’açò, hi ha de la cooperativa una dotació per a d’electricitat arla cooperació amb riba efectivament qüestions socials de als nostres dies Biar: estació climàamb una permaSocis a la porta de la seu de la cooperativa després de l'assemblea general del 24 de novembre de 1984. tica, il·luminació nent adaptació i del castell, il·luminació de l’església pares va assolir la reestructuració del sistema actualització estatutària a la legislació roquial, xarxa Wifi, beques de l’escola i d’empreses distribuïdores amb menys de de facturació d’energia, ampliacions de l’Institut de Secundària, amb clubs diverdistribució i infraestructura i millora de cent mil clients connectats a la seua xarsos i iniciatives de l’Ajuntament. resultats econòmics. xa (1997, 2003, 2007, 2012, etc.). Els òrAl capdavall es tracta d’un significatiu gans socials són l’Assemblea General i el exemple en l’àmbit del cooperativisme Consell Rector els quals, d’acord amb les que mereixeria ser més conegut i estudicompetències que regulen els Estatuts, reat, lluny de l’esquematisme que presenpresenten i gestionen la cooperativa amb ta aquest article aproximatiu. Després tot el rigor exigible en cada cas. I a la visde tantes dècades de vicissituds socials ta està que, en termes generals, els socis —pròpies de qualsevol grup humà i veïn’aproven el funcionament sempre. nal— i econòmiques —defensant-se dels Atés això, el seu objecte s’ha ampliat monopolis i els paranys de l’Administraa la compravenda i comercialització de ció, entre altres— l’experiència d’aquesta qualsevol tipus de productes energètics, cooperativa sens dubte és un gran bagaten particular energia elèctrica, com tamge des d’un present en el qual la qüestió bé serveis i activitats relacionades directaAmb graduals transformacions en energètica és més crucial cada dia. Per ment o indirecta amb aquestes operacila infraestructura del subministrament, damunt de tot això, la realitat és que es ons, comerç i instal·lació de maquinària, l’entrada del present segle veu la impletracta d’una entitat que s’esforça per esaparells i materials elèctrics, prestació de mentació d’un important projecte d’amtar a l’altura dels temps i prestar un servei serveis de telecomunicacions i transmissió pliació de la potència energètica tant per vital i efectiu a les persones i el desenvolude veu, dades, imatges i so, assessorament als socis com per a les empreses, ja que pament de l’economia local. tècnic, etc. fins aleshores depenien d’Iberdrola. Es Ara, davant el canvi climàtic, seria Al llarg de les dècades de la seua activitracta d’unes iniciatives que garanteixen molt revelador conéixer i comparar la tat, la cooperativa no ha estat exempta de l’estabilitat i la qualitat energètica que resta de cooperatives i empreses d’energia superar dificultats, principalment a partir demana i necessita la població. S’esta-

«Una entitat que s’esforça per estar a l’altura dels temps, prestar un servei i el desenvolupament de l’economia local.»

Juny 2021

Barcella — 11

Barcella — 12

Estiu amb cartell de complet DAV ID F ER R E

tema i videoclip Si em paguessin per sorLa temporada de concerts d’estiu semtir de festa! on incorporen per primera bla que està prenent ales després de vegada so electrònic renovat barrejat més d’un any i mig sense fer cap clasamb ska, rock i reggae. Amb aquest se d'actuacions en públic. En les primetema el grup enceta una gira nova que res setmanes de quarantena covid-19 farà parades a festes mítiques de l'estiu, van ser molts els grups i els artistes que com ara les Bavan fer directes rraques de Sitges, a plataformes, el 12 d'agost, que com ara Instaper primera vegram, per tractar gada són de pade continuar al gament i, segons fil amb la fidelitat que ha explicat de tot el seu púl ' o rg a n i t z a c i ó, blic i va ser una és l'única forma moda que va dude garantir unes rar molt poc de festes d’estiu temps. d'acord amb els La nova protocols i el patemporada per norama global aquest estiu ve actual. plena de noveImmersos tats i de cartells en la virtualide complet en la tat de la majomajoria de conria d’aparicions certs que a hom u s i c a l s res d’ara s’han d’aquests mesos, anunciat, per Gira 2021 del grup valencià Zoo. l'Ajuntament una banda el de València ha creat diferents llistes grup Zoo, que va estrenar el seu nou de reproducció de música en valencià disc Llepolies, ha passat a ser dels més agrupades per novetats, gèneres i tevenuts de l'Estat i posa de rellevància màtiques a Youtube i Spotify. Una reque la música en valencià continua al copilació de més de cent cançons, fins i peu del canó i és un actiu molt atractiu tot moltes d'elles en versió karaoke, que i una tria per a moltíssimes persones, garanteix arribar a molt més de públic, fet que convida a la reflexió de molts tot creant i facilitant una xarxa de difud'aquells pseudocrítics que es creuen sió de grups i temes. I és que les xarxes escèptics buscant el debat barat —i basde suport estan de completa actualitat tant desfasat— amb la llengua. Els coni per a poder certs que han entendre-ho en publicitat per totes les dimenaquests mesos sions possibles que venen han cal conèixer el batut rècords projecte poblet. de vendes i info, una xarxa s'han esgotat de creadores les entrades al i creadors de cap de pocs contingut en dies d'eixir a valencià amb la venda. Enel propòsit de tre els concerts donar difusió a que més ràpid totes les iniciahan esgotat les tives que sorgeixen en la nostra llengua entrades se situa Alacant, Palma de a internet, que abracen des de directes Mallorca i Barcelona, on el grup ha a Twitch de jocs i tertúlies fins canals hagut de planificar més d'una actuació. dedicats exclusivament a rutes de munPer altra banda i, de cara a l'estiu, tanya amb bicicleta i publicacions litrobem novetats de la mà dels sitgetans teràries. ◥ K-liu que fa unes setmanes estrenaren Zoo 2021

que, si més no, funcionen al País Valencià, prestant serveis d’energia des de totes les fonts a l’abast, quan les energies renovables s’han presentat ja no com una alternativa sinó com una realitat important.

Sense ignorar que l’impuls de l’energia solar, amb la instal·lació de parcs solars com més va més extensos, no està ni estarà exempta de conflicte; de prop tenim el cas de Villena que té projectades línies d’alta tensió des de la subestació subministradora de Beneixama, amb un gran impacte ambiental al qual s’han presentat al·legacions. Hi ha l’opinió que ara la proliferació de parcs solars es comparable a l’època en què es projectaven camps de golf per tot arreu.

La diversitat i el nombre de cooperatives no és gens menyspreable, algunes ja tenen una majoria d’edat, com ara la Cooperativa Eléctrica Benéfica San Francisco de Asís de Crevillent, empresa matriu del grup Enercoop, Crevillent (1925), amb més de 400 quilòmetres de línies de mitjana i baixa tensió, produïda amb tecnologies fotovoltaica i hidràulica; la Cooperativa Eléctrica Callosa de Segura (1929); la Cooperativa Eléctrica de Chera (1929); la Cooperativa Eléctrica Vinalesa (1947); Parcent (1929); Murla (1996); Barxeta 1987), Énguera (2009), entre moltes altres, sens dubte representen molt més que una alternativa davant els grans monopolis, tot i que aquests sempre tinguen una il·limitada capacitat de transformar-se i adaptar-se.

Encara més, em permet citar com a ampliació del panorama de desenvolupament d’alternatives energètiques sostenibles, la Generalitat Valenciana ha oferit un pla d’ajudes denominat: «Comunitats d’energies renovables 2021. Instal·lacions d’autoconsum elèctric col·lectiu» (DOGV 9070 de 27/04/2021) al qual podrà acollir-se qualsevol comunitat d’energies renovables o comunitat energètica, ajuntaments o comunitats de propietaris. Entre altres condicions, subvenció fins al 45%, sense que excedisca de 200.000 euros, i que els socis han de residir en un radi de cinquanta quilòmetres. Es tracta d’una iniciativa molt incipient, ara com ara és al País Valencià on està desenvolupant-se molt, vist que té tot l’aspecte d’adaptar-se a les necessitats d’aquesta època, i que sens dubte caldrà tindre en consideració. Ara bé, paradoxalment, aquesta «pla d’ajudes» indica que el termini de finalització és el 31 de maig de 2021, a les 23:59.59 hores. Caldrà esperar que n’hi haja una altra convocatòria, i que s’avaluaran els resultats i les possibles virtuts d’aquesta moguda. ◥

«Cal conèixer el projecte poblet.info, una xarxa de creadores i creadors de contingut en valencià.»

Juny 2021

Santi Gasset Santi Gasset és llicenciat en dret, ha treballat en l’Administració com secretari d’Ajuntament interí. Esta col·legiat com advocat i porta recursos de particulars i per a la seua associació no governamental. L’àvia seua era moixentina i a casa seua ha estiuejat tota la vida, encara que vivia a Castella, però es va enamorar del poble i d’una moixentina, i davant els intents d’agressions al territori, al paisatge i al seu patrimoni històric va fer un pas al davant per a defendre’l juntament amb altres amics i socis d’Acció Ecologista Agró-La Costera. Així mateix, va pensar a treballar juntament amb la seua parella, independents, i disposar de temps a repartir entre els dos per a la criança dels xiquets. Ara tenen un establiment d'allotjament a Almansa.

Pel fet de compartir la vivència comarcal, veu tot tipus de assumptes i, per tant, tracta el patrimoni històric, l’urbanisme, el canvi climàtic, l’ordenació del territori, residus, energia o biodiversitat. La defensa del món rural i el seu mode de vida, és sempre un aspecte important.

—El moviment ecologista valencià ha tingut presència arreu del territori des dels anys 70, amb moments de més visibilitat (oposició a les nuclears o els moviments Salvem) i altres en els quals ha tingut un paper més discret. ¿És ara, amb el repte climàtic i després de la pandèmia, un moment per a tornar a mobilitzar la ciutadania?

—De normal els que estem a diari en aquest món, estem sempre mobilitzats i intentant mobilitzar-nos. L’altra part és quan la gent sent la necessitat de deixar els problemes diaris i dedicar part del seu temps a un problema públic, en aquest cas mediambiental. Una part d’ells són activistes ambientals que responen tan sols a problemes greus, una altra part, sectors concrets afectats pel problema i, l’altra part, persones que no tenen cap vinculació amb el moviment associatiu i, davant eixe problema, fan un pas al davant.

Pense que, en aquest moment, el repte climàtic encara no està menejant la ciutadania. És un tema que està en els mitjans de comunicació i en l’agenda política, però, a hores d’ara, no notem cap moviment fort de la ciutadania. La gent necessita veure el problema de prop per a reaccionar, i estar-ne convençuts. Ni la gota freda del 2019 ni les evidències científiques estan generant una consciència forta. És una pena, però potser la gent ha d’esperar que desapareguen quinze platges engolides per les aigües per a veure que és veritat la qüestió. Però com quan desapareixen les platges tornen a posar sorra, si hi ha una gota freda, la culpa és de les canyes. L’evolució social és molt lenta.

—En els darrers anys la lluita contra el canvi climàtic ha pres un protagonisme especial amb molta presència als mitjans les protestes i fins i tot la legislació específica. ¿Estem a temps de fer els canvis necessaris?

—La ciència diu que estem a temps de reaccionar i canviar la situació. No sé si la consciència de tot el planeta és la necessària. Pense que no. Deixar a banda les comoditats, voluntariament, no és tasca gens senzilla.

—¿Quins creus que haurien de ser els principals pilars de la transformació cap a una economia descarbonitzada?

—Un factor principal i complex és el social. Que tota la ciutadania vaja en la mateixa direcció convençuda i amb força seria

Santi Gasset 2021

B A RC EL L A

Santi Gasset.

esencial. Hem de renunciar a molta climatització, a molta mobilitat privada, a moltes comoditats que ens lleven tasques avorrides.

Un altre factor són els poders públics. Si tots els partits polítics, tots junts, són decidits, hi ajudarà molt. Aprovar lleis és relativament senzill; fer-ne els reglaments per a aplicar-les i dur-les a terme és més complicat. Per últim, hem de canviar l’economia; l’actual funciona a còpia d’un gran consum d’energia, principalment petroli. Aquesta font d’energia és finita —el fi del petroli barat està prop— i tindrà uns efectes secundaris greus.

—Acció Ecologista Agró, l’organització de què formes part, ha sigut crítica amb l’avantprojecte valencià de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. La proposta és més ambiciosa que la llei estatal. ¿En quins punts caldria millorar aquest text legal?

—Ja fa ben bé un any vam preveure els problemes que ara tenim damunt la taula. Així ho vam exposar a la Generalitat en les nostres al·legacions i en alguna entrevista amb la directora general de Canvi Climàtic, la qual cosa que es pot visionar en Youtube. Hi qüestionem que no es pot fer descansar l’esforç de rebre plantes fotovoltaiques i eòliques a les comarques d’interior a costa del seu model de vida. Tampoc no cal desprotegir ni permetre instal·lacions de producció d’energia en sòl protegit, incloses les zones de la Xarxa Natura 2000.

Altres problemes que hem vist, eixiran a l’opinió pública més avant. No podem pensar que el món pot ser el mateix i que tot es solventa instal·lant plaques solars. Hem de reduir la mobilitat privada, augmentar la pública, fer una moratòria per a infraestructures viàries, hem de reduir el consum, canviar l’agricultura, repensar el turisme..., hem de decréixer. Cal fixar terminis per a tota aquesta reducció. Amb principis i bones intencions no s’aconsegueix res.

«Aprovar lleis és senzill; fer-ne els reglaments per a aplicar-les i dur-les a terme és més complicat.»

Juny 2021

Barcella — 13

Santi Gasset 2019

econòmica. Per suposat que les platges donen més activitat econò—Més del 20% de l’energia produïda al País Valencià mica que l’agricultura, però no podem sacrificar l’economia i el és d’origen nuclear i la producció d’energia renovable mode de vida de les zones rurals per a mantindre la comoditat i a males penes supera el 18%. Sembla evident que cal l’economia de les ciutats. És cert que a les ciutats hi ha més peraugmentar la producció d’energies renovables, però tot sones… i més vots. Però és ben cert també que la Constitució té i així, ¿podem prescindir de l’energia nuclear a curt terdos articles, el 130 mini? i el 138, que esta—S’ha previst la bleixen la igualtat paralització de Coentre totes les parts frents per al 2030. del territori i un Aquesta central tractament especial nuclear produix per a l’agricultura 1100 MW. Els huit i la ramaderia per projectes de plantes a igualar el nivell d’energia solar que de vida de tota la ara té el Ministeri ciutadania, visquen en tramitació, per a on visquen. obtindre més de 50 —¿Quin marMW, sumen 1.500 ge de decisió té MW. A banda hi un Ajuntament ha els projectes que a l’hora de detramita la Genecidir si vol o no ralitat Valenciana, vol una gran per ser inferiors a instal·lació de 50 MW, que sumen renovables? ¿Pot molt més. la zonificació de No podem oblila llei valenciana dar que hi ha dos de canvi climàtic problemes que servir per acaara són paral·lels, bar amb aquests i que els dos estan conflictes? relacionats amb —Ara per ara, l’energia. El primer Gasset fent un cens de tortugues autòctones al riu Cànyoles. el marge dels Ajunés el canvi climàtic, taments és molt reduït, quasi nul. Si es compleixen els requiel segon és el descens de la producció de petroli. El segon comsits, no s’hi pot fer res. Per a poder denegar-lo, el planejament portarà una greu crisi econòmica i un canvi en el nostre model aprovat ha de dir expressament, que els parcs d’energia renovade vida. La llei de canvi climàtic valenciana encara no està aproble estan prohibits La majoria dels plans aprovats no pensaven vada. No obstant això, sí que es va aprovar un decret llei amb en aquesta situació. Alternativament, ho pot denegar si té una moltes facilitats per a la instal·lació de renovables. Però, ¿pensen protecció especial: part dels espais de la Red Natura 2000 —no en el canvi climàtic, o en la reducció de la producció de petroli? tota—, reserves naturals, parcs natural El petroli serà el nostre problema, o paisatges protegits. Com que aquesta no el tancament de Cofrents. No tinprotecció l’aprova la Generalitat, tamdrem suficient energia per al mateix tipoc no és una decisió municipal. pus de vida d’ara. Tampoc no tindrem La zonificació del Decret Llei suficient liti per a substituir els vehicles 14/2020 tan sols exclou els llocs amb de combustió per vehicles elèctrics. protecció especial que he esmentat. No En l’àmbit polític no es pot dir que obstant això, el fet és que els promotors el preu del petroli pujarà, a poc a poc, se’n van a l’interior, buscant secà i lamolt. Perquè si ho digueren molta gent tifundi, encara que estiguen lluny del decidiria no comprar-se un vehicle litoral, on més consum hi ha, perquè nou. Com va passar en la crisi financea l’interior és més barat i senzill fer-se ra i immobiliaria del 2008, cap polític amb terrenys. La zonificació és una exva advertir que comprar un immoble cusa que vol paréixer igualitària per a l’any 2007 no era una bona inversió. carregar l’esforç en certes zones.

—Malgrat l’evidència de la ne—Segons la teua experiència, cessitat d’augmentar la produci de manera breu, ¿quina podria ser una opció sosteció renovable, observem que hi ha una oposició creixent nible per a combinar els factors que tenim damunt la en molts projectes de parcs eòlics i horts solars per part taula: el canvi a les renovables, els fons de recuperació dels veïns, de moviments socials i d’Ajuntaments. ¿Què que arribaran d'Europa i l'impacte ambiental, social i està passant? econòmic?

—Si instal·larem parcs solars a les platges —on per cert hi ha —Cal tindre una sèrie de principis a la vista: igualtat entre molt bona orientació i moltes hores de sol— hi haurien queixes tots els ciutadans, racionalitat, estalvi energètic, decreixement, —o potser una revolta—, perquè llevaríem uns llocs molt estiequilibri. ◥ mats per la ciutadania i que són la base d’una important activitat

«Els promotors se’n van a l’interior encara que estiguen lluny del litoral, on més consum hi ha, perquè a l’interior és més barat i senzill fer-se amb terrenys.»

Barcella — 14

Juny 2021

Amb el 8 de Març, ahir, hui i demà ED UA R D G A RC I A M O L IN A

146 persones, la major part joves treballadores d'origen europeu que van morir atrapades pel foc o en precipitar-se al buit fugint de les flames. En el posterior judici els propietaris van ser absolts dels fets i, a més a més, les companyies d’assegurances van indemnitzar els patrons. Els fets

Vikipèdia 1911

Una de les últimes brofegades que ha eixit de la caverna de Vox ha sigut voler declarar el 8 de Març com a Día Nacional de las Víctimas de Coronavirus, així ho va explicar el seu portaveu, Jorge Buxadé, un personatget vingut directament de les files de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, amb sou d’eurodiputat, a qui li agrada empinar el colze —o això sembla— les nits electorals, i que més bé pareix tret d’un popular còmic espanyol.

No és d’estranyar que la força política que ens vol portar de retorn a l’Edat Mitjana faça «propostes» d’aquest tipus, cal no oblidar què va passar el 8 de Març de l’any passat, quan van organitzar el seu congrés per contraprogramar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, amb un Ortega Smith contagiat saludant a tort i a dret, donant discursos —de l’odi—, i abraçant-se a tot el que pillava per davant. No cal ser molt intel·ligent per arribar a la conclusió que ls qui estem al costat de les nostres companyes en la manifestació del 8 de Març no se’ns passa pel cap anar a cap míting dels ultraconservadors.

Però, ¿què es reivindica el 8 de Març? ¿Per què aquesta data? La història ens porta al Nova York de principi del segle passat, concretament el 25 de març de 1911 en la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist on majoritàriament treballaven xiques joves migrants europees, amb sous de misèria, i jornades laborals de catorze hores. La fàbrica era coneguda per les seues vagues i reivindicacions en matèria de millores laborals i salarials un any abans de la tragèdia. El 25 de març, no se sap si intencionat o no, s’hi va declarar un incendi en la huitena planta de l’edifici, la majoria de personal que treballava a la huitena i desena plantes de l'edifici va poder ser evacuat a temps, però no va ser el cas de la novena planta, que no va rebre el senyal d'alarma amb prou antelació. Una de les dues eixides es trobava en flames i era impossible escapar per allà, l’altra estava tancada, les treballadores no van poder escapar. Van perdre la vida Juny 2021

Incendi en la Triangle Shirtwaist Company.

van sacsejar la vida social i política de l'època, i van impulsar l'aprovació de lleis per a garantir la seguretat i les condicions laborals a les fàbriques.

«El moviment feminista ha demostrat la seua transversalitat i la seua vessant anticapitalista.»

En l'origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones, tradicionalment s'han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi

de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York el dia 25 de març de 1911. La primera celebració no va tindre lloc el 8, sinó el 19 de març de 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, per posteriorment estendre’s a molts altres estats. Val a dir que des de 1972 l’Assemblea General de les Nacionals Unides va declarar el 1975 Any Internacional de la Dona, i el 1977 va convidar els estats a declarar una jornada com a Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional.

Però si retornem al dia de hui, per part dels sectors conservadors (mediàtics o polítics) s’ha situat la celebració del 8 de Març del 2020 com un focus d’infecció del coronavirus, manifestacions fetes al carrer, en espais oberts, sobretot quan està sobradament demostrat que no va ser així. En canvi, en un lloc tancat com va ser el míting de Vox el huit de març ajuntant 9.000 persones, va ser molt més perillós. ¿Per què es veu, doncs, el moviment feminista com a perillós per part de qui ostenta els privilegis en aquest cas?

A la meua forma d’entendre el moviment feminista des de fa uns anys, amb la seua eclosió ha demostrat que té dos aspectes vitals: la seua transversalitat —arribar a molts i diversos àmbits socials i lluites— i especialment la seua vessant anticapitalista i de denúncia d’un sistema que s’ha de mantindre sobre el treball i el patiment de la immensa majoria perquè una ínfima minoria privilegiada visca a cos de rei. Mentre nosaltres hem guanyat els nostres drets amb la vida, com va passar amb les joves treballadores de la Triangle Shirtwaist Company, els privilegiats, que no han hagut de fer res per a tindre els seus privilegis no volen perdre’ls.

Donem suport doncs a la lluita de la dona, ahir, hui, demà i tots els dies perquè serà el millor homenatge que podrem fer a les treballadores que ja no ens acompanyen i s’han quedat al camí; que no siga de bades el seu enorme sacrifici i fem-nos dignes d’ell. ◥ Barcella — 15

El valencià en la Llei de la Funció Pública Valenciana

Corts Valencianes 2019

TO NI F R A N C É S

Ple de les Corts Valencianes.

La normalització de l’ús de la llengua entre administradors i administrats pareix un conte de mai no acabar. És un tema no resolt en quaranta anys de democràcia. La Constitució Espanyola de l’any 1978 reconeix la cooficialitat de les llengües en el seu àmbit territorial; l’Estatut d’Autonomia valencià, de l’any 1982, reconeix com a llengua pròpia el valencià, amb dret a dirigir-nos a l’Administració en qualsevol de les dues llengües oficials i rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada.

Aquestes bones declaracions, sense una legislació que empare de fet el valencià, són paper mullat. Així podem veure reclamacions de ciutadans que veuen vulnerats els seus drets contínuament.

El requisit lingüístic per a qualsevol treballador dels serveis públics esdevé imprescindible. El Govern de la Generalitat Valenciana ha de deixar resolt aquest entrebanc d’una vegada i per a sempre, tal com han fet altres governs de diferent tendència política, com el gallec o el basc.

La Llei de la Funció Pública Valenciana recentment aprovada, 16 d’abril Barcella — 16

de 2021, obri una porta per a resoldre aquesta deficiència en el nostre cos legislatiu. Deficiència que es converteix en conflicte quan una part dels poders polítics s’hi oposen, perquè es salten la legalitat o n’entrebanquen l’aplicació.

Aquesta llei declara com a principi del funcionariat (article 2) «el servei a la ciu-

«El Govern de la Generalitat Valenciana ha de deixar resolt aquest entrebanc d’una vegada i per a sempre.» tadania i als interessos generals. Que per a accedir a la Funció Pública (article 62) cal acreditar la competència lingüística en els coneixements de valencià […] proporcional a les funcions corresponents.

Per tant, són obligacions (article 99.1) tractar amb atenció i respecte la ciutadania i (article 99.5) conéixer les llengües oficials de la Comunitat Valenciana en els temes que es determinen».

«Funcions corresponents» i «En els temes que es determinen» està per concretar. A partir d’ara, i durant un any, s’estableixen negociacions per acordar el nivell de valencià exigible, tenint en compte el principi de proporcionalitat i la funció que es desenvolupa. Hi ha quatre conselleries que, en el seu àmbit, decidiran; aquestes són Funció Pública, Sanitat, Educació i Justícia. Una vegada hagen elaborat les seues resolucions, la Conselleria competent en matèria lingüística haurà de fer un informe favorable.

S’obri un període d’estira i arronsa on les forces oposades a la normalització faran tot el possible per descafeïnar i aigualir un camí cap a la recuperació i l’ús del valencià. Ara cal veure quina serà la fermesa del Govern del Botànic sabent les contradiccions internes al si d’algunes conselleries, especialment Sanitat i Justícia. ◥ Juny 2021

Per principis À N G EL S C A S T EL LÓ M A R T ÍNE Z

modant, o bé tot el contrari i haguem de buscar un nou itinerari.

Tant d’una manera com de l’altra, ens hem posicionat. El següent pas és la documentació. Com més hi pensem, més ens ho creiem, i tenim el deure d’estar-ne informades per seguir autoconvencent-nos

«Tot aquest furor per l’autodefinició es troba ben arrelat a la nostra cultura.» i per a no defallir en una discussió impertinent. Necessitem emmagatzemar un arsenal d’arguments, estar atentes a les últimes notícies, trobar insígnies per ser visibles a quilòmetres. Ara mateix, és molt comú portar algun símbol en les

Difon la idea!

Els principis són allò que tenim tantíssima gent sense saber exactament què és un principi. Perquè de començament en tenen ben poc, aquests principis, que els ha fet el nostre jo «madur» després de desmentir les veritats absolutes i després d’esforçar-se per conèixer alguna cosa més enllà del propi nom.

Segurament s’anomena principi perquè és l’inici que hauríem volgut tenir.

Tendim a avergonyir-nos del passat fosc on no teníem clares les idees que ara ens resulten evidents, cometíem errors massa bàsics i ens identificàvem amb gent que ara ni ens va ni ens ve. I estic convençuda que això passa constantment, és a dir, que canviem. Però hi ha certs punts clau en el nostre desenvolupament que ens emmarquen en un present de suposada autoconeixença i de consciència autèntica. Com a base hi ha la no-vergonya de com som, en altres paraules: el narcisisme.

Es troba ben lluny de l’estima, és més semblant a l’admiració; ens sorprén veure’ns tan segures, postulant-nos a favor d’un ideal, abocant la nostra energia en la defensa d’una causa, formant part d’un grup. Els principis són compartits i així nosaltres ens podem classificar per no sentir-nos alienígenes però, sobretot, per no perdre’ns en el batibull de pensaments. Busquem la comunitat i busquem el referent. En tot cas, quan ens etiquetem com a persona-ambprincipis ja ens sentim un escaló més amunt, però no li’n diem mirar per damunt del muscle perquè només mirem amb superioritat ètica —molt paradoxal per la seua banda—. I no crec que anem tan desencaminades en el sentit que hem dut a terme un procés de reconeixement i d’autocrítica, a no ser que ens haguem sumat a un moviment perquè «era el que havíem de fer». En aquest últim cas pot ser que ens agrade el camí que hem pres i que ens hi acabem acoJuny 2021

Adhesius reivindicatius.

mascaretes, o enganxar xapes en una motxilla, o descriure’s a les xarxes socials amb emoticones, o dur polseres, o tatuar-se, o simplement vestir tot seguint la tònica del nostre grup social. Confonem principis amb tribus, amb tendències, amb estereotips, amb modes. Què és sinó orgull, que esdevé frikisme i, finalment, mo-

dus vivendi. Aleshores arriba aquesta part de «soc diferent», perquè, a pesar que necessitem sentir-nos emparats per la comunitat desitgem ser especials.

Tot aquest furor per l’autodefinició es troba ben arrelat a la nostra cultura i es lliga amb la presència que volem tenir arreu. Busquem el protagonisme amb l’adjectiu «revolucionària», que sona contundent i que té un rerefons moral. Em fa pensar en una frase de Chantal Maillard en el seu text Apuntar al blanco on, quan comparava la concepció del buit d’una mentalitat «occidental» evers una «oriental» deia de la primera: «la individualitat persisteix després de la mort». Ens recordava l’existència d’aquesta vida després de la mort que esperem amb ànsia i que volem «viure» amb la nostra identitat. No podem concebre un No-Res perquè ens esfumaríem, així que, pel que puga ser, honorarem el cadàver, posarem una foto bonica en la làpida i provarem de deixar alguna cosa escrita i fins i tot descendència biològica abans d’anar-nos-en.

Ja que he esmentat el tema de la mort, vull recordar que Narcís es va ofegar.

El nostre narcisisme reivindicatiu funciona d’una manera molt similar: el nostre espill és el bucle de contradiccions en el qual entrem després de pronunciar la sentència «per principis», i si només ens quedem amb el començament i no el fem evolucionar, si no el prenem com a propi i afegim un mínim egoisme que ens permeta relacionar-lo amb nosaltres directament, es quedarà allà, com una frase buida i sense massa sentit. No estaria malament que els principis que tenim foren realment nostres i que trobàrem contínuament incoherències, perquè un principi mai no pot ser general ni compartit. Si tenim la sort de contradir-nos almenys intentarem comprendre mínimament en quin lloc se situen els nostres principis. ◥ Barcella — 17

Recordant Miquel Grau V I C EN T LU N A i SIR ER A

Soterrar de Miquel Grau el 16 d'octubre de 1977.

Enguany farà quaranta-quatre anys de la mort de Miquel Grau, el jove alacantí, militant comunista, que fou assassinat mentre penjava uns cartells que convocaven la Diada Nacional del País Valencià. El militant d’extrema dreta, Miguel Ángel Panadero, llançà una rajola des de la terrassa d’un pis que impactà directament al cap de Miquel, produint-li la mort dies després.

Fa dos anys, la periodista i amiga de Miquel, Llum Quiñones, va publicar Miquel Grau 53/1977, un llibre que analitza el context polític del moment i com va reaccionar la societat valenciana davant aquell assassinat. Ara un nou treball, en aquest cas un documental elaborat per la jove universitària Maëla Sanmatín, recorre les comarques valencianes. Pel que respecta a l’Alcoià, el passat divendres 9 d’abril es presentà al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (COM). Aquest audiovisual, Barcella — 18

que rememora aquells fets luctuosos del 6 d’octubre de 1977, vol rescabalar la memòria del jove lluitador comunista, que es convertí en un símbol per les llibertats i la democràcia.

«El 1980 per tot arreu bullien les manifestacions, les vagues, les protestes i els empresonaments.»

Aquests dos treballs, el llibre i el documental, m’han fet recordar aquells fets, que jo vaig viure de ben a prop quan estudiava a la Universitat d’Alacant. Sí, aquells anys convulsos de la nostra transi-

ció, els terribles successos que passaren al País Valencià durant la mal anomenada Batalla de València. I és que l’Estatut que tenim els valencians, molt esquifit, val a dir-ho clarament, no ha caigut del cel ni ens l’han donat perquè sí. No, costà déu i ajuda, sang i suor, i malauradament en aquesta lluita van perdre la vida alguns valencians. Aquells anys de transició, d’una dictadura a una «democràcia» que diuen que és «plena, consolidada i moderna», però que en realitat fa aigües per tots els costats: justícia i Exèrcit postfranquista, monarquia corrupta, manca de llibertat d’expressió, persecució política, exiliats, empresonats, etc. Una democràcia que és observada pel món amb lupa, perquè no se’n refien, com ho demostren els tocs d’atenció que ha rebut l’Estat espanyol per part d’organismes internacionals com l’ONU, Amnistia Internacional, Consell d’Europa, entre altres.

Juny 2021

Però ací no acaben els meus records, tres anys després, l’estiu de 1980, el partit del Govern es fracturava, una moció de censura era imminent, el president Adolfo Suárez era ja un arbre caigut i el Govern

«El grau de llibertat, l’autogovern que tenim, l’ús del català, etcètera, s’han aconseguit lluitant.» tenia els dies comptats. Aviat al País Valencià aterrava l’inefable i obscur vicepresident Fernando Abril Martorell, la mà negra de l’Estat a casa nostra, l’instigador de la Batalla de València. Per tot arreu

Novelda Digital 2019

Doncs bé, a banda de les novetats de tot tipus que suposava començar a estudiar a la Universitat, un malaurat esdeveniment polític tacà de vermella sang la Plaça dels Cavalls, i ens marcà per sempre més totes aquelles promocions d’universitaris. Tot passà la vesprada del diumenge 16 d’octubre de 1977. El curs no feia gaire que havia començat i aquell cap de setmana vaig decidir quedar-me a Alacant i no anar al meu poble. A la vesprada, la Plaça dels Cavalls s’omplí de gom a gom de manifestants, així com els carrers adjacents. Els crits, les consignes, les cares de la gent ho deien tot: ràbia acumulada, impotència, tristor…

I és que aquell mateix vespre soterraren Miquel Grau, jove alacantí que la nit del 6 d’octubre fou ferit de mort, quan participava, com ja he esmentat abans, en l’enganxada de cartells per a la Diada del 9 d’Octubre d’aquell any: Tu acabaves d’arribar de servir a la Pàtria, d’aquell Ferrol de l’infaust i funest Caudillo, d’una Armada minada de militars franquistes. A casa nostra tots alimentàvem l’esperança, i com tants valencians assedegats de canvi volgueres eixir al carrer aquella Diada: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia! Però la mà negra de l’intolerant feixisme, vigilant d’amagat al capdamunt d’aquell pis, et segà la vida amb el mortal enderroc. Fosca nit la del sis d’octubre del setanta-set que s’endugué el jove lluitador alacantí, tacant de vermella sang la Plaça dels Cavalls, per sempre més serà la Plaça de Miquel Grau. Ai, i tu tenies vint anys, Déu meu, només vint anys! i el somni de bastir tots plegats un nou país. Ara et recordem i tots en volem deixar memòria, també amb Juan Ángel, Xavier i Mari Llum, companys de lluita que et ploraren aquella nit.

Avui el teu exemple ens esperona a seguir lluitant, perquè la lluita continua, enyorat company.

Tres dies després, el 9 d’octubre, a València se celebrà la manifestació més multitudinària que mai no s’ha vist al cap i casal, denunciant l’assassinat del jove Miquel. El Plenari de Parlamentaris del País Valencià proclamava el 9 d’octubre com a Dia Nacional del País Valencià.

El record de Miquel Grau el vaig tindre present els tres cursos de la Universitat, doncs cada dia per anar-hi a l’Escola de Magisteri havia de passar per la cantonada on va caure ferit de mort.

Juny 2021

Llibre Miquel Grau 53/1977.

bullien les manifestacions, les vagues, les protestes i els empresonaments, com la de la comunista Mari Llum Quiñonero, companya de lluita del jove Miquel Grau. Just tres anys després d’assassinar el jove Miquel, la nit del dimarts 30 de setembre de 1980, tres amics, Lluís Guia, Joan Bellot i jo mateix, vam eixir pels carrers del nostre poble a enganxar els cartell de la Diada d’aquell any. Ja veieu

com són les coses, tot just el mateix que tres anys abans van fer Miquel Grau i els seus amics. Doncs bé, la qüestió és que aquella mateixa nit algú va tirar el bust del dictador feixista Francisco Franco, que hi havia a la plaça de l’Ajuntament de Beneixama. Aviat la notícia va córrer com la pólvora per tot el poble, i ja podeu imaginar a qui van acusar d’haver gosat tal sacrilegi. L’Ajuntament de la Unió de Centre Democràtic (UCD) convocà un plenari, tota una escenificació, una farsa on s’aplegaren tota mena de feixistes de la rodalia, sometents armats amb pistoles fins les dents. La tensió i crispació es podia tallar amb un ganivet. Nosaltres aguantàrem amb dignitat tot el que calia aguantar i més. Tot i que digueren que s’obriria una investigació, la veritat és que oficialment no ho van fer i mai se sabé qui el tombà. Això si, aconseguiren tornar-lo a posar, i aturar les reivindicacions dels partits de l’esquerra que feia anys que en demanaven la retirada.

La jugada els va eixir perfecta: I aquell cabot que vam haver d’aguantar anys i panys, pagat per un tal finlandés i «por sufragio popular», tornà fermament i altiu al seu sòlid pedestal, i ara per la gràcia del Govern centrista municipal. Us he de dir amb sinceritat que he somniat més d’una vegada amb aquell maleït plenari. A nosaltres no ens van tirar pedres des de cap terrassa, cap de tots tres perdérem la vida aquella nit, com malauradament li passà a Miquel Grau, però també vam patir les conseqüències d’aquell feixisme: menyspreu, humiliació, infàmia, difamació... Un feixisme que campava amb total impunitat, assassinant, rebentant actes públics, apallissant persones, encomanant la por... El grau de llibertat, l’autogovern que tenim, l’ús del català, etcètera, s’han aconseguit lluitant i, malauradament, alguns d’aquells lluitadors van pagar amb la seua vida. Un d’ells fou Miquel Grau, un jove que tenia només vint anys d’edat, just els mateixos que tenia jo. Un jove que assassinaren, com diu la cançó d’Al Tall, «per guanyar la llibertat», un lluitador que hem de tindre en la memòria, un patriota que cal dignificar i seguir el seu exemple de compromís amb el nostre poble, el País Valencià. (Alcoi, 16-4-2021). ◥ Barcella — 19

Comarca de l'Alcoià, sencera i en català S A LVA D O R L L IN A R E S i Q U IL E S

lencià els destorbe: sense aprendre'l, ni parlar-lo, ni tan sols escoltar-lo. En realitat el que busquen és poder viure al País Valencià d’esquenes al valencià, que és la llengua pròpia segons l'Estatut d'Autonomia. Mantenir el seu monolingüisme castellà és el que Moreno Cabrera anomena supremacisme lingüístic. I davant aquesta actitud supremacista, el primer pas que podem fer per a revertir el retrocés de

«A casa nostra el castellà avança i el valencià recula.» la llengua el tenim a l'abast i no és altre que esforçar-se per a viure plenament en català. Parlar sempre en català fins i tot si l'interlocutor és castellanoparlant perquè, si canviem de llengua, llancem dos missatges i tots dos són nocius. Primer: canviem de llengua perquè subestimem l'interlocutor i pensem que, com que s'expressa en castellà, no té capacitat per a entendre'ns si li parlem en valencià. Segon: canviem de llengua perquè pensem

que el valencià és una llengua de segona comparada amb el castellà.

Fet i fotut, l'única manera de protegir el nostre idioma a llarg termini i assegurar-nos l'aprenentatge d'altres llengües (anglès, castellà, etc.) és assolir la independència del País Valencià i enfortir els lligams amb la resta de la comunitat lingüística, altrament dita dels Països Catalans. Junts som deu milions d'europeus amb una llengua compartida que esdevé una de les cent (!) llengües més parlades del món (de més de sis mil llengües que hi ha) i, aquesta realitat incòmoda, aquesta força que tenim, és el motiu pel qual ens volen esquarterats. La independència és més factible que canviar la Constitució Espanyola per a garantir una igualtat lingüística real.

El grup d'Esquerra Republicana d'Alcoi que, de fet, treballem en l'àmbit comarcal, veiem urgent capgirar el desús i la subordinació lingüística. A més trobem de cabdal importància reagrupar dins de les comarques valencianoparlants la totalitat dels pobles de les valls nord-occidentals de la serra de Mariola. Actualment, la Canyada, Biar, el Camp de Mirra i Beneixama depenen administrativament de l'Alt Vinalopó malgrat que són pobles arrelats a l'Alcoià. ◥

biardigital.com

Al País Valencià, la situació del nostre català és preocupant. Si comparem amb altres territoris de la comunitat lingüística, les dades demostren que ens ha anat pitjor que al Principat o les Illes Balears des de la recuperació de la democràcia ençà.

I no només en l'àmbit de l'ensenyament, també si parlem de l'ús social o l'ús institucional.

Mai ha existit la igualtat lingüística a l'Estat espanyol. Sempre s'ha portat endavant una política encaminada a imposar el castellà i exterminar les altres llengües.

Des de la recuperació de la democràcia, aquesta imposició de, només, una llengua, ha continuat: segons la Constitució Espanyola (article 3.1) l'única llengua obligada és el castellà; les altres són opcionals. La millor política lingüística —contrària a la diversitat— ha estat aquesta de blindar només el castellà fins i tot allà on no és la llengua autòctona com ara a les comarques valencianoparlants. Així, a casa nostra el castellà avança i el valencià recula, més veloçment o més lenta. Però, amb tot, aquest procés de substitució lingüística no s'atura.

Paradoxalment, acostumen a invocar una falsa igualtat lingüística aquells que volen mantenir els seus privilegis i pretenen viure al nostre país sense que el va-

Campanya per mantenir tota la Vall de Biar dins l'Alcoià.

Barcella — 20

Juny 2021

Fronts ecològics oberts als voltants de la Mariola J OSEP MI Q U EL M A R T ÍNE Z

la construcció de tres parcs fotovoltaics i una línia de molt alta tensió. El projecte està promogut per les empreses Premier Group i Akuo Energy. Si no s’aconsegueix parar, afectarà grans extensions de cultius d’oliveres i vinyes. El sector agrícola s’ha sumat a les mobilitzacions per-

Miquel Francés

Nosaltres som el problema i la solució de tot plegat. En l’àmbit ecològic també.

Mai no podem desactivar la vigilància perquè, quan sembla que s’aconsegueix neutralitzar una amenaça, per l’altre cantó del territori que abasta la Mariola i la seua àrea d’influència apareix un altre front mediambiental.

S’han aconseguit grans resultats, com l’èxit de la Colla Ecologista la Carrasca contra el Pàrquing de la Rosaleda o quan la colla va aconseguir que el Tribunal Supremo confirmara la nul·litat del projecte de La Española en la Canal. També dues coordinadores ciutadanes diferents van aconseguir parar la instal·lació d’una central tèrmica a Beneixama i una macrourbanització amb camp de golf entre Banyeres i Bocairent, així com un parc eòlic sobre la serra de la Fontanella entre Banyeres i Onil.

Però la lluita continua.

Centrals solars a Fontanars dels Alforins. Un problema recent és la proliferació d’estudis per a instal·lar a Fontanars dels Alforins milers i milers d’hectàrees de camps de plaques solars. Grans empreses d’inversió ja tenen preparats diversos projectes de macroconcentracions de plantes productores sobre el sòl rural. El crim és que, si aquesta vall es caracteritza per alguna cosa, és precisament per l’alt valor paisatgístic que ha mantingut acceptablement en bones condicions fins ara.

Fotovoltaica ISF Beneixama. La plataforma Replana Rest i l’Ajuntament de Beneixama han anat informant els darrers mesos sobre la manera de fer al·legacions al primer avantprojecte d’instal·lació solar fotovoltaica ISF Beneixama. S’ha explicat a la població que aquesta instal· lació s’engloba dins d’un conjunt de plantes fotovoltaiques que pretenen evacuar l’energia produïda per la subestació d’electricitat del municipi de Beneixama.

Línia de molt alta tensió a la Costera. La comarca de la Costera ha vist aquests darrers mesos com s’ha articulat l’organització veïnal i ecologista per a frenar Juny 2021

Fontanars dels Alforins rodejat del seu paisatge vinícola.

què els inversors elèctrics no traslladen el projecte a altres municipis pròxims buscant pobles amb poca oposició.

Una nova plataforma ciutadana. El 15 de maig passat es va presentar a València la Plataforma per la Ubicació Racional

«S’han d’oferir ubicacions eficients, ordenades i amb els mínims impactes ambientals.» i Sostenible de les Energies Renovables al Territori Valencià. L’entitat ciutadana reclama la moratòria urgent de tots els projectes que pretenen instal·lar-se sobre sòl no urbanitzable. L’acte va estar organitzat per Bosc Viu, una plataforma en defensa dels ecosistemes forestals valencians. Bosc Viu ha col·laborat amb les diferents plataformes locals i comarcals per a afavorir i ajudar l’autoorganització i coordinació d’aquestes.

Segons la plataforma, s’han d’oferir ubicacions eficients, ordenades i amb els mínims impactes ambientals. Són els grans consumidors d’energia els que han de proposar i oferir solucions a prop i no traslladar el problema lluny, a municipis i territoris que tenen baixes demandes energètiques i, alhora, un patrimoni natural d’enorme valor, que és el seu principal actiu per a poder construir un desenvolupament rural sostenible, ja que aquests no tenen les oportunitats i les possibilitats que tenen els municipis litorals.

Plataforma ReplanaRest. La Plataforma ReplanaRest és un grup de participació ciutadana, sense ànim de lucre, que va sorgir després de l’incendi que l’estiu del 2019 va cremar prop de nou-centes hectàrees de la serra de la Replana en terme de Beneixama. Entre moltes altres activitats informatives i de conscienciació, hi destaquen les campanyes de repoblació boscosa de la zona afectada.

Segons la Plataforma, les actuacions posteriors a l’incendi han causat danys importants a aquest entorn protegit, pel fet que la maquinària pesant va entrar en aquesta zona provocant danys greus sense respectar les mínimes mesures de prudència. Algunes de les espècies que han resultat danyades durant la restauració són d’alt valor ecològic, com la genista valenciana (argelaga borda). A més, durant les tasques s’hi han arrancat exemplars de carrasca i ginebre, dues espècies que són rebrotadores i s’hi haurien d’haver deixat.

Destrossa de carrasques, oliveres i ametlers.

S’hi han tallat i arrancat nombroses carrasques, oliveres i ametlers al camí de l’antiga via del tren Xitxarra, a la zona del Pontarró, al terme municipal de Biar.

També pins adults pròxims a la central elèctrica de Beneixama. Això ho ha fet l’empresa que executa les obres d’ampliació del camí sense informar molts dels propietaris. ◥ Barcella — 21

L’ofici d’escriure LO U R D E S TO L ED O

Viure escrivint, Annie Dillard.

Traducció d’Alba Dedeu, pròleg de Vicenç Pagès Jordà Barcelona: L’Altra Editorial, 2021

La Llama 2021

Annie Dillard (Pittsburgh, 1945) és una escriptora total, autora d’assaig, novel·la, poesia, crítica literària i un dels llibres de memòries més llegit i bonic que ha donat la literatura nord-americana de les darreres dècades del segle XX: An American Childhood. Ara s’ha publicat el seu primer llibre al català: Viure escrivint, amb la traducció polida d’Alba Dedeu i un pròleg ben engrescador de Vicenç Pagès.

Viure escrivint és un llibre molt personal on l’autora s’acosta a l’ofici d’escriure sense filtres, confessant angoixes i dubtes, manies, dèries i pors, però sobretot amb una actitud humil i creativa. Un llibre on retrata amb humor i realisme l’esforç i la constància que suposa dedicar una vida a escriure. En aquest volum d’assaigs breus, Dillard es dirigeix als lectors —molts d’ells possibles escriptors— però també a ella mateixa, desafiant-los i desafiant-se, en ocasions empipada, en altres serena, rarament exultant.

Dillard ens parla ací d’una vida dedicada a l’escriptura des de la bellesa i la dolçor d’una metàfora, imitant la delicadesa i la fragilitat d’una bestiola o d’un gest de la natura.

Al capdavall, l’escriptora americana és una mestra de trobar en la natura espills on es reflecteixen raons i comportaments humans: «Compondre un llibre és la vida en el seu estat més lliure. La teva llibertat com a escriptor no és la llibertat d’expressar-se a doll i de manera descontrolada; no és un desfogament». Aquesta llibertat, però, té per descomptat un revers; «que la teva feina té tan poc sentit, és tan exclusivament per a tu mateix i tan inútil per al món, que a ningú més que a tu li importarà que la facis bé o que la facis en absolut».

Escriure, per tant, esdevé tenacitat, passió, ofici i fins i tot verí. Potser escriure s’assembla a tenir fills: una cursa lenta i

de llarga durada en la qual et trobes sola i mig perduda la major part del camí. No debades en encarar-se a cada llibre, com apunta Dillard, «l’autor ha de resoldre dos problemes: es pot fer? i puc fer-ho jo?

Cada llibre té una impossibilitat intrínseca que descobreix l’autor així que minva l’engrescament inicial [...] I si és possible fer-ho, ho pot fer ell i només ell. Perquè no hi ha res en el material per a aquest

Barcella — 22

Viure escrivint en una botiga.

llibre que suggereixi a ningú més que a ell les seves possibilitats de significat i de sentiment». Com diria Julian Barnes en El lloro de Flaubert: «és fàcil, al capdavall, no

«Escriure, per tant, esdevé tenacitat, passió, ofici i fins i tot verí.» ser escriptor. La majoria de les persones no són escriptors, i pateixen ben poc».

Amb un encant peculiar Dillard traça en aquests assaigs uns paral·lelismes entre

el treball de l’escriptor i alguns dels oficis més coneguts de la vida, i ho fa amb tanta gràcia i subtilesa, que acaba posant ella més llum sobre l’art d’escriure amb aquestes escenes quotidianes, que no pas certs assaigs i disquisicions acadèmiques enrevessades: «Quan escrius, compons una línia de paraules. La línia de paraules és un pic de miner, una gúbia d’ebenista, una sonda de cirurgià. La sostens enlaire i la línia va excavant un camí que tu segueixes. Aviat et trobes immers en un territori nou. ¿És un atzucac, o has trobat la matèria autèntica?

Ho sabràs demà, o d’aquí a un any just».

Tornar al text és el gran moment de risc, pot passar de tot, que el salves o que el cremes. Dillard ens convida a no tenir por i a no encapritxar-nos d’allò que vam escriure tal dia i que tant ens va costar. Si no és bo, cap raó sentimental el millorarà. Cal saber esgarrar i esborrar, sense manies ni miraments. «Segons la meva opinió –escriu– com més literari sigui el llibre –com més purament verbal, treballat frase per frase, com més imaginatiu, raonat i profund sigui– més probable és que la gent el llegeixi».

A la fi, per a Dillard escriure és picar contra les parets de ta casa. Enfonsar la ploma en el tinter amb força i decisió, com deia Flaubert. Picar i preservar-se de les distraccions. Per això potser millor treballar davant d’un mur de blocs grisos que no pas davant d’una finestra amb un paisatge bonic. D’aquesta manera –matisa Dillard– la bellesa del paisatge, la força de l’acció, l’autenticitat de les olors i els sorolls els buscaràs en el teu interior, i brollaran poderosos de la imaginació, com quan evoques records llunyans en el temps.

Per descomptat, el mur tampoc no és garantia de res. L’escriptor, ens diu Dillard, ha de tenir prou fe per a dur la feina endavant i renovar-la, però no tanta fe que s’imagine que està escrivint bé quan no és així. I sobretot, no oblidar que si bé «de dies bons n’hi ha molts, són les vides bones les que costen de trobar». ◥ Juny 2021

Maria Antònia Salvà

Palma, 1869 - Llucmajor, 1958 Venint del Caire Calor, pesantor del dia, set, desert abrusador, però som a Alexandria, mes, ai, no hi entrarem.

Hom diu que la pesta hi nia —mala pesta del bubó, ens mata la il·lusió que la vida ens abellia—.

L’esperit se’ns desficia en prendre l’embarcador, la mel es tornà amargor del teu nom, Alexandria!

Mar endins la nau fa via...

La ciutat, oh melangia, s’esfuma dins l’horitzó 1935 Viatge a Orient Barcelona: PAM-UIB, 1998

Juny 2021

Barcella — 23