El Govern valencià ha nomenat a dit un 64% d’inspectors d’Educació en 10 anys L’estratègia inaugurada en 1996 en la primera legislatura del PP –que només en un lustre va consolidar un aparell d’inspecció a través d’un laboriós entramat de vincles ideològics, familiars i polítics– s’ha accelerat en portes de les eleccions autonòmiques. Des de novembre, Educació ha nomenat 15 inspectors «accidentals» més, que es sumen als 28 dels últims anys, sense intervenir cap concurs de mèrits ni oposició pública. En una dècada, dels 134 inspectors autonòmics que componen la plantilla, 86 han estat seleccionats a dit en comissió de serveis. Actualment, d’aquests 86 inspectors que han estat nomenats a dit en una dècada, un total de 45 ja tenen consolidada la seua plaça gràcies al polèmic concurs oposició convocat el 20 de novembre de 2000 que –contra l’acostumat en la funció pública– va valorar com a mèrit el temps ocupat en comissió de serveis. Uns altres 28 responen al perfil de docents vinculats al PP (alguns militants) que han estat seleccionats en l’última legislatura. I els 15 restants van ser reclutats el passat novembre, dos per a la plantilla d’inspectors de la província de Castelló (ja incorporats); cinc per a la de València (tres incorporats); i uns altres set per a Alacant (tres cobriran baixes per jubilació, encara que no s’han incorporat). Aquesta fórmula de selecció a dit sense intervenir concurs de mèrits ni oposició –que és «inèdita» en l’Estat espanyol, segons l’estudi comparatiu realitzat per l’associació professional Febrer 2007
Adide en 2006— llança un resultat preocupant en la comunitat autònoma, ja que els 86 nomenaments representen el 64% de la plantilla autonòmica d’inspectors actual, integrada per 134 funcionaris docents. Una imatge que contrasta amb les promeses preelectorals de la dreta fa 11 anys. De fet, el PP valencià va arribar a la Generalitat amb una promesa electoral baix del braç: «Professionalitzar la inspecció educativa» i netejar un cos de funcionaris docents que el primer director general d’Educació, Carlos Alcalde, i un il·lustre exdiputat del PP van arribar a definir com un «pesebre per a col·locar els amics del PSOE». Lluny de complir el compromís adquirit amb els electors valencians en el programa del PP, l’actual Administració valenciana, que presideix l’exconseller d’Educació, Francisco Camps, ha accelerat el ritme de designacions. De manera que en les últimes setmanes s’ha produït un «reclutament massiu d’inspectors accidentals, sense convocatòria pública i sense una explicitació clara dels requisits que mínimament haurien de complir segons assenyala la nova Llei Orgànica d’Educació (LOE), segons denúncia l’associació professional d’inspectors majoritària Adide. Adide, a més, assenyala que en «alguns casos de reclutament s’incompleixen els requisits mínims de tenir una experiència mínima de cinc anys». Com tampoc no s’acredita el coneixement de la llengua cooficial de l’autonomia de destinació, que en aquest cas és el valencià. ❦
© Ed. de Ponent - 2006
© HF - 2006
El president Francisco Camps, Carlos Fabra i el portaveu del Consell Víctor Campos.
Enrique Selva Roca de Togores.
Onze catedràtics qualifiquen de «depuració ideològica» els acomiadaments del CEU La Universitat CEU va acomiadar al juny una desena de catedràtics i professors, com Carmen Quintero –amb 17 anys d’antiguitat–, una dels cinc docents que han recorregut els acomiadaments per «improcedents i injustificats». «L’acomiadament del professor Enrique Selva Roca de Togores no pot deixar de despertar la nostra estranyesa i preocupació», diu l’encapçalat del text signat, entre d’altres, per l’exrector i catedràtic d’Història Contemporània, Pedro Ruiz Torres, i els catedràtics Mechthild Albert (Rheinische Friedrich-Wilhelms Universität, Bonn), Nigel Dennis (Universitat de St. Andrews) i José Luis Martín Ramos (Universitat Autònoma de Barcelona). El comitè ha assolit, a més, dur el cas davant de la Inspecció de Treball. De fet, la polèmica suscitada pel que els demandants consideren una «depuració ideològica» en tota regla, ha forçat el CEU a retractar-se de les raons de «falta de rendiment, al quedar-se sense arguments en el judici», segons fonts de l’equip de la defensa que dirigeix una experta advocada, que alhora ja va ser depurada pel CEU. Els catedràtics posen l’accent en l’acomiadament d’Enrique Selva i recorden que «ha desenvolupat una tasca investigadora –en condicions no sempre propícies– gràcies a la qual li devem estudis de referència en el camp de les avantguardes i els orígens del feixisme espanyol, citats per destacats especialistes espanyols i estrangers». ❦ 3