La ràdio
ter diari de la informació que ens ofereixen, el lloc adequat per a la reflexió o l’anàlisi, Josep-Vicent Ferre Domínguez sinó més bé per al missatge Presentació de la revista Barcella, a directe i entenedor. Per açò Bocairent el 14 de desembre de 2002. mateix, si analitzem el que es publica, veurem que predominen les notícies oficials (del tipus, «El Conseller de Obras Públicas pone la primera piedra…», o la segunda, –tant s’hi val–, «…del nuevo puente bocairentino»), les de la roda del temps (com «Los primeros copos de nieve blanquean el verde manto de la Mariola bocairentina»), les festeres (de l’estil «Las frías nits del ciri, preludio de la fiesta grande bocairentina»), La televisió o fins i tot, arriba a la fi a De la televisió, millor ni recollir-se alguna crítica de parlar-ne. La fins ara nostra, l’oposició sobre qualsevol i prompte d’alguns pocs presumpta infracció i escome–dels de sempre– televisió Presentació de Barcella al maset dels Moros Marinos de Bocairent. sa del govern municipal a la autonòmica, sols se’n recorda normativa mediambiental o dels pobles de les nostres del present, del que va ocórrer ahir o del urbanística, que serà després contestada, comarques, bé per a emetre alguns moque s’anuncia per a hui o demà, però com no, amb el pertinent comunicat de ments de les seues festes patronals, bé que es limita, normalment, al relat periol’Ajuntament o del partit, amb reparticom a lloc de visita d’algun governant dístic curt, a la notícia escarida o, fins ment inclòs per totes les cases de la vila. o aspirant a ser-ho, en la seua incessant i tot, al titular cridaner amb contingut Esporàdicament, això sí, alguna notícia i permanent campanya electoral, o bé somnolent. Tot i això, les bocairentines sensacionalista, de l’estil «El personal quan, per desgràcia, algun «pobletà» i els bocairentins, com els pobladors del consorcio arqueológico descubre trau la seua ira contra la seua parenta dels altres pobles de la nostra comarca, un barco fenicio entre el Barranc dels o fa qualsevol altre desgavell digne comenten i celebren els reportatges i les Tarongers i el del Dolçainer», trenca la de ser difós per tot arreu. El programa referències a la seua vila, tot i que ací monotonia repetitiva de les anteriors. que fa anys va gravar Tola a Bocairent, no hi ha la sort de tenir una llibreria que En qualsevol cas, aquest tipus del seu Si yo fuera presidente, i que d’informació compleix la seua funció fou tan durament criticat, seria hui un d’informar-nos del dia a dia. No podem paradigma de programa culte i divertit, oblidar-nos, però, del diari electrònic Wicomparat amb la grolleria i barroeria laweb Ontinyent que ens permet, als qui d’una cadena que va renunciar, fa ja estem fora d’ací i no podem adquirir les anys, a ser la televisió dels pobles edicions comarcals dels diaris Levante valencians. o Las Provincias o la revista Crònica, D’altra banda, el canal local de mantindre’ns informats d’eixe jorn a jorn televisió encara és un nadó, i per això és local. No és aquest terreny de la notícia prudent ajornar per a una altra ocasió el quotidiana, pense, el de Barcella. La judici, tot i que en la seua curta existèntrie les notícies i les col·loque o expose revista que hui presentem té una periodicia ja ha donat alguna sospitosa mostra en el vidre o aparador, per a públic citat trimestral o quadrimestral, i, per de fidelitat i acatament al poder local, coneixement i generalitzada fruïció dels això, tot i tindre una secció anomenada el qual, al cap i a la fi, per això tolera o vianants. «Panorama», amb un interessant recull anima, com en la majoria de municipis El fet de no tenir diaris comarcals, de notícies, algunes d’elles sufocades on hi ha emissores televises locals, les amb la valuosa excepció del setmanari per altres fonts informatives, s’allunya seues emissions. d’Ontinyent Crònica, que puntualment d’aquest món de la informació diària. ofereix informació sobre el nostre poble, Els mitjans escrits limita les notícies a les ressenyes que, Publicacions que ens Anem a centrar-nos, per tant, en els mitde tant en tant, els corresponsals locals parlen més bé del passat jans escrits. Hi ha un tipus d’informació dels diversos periòdics del cap-i-casal També les bocairentines i els bocairentins que és la del dia a dia, la de les darreres aconsegueixen introduir en les seues llegim altres publicacions que no ens notícies, la del temps immediat de les edicions comarcals. Tot i això, no són parlen del present sinó més bé del passat. nostres vides. És la que ens assabenta aquests mitjans escrits, pel mateix caràc-
Informar-se a Bocairent
© Barcella - 2002
Permeteu-me, encara que la reflexió m’allunye del que és la realitat de la informació que rebem, que quasi no incidisca en l’anàlisi de la ràdio. Tot i els successius i trontollants intents de fer funcionar una emisora local, és, en l’actualitat, un mitjà escassament vàlid per a informar les bocairentines i els bocairentins del que passa al poble; ni a Radio Villena, per sort, ni a Ràdio Ontinyent i Alcoi, dissortadament, sembla preocupar-los massa el que ocorre per aquest aïllat i singular poble de la Mariola.
«Hi ha un tipus d’informació que es limita al titular cridaner amb contingut somnolent»
Octubre 2003
13