Crispadors
Josep Miquel Martínez
Joan Silvestre
El president Zaplana treballa de valent perquè aprenguem una nova paraula. El Molt Honorable ens explica, dia rere dia, que si l'ambient està enrarit és per culpa dels que practiquen la "crispació". Per a pertànyer a este grup de crispadors —que no se sap si és una capa social o un estatus intel.lectual— el més important sembla que és tindre la capacitat d'irritar el president, i una cosa que irrita molt els dirigents del PP és que hi haja una societat civil que s'organitza cada dia més per a defensar els seus interesos. Els presumibles crispadors militen en llocs molt diferents com ara la Federació d'Escoles Valencianes, la Universitat, les parròquies, les colles ecologistes, les associacions de veïns, les associacions culturals, o les organitzacions no governamentals. Els que presumptament crispem la convivència entre la gent de bé al País Valencià, hem assistit bocabadats en el passat a l'assumpció d'una bandera i un himne aliens. Hem restat atònits davant de la derogació del decret d'homologació dels títols de valencià i de català. Hem presenciat desconcertats la ràtzia del PP a les universitats valencianes. Algun suposat exportador de crispació com Raimon ha vist com a les acaballes del segle XX reviscolaven actituds de flagrant intolerància. Ens han deixat de pedra amb el grau de decadència a què ha arribat la programació de Canal Nou. Hem al . lucinat en confirmar que el PP preferia espectacles com De Orihuela a la fama o Pasarel.la abans que permetre la celebració televisiva dels Premis Octubre. I ja per posar-li la guinda hem patit les interferències en el senyal televisiu de TV3 que ha encarregat a mercenaris el Govern Zaplana. El darrer episodi l'hem presenciat la tardor del 97. Els que presumptament pertorbem la pax valenciana a Banyeres de Mariola hem viscut amb estupor un altra censura mal dissimulada d'una obra literària. Ara li ha tocat a l'espectacle teatral de El florido pensil. La comèdia havia estat inclosa per la Regidoria de Cultura en la programació del darrer trimestre de l'any passat, i s'havia anunciat al Consell Municipal de Cultura que tindria lloc el dia 25 d'octubre. Divuit dies abans de la representació es suspenia amb el pretext de que no restaven diners. Als pretesos crispadors locals ens ha caigut l'ànima als peus en confirmar que encara hui, els nostres polítics creuen que han de vetlar per la nostra higiene mental. Pot ser creuen que ens han de tutelar de manera paternalista, si fem una lectura amable del que ha passat. El que sembla més creible és que han censurat una obra teatral que no consideren políticament correcta. ❦
El florido pensil Directors: Fernando Bernués i Mireia Gabilondo. Producció: Tanttaka Teatroa. Alcoi, 30 d'octubre de 1997 Basada en el llibre d’Andrés Sopeña, El florido pensil està adaptada per la productora basca Tanttaka. La funció inicialment era en castellà i basc, però fora del País Basc s’ha fet una versió íntegrament en castellà. Ens trobem davant l'adaptació d’un llibre, i això, teatralment parlant, sempre és un repte difícil. La funció de teatre segueix al peu de la lletra alguns capítols del llibre i afegeix altres escenes necessàries per a completar l’acció dramàtica. El ritme de la funció és trepidant, continu, sense deixar temps al pensament i ens transporta del passat al present amb gran eficàcia. I així, com qui no vol la cosa, els magnífics actors, en una interpretació quasi perfecta, ens transporten a la memòria de l’escola franquista, amb esquetxos còmics on els cinc actors van intercanviant-se els diferents papers que apareixen durant l’obra: els xiquets, el mestre, el rector, el professor de gimnàstica, el pare de família, el temible inspector, etc. S'hi utilitza una escenografia pràctica i es juga en tot moment amb codis estrictament teatrals. Però el més important de tot és com esta funció arriba al públic. La seua resposta és d’embadaliment col·lectiu. Entre els espectadors majors de quaranta anys, que van viure directament l’època, es produeix un fenomen semblant a una catarsi col·lectiva: canten les cançons, reciten les lliçons i el catecisme, inmiscuint-se totalment en la funció. El públic més jove participa igualment identificat amb els alumnes d’ahir i riuen amb plaer les situacions caricaturitzades, potser que fins i tot alguns es pregunten per què no fer una teatralització de l’EGB i el BUP que a alguns els va tocar inaugurar. Perquè una de les coses bones que té la funció, entre d’altres, és fer un exercici col·lectiu d’aproximació al nostre passat més recent, amb ironia, frescor i bon humor. I això sempre és saludable. Així, El florido pensil s’ha convertit en un dels espectacles que més demanen els programadors i el públic en les dues últimes temporades teatrals. Ja porten més de tres-centes representacions, algunes d’elles en la nostra comarca (Alcoi, Ibi). Actualment estan a Madrid, al teatre La Latina (el de Lina Morgan). A Catalunya ja està representant-se'n la versió catalana amb la participació de l’actor valencià Pep Cortés en un dels papers. També fóra bo que, en un futur pròxim, poguerem veure en la programació teatral de l’Ajuntament de Banyeres de Mariola aquesta funció. El públic ho agrairà. ❦ 15