__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

REVISTA D'INFORMACIÓ GENERAL

Número 3 • febrer 1998 • 175 ptes.

El sopar del Nou d'Octubre

Josep Sanus, alcalde d'Alcoi

Mariola: Parc Natural, ¡ara!


Redacció

REVISTA D'INFORMACIÓ GENERAL

Número 3 Febrer 1998 Quadrimestral EDICIÓ I REDACCIÓ:

Apartat de Correus 140 03450 Banyeres de Mariola (L'Alcoià) REDACCIÓ:

Rosa Maria Belda Eduard Beneyto J. Ricard Berenguer Vicent Berenguer Antoni Francés Francesc Garcia Josep Miquel Martínez José Antonio Miró Tello Navarro Salvador Puerto Antoni Sanjuán Enrique Sempere COL.LABORADORS:

Ma. Inés Amoroso J. Antoni Francés Albero Tirs Llorenç Berenguer Rafa Payá Abad

PORTADA I MAQUETACIÓ:

Josep Miquel Martínez PUBLICITAT:

Enrique Sempere FOTO PORTADA:

Vista aèria del camí de la Mallaeta. © Barcella-1997. La Redacció no comparteix, necessàriament, les opinions expressades pels col.laboradors d'aquesta publicació. FOTOMECÀNICA:

Textogràfic - Alcoi IMPRESSIÓ:

Nou Gràfic C.B. - Banyeres de Mariola Depòsit legal: A-562-1997

2

El passat mes de gener la premsa publicà la bona notícia que la Conselleria de Medi Ambient declararà Parc Natural la serra Mariola. A aquest efecte, el director general de Desenvolupament Sostenible, Ricard Jiménez, es va reunir amb els alcaldes dels set pobles que afecta el parc —Alcoi, Cocentaina, Muro, Agres, Alfafara, Bocairent i Banyeres— per a plantejar-los la importància del projecte i previndre'ls que, entre altres coses, a partir d'ara, cal fer un esforç i no permetre que es construesca en zones d'interés ambiental. És important saber que els terrenys de titularitat pública, compresos en els set pobles de la Mariola, només representen el deu per cent de la serra i, per això, hi ha previst començar per comprar aquelles zones de més valor ecològic amb el fi d'assegurar-ne la conservació i alliberar-les de possibles agressions. La inversió que ha de destinar Medi Ambient és de mil milions de pessetes, fraccionats en anualitats de cent milions. De tot això encara caldrà més informació, però d'entrada ja es desprén la situació tan crítica a què hem abocat les nostres serres, probablement els mateixos que hi vivim. Amb tota seguretat, per a mantindre el valor ecològic de la Mariola, caldrà la voluntat i la cooperació de cada u de nosaltres, i no confiar cegament que amb un pla d'ordenació i diners aparentment fàcils, les solucions ja estan assegurades i, xim-pum, s'ha acabat el problema. Pel que afecta a Banyeres en aquest aspecte —vegeu el mapa que hi incloem—, l'estat de les serres no convida molt a l'optimisme. La superfície forestal o de serra del nostre terme és d'un trenta per cent, i la Fenassosa, un tancat cinegètic de propietat privada, dedicat a la cacera major, ja en comprén el quinze per cent. Naturalment, ací no s'ha de qüestionar el fet de l'adequació legal d'estes actuacions ni l'acumulació de finques adquirides legalment; hi advertim el resultat d'unes determinades actituds tan dels particulars que es venen alegrement la seua terra com de l'administració municipal, que si no planifica i preveu les seues actuacions pel que fa al patrimoni natural o rústic comú podrem arribar a grans sorpreses. Recordem que a l'illa de Mallorca un vint per cent de la superfície és propietat dels alemanys. L'excés d'interés d'una societat per a organitzar activitats folklòriques i d'oci serà lloable, però l'absència de preocupació pel patrimoni comunal i, per tant, per la població, també és una mostra de la poca estima pel planeta, no sols pels usuaris directes. Les generacions futures també mereixen trobar-se un medi i un paisatge no sobreexplotat. Cal confiar que sota la tutela del govern autonòmic i amb la cooperació —i l'entusiasme— de tots els sectors implicats, a partir d'ara, el parc de la Mariola serà un incentiu per a fomentar i promoure els millors usos del nostre territori, tan els forestals com els agraris, els turístics o els econòmics en general. Si comparem, de segur que ens trobem entre els municipis de tota Espanya que més han infravalorat el seu patrimoni natural al servici de la població o que, alhora, menys han harmonitzat els interessos públics i els privats; tant de bo exageràrem. És evident que els ecologistes no tenen bona premsa, però ¿el futur del patrimoni natural haurà de passar per l'ecologisme, o no? ❦

Rafa Payá


Timonets i argelagues Redacció

Actuació al Palau de la Música de València

Eleccions a Consells Escolars 1997

La Societat Musical de Banyeres, finalment actuarà al Palau de la Música de València el proper dia 1 de març, a les 11.30 hores, després de moltes gestions amb la direcció del Palau. No és gens fàcil actuar-hi i, per tant, tindrem una oportunitat única (esperem que no siga l'última) d'escoltar la Banda en un marc tan representatiu. La nova Junta Directiva de la Societat Musical ha organitzat el viatge en què podran participar, a més dels músics i els familiars, tots el socis i els que vullguen acompanyar la Banda en aquesta ocasió tan especial. El preu del viatge és de 2.500 ptes., inclòs el dinar.

De les últimes eleccions a Consells Escolars celebrades el mes de desembre passat cal destacar els resultats del sector de pares, per la gran diferència de participació respecte a la mitjana general. El Consell Escolar d'un centre l'integren: pares, alumnes i mestres, presidits pel director. L'índex general de participació entre el pares ha sigut d'un 22% aproximadament. La notícia és que els centres de Banyeres de Mariola han duplicat o triplicat aquest percentatge. Açò ha de donar una idea de la gran participació i interés dels pares del nostre poble en tot allò que es refereix a l'educació dels seus fills. Els resultats per centres han sigut els següents:

La presa de Banyeres estarà acabada l'any 2002 El DOGV ha publicat aquest mes de gener el conveni entre el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat Valenciana en matèria d'infrastructures hidrològiques on està inclosa la presa de Banyeres. El text diu, entre altres coses, que aquestes obres es fan per assegurar el abastament hídric de la conca del Vinalopó, que és deficitària. Les obres tenen una partida pressupostària de dos mil milions de pessetes i estaran acabades d'ací quatre anys.

Participació dels pares Electors

Votants

Percentatge

Conservatori Municipal de Música 86 47 55% Col.legi Fundació Ribera (primària) 254 197 78% Col.legi Fundació Ribera (ESO/FP) 190 159 84% Col.legi Públic Alfons Iniesta 736 384 52%

A l'abril, Mariola serà Parc Natural El Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de la zona preveu que el mes d'abril 12.800 hectàrees de la Serra Mariola seran declarades Parc Natural, així ho va explicar el director general de Desenvolupament Sostenible Ricard Jiménez als alcaldes de la zona implicats en la gestió del Parc Natural. També els va parlar de les ajudes de la Comunitat Europea dins del pla Xarxa Natura 2000 als pobles que estan afectats pels espais protegits.

680

Institut de Secundària 260 38%

Argelaga freda i seca per a tots aquells que la nit de cap d’any conquereixen la plaça Major fent-ne ús i abús. Timonet altruista als donants de sang del poble, que mantenen un progressiu augment de donacions solidàries. Argelaga punxeguda per a alguns dels que s’allisten enguany perquè, aprofitant-se'n del seu dia de festa, van fer malbé tot allò que es trobaren davant. Això és vandalisme.

Timonet heroic per a l’equip dels Serveis Socials i les organitzacions de voluntariat que d’una manera anònima comparteixen el seu temps, treballant, ajudant, acompanyant les dones i els homens més necessitats dels nostre poble.

Argelaga electrònica i catòdica als responsables institucionals locals dels equips d’emissió de TV pel seu tercermundisme que ens priva de veure amb la necessària qualitat TV3 i TV local.

Timonet tendre per la resposta del poble a les diferents campanyes de recollida selectiva: Paper, vidre, tubs de neó, piles, pots d’alumini, etc. Anem a més. © Barcella - 1997

La Quarantameula, nom de correfocs La colla de Dimonis que està gestant-se a Banyeres comença a tindre forma i, fins i tot, un possible nom per identificar-la. Són vuitanta els integrants i pensen debutar, si tot els va bé, per a les festes de la Malena.

Timonet ben calentet, però sense cremar-se, per a l’Associació dels Reis Mags, pel seu esforç en dur cada vegada a millor la cavalcada, així com totes les activitats que envolten Nadàlia.

Col.legi Alfons Iniesta.

Argelaga històrica i eterna a les obres de remodelació dels carrers i les seues continues aturades. 3


Ja funciona el Servici de Tele-assistència a Banyeres Fins a tretze persones tenen ja un servici necessari per als nostres majors. Consisteix en un transmissor que duen al coll i que per mitjà d'un botó es posa en contacte amb la Central de la Diputació, que s'encarrega de buscar el servici que necessiten cada moment.

El Centre Excursionista Penya Roja organitza el campament territorial El darrer cap de setmana de setembre es donaren cita al nostre poble muntanyencs de tots els centres excursionistes del País Valencià. El lloc triat van ser els jardins del xalet de Vil.la Rosàrio. El XL Aniversari del Campament Territorial va ser un èxit de participació i d'organització elogiat per tots els assistents. El Centre Excursionista també organitzà la Marxa Intercomarcal a l'Alt de la Barcella el dia 23 de novembre.

Creix l'interès pels instruments populars valencians L'Escola de Tabalet i Dolçaina de Banyeres de Mariola ja està consolidada en el panorama cultural del poble. El que va començar com una inquietud d'un grup d'amics hui ja és una realitat. El grup de dolçainers El Braçal ja forma part del nostre entorn musical, i participa activament en quasi totes les manifestacions festives de Banyeres.

Aprovats els pressupostos municipals de 1998 Els pressupostos municipals d'enguany creixen un 25% arribant fins als 800 milions de pessetes. Segons fonts municipals, les despeses majors seran dedicades al capítol d'Inversions on es despendrà la meitat del pressupost i, dins d'aquest apartat, 80 milions es destinaran a la compra de terrenys per la creació d'un polígon industrial a la partida de les Molines.

Telèfon: 556 75 83 Fax: 556 66 97 E mail:

furitravel@alc.es

Àngel Torró, 4

03450 BANYERES DE MARIOLA

Votacions del Consell Escolar per a la denominació oficial del Institut En la darrera sessió del 5 de febrer, el Consell Escolar Municipal va ratificar per majoria absoluta la proposta inicial del Consell Escolar de Centre. La nova denominació acceptada és: Institut d'Ensenyament de Secundària Professor Manuel Broseta.

El 28 de gener es va canviar el matasegells que feia servir Correus per un de nou amb el nom oficial del poble. Des de molts fòrums s'havia demanat amb insistència que s'aplicara la denominació oficial de Banyeres a tots els impressos que fa servir l'oficina postal.

© Barcella - 1997

Es normalitza el matasegells de Banyeres de Mariola

Institut de Secundària Professor Manuel Broseta.

Dissabte, 21 de febrer: Concert per als majors a cura de la Societat Musical de Banyeres. Teatre Principal, a les 20.45 hores. Diumenge 22 de febrer: Beatrius, una comèdia de Pasqual Alapont representada per la companyia L'Horta-La Dependent. Teatre Principal, a les 19.30 hores. Del 16 al 19 de febrer: Jornades Culturals de l'Institut de Secundària (conferències, exposicions, etc.). 4

Del 8 al 13 de març: Setmana de la Dona. Dijous, 12 de març: Per dones de la companyia Essa Minúscula. Casa de Cultura, 20.30 hores. Dissabte 14 de març: Danses al Teatre Principal, organitzat pel grup de danses L'Ombria. Diumenge 29 de març: Inauguració del Maset dels Marrocs. Activitats culturals paralel.les durant la primera quizena d'abril. Diumenge 5 d'abril: IV Concert de Música Festera, organitzat per la Filà de Moros Vells.


Francesc Garcia i José Antonio Miró

Josep Sanus Alcalde d'Alcoi

Josep Sanus Tormo és l’alcalde d’Alcoi. Nascut en aquesta ciutat, ha estudiat peritatge industrial i ha estat professor de Formació Professional. Porta dènou anys d’alcalde i forma part de la Federació Espanyola i Valenciana de Municipis i Províncies; Està en el Parlament espanyol des de les últimes eleccions. És casat i té dos fills. Davant dels cants de sirena mediàtics —Radio Villena, la publicació Comarca, etc.— d'incloure Banyeres a l'Alt Vinalopó, Barcella arreplega la seua opinió com a alcalde de la ciutat cap de la nostra comarca.

© Barcella - 1998

—Sr. Sanus: Ara que tenim carretera nova, ¿en què ens pot beneficiar a tots, tenint en compte que Alcoi centralitza en l’àmbit c o m a rc a l alguns serveis com Sanitat, Educació, etc., entre altres? —Una de les primeres obsessions que vaig tindre quan vaig entrar d'alcalde va ser arreglar la carretera Banyeres-Alcoi. Les carreteres el que fan es articular el territori i permetre que s’ordene. Contribuïxen a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i han de contribuir a enfortir les realitats socials, culturals i, sobretot, reforçar les identitats. Ara la carretera facilita la proximitat, l’equilibri, el progrés i dóna més oportunitats de poder gaudir d’eixa proximitat a les dues poblacions. S’estableix així una relació lògica i

racional, per això hem de facilitar els serveis i fer-los còmodes i augmentar la qualitat de vida als ciutadans. La carretera pot contribuir al creixement econòmic de Banyeres i donar més serveis per a la indústria. En definitiva són molts avantatges, i tot açò reforça la nostra realitat i la nostra identitat com a valencians. —¿Què pensa de la comarca de l’Alcoià, ara que per altres costats intenten posar-nos en una altra comarca, com la de Villena? —No podem permetre que es trenque la comarca, almenys per desídia dels governants. Hem de fer un esforç permanent i d’imaginació, intercanviar experiències que permeten reforçar eixa relació d’identitat corresposta. Som dos pobles que tenim la mateixa vocació, la mateixa identitat, el mateix suport cultural i tenim l’obligació, sobretot els governants, de potenciar, animar, ser imaginatius i provocar que les relacions en tots els àmbits, econòmic, social, cultural, esportiu, siguen les que deuen ser i una revista com la vostra recolza aquesta iniciativa i obliga els governants a comprometre’ns en accions concretes, i en farem algunes. —La comarca de la Vall d’Albaida sembla que està més articulada i més coordinada en els àmbits econòmic, social, cultural..., de la nostra, no podem dir el mateix. ¿Què passa ací?

"No podem permetre que es trenque la comarca"

—Estem passant una etapa de metamorfosi. La comarca de la Vall d’Albaida té una conformació i uns municipis incorporats, una xarxa adequada i una tradició. A l’Alcoià són ben poquets els pobles que conformen l’Alcoià històric, estaríem parlant de l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla, on ja entropessem amb serioses dificultats perquè elles volen mantenir les seues identitats particulars i pròpies, la qual cosa hauríem de superar. Hauríem d’establir una comarca operativa, que mantenint les arrels històriques funcione en l’àmbit econòmic, entre d’altres, i siga molt més pragmàtica i poder tenir més possibilitats. —Malgrat que ja tenim la carretera arreglada, continua havent poca vinculació a Alcoi i la gent se’n va a altres llocs. No s’ha fet res en aquest sentit, ¿què hi pensa? —Jo estaria disposat a encapçalar una acció entre els dos municipis i que poguérem establir criteris d’intervenció en el sentit d’accions positives, d’intercanvi de tot tipus i conformar una nova relació, sempre d’acord amb la conformitat dels dos municipis i dels seus ciutadans. Estudiar una nova relació. La vostra crítica, ens obliga a plantejar les coses en uns nous fòrums, a establir mecanismes que ens apropen, que ens agermanen, potenciar dinàmiques que ens reforcen… Estic convençut que la tendència natural de Banyeres és Alcoi, i a l'inrevés. Hem de reparar aquesta mancança. Si hi ha propostes estic disposat a acceptar-les. Parle com a alcalde i secretari general d’un partit important a Alcoi. Estic disposat a seure, i parlar, fins i tot en la intimitat, on s’han de fer, inicialment aquestes coses. És important tenir serveis per a tota la comarca i millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Banyeres. Nosaltres busquem l'eficàcia de la inversió, l’equilibri, i és important per a tots que la gent de Banyeres senta com a seus l’hospital d’Alcoi o altres serveis. ¿Perquè els ciutadans de Banyeres no poden usar les instal·lacions esportives o la Casa de Cultura d’Alcoi? I en aquest sentit, teniu raó, és veritat que no hem fet cap feina per reforçar aquests vincles d’identitat compartida i açò no ho podem permetre. 5


Dones i medi ambient María Inés Amoroso

—¿Què passa amb la Serra Marireforçament de la personalitat. ola i la possibilitat que es declare Es incomprensible la demarcació Parc Natural, ara que s’han reunit provincial d’aquesta Comunitat i tots els alcaldes de la comarca? això no pot impedir que funcionem —Hem d’estudiar les diferents d’altra manera. El partit recolza el propostes i veure què es pot fer. Cada criteri comarcal i les Comarques municipi és sobirà per a plantejar Centrals perquè és una ròtula que propostes de conservació i de millora farà funcionar el País Valencià més en el terme que li afecta de cara al adequadament de nord a sud. futur Parc Natural de la Serra de —¿Què pensa de les Comarques Mariola. Després Centrals? ens reunirem tots els —Totes les alcaldes i estudiarem comarques que les propostes de ens envolten tenim mantenir-lo el més una problemàtica immaculat possible comuna, uns mateixos i poder usar-lo objectius i això no adequadament. podem oblidar-ho. No —¿Què pensa de volem crear la quarta que tots els mitjans província com creuen de comunicació de alguns. És absurd no la comarca siguen poder coordinar-nos en castellà, i quines amb altres comarques coses es podríen fer per culpa de les perquè foren també demarcacions provinen valencià? cials o perquè alguns —Nosaltres tenim serveis pertanyen la idea de fer una a les diputacions. TV local, perquè és Hem de coordinar i important que no consorciar accions perdem la llengua. conjuntes i projectar Estem estudiant el un nou model. Cal tema. Creem que pot reinventar la política. fer un gran paper diAra, a Alcoi, hi ha vulgatiu, informatiu una societat d’inveri, sobretot, educatiu, sions de l’empresariat amb la intenció de comarcal que està consolidar la línia fent realitats, veu amb cultural. Hem de optimisme el futur i lluitar per conservar vol crear una nova la llengua i la cultura realitat, perquè un pròpia, perquè governant no pot fer continue viva, i fàbriques, han de ser no estic disposat els agents econòmics. a renunciar-hi, ni Les Comarques que els meus fills la Centrals són una reperden. alitat a la qual estem —¿Com està el cridats a entendre'ns. tema de la comarEl País Valencià ha calització? de funcionar de nord —Sóc un a sud, articulat i Antena de telecomunicacions al defensor del criteri unit al gran corredor costat del Sant Crist de Banyeres. comarcal i de mediterrani. Som un modernitzar l’Administració. Hem país en el país, una regió econòmica, de caminar cap a les comarques que tenim uns mateixos orígens, operatives i reals. Si ens incorporem sentiments, objectius. Tenim econoa Europa hem de sentir-la. Europa mies complementàries. No podem serà Europa si és l’Europa de les obviar una realitat que funciona ciutats. I això no es pot fer des de històricament malgrat els recels que la despersonalització sinó des del tenen alguns. ❦ © Barcella - 1997

"Nosaltres tenim la idea de fer una TV local, perquè és important que no perdem la llengua"

6

Les divisions actuals per raons de gènere (com també les de classe social o raça) condicionen la vida de moltes dones. A les dones se'ls assigna la responsabilitat de vetlar pels seus fills i filles, pel seu futur. Per això pateixen més intensament la crisi ecològica i, per tant, són també agents molt actius en els moviments de protecció i regeneració ambiental; només cal recordar la resistència de les dones de Greenham Common contra els míssils nuclears a Gran Bretanya o la lluita del moviment Chipko a l'Índia en defensa dels boscos de l'Himàlaia. Això encara és més palpable al sud, on moltes dones han d'encarregar-se de les tasques agrícoles i d'obtenir aigua, combustible, farratge i productes silvestres. El pensament patriarcal, com a sistema discriminatori i jeràrquic, identifica els hòmens amb el camp de la cultura que, ideològicament, considera superior al món de la natura. Les dones, per contra, s'associen simbòlicament amb la mare Terra, una força salvatge que s'ha de dominar i explotar. Per això sempre s'ha tractat de controlar la capacitat i la llibertat procreadora de les dones. Mentre que es promouen polítiques natalistes dirigides a les poblacions blanques del nord, es pretén frenar el creixement demogràfic dels països del sud esgrimint l'amenaça de la suposada "bomba demogràfica". Aquest discurs al.lega que l'excés de població (al sud) és la causa de la falta de recursos i de la destrucció ambiental. És una forma més d'amagar que, globalment, una minoria de persones (el 20% de la humanitat, la majoria habitants dels països rics) ocasiona el 80% de la pressió sobre l'ecosistema mundial. ¿Algú ha de decidir qui sobra en aquest planeta? ¿Per què no parlem de la distribució dels recursos i de la forma d'utilitzar-los? És evident que el feminisme i l'ecologisme tenen moltes coses a dir en la construcció d'una societat més igualitària i respectuosa amb la natura. ❦ María Inés Amoroso és Economista i membre d'Acció Ecologista de Catalunya.


Mariola: Parc Natural, ¡ara! Tirs Llorenç Berenguer

jaciments arqueològics, els masos, les ermites, els castells o les caves, que encara podem admirar a la serra i que constitueixen un valuosíssim patrimoni cultural, històric i humà de difícil comparació en tot el territori valencià.

Una serra agredida Però la serra de Mariola pateix des de fa uns anys un procés de desfeta paisatgística i ecològica que ha arribat a uns nivells més que preocupants. Així, les pedreres —sobretot als termes d'Alcoi i Cocentaina—, les transformacions agràries al cor de la serra i la proliferació de casetes i urbanitzacions, amb les seues infraestructures annexes, provoquen, junt amb una gestió forestal inadequada, una greu alteració del medi. La fauna s'ha vist alterada també per la destrucció dels seus hàbitats, per la recent moda dels tancats cinegètics, per la proliferació de verí a la serra i per l'atac directe d'alguns caçadors. També les activitats recreatives o esportives, mal regulades, mal enteses o abusives, poden conduir a situacions de degradació del medi: soroll, contaminació,

© Barcella - 1997

Recentment s'ha encetat una campanya demanant la urgent declaració de la serra de Mariola com a parc natural, atesa la importància dels seus valors naturals i culturals, així com la degradació que pateix com a conseqüència d'agressions de tota classe. ¿Quins són els valors de Mariola? La serra de Mariola és una alineació muntanyosa d'unes 16.000 hectàrees, situada en el migjorn valencià, a cavall entre les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida. Són nombrosos els valors geològics i biològics de Mariola. D'especial importància són la riquesa i la qualitat dels seus aqüífers —recordem que Mariola és la capçalera dels rius Alcoi, Clariano i Vinalopó— i la seua població vegetal. Aquesta, amb prop de 1.200 espècies diferents, és la que ha donat més fama a Mariola, principalment pel que fa a les plantes aromàtiques i medecinals. D'altra banda, la diversitat faunística n'és també un dels valors fonamentals, a pesar de la destrucció i la fragmentació d'hàbitats que pateix. No podem oblidar el que la serra de Mariola representa per a excursionistes i amants de la natura de les localitats veïnes: un paradís natural incomparable i únic on conflueixen un altíssim interés des del punt de vista biològic i també des del punt de vista cultural. Aquest últim es reflecteix en els nombrosos

abandonament de residus, erosió, vandalisme cap al seu patrimoni arquitectònic, pèrdua de diversitat vegetal, etc. Per acabar, hem de dir que en els darrers vint anys la Mariola ha perdut més del 80% de la seua superfície arbrada com a conseqüència d'incendis forestals —en la seua majoria provocats— que han produït un greu procés d'erosió en la serra. La Mariola necessita l'ordenació i el respecte dels seus recursos naturals i culturals. Tots els catàlegs de zones naturals valencianes mereixedores d'especials mesures de protecció que s'han elaborat, almenys des de 1917, inclouen —en la seua totalitat o parcialment— la serra de Mariola. També han sigut moltes, i des de fa ja molts anys, les activitats realitzades per entitats diverses a fi de centrar l'atenció en el procés de degradació de Mariola. Aplecs excursionistes, jornades, propostes parlamentàries, notes de premsa, denúncies, manifestos, etc., han insistit reiteradament en la necessitat de dotar la Mariola, en el seu conjunt, d'un instrument legal que ordene l'aprofitament dels seus recursos i establisca les mesures de protecció i restricció necessàries. En aquest moment, encara no s'ha aprovat el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la serra de Mariola, un document necessari per a la declaració de la Mariola com a espai natural protegit.

Nevera denominada Cava Arquejada, al Montcabrer.

7


Mariola: Parc Natural, ¡ara! Parc natural, ¿per a què? Informar per evitar la incompresió. Com demostra l'experiència acumulada en altres casos, és relativament freqüent que els intents de protegir legalment espais d'interés natural troben la incomprensió –quan no l'oposició frontal– de certs sectors socials implicats en les zones en què es preveu l'actuació, fet que sovint ha causat no només l'avortament d'algunes iniciatives de protecció, sinó fins i tot que la gestió d'alguns espais ja protegits trobe entrebancs importants que en dificulten l'efectivitat. Moltes vegades, la simple desinformació –quan no una intoxicació informativa malintencionada– és la responsable que la protecció d'espais naturals tinga mala fama entre la població implicada i provoque sentiments de rebuig que, generalment, solen associar-se al convenciment que la protecció representarà una limitació dels usos i les activitats que tradicionalment s'hi han realitzat. La declaració d'un espai natural protegit ha de tenir com a objectiu prioritari –tot i que no únic– la preservació i regeneració dels valors que motiven la protecció. En conseqüència, sovint és desitjable establir restriccions d'usos i activitats que potencialment podrien produir impactes greus en la zona; i és precisament d'aquestes restriccions d'on deriven quasi sempre les oposicions a la protecció. Tot i això, la pràctica demostra com, en la majoria dels casos, les limitacions d'ús que es deriven de la declaració de molts espais protegits es limiten, en unes ocasions, a regular –sense necessàriament prohibir– molts usos preexistents, mentre que en altres camps la declaració només té com a objectiu remarcar limitacions que ja hi actuaven a través d'altres legislacions sectorials (*). Tampoc no és menyspreable assenyalar com, en alguns casos, la planificació dels nostres espais naturals protegits preveu la incentivació de determinades activitats (habitualment usos tradicionals i/o relacionats amb aprofitaments turístics de caire naturalístic) que poden representar una alternativa sòcio-econòmica molt important. Siga com siga, la participació activa dels habitants dels pobles de la serra i de tots aquells interessats en aquesta –propietaris, usu8

aris, etc.– des dels primers moments del procés de presa de decissions és un aspecte imprescindible perquè la preservació de la serra siga possible. (*) En el primer dels casos es trobarien activitats com la cacera o la recol.lecció de plantes: parcs naturals com l'Albufera o la Font Roja permeten, en els seus plans, la caça, tot i que sota una sèrie de limitacions i regulacions temporals o espacials motivades per la necessitat de preservar determinades àrees o espècies. Com a exemple del segon cas apuntat, podria parlar-se de la possibilitat d'urbanitzar. A hores d'ara, la major part de la serra (o almenys les seues zones de major valor) es troba classificada, pel planejament urbanístic dels pobles que hi participen, com a No Urbanitzable d'Especial Protecció, cosa que no solament impedeix qualsevol intent d'urbanització a la serra, sinó que –almenys sobre el paper– hauria de representar un fre a moltes altres activitats potencialment impactants. En altres paraules: la declaració de la Mariola com a espai protegit no pot prohibir la urbanització de la serra perquè de fet –i a banda del grau de compliment de la legislació, en aquest i altres casos–, ja hi està estrictament prohibida per mitjà d'altres instruments legals.

Altres aspectes positius de la protecció de la Mariola Del que acabem de dir no s'ha de traure la conclusió, evidentment equivocada, que protegir la Mariola és innecessari. La declaració com a espai natural protegit ha de tenir nombroses implicacions positives, que no sempre es deriven en mesures coercitives. Des del punt de vista de la protecció efectiva, convé destacar l'efecte dissuasiu que té la declaració com a espai natural protegit sobre potencials agressions, així com l'augment de la vigilància i la prevenció activa que se'n sol associar. Però, a més a més, podem citar com a efectes rellevants: –El fet que la serra siga considerada per fi com una unitat de gestió, per damunt d'absurdes fronteres municipals i provincials. Aquest fet, aparentment trivial, ha de permetre una planificació

detallada d'aspectes tan vitals com la prevenció d'incendis forestals. –L'accés, a través de la integració en les xarxes d'espais protegits, a una font important de recursos econòmics actualment inabastable i que pot destinar-se, entre altres camps, a la consolidació d'usos tradicionals d'interés. –El desenvolupament d'un model específic de turisme rural relacionat amb els valors naturals i culturals de la Mariola i compatible amb la seua preservació.

Protegir Mariola és cosa de tots La participació pública i institucional ha de representar un paper bàsic en la incorporació activa dels diferents agents socials en la gestació, planificació i posterior gestió de l'espai; al remat, és normal que les persones que viuen i gaudeixen de Mariola tinguen alguna cosa a dir sobre el futur de la serra. En aquest sentit, la declaració d'un espai com a protegit ha de considerar-se bàsicament com un pas inicial en la seua preservació efectiva. És necessari dotar de contingut les declaracions de protecció, bastint-les dels mitjans econòmics, humans i tècnics escaients. Però sobretot és important involucrar la població afectada en la protecció, en la planificació i gestió de l'espai, per a la qual cosa s'ha de facilitar l'accés a la informació, promoure la participació pública en els processos de presa de decisions, i incorporar els agents econòmics i socials en la planificació i gestió de la serra. En resum: la protecció de Mariola hauria de servir, per una banda, per a regular activitats potencialment impactants que posen actualment en perill la superviviència dels ecosistemes naturals de la serra, fent prevaler en qualsevol cas l'interés general sobre els interessos particulars. Però a més a més, hauria de representar una font directa i indirecta de beneficis culturals, socials i econòmics per als habitants dels pobles de la serra. Tirs Llorenç Berenguer és membre de la Colla Ecologista la Carrasca, d'Alcoi.


Mariola: Parc Natural, ¡ara! Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la serra de Mariola de juny de 1994 Àrea d'interés

Bocairent

Àrea de predomini forestal

Alfafara

Agres Muro del Comtat

Àrea de regeneració

rre

a ter

Ca

n

lle

Vi

t

yen

tin

n a-O

Cocentaina

Banyeres de Mariola Àrea de predomini agrícola

Alcoi Carretera Banyeres-Alcoi © Josep Miquel M.

Cronologia 1987-1997 1987: primer manifest Salvem la Mariola, redactat per l'Associació Cultural Bekirent, que comptà amb el suport d'entitats ecologistes, excursionistes i culturals de Banyeres, Bocairent, Cocentaina i Alcoi. Octubre 1987: XI Aplec Excursionista dels Països Catalans a la Font de Mariola, de Bocairent. Més de 800 persones donen suport al manifest Salvem la Mariola. Abril 1988: Trobada d'Entitats del Voltant de Mariola a Cocentaina i creació de la Coordinadora per la Defensa de Mariola. Juny 1989: la Coordinadora organitza les Jornades sobre la Mariola, que tenen un ressò important en els pobles que envolten la serra. 1990: a tot el País Valencià té lloc la campanya Salvem el Bosc, organitzada per la Coordinadora per la Defensa del Bosc. Març 1990: concentració a la Cava Gran d'Agres per a protestar pel pas per la serra de Mariola de la I Vuelta con Vehículos Todo Terreno a las Sierras de Alicante; després d'escrits, denúncies i oposició física, el recorregut del ral.li es modifica i ja no s'hi han tornat a celebrar més competicions d'aquest tipus. Juny 1991: projecte per a extraure una important quantitat de l'aigua de Mariola,

al Pinar de Camús. La Coordinadora per la Defensa de Mariola presenta al.legacions, que comptaren amb el suport d'alguns ajuntaments. El projecte, de moment, està paralitzat. Novembre 1991: XV Aplec Excursionista dels Països Catalans al paratge del Baradello de Moya, a Mariola, organitzat pel Centre Excursionista d'Alcoi. 1992: a proposta d'EU, les Corts Valencianes aproven que s'elabore un pla d'ordenació, protecció i ús dels recursos naturals de la serra de Mariola. Altres grups polítics havien presentat anteriors propostes per garantir la protecció. 1993: una nova amenaça plana sobre la serra de Mariola: el pas del gasoducte Paterna-Callosa de Segura. El traçat previst travessa la part central de la serra en línia recta per una de les seues àrees més sensibles. Després de múltiples esforços i d'una forta campanya a la qual es sumaren molts col.lectius i institucions (com la Universitat d'Alacant), s'aconseguí demostrar que l'impacte sobre el medi era crític i que hi havia altres traçats possibles. Estiu 1993: els incendis forestals destruixen 3.000 hectàrees forestals de Mariola i s'enduen la vida de cinc persones que treballaven intentant apagar el foc. Novembre 1993: jornada sobre Turisme Rural a Mariola, celebrada a Alcoi. Es proposen les bases per a un

desenvolupament econòmic de la serra de Mariola respectuós amb l'ecosistema. Tardor 1994: XVIII Aplec Excursionista dels Països Catalans, a Cocentaina. Maig 1995: el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica l'Ordre de la Conselleria de Medi Ambient per la qual s'acorda iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del PORN (Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals) de Mariola. Desembre 1996: projecte d'obertura d'una nova pedrera en la partida d'Alberri (Cocentaina). Els grups de la Coordinadora, altres entitats i el mateix Ajuntament de Cocentaina presenten al.legacions i aconsegueixen que la Conselleria de Medi Ambient no estime acceptable aquesta activitat. Maig 1997: el Centre Excursionista de València celebra un aplec excursionista a Mariola. Es redacta un manifest reivindicatiu al qual donen suport entitats culturals i socials. Octubre 1997: Dia Internacional de la Muntanya Neta, organitzat per la Federació Territorial Valenciana de Muntanyisme. Uns 300 muntanyers tomben una caseta en ruïnes situada en el cim del Montcabrer, a 1.390 metres d'altura. Novembre 1997: la Colla Ecologista La Carrasca presenta la campanya Mariola: Parc Natural, ¡ara!. 9


959

Assagador de Sant Jordi

Cabecet de l'Àguila

La Mallaeta

L'Estació La Casa Nova

Bombers Barranc de la Font Santa

Les Molines

Ermita del Sant Crist

Camp de l'Or

La Cova Foradà

Els Vinyals

Banyeres de P l a Mariola N e u

Barranc Fondo

El Ventorrillo

Se

Garín

El Bovar

Molí Pont

rr

a et

la

de

La

Molí Sol Font del Sapo

L'Horta Vella

Roig a

er

dr

Pe

Poliesportiu

Font la Bu Casa de les Monges

La Solaneta

R

804

Serrella

n

El Ral de Baix

El Ral de Dalt

L'A

Les Foies

Vi

ns

Molí l'Ombria

iu

o al

Font del Teularet de Roc La Povila Cam

Ull de Canals

í d'O nil

Perolit Perolitet

Benassait de Baix

La Foia Redona

Benassait de Dalt

Cabeço dels Llorenços 884

Maset d'Arazil

Benassait

Casa Casals

Camp de la Barraca

El Blasconet 1081

Els Planets

Font de Benassait

1120

Els Pinarets

in

ar

et

s

Penya de la Blasca

Colomera

El

s

P

La Fenassosa

Les Talaies

La Fenassosa

El Cossi

La F

733 hectàrees 10 Alt de la Barcella

1210


Ermita de Guilella Font dels Brulls

Els Combregants Les Torretes

Font de la Coveta

El Somet

Guilella Font dels Combregants

L'Escorial

L'Altet Font Freda

Galbis El Somo

Blanes

Mas de l'Eixarc La Borrera Alt de l'Eixarc

1094

arí

de urra

Casa del Guarda

El Buscarró

So

te

o rr

ni

Mariola: Parc Natural, ¡ara!

Tancats cinegètics

Penya Roja

Els tancats cinegètics són terrenys barrats amb filat per a practicar la caça major i representen un greu problema per a la fauna de la serra Mariola. Als voltants de Banyeres hi han dues zones tancades que a més de tallar alguns camins històrics, fragmenten els hàbitats dels animals autòctons.

El Buscarró

La Fenassosa i el Cossi: 7'2 km2 Resta del terme de Banyeres de Mariola: 42 km2

M

on

te

So

Mas de Mas de la Borra Paciència

Mas de Samperius

Serra: 15 km2 Alquerieta Nova La Menora Vella

La Menora Nova

Casa Servereta de Dalt Casa de'Enmig

Casa Servereta de Baix

Resta del terme: 34 km2

Ermita de Polop

D'ací es desprén que el 30% de serra que té Alquerieta Banyeres, la Vella meitat, és a dir el 15%, està ocupat pel tancat cinegètic de la Fenassosa. ❦ Casa

Calvo

Ferrera

Casa Cordeta

Casa Xocolater Fondo de Dalt

Casa Torre Redona

Casa Racó de Santa Anna

11

l


Llengua i escola ¿Qui ens ho anava a dir? L’any 1983 uns pocs alumnes inicien els estudis d’EGB en valencià en set escoles públiques, van ser pioners en fer els seus aprenentatges en la nostra llengua. Abans, tres escoles concertades havien iniciat l’ensenyament, gràcies a l’esforç de molts pares i mares. Aquells alumnes es troben ara a la Universitat o al món del treball, amb una integració plena. Han passat 15 anys i la xifra s’ha incrementat considerablement; a hores d’ara, curs 1997-1998, hi ha 97.600 alumnes que aprenen en valencià en 622 escoles i 118 instituts (*). L’experiència s’ha consolidat i està en procés d’expansió. Després d’aquests anys podem fer les primeres valoracions. Els aspectes més destacats son: a. Aquests xiquets i xiquetes parlen i escriuen en igualtat de condicions en valencià i en castellà. És a dir, han esdevingut ciutadans bilingües tal com pretén la Llei d’Ús i Ensenyament. No serà així, desafortunadament, per a molts xiquets i xiquetes que han fet els seus estudis en castellà i el valencià ha sigut només una assignatura. b. Han aprés tantes matemàtiques, geografia o plàstica com els alumnes d’altres programes. El fet d’aprendre en valencià no ha comportat cap minva respecte del conjunt de continguts que havien d’aprendre, al contrari. c. Aquests alumnes, bilingües des dels quatre anys, han estimulat les neurones lingüístiques del seu cervell en la gimnàstica que comporta aprendre dues llengües des de menuts. Per tant, han obert la seua ment per a l’aprenentatge del tercer i quart idioma, segurament l’anglés i el francés, aspecte molt important per a la integració en la societat europea en la qual van a desenvoluparse. d. Han aprés a estimar la llengua i la cultura pròpia, la del petit país en què van a viure majoritàriament la seua vida. De rebot, han fet que els seus pares també en milloren el coneixement de la llengua i comencen a valorar-la. Aquesta recuperació lingüístico-cultural ha estat protagonitzada per les famílies. Han sigut els pares i mares els que han dipositat la confiança en un programa d’ensenyament que ells no van poder practicar i que començaven un poc a cegues. També gràcies a molts mestres que amb esforç i il.lusió s’han format per a donar-li qualitat a aquest tipus de programes. I en tot açò, ¿què ha pintat l’Administració? El Parlament valencià aprovà la Llei d’Ús i Ensenyament (LUEV) el 1983, amb ella va crear les condicions legals per al seu desenrotllament. Aquest ha estat el màxim esforç perquè, després, l’ha vista passar. No s’hi ha oposat a l’aplicació (òbviament) però tampoc ha fet massa per implantar-la. En concret, ha hagut mancances en plans de formació de qualitat que arribaren amb facilitat a professorat de Primària i Secundària, campanyes publicitàries que explicaren a la societat els avantatges dels programes bilingües, defensa de la llei front a grups que intentaven boicotejar la seua aplicació, especialment per Alacant, etc.; i, el que és més evident, una major presència del valencià en l’àmbit institucional i els mitjans de comunicació, especialment Canal 9... en valencià. ❦ (*) Font: Servei d’Ensenyament en Valencià de la Conselleria d’Educació i Ciència.

12

© Barcella - 1997

J. Antoni Francés Albero

Intervenció de Vicent Cardona.

La segona edició del Sopar Nou d'Octubre de l'any passat demostra una vegada més l'interès que desperten les qüestions relacionades amb la recuperació de la nostra identitat de país i la consolidació d'aquesta manifestació de reivindicació valencianista al nostre poble. Després del sopar, que va transcorre amb un ambient de cordialitat i germanor, es lliuraren els reconeixements a l'ús social del valencià al nostre poble. Els guardonats en aquesta edició foren: en l'apartat d'associacions, el Centre Excursionista Penya Roja per la utilització constant del valencià en els seus escrits interns i convocatòries. Dintre de l'apartat de comerç i d'empresa, el guardó va ser concedit al Pub Baco's per la seva perseverància en els darrers anys de fer-nos pensar en la nostra llengua; i per concloure, el tercer guardó fou concedit al Col·legi Alfonso Iniesta, coincidint aquest any amb la finalització de la primera promoció de xiquets i xiquetes de la línia en valencià. Els guardons van ser rebuts amb gran satisfacció pels representants de les entitats i les empreses esmentades. Cal fer referència a les paraules del director del Col·legi Alfonso Iniesta que al·ludien l'interès, l'esforç i la il·lusió de tots els professors que han participat en aquest projecte de normalització, que avui ja és una realitat.


El sopar del Nou d'Octubre

© Barcella - 1997

Salvador Puerto i Francesc Garcia

D'esquena, entre Roberto Calatayud i Francesc Garcia, Vicent Cardona, director de la revista Saó. Biel Sansano, dret, llegint una pàgina de Josep Pla als assistents al sopar-tertúlia.

Francesc Garcia, com a representant del Col·lectiu Serrella, ens va recordar a tots els assistents el significat del Nou d'Octubre i, aprofitant l'assistència de dos convidats d'excepció, l'alcalde i el regidor de Cultura, va fer referència al que pensa el Col·lectiu de la situació política actual, en l’àmbit local i de país, pel que fa a la normalització lingüística i a la recuperació de la nostra cultura sense censures ni entrebancs. Tot seguit ens va presentar Vicent Cardona i Puig, convidat especial d’enguany que fou l'encarregat de introduir-nos en el tema col·loqui de la nit: "Història i actualitat dels mitjans de comunicació al País Valencià". Vicent Cardona és director de la revista Saó, una de les primeres publicacions mensuals en la nostra llengua, des de fa vint-i-un any, i que tracta temes d'actualitat, culturals, socials, religiosos, etc. i que gaudeix a més d’un gran prestigi intel·lectual pel tractament i la seriositat amb què fa els temes publicats. Començà fent un recorregut històric de la premsa en valencià de final del segle XIX fins la Guerra Civil, posant de relleu que les publicacions considerades d'esquerres o liberals com La Traca, el Tio Cudol, escrivien en un valencià que hui consideraríem no normatiu; en canvi, en publicacions considerades

conservadores, com Las Provincias, Lo Rat Penat, etc. ho feien en un valencià avui considerat normatiu. Després de la Guerra Civil, les poques publicacions que teníem en català, com Serra d'Or, es feien sota el paraigua de l'església. A València, Xavier Casp, Paco Bruguera, Vicent Andrés Estelles i el jove Joan Fuster donaven els primers passos en la recuperació del valencià en l'editorial Torre, Valencia Tracción i els diaris Las Provincias i Levante.

"Per fer un país normal ens fa falta una premsa normal, escrita en valencià " En arribar la democràcia, la majoria dels partits polítics, impregnats de l'embranzida nacionalista i els escriptors com Joan Fuster, Vicent Andrés Estelles, el filòleg Sanchis Guarner, i els representants de la Nova Cançó, entre altres, lluitaren per recuperar la nostra identitat històrica, la qual cosa provoca l'aparició d'editorials com Tres i Quatre i altres publicacions en català.

Ens va recordar que per fer un país normal, ens fa falta una premsa normal, escrita en valencià i això passarà quan moltes promocions d'alumnes de línia en valencià hagen passat pel C.P. Alfons Iniesta i hagen cursat els estudis superiors en la mateixa llengua. També va afirmar que quan fem un ús social de la llengua i aquesta siga reconeguda per tots amb les seues variants, entrarem en una etapa de normalitat. Per a concloure, Vicent Cardona assenyalà la necessitat de donar un major suport econòmic per part de l'Administració i més recolzament a les publicacions escrites en valencià (Crònica, El Temps, El Punt, Barcella, Saó, etc.). Ens va encoratjar a seguir treballant per construir un futur més positiu i digne per a tots. Tot seguit s'inicià la tertúlia amb diferents intervencions dels assistents amb preguntes dirigides a l'alcalde i al regidor de Cultura relacionades amb el Reglament de Normalització Lingüística recordant-los la necessitat de la seua aplicació urgent. Les respostes dels representants municipals, buides de contingut, no vam complaure ningú. Abans d'acomiadar-nos, Pep Revert, Josep Daniel Carda i Josep Antoni Miró ens van cantar uns poemes de Raimon, que ens van proporcionar uns moments d'emoció. ❦ 13


Pilatos Zaplana J. Ricard Berenguer

Rosa Ma. Belda

No cau de nou, però alarma el destrellat polític que apleguen a mostrar els representants que figuren actualment al front de la Generalitat. Com és sabut, el Molt Honorable Zaplana, inclitus cartagenerus morenus benidormensis, redunda en la troballa de la pedra filosofal per tal de resoldre el més que ja lamentable conflicte lingüístic valencià. Al seu paréixer, és el Consell Valencià de Cultura (CVC), órgan consultiu per excel.lència que no decisiu, el que ha d'aportar la llum necessària per tal d'intentar veure el final del túnel amb la redacció d'un dictamen o informe sobre l'origen i les particularitats de la nostra llengua. Zaplana es tira la toga del valencià al muscle, i com Pilatos, es llava les mans passant la creïlla calenta a un organisme que no té atribuïdes competències pròpies de caràcter lingüístic. I a tot açò, la Universitat oblidada, al marge, corroborant que el conflicte només té matisos polítics. Es menysprea la seua funció científica i normativa com a centre del saber oficial i capaç de concedir titulacions acadèmiques legals. Zaplana navega fent gala de la contradicció quan en un ple del Consell i en la sessió de les Corts celebrada a Xàtiva apareixen resolucions que són la cara i la creu dels despropòsits lingüístics. Per una banda, mesurar per igual i nomenar el ja desaparegut Sanchis Guarner i Xavier Casp com a personatges del món de la cultura distingits per la Generalitat i, per altra part, derogar el decret sobre llibres de text llevant-li a la Universitat l'autoritat i la competència per a establir quina normativa han de seguir els textos escolars escrits en valencià. El tarannà menfotista ja no pot ser més greu. Si quan Aznar anava a la recerca dels vots per la investidura que el convertiren en president no tenia empatx de dir que, en la intimitat, parlava català, possiblement, a Zaplana, no li interesse fer ús de la nostra varietat dialectal ni en somnis. Mentrestant el CVC, organisme que ha dut endavant una renovavió parcial dels seus membres i al front del qual hi figura el científic Santiago Grisolía, es prepara per efectuar consultes i la posterior redacció del famós dictamen que, es diu, no podria estar acabat abans de l'estiu. A hores d'ara, i resultant obvi que el dimoni seccessionista està en casa, membres del Consell afins a Unió Valenciana ja han començat a posar entrebancs al procés, encara que el mateix Grisolia es mostre optimista i, com a reconegut científic, no dubtarà a aplicar els criteris filològics necessaris. A banda dels imprevistos que puguen sorgir, sobre el resultat final es desconeix tot, encara que en certa mesura es pot intuir, constituint una clara jugada de cara ja a les eleccions autonòmiques de 1999. Si fa no fa, el dictamen podria ser presentat a les Corts, i en el cas de tindre el rigor necessari, podria ser aprovat per la pràctica totalitat dels grups parlamentaris, llevat dels partidaris seccessionistes. La conseqüència lògica, comentada pel mateix Zaplana, seria l'atribució al CVC de l'autoritat normativa sobre el valencià fent algun reajust legal per tal de posar fi al problema. Amb tot açò, l'inclitus podria veure's alliberat de la càrrega d'Unió Valenciana —les enquestes ja ho reflecteixen— i intentar una nova metamorfosi per tal d'aconseguir la fumata blanca per majoria absoluta i així poder entonar l'Habemus Zaplanam per quatre anys més. Clar, si no se li posa remei a l'assumpte. ❦

Francisco Asensi La Sibila de Delfos. Asesinato en el cónclave. Barcelona, Ed. del Bronce, 1996, 283 p., 2.500 ptes.

14

Aquesta és la primera novel.la que publica Francisco Asensi (Algemesí, 1936), conegut en Banyeres per la seua estada, molt gratament recordada, com a rector de la parròquia, fa poc més de trenta anys, i fruit de la qual encara manté algunes amistats. En la novel.la —tal com s'expressa al subtítol— es desenvolupa una intriga a l'entorn d'un conclave que comença amb l'assasinat d'un dels cardenals amb més possibilitats de ser el Papa electe. Però, contràriament al que puga semblar, no són l'assassinat —des del primer moment coneixem l'assassí— i altres morts posteriors els únics motius del misteri o de la intriga sinó, sobretot, la interpretació d'una profecia que té com a centre la Sibil.la de Delfos representada a la Capella Sixtina, el lloc on es reuneix el conclave. L'autor aconsegueix mantenir l'interés del lector per mitjà de la intriga i la voluntat de claredat expressiva, com per la crítica que fa de la institució jeràrquica de l'Esglèsia. Una crítica que resulta real i objectiva, en funció de la qual s'articula la història i la intriga. Potser el més fantàstic i irreal de la história és el fet que el Papa actual es penedesca de la seua trajectòria, contrària a l'esperit de l'Evangeli i retrògrada, i que presente la seua dimissió desprès –fet encara més fantàstic– de nomenar cardenals, per primera volta, tres dones. L'ambició de poder, la vanitat personal (al cardenal principal només li preocupa de la mort d'un company el poc temps de què disposa per a preparar-se el sermó i poder lluir-se), la hipocresia, l'homosexualitat, la pequeña historia (allò extra-oficial que ha succeït al Vaticà), el rebuig oficial a l'Església més progressista i compromesa (amb referència a l'Església en l'Amèrica Llatina), la utilització de Déu per a justificar allò injustificable, la misogínia, etc., són objecte de descripció en la novel.la des de la primera pàgina, en la qual ens descriu el destorb que comporta la sotana per als cardenals, desprès de tant de temps sense dur-la, perqué els impedeix el pas decidit i marcial. I és que, de manera simbòlica, el narrador ens transmet que el que destorba als cardenals és tot allò que representa la sotana i del que estan tan allunyats. Un exemple d'aquest allunyament és l'ús que fan els cardenals de les sentències i les expressions en llatí, amb les quals ironitza el narrador, que expressen els desitjos de poder i la vanitat dels cardenals i la adaptació fraudulenta de les Escriptures, subvertint el sentit eclesiàstic o de llengua de l'Esglèsia que sempre ha connotat el llatí. Amb tot, la seriositat i la la versemblança de la crítica es confirmen, en els episodis finals de la novel.la, en el fet que la crítica té un sentit positiu, que alguns dels cardenals són capaços de fer-se l'auto-crítica i, assumint els errors, complir, finalment, els designis de l'Esperit. ❦


Crispadors

Josep Miquel Martínez

Joan Silvestre

El president Zaplana treballa de valent perquè aprenguem una nova paraula. El Molt Honorable ens explica, dia rere dia, que si l'ambient està enrarit és per culpa dels que practiquen la "crispació". Per a pertànyer a este grup de crispadors —que no se sap si és una capa social o un estatus intel.lectual— el més important sembla que és tindre la capacitat d'irritar el president, i una cosa que irrita molt els dirigents del PP és que hi haja una societat civil que s'organitza cada dia més per a defensar els seus interesos. Els presumibles crispadors militen en llocs molt diferents com ara la Federació d'Escoles Valencianes, la Universitat, les parròquies, les colles ecologistes, les associacions de veïns, les associacions culturals, o les organitzacions no governamentals. Els que presumptament crispem la convivència entre la gent de bé al País Valencià, hem assistit bocabadats en el passat a l'assumpció d'una bandera i un himne aliens. Hem restat atònits davant de la derogació del decret d'homologació dels títols de valencià i de català. Hem presenciat desconcertats la ràtzia del PP a les universitats valencianes. Algun suposat exportador de crispació com Raimon ha vist com a les acaballes del segle XX reviscolaven actituds de flagrant intolerància. Ens han deixat de pedra amb el grau de decadència a què ha arribat la programació de Canal Nou. Hem al . lucinat en confirmar que el PP preferia espectacles com De Orihuela a la fama o Pasarel.la abans que permetre la celebració televisiva dels Premis Octubre. I ja per posar-li la guinda hem patit les interferències en el senyal televisiu de TV3 que ha encarregat a mercenaris el Govern Zaplana. El darrer episodi l'hem presenciat la tardor del 97. Els que presumptament pertorbem la pax valenciana a Banyeres de Mariola hem viscut amb estupor un altra censura mal dissimulada d'una obra literària. Ara li ha tocat a l'espectacle teatral de El florido pensil. La comèdia havia estat inclosa per la Regidoria de Cultura en la programació del darrer trimestre de l'any passat, i s'havia anunciat al Consell Municipal de Cultura que tindria lloc el dia 25 d'octubre. Divuit dies abans de la representació es suspenia amb el pretext de que no restaven diners. Als pretesos crispadors locals ens ha caigut l'ànima als peus en confirmar que encara hui, els nostres polítics creuen que han de vetlar per la nostra higiene mental. Pot ser creuen que ens han de tutelar de manera paternalista, si fem una lectura amable del que ha passat. El que sembla més creible és que han censurat una obra teatral que no consideren políticament correcta. ❦

El florido pensil Directors: Fernando Bernués i Mireia Gabilondo. Producció: Tanttaka Teatroa. Alcoi, 30 d'octubre de 1997 Basada en el llibre d’Andrés Sopeña, El florido pensil està adaptada per la productora basca Tanttaka. La funció inicialment era en castellà i basc, però fora del País Basc s’ha fet una versió íntegrament en castellà. Ens trobem davant l'adaptació d’un llibre, i això, teatralment parlant, sempre és un repte difícil. La funció de teatre segueix al peu de la lletra alguns capítols del llibre i afegeix altres escenes necessàries per a completar l’acció dramàtica. El ritme de la funció és trepidant, continu, sense deixar temps al pensament i ens transporta del passat al present amb gran eficàcia. I així, com qui no vol la cosa, els magnífics actors, en una interpretació quasi perfecta, ens transporten a la memòria de l’escola franquista, amb esquetxos còmics on els cinc actors van intercanviant-se els diferents papers que apareixen durant l’obra: els xiquets, el mestre, el rector, el professor de gimnàstica, el pare de família, el temible inspector, etc. S'hi utilitza una escenografia pràctica i es juga en tot moment amb codis estrictament teatrals. Però el més important de tot és com esta funció arriba al públic. La seua resposta és d’embadaliment col·lectiu. Entre els espectadors majors de quaranta anys, que van viure directament l’època, es produeix un fenomen semblant a una catarsi col·lectiva: canten les cançons, reciten les lliçons i el catecisme, inmiscuint-se totalment en la funció. El públic més jove participa igualment identificat amb els alumnes d’ahir i riuen amb plaer les situacions caricaturitzades, potser que fins i tot alguns es pregunten per què no fer una teatralització de l’EGB i el BUP que a alguns els va tocar inaugurar. Perquè una de les coses bones que té la funció, entre d’altres, és fer un exercici col·lectiu d’aproximació al nostre passat més recent, amb ironia, frescor i bon humor. I això sempre és saludable. Així, El florido pensil s’ha convertit en un dels espectacles que més demanen els programadors i el públic en les dues últimes temporades teatrals. Ja porten més de tres-centes representacions, algunes d’elles en la nostra comarca (Alcoi, Ibi). Actualment estan a Madrid, al teatre La Latina (el de Lina Morgan). A Catalunya ja està representant-se'n la versió catalana amb la participació de l’actor valencià Pep Cortés en un dels papers. També fóra bo que, en un futur pròxim, poguerem veure en la programació teatral de l’Ajuntament de Banyeres de Mariola aquesta funció. El públic ho agrairà. ❦ 15


Guillermina Barceló i Cristina Ferre So What!. The Jazz Guitar Trio. Vol. 2 Ximo Tebar So What! és l’última gravació del guitarrista valencià Ximo Tebar, un dels millors i més internacionals instrumentistes de jazz de l’Estat espanyol. Considerat per la crítica com un virtuós, sensible, que posseeix un feeling intens i colorista. A més a més, té a les seues mans una de les trajectòries més impressionants dins de la música de jazz malgrat la seua joventut (va nàixer el 1963). Fins al moment ha enregistrat set gravacions de les quals cal destacar

Son mediterráneo (1995) i Anís del gnomo (1990) i Te kiero con K (1993). A So What! Ximo vol transmetre tot l’aire d’un concert en viu o d’un virtual club de jazz imaginari. Amb un poc d’imaginació es pot escoltar al fons de So What! la dringadissa de les copes i el marmoleig en les taules d’un club. Fins i tot es pot percebre la sudorosa energia de Billy Brooks (bateria), els gestos joiosos de Ximo Tebar amb la seua guitarra o el somriure còmplice del Dr. Lonnie Smith sense alçar les seues mans de l’orgue Hammond B3. L’ambient dels seus concerts, com el que va fer a Villena el 12 de novembre de 1997, és càlid, afable, entusiasta

i amb ràfegues exuberants. L’impuls rítmic de Brooks amb la bateria és essencial per a Ximo Tebar alhora d’elegir el repertori, el qual es mostra més ortodox com a músic de jazz que altres vegades, on normalment expressa la seua vena mediterrània i de músic valencià. L’àlbum és un homenatge a Lou Bennet, mestre de Ximo Tebar mort recentment. Però també podem escoltar versions de Miles Davis, Xarlie Parker o de Georges Benson. Tebar ha decidit conjugar en aquest homenatge musical a Lou Bennet, el passat i el present, el sentiment del blues i l’esperit de celebració col·lectiva del gospel amb el ritme electrònic del swing i el cos a cos de la música en viu. Un compacte únic per a tots els que estimen la música de jazz. ❦

Antoni Francés CAVA Movent només una de les sis copes de cava, fes que queden les tres copes buides a l'esquerra i les tres plenes a la dreta.

1

1 2 3 4 5 6

Solució: Cada palet és un misto formant la paraula NOU

16

2

3

4

5

6

Solució: Agafa la copa 2 i buida-la dins la copa 5

MISTOS Si en una mà et posem cinc mistos i a l'altra cinc més, ¿quants mistos tindràs? Bé, nosaltres et proposem que els col·loques tots sobre la taula i sense amagar-ne cap, els redueixes a nou.

Solucions als passatemps del núm. 2: EL REI I L'HERÈNCIA Cada germà ha de muntar el cavall de l'altre, i així tots dos corren per intentar que el cavall propi, muntat per l'altre, siga el segon en arribar. QUI S'EMPORTE L'ÚLTIM GUANYA Sempre guanyarà el segon jugador, perquè 40 és parell i el primer jugador deixarà damunt de la taula quantitats senars, mentre que el segon sempre les deixarà parells.


Joan Manuel Vicens Petit Aquesta nova secció presentarà les eines, mesures, oficis , etc., que conformen una part de la memòria històrica del nostre poble.

Barcella Antiga mesura de capacitat per a àrids pròpia del País Valencià, la regió de Tortosa i les Illes Balears. Al País Valencià la barcella equival a 1/2 faneca o 4 almuds o 16 quarterons. Per altra banda, 12 barcelles fan 1 cafís. Per blat, ordi, civada, el cafís és de 25 barcelles. La barcella és de fusta i té la forma d’un tronc de piràmide de base quadrada amb la boca folrada de llanda. En dos costats contraris de la barcella es posaven dues mitges llunes de fusta que servien d'anses. Quan la venda del gra es feia rasa s’emprava un pal dit rasador, per a deixar el contingut arran de boca. Al País Valencià, com per exemple a Xert, la Torre de les Maçanes o

Banyeres de Mariola, s’anomena barcella el turó de forma cònica visible des de lluny. A alguns llocs del País Valencià també significa la mesura superficial agrària igual a la extensió de terra que pot sembrarse amb una barcella de gra.

canaleta en el terra del túnel, i es emmagatzemada en un pou, una bassa, un aljub o bé en la mateixa galeria cegant-li la boca amb un muret. Segons la compacitat del terreny i el perill de sulsida, pot deixar-se el túnel tal com es va excavar o bé caldrà cobrir-lo amb una volta protectora, que es construeix de pedra en sec o presa amb fang, o bé amb lloses inclinades. Aquesta tècnica de les mines d’aigua es va datar per primera volta a Síria, i la portaren al País Valencià els àrabs. ❦

Alcavons o mines d’aigua Són túnels o galeries de captació d’aigües procedents d’una capa freàtica. L’aigua es recollida per goteig o “xumada”. Aquesta circula per una

Toni Sanjuan És sorprenent com s’ha conservat de bé la nostra llengua, malgrat els anys que portava, ¿i porta? d’abandó oficial, maltractada i menyspreada. S’ha conservat tan plena de salut gràcies a l’ús oral, tan ple de vitalitat, que els nostres pares, avis, besavis, rebesavis, etc., han fet d’ella, sobretot als pobles. Assistim les últimes dècades a un fenomen curiós: per una part, des de fa uns vint anys aproximadament el valencià es dóna a les escoles per primera volta com a llengua culta i d’ensenyament per a tothom. Paral·lelament, i quasi coincidint en el temps, i a uns pobles més que a altres, ha hagut un abandó o una relaxació en l’ús oral com mai havia ocorregut. Aquest fenomen és molt preocupant i perillós per a l’existència i ús normal de la llengua per part de les futures generacions. És responsabilitat de tots els parlants i habitants del nostre territori usar-la, estudiar-la i estimar-la més que mai perquè mai no havia tingut el perill de desaparició com a llengua col·loquial

en el qual es troba hui. Eixe és el nostre objectiu: ajudar a millorar el llenguatge. A parlar i escriure’l bé. En definitiva, a col·laborar en conservar en plena salut la cultura en la nostra llengua. Començarem comentant una paraula molt nostra i rica en matisos: "adés": fa un moment, fa poc temps. Front a "abans" que es refereix a fa més temps, en un temps més llunyà. Adés s’ha usat de forma generalitzada per quasi totes les persones d’uns quaranta anys en amunt. Cal recuperar-la pel valor semàntic que té. "Adés estava jugant i ara estic cansat". Seguint amb els adverbis de temps cal dir despús-ahir, despús-ahir l’altre, despús-anit, despús-demà, despús-demà l’altre. No s’ha de dir después-demà... També cal dir l’endemà en compte de "al dia següent" que és un calc dolent del castellà. Es tracta d’usar la paraula correcta en valencià, evitant els barbarismes o paraules pertanyents a altres llengües.

D’esta manera evitarem empobrir la nostra. Ara fem una relació de paraules que s’usen incorrectament i la seua forma correcta: NO ES DIU • CAL DIR

Aclarar • Aclarir Aclaració • Aclariment Antes • Abans Añadir • Afegir Basura • Brossa, fem, deixalles Cenicero • Cendrer Cuchillo • Ganivet Rato • Estona Tenedor • Forqueta, forquilla Zumo • Suc En cada revista procurarem afegir paraules i expressions que considerem que estan en desús i que cal recuperar-les. Us convidem perquè col·laboreu amb nosaltres enviant-nos suggeriments, expressions i, o paraules que considereu d’interés per a incloure-les-hi. ❦ 17


Els textos enviats a aquesta secció han de ser breus. L'original ha de vindre firmat i és imprescindible que hi figure el domicili el telèfon i el DNI. No es publicaran cartes firmades amb pseudònims ni amb inicials. La revista BARCELLA es reserva el dret de publicar-les, resumir-les o traduir-les quan ho considere oportú.

Per amor i llibertat L'any 69, es produïa un fet estrany a un lloc simbòlic i amb un personatge també simbòlic, un fet que, potser, ningú mai pensaria que s'arribaria a produir amb les condicions polítiques del moment i amb el personatge que ens ocupa. L'Olimpia de París abraçava i recolzava un encara no massa conegut cantautor espanyol, era Paco Ibáñez; un jove atrafegat amb uns pantalons i amb una camisa tots dos negres que, exilat a França i amb la seua guitarra, interpretava poetes espanyols d'ara i sempre, amb un suau perfum d'amor i llibertat. Paco Ibáñez sempre m'agradat. Anys de dictadura dura, "A galopar", "La mala reputación", "Andaluces de Jaen", "Proverbios y cantares", "España en marcha" i moltes més. La joventut universitària va començar a conéixer Paco Ibáñez pocs mesos abans i ja sabien que era un home fidel a la llibertat, amant de la poesia i dels seus principis ideològics, per tot això el van recolzar, i el que en un principi es pensava en altres "esferes", que seria un fracàs, va esdevenir amb un èxit total que desbordava totes les previsions fetes al moment. Possiblement si haguerem estat a París aquell dia, a eixa hora i a eixe

18

lloc, no seríem qui som o com som. Escoltar Paco Ibáñez interpretar i personalitzar poemes de García Lorca, León Felipe, Luís de Góngora, Jorge Manrique, Gloria Fuertes, Rafael Alberti, Miguel Hernández, Agustín Goytisolo, Antonio Machado, Gabriel Celaya, Blas de Otero, Ángel González, tots ells a un mateix recital, us assegure que o us bull la sang o mortus est. Us recomane, a uns pocs de vosaltres (als que heu tingut la valentia de arribar fins ací) que escolteu Paco Ibáñez, és impressionant penetrar en les seues cançons, al.lucinant i acollonant. A tots els altres (els que ni han arribat ni han començat), els recomane si de cas, que no l'escolten, perquè no fa ni punyetera falta. ❦ Josep Revert

El teu rostre reflectia la por Caminava com tants matins pels carrers de València, per eixos carrers vells on molta gent busca refugi per a viure o malviure, on els cossos es venen barats, on la ciutat sembla distinta. Et vaig veure la cara directament, la por. Em vaig veure a mi mateix, en un altre país, amb un altre color de pell… Però no era jo, no he tingut necessitat de fugir del meu país. Un home amb un uniforme blau llegia uns papers, i tu, tan jove com jo, romanies immòbil, espantat. Et demane disculpes. Em disculpe per haver colonitzat i explotat el

© Sebastião Salgado - 1991

Apartat 140 - 03450 BANYERES DE MARIOLA (L'Alcoià)

teu país, i per seguir explotant-lo. Em disculpe per no ajudar-te, per tancar-te les portes d'una terra, d'un món ple de fronteres estúpides on el ser humà està desapareixent per convertir-se en una cosa material anomenada diners, poder, guerres: negocis que sustenten la necessitat que tenen uns quants de sentir-se amos, explotadors, narcotraficants i polítics sense idees. I mentre jo filosofe tu romans, com tantes altres persones anomenades extrangeres, entre quatre parets amb condicions infrahumanes, mirant la por en altres rostres. I tal volta jo, i tants com nosaltres, signarem un manifest en contra del racisme i la xenofòbia, de la llei d'extrangeria, de les multinacionals que exploten el "Tercer Món", de les armes que nosaltres us venem perquè vosaltres les gasteu… I és que les nostres mans estan brutes, i fan por. ❦ Jordi Belda Molina


Si alguna persona es sòcia o col.labora amb alguna ONG pot utilitzar aquesta secció per a informar de les seues activitats.

Un any solidari

Dia 9: Dia del País Valencià. Dia 12: Dia de la hispanitat. 2n. Dimecres: Dia internacional per a la prevenció del desastres naturals. Dia 15: Dia internacional del bastó blanc. Dia 16: Dia mundial de l'alimentació. Dia 24: Dia de les Nacions Unides. Dia 24: Dia mundial d'informació del desenvolupament. Setmana 24-30: Setmana per al desarmament.

Tello Navarro

GENER Dia 1: Cap d'Any. Jornada per a la pau. Dia 30: Dia escolar de la no violència i la pau. FEBRER Dia 8: Campanya Mans Unides. Dia 14: Dia dels enamorats. MARÇ Dia 8: Dia de la dona treballadora. Dia 15: Dia mundial dels drets dels consumidors. Dia 17: Dia mundial de la mar. Dia 21: Dia forestal mundial. Dia mundial de la poesia. Setmana internacional per a l'eliminació de tota forma de discriminació racial. Dia 27: Dia mundial del teatre. ABRIL Dia 2: Dia internacional del llibre infantil. Dia 7: Dia mundial de la salut. Dia 9: Dijous Sant. Campanya de Cáritas. 3a. Setmana: Setmana de la premsa a l'escola. 3r. Divendres: Dia sense llibres a l'escola. Dia 22: Dia de la terra. Dia 23: Dia del llibre i de la rosa. Dia 29: Dia internacional de la dansa. MAIG Dia 1: Festa del treball. Dia 8: Dia de Creu Roja. Dia 9: Dia d'Europa.

Dia 15: Dia de l'objecció de consciència. Dia 15: Dia del món rural. Dia 18: Dia internacional del museus. Dia 25: Dia de la solidaritat amb els pobles africans. Dia 29: Dia internacional de la premsa a l'escola. Dia 31: Dia mundial sense tabac.

NOVEMBRE Setmana del 11: Setmana internacional de la ciència i la pau. Dia 20: Dia internacional dels drets dels xiquets i de les xiquetes. Dia 26: Dia internacional del voluntariat associatiu.

JUNY 1r. Dimecres: Dia del donant d'òrgans. Dia 4: Dia internacional del xiquets innocents víctimes d'agressions. Dia 5: Dia del medi ambient. Dia 10: Dia mundial d'alcohòlics anònims. Dia 21: Dia mundial de la música. Dia 26: Dia internacional de lluita contra la droga. Dia 28: Dia mundial d'alliberació gai i lesbiana.

DESEMBRE Dia 1: Dia mundial contra la sida. Dia 5: Dia internacional del voluntariat. Dia 6: Dia de la Constitució Espanyola. Dia 10: Dia internacional dels drets humans. ❦

JULIOL Dia 6: Dia mundial de la població. SETEMBRE Dia 8: Dia internacional de l'alfabetització. Dia 15: Dia internacional de la prevenció de la capa d'ozó. OCTUBRE 1r. Diumenge: Dia mundial de la vivenda. 1r. Dilluns: Dia universal del xiquet i de la xiqueta. Dia 4: Dia mundial de la protecció del animals.

La Creu, 34 • Tel. 556 73 57 BANYERES DE MARIOLA Juan Beneyto Bernàcer, 25 • Tel. 235 09 77 BOCAIRENT

• Butlleta de subscripció

Vull ser subscriptor de la revista BARCELLA, per això pagaré la quantitat de 500 ptes. a l'any Nom Cognoms Adreça Població Codi postal Comarca Banc Núm. compte Adreça Població

Oficina

Codi postal

Comarca

Envia aquesta butlleta a l'Apartat de Correus 140 de Banyeres de Mariola

19


FÀBRICA I MAGATZEM DE TEIXITS PER A LA LLAR VILLA ROSA, 10 TEL.: (96) 656 71 34 FAX: (96) 556 69 34 03450 BANYERES DE MARIOLA (ALACANT) ESPANYA

Profile for Revista Barcella

Barcella 3  

Barcella 3  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded