Butlletí 151 del Centre Excursionista Puigcastellar

Sumari ditorial e

Cicle de projeccions de muntanya4

Muntanya6-9

Senderisme11-13

Cultura14-15

Cel obert16-17

Grup infantil18-19

Vida del Centre21-23

Ciutat24-25

Foto Cep26-27

Col·lectiu ciutadà28-29

Sardanes31

Aula Universitària32

Aula33

Mirador34

Foto retrobada23

Agenda23

BUTLLETÍ núm. 151

Centre Excursionista Puigcastellar

Dipòsit Legal: B-33928-94

Impressió i composició:

Impremta Varela

Disseny i maquetació:

Quim Varela

Direcció: Ferran López

Equip de redacció:

Albert Noguera

Agustina Rico

Climent Prieto

Pepita P. Valls

Roser Vicente

Xavi Padró

Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet

Tel. 93 385 99 41

A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat www.puigcastellar.cat

Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.

Portada: La Catedral de glaç

Foto: 1er Premi Concurs de Fotografia, Joan Yuste

Endeguem un nou any!

L’any 2022 ha quedat enrere... ha estat pel CEP un any molt especial, curull d’activitats. La celebració del 75è aniversari de l’entitat ha comportat un treball organitzatiu important, i n’estem molt satisfets del resultat de les activitats realitzades, algunes d’elles de gran volada. Tenint en compte que aquesta celebració ha coincidit amb la sortida d’una pandèmia de trista memòria, -que els anys 2020 i 2021 ens va paralitzar completament- posar novament en marxa una entitat que aglutina seccions i entitats molt diverses no ha estat senzill. Felicitem-nos, doncs.

Amb aquesta intenció endeguem un nou any. El 2023 l’emprenem amb la força del que ens ha deixat, amb l’objectiu de millorar, no tant la quantitat, sinó la qualitat de les nostres activitats. Les seccions del CEP, Muntanya, Senderisme, Fotografia, Cultura, Col·lectiu ciutadà, Grup infantil... conjuntament amb les nostres entitats agermanades: l’Orfeó Tanit, l’Aplec i Amics de la sardana, l’Aula universitària, ja han començat ha treballar per omplir de continguts l’activitat d’aquest any.

Des de la Junta del CEP estem animats a continuar treballant per l’objectiu principal, la bona marxa de l’entitat. I no ho diem des del punt de vista administratiu i financer, cada cop més complex i feixuc, sinó implicant-nos més i millor en les activitats de cada secció, així com en la vida social i cultural de la nostra estimada ciutat. Per aconseguir aquest objectiu, entenem com a fonamental que cal reforçar encara més la cohesió entre totes les seccions, en tant que les activitats de cada una és, -i ha de ser encara més- transversal i col·laborativa, amb un ull posat als socis i les sòcies, proporcionant-los les activitats que esperen de l’entitat, i l’altre ull en la seva projecció ciutadana, per tal d’aconseguir ser cada dia millors persones, compromeses i responsables. La Junta us desitja un any 2023 millor per a tots i totes, socis, amics i lectors del nostre butlletí. Som-hi doncs!

PERI Ciutat Vella: tornem al punt d’inici

Recentment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat el projecte de reparcel·lació per la reforma del barri antic, aprovada pel nostre Ajuntament a través del Pla Especial de Reforma Interior de Santa Coloma Vella II (PERI II). El TSJC sentencia que serà necessària l’elaboració d’un nou projecte de reparcel·lació, ja que el que es va realitzar l’any 2016 no és conforme a dret. La nova reparcel·lació, però, comporta un endarreriment en la solució definitiva, que esperem sigui breu i millori l’anterior. El projecte fa anys que es troba aturat, deixant el barri en una situació deplorable, que va degradant cada dia que passa les finques afectades i el centre de la vila, sobretot amb la lletja imatge que representa l’esquelet d’un edifici que, d’altra banda podria arribar a construir-se amb vàries plantes més.

Esperem que aquesta sentència esdevingui la gran oportunitat per aconseguir un centre de la vila amable per a tots els colomencs; el nostre desig és que el resultat final aconsegueixi una millor i digna sortida per a cada una de les persones afectades, respectant així els drets de propietaris, veïns i veïnes.

L’eix central de la vila ha de ser un referent arreu, que enllaci amb l’entorn ciutadà, que sigui curós ambientalment, respectuós i amable amb el medi, i que tingui prioritàriament en compte els vianants amb la pacificació de tota l’illa veïnal.

icle de projeccions de muntanya

Dona i muntanya, Obrint camí

Text: Agustina Rico

Aquest vídeo sobre dones muntanyenques del CEP és molt més que un recull de fets i experiències esportives. Carme Cama, Rosa Gisbert i Esther Builspresencialment a partir de les preguntes i les propostes de reflexió de Núria Hoyo, i Mireia Martínez, que en una gravació hi afegeix el seu testimoni -, fan un repàs del què ha estat i és un vincle amb la natura, i que ha marcat les seves vides. Practicants de les diferents vessants de l’activitat muntanyenca des de la joventut, totes han estat profundament implicades en la vida del Centre Excursionista Puigcastellar, assumint responsabilitats a la Junta Directiva i en la Secció de Muntanya o en l’organització d’activitats de grup, on tot sovint han estat en minoria com a dones i fins i tot en solitari, especialment als inicis.

La segona part del títol d’aquest document és molt significativa: Elles i altres companyes han obert camins que fins fa ben poc eren transitats gairebé exclusivament per homes. Fan un repàs de com van ser acollides al Centre i al món muntanyenc, de la conciliació de la pràctica muntanyenca amb família i maternitat, dels valors que la muntanya aporta a la vida quotidiana, de l’adaptació al pas del temps, de la serenitat i la desconnexió que troben en la natura i sobretot de la font d’autoconeixement i el mestratge de vida que és la vivència intensa de la muntanya.

Dona i muntanya. Obrint camí aporta un ventall de reflexions i unes bellíssimes imatges. És un profund testimoni d’amor a la natura i l’expressió d’un desig compartit: seguir sent muntanyenques tota la vida.

Volta al massís del Montblanc 2009

El passat 23 de novembre es va projectar al CEP aquest documental, realitzat pel nostre soci Josep Pitarque; un documental molt didàctic que va fer fruir els molts assistents d’unes precioses imatges, i que els protagonistes, en acabar, van arrodonir amb unes paraules de l’experiència viscuda, i que us sintetitzem seguidament:

El mes de juliol de 2009, quatre membres del CEP, Salvador Valent, Rafel Trias, Josep Pitarque i Manel Galgo, vàrem fer la volta al massís del Montblanc; aquesta

Projecció Video Dona i Muntanya

Text i foto: Gramenet.tv

Viatge a Illa de Réunion

Text: Ferran López

El passat dimecres 19 d’octubre, amb una nombrosa assistència de públic, vàrem fruir de l’audiovisual “VIATGE A L’ILLA RÉUNION”, de la Mireia Martínez, dins el Cicle de Projeccions de Muntanya i Natura, organitzat amb motiu del 75è aniversari del CEP.

La Mireia ens va presentar aquesta experiència, viscuda l’estiu de 2016 juntament amb la seva companya de viatge, la Carme Domènech; i ho va fer en un format molt especial,

utilitzant la paraula en viu com a fons de les imatges que es projectaven a la pantalla.

El descobriment de l’illa el vam fer travessant-la de nord a sud, seguint el GR2, la qual cosa ens donà una àmplia visió dels diferents i fantàstics paisatges i ecosistemes que conviuen

en els seus 2.500 km2 de superfície. L’Illa Réunion ens ofereix un espectacle natural meravellós, amb un dels volcans amb més activitat del món, el Piton de la Fournaise, i gran quantitat d’endemismes, espècies úniques al món, tant animals com vegetals.

activitat es pot considerar com a senderisme d’un bon nivell, ja que en molts casos es segueix algun o altre GR. Així doncs, el recorregut va ser: Les Houches – Courmayeur – Tré le Champ (Chamonix).

L’excursió te una triple vessant: esportiva,

paisatgística i històrica: Esportiva perquè es recorre una distància d’uns 180 km, amb un desnivell acumulat de + 8.467 m / -7.716 m, en 9 jornades, superant alguns colls propers als 2.700 m. El paisatge és espectacular; contínuament estem vorejant les diferents geleres que pengen

del Montblanc: Bionnassay, Trient, Argentière, Bossons... boscos d’avets monumentals, vegetació i aigua arreu, marmotes, etc... Històrica perquè ens movem en el que seria el rovell de l’ou on va néixer l’alpinisme mundial i on es varen assentar les bases de l’alpinisme modern: Montblanc, aresta de Peuterey, Grandes Jorasses, el Dru, la Dent du Géant, l’Aiguille Verte, etc.

L' itinerari, perfectament senyalitzat a totes les cruïlles, discorre per 3 estats: França, Itàlia i Suïssa, i no presenta cap dificultat, ja que no és necessari cap material especialitzat, ni sac de dormir. En el nostre cas vàrem utilitzar la guia de Cándido Muñoz de l’editorial Desnivel, i el mapa del Montblanc escala 1:50.000; la xarxa de refugis i gîtes d’etapa és molt extensa i en general ben atesa; en algun poblet es pot comprar menjar. El temps en general va ser bo, més aviat fresc, amb una nevada el dia 18 de juliol a partir dels 2.000 m. En resum, una activitat recomanable, que ens ha omplert de joia i perdurarà en la nostra memòria.

Assistència.Foto: JM Rosset

Montserrat 360º

Aquest és el nom de la travessa en dues jornades publicada al núm. 299 de la revista VÈRTEX, i que s’ha convertit en una excursió organitzada, com tantes altres que han sorgit al nostre país. El passat 13 i 14 de setembre però, en Ferran López, en Rafa Lorenzo i jo vam decidir fer-la pel nostre compte.

La primera etapa sortim del Monestir de Montserrat, i per la seva vessant sud arribem al refugi de la Regió d’Agulles-Vicenç Barber, on passarem la nit. Al dia següent tornarem al Monestir per la vessant nord.

L’aparença poc penetrable de la muntanya de Montserrat, com podeu imaginar, fa que hàgim de consultar el mapa sovint, per tal d’avançar sense errors pels graons de la serralada. Malgrat d’això, i pels que no la coneixeu, sols cal dir que el primer dia vàrem estar vuit hores de ruta i el segon sis, incloent-t’hi un parell o tres marrades en el intricat recorregut. No és com pujar un cim del Pirineu i baixar-lo, sinó un pujar i baixar constants.

El primer dia arribem al mirador de Sant Jeroni (1236 m.), i a continuació fem el cim de l’Albarda Castellana (1178 m.), sostre comarcal del Baix Llobregat, i amb el clàssic puja i baixa arribem al Coll del Montgròs, a 18 m. del cim (1133m), però el fort vent ens aconsella no arribar-hi... Ja l’hem fet altres vegades!

La segona jornada la fem per la vessant nord, i com la ruta és molt més suau i més oberta, podem gaudir de la

immensitat de les parets que tenim just a sobre i les magnífiques vistes del Vallès Occidental, així com la de l’agulla del Cavall Bernat i la Foradada, passant per sota dels Frares Encantats. Per nosaltres, Montserrat sempre ha estat la muntanya màgica, i al marge de la seva mística, podem dir amb sentiment de muntanyencs que és on s’alça la catedral del nostre déu, la Natura.

Text i fotos: Ferran López

El sostre de Montserrat, Sant Jeroni Foto:

Pujant a Sant Jeroni

Massís de Montserrat: El Montgrós per la Cova del Cabrit

El vint de novembre tornem a Montserrat, al Montgròs, però per un camí peculiar i molt interessant. El recorregut d’aquesta excursió és molt vertical; sortim del Bruc, de la urbanització de Mas Grau, i agafem un camí que ens porta cap al Castell, des d’on baixem cap a la riera que ens separa de la carena del Cabrit, on començarem a pujar pel bosc, i a mida que pugem la carena es transforma en matolls baixos amb pujades per llenques de roca prou verticals. Arribem a la cova del Cabrit, una bauma ben equipada que es troba sota la paret de la Roca Vella. Des d’aquí seguim el camí del Cabrit, que ens porta cap al coll de Mosset, resseguint el vessant cap a l’est, amb un terreny de puja-baixa continu. Al coll aprofitem per esmorzar. Seguim el camí que ens porta a un gir, on trobem una cabra hispànica espectacular; no ens ha sentit a venir i callem... no sembla tenir por i l’observem llargament mentre remunta la muntanya sense pressa. Baixem de manera decidida cap a la canal del Migdia, on trobem un ambient ombrívol i veiem algunes cabres més mentre esquivem esbarzers, troncs... tot allunyant-nos de les pedres que llencen les cabres des de la Salamandra. Accedim al PR que ens portarà a la canal de la Salamandra, un pas fantàstic que ens permet albirar el

portell del Migdia i la miranda de Sant Jeroni mentre anem grimpant cap al camí que ens portarà finalment al Montgròs. Gaudim de les vistes una bona estona, i ens dirigim pel PR cap al coll del Porc, un camí encara ple de baixades i pujades sens fi i alguna grimpadeta. Des del coll del Porc (o de Port), baixem fins l’agulla gran del pas del Príncep, on agafem un caminet que baixa a l’esquerra cap al torrent del Tambor, i parem a dinar a la cova de l’Arcada, mentre esperem uns companys que s’han apropat a la miranda del Príncep. Anem seguint el camí del torrent fins que enllacem amb el camí de pujada i tornem als cotxes. Una excursió intensa i molt espectacular.

Canal de la Salamandra Foto:Toni Gomez

MontrgrósFoto: Jordi Pedrol

Cabra hispanica

Foto: Jordi Pedrol

Muntavis 2022

Muntavis 2022

per Coll d’Ares a 1513 m. Es tracta d’uns dels camins que tant civils com militars republicans van fer per passar a França al final de la Guerra Civil Espanyola. Un esplèndid recorregut entre espessos boscos, colls i torrenteres, tot i que no podíem evitar pensar en les persones, i fins i tot criatures, que el recorregueren en unes circumstàncies molt extremes, mal calçades en nits fredes i camins nevats, i que els portaren en molts casos a abandonar pel camí els seus estris per la duresa del recorregut i l’esgotament. Arribats a Prats de Molló, els bons amics i companys Salvador Valent i Josep Pitarque ens esperaven amb els seus vehicles, per traslladar-nos a la resta del grup (Manel Galgo, Rafel Trias, Rafa Lorenzo, Ferran López i jo mateix), a l’hostal d’alta muntanya Pastuira, situat prop de les pistes d’esquí de Vallter, que pertanyen al municipi de Setcases, on passàrem les dues properes nits.

2a jornada: BASTIMENTS

FRESSER

I TURÓ DEL

Al dia següent, des de la porta de l’Hostal quedem admirats per la impactant imatge de les parets del Gra de Fajol, daurades per la sortida del sol. Tres de nosaltres ens enfilem pel coll de la Marrana i coronem el Bastiments, de 2881 m. Tot seguit carenegem fins al cim del Fresser, de 2834 m.. Tot mirant el cim de l’Infern, de 2870 m., que teníem previst assolir, veiem que se’ns faria massa tard per dinar plegats amb la resta del grup com havíem acordat, i decidim tornar, baixant directament per la pedregosa i exigent falda sud cap a les fonts del Fresser i tornar pel coll de la Marrana. En reunir-nos a l’hostal, la resta del grup ens explicà que havien pujat fins les fonts del riu Ter.

del camí de RetiradaFoto: Ferran

3 dies pel Ripollès, el Vallespir i el Conflent

Els no tan joves de la Secció de Muntanya (que ens autoanomenem Muntavis), aquest any hem hagut de postergar la nostra habitual sortida d’estiu al més d’octubre, per problemes de COVID en alguns dels nostres membres. Un cop

resolt el handicap, i reduint necessàriament les jornades a tres pel complex calendari que normalment tenim els avis, vàrem poder fruir d’alguns emblemàtics paratges del Ripollès, el Vallespir i el Conflent :

1a jornada: CAMÍ DE LA RETIRADA

I DE L’EXILI Sortírem el 3 d’octubre cap a Molló (Ripollès), a 1182 m., per fer un dels Camins de la Retirada, que amb un recorregut d’uns 14 km. ens portà fins a Prats de Molló, al Vallespir, creuant

3a jornada: BALANDRAU

El darrer dia ens traslladem a Tregurà de Dalt i seguim la pista de terra, que amb un dels cotxes de l’expedició, al ser un 4x4, ens permet apropar-nos més. Tot i això, ens resta un llarg camí i fer uns 600 metres de desnivell fins assolir el cim del Balandrau, de 2585 m..

La satisfacció de la sortida es fa palesa a les nostres cares, i tot dinant de tornada, ja comencem a planejar la propera escapada, i en especial als cims del Pirineu, i sense oblidar el pic de l’Infern, que ha quedat pendent i s’ha lliurat aquest cop de les nostres petjades.

Text: Ramon Jordan

Cim del BalandrauFoto: Ferran López

Inici

López

Guilleries: Puig de les Formigues o de Sant Miquel de Solterra

El 23 d’octubre anem a les Guilleries, prop de Sant Hilari Sacalm. Deixem el cotxe a l’aparcament a prop de Can Calabrès, i baixem per una senda pel mig del bosc fins al torrent de la Font del Gavatx, on travessem un pontet i seguim la ruta que porta al puig de les Formigues. La ruta es fàcil, i en un principi està indicada pel GR-178, que ens porta per pistes i camins còmodes, entre boscos de castanyers i alguns camps de conreu... hi ha un moment que deixem el GR a la dreta, i seguim uns indicadors de fusta molt bonics que ens menen cap al cim per uns camins on podem anar recollint els fruits per celebrar la castanyada, que serà d’aquí a pocs dies. Tot el camí és emboscat, amb dificultat de tenir vistes, tot i que a mida que anem pujant veiem entre

les branques insinuacions de paisatge boscós, muntanyes i valls de les Guilleries que ens envolten. És quan arribem a l’avant cim, que aprofitem per esmorzar, i aleshores tenim unes vistes clares del nostre entorn: Sant Hilari al sud, al nord i a l’oest ens volten les carenes de les Guilleries, com la del Llac i la serra Gran... Ens dirigim al cim, encastellat en un accés rocós que ens regala una petita pujada final, on tenim unes vistes encara més àmplies del nostre

entorn.

De baixada, tornem a l’avant cim, i agafem un sender cap a l’oest de manera bastant directa pel sota-bosc dels castanyers, fins que arribem al mas abandonat de can Borrell, i a partir d’aquí el camí va fent pista fins al torrent de la Font del Gavatx. Abans d’arribar al camí de tornada a l’aparcament passem per les fonts de la Formiga, la del Gavatx i la del Vern.

CALENDARI EXCURSIONS GENER-ABRIL 2023

Puig de les FormiguesFoto:Jordi Pedrol.

Un Cap de setmana per les Terres de l’Ebre

Tradicionalment, des de la secció de muntanya encetem el mes de setembre amb una sortida de cap de setmana on tothom hi pugui estar inclòs: intentem compaginar activitats més exigents amb d’altres més lúdiques i familiars. És un bonic retrobament després de les vacances, i enguany amb més ganes, havent passat dos anys del darrer cop.

Així doncs, entre el 17 i 18 de setembre l’alberg de la Generalitat de Deltebre ens donaria resguard. La matinal de dissabte, un cop esmorzats, vam iniciar junts camí cap a la Foradada del Montsià. Uns venien de més a prop; havien començat el seu cap de setmana abans, d’altres arribàvem fem ruta de bon matí des de Santa Coloma. L’itinerari és de fàcil accés, un desnivell moderat que petits i grans vàrem superar sense dificultats. Un grup més aventurer vam aprofitar l’oportunitat de fer una ruta que incloïa un “cent cims”, Els quatre Mollons (1) Ens vam reunir a la Foradada del Montsià, un excel·lent mirador sobre el Delta de l’Ebre i el massís dels Ports. Un cop ets a dalt costa baixar, perquè no vols deixar de retratar l’entorn dintre d’aquell marc natural fet de roca compacta.

Vàrem retornar a la zona de pícnic del

pàrquing per dinar. Seguidament, ens dirigírem a Deltebre per agafar la roba de bany i encaminar-nos cap a la platja de la Marquesa. Allà vam poder gaudir del banyet, de les vistes de les dunes i del far del Fangar.

Dutxa i sopar que ens van portar a poder xalar a l’exterior del recinte, per l’agradable temperatura, i sense la presència de mosquits. Allà acabàvem d’organitzar la matinal de diumenge. Cadascú, segons preferències, va triar

passeig o bicicleta.

Jo us puc parlar de la segona: Vam eixir de l’alberg en direcció a la platja de Migjorn, uns 35 km d’anada i tornada. De camí vam trobar el Pont de lo Passador, que permet passar el riu Ebre de banda a banda. Ben aviat vam deixar l’asfalt per seguir un camí amb tanca de fusta, paral·lelament al riu durant molta estona, veient un bosquet de ribera frondós. La plaent aventura ens va regalar algunes sorpreses, com la

Text: Maria Jesús Miró

Delta de l'Ebre Foto: Pilar Fabon

Foto:Jordi Pedrol.

d’una figuera que ens obsequiava amb els seus fruits; també vam fruir d’altres belleses, com estar a primera línia dels arrossars que començaven a ser recol·lectats, i la gran quantitat d’aus que dibuixen el Delta, aprofitant per alimentar-se del cereal. Seguírem uns quants quilòmetres fins a arribar a un pontet metàl·lic que travessa una gran sèquia; allà vam continuar per un camí asfaltat que ens va conduir a la Platja de Migjorn, a la desembocadura del riu Ebre. Una visió inesperada: vam albirar uns genets a cavall que venien com apareguts d’una illa misteriosa, donant-li un toc de gràcia a la fita. La tornada va ser més àgil. Entre l’equip ciclista hi havia diferents nivells, però va regnar la companyonia abans que la competició; això sí, tots esperàvem l’hora de dinar, on la paella seria la protagonista de l’àpat. Els trenta components de l’aventura vam tornar a

casa ben satisfets, en sentir que les activitats del CEP són mel, mel de la bona!

(1) El repte dels «100 Cims» és un projecte de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, iniciat l’1 de

juliol de 2006 amb la finalitat de conèixer Catalunya mitjançant l’excursionisme. Es tracta d’assolir 100 cims d’entre una llista de 522 muntanyes representatives del Principat, la Catalunya del Nord i Andorra.

Foto:Jordi Pedrol.

Sortida a Collserola

Text: Redacció

El passat diumenge 16 d'octubre, el grup de Senderisme del CEP va fer una sortida a Collserola. Ens aplegàrem a les 7:55 h a l’Estació de rodalies de Sant Andreu Arenal, per dur a terme una ruta d’uns 18 km que ens portà a recórrer el PR-C171 (CerdanyolaTorre Baró - Carena de Collserola per Can Coll - Sant Medir - Forat del Vent) i acabant a l’estació de Torre Baró, amb un desnivell de 340 m, que vàrem recórrer en unes 4 hores i mitja. Una sortida genial i força exigent, tot i ser de senderisme. .

Ruta Sitges

- Vilanova

El 13 de novembre vam fer una ruta senzilla, però molt agradable: el camí de ronda de Sitges a Vilanova. Vam anar-hi en tren. De l’estació de Sitges vàrem anar a la platja de les Anquines, on vam parar per esmorzar. Després vam fer la caminada sota un sol agradable, que ens va permetre d’anar en màniga curta, que per cert, no hauria de ser així en plena tardor. Arribats a Vilanova, a la platja de Sant Cristòfol, ens vàrem dividir entre els qui volien gaudir de l’aigua, d’una passejada pel poble, o d’una cervesa a una terrassa. Altres ja van tirar cap a Santa Coloma de nou.

CollserolaFoto: David Buils sitges-vilanova.Foto: Mª Jesús Miró

Text: Elisenda Cabello

Agermanament

El passat diumenge 20 de novembre es va realitzar la 67a Caminada de Regularitat, que organitza el Centre Excursionista de Badalona.

Amb els de Bètulo, en altres ocasions havíem fet alguna activitat conjunta i ara estem posant fill a l’agulla per quadrar calendaris i poder col·laborar compartint sortides. Com us deia, amb les primeres clarors del dia ens vam aplegar al Torrent de l’Amigó, per rebre l’acreditació. El dia lluïa clar, però el vent fred ens convidava a començar l’activitat com més aviat millor. Puntualment, vàrem anar sortint per ordre d’inscripció rumb a les ermites del

Vallès.

El recorregut va ser d’uns 14 km i el nostre objectiu era el de trobar un ritme regular de caminada, adaptat al terreny que hauríem de fer al llarg de tot el trajecte. No era gens fàcil, perquè tenia una certa dificultat: desnivells tant en descens com grimpades…

A banda de l’entretinguda ruta que es van empescar els organitzadors, podem parlar d’un bon desplegament de voluntaris, per portar a terme l’activitat d’una manera molt eficient. Durant el recorregut trobàrem punts de control amb fruita i aigua per seguir amb energia. A la localització de l’esmorzar vam poder gaudir d’un

entrepà, fruita, beguda, cafè, infusions i fins i tot xocolata desfeta. Sense oblidar un vermutet de cloenda amb una bonica samarreta i d’altres regals.

108 parelles hem xalat, competint i fent el recorregut. Hem pogut conviure i compartir experiències. Voldria destacar una companya que ha fet tot el recorregut descalça amb la finalitat de sentir, connectar i estimular els sentits.

La veritat és que ens hem sentit molt acollits i en un ambient generós i amable. Pensem compartir més experiències amb ells i us convidem que en formeu part.

Text: Maria Jesús Miró

Participants a la Marxa de RegularitatFoto: Mª. Jesús Miró

Ruta del patrimoni de la vinya i el vi

3º etapa

El passat 18 de setembre, el CEP va realitzar la 3ª -i darreraRuta del Patrimoni de la Vinya i el Vi 2022 a Santa Coloma.

Vàrem visitar la Vinya del Sabater, que es troba dins de la finca de Torribera. En aquest indret hi havien hagut les vinyes que feien el millor vi de la contrada, tal com es pot llegir en les anotacions que els monjos de Sant Jeroni van fer quan Torribera era de la seva propietat.

La Vinya d’en Sabater és un projecte que fa uns anys va endegar l’Ajuntament mitjançant l’empresa municipal Grameimpuls, amb l’objectiu de recuperar-ne el passat vitivinícola de la ciutat. La Vinya, amb gairebé 4.000 ceps, està dividida en set parcel·les situades a diferents nivells, en ocasions recuperant els antics bancals de pedra seca, i seguint el desnivell de la muntanya. L’indret,

Xerrada sobre el Projecte de Renaturalització del riu Besòs

Text i foto: Albert Noguera

El 8 de novembre passat es va fer una xerrada al CEP sobre el projecte de “Renaturalització del riu Besòs” a càrrec de Tomàs Carrión, responsable d’aquest projecte. La xerrada va anar precedida d’un breu vídeo on se’ns mostrava la biodiversitat que ha retornat al Besòs: ocells, amfibis, mamífers o peixos, com l’anguila.... Amb el suport visual d’un

entre les parcel·les de vinya, està plantat amb arbres fruiters i herbes aromàtiques, sense cap tractament químic i molt ben cuidat en el seu conjunt, ...i amb unes vistes sorprenents de la gran conurbació entre la serra de Marina i el mar. La Vinya del Sabater, inclosa dins la denominació d’origen Alella, es un espai formatiu i experimental, és a dir, el vi no es comercialitza, però serveix com a recurs formatiu per a alumnes de les diferents especialitats

de Grameimpuls.

Durant la visita, en Meho Spago, enginyer agrònom i responsable de la Vinya, ens ha il·lustrat sobre cada una de les varietat plantades, així com de tot el procés de plantació i conservació dels diferents ceps. Ben acompanyats pel regidor de Turisme i Promoció Manuel Arrebola, el sumeller Paco Cordero, al seu torn, ens va assessorar en el tast de vins, fent-nos fruir de l’anyada del 2021.

documentat Power point, es va anar desgranant tot el projecte, que ja s’està fent realitat amb la realització de les noves llacunes fluvials al marge dret, a tocar del pont vell. L’interès del públic va quedar reflectit amb les

moltes preguntes dels assistents. Una xerrada amena i aclaridora sobre la transformació que tindrà el nostre riu, fent-lo més natural i amb més biodiversitat.

Brindant per l’anyada 2021Foto: Meho Spago

Tomàs Carrion en un moment de la xerrada

30ª Vetllada nadalenca del CEP

Dijous 15 de desembre, organitzada per la Secció de Cultura, es va celebrar la 30ª Vetllada Nadalenca del Centre Excursionista Puigcastellar.

Josep Pascual, al piano, ens donà la benvinguda amb una improvisació sobre El noi de la mare Albert Noguera va llegir textos de l’escriptor valencià Joan Fuster, en el context del Correllengua i per la designació d’Any Joan Fuster al conjunt dels Països catalans, commemorant així el centenari del seu naixement, el 1922.

Josep Mª Rosset va interpretar a la guitarra un fragment de la cançó Criatura dolcíssima, musicada per Lluís Llach, amb lletra de Fuster. A continuació, Roser Vicente va llegit un fragment d’Una adolescència, de Josep Sol, i Teresa José, El Nadal, del recull “Reminiscències” de Joan López Berruezo, dos colomencs il·lustres.

En arribar al nucli de la Vetllada, dedicat a la poesia i les nadales, es va donar pas als set poetes i rapsodes que ens oferiren poemes ja editats o especialment escrits per a la Vetllada, tots ells preciosos i molt aplaudits pels assistents.

Finalment, l’Orfeó Tanit ens va obsequiar amb les boniques nadales Les

dotze van tocant, El desembre congelat i Joia en el món, per acabar cantant amb tot el públic el Fum, fum, fum. Un cop acabat l’acte, vam compartir conversa, fruits secs i vi dolç, donant per encetades les Festes de Nadal amb el desig que aquestes siguin motiu de pau i alegria, i ens donin força i empeny per al 2023.

Les Nadales al CEPFoto: Albert Noguera

Text: Ferran López

Marina Walktrail 2022

La Marina WalkTrail és una prova de marxa nòrdica per recaptar fons en la *recerca en càncer de mama*, organitzada per la *Fundació Amics de l’Hospital del Mar*. Com en anys anteriors, el Centre va col·laborar en l’elaboració dels recorreguts per la Serra de Marina i en la logística de la prova, celebrada el passat 9 d’octubre.

Enguany vàrem ser David Buils, Roser Vallès, Fco. Javier Corral, Raquel Marcos, Carmeta Ots, Pere Sors, Antonio Enrique, Rafel Trias, Ramon Jordan i Ferran López els voluntaris del CEP que participàrem en els

recorreguts, amb més de quatre-cents inscrits a la marxa i que caminaren en tres categories, Familiar, Popular i Pro, de cinc, deu i quinze quilometres respectivament. Va ser del tot necessària la nostra participació, donades les moltes bifurcacions, i per tal de seguir amb garantia les rutes prèviament establertes.

Com ja és ben sabut, els membres del CEP sempre estem disposats a col·laborar en activitats d’aquestes característiques i la Fundació ens ha agraït la participació, la qual han qualificat com una iniciativa solidària, “amb un èxit de participació i

Text: Ramon Jordan contribució econòmica per a la recerca en càncer de mama i immunoteràpia de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques”.Aquesta col·laboració anual ens ha permès obtenir de l’Hospital del Mar un aval per demanar -amb motiu del 75è aniversari del CEP-, la concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat pel proper any 2023. D’altra banda, l’empresa Walktrail ens ha ofert un curs gratuït de marxa nòrdica dirigida als socis de la nostra entitat, que programarem per oferirla dintre de les activitats del proper any.

Editat un nou llibre sobre l’obra del colomenc

Josep Sol: Si no fos la guerra!

El divendres 21 d’octubre es va omplir el centre cultural de Can Sisteré per la presentació del llibre Si no fos la guerra!, un recull d’articles que l’escriptor colomenc Josep Sol va escriure per a la revista Meridià en el període 1938 i 1939, quan es trobava al front durant la

Guerra Civil. L’edició i el pròleg ha anat a càrrec del colomenc Jacint Torrents, gran estudiós de Josep Sol i del que fa uns ja va editar-ne la seva obra narrativa. A l’acte de presentació hi van participar l’escriptora Maria Campillo, l’editor de l’editorial Neopàtria, la regidora Petry Jiménez, el poeta Jordi Valls i el mateix Jacint Torrents. No cal dir que la Comissió Josep Sol, que reivindica la figura de l’escriptor colomenc, -que d’entre altres entitats compta amb la presència del CEP- es congratula de que hagi tornat a sortir a la llum una producció literària amagada i que avui ja és reconeguda per crítics com Joan Triadú o la mateixa Maria Campillo.

El recull d’articles fa referència als diversos indrets del front on el van anar enviant: al País Valencià, a

Extremadura.., o quan retornava a Santa Coloma de permís o al final de la guerra... Tot i ser llocs i moments que el van omplir de trasbals i de tristesa per l’enfrontament bèl·lic, o per la certesa de veure enfonsar-se un ideal de llibertat, Sol ens contraposa els aspectes amables de la gent dels pobles que va trobant, la bellesa de la natura, dels camps, dels pobles i dels paisatges que descriu, amb senzillesa però de manera emotiva i precisa. Josep Sol, tornant a Santa coloma el 22 d’abril de 1939 des de Extremadura, comprova la desfeta republicana i l’anorreament d’uns ideals, de la llengua en la que ell escrivia..., des d’aleshores Josep Sol gairebé atura la seva producció literària i es refugia en un exili interior.

Text: Albert Noguera

Activitats del darrer trimestre 2022

Bon any nou, família! Aquest trimestre hem començat fortes i ben plenes d’energia. La primera sortida del curs va ser a un salt d’aigua de Molins de Rei, una excursió molt planeta que ens encantà fer per començar a caminar i conèixer-nos totes. La següent excursió va ser un reconeixement de la zona i els turons que ens envolten; vam anar caminant fins al Turó de les Maleses, on hi ha un poblat iber.

Seguidament, vam tenir “La Melic” una trobada amb tot el sector Baix Besòs, on cada grup d’edat es va trobar per conèixer-se i fer diferents activitats i jocs amb els esplais del sector. El 12 i 13 de novembre vam fer les colònies de tardor a “Les Coromines”, una casa preciosa a la zona de Campdevànol, on durant un cap de setmana vam gaudir tant de l’entorn i la natura com de la companyia. Ens ho vam passar molt be i ja mirem amb moltes ganes els campaments de primavera!

Tot seguit vam fer una excursió que ens va encantar: El dia de l’amiga! És un dia on cada

persona pot portar una amiga per compartir un dia amb nosaltres per ensenyar-li com de divertides són les nostres sortides! Vam fer una cursa d’orientació per la Serralada de Marina, amb un mapa i moltes proves i pistes que ens van portar fins al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

La següent sortida va ser més lluny, perquè ens agrada molt fer senderisme en tren; tot i que el preu del transport no ens agradi gens, vam fer una ruta tot el dia per la serra de Collserola, des de Sant Feliu de Llobregat, on vam passar per diferents punts, com la Penya del Moro i la Torre del Bisbe, i vam poder descobrir aquesta serra del Baix Llobregat.

I finalment, l’última i tan esperada sortida va ser el 18 de desembre a l’esmorzar Iber, al poblat Ibèric del Puig Castellar, on, acompanyats dels Grallers de Santa Coloma amb les cançons populars, vam poder gaudir d’un gran esmorzar organitzat pel CEP. Moltes gràcies a totes per venir i al Col·lectiu Ciutadà del CEP i els grallers per aquesta diada! I si teniu ganes de descobrir més muntanya, només cal que us apunteu amb nosaltres! Us hi esperem!

Exposició: Dona’m corda!

75 anys del Centre Excursioniosta Puigcastellar

Dóna’m corda és el crit amb el qual escaladors i espeleòlegs demanen tradicionalment als companys de cordada un cop de mà per continuar. La corda permet seguir endavant, dóna seguretat a qui avança i alhora l’uneix al grup. Aquest crit emblemàtic ha donat títol a l’exposició que ha commemorat el 75è aniversari de la fundació del Centre Excursionista Puigcastellar, i fa referència als orígens excursionistes de l’entitat... alhora simbolitza la “corda” que ha fet treballar durant tres quarts de segle el mecanisme complex com és el del CEP i el divers engranatge humà que el fa moure.

Ideat, organitzat i muntat pel Museu Torre Balldovina, amb els materials aportats pel CEP, el resultat va ser molt lluït. A l’exposició s’hi mostraven, en tres àmbits i molt gràficament, escrits i butlletins, materials de muntanya, fotografies, vídeo i activitats... els orígens i l’evolució de l’entitat al llarg dels darrers tres quarts de segle. Entre

els dies 3 de setembre i 20 de novembre, l’exposició va estar oberta amb molt èxit de visites i comentaris elogiosos. D’altra banda, els dies 15 i 30 de setembre, l’Albert Noguera i en Ramon Jordan, membres de la junta del CEP, van realitzar dues visites guiades, en les que van anar relatant als assistents algunes de les efemèrides i anècdotes del recorregut històric de la nostra entitat.

A l’exposició es va poder copsar com des de l’etapa inicial ja s’endevina el caràcter del CEP... com el Centre vetlla i ha vetllat amb passió per la defensa del patrimoni cultural i natural, herència del passat, i alhora, està amatent a viure el present i la modernitat, assumint els reptes

esportius, socials i humans, que cada etapa va plantejant... Una entitat viva, en la que hi conviuen diversitat de col·lectius, activitats i seccions, a la vegada que el CEP s’implica en propostes i campanyes de profunda incidència ciutadana i de país. En els darrers temps, el CEP ha esdevingut entitat acollidora d’altres i ha refermat la seva importància i solidesa. El prestigi aconseguit al llarg dels anys té la seva base en la feina constant del Centre Excursionista Puigcastellar per fer viure el gaudi i el coneixement de la muntanya – la seva arrel- i per ser sempre present en el batec de la vida ciutadana.

Enhorabona, CEP ! Per molts i molts anys de corda!

Una breu història del muntanyisme inicial

ida del Centre V

Exposició de dibuixos de Miquel Àngel Para

Text : Núria Hoyo

Des del 3 d’octubre, en Miquel Àngel Para, professor de biologia i amant de les arts en moltes de les seves diferents disciplines, ens va convidar a gaudir d’una petita part de la seva obra. Amb el títol “It’s rainning” ens va presentar una sèrie de dibuixos que, lluny de mostrar tempestes, ens suggeria la calma d’una pluja neta. L’exposició va romandre a la sala del CEP fins el 30 d’octubre.

Exposició de fotografies “Somnis sota zero”

El dimecres 9 de novembre es va inaugurar al CEP l’exposició de fotografies “Somnis sota zero”, que repassa la trajectòria dels 20 anys d’escultures de neu i gel modelades per Emiliano Lorenzo.

L’autor va enriquir la inauguració amb un Power Point en el qual ens va anar explicant la complexa fabricació de les escultures en gel, autèntiques obres d’art efímer, que l’autor i el seu equip van realitzar per tot el món; una projecció que va ser seguida amb admiració pel nombrós públic que omplia a vessar la sala d’actes del CEP.

L’escultor ens explicà aquesta tècnica escultòrica, que té paral·lelismes amb esculpir fusta o pedra, en el sentit que no hi ha marxa enrere, amb l’afegit de les vicissituds d’esculpir un bloc de neu comprimit i gelat a molts graus sota zero.... tot un repàs d’aquests 20 anys esculpint arreu de món!

Al final de l’acte, l’artista ens va

sorprendre un cop més amb un abundant pica-pica ben regat, on també hi va incloure delicadeses fetes per ell mateix.

Esperem poder repetir l’exposició en una altra ocasió, ja que la ocupació de la sala del CEP només ens va permetre fruir de l’exposició pocs dies, i així poder arribar al públic que no va poderne gaudir.

(*) Emiliano Lorenzo va néixer a Salamanca i vingué a Catalunya el 1974, a Santa Coloma de Gramenet.

Estudià a l’Institut Puig Castellar, i després escultura a la Facultat de Belles

Arts de Barcelona. Estudià cinema d’Animació a Barcelona i a la Universitat de Bristol (Anglaterra)

Va començar a treballar com a dibuixant de còmic i disseny gràfic. En un peculiar treball al Periódico de Catalunya, feia il·lustracions i caricatures de plastilina. Ha participat en moltes exposicions d’escultures en neu, gel i pedra, havent rebut diversos reconeixements i premis en aquestes categories d’art a nivell mundial. S’ha dedicat a l’ensenyament durant 30 anys, sobretot de còmic, animació i escultura (talla de pedra i fusta).

Actualment jubilat.

Miquel Àngel Para, davant d’un dels seus dibuixosFot: ANC

Text : ANC I FLR

Emi Lorenzo ens mostra els seus treballsFoto: ANC

Text

foto: Ferran López

Cicle de projeccions de natura

“Als 35 anys dels Bruixots del Torrent”

El dijous 29 de setembre passat, i a la sala gran del CEP, es va fer la projecció del Documental dels 25 primers anys d’activitat del Col·lectiu Ciutadà del Centre Excursionista Puigcastellar (del 1979 al 2012). Avui, deu anys més tard d’aquest documental, el CEP va voler celebrar d’aquesta manera els 35 anys d’activitat forestal continuada i voluntària al Torrent de les Bruixes de Santa Coloma.

El reportatge inclou moltes de les actuacions del Col·lectiu, com la lluita per la renaturalització del riu Besòs,

Cap vespre, Els 75 anys del CEP

Durant tot l’any el CEP ha estat recordant i festejant els seus setanta-cinc anys de vida a Santa Coloma. Personalment no he pogut assistir a cap acte però els he seguit amb interès i afegeixo que amb afecte. Una pila d’anys en vaig ser soci actiu, i potser un dia d’aquests em toqui anar a recollir la medalla dels cinquanta anys.

Per mi, el Centre Excursionista Puigcastellar és l’entitat sociocultural més rellevant de la ciutat, i no només perquè aplega un nombre de socis més elevat, sinó per la ferma incidència en la ciutat: tot sent un centre eminentment excursionista, sempre ha estat molt català, n’ha defensat la llengua, ha donat a conèixer la història de Catalunya i ha vetllat pel patrimoni

Un moment del col loqui la recuperació de les fonts -les urbanes i les de l’entorn-, la reforestació i la protecció de la muntanya, l’itinerari de natura i arqueològic....

Després de la projecció es va establir

una molt interessant i enriquidora xerrada entre els “bruixots del Torrent” i la nombrosa concurrència a l’acte, que va agrair amb aplaudiments la feina i la constància dels voluntaris.

ciutadà, urbà i paisatgístic. D’ell ha depès la conservació del poblat iber, també que el riu Besòs s’hagi salvat… i  a través del grup de cultura i de l’ Aula de la Gent Gran  ha sostingut la flama en moltes persones. Una tasca comuna als centres excursionistes de Catalunya, com l’Agustina Rico explica molt bé en el seu magnífic llibre sobre el CEP, escrit quan va fer cinquanta anys.

Jo haig d’agrair-li que quan el Club de Debats ens vam veure tirats al carrer

per no tenir cap mena de suport, el CEP ens acollí i el grup passà a dir-se Grup de Sortides i Debats. Va ser el temps que amb l’Albert i el Quim vam modernitzar el butlletí, i quan vam organitzar unes xerrades molt celebrades, amb personatges tan eminents com el filòsof Aranguren que, si no se´n va fer soci, faltà ben poc.

Per tot plegat, desitjo al CEP una vida molt llarga.

Jaume P. Sayrach

Jaume-P. Sayrach, massa gran per Santa Coloma

Text: Eugeni Madueño

L’1 de gener va morir JaumeP. Sayrach, històric soci del CEP i actiu col·laborador en nombroses activitats culturals a l’entitat. A l’obituari que va publicar a tota pàgina, La Vanguardia va dir que era la ”memòria de la Santa Coloma moderna”. També el diari Ara li va dedicar una pàgina. I els diferents diaris digitals. VilaWeb va publicar dos grans reportatges en què es detallava la vida de Sayrach com a sacerdot, periodista, escriptor, assagista i activista cultural i social. Els mitjans reconeixien a qui ha estat el personatge intel·lectual més rellevant que ha tingut la ciutat en els darrers seixanta anys.

Però ningú no és profeta a la seva terra. El reconeixement de les autoritats locals només ha merescut un breu a peu de pàgina a la publicació L’Ajuntament informa. I a la seva edició en paper. A la digital, ni tan sols això. Per a l’Ajuntament de la ciutat a què Sayrach ha dedicat la vida, és més noticiable que hagi conclòs l’asfaltatge del carrer Prat de la Riba que no que hi hagi desaparegut el fundador de les revistes Grama i Forum-Grama, el primer rector de la parròquia del barri del Fondo, el regidor d’urbanisme dels primers anys de la

democràcia, l’autor de 17 llibres –molts d’ells de temes vinculats a la ciutat... Ja ho va dir l’alcalde pagès Llorenç Serra, davant l’evidència, suposo, que no es practicava: “El poble que honora els seus fills s’honra a si mateix”. Encara que això dels honors s’hauria de matisar. T’honoren si t’afanyes a fer-los el joc, si ets submís i somrius les seves pensades. En fi, si no ets allò que Jaume-P. Sayrach ha estat sempre. Un home bo, intel·ligent, lliurepensador, antidogmàtic, insubornable... “En Jaume era un

home lliure -va dir al seu funeral l’Odei Etxearte-. Per això és tan important la seva obra i el seu llegat. Per això tenim el deure i el privilegi d’intentar preservar-lo.”

Per recordar-lo i honorar la seva memòria s’organitzaran diferents actes al llarg d’aquest any. S’espargiran les seves cendres al torrent de les bruixes, entre els xiprers que ell mateix va plantar. S’editarà un darrer llibre pòstum. I cap a la primavera es farà un acte de reconeixement popular a la seva figura i la seva tasca.

11 de setembre.

Diada Nacional de Catalunya

Text: Núria Hoyo

Com cada 11 de setembre, el CEP prengué part en l’ofrena floral que es fa a la Plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet. L’ofrena, que s’inicià amb la participació de les autoritats locals, va comptar amb l’assistència de nombroses entitats de la ciutat. La Laia, en Ramon i la Ona, van encarregar-se enguany de representar l’entitat en aquest acte.

Els 20 Anys d’integrament

Sortida a Tarragona amb l’Huera

Dins dels actes del CORRELLENGUA 2.022 a la nostra ciutat, el dissabte 3 de desembre, 60 persones dels cursos de català del Centre de Normalització Lingüística l'Heura de Santa Coloma (alumnes i professores), acompanyats d'un grup del CEP, hem anat a conèixer Tarragona.

L'alumnat, de diferents nivells d'aprenentatge del català, són colomencs que provenen de països dels diversos continents... de Cuba, Colòmbia, Marroc, Uruguai, Veneçuela, Xina, Índia, Ucraïna, Hondures, Brasil, Argentina,.. I també d'altres indrets de l’Estat Espanyol... En aquesta sortida, a més de servir per conèixer la Tàrraco romana, els participants han pogut practicar el català, parlant o escoltant les explicacions dels guies o dels altres assistents. Hem visitat l'amfiteatre, les restes del circ, el pretori i el barri vell a tocar de la catedral, ....i altres indrets com la Rambla Nova i les vistes al mar des del Balcó del Mediterrani.

Quan el fet migratori era al punt àlgid a Santa Coloma de Gramenet, un grup de persones al barri del Raval es van implicar per donar solucions d’acollida càlida i propera als nouvinguts, i van crear aquest projecte solidari.

Ara, en celebrar els 20 anys de l’entitat, han volgut fer un homenatge als fundadors, entre ells a la Eulàlia Aisàin, a les entitats

col·laboradores, als voluntaris, treballadors i als milers d’usuaris i usuàries que han passat per Integramenet, perquè, com diu un altre dels fundadors, Agustí Viñas “Ningú és tan ric que no pugui rebre, ni ningú és tan pobre que no pugui donar”.

L’entitat està oberta a tothom que vulgui col·laborar o rebre ajuda, a la plaça de les Cultures, 6 local 7 del barri del Raval de la nostra ciutat.

Foto: Joan Yuste

Foto: Gramenet.tv

Text: Redacció. Foto: A. Noguera

Text: Elvira Ruíz

La Catedral de Glaç

Text: Rosa Gisbert & Joan Yuste

Foto: Carlos Roca

Si observes la foto de portada del butlletí, és possible que instintivament et facis algunes preguntes sobre aquesta imatge.

Pensem que darrera de cada fotografia sempre hi ha una història, i concretament aquesta vull explicarvos-la pel seu alt contingut emocional, i fer-vos partícips d’aquell moment.

L’any 1971, fent la “guerra” -la milien un destacament d’alta muntanya, quan tenia l’ocasió de sortir per la ciutat em dedicava a comprar, per enviar a la meva companya algunes postals de cims Pirinencs. En aquells temps no coneixia les grans muntanyes i em captivaven aquelles imatges, aquelles arestes de cims plenes de neu... puc dir que a pesar d’haver tingut sempre aquesta atracció, allà va néixer la meva gran passió per l’alta muntanya. Un dia, una d’aquelles postals que regularment enviava, i que em va cridar molt l’atenció, només hi posava al dors “Cueva helada del Pirineo ”

Aquell lapse de la meva vida va acabar i vaig retornar a la vida civil. Com molts altres objectes, aquelles postals van quedar oblidades al bagul dels records, però no així de la meva memòria. Aquell sentiment, despertat aquell dia, em va fer conèixer a través dels anys, i

juntament amb la meva companya, totes les muntanyes del nostre Pirineu i un grapat de les més llunyanes.

No fa gaire, aquella postal va tornar a sortir a la llum, i em vaig dedicar a investigar... ¿en quin indret podia estar aquesta curiositat?. La recerca no va ser fàcil; sabia que havia d’estar pels voltants del Pirineu Central i ho vaig preguntar en nombroses ocasions, aprofitant algunes sortides per la zona.

Un dia algú ens en va donar informació, i a partir d’haver-ne aconseguit el nom, ubicar-la en un punt del Pirineu va ser una tasca més senzilla.

Així doncs, el 12 de maig de 2022 rebem les primeres llums del dia remuntant el fort pendent amb l’ajut del GPS, mentre la foscor encara regna a l’alberg de Canfranc, al fons de la vall. Deixem l’amabilitat del camí i en trobar la neu dura d’alçada, tot arribant als contraforts del massís, ens obliga a utilitzar els grampons i el piolet.

Després de 4:30 h. d’ascensió i 1100m. de desnivell, a les 11:20 hores, cinquanta-un anys més tard i en completa solitud, la meva companya i jo entràvem en aquesta catedral d’immaculat gel, gaudint d’un espectacle encisador.

El fotograf Joan Guerrero, entrega el primer premi a Joan Yuste

XIII Concurs de fotografia de Muntanya i Natura

Aquesta edició s’ha fet esperar, però finalment enguany la nostra sala és plena de creativitat, amb 67 fotografies de 23 participants.

El dia de la inauguració era tot a punt. Els sis accèssits es mostraven repartits entre les parets de la sala, dissimulant el seu protagonisme, per poder sorprendre els participants. La resta de premis eren tapats amb una tela, per donar-li a la cerimònia més emoció. Els guardonats van anar desfilant i recollint els premis que el jurat, juntament amb altres membres de l'entitat, els hi feien entrega. Vàrem acabar aquesta trobada enretirant el mobiliari per poder contemplar les obres i fent-la petar amb un tastet, tots joiosos pel

retrobament. No us perdeu la visita a l'exposició, que romandrà oberta fins a finals de

1r Premi

2n Premi

3r Premi

Menció esp. CEP

Accèssit

Accèssit

Accèssit

Accèssit

Accèssit

Accèssit

Catedral de glaç

gener, de dilluns a dijous de 19 a 21. Us instem d'aquí a dos anys a participar-hi!!!

Don’t forget to see the bigger picture

Molsa

CEP sense fronteres

Sense títol 2

Quina família

Esperant que surti el sol

Formacions

Formiguetes

Petits

Joan Yuste

David Pujalte

Xavier Estany

Aristides Pujalte

Francesc Mas

Robert Fuertes

Marina Pujalte

Rosa Gisbert

Cesar Armengod

David Buils

Text: Secció Fotocep Puigcastellar. Foto: Carlos Roca

ol·lectiu ciutadà C Notícies del Poblat i el seu entorn

“43 anys dels Bruixots del Torrent”. Per commemorar-ho, el 29 de setembre es va projectar al Centre la pel·lícula, gravada l’any 2014 sobre les activitats dels Bruixots en el seu, aleshores, 25è aniversari. Va ser un bon homenatge -amb una gran assistència- a la nostra activitat ininterrompuda, i també per a tots els companys que ja no són entre nosaltres.

Treballs al Poblat Ibèric del Puig Castellar. Durant 3 setmanes del mes d’octubre, l’equip de treball habitual (contractat pel nostre ajuntament, i sota les ordres de l’arqueòloga Conxita Ferrer), ha restaurat magníficament el mur defensiu de l’entrada sud-oest del Poblat. Amb aquesta actuació els dos murs defensius han quedat íntegrament rehabilitats.

Des del CEP seguirem insistint en la urgència de la recuperació dels murs dels habitacles situats al vessant sud, que es troben en pèssim estat, i fins i tot alguns trams estan totalment enderrocats. D’altra banda, la direcció del Museu ens ha demanat de fer, un cop més, una jornada de treball al Poblat per seguir arrencant el lliris silvestres, que tant perjudiquen les restes arqueològiques. Sereu puntualment informats del dia, i us encoratgem a col·laborar-hi.

Actes de vandalisme al Planell de les Alzines, que segueixen devastant el nostre patrimoni

cultural; aquesta tardor s’han fet pintades al monòlit del Planell de les Alzines, i al no poder-les netejar totalment hem hagut de plantar heures al seu voltant per embellir-lo i evitar que el tornin a vandalitzar.

Jornada anual de treball dels Bruixots del Torrent. (a les fotos) El 5 de novembre es va actuar novament a la Font d’en Bartomeu, on es va fer un repàs general de tot l’entorn. Hi destaquem la reparació de dos esllavissades al talús de l’esquerra, que abocaven terra a l’accés de la placeta de la font. El grup que hi va treballar va quedar molt satisfet de la feina, en una bona matinal que va servir per arranjar tot l’espai de la font. Ara fa goig. Només hi falta

l’aigua... Finalment, vam gaudir de l’esmorzar preparat per la nostra “Bruixa fruitera”, la Mercè Prats.

Al Torrent de les Bruixes estem eliminant els ailants (o arbre pudent, espècie invasora i molt negativa per l’ecosistema forestal). Hem limitat la seva expansió descontrolada i els hem deixat un espai, que mantindrem sota control. D’altra banda seguim fent grans retencions i escocells per recollir aigua de pluja a fi de garantir la supervivència del major nombre d’arbres, retencions en les que aprofitem troncs i brancada d’arbres morts, juntament amb un gran volum de matèria orgànica, ja que la sequera continua fent estralls, i molts arbres estan morint. Es necessari fer

Text: Albert Bellido

Feinejant a l'accés de la font.Foto: Ferran López

El grup de treball acabada la feina.Foto: Rafel Trias

gestió forestal, eliminant els arbres morts i els més dèbils.

Mirador del Bosquet de les Escoles: Un altre grup de bruixots esta fent-hi retencions.

D’altra banda, donats els continus actes de vandalisme contra el mirador, (fustes arrencades i foc sobre les fustes) l’Ajuntament i el Parc, escoltant les peticions de les AA.VV i del CEP, han renovat íntegrament el mirador, han eliminat les fustes del paviment i han fet una base de formigó tintat; les escales d’accés també les han fet d’obra i la barana es de ferro amb passamà de fusta. El resultat no podia ser millor, però... llàstima que els incívics ja han actuat i han fet malbé la barana de l’escala. Es l’únic element que podien

Esmorzar ibèric del CEP

Text: ANC - FLR

Com cada tercer diumenge de desembre, abans de les festes de Nadal, el dia 18 vàrem celebrar el tradicional Esmorzar Ibèric al planell de les Alzines, al peu del Turó del Pollo... Tot i que el dia es presentava boirós, a mig matí el sol ens va escalfar, facilitant l’estada i la conversa entre els molts socis i amics que ens vam aplegar al planell. Gràcies a una perfecta organització per part del Col·lectiu Ciutadà del CEP, vam compartir botifarra amb seques, coca, moscatell, xocolata, fruita, cafès i infusions... Tot acompanyat per les cançons i el so dels Grallers de Santa Coloma, que van acomiadar la trobada amb la ja clàssica cançó “Lo tio Pep”, cantada per tots els assistents, una cançó que

fer malbé i han trigat poc mes d’una setmana a arrencar-la. Tot plegat una llàstima, una plaga que ja es repeteix massa.

Si teniu ocasió, feu-li una visita, gaudireu del nou mirador i d’unes vistes excel·lents, i també podreu veure sobre el terreny el resultat d’anys d’actuació forestal dels bruixots.

I ARA UNA ANÈCDOTA CURIOSA

SOBRE EL RIU BESÒS:

L’11 d’agost passat, La Vanguardia va publicar un reportatge signat per Xavi Casinos, on explica com la fàbrica de cerveses DAMM va fer una conducció que portava l’aigua del riu Besòs a les seves instal·lacions del carrer Rosselló. Era tal el seu grau de

www.puigcastellar.cat/la-tapa-cervesera

puresa, que durant molts anys l’aigua del nostre riu va ser element imprescindible per a la fabricació de la cervesa. Podeu veure el reportatge complet a la nostra pàgina web, www.puigcastellar.cat

va introduir a la jornada el nostre enyorat Alfons Martínez, i que ha esdevingut d’obligada interpretació en tancar cada trobada.

*Lo tio Pep és un personatge popular valencià protagonista de la cançó del

mateix nom, potser una de les més famoses i versionades a tot el País Valencià, i que també apareix en moltes altres cançons, populars.

La font, bruta i seca Foto: A. Bellido

Els grallers de Santa Coloma amenitzen la festaFoto: A. Noguera

Text i fotos: Joan Llagostera ardanes S

De l’11 de setembre a Cap d’any

D’aquest període en destaquem l’audició de la Diada de Catalunya, a la plaça de la Vila després de l’ofrena floral, i la celebració de la Festa del Soci amb l’esmorzar i la ballada a la font de l’Alzina, que es va haver d’ajornar per mor de l’incendi del mes de juny. En totes dues ocasions la Ciutat de Terrassa va ser la cobla que ens acompanyà.

El 20 de novembre vam donar lluïment a l’acte central del Correllengua amb l’audició a càrrec de la cobla Premià, interpretant el programa previst inicialment per Sant Jordi, que pel mal temps no es pogué dur a terme. Per qüestions d’horari es van tocar dues sardanes menys, acabant amb els acords de La Santa Espina. Entremig es van dedicar uns minuts a ensenyar els passos elementals de la dansa a qui s’hi va voler afegir, amb la il·lusió de sembrar una petita llavor, sobretot en els més petits.

Amics de la sardana hem col·laborat també en la sortida a Tarragona d’un nombrós grup d’estudiants de català del Centre de Normalització Lingüística l’Heura, procedents de diversos orígens geogràfics, amb qui vam fruir d’una agradable ruta per la Tàrraco romana, que els va ser útil també per a la pràctica de la llengua, que aprenen amb el mateix entusiasme que hi posen les professores que se n’ocupen. En el trajecte en autocar hi hagué cançons, jocs de paraules i endevinalles, que el feren més agradable.

Com un acte més dedicat als 75 anys del CEP, el dissabte 10 de desembre,

Pro aplec i Amics, vàrem organitzar un acte poètico-musical a l’església de Sant Josep Oriol, amb Valentí Maymó recitant el Poema de Nadal de Josep Mª de Sagarra, acompanyat de melodies de fons i la seva pròpia tenora. Un espectacle de petit format, però deliciós i entranyable. Quan llegiu el butlletí, s’haurà

celebrat la ballada de la Festa Major de Santa Coloma, el darrer dia de l’any, a la plaça de la Vila. Rebreu la informació detallada del Concert d’Hivern i el Dinar-ball al pròxim número, amb el calendari d’actes del 2023 i els bons auguris que us desitgem a tots plegats.

Ballada a la Plaça de la Vila. 11 de setembre

Ballada ... Dia del soci

Poema de Nadal. Esglèsia Sant Josep Oriol

Comença el curs 2022/2023

Text i fotografia: Manel Garrido

El passat 5 d’octubre, a la Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré, amb una nombrosa assistència de socis/es va començar el Curs 2022/2023.

El professor Francesc Lozano Winterhalder, Diplomat pel Conservatori Superior de Música del Liceu i professor a la Universitat Ramon Llull, ens va parlar sobre l’opereta vienesa : La divertida història de “EL RATPENAT”, de

Teatre Llegit

Text: Joan Llagostera

La darrera lectura va tenir lloc el 24 de novembre a la sala de La Colmena, amb la satisfacció que ens dona veure les localitats plenament ocupades. L’obra és una comedieta divertida -com ho són sempre els malentesos-, titulada “Bojos per una torre”. La nostra feina va ser recompensada amb els aplaudiments i les felicitacions de l’estimat públic que ens segueix en cada actuació.

L’acte es complementà amb l’actuació d’en Josep Mª Rosset i la seva guitarra interpretant el poema de Joan Fuster (de qui se celebra el centenari del naixement) “Criatura dolcíssima” musicada per Lluís Llach.

Seguim treballant de cara al proper trimestre per oferir una nova vetllada de lectura teatral i continuar amb aquesta activitat a la qual us convidem a totes i tots.

Johann Strauss II.

La seva conferència va tenir dues parts ben diferenciades. A la primera ens va parlar sobre la família Strauss. En Johann Strauss fill va ser reconegut com “el rei del Vals”. A ell es deu en gran mesura la popularitat

del vals a la Viena del Segle XIX. A la segona, i amb l’èmfasi i entusiasme que posa en les seves conferències, ens va passar una sèrie de vídeos de l’opereta, acompanyats dels seus comentaris. Va agradar moltíssim.

La Creu de Montigalà

El 18 d’octubre vam fer una excursió a la Creu de Montigalà. Dotze persones, vam quedar a les parades de bus de la Plaça de la Vila a les 9 del matí. Vam fer la primera parada al parc forestal de La Bastida, on esmorzàrem. Després, recuperades les forces, vam seguir per la muntanya fins arribar a la creu. L’únic problema va ser que, tot i ser la segona quinzena d’octubre, la temperatura i el sol eren de maig i vam passar una mica de calor... la pujada també va ajudar!

Finalment vam arribar a la Creu. L’original va ser erigida el 1913 per commemorar el 1600 aniversari de l’edicte de Milà, amb el qual la religió cristiana va ser tolerada a l’Imperi Romà. Destruïda al principi de la

guerra (in)civil, va ser reconstruïda a la postguerra. Té quatre metres d’alçada. Prop de la Creu vam veure una sort de santuari, fet fa anys per una dona que afirmava haver vist la verge al costat d’un garrofer. Tenia un grup de seguidors, els quals pretenien el reconeixement del Vaticà d’aquesta aparició, i que s’erigís una església en aquest lloc. Malauradament, almenys per a ells, sembla que el lloc i les peticions restaven ja abandonats.

A la tornada vam voler agafar un altre camí i férem una mica de “treking” per camins menys planers i a dos quarts d’una ja érem a la zona urbana. Ens vam anar acomiadant i... fins una altra!

Text: Andrés Molina

L’Aula Camina a la Creu de MontigalàFoto: Antonio Enrique

Excursió a Girona i Ullastret

El passat 20 d’octubre vam fer l’excursió a Girona i Ullastret. Érem 48 persones, que a les 8 del matí ens trobàrem a la Plaça de la Vila per pujar a l’autocar de la senyora Antònia. Un parell de dies abans, l’alcaldessa de Girona havia fet un edicte prohibint l’aturada d’autocars prop de la Catedral, la qual cosa ens obligà a caminar un parell de kilòmetres extres a la gent gran que conformàvem el grup, molts dels quals caminàvem acompanyats d’un bastó.

Ens esperaven dues guies, la Judit i la Montse, que ens van anar revelant els secrets i la història del Call Jueu de Girona, un entramat de carrers de pedra, estrets i humits, on hi va viure una nombrosa població jueva des d’abans de l’any 900 fins el 1492, quan van ser expulsats de la ciutat i de la península pels Reis Catòlics. Pel camí vam admirar les acolorides cases del riu Onyar, amb poc cabal a causa de la sequera persistent des de fa mesos.

Després de pujar els noranta esglaons de la Catedral vam accedir al temple, que presenta la nau central gòtica, d’uns 23 metres, la més ampla del món. Ens explicaren la seva història, documentada des del 516, i la seva evolució arquitectònica, amb la sorpresa que fou mesquita durant els anys que els àrabs van ocupar la ciutat. Admiràrem els seus vitralls i capelles, i vam gaudir d’un dels seus tresors més estimats, el Tapís de la Creació, un brodat del segle XI de 3,58 m. d’alçada i 4,50 m. d’amplada, que

te una justificada fama universal per ser la peça tèxtil romànica més important de totes les que es conserven.

A la sortida visitàrem els Banys Àrabs. Gran sorpresa: no van ser construïts pels àrabs sinó pels cristians l’any 1194, que admiraven els refinaments de la civilització musulmana de Lleida i Tortosa, recentment conquerides. Després anàrem a dinar al restaurant Txalaka, d’arrels basques, on gaudirem d’un bon dinar. Sense temps de fer una sobretaula de conversa plaent, vam haver d’anar a cercar l’autobús, que ens esperava a un kilòmetre de distància per anar

fins a Ullastret, a uns 30 km. de Girona.

La ciutat ibèrica d’Ullastret és l’assentament iber més gran descobert fins ara a Catalunya. Flanquejada per imponents muralles, exercia com a capital de tot el territori indiketa. Era el centre d’un important intercanvi comercial amb la propera ciutat grega d’Empúries. El moment de màxima esplendor de la ciutat ibèrica fou en el segles IV-III aC, quan la població superava les 6.000 persones. Ens van amenitzar la visita dues guies indiketes (que parlaven català), que ens explicaren les intimitats d’aquella ciutat.

A la seu de Girona. Foto: Teresa José

UllastretFoto: Teresa José

Hi ha gent que ja pateix només de pensar-hi. Com s’hi encabiran família, amics, veïns, companys, etc. al tanatori de Santa Coloma quan arribi el dia fatídic de ser-ne usuari? A Barcelona, els tanatoris han estat remodelats i ampliats. Tots ofereixen una imatge amable i unes sales per fer la cerimònia de comiat amb un aforament raonable. Comarques i pobles s’han anat dotant d’espais molt més que presentables per acollir aquell dol que fins no fa gaire al món rural es feia a les cases. A la veïna Badalona, el tanatori de Can Ruti, tot i que la llunyania el pot fer desavinent, compensa amb un espai voltat de natura que s’agraeix en moments d’un tràngol amarg. El de Santa Coloma fa molts anys que ha quedat enrere. Tots hem viscut la desagradable experiència, repetida constantment, de quedar més gent fora que dins en una cerimònia de comiat. I això que ja vivim sense les restriccions imposades per la pandèmia. Hi ha famílies que ni s’han plantejat fer l’acte de l’últim adéu al tanatori colomenc, que és el que els correspondria. Així, l’Església Major, tanatoris de ciutats veïnes o senzillament un espai a l’aire lliure han estat triats com a opcions millors que estar enxubats en l’espai funerari colomenc. De qui depèn que les coses canviïn pel que fa a unes instal·lacions tan necessàries? Hi ha alguna concessió, contracte amb empresa, problema urbanístic o algun impediment de pes que dificulti que Santa Coloma tingui el tanatori que necessita?

Quan escric aquestes línies, acaba de morir un dels meus advocats. Quina expressió, “un dels meus advocats”... sembla que parlo d’una altra persona. Van ser quatre i els vaig tenir entre els 17 i els 20 anys, sempre per algun treball publicat a Grama o en un diari com a corresponsal de Santa Coloma. Eren els “delictes d’expressió” i en la “jerga periodística”, es deia que t’havia caigut un bon “puro”. El darrer dels meus advocats, Jaume Camps Rovira, que ara ha mort, em va empararaquesta és la paraula exacta, empararfins passats els 25, ja inserida en la vida personal i professional que han estat el meu trajecte fins ara. Va ser diputat per Convergència durant unes quantes legislatures. Era un parlamentari brillant i un advocat excel·lent, que sense demanar mai res va vetllar durant anys perquè el cas Jacinto Verdaguer -publicat al diari El Correo Catalán- pel qual m’havien “empurat” i demanat un milió de pessetes de fiança, arribés a bon port. Jacinto Verdaguer era una acadèmia al barri del Fondo amb un director ultra acusat d’importants irregularitats per associacions de pares i de veïns. Darrera meu, per denunciar les mateixes irregularitats, va caure Rodolfo del Hoyo, corresponsal a Catalunya Exprés, un diari vespertí de vida efímera del Grup Mundo que pretenia ser una alternativa lleugera tipus tabloide anglès al diari Tele eXprés del mateix grup. I al darrera, Jaume Sayrach també va rebre la querella pel mateix “tema” publicat a Grama i el fotògraf Joan Guerrero va ser amenaçat a la porta de l’acadèmia mentre feia fotos de la façana. En aquests casos, la causa no es va agreujar. El fet de tenir advocat era un dels signes distintius

de l’època franquista; tot era “pecat”. I a nosaltres ens van defensar lletrats de “campanilles”, cobrant i sense cobrar. Ens defensaven per conviccions, per una solidaritat que agermanava gent tan diversa, d’un espectre polític i social tan gran que avui és impensable. A joves que teníem un món immadur fet de blanc i negre, tot plegat ens va fer descobrir la gamma de grisos que té la vida. Perquè en els moments de soledat que comporta la dura vivència dels tribunals, de vegades els teus no hi eren i ells mai no fallaven.

Indults i cridòria

La cridòria, el mal to i la mala educació pura i simple han entrat “a sac” en el terreny polític. És vella aquesta actitud; quan no es tenen arguments o es consideren febles o, simplement, es vol fer un cop d’efecte, es recorre a la desqualificació personal o “ad hominem”. En rememorar la figura de l’advocat Jaume Camps -de trajectòria complexa, també cal dir-ho, amb moments foscos com la seva relació amb el cas Palau, del qual va sortir indemne- em ve a la memòria la seva participació en la tertúlia futbolística La Barberia, moderada pel periodista Pitu Abril, que es va emetre a la TVE de Catalunya en els anys 90. Hi participaven polítics “culés” de tot l’espectre parlamentari català: Francesc Baltasar (ICV), Jaume Sobrequés (PSC), Enric Lacalle (PP) i Jaume Camps (CiU), amb la incorporació més tardana d’Anton Benach (ERC) i la representació dels “pericos” a càrrec de l’actor Carles Canut. Era un espai amable i amè on s’escolava subtilment la ideologia de cadascú. Va ser molt popular i van arribar a fer bolos per comarques. Avui un programa així seria difícil.

Tanatori insuficient

Agustina

Rico irador m

Aquells advocats que ens defensaven

La foto retrobada

CALENDARI 1er. quadrimestre de 2023

GENER

28 dissabte: Assemblea ordinària i extraordinària: Aprovació canvi estatuts en relació a nova normativa de canvi de càrrecs a la Junta Directiva.

FEBRER

1 dimecres: Aula d’Extensió Universitària: Classe “La Gran muralla xinesa. 2000 anys d’història”. Professor Borja Pelegero.

6 dilluns: Vida del CEP: Inauguració exposició pintures de Germán Gómez i Marisol Luna.

8 dimecres: Aula d’Extensió Universitària: Classe “La francmaçoneria, la societat secreta més famosa del món”. Professor David Revelles.

12 diumenge: Patronat i Amics de la Sardana: Concert al Teatre Sagarra. Esbart Sant Martí.

13 dilluns: Cicle cinema de muntanya: “GR 20, Travessa a Còrsega”, de J. Pitarque.

14 dimarts: Aula d’Extensió Universitària: Matinal cultural guiada: “Desxifrant la Barcelona maçònica”

15 dimecres: Aula d’Extensió Universitària: Classe “El rol fonamental del gas en la transició energètica”. Professor Rubén Martínez.

16 a 22: Carnavals de Ciutat: de dijous llarder a dimecres de cendra o de la sardina.

17 divendres: Orfeó Tanit: Concert “Glòria” de Vivaldi. Auditori Can Roig i Torres.

22 dimecres: Aula Universitària: “L’instrument musical mes venut del món: l’harmònica i la seva popularització”. Professor Miquel Jordà.

28 dimarts: L’Aula camina: A la font d’en Bartomeu.

MARÇ

1 dimecres: Aula Universitària: “És realment normal pixar-se de riure?”. Professora Mireia Grossmann.

5 diumenge: Patronat i amics de la sardana: Audició Dia de la Dona. Pl. de la Vila. Cobla ciutat de Girona.

Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

desembre de 2022 Màxima

Màximes: 29,9ºC

25 de desembre de 1962. Fa 60 anys es produí l’històric episodi de la nevada del dia de Nadal que va afectar tot Catalunya, especialment el litoral i prelitoral centrals. Es considera la nevada més important del segle XX en aquesta àrea, i també a Santa Coloma. A la imatge, el passeig de Llorenç Serra a l’alçada de la plaça de la Vila, on dos autobusos de dos pisos estan mig sepultats per la neu. En poc més d’un dia es varen acumular gruixos superiors als 80 cm, i de fins a 120 cm a la zona del Vallès. Els dies posteriors, 26 i 27 a Santa Coloma la temperatura mínima va arribar a -5°C, fent que molts carrers es gelessin i es produïssin moltes caigudes. Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

Mínimes: 21,8ºC

Màximes: 22,4ºC

Mínimes: 17ºC

Màximes: 20,5ºC

Mínimes: 13,5ºC

Màximes: 12,7ºC

Mínimes: 9,1ºC

6 dilluns: Exposició fotografies antigues del CEP.

7 dimarts: Aula Universitària: Excursió als fruiters florits d’Aitona.

8 dimecres: Aula Universitària: “Micro i nano plàstics: Són a tot arreu”. Professor Laureano Jiménez.

15 dimecres: Aula Universitària: “Canvia la fiscalitat els estils de vida? Impostos per lluitar contra l’obesitat”. Professor Vicente Ortún.

21 dimarts: L’Aula camina. A la font de l’Amigó, Badalona.

22 dimecres: Aula Universitària: “El mite de Noé i el Diluvi Universal des d’una perspectiva científica” . Professor Mariano Marzo.

24 divendres: Patronat i amics de la sardana: Dinar-ball. Font de l’Alzina, amb duet Dominó.

29 dimecres: Aula Universitària: “L’aigua i el fred: els pous de glaç” . Professora Cinta Cantarell.

ABRIL

3 dilluns: Vida del CEP: Inauguració exposició de dibuixos de Joan López.

23 diumenge: Patronat i amics de la sardana: Plaça de la Vila. Audició de Sant Jordi. Cobla Premià.

RESTEU A L’AGUAIT:

Total dies pluja: 14

Total trimestre: 63,4 l.

Web del CEP: www.puigcastellar.cat

Vida del CEP: Cloenda “75 anys del CEP”: Pròxima sortida de la Revista Commemorativa.

Vida del CEP: Xerrada i taller pràctic de Marxa nòrdica. 16 de març a confirmar.

Vida del CEP: Inauguració exposició Parc Serralada de Marina: 8 de maig. A confirmar.

Vida del CEP: Marxa de Regularitat: diumenge 14 de maig de 2023.

(En negreta els actes relacionats amb la celebració del 75è aniversari del CEP)

Qualitat i servei des de 1934