Teatre Llegit

Text: Joan Llagostera

La darrera lectura va tenir lloc el 24 de novembre a la sala de La Colmena, amb la satisfacció que ens dona veure les localitats plenament ocupades. L’obra és una comedieta divertida -com ho són sempre els malentesos-, titulada “Bojos per una torre”. La nostra feina va ser recompensada amb els aplaudiments i les felicitacions de l’estimat públic que ens segueix en cada actuació.

L’acte es complementà amb l’actuació d’en Josep Mª Rosset i la seva guitarra interpretant el poema de Joan Fuster (de qui se celebra el centenari del naixement) “Criatura dolcíssima” musicada per Lluís Llach.

Seguim treballant de cara al proper trimestre per oferir una nova vetllada de lectura teatral i continuar amb aquesta activitat a la qual us convidem a totes i tots.

Johann Strauss II.

La seva conferència va tenir dues parts ben diferenciades. A la primera ens va parlar sobre la família Strauss. En Johann Strauss fill va ser reconegut com “el rei del Vals”. A ell es deu en gran mesura la popularitat del vals a la Viena del Segle XIX. A la segona, i amb l’èmfasi i entusiasme que posa en les seves conferències, ens va passar una sèrie de vídeos de l’opereta, acompanyats dels seus comentaris. Va agradar moltíssim.

La Creu de Montigalà

El 18 d’octubre vam fer una excursió a la Creu de Montigalà. Dotze persones, vam quedar a les parades de bus de la Plaça de la Vila a les 9 del matí. Vam fer la primera parada al parc forestal de La Bastida, on esmorzàrem. Després, recuperades les forces, vam seguir per la muntanya fins arribar a la creu. L’únic problema va ser que, tot i ser la segona quinzena d’octubre, la temperatura i el sol eren de maig i vam passar una mica de calor... la pujada també va ajudar!

Finalment vam arribar a la Creu. L’original va ser erigida el 1913 per commemorar el 1600 aniversari de l’edicte de Milà, amb el qual la religió cristiana va ser tolerada a l’Imperi Romà. Destruïda al principi de la guerra (in)civil, va ser reconstruïda a la postguerra. Té quatre metres d’alçada. Prop de la Creu vam veure una sort de santuari, fet fa anys per una dona que afirmava haver vist la verge al costat d’un garrofer. Tenia un grup de seguidors, els quals pretenien el reconeixement del Vaticà d’aquesta aparició, i que s’erigís una església en aquest lloc. Malauradament, almenys per a ells, sembla que el lloc i les peticions restaven ja abandonats.

A la tornada vam voler agafar un altre camí i férem una mica de “treking” per camins menys planers i a dos quarts d’una ja érem a la zona urbana. Ens vam anar acomiadant i... fins una altra!