Butlletí 150 del Centre Excursionista Puigcastellar

Sumari ditoriale

Elpassat 3 de setembre es va inaugurar al Museu Torre Balldovina l’exposició “Dona’m corda, 75 anys del Centre Excursionista Puigcastellar”, organitzada pel mateix museu, i que restarà oberta fins el 20 de novembre. Aquest homenatge al recorregut de la nostra entitat ens omple de satisfacció i orgull. Des d’aquesta Editorial volem manifestar el nostre agraïment per la iniciativa, i en especial a la directora del Museu, Magda Clavell, per la seva gran implicació en l’organització.

L’acte inaugural, presidit per l’alcaldessa, Núria Parlon, la Tinenta d’alcaldessa, Participació ciutadana i Cultura, Petri Jiménez, i Magda Clavell -enmig de la Festa Major-, va aconseguir una nombrosa assistència, que va fruir d’un muntatge expositiu didàctic i amè, on tothom s’hi va sentir reflectit. L’exposició presenta un recull de fotografies, documents i objectes relacionats amb el CEP i les seves seccions, pretén ser un homenatge a l’esforç de les 3500 persones que al llarg d’aquests 75 anys, n’han format part. S’hi mostren activitats en els àmbits cultural, de salvació i conservació del patrimoni, regeneració del medi ambient, formació de joves, recuperació de la llengua... per tant, més que un centre excursionista, s’hi pot observar una entitat profundament vinculada a la ciutat, present en moltes iniciatives de caire cultural, esportiu i mediambiental. La mostra també reflecteix l’activitat d’entitats que el CEP acull en el seu si, com l’Aula Universitària, l’Associació Pro Aplec i Amics de la Sardana i l’Orfeó Tanit.

És per això que, els avui prop de 700 socis del CEP, estem molt agraïts al Museu Torre Balldovina i a l’Ajuntament per haver portat a terme aquesta iniciativa, per a nosaltres molt important i emotiva.

L’exposició ha estat acompanyada d’un seguit de visites guiades, i al voltant de la seva cloenda hem programat una xerrada, en la que també volem presentar una revista gràfica “Especial Commemoració del 75 aniversari”, amb el recorregut històric del CEP.

Passat, present i futur... el CEP te la voluntat de seguir essent una sòlida referència a la ciutat i llurs institucions. El Centre -amb l’Ajuntament, el Museu i l’Institut d’Estudis Catalans, que conformen el “GRUP DE TREBALL DEL POBLAT IBÈRIC”, vol continuar col·laborant activament per la millora i conservació del jaciment. També en la cura del GR_92 en el seu tram del Coll de Can Bordoi (Llinars del Vallès) al Riu Besòs (Montcada i Reixac), que cobreix uns 40 km.... amb el manteniment i dignificació de la Font del Regàs a Collsuspina, punt d’inici de la conca del Besòs... participant en la regeneració del Parc Fluvial del Besòs, en la preservació de la finca i la masia de Can Zam i del Parc de la Bastida, deslliurats, sembla, de la pressió urbanística... També continuarem participant en els guiatges que organitzen el Centre de Salut Mental, l’Hospital del Mar i altres Curses Solidàries, on aprofitem per donar unes nocions pràctiques sobre el medi que ens envolta i les fonts naturals del terme.

El Cep persisteix en l’edició de la revista “Puigcastellar”, d’àmplia difusió, la publicació activa de la ciutat més antiga, així com d’una pàgina web oberta al servei de tothom.

Amb aquests referents encarem el futur, i malgrat les dificultats pròpies d’una entitat complexa com la nostra, el veiem amb molt d’optimisme. Comptem amb tots vosaltres, socis i sòcies, així com amb la ciutadania que precisi del nostre local

Les nostres portes són obertes a tothom.

untanyam

Cicle de projeccions de muntanya i natura al CEP

En el context de la celebració del 75è aniversari, el CEP ofereix un seguit de projeccions realitzades pels propis alpinistes, socis de la nostra entitat. Entre maig i juny n’hem realitzat dues, de les que us en fem un petit resum.

Khan Tengri, l’atracció d’un 7000 del Tian Shan

El passat 18 de maig varem fruir d’una magnífica i impressionant pel·lícula, realitzada per l’alpinista César Armengod, que juntament amb Pedro Alcaraz, Paco Justicia i José Mª Càrdenas, van aconseguir el cim del Khan Tengri, una muntanya de 7.010 metres d'altitud al massís del Tian Shan, ubicat al triangle fronterer entre la Xina, el Kirguizistan i el Kazakhstan. Aquesta ascensió va ser impulsada pel CEP i finançada en part per l’ajuntament, i realitzada entre juliol i agost de 2007.

Les dificultats, vicissituds i alegries que ens van transmetre la projecció i les explicacions d’en César ens van impressionar a tots els assistents, i alhora, ens van deixar un cert regust de sana enveja.

Pels Alps Julians, Eslovènia 2008

El 29 de juny en Josep Pitarque, també muntanyenc i soci del CEP,

Els quatre alpinistes, durant l’acte

ens va oferir la projecció de la pel·lícula que va realitzar l’any 2008, a l’entorn dels Alps Julians. En aquesta ocasió, juntament amb Manel Galgo, Helios Chabarria i Salvador Valent, tots ells socis del CEP. Els Alps julians són una serralada que forma part dels Alps que s'estenen des de nord-est d'Itàlia fins a Eslovènia, on s'alcen

fins als 2.864 metres en el puig Triglav.

El recorregut va estar molt ben representat a les imatges projectades, i la vetllada va estar arrodonida amb les explicacions d’en Josep Pitarque i els companys d’aventura, adobades amb moltes i genials anècdotes viscudes.

Text: Ferran López

La imponent imatge del Khan Tengri. Al requadre, els protagonistes de l'ascensió.

La Trona (806m.)

El passat primer de febrer en Manel Galgo i jo vàrem fer la pujada al cim de La Trona, als Cingles de Bertí. Baixem de RodaliesRenfe a l’estació del Figaró tot endinsant-nos al Sot del Bac, a 475 m., on en anys de forta pluja podríem admirar una bonica cascada. Tenim davant les agulles Germana Gran i Germana Petita, així com l’agulla del Salt, des d’on en Manel i el seu company d’escalades Andreu Duelt ens poden explicar bones aventures. Cal recordar que aquests indrets eren llocs per iniciar-se en l’escalada, per després passar a les agulles de Montserrat. Antigament no teníem rocòdroms per iniciar-nos al que ara s’anomena escalada esportiva; fins al peu d’una via d’escalada o per fer una primera es tenia que iniciar ruta muntanyenca, carregat del pesat material que s’utilitzava aleshores. Estic parlant del

anys quaranta del segle passat i fins i tot abans.

Per un sender amb forta pujada arribem al coll de la Pedra Dreta, enfilant-nos cap al cim. Pocs metres abans de fer cim passem per un curt tram molt aeri en què cal vigilar. Tot sortint de La Trona ens apropem a la masia de Can Rajadell, situada a 829 m. que encara es manté activa, veient els seus camps de conreu.

La baixada dels cingles la fem pel Grau dels Avellaners, un corriol molt dret que ens deixarà al GR-5, i seguint-lo arribem a l’estació de Rodalies de Sant Martí de Centelles, més coneguda amb el nom d’Aiguafreda.

Bonica matinal per indrets força boscosos, i en especial gaudint de la soledat, ja que no trobàrem ningú, circumstància molt valorada pels muntanyencs de la nostra edat, que ens hi afegeix el sentiment de llibertat.

Text: Ramon Jordan

Organitza:

Campament d’estiu

Com cada any, la secció de muntanya del CEP ha fet el clàssic Campament d’Estiu. Així doncs, el cap de setmana del 9 i 10 de Juliol, l’espai escollit per aquesta ocasió va estar l’estany de Lanós, a l’Alta Cerdanya, amb el seu magnífic entorn. La fotografia que us mostrem reflecteix millor que les paraules d’aquesta estada fantàstica.

CALENDARI D’EXCURSIONS DE MUNTANYA TARDOR - HIVERN

La secció de muntanya es reuneix els dimarts a les 20.30h al local del CEP.

Hi ha servei de biblioteca, amb un munt de mapes actualitzats a la vostra disposició. Disposem d'un petit servei de lloguer de material de muntanya per als socis.

Text: Redacció

Cim Pedrós nord, secundariFoto: Arístides Pujalte.

42ª Marxa de Regularitat del CEP

El diumenge 8 de maig es va fer la 42ª Marxa de Regularitat. Aquesta es una activitat esportiva anual oberta a tothom, siguin socis o no, on els equips estan conformats per parelles, que en aquesta ocasió van estar una quarantena.

Enguany va consistir en un itinerari circular, d'uns 13 km i poc desnivell, apta per a totes les edats. Coincidint amb el 75è Aniversari del CEP, ho vam celebrar realitzant la marxa per l'entorn natural de Santa Coloma, amb sortida i arribada a la Plaça de la Vila. Es va passar per llocs emblemàtics del nostre terme: Torribera, la Bastida, verals de Can Butinyà, Sant Jeroni de la Murtra, l’ermita de sant Climent i el Turó del Pollo, la font de l'Alzina, el riu Besòs i Can Zam.

Una caminada en la que varem passar per indrets en els que alguns participants no havien trepitjat mai; tant propera com tenim la muntanya i tant desconeguda per molts... es bo canviar de ruta de tant en tant per descobrir nous paisatges!

El recorregut va agradar molt a les parelles participants. Des del CEP agraïm als col·laboradors, voluntaris i participants aquest matí d'esbarjo compartit a la muntanya. Fins a la pròxima Marxa!

LLISTAT DE PARELLES GUANYADORES

El passat 17 de maig es va celebrar a la sala gran del CEP l’entrega de premis de la 42ª Marxa de Regularitat. Felicitem des d’aquestes pàgines a les 10 parelles que varen aconseguir una major regularitat en tot el recorregut, sense oblidar la resta de participants, que van fer d’una jornada esportiva una gran festa ciutadana.

La Vall d’Olzinelles Vallès Oriental

La Vall d’Olzinelles Vallès Oriental

El passat 12 de juny vam fer una bonica ruta per la Vall d'Olzinelles (sender SL-C79), molt diversa i en gran part sota l'ombra d'esplèndids exemplars d'alzines sureres o plàtans. El punt de reunió per a l'inici de la ruta va ser l'estació de Sant Celoni; allà ens trobem a les 8:40 h els grups de tren i cotxe.

Abandonem l'estació i creuem les vies, l'autopista, el pont sobre el riu Tordera i arribem a Can Draper, masia on comença el nostre recorregut. Aquí contemplem un bonic bosc d'alzines sureres que ens porta al pou de glaç de Can Draper, molt ben conservat, i seguim pel curs de la riera d'Olzinelles i el pont de Can Plana, riera lamentablement seca, però que conserva un entorn humit i frondós, que s’agraeix en aquests dies calorosos. Allí desdejunem, i seguint la ruta arribem a l'Església de Sant Esteve d'Olzinelles, on visitem la rectoria. Continuem camí per les terres de cultiu de Can Valls, contemplant la seva bassa de reg (Bassa de l’Aranyal), el pou, l’aqüeducte i la Font de l'Aranyal, l'única amb aigua i arbres de fins a 30 m. d'alçada, com el cedre de Can Valls. Deixem aquests bonics llocs plens d’història i treball de moltes generacions per iniciar un ascens d'uns 200 m. que ens portarà al punt més alt de l'excursió, i de baixada a través de terres de cultiu i bosc, -el Sot de la Remor- fins a Can Draper, punt d'inici de la sortida. En aquesta darrera part, al ser més descoberta, patim més els efectes de la calor. Com sempre, hem gaudit d’una bonica sortida i una magnífica companyonia.

Text: Pedro Sancho

Una parada per fruir de la frondositat de la vall.Foto: Pedro Sancho

El pont de Can PlanaFoto: Núria Hoyo

El passat mes de febrer la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, va demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que donés a conèixer el projecte per a la candidatura per acollir els Jocs Olímpics d’hivern de l’any 2030 als Pirineus.

La informació del projecte no va tenir temps d’arribar per a poder-la estudiar a fons i portar-la a l’Assemblea Nacional de la Federació,

JJ.OO D’hivern del 2030 al Pirineu?

amb mes de 400 entitats federades, per a ser sotmesa a votació a fi de determinar-ne la postura oficial.... Finalment, els Jocs sembla que no se celebraran al Pirineu l’any 2030, per diversos motius, entre els que sobresurten la manca de suport i informació a la població de les comarques directament o indirecta implicades, i també per les diferències polítiques entre els governs d’Aragó i Catalunya. Sense entrar-hi a fons, el CEP

participa plenament del requeriment de la FEEC. Els JJ. OO d’Hivern, ja sigui al Pirineu o no, poden tenir una afectació sobre el territori que cal avaluar per evitar-ne danys irreversibles a la natura, i especialment tenint en compte els costos de l’event i el d’unes instal·lacions que el canvi climàtic, amb la conseqüent manca de neu previsible, poden acabar sent unes deixalles inservibles en mig de les nostres muntanyes.

Xerrada i visita al Parc de les Olors

El dimarts 14 de juny vam gaudir de la xerrada sobre les plantes aromàtiques i medicinals, a càrrec de la professora de la UAB Pilar Comes. També va explicar la trajectòria seguida fins a fer realitat “El Parc de les Olors del Serrat” a Santa Eulàlia de Ronçana, un espai on es fa un cultiu agroecològic i programat d’una gran diversitat d’espècies de plantes aromàtiques i medicinals, i sobretot d’espècies mediterrànies gairebé oblidades. A redós de la xerrada, el dissabte 18 de juny el CEP va fer la visita al Parc de les Olors, fent un recorregut enmig dels cultius i collint lavanda en plena floració. Vam dinar a l’ombrívol porxo de la finca i vam prendre una beguda d’herbes refrescants, una mostra d’aromateràpia i l´ús culinari i medicinal de les herbes... i també vam poder adquirir productes processats allà mateix. Una visita entre espígols, romanís, timó... i moltes altres herbes, tant aromàtiques com medicinals, que van ser tota una experiència olfactiva que eixampla l’esperit...

Text i foto: Albert Noguera

Recollint espígol al Parc de les Olors

2ª etapa de la “Ruta del patrimoni de la vinya i del vi” Sant Jeroni de la Murtra i Vall de Betlem

El diumenge 15 de maig vam fer la segona ruta sobre el Patrimoni de la vinya i el vi, amb la visita al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i les vinyes de la Vall de Betlem. Tot i no ser terme colomenc, el cultiu de la vinya a les masies de la Vall de Betlem, com Can Butinyà o Ca n’Alemany, ha estat una activitat molt lligada a Santa Coloma. En la visita a Sant Jeroni, vam recórrer les dependències monacals, on encara es conserva un gran celler i espais on s'elaborava el vi des de l'Edat Mitjana. Vam poder seguir les explicacions del guia i de l'Albert Noguera, així com les del sumeller Paco Cordero, que coneix molt bé els vins que es produïen antigament a la contrada. També vam visitar la nova vinya de la vall de Betlem a tocar de Sant Jeroni. La vinya es va recuperar l'any 2017 gràcies a la tasca de la cooperativa badalonina “la Sargantana”, transformada ara en cooperativa Vall de Betlem. L'Anna ens explicà els inicis d'aquesta recuperació i els diferents tipus de ceps que s'hi planten, i que aviat produiran vi amb el segell de la D.O Alella.

MariaRoig:tornaralsorígens

En aquesta sortida ens va acompanyar na Maria Roig Terrades, una de les sòcies més veteranes del CEP, que va néixer fa 91 anys al mateix monestir de Sant Jeroni de la Murtra i hi va viure fins a la postguerra. Els seus pares hi feien de masovers i conreaven els horts del voltant, i també la vinya. Per això ha

L'espai de premses

estat un testimoni de primera mà dels canvis produïts al llarg d’aquells anys, quan molts pagesos de la vall de Betlem i el Canyet portaven el raïm a premsar a les grans premses del monestir. Maria era filla de Pere Roig, del que cal dir que va ser un

impulsor de la cultura tradicional creant les colles de bastoners de Santa Coloma, Canyet i també iniciador dels Gegants i altres iniciatives de la cultura popular local.

Text: Albert Noguera, Fotos: ANC i Marga Vallverdú

El grup de visitants a l'entrada del monestir. Al cercle Maria Roig

Incendis, urbanitat, urbanisme...

El passat diumenge 19 de juny es va declarar un incendi (a la fotografia) que va tenir el seu origen entre el barri de Les Oliveres i el cementiri, arran de la carretera de La Roca. Aquest incendi, sembla que originat per alguna burilla de cigarreta, va arribar a afectar les proximitats de la Font de l’Alzina, abans de ser sufocat pels bombers amb ajuda aèria. Un cop més hem de lamentar un desastre ambiental provocat per la inconsciència o l’incivisme d’algunes persones.

Foto de dron dels Agents Rurals

Sopar a

del CEP

9

juliol

va fer

“Sopar a la fresca” del CEP, després de dos anys de no poder-lo organitzar a causa de la pandèmia. Al carrer Sant Josep, i compartint taula i els plats confeccionats pels propis comensals, vam gaudir d’una nit de celebració, amb un brindis final amb cava pels 75 anys del Centre.

Flama del Canigó, el CEP llegeix el manifest

Dia del Medi Ambient 2022

La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català, i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes, per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu, que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana. A Santa Coloma, la rebuda de la Flama va començar a fer-se als anys 80 gràcies al Col·lectiu Ciutadà del CEP, i avui continua fentse gràcies a les Colles de tradició Popular Catalanes del Centre Joan Pairó, l’Ajuntament, i d’altres entitats, com el Club Ciclista Colomenc. Enguany, el manifest (redactat per l’activista cultural Eliseu Climent ), i en motiu dels 75 anys de l’entitat, va ser llegit pel CEP de la veu de la nostra vicepresidenta Núria Hoyos.

Cada 5 de juny es commemora El Dia Mundial del Medi Ambient, i a Santa Coloma es celebra amb una fira al parc de Can Zam, on hi participen les administracions i algunes entitats colomenques relacionades amb la natura, per tal de sensibilitzar i fer visible el patrimoni natural colomenc, activitat on el CEP també hi va ser present amb la seva paradeta.

Foto: Joan Cabañas

Parada del CEP a la firaFoto: ANC

Presentació del Pacte Nacional per la Llengua a Santa Coloma

El passat 7 de juny va tenir lloc a Can Sisteré la presentació del Pacte Nacional per la Llengua, amb la participació del secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i la tinenta d’alcaldessa Bàrbara Ferrer.

La sessió va reunir unes 70 persones procedents de més de 30 entitats ( entre les quals hi havia el CEP) i organismes amb l’objectiu de reflexionar sobre la situació del català a partir de l’informe acadèmic “Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana”.

El secretari de Política Lingüística va fer una crida a la implicació de tothom: “Volem incloure el conjunt de la societat, volem informar, ajudar a reflexionar i facilitar el dret a participar”. Va encoratjar tant les entitats com la ciutadania a títol personal a fer aportacions i propostes al procés participatiu.

En acabar les intervencions dels ponents, els assistents van prendre la paraula per donar la seva opinió sobre la situació de la llengua i exposar les dificultats del dia a dia per fer-la avançar. També es va proposar fer una aportació colomenca al Pacte, partint de la feina que ja es fa a la ciutat. La tinenta d’alcaldessa va cloure l’acte recordant la implicació de la ciutat amb la llengua, i esperonant a avançar conjuntament. Les propostes resultants d’aquests debats públics es bolcaran a la web pacteperlallengua.gencat.cat.

Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de

la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida. Per aconseguirho, es parteix del diagnòstic de la

situació actual de la llengua catalana i del debat i acord que ha de permetre dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.

El Tai-Txi torna al Parc d’Europa

Aprofitant el bon temps i després de les vacances d’estiu, es fa el taller de 10 a 11 del matí al Parc d’Europa, mentre el fred no ens obligui a buscar aixopluc al local de La Colmena.

Qui vulgui s’hi pot afegir... ens ho passem molt be i fem Salut.

Text: Albert Noguera

Aspecte de l'acte a Can SisteréFoto: L’Heura

Els miradors del Turó del Pollo

El Col·lectiu Ciutadà detecta una certa inquietud i comentaris sobre el mirador actual existent al Planell de les Alzines. Els pins del voltant han crescut, afortunadament, i ara són un bosquet consolidat i adult, que en alguns punts comencen a limitar les vistes sobre una part de la ciutat i cap al nord.

Seria un error que el bosc de més alçada de Santa Coloma, ja ben format, s’hagi de sacrificar per guanyar en vistes, després de tants esforços en llur renaturalització. Es pot fer un “esponjament” selectiu, però no s’hauria de fer gaire cosa més. Hi ha alternativa... afegir una plataforma elevada sobre l’actual mirador, o crear-ne un de secundari desplaçat una mica sobre l’actual, o qualsevol altra solució conservacionista que els tècnics puguin aportar.

A demés, a poca distància hi ha dos altres miradors excepcionals; un a l’entrada del Poblat des que es va instal·lar la barana de fusta, i des d’on es veu tot el Barcelonès sense cap impediment. L’altre és el del cim del Poblat, des d’on tenim encara una millor visió de 360º des del Vallès fins al mar... i en dies clars fins el Pirineu! Proposem que es mantinguin els pins del mirador del Planell i s’hi instal·lin indicacions didàctiques als tres miradors, amb taula i descripció dels punts que s’observen des de cada un. Hem de fer tot el possible per preservar-ne la naturalització, tant al Poblat com al seu entorn.

Mirador de l’entrada del Poblat IbèricFoto: Albert Bellido

Mirador del Planell de les AlzinesFoto: Albert Bellido

Mirador natural al cim del Poblat Ibèric. Al fons, el VallèsFoto: Albert Bellido

ol·lectiu ciutadà

Notícies del Poblat i el seu entorn

REUNIÓGRUPDETREBALL DELPOBLAT

El 21 de juny es va celebrar una reunió del Grup de Treball. En destaquem els temes més importants:

Aquesta tardor es treballarà en la rehabilitació del murs de la vessant sud, que són els més malmesos. * * * (Aquestes feines han estat realitzades entre finals de setembre i principis d’octubre).

Es presenta el nou rètol informatiu del Poblat, més actualitzat i didàctic, on també s’hi destaquen les normes per la cura i visita del jaciment.

Està en tràmit la renovació del Conveni amb l’Institut d’Estudis Catalans.

Segueixen les gestions per tal de declarar el Poblat BCIN (Be Cultural d’Interès Nacional).

Per tal de poder fer en condicions les tasques de rehabilitació, el Museu demana novament que es completi el “camí de ronda”, per pujar materials i contenidors d’aigua de forma mecànica. Es farà una visita sobre el terreny per valorar les possibilitats de fer-ho i analitzar altres alternatives.

S’assenyala que alguns visitants continuen entrant per la vessant sud per accedir al recinte, trencant la tanca i passant per sobre de les muralles. l’Ajuntament estudiarà la renovació i reforç de la tanca. (Podeu llegir l’acta completa de la reunió a la pàgina web del CEP)

TREBALLSFORESTALS

La greu sequera que pateix el país està afectant durament els nostres boscos, i ja es comença a observar la, d’altra banda previsible, mort de

molts arbres. És per això que en els darrers mesos estem actuant per la millora i ampliació de les retencions d’aigua (escocells) en els arbres adults. També estem regant tots el arbres més joves en un intent de salvar-los, malgrat que molts han mort o estan molt afectats. La tasca es dura, per què hem de carregar garrafes de 8 litres fins als punts de reg. Excepcionalment, cedres, lledoners, oliveres, aladerns... més de 100 arbres del triangle entre els bombers i l’aparcament de Torribera es van poder regar amb la col·laboració tècnica i material dels propis bombers.

A la part central del Torrent de les Bruixes estem duent a terme una doble actuació: arrencar els ailans i eliminar l’arítjol, plantes invasives que creixen de forma descontrolada i

ofeguen els arbres de ribera. Amb aquest objectiu, el Col·lectiu Ciutadà ha demanat una subvenció per la compra de material de treball a la Diputació de Barcelona.

Els actes de vandalisme continuen proliferant; a més a més dels de la tanca del Poblat que hem comentat, s’han fet pintades a rètols, porta i banc de pedra de la Font de la Bota; n’hem pogut netejar la majoria, però al Mirador del Bosquet de les Escoles, als “botellots” s’hi han sumat actes vandàlics, arrencant i trencant les fustes del paviment i la barana. Tot molt lamentable. És evident que les institucions i tota la societat hem de fer una reflexió sobre el què hem fet malament, perquè part del jovent tingui aquesta actitud en relació a persones, natura i bens de la comunitat.

Text i fotos: Albert Bellido

Regant amb mangueres dels bombers

Pintades a la Font de la Bota. L'auca de la font

Activitat sardanista

Recuperant la normalitat (amb restriccions)

Superat el gruix de l’epidèmia i sense oblidar els amics i amigues que se’ns ha emportat, procurem recuperar les activitats programades, si bé les circumstàncies climàtiques ens planten cara i ens ho impedeixen en la seva totalitat.

Es va haver de suspendre l’esmorzar i l’audició de la Font de l’Alzina per culpa dels incendis que el dia abans van cremar a la zona d’accés, quedant prohibida per precaució la circulació de cotxes. S’ha fet el 9 d’octubre, del que us farem un resum en el proper Butlletí.

Sí que, després de 2 anys d’ajornaments, el 8 de maig es va anar a l’Aplec de Caldes de Malavella, en el qual s’homenatjà la compositora Montserrat Pujolar, estimada amiga nostra. Qui va voler passejar pels indrets significatius de Caldes ho pogué fer amb tranquil·litat i el paraigua a punt, per protegir-se dels ruixadets que ens feien companyia.

L’aplec del retrobament, el 68è, dedicat als 75 anys del Centre Excursionista Puigcastellar, - amb la seva revetlla al Mas Fonollar- va tenir el 29 de maig l’esplendor que tant enyoràvem, amb un magnífic repertori, molt bona assistència, la participació de les puntaires i els capgrossos i l’esperat sorteig de regals. Al Parc Europa es van estrenar dues sardanes dedicades al CEP, compostes pels mestres Joan Lázaro i Jordi Leon: “75 i amunt” i “Sardanistes al CEP” respectivament.

Les puntaires, que mai no falten a l’Aplec

En aquesta darrera el mateix autor va actuar de flabiolaire, instrument del qual n’és expert.

Un altre dels actes ajornats, el de les assemblees de socis de Pro Aplec i Amics de la Sardana, va tenir lloc finalment l’11 de juny al local del CEP, amb les protocol·làries lectures de les actes anteriors, estats de comptes, memòria d’activitats, projectes per a la propera temporada i precs i preguntes.

I de ple en la Festa Major d’Estiu, l’actuació al Teatre Sagarra de l’Esbart Sant Martí, amb el l’espectacle de dansa de creació des de l’arrel: NOU, que per motius de compromisos del Teatre es va

haver de traslladar al dissabte 3 de setembre en lloc del diumenge 4 com s’havia anunciat primerament; això i la celebració d’altres actes simultanis va restar públic a aquest esdeveniment.

Dilluns, com tocava, les sardanes a Can Sisteré van tornar a ser un esplèndid motiu d’inici de curs, amb peces de gran qualitat, gran presència de públic i balladors de casa i de fora.

Seguirem amb l’audició de la Diada, després de l’ofrena floral a la plaça de la Vila. Finalment el 20 de novembre, afegint-nos a l’acte central del Correllengua 2022, farem un audició en compensació de la de sant Jordi.

Balladors a l’Aplec del Parc Europa

Text i fotos: Joan Llagostera

rup infantil

Nou curs ple d’aventures!

Bon dia, famílies! Esperem que totes hàgiu pogut gaudir d'aquests dies d'estiu i recarregar forces per aquest nou curs. Nosaltres vam començar l'estiu anant de colònies a l'Alberg Roques Blanques, a Ribes de Freser. Van ser uns dies esplèndids i aïllats del soroll de la ciutat. Allà vam viure moltes aventures de la mà d'uns espies que ens van atorgar un carnet com a tal, després d'haver complert totes les missions que ens vam trobar. També vam poder fugir de les altes temperatures i dormir ben tapades a la nit. A més a més, el grup de Picants (mitjans-grans), Picoves (Joves) i Prepiconis (Premonitorxs) va fer la típica ruta de colònies. Des de Roques Blanques passant per l'Ermita de Sant Cristòfol, seguint per Ribes de Freser i travessant el Coll de Jou fins al Taga, on van dormir al refugi de Sant Jordi. Aquest any viurem moltes aventures plegades i tenim moltes ganes de veure-us a totes i fer créixer aquesta família! Així que ja sabeu, si voleu compartir aquestes experiències, només heu d'enviar-nos un mail a joventutcep@gmail.com

PD: De part de tot l'equip de monitorxs, volíem aprofitar aquest petit article per fer menció i acomiadar una persona que ha estat amb nosaltres molts i molts anys, passant per infant des de ben petita fins a monitora, la nostra estimada Mariona. Et desitgem el millor i que sempre seràs benvinguda, així com totes aquelles persones que hagin format part d'aquesta petita família!

Al cim del Taga

Colònies d'estiu 2022 a Roques Blanques (Ribes de Freser)

Grup de Picants, Picoves i Premonis, de ruta. Grup de petits a la casa de colònies

Robert Cama

Sempre el recordaré actiu i jovial. Era la imatge del mestre, del bon mestre, d’aquells que deixen petja. Entre moltes altres facetes, en Robert va ser un d’aquells pares que van lluitar per l’escola pública, catalana i de qualitat. Unes famílies implicades en un projecte que cristal·litzà amb la immersió. Al darrere hi havia una actitud de més fondària que la visió de l’ascensor social, totalment respectable però certament limitada. En Robert era dels que no es jubilen, i amb la recordada Mayte van ser motor i ànima de l’Aula Universitària durant una bona pila d’anys. Sempre trobaven temes i espais a l’agenda perquè els “locals” poguéssim fer alguna conferència que obrís el ventall envers temàtiques diferents i valors. Robert Cama era d’aquells catalans de poble trasplantats a la ciutat. Una immigració interna que va aportar molts mestres i professors als nostres barris. La seva parla traspuava l’accent nadiu de la Segarra. Restarà inoblidable aquell “Ei, pubilla!”, amb què sempre saludava.

través de la feina i de les moltes vies de l’entramat que ens uneix. I n’hi ha que, sense viure-hi ni estar-hi especialment vinculats, han romàs lligats a la ciutat o a un mateix centre fins a la jubilació. És tot un tema a estudiar el que ha significat per a la població l’aportació humana i social dels qui van decidir en un moment de les seves vides apostar per Santa Coloma. Fer-se colomenc de vida o de professió s’ha donat en diferents àmbits, però hi destaquen per nombre, mestres i professors. Gent que amb el temps, ja funcionaris, podien haver marxat, o haver demanat trasllat més a prop de casa seva o a zones socialment més estàndard. Amb companys i companyes de l’institut n’hem parlat moltes vegades, d’aquest lligam amb Santa Coloma, sobretot sense tenirhi vincle previ; i arribem a la conclusió que va ser la combinació d’un temps, d’un lloc i d’una gent que bullien de vida i d’esperances de futur -i la il·lusió de la joventut- els elements constituents de la poció màgica que els va enganxar a Santa Coloma de per vida.

Els inicis van ser les classes a l’antiga biblioteca Ferran Valls i Taberner, amb un altre mestre, Francesc X. Serra. Després, amb el suport econòmic d’Òmnium Cultural, les van estendre per les escoles, tot creant el moviment de mestres d’Òmnium que va portar el català a gairebé 12.000 escolars de la població. Santa Coloma va esdevenir el camp de proves de la futura immersió.

Margarida Muset era inspectora d’Ensenyament quan un col·lectiu de famílies i de mestres lluitava per una escola pública colomenca, catalana i de qualitat, ja instituïts el primer ajuntament democràtic i la Generalitat de Catalunya. L’esforç comú i l’actuació decidida d’administració i ciutadania van donar fruit, i a l’escola Rosselló-Pòrcel va néixer la immersió lingüística. El Parlament de Catalunya honora en Arenas i Muset uns mestres visionaris i uns incansables treballadors, exemple del que es va construir amb grans treballs i ara es pot perdre.

Es van jubilant, alguns han marxat, per desgràcia n’hi ha que ja ens han deixat... però les dècades que van treballar a les aules colomenquestrenta, quaranta anys, tota una vidahan deixat una sembra fecunda en moltes vides. N’hi ha que van fer l’opció de fer-se colomencs quan encara eren molt joves. Tot i alguns haver traslladat a fora el domicili, hem viscut diàriament la ciutat a

Joaquim Arenas i Margarida Muset han rebut al setembre la medalla d’honor del Parlament de Catalunya. Joaquim Arenas és considerat el pare de la immersió lingüística. Reconegut pedagog, amb la mestra Maria Lluïsa Corominas, van ser els pioners en l’ensenyament de la llengua catalana a Santa Coloma a finals dels anys 60.

Tots dos recorden amb un gran afecte els anys de “picar pedra” a Santa Coloma. Hi ha qui no valora aquests reconeixements oficials; tothom pot opinar el que vulgui, però de símbols també vivim. A França els haurien donat la Legió d’Honor i a Anglaterra els haurien fet de l’Orde de la “Jarretera“, la lligacama que surt al Tirant.

Us afegeixo un enllaç amb l’entrevista que vaig fer a Joaquim Arenas i Margarida Muset: https://enelfondo.cat/2022/04/01/la -llengua-catalana-a-lescolacolomenca/

La foto retrobada

CALENDARI 4rt. trimestre de 2022

(En negreta els actes relacionats amb la celebració del 75è aniversari del CEP)

OCTUBRE

19 dimecres: Cicle de projeccions de Muntanya del CEP: “Illa Réunion” Sala d’actes del CEP. 19:30 h

20 dijous: Aula d’Extensió Universitària: Excursió a Ullastret i Girona.

21 divendres: Comissió Josep Sol: Presentació llibre. Centre Can Sisteré, 19:00 h

26 dimecres: Aula d’Extensió Universitària. Assemblea ordinària i extraordinària.

NOVEMBRE

2 dimecres: Aula d’Extensió Universitària: Classe “Del gest a la paraula. Llenguatge i comunicació en grans simis”. Torre Balldovina.

3 dijous: Inauguració exposició de fotografies d’obres en gel d’Emi Lorenzo. Sala d’actes del CEP. Obert tot el mes de novembre.

5 dissabte: Col·lectiu Ciutadà: Jornada de treball dels Bruixots a la Font del Bartomeu.

Motocròs a ca l’Alemany i la Vall de Betlem. Any 1972 Pocs anys després de l’abandonament, la masia va patir un incendi i un espoli generalitzat, tot i que encara es mantenia en peu la façana i tot el perímetre del mas. Els camps propers es van convertir durant molts anys en circuits de motocròs, que van avançar la degradació d’aquell entorn.

Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES Maig - Agost 2022

Màxima Mínima Mitjanes

8 dimarts: L’Aula camina: Delta del Besòs.

9 dimecres: Aula d’Extensió Universitària: Classe “El bilingüisme i les conseqüències psicolingüístiques”. Torre Balldovina.

15 dimarts: Aula d’Extensió Universitària: Matinal cultural. Visita guiada al Palau Güell.

16 dimecres: Aula d’Extensió Universitària: Classe “Arítmies cardíaques: La fibril·lació auricular”. Torre Balldovina.

18 divendres: Acte de clausura dels 75 anys del CEP, i presentació de la revista gràfica commemorativa, al Museu Torre Balldovina

20 diumenge: Clausura de la exposició “Dóna’m corda, 75 anys del CEP”, al Museu Torre Balldovina Sardanes: Audició “Dia del soci” a la Font de l’Alzina, dins de l’Acte central del Correllengua 2022.

23 dimecres: Aula d’Extensió Universitària: Classe “Robòtica, neurorobòtica. Reptes de la robòtica assistencial”. Torre Balldovina. Cicle de projeccions de Muntanya del CEP: “Alps, volta al Montblanc” Sala d’actes del CEP. 19:30 h

Maig 36,7ºC dia 21 11,6ºC dia 4 º

Màximes: 27,2ºC Mínimes: 16,2ºC Màximes: 31,3ºC Mínimes: 20,4ºC

25 divendres: Teatre llegit de l’Aula: Teatre La Colmena, 18:00 h

Màximes: 34,4ºC Mínimes: 23,2ºC

Màximes: 34,9ºC Mínimes: 23,7ºC

Juny 37,8ºC dia 16 16,6ºC dia 1 Juliol 38,6ºC dia 22 19,2ºC dia 2 Agost 38,3ºC dia 2 18,2ºC dia 19 º Dies de pluja Total litres / m2

Maig 2 14,3 litres Juny 1 5,9 litres Juliol 2 1,7 litres Agost 6 89,8 litres

Web del CEP: www.puigcastellar.cat

30 dimecres: Aula d’Extensió Universitària: Classe “Residències per a la gent gran. Passat, present i futur”. Torre Balldovina. Inauguració del Concurs bianual de Fotografia i Muntanya. Sala d’actes del CEP. 20:00 h

DESEMBRE

1 dijous: Aula d’Extensió Universitària: Matinal cultural: “Les Rambles de Barcelona, història i patrimoni”.

14 dimecres: Aula d’Extensió Universitària: Classe “La ruta Xacobea: un ancestral camí espiritual”. Torre Balldovina.

15 dijous: Secció de Cultura: Vetllada nadalenca del CEP. Poesia i cançó

18 diumenge: Col·lectiu Ciutadà: Tradicional Esmorzar Ibèric al planell de Les Alzines.

21 dimecres: Aula d’Extensió Universitària: Classe “Els nus més interessants de la història de l’art”. Torre Balldovina.

31 dissabte: Sardanes: Audició Festa Major d’hivern. Plaça de la Vila, 12:00 h