Montserrat 360º

Aquest és el nom de la travessa en dues jornades publicada al núm. 299 de la revista VÈRTEX, i que s’ha convertit en una excursió organitzada, com tantes altres que han sorgit al nostre país. El passat 13 i 14 de setembre però, en Ferran López, en Rafa Lorenzo i jo vam decidir fer-la pel nostre compte.

La primera etapa sortim del Monestir de Montserrat, i per la seva vessant sud arribem al refugi de la Regió d’Agulles-Vicenç Barber, on passarem la nit. Al dia següent tornarem al Monestir per la vessant nord.

L’aparença poc penetrable de la muntanya de Montserrat, com podeu imaginar, fa que hàgim de consultar el mapa sovint, per tal d’avançar sense errors pels graons de la serralada. Malgrat d’això, i pels que no la coneixeu, sols cal dir que el primer dia vàrem estar vuit hores de ruta i el segon sis, incloent-t’hi un parell o tres marrades en el intricat recorregut. No és com pujar un cim del Pirineu i baixar-lo, sinó un pujar i baixar constants.

El primer dia arribem al mirador de Sant Jeroni (1236 m.), i a continuació fem el cim de l’Albarda Castellana (1178 m.), sostre comarcal del Baix Llobregat, i amb el clàssic puja i baixa arribem al Coll del Montgròs, a 18 m. del cim (1133m), però el fort vent ens aconsella no arribar-hi... Ja l’hem fet altres vegades!

La segona jornada la fem per la vessant nord, i com la ruta és molt més suau i més oberta, podem gaudir de la immensitat de les parets que tenim just a sobre i les magnífiques vistes del Vallès Occidental, així com la de l’agulla del Cavall Bernat i la Foradada, passant per sota dels Frares Encantats. Per nosaltres, Montserrat sempre ha estat la muntanya màgica, i al marge de la seva mística, podem dir amb sentiment de muntanyencs que és on s’alça la catedral del nostre déu, la Natura.