Muntavis 2022 Muntavis 2022

per Coll d’Ares a 1513 m. Es tracta d’uns dels camins que tant civils com militars republicans van fer per passar a França al final de la Guerra Civil Espanyola. Un esplèndid recorregut entre espessos boscos, colls i torrenteres, tot i que no podíem evitar pensar en les persones, i fins i tot criatures, que el recorregueren en unes circumstàncies molt extremes, mal calçades en nits fredes i camins nevats, i que els portaren en molts casos a abandonar pel camí els seus estris per la duresa del recorregut i l’esgotament. Arribats a Prats de Molló, els bons amics i companys Salvador Valent i Josep Pitarque ens esperaven amb els seus vehicles, per traslladar-nos a la resta del grup (Manel Galgo, Rafel Trias, Rafa Lorenzo, Ferran López i jo mateix), a l’hostal d’alta muntanya Pastuira, situat prop de les pistes d’esquí de Vallter, que pertanyen al municipi de Setcases, on passàrem les dues properes nits.

2a jornada: BASTIMENTS

FRESSER

I Tur Del

Al dia següent, des de la porta de l’Hostal quedem admirats per la impactant imatge de les parets del Gra de Fajol, daurades per la sortida del sol. Tres de nosaltres ens enfilem pel coll de la Marrana i coronem el Bastiments, de 2881 m. Tot seguit carenegem fins al cim del Fresser, de 2834 m.. Tot mirant el cim de l’Infern, de 2870 m., que teníem previst assolir, veiem que se’ns faria massa tard per dinar plegats amb la resta del grup com havíem acordat, i decidim tornar, baixant directament per la pedregosa i exigent falda sud cap a les fonts del Fresser i tornar pel coll de la Marrana. En reunir-nos a l’hostal, la resta del grup ens explicà que havien pujat fins les fonts del riu Ter.

del camí de RetiradaFoto: Ferran

3 dies pel Ripollès, el Vallespir i el Conflent

Els no tan joves de la Secció de Muntanya (que ens autoanomenem Muntavis), aquest any hem hagut de postergar la nostra habitual sortida d’estiu al més d’octubre, per problemes de COVID en alguns dels nostres membres. Un cop resolt el handicap, i reduint necessàriament les jornades a tres pel complex calendari que normalment tenim els avis, vàrem poder fruir d’alguns emblemàtics paratges del Ripollès, el Vallespir i el Conflent :

1a jornada: CAMÍ DE LA RETIRADA

I DE L’EXILI Sortírem el 3 d’octubre cap a Molló (Ripollès), a 1182 m., per fer un dels Camins de la Retirada, que amb un recorregut d’uns 14 km. ens portà fins a Prats de Molló, al Vallespir, creuant

3a jornada: BALANDRAU

El darrer dia ens traslladem a Tregurà de Dalt i seguim la pista de terra, que amb un dels cotxes de l’expedició, al ser un 4x4, ens permet apropar-nos més. Tot i això, ens resta un llarg camí i fer uns 600 metres de desnivell fins assolir el cim del Balandrau, de 2585 m..

La satisfacció de la sortida es fa palesa a les nostres cares, i tot dinant de tornada, ja comencem a planejar la propera escapada, i en especial als cims del Pirineu, i sense oblidar el pic de l’Infern, que ha quedat pendent i s’ha lliurat aquest cop de les nostres petjades.

Guilleries: Puig de les Formigues o de Sant Miquel de Solterra

El 23 d’octubre anem a les Guilleries, prop de Sant Hilari Sacalm. Deixem el cotxe a l’aparcament a prop de Can Calabrès, i baixem per una senda pel mig del bosc fins al torrent de la Font del Gavatx, on travessem un pontet i seguim la ruta que porta al puig de les Formigues. La ruta es fàcil, i en un principi està indicada pel GR-178, que ens porta per pistes i camins còmodes, entre boscos de castanyers i alguns camps de conreu... hi ha un moment que deixem el GR a la dreta, i seguim uns indicadors de fusta molt bonics que ens menen cap al cim per uns camins on podem anar recollint els fruits per celebrar la castanyada, que serà d’aquí a pocs dies. Tot el camí és emboscat, amb dificultat de tenir vistes, tot i que a mida que anem pujant veiem entre les branques insinuacions de paisatge boscós, muntanyes i valls de les Guilleries que ens envolten. És quan arribem a l’avant cim, que aprofitem per esmorzar, i aleshores tenim unes vistes clares del nostre entorn: Sant Hilari al sud, al nord i a l’oest ens volten les carenes de les Guilleries, com la del Llac i la serra Gran... Ens dirigim al cim, encastellat en un accés rocós que ens regala una petita pujada final, on tenim unes vistes encara més àmplies del nostre entorn.

De baixada, tornem a l’avant cim, i agafem un sender cap a l’oest de manera bastant directa pel sota-bosc dels castanyers, fins que arribem al mas abandonat de can Borrell, i a partir d’aquí el camí va fent pista fins al torrent de la Font del Gavatx. Abans d’arribar al camí de tornada a l’aparcament passem per les fonts de la Formiga, la del Gavatx i la del Vern.