Revista Mira'M 271

L’EMPORDÀ COM A PLATÓ DE CINEMA

La llarga tradició de rodatges cinematogràfics a la comarca s’ha vist reconeguda recentment amb tres guardons dels Premis Gaudí a la pel·lícula Suro i algunes produccions per a plataformes digitals.

L’any 1950, amb el rodatge de la pel·lícula Pandora y el holandés errante a la Costa Brava, es va iniciar una època daurada de rodatges cinematogràfics a casa nostra. Ava Gardner, James Mason, Liz Taylor, Dirk Bogarde, Anne Baxter, Kirk Douglas, Orson Welles i una llarga llista d’actors nacionals i internacionals van convertir el litoral gironí en general i la nostra comarca en particular en un meravellós plató de cinema durant unes quantes dècades. La proliferació de rodatges va ser especialment significativa durant més de quaranta anys, fins a les acaballes del segle XX, tot i que sempre se n’han anat fent i el títol que encapçala el reportatge no és cap exageració.

Al quadre d’honor d’aquestes produccions s’hi troba, des d’ara, el film Suro, una part de la qual ha estat rodat entre els termes municipals d’Agullana i de Darnius. La pel·lícula va ser una de les grans triomfadores a la gala dels Premis Gaudí, que es va celebrar el passat 22 de gener a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). En concret, va rebre tres guardons. D’una banda, Mikel Gurrea, es va endur el premi Gaudí a la millor direcció novella, en la primera edició dels guardons que s’entrega aquesta distinció. I d’altra banda, Vicky Luengo ha guanyat el guardó a la millor protagonista femenina i Pol López, al millor protagonista masculí. El passat 2 de desembre es va realitzar, l’estrena multitudinària (la sala gran estava

plena, a vessar) de Suro, al Catcinemes de Figueres, sota l’organització del Cineclub Diòptria. La pel·lícula va aconseguir una Beca Agita de l’Ajuntament de Figueres i aleshores ja es projectava a la pantalla gran havent rebut premis a diversos festivals. En concret, aquesta coproducció de TV3 va ser guardonada amb els premis de la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica (FIPRESCI), l’Irizar al cinema basc i el de l’As-

sociació de Guionistes Bascos a la darrera edició del Festival de cinema de Donostia També ha rebut el primer premi en la secció Certamen Òpera Prima, i un dels protagonistes, Pol López, ha estat guardonat amb el premi Eduardo Fajardo al millor actor al FICAL 2022. El film va ser la pel·lícula inaugural en la 29a edició de L’Alternativa.

El guió, la realització i la interpretació capti-

Pol López i Vicky Luengo, protagonistes de Suro, premiats amb el Gaudí al millor protagonista masculí i femení, respectivament. (Foto: ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ).

ven l’espectador des del primer moment en el marc d’una temàtica ben actual. Suro comença amb la descripció d’una tendència social, incitada per les darreres circumstàncies històriques i econòmiques que ha patit la societat. Es tracta de «la tornada al camp, el retorn a allò natural, la recerca d’un sentit més social als nostres ritmes de vida i un rebuig al model ciutat-cotxe-consum, que la nova doctrina econòmica neoliberal ha imposat des dels anys 70», com expliquen els seus productors. Tot i que el film està rodat a l’Empordà, segurament que la seva localització es pot aplicar a qualsevol lloc del món occidental.

Una jove parella –els actors són Pol López i Vicky Luengo-, abandona una cooperativa de professionals tècnics, que ha hagut de tancar, per instal·lar-se al camp. El destí és una masia heretada d’una tia i, l’objectiu, tenir un nadó. Amb sort, poder viure de la pela del

suro d’unes hectàrees d’alzina surera, alimentar-se del seu propi hort i renovar una casa, que fa dècades que no té cap manteniment. A partir d’aquí comença, com assenyalen els crítics, “una sòlida direcció, uns enquadraments i fotografia que aporten un tensionat dramatisme, una elaborada evolució dels personatges, la barreja d’un elenc professional i natural que ancora la història a la realitat”.

ALTRES PRODUCCIONS

Fa pocs anys que Joc de trons va escollir Girona per fer un dels seus rodatges, incorporant així les produccions de les plataformes digitals els paisatges de la demarcació en els seus escenaris. L’encarregada de l’agència de figuració de produccions com «Uncharted» o «Westworld», Yaël Moreno, explicava durant el càsting de Mrs Davis a Girona: “No

m’estranya, amb els paratges que teniu, per triar i remenar, que els productors no s’acabin de posar d’acord on rodar les escenes de la sèrie. Teniu unes localitzacions meravelloses i impressionants.”

I no és pas, ni molt menys, l’única sèrie que últimament ha escollit rodar per aquestes contrades. Entre les darreres produccions destaca Land of women (Terra de dones), una sèrie concebuda per Apple TV+ que constarà de vuit episodis. Té com a productora l’actriu Eva Longoria, que juntament amb Carmen Maura seran les protagonistes d’aquesta adaptació del llibre de Sandra Berneda Es va començar a rodar fa uns mesos en diverses localitzacions empordaneses, com Garriguella, Espolla, Vilamaniscle, Rabós d’Empordà i Figueres. L’argument gira al voltant de Gala, una dona de Nova York la vida de la qual fa un gir quan descobreix que el seu marit l’ha deixat amb deutes de finances i decideix fugir al mateix poble vinícola a on va dir que no tornaria mai. Aquesta dona desesperada voldrà mantenir l’anonimat, però ja se sap que en un poble tot se sap, fins i tot els secrets familiars més amagats.

D’altra banda, l’Escala es perfila com un dels escenaris de Creatura. Es tracta del segon film que té Elena Martín com a directora. La pel·lícula està ambientada a la Costa Brava i gira entorn de la repressió sexual i el rebuig després d’una ruptura de parella. Però la llista no acaba aquí. Ben aviat s’estrenarà una producció que té Salvador Dalí com a protagonista i que es va rodar l’any passat a La Farinera Sant Lluís de Pont de Molins. I una altra productora també prepara un treball on Dalí i Ferran Adrià són, circumstancialment, els protagonistes, en una trobada a Cala Montjoi

Imatge d’alguns dels directors i actors premiats a la Nit dels Gaudí. (Foto: ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ).

Salvi Güell, alcalde de Castelló d’Empúries

“Encara hi ha molta feina a fer i aspirem a fer-la els propers 4 anys”

L’alcalde de Castelló d’Empúries, Salvi Güell, (ERC) va anunciar fa uns mesos que no presentarà la seva candidatura per encapçalar la llista d’ERC per a les properes eleccions municipals de maig de 2023. Quan acabi aquesta legislatura, haurà dedicat vint anys a la política municipal des d’un primer pla: nou anys com a regidor a l’oposició i onze anys d’alcalde. Assegura que ha viscut moments únics i irrepetibles i d’altres que han hagut de treballar molt per poder tirar endavant els projectes municipals.

Abandona la política després de vint anys a l’Ajuntament en un municipi que en dues dècades ha viscut moltes crisis de govern, pactes i fins i tot una moció de censura. S’ha recuperat la calma a la política municipal?

En vint anys, en política, poden passar moltes coses. De fet, moció de censura no hi va arribar a ser. ERC ha guanyat les dues darreres eleccions municipals, les del 2015 i del 2019, amb una diferència que ens ha permès poder fer equips de govern sòlids i estables i ens ha permès governar amb calma, com diu vostè. Seria bo que de les pròximes eleccions municipals també en sortís un equip de govern sòlid per encarar amb fortalesa els pròxims quatre anys.

Se sent satisfet del que ERC i vostè com a alcalde han aconseguit per Castelló? Doncs sí. Som conscients, però que encara hi ha molta feina a fer i aspirem a poder-la fer els propers 4 anys.

Quins projectes destacaria?

La nostra obra de govern ha posat a les persones al centre de les nostres polítiques, fent un salt quantitatiu i qualitatiu en polítiques d’ensenyament, benestar social, esports, joventut i habitatge. Però cal tenir en compte també les polítiques engegades per la promoció del nostre municipi. Com a obres voldria destacar la rehabilitació del Passeig Marítim, l’enllumenat del Passeig de les Oques i el terraplè de la Muga, voreres al carrer Marinada, la installació de la fibra òptica, l’adequació dels camps de futbol municipals, l’arranjament de la plaça davant l’Ajuntament, els auditoris del centre de Serveis Puigmal i de Santa. Clara, l’hort de Santa. Clara entre d’altres.

El municipi va recuperar el Passeig Marítim després d’una llarga concessió. Ha tingut el resultat que esperaven de donar vida a la zona?

Sí, ha sigut un espai de dinamització d’Empuriabrava. Molta gent de la comarca ha tornat a venir gràcies a aquest passeig.

Salvi Güell

També es va poder retirar la concessió de la zona blava com es reclamava, sobretot des del comerç. Ha estat beneficiós? Crec que sí. Creiem que els aspectes positius superen de llarg els negatius.

Empuriabrava continua centrant part de les problemàtiques de fa anys. Cal una gran inversió a la marina com es demana des d’alguns sectors?

De problemes n’hi ha sempre i per tot. La inversió feta a Empuriabrava aquests darrers anys és molt alta. Cal abordar les problemàtiques de qualsevol racó del municipi prioritzant les inversions a on realment calguin.

Es va intentar recuperar la concessió dels canals sense èxit. Com ha quedat el tema?

És un tema que depèn més de la Generalitat i de la concessionària que de nosaltres. L’Ajuntament ja va fer el seu dia els passos perquè això fos una realitat, però no va ser possible. Caldrà veure com queda aquest tema l’any 2030, any que finalitza aquesta concessió. Des de l’Ajuntament hem d’aixecar el dit perquè se’ns tingui en compte. De fet, ja ho hem començat a fer.

La concessionària creu que compleix amb la inversió que li pertoca?

Hi ha una comunitat d’usuaris a on s’aproven uns pressupostos i són els encarregats de gestionar-los. La situació ha millorat respecte a anys anteriors.

Ara s’han començat a reparar els ponts? Què més cal?

La reparació dels ponts correspon a l’Ajuntament. Ja tenim els de vianants reparats i ara hem començat amb el trànsit rodat. A la concessionària correspon la neteja, vigilància i manteniment dels canals.

S’han aconseguit frenar les ocupacions il·legals o continuen sent un problema?

Continuen sent un problema, tot i que amb el nou protocol s’han frenat de manera considerable.

Instal·laran 75 càmeres per la seguretat i l’incivisme. Quina és la situació?

Està a punt de començar la instal·lació. Ens ajudarà a un major control de l’espai urbà i dels vehicles que circulen pel municipi.

El nucli de Castelló té un important patrimoni històric on s’inverteix des de fa anys. On falta actuar?

Efectivament, cada any intentem anar millorant els carrers i edificis d’interès patrimonial públic. Crec que falta anar millorant sobretot els carrers i alguna plaça i reactivar el centre comercialment parlant.

En l’àmbit econòmic l’Ajuntament va patir una situació complicada d’endeutament. En quin punt estan ara?

Estem bé, amb un endeutament que en cap cas supera els límits permesos i amb marge per si fa falta. Ens endeutem per fer les inversions. Aquest 2023 serà més, ja que volem canviar els 5.600 punts de llum del municipi amb noves tecnologies per estalviar consum energètic.

Marxarà amb algun projecte que li hagués agradat executar? Marxaré amb projectes engegats i no acabats, com aquest del canvi de lluminàries, la rehabilitació de la Sala Municipal, el Pump Track o l’edifici de la plaça de les Palmeres.

La neteja viària de la ciutat de Figueres és en mans de l’empresa pública Figueres de Serveis SA (Fisersa). L’adquisició de nova maquinària i la contractació de més personal, fan que la ciutat, “llueixi enormement més neta” assenyala el vicealcalde Pere Casellas. En la renovació de l’enllumenat públic i en l’asfaltatge dels carrers de la ciutat, també a càrrec de Fisersa, també s’estan fent grans inversions per aconseguir transformar la ciutat.

Quina valoració fa de l’actual servei de neteja viària de Figueres?

Estem molt satisfets pel que fa a la neteja viària, amb ganes de millorar i conscients que les coses ja han anat a millor. La distribució de tasques es fa millor i això es veu en com està la ciutat, especialment es veu en les bateries de contenidors que ara són de responsabilitat de neteja diària i el terra és molt més net. Hem incorporat dos torns de matí i tarda a recollir els voluminosos:

aquells volums de fustes abandonades i tota mena de deixalles grosses al costat dels contenidors ja no hi són. És kafkià: s’hauria de portar a la deixalleria i el mateix ajuntament no hauria de recollir el que està prohibit posar a terra, però no hi ha un altre remei. Pel que fa a la incorporació de maquinària, tenim una aigualejadora que no teníem, renta els carrers amb aigua i sabó, es nota i tenim dues escombradores noves. Ara aquesta setmana arriben tres

Pere Casellas, vicealcalde de Figueres

“Hem endreçat la ciutat, però calen quatre anys més per posar al dia Figueres”

màquines grans i que es notaran moltíssim. També ampliem amb nou escombriaires més el personal que hi ha ara de manera que els desequilibris que teníem els caps de setmana amb relació als dies entre setmana ja desapareixeran força. Encara ens falta incorporar, perquè la guerra ho està retardant des de fa un any netejadores, màquines d’aigua a pressió per tenir totes les cantonades netes. Així doncs, la valoració és bona. Ara s’està treballant per treure a concurs la recollida de contenidors.

El ciutadà manifesta també la seva satisfacció?

Quan els ciutadans expressen les seves preocupacions, no passen per la neteja viària per molt que per part d’alguns grups de l’oposició es vulgui fer veure, i si voltem una mica, veiem que aquesta és una ciutat molt més neta del que era anteriorment i molt més neta que altres ciutats. Sense anar més lluny, fa uns dies vaig estar a Madrid i és incomparablement més net Figueres. Ara amb les nou persones més que s’incorporen això canviarà encara més.

També les inversions en l’asfaltatge de carrers han significat un gran pas endavant per posar al dia la ciutat.

Sí, haurem asfaltat cent carrers a finals de mandat. Ara comença un nou pla amb seixanta carrers. Haurem invertit al cap d’aquests quatre anys quasi 1.350.000 euros en asfaltatge. Figueres ha canviat. Tots podem recordar com estava el carrer Col·legi. Aquesta és una obra integral que ha costat 800.000 euros, però podem pensar en rotondes, el carrer Colom i tants d’altres que s’han anat fent, per exemple la rambla Nova. Convenia perquè al final la ciutat s’ha de mantenir. Nosaltres hem volgut posar ordre, endreçar i ara amb aquesta última tongada el canvi serà espectacular. Ara continuarem millorant altres carrers com el Cresques Elies, carrer Taure, carrer Joan Mates, molts de racons de la ciutat que estan plens de clots, també el carrer Sant pau, els carrers de darrere la sala Edison, seixanta carrers van al llistat, com hem dit.

El nou enllumenat ha transformat la ciutat. Quan estarà completat?

Feia vint anys que no es posen llums noves. S’han de posar per la contaminació lumínica i per estalviar. El que tenim ja instal·lat significa un estalvi, però és que hi ha molta més llum en tots els barris en què s’ha fet, això garanteix seguretat i garanteix sensació de benestar, de neteja. Quan acabem cap al mes de maig, haurem invertit 1.500.000 euros. Ara ja hi ha al carrer 1.150.000 euros en llums. Vam començar pel Culubret, vam seguir per la plaça del Gra, s’ha fet una part de l’Avinguda Vilallonga, Horta Capallera, Juncària Parc Bosc, Vivendes del Parc, una part de l’Olivar Gran, hem actuat al carrer Conzález de Soto, la Marca de l’Ham, al carrer de la Campinya on no hi havia enllumenat públic, s’està fent molt i un dels objectius és en sis anys tenir canviats tots els llums de la ciutat que estaven tots obsolets.

El mandat acaba, quina és la feina a fer els propers anys?

Calen quatre anys d’aquest ritme per posar la ciutat al dia, no pot ser com estaven les coses. Ara hem presentat un projecte de fer nou el carrer Tapis. Sota hi ha una claveguera que té cent anys, això s’ha d’arreglar. Les obres de millora consistiran en la renovació de xarxes dels serveis d’aigua i clavegueram, la renovació de la il·luminació, la reurbanització per millorar l’accessibilitat i la seguretat i la implantació d’arbrat, per convertir-lo, alhora, amb un espai més amable. No podem deixar les coses per demà.

Millores i inversions que són possible gràcies a la bona salut de l’empresa pública Fisersa.

Cal destacar que és una de les empreses públiques punteres i que durant aquest mandat sempre ha tingut uns beneficis importants. Estem parlant possiblement aquest darrer exercici de 150.000 euros de benefici, l’anterior vam estar en 300.000 euros i això són beneficis que es reinverteixen en la ciutat. La gestió pública dels recursos és perfectament compatible amb l’ambició i amb els bons resultats. D’aquí que es puguin fer totes aquestes inversions per millorar la ciutat.

Al ciutadà li interessa saber que Fisersa ha reduït considerablement les tarifes relacionades amb els comptadors d’aigua.

Era una cosa important. En altres ciutats del nostre entorn això no es cobrava i generava moltíssimes protestes. Veiem que aquests ingressos els podem cobrir d’una altra manera i per tant ens ha semblat adequat fer-ho. Era car i hem de ser sensibles a les dificultats. Aquesta rebaixa d’entre un 75 i un 100% del cost, suposava fins ara un cost considerable per les famílies i particulars a l’hora de donar d’alta, fer un canvi de nom o un trasllat d’un comptador d’aigua.

agenda alt empordà

cultura i esdeveniments

DIVENDRES 3

CAPMANY

Festa del Ranxo i Carnaval de Capmany

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Sala gòtica. A les 19.00 h, cicle de conferències: Història del nostre teatre. Sala municipal. A les 23.00 h, festa jove amb Red Hot Chili covers i La masovera barbuda.

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 16.00 h, club de lectura fàcil amb el llibre El teu nom és Olga: cartes a la meva filla, de Josep Maria Espinàs.

Casino Menestral Figuerenc, Sala Abdó. A les 19.30 h, conferència de Gemma

Domènech, «Ells també hi eren».

LA JONQUERA

Sala de la societat La Unió Jonquerenca. A les 20.30 h, teatre: Tocar de mare.

PAU

Sala de teatre del centre cívic. A les 21.25 h, concert de Jazz.

DISSABTE 4

CAPMANY

Festa del Ranxo i Carnaval de Capmany

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Ecomuseu Farinera. A les 11.00 h, «Dansem i recitem memòries». Lectura de fragments per part dels participants de l’exposició que expliquen l’episodi de la Guerra Civil.

A les 11.00 h, taller per crear un menjador d’ocells.

A les 11.00 h, tasta patrimoni. Entrada als tres museus de la vila. Sala municipal. A les 17.00 h, animació infantil amb Albert Such.

A les 22.00 h, espectacle d’humor «comando impro».

Capella de Santa Clara. A les 18.00 h, presentació del llibre Els esquitxos de la pedra, de Salvador Famoso.

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 10.00 h, club de lectura infantil Contes per telèfon.

A les 12.00 h, presentació del llibre Avió en vol ras, de J. G. Ballart, autor del pròleg i Jordi Casals, editor.

L’ESCALA

Museu de l’Anxova i de la Sal. A les 8.45 h, taller de pedra seca, tram camí de Vilanera als recs.

VILA-SACRA

Centre cívic. A les 17.00 h, Festa de St Blai. Espectacle infantil Festa a la plaça amb Fefe i Companyia.

DIUMENGE 5

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Ecomuseu Farinera. A les 12.00 h, activitat que permet el tastet de pa de Tramuntana, cervesa Rufa i aigua de Vilajuiga.

Plaça Joan Alsina. A les 8.00 h, fira mercat de brocanters.

Plaça jaume I. De 8.00 h a 13.00 h, Llibrum, mercat del llibre vell. Aparcament del Pont Vell. A les 9.00 h, despertada amb els fusellers de Castelló d’Empúries.

Sala polivalent. De les 10.00 a les 13.00 h, trobada de puntaires. A les 11.00 h, ballada de danses populars a càrrec de l’Esbart dansaire de Castelló d’Empúries.

A les 17.30 h, concert i ball amb l’orquesta Montgrins.

Plaça dels homes. A les 12. 00 h, sardanes amb l’orquesta Montgrins.

PORTBOU

Caseta de turisme. A les 8.15 h, camins de l’exili. Sortida desde Portbou amb parades a Cervera, platja

de Perafita, Banyuls, Portvendres i Cotlliure. Tornada en tren i picapica a la Sala Walter Benjamin, de 14.30 h a 17.30 h.

VILA-SACRA

Església de Sant Esteve. A les 12.00 h, missa i concert amb la coral Veus Blanques de Vila-sacra. Centre cívic. A les 17.30 h, concert i ball amb l’orquesta La Principal de la Bisbal.

DILLUNS 6

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 18.00 h, club de lectura òpera. Xerrada a l’entorn de Madama Butterfly, a càrrec d’Albert Ferrer Flamarich.

DIMARTS 7

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. Microviatges. Curs d’escriptura creativa per a joves de 12 a 16 anys. A càrrec de Carme Caum, membre de l’associació Entretemps. [Inscripcions a la Biblioteca o al tel. 972 677 084].

Museu de l’Empordà. Auditori del Museu. A les 19.00 h, curs que

tot el que es mou a l’Empordà

agenda alt empordà

proposa un recorregut per l’art empordanès a través dels seus protagonistes.

DIMECRES 8

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 19.00 h, club de lectura llegir el teatre: Quan ens haguem torturat prou, de Martin Crimp.

LA JONQUERA

Porxos de Can Laporta. De 17.30 h a 19.00 h, taller de dibuix manga.

DIJOUS 9

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 19.00 h, presentació del llibre Elogi de la mentida, de Josep Torres Tribó, a càrrec de Max Pérez i Alba Padrós, curadors de l’obra. Amb la participació de Jaume Torrent, editor de Cal·lígraf. Museu de l’Empordà. Auditori. A les 19.00 h, taula rodona per parlar de les fotògrafes que van destacar als anys trenta del segle passat, com és el cas de Mey Rahola.

DIVENDRES 10

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. De 17.00 a 18.00 h, contes per a nadons. Contes que respiren calma. Olga Cercós.

Casino Menestral Figuerenc. Sala Abdó. A les 19.30 h, taula rodona

«Exili, seportació i holocaust de l’Alt Empordà».

LA JONQUERA

Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria. A les 19.00 h, presentació del llibre, Històries d’alcalde, de Joan Armangué.

DISSABTE 11

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 10.00 h, club infantil de lectura fàcil amb El teu nom és Olga: cartes a la meva filla, de Josep Maria Espinàs amb adaptació de Salvador Comelles. A les 12.00 h, presentació del llibre La Vida de la Juliana, de Marina Ramió.

DIUMENGE 12

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Ecomuseu Farinera. A les 12.00 h, activitat que permet el tastet de pa de Tramuntana, cervesa Rufa i aigua de Vilajuiga.

LA JONQUERA

Sala de la societat La Unió Jonquerenca. A les 17.00 h, ball amb Xavi de Roses.

DILLUNS 13

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 18.30 h, conferència Català-Roca. Impressions d’un fotògraf, a càrrec d’Andreu Català Pedersen, fill del fotògraf.

DIMARTS 14

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. De les 17.15 h a 18.45 h, microviatges, curs escriptura creativa, per a joves de 12 a 16 anys. A càrrec de Carme Caum, membre de l’associació Entretemps. [Inscripcions a la Biblioteca o al tel. 972 677 084].

A les 19.00 h, Club de lectura de narrativa. Tertúlia a l’entorn de Sola, de Carlota Gurt amb la participació de l’autora. Museu de l’Empordà. Auditori del Museu. A les 19.00 h, curs que proposa un recorregut per l’art empordanès a través dels seus protagonistes.

DIJOUS 16

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, presentació del llibre 200 masos i veïnats del Cap de Creus i Albera Marítima, d’Arnald Plujà.

LA JONQUERA

Porxos de Can Laporta. A les 10.00 h, taller de prevenció de robatoris i estafes.

DIVENDRES 17

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 18.30 h, cicle conferències: L’Empordà a l’alba del canvi climàtic. «L’habitatge i la ciutat davant del canvi climàtic», a càrrec d’Anna

Albó i Carme Bosch. LA JONQUERA

Porxos de Can Laporta. A les 18.00 h, presentació del llibre Ales negres i xampinyons, de David Garcia Algilaga.

A les 19.00 h, concert a càrrec del duo Ribera Sàbat.

DISSABTE 18

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 11.00 h, celebrem els 40 anys del Museu del Joguet amb una Matinal jugaire. Oriol Comas i Màrius Serra ens proposen jugar a Codi Secret. Una activitat per a joves i adults que s’iniciarà a la sala d’actes de la Biblioteca i continuarà al Museu del Joguet. Organitza: Biblioteca de Figueres i Museu del Joguet de Catalunya.

Museu de l’Empordà. Sala d’Exposicions l’Escorxador. A les 17.00 h, taller amb la visita Eudald de Juana on experimentarem amb el fang i crearem la nostra pròpia inerpretació d’una escultura del Museu.

La Rambla. De 9.00 h a 18,00 h, mercat del brocanter.

LA JONQUERA

Institut de la Jonquera. A les 11.20 h, enoturisme: visita i tast al nou celler Perelada.

A les 23.30 h, ball de disfresses Carnaval 2023 a càrrec de DJ RJO i TuTú Keké.

agenda alt empordà

DIUMENGE 19

AGULLANA

A les 18.00 h, teatre El món i altres ximpleries, amb El grup del Galliner.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Ecomuseu Farinera. A les 12.00 h, activitat que permet el tastet de pa de Tramuntana, cervesa Rufa i aigua de Vilajuiga.

CAPMANY

Festa del Ranxo i Carnaval de Capmany

PAU

Plaça Nova. A les 12.30 h, arribada de Carnestoltes.

A les 16.30 h, Xanadú grup. Sala Teatre centre cívic. A les 22.30 h, Trio Calavera i ball de disfresses.

DILLUNS 20

L’ESCALA

Sala polivalent municipal. A les 15.00 h, ball fi de festa, bongo, jocs musicals... a càrrec de Disco Mòbil Sons.

PAU

Plaça Nova. A les 17 h, Sunmorenao Trio en concert.

DIMARTS 21

CAPMANY

Festa del Ranxo i Carnaval de Capmany

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. De les 17.15 h a 18.45 h, microviatges, curs escriptura creativa per a joves de 12 a 16 anys (ESO). A

càrrec de Carme Caum, membre de l’associació Entretemps. [Inscripcions a la Biblioteca o al tel. 972 677 084].

A les 19.00 h, club de lectura de poesia. Cants, de Giacomo Leopardi; traducció i notes de Narcís Comadira.

Museu de l’Empordà. Auditori del Museu. A les 19.00 h, curs que proposa un recorregut per l’art empordanès a través dels seus protagonistes.

DIMECRES 22

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 19.00 h, club de lectura Llegir el teatre amb La missió, d’Heiner Müller. Amb la participació de Maurici Farré i Maduell, traductor de l’obra i director teatral.

LA JONQUERA

Porxos de Can Laporta. De 17.00 a 19.00 h, taller joves: teatre Social.

DIJOUS 23

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 19.00 h, Presentació dels llibres La filla de la Terra Alta a cals Tarradellas, de Teresa Cau , Últimos días en Collioure, 1939, y otros estudios breves sobre Antonio Machado, de Jacques Issorel, i Del centro del mundo al ombligo de la luna, de Manuel Menéndez, amb la participació de Te-

resa Cau, Manuel Menéndez i Joan Armangué.

LA JONQUERA

Llar d’infants Terra de vents. Espai nadó: desenvolupament de l’infant en el primer any de vida.

DIVENDRES 24

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. De 17.00 h a 18.00 h, contes per a nadons. Encanteris, amb Companyia Borinotgroc.

LA JONQUERA

Porxos de Can Laporta. A les 16.45 h, taller familiar: taller de sorra.

L’ESCALA

Biblioteca Víctor Català. A les 17.30 h, hora del conte infantil: contes per salvar el planeta.

DISSABTE 25

AGULLANA

Festa de La Xuia. A les 10.00 h, cercavila amb la xaranga Bufa Tramuntana.

A les 16.00 h, espectacle infantil amb Els Xancleta.

A les 24.00 h, ball amb el conjunt The cover’s band.

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 12.00 h, hora del conte Quines unes, elles! amb H6 Clown.

DIUMENGE 26

LA JONQUERA MUME Museu Memorial de l’Exili.

A les 10.00 h, visita guiada i portes obertes: MUME i búnquers de la Jonquera.

Sala de la societat La Unió Jonquerenca. A les 17.00 h, ball a la catalana.

DILLUNS 27

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 16.30 h, club de lectura de novel·la amb Consumits pel foc, de Jaume Cabré,.

A les 18.30 h, club de lectura experimental amb I vam passar els anys, de Natàlia Cerezo.

DIMARTS 28

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. De les 17.15 h a 18.45 h, Microviatges. Curs d’escriptura creativa per a joves de 12 a 16 anys (ESO). A càrrec de Carme Caum, membre de l’associació Entretemps. [Inscripcions a la Biblioteca o al tel. 972 677 084].

A les 19 h, club de lectura juvenil amb La filla que no existia, de Toni Mata.

Museu de l’Empordà. Auditori del Museu. A les 19.00 h, curs que proposa un recorregut per l’art empordanès a través dels seus protagonistes.

LA JONQUERA

Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria. A les 17.00 h, hora del conte amb Contes d’Olga Cercós.

Ràdio Vila-sacra 30 anys d’emissions

Va ser l’any 1993 quan un grup de persones entusiastes de la ràdio van fer els primers passos, i des de les hores el sector audiovisual ha evolucionat molt i amb això la ràdio en general. També, per descomptat, han estat moltes les persones que, al llarg dels anys, han participat en l’evolució i millora de l’actual emissora municipal de Vila-sacra, persones a les quals cal estar agraïdes per haver aportat el seu temps i experiències i que avui, els nous temps i maneres, ha esdevingut tot un arxiu audiovisual de sensacions que emet 24 hores al dia, tant pel dial 107 de la freqüència modulada com per internet a través de la pàgina www.radiovila-sacra.cat, i que amb la tecnologia del mòbil pots escoltar al cotxe i en qualsevol part del món.

Tenint en compte la gran varietat i oferta audiovisual existent, com coneix tothom, la idea de l’actual coordinació de Ràdio Vila-sacra és oferir una selecció continuada de continguts del record que, com es fa arreu amb la música, es puguin repetir i recordar i que per una raó o una altra, formin part de la història de la ràdio en general des de l’inici de l’invent. Un arxiu que dia a dia va creixent en àudio i imatges de foto i vídeo i que es guarda, s’estén i comparteix per tots els mitjans audiovisuals d’interès que la tècnica ofereix.

Tots sabem que el dial de la ràdio és ple de propostes interessants i emissores molt professionals de tots els continguts i per a tots els públics, tots sabem que a través d’internet els mitjans audiovisuals es perden en quantitat i que poc o res es pot inventar ja en el medi, i és per aquest motiu que des de Ràdio Vila-sacra l’oferta pretén ser més que allò habitual que s’ha entès sempre com a ràdio i lluny de normes ja establertes on es busca, s’investiga i se selecciona al detall, i a més, arxiva tot allò que es considera curiós, sensacional o original. De la mateixa manera, obre el telèfon als seus oients de forma permanent perquè deixin el seu missatge al contestador i compartir-ho amb tota l’audiència de forma indefinida, com la música, com els arxius seleccionats creant una “amanida” indefinida de sensacions, atenent horaris determinats i juntament amb programes i càpsules d’interès, tot sense ànim de lucre, sense cap interès econòmic i per pur amor a la ràdio. Així pretenem només confeccionar una manera de fer ràdio simple i poc habitual.

Per celebrar aquests 30 anys, hem pensat fer-ho de forma senzilla i molt privada, és a dir, sense bombos ni platerets i únicament amb aquells que realment estiguin interessats a participar de l’aniversari, per la qual cosa s’han d’adreçar al nostre contestador i deixar-nos un missatge al telèfon 656 19 70 62. A través de la trucada i del seu telèfon ens posarem en contacte per informar-los més detalladament del que serà aquest trentè aniversari que té una durada de tot l’any. Places limitades.

Laura Pons - Adjunta coordinació Equip de Ràdio Vila-sacra

FIgUereS

l’empordà a escena

VAIG SER PRÒSPER

Projecte Ingenu

Dissabte, 11 de febrer, a les 20.00 h Teatre Municipal el Jardí

Teatre · La Tempesta de Shakespeare serveix com a punt de partida a Projecte Ingenu per a una exploració de la naturalesa de la senectut humana. Vaig ser Pròsper és un joc que proposa a l’espectador participar dels deliris d’una ment antiga. D’un home vell que, en un altre temps, va ser pròsper. D’una casa que, en una altra època, va ser esplendorosa. De runes de memòria per desenterrar, de fabulacions per evitar l’oblit. Un retrat fascinant i emotiu sobre la pèrdua de la memòria, que explora des del moviment i el cant.

Després de Hamlet i Romeu i Julieta, Projecte Ingenu tanca una trilogia shakespeariana endinsant-se de ple en un teatre físic, poètic, a voltes abstracte, a voltes terrenal.

Premi BBVA de teatre 2021 al millor espectacle i millor direcció i III Premi de residència artística El Born del Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca.

RECORDS DEL 36

Inestable Ceretana de Teatre

Diumenge, 12 de febrer, a les 18.00 h Sala La Cate

Teatre · Records del 36 neix arran de la profunda impressió que causà la lectura del llibre de poemes de Ricard Creus 36 versos a partir del 36, publicat l’any 1978, per on desfila la tragèdia de la Guerra Civil davant uns ulls infantils lúcids i universals, l’experiència dramàtica de l’endemà de la derrota i, també, la voluntat de resistència viscuda en la foscor per molta gent.

Un espectacle que narra els records dels poemes de Ricard Creus transformats en paraula, música i dansa, sobre un dels períodes més tràgics i foscos de la nostra història recent.

Interpretació: Teresa Pérez de Rozas, Albert Piguillem, Xavi Piguillem i Adela Silvestre | Idea original i direcció: Teresa Pérez de Rozas | Creació de l’espectacle i muntatge escènic: Teresa Pérez de Rozas i Xavi Piguillem

Espectacle en commemoració de la caiguda de Figueres.

NICO ROIG : ESTE FRÍO NO VALE NADA

Divendres, 17 de febrer, a les 21.00 h Sala La Cate

Música · Nico Roig és productor, instrumentista i compositor per encàrrec, però és realment escrivint i component cançons on troba la seva veu més lliure. Li agrada definir-se com a “cantautor de protesta psicològica”.

Aterrarà al 66butaques acompanyat de Lucía Fumero i Dídak Fernández per presentar el seu nou disc Este frío no vale nada (2023). Una exploració lliure de diverses músiques tradicionals d’arreu del món, però sempre amb un peu en el seu propi i en la seva manera irònica i tendra d’explicar històries.

Un conjunt de cançons lluminoses i alegres, fruit de la trobada amb grans artistes del folklore o del jazz estatal.

Interpretació: Nico Roig (guitarres i veu), Lucía Fumero (teclats) i Dídak Fernández (percussió i bases).

TEATRE MUNICIPAL EL JARDÍ

AUDITORI CAPUTXINS l’empordà a escena LA CATE

MORIU-VOS

Cultura i Conflicte

Divendres, 24 de febrer, a les 20.00 h Teatre Municipal el Jardí

Dança i Teatre · La Verge Maria pensa que l’espècie humana col· lapsarà aviat si no fem res emocionalment intel ·ligent. L’Imma xarrupa la sopa amb fruïció; està a punt de rebre una visita inesperada. L’Oriol no sap que avui és l’últim dia que podrà mirar les obres com un jubilat qualsevol. La Montse no pot ballar des que viu sota l’aigua. I la Mochi... ai, la Mochi! Volem arribar als cent anys, però qui hi haurà que ens cuidi i ens doni un tracte digne, respectant la nostra llibertat? Era això, el progrés? Després del colpidor Encara hi ha algú al bosc, amb el qual van debutar, Cultura i Conflicte presenta nou projecte amb Moriu-vos, que té la gent gran com a protagonista.

Moriu-vos, de Cultura i Conflicte, és un crit contra l’edatisme i la invisibilització de la vellesa. Una proposta per provocar la conversa entre generacions. Una obra que parla de la gent gran i de nosaltres mateixos.

Funció accessible amb visita tàctil, audiodescripció, subtitulació i ajuda auditiva. Proposta inclosa en la setmana dedicada a la vellesa i a la gent gran. Després de la funció hi haurà col·loqui amb la companyia.

IAIA

Mambo Project

Dissabte, 25 de febrer, a les 18.00 i a les 20.00 h

Teatre · Iaia és un obra de teatre documental i multidisciplinari en què el públic entrarà al menjador de casa de la iaia per reconstruir i reviure els seus records. Un altaveu a la vida de les iaies a través del seu testimoni captat en videotrucada. Un espectacle on conviuen passat i present per conèixer i entendre la història de les nostres iaies. Aquesta reconstrucció es farà partint de material documental real extret de diferents iaies. Quan parlem de la història de les nostres iaies, segurament poetitzem una memòria nostàlgica, de vegades dura però també romàntica. És aquesta la història que les defineix?

Una experiència immersiva a partir de testimonis reals de diferents iaies captats en videotrucada.

Proposta inclosa en la setmana dedicada a la vellesa i a la gent gran. Aquest espectacle es fa amb el públic a dalt de l’escenari. Aforament no numerat i limitat.

Després de la segona funció hi haurà col·loqui amb la companyia.

GALETES DE FORMATGE

Txo Titelles

Diumenge, 26 de febrer, a les 18.00 h

Sala La Cate

Familiar · El vell Ignasi viu sol. El seu dia a dia està farcit de petits rituals que el mantenen actiu: anar a comprar el diari, escoltar els ocells… i, sobretot, l’hora del berenar! Avui, però, tot es capgira: la capsa de galetes de formatge està buida i foradada. L’Ignasi descobrirà el culpable: un petit ratolí, que alterarà completament la soledat de l’Ignasi.

Txo Titelles ens proposa a petits i grans una mirada dolça i tendra de la solitud en la vellesa.

Titellaires: Rut Girona, Ignacio Azkargorta i Núria Adan | Autoria: Creació col·lectiva | Direcció: Esther Cabacés | Música: Xabi Labaien | Titelles, atrezzo, escenografia i mecanismes: Nartxi | Producció: Tirori, SL.

Proposta inclosa en la setmana dedicada a la vellesa i a la gent gran.

Fins a 2 anys, entrada gratuïta. Espectacle recomanat a partir de 4 anys.

Una hora abans de la funció, activitats amb el Vestíbul dels Tits de l’Aula de Teatre de Figueres.

roSeS

l’empordà a escena

ExPOSICIó “NIT”

De Jaume Geli i Pilar Farrés

Del divendres 3 de febrer fins al diumenge 19 de març - Teatre Municipal

Exposició · La foscor es deixa veure amb la recessió hivernal de la llum; abraça l’espai expositiu per desplegar les virtuts plàstiques en pell, forma i ombra.

Els artistes arrosseguen la memòria del mar proper dins de Ca l’Anita per escumejar-hi la persistència del negre.

Ens acompanyarà el dia de la inauguració la Companyia El Paller amb una peça creada per a l’exposició.

FÀTIMA

Amb Mercè Arànega

Dissabte, 4 de febrer, a les 20.15 h Teatre Municipal

Acte cultural sobre la cultura i gastronomia ucraïneses

Teatre · Un gat, una gavina, una dona que es mira una pel·lícula o que ho intenta, un traficant, un home amb un caminar peculiar: tots són personatges d’un text construït amb frases breus, com disparades contra uns espectadors i espectadores que s’enfronten a una realitat crua i violenta que ens parla de la naturalesa fràgil i incomprensible de l’ésser humà.

Autor i director: Jordi Prat i Coll.

Teatre infantil d’Optimist: MARE TERRA

A càrrec de la cia. Princep Totilau

Diumenge, 5 de febrer, a les 12.00 h

Teatre Municipal

Teatre · El Bernat té cinc anys i una pila de preguntes sense resposta: “D’on van sortir la lluna, el sol, les estrelles i el planeta Terra?”; “Com és que tots els dinosaures es van morir?”; “Abans de ser a la panxa de la mare, on era jo?”. Una nit, quan s’acaba d’adormir, uns personatges molt estranys entren a la seva habitació, hi construeixen una carpa de circ i es preparen per explicar-li, a través de diferents números, l’origen de la vida al planeta Terra, des de la gran explosió del big-bang fins a l’aparició de l’ésser humà.

CA L’ANITA LA CIUTADELLA l’empordà a escena

LLEGIR EL TEATRE

“La Cantant calba” d’Eugene Ionesco

Dijous, 23 de febrer, a les 18.30 h

Biblioteca Jaume Vicens Vives

Els Smith són una parella tradicional de Londres que ha convidat una altra parella, els Martin. Al seu torn, l’assistenta dels Smith ha quedat amb el cap de bombers local, que és el seu amant. Les dues famílies s’expliquen bromes sense sentit i poemes que tampoc en tenen. En un moment, la senyora Martin conversa amb al seu marit com si fos un estrany a qui acabés de conèixer. Quan el bomber acaba el torn, menciona “la cantant calba” de pas, que té un efecte inquietant en els altres.

Cinema Cicle Gaudí: Un año, Una noChe

Dijous, 23 de febrer, a les 20.15 h

Teatre Municipal

Cinema · Ramon i Céline són una jove parella que es troba al local Bataclan de París la nit del 13 de novembre de 2015. Durant l’assalt terrorista, tots dos aconsegueixen, cadascun pel seu costat, entrar al camerino dels músics i refugiar-s’hi. En sortir ja no són els mateixos. I no saben si ho podran tornar a ser...

Adaptació cinematogràfica basada en el llibre Pau, amor i Death metal, de Ramon González, supervivent de l’atemptat terrorista a la sala de concerts Bataclan de París.

JUNTS

Dinàmics Teatre

Diumenge, 26 de febrer, a les 18.30 h

Teatre Municipal

Teatre · Quatre desconeguts entren, un bon dia, a l’ascensor d’un gran bloc d’oficines i es queden penjats JUNTS.

Què passarà? Parlaran entre ells? I de què? Algú els ajudarà i sortiran ràpid? Serà una situació angoixant? Seran incompatibles, entre sí?

Serà l’ascensor un lloc ple de secrets que anirem des-cobrint?

Èric

Regidor de Cultura, Festes i Govern Obert

“Recuperem plenament l’essència del nostre carnaval”

L’Ajuntament de Roses ja té a punt la programació del Carnaval de Roses 2023 que enguany torna a recuperar la totalitat de les seves activitats després de la crisi sanitària. La il·lustradora rosinca Sara Rosell Betriu és l’autora del disseny del cartell que promociona la festa. Se celebra del 16 al 20 de febrer, amb total normalitat.

alguns dels canvis de l’any passat? Com deia, la novetat principal respecte l’any passat és que podem recuperar la festa com era abans. Això sí, mantenim una de les iniciatives que vam iniciar l’any passat com és la regulació d’accés al port només per als membres de les colles que vam començar l’any passat, que va funcio-

Com és el carnaval d’enguany respecte al del 2022, recupera la seva essència? Aquest any per fi podem recuperar la normalitat prepandèmica. Això vol dir que podem recuperar la programació habitual fent les activitats en espais tancats que l’any passat no vam poder fer com són les que es realitzen a l’envelat i a la pista annexa del pavelló. Per tant, sí podem dir que recuperem plenament l’essència del nostre carnaval.

Quines novetats hi trobem? Es mantenen

nar molt bé i que les colles ens van demanar que es mantingués. També, per l’arrossada del dilluns, aquest any hem introduït un arròs exclusivament de verdures, així podem oferir una alternativa per a les persones veganes. El mateix dia a les 18.30 h, es farà el seguici mortuori del difunt Rei Carnestoltes, enterrament de la sardina i un espectacle pirotècnic.

Quins són els espais de la festa?

Més enllà del recorregut de la passada, els espais de la festa seran els tres habituals,

l’envelat, la pista annexa del pavelló i el port. A més, el diumenge, per l’entrega de premis i la proclamació dels reis del carnaval 2024 es farà a l’escenari de la plaça Sant Pere.

En què consisteixen aquests premis? Per carnaval hi ha concursos tant per les colles com pel públic. En primer lloc, hi ha el concurs de colles en què es premia les millors carrosses, les millors disfresses i

Ibáñez,

Èric Ibáñez

“Seguim amb la campanya “Per carnaval no tot s’hi val” amb xerrades informatives als instituts que es faran a partir d’aquest mes de febrer”

les millors coreografies. Hi ha un jurat que ho valora i el premi és una placa per als tres primers de cada categoria, i la possibilitat de triar posició pel següent carnaval per als cinc primers de cada categoria. Per al públic tenim el concurs de fotografia de carnaval en les que es premien les tres millors fotografies i que és un concurs obert a tothom.

Des de l’Ajuntament es repeteix en campanyes de seguretat per conscienciar als joves? Quan comencen?

Si, seguim amb la campanya “Per carnaval no tot s’hi val” amb xerrades informatives als instituts que es faran a partir d’aquest mes de febrer.

Hi haurà punts liles en diferents espais o en els habituals?

Els punts liles se situaran als llocs habituals en els quals es desenvolupa la festa i on hi ha més concentració de gent, és a dir, al port, a l’envelat i a la pista annexa.

Com definiria el cartell d’enguany?

És un cartell amb molt de color i dinamisme en què veiem dos personatges que s’ho passen bé i gaudeixen de la festa, que al final és del que es tracta el carnaval. M’agrada també perquè és molt diferent dels darrers cartells i aquesta diversitat és molt interessant. L’autora és la il·lustradora rosinca Sara Rosell

Quins mesures de seguretat s’aplicaran per la festa?

Pel que fa a mesures de seguretat, seguim amb la col·laboració de la policia local que munta un dispositiu especial per la festa de forma conjunta i coordinada amb els mossos d’esquadra i per part de l’Ajuntament hem reforçat la contractació de vigilants de seguretat per poder dur a terme la gestió de la regulació d’accés al port amb millors condicions i de forma més eficient i segura.

La festa i la disbauxa sempre van acompanyada d’una àmplia oferta musical, quins grups actuaran per carnaval?

Dijous a l’envelat actua Orquestra Mitjanit i Dijous Kuit amb Joventut Rosinka. El divendres, també a l’envelat, La Bruixa Express, i a la pista annexa del pavelló: Discomòbil A Sac!, amb els DJ Lia Jensen, Mon DJ i DJ Dulo. Dissabte continua la festa a l’envelat. A la tarda: Discomòbil infantil amb DJ Gres-K Planet i al mateix espai Los 80 Principales i Dj Gres-K. A la Pista annexa del pavelló hi ha Discomòbil Sarau amb els DJ Office, Ruben Rider i DJ Dulo. Finalment, diumenge a l’envelat tanquem amb concert i ball amb l’Orquestra La Principal de la Bisbal.

FIGUERES ESTRENA UNA NOVA FIRA A LA CIUTAT la Figa DolÇa

(24 I 25 DE FEBRER)

Es dedica a promocionar els vins i licors dolços de la comarca i la pastisseria de la ciutat, amb activitats per a tota la família.

Un total de 14 estands participaran a la fira “Figa Dolça”, que tindrà lloc els dies 24 i 25 de febrer a la Rambla de Figueres. Es tracta d’una iniciativa de Comerç Figueres, en col·laboració amb l’Ajuntament, amb l’objectiu de posar en valor els vins i licors dolços de la comarca i la pastisseria de la ciutat, productes genuïns de les nostres tradicions. El dia 24 es podrà visitar des de les cinc de la tarda fins a les nou del vespre i, el dia 24, de les onze del matí fins les dues de la tarda i des de les cinc fins a les nou de la tarda.

Durant aquests dos dies, els visitants tindran l’oportunitat de degustar vins i licors dolços de l’Empordà i productes de pastisseries de Figueres. Hi participen un total de 5 Cellers de l’Empordà, un estand de licors de Llançà, un estand convidat de la Catalunya Nord - Banyuls, juntament amb 6 pastisseries i l’escola d’Hostaleria de Figueres.

El funcionament de la fira serà venda directa als estands, s’haurà de comprar la copa de vidre serigrafiada per 1,50 €, la qual es podran emportar de record a casa. I tots els estands de vins i licors oferiran de preu mínim de sortida la degustació a 1,50 €.

Comptarà amb la participació d’un estand de licors de Llançà, cinc cellers de l’Empordà i un de convidat de la Catalunya del Nord - Banyuls, juntament amb sis pastisseries i l’Escola d’Hostaleria de Figueres.

Per la banda dels licors i vins dolços, la fira tindrà: Quevall Licors Artesans, Empordàlia, Espelt Viticultors, La Vinyeta & Serraplà, Mas Llunes Vinyes

i Cellers, Pere Guardiola i Domaine la Tour Vieille. La Fira també oferirà productes de la pastisseria Fàbrega, Iris Figueres, Tall Dolç, My Hands Do, The Sweet Lab i Xuixo de Can Castelló.

Aquesta fira s’emmarca en l’estratègia turística per posar en valor productes tan arrelats i vinculats a la comarca, tal com es fa amb la Mostra del Vi, la Fira de la Cervesa artesana o les rutes enogastronòmiques. S’han previst activitats per a tota la família com tallers per als més menuts, taller de maridatge de dolços, música, espectacle de dansa o showcookings

El programa d’activitats es reparteix en diverses ubicacions. El divendres 24 de febrer, a la Rambla, de sis a set de la tarda, hi haurà un taller de piruletes de xocolata amb el mestre pastisser Miquel Costabella i al mateix escenari, a les set de la tarda música en directe a càrrec de Buena Onda.

El dia 25 de febrer, també a la Rambla, es repeteix a les onze del matí el taller de piruletes de xocolata amb el mestre pastisser Miquel Costabella, i de cinc a sis es farà el taller infantil: Decora la teva galeta amb Sweet Lab de Figueres i de sis a set de la tarda una demostració amb degustació de Mousse de Xocola ta amb el pastisser Àngel Garcia de la pastisseria Tall Dolç de Figueres.

El mateix dia al Museu del Joguet, de dotze del mig dia a una i de dos quarts de sis a dos quarts de set, està previst un taller de maridatge de dolços amb la sommelier Laura Masramon. Com diu l’Oracle de Delfos “Res en excés” i aquesta serà la màxi ma en el taller on es combinaran Garnatxes i Moscatells de l’Empordà, Vi de Banyuls Ratafies amb postres i delícies de la pastisseria figuerenca. En 60 minuts es farà un tastet d’aquesta fira dolça i es narrarà la història de cada producte gastronòmic.

A l’escenari de la Rambla, l’activitat no s’atura durant tot el dia: al migdia, especta cle de l’Escola d’Arts Escèniques Acting de Figueres. A la mateixa hora, taller de cas tells amb la colla castellera de Figueres. A dos quarts de sis de la tarda, taller “La Fla ona, un dolç de l’Empordà i més enllà?” a càrrec de l’Escola d’Hostaleria de l’Institut Olivar Gran de Figueres i per finalitzar, a les set de la tarda, música en directe a càrrec de Caravan Blues.

“Durant aquests dos dies, els visitants tindran l’oportunitat de degustar vins i licors dolços de l’Empordà i productes de pastisseries de Figueres”

JA ÉS DIJOUS GRAS!

Botifarra d’ou, truita i coca de llardons, els protagonistes de la jornada.

Carnestoltes engega, com no podia ser d’una altra manera, amb un clar protagonista: el menjar. Les festes del Carnaval a Catalunya tenen una gastronomia rica i variada en funció del territori des del dijous gras fins a l’enterrament de la sardina. El dijous llarder, dijous gras o dijous de les llardufes a l’Empordà, marca el tret de sortida de les festes de Carnestoltes, un dia marcat per la combinació d’ous i carn.

Tot i que tradicionalment és una celebració d’àmbit familiar, també són freqüents les celebracions a l’aire lliure, i, antigament, els infants feien captes d’ous per les cases per poder elaborar les truites de la jornada. D’aquesta manera, són habituals els àpats de germanor, i en alguns municipis es fan aplecs gastronòmics i festius.

Dijous llarder, botifarra menjarè!

Per tot Catalunya se celebren jornades gastronòmiques amb grans àpats populars, concursos, mostres i altres aplecs gastronòmics. Aquesta tradició té una explicació ben senzilla, i és que, abans, l’abstinència càrnia de Quaresma era obligatòria. Així, doncs, les famílies s’atipaven d’ous i carn, les restriccions tradicionals, per suportar l’austeritat marcada per la religió catòlica durant set setmanes.

Per dijous gras, botifarra fins al nas!

Actualment, poca gent segueix una dieta estricta mentre dura la Quaresma, però se segueix celebrant la tradició gastronòmica del ‘dia de l’ou i el porc’ arreu de Catalunya. I quina és la millor manera de combinar ous i porc? Doncs la botifarra d’ou, un menjar tí-

pic de la gastronomia catalana vinculada a Carnaval que data del segle XVII. Presenta un color groguenc i s’elabora a base de carn de porc magre, cansalada, ous, sal i pebre negre. Segons la previsió de vendes del Gremi de Carnissers i Xarcuters, aquest any es vendran més de 600.000 unitats de botifarra d’ou fins acabar les festes de Carnestoltes.

Truita de botifarra i coca de llardons Els acompanyants de la botifarra d’ou, que és l’estrella de la jornada, són la truita i la coca de llardons. A gairebé totes les comarques de Catalunya se celebren concursos de truites per tal de premiar la més original o la més saborosa. Per exemple, diferents cuiners, professionals o aficionats competeixen per tal de fer la millor truita. De fet, fins i tot els més menuts fan concursos de truites a les escoles.

Pel que fa la coca de llardons és una coca dolça. Es fa a base d’ous, sucre, farina, llardons i pinyons, que tradicionalment es menja a l’època de carnestoltes –a partir del Dijous Gras o Dijous Llarder– i que ajuda a encarar el període de dejuni de la Quaresma. Abans, de coques de llardons només se’n trobaven els dies previs a la Quaresma, sobretot a partir del Dijous Gras, dies de plats greixosos i d’excessos gastronòmics. Però avui se’n troben tot l’any i formen part de la gran varietat de dolços de les festivitats populars més viscudes, com ara Sant Joan o Sant Pere. Les coques de llardons solen anar acompanyades de vi dolç, moscatell, malvasia o cava.

Dijous llarder arreu de Catalunya

Les jornades gastronòmiques, amb el porc i l’ou com a protagonistes, se celebren arreu del territori català, però cada comarca o

municipi segueix les seves tradicions. Una de les trobades gastronòmiques més populars d’aquesta jornada és la festa del Dijous Llarder a Vic, la capital d’Osona. El porc pren el protagonisme a les activitats gastronòmiques organitzades pel col·lectiu Osona Cuina. Durant tota la nit es couen els porcs a una gran brasa a la plaça Major per gaudir de cansalada, botifarres i entrepans de porc rostit a l’endemà. A més, s’organitza un sopar amb música en directe per atipar-se de tapes de porc: royale de foie amb caviar de ratafia Bosch i cruixent de porc, costella lacada amb mel i carbassa amb romaní, arròs de calçots amb botifarra de parracs, sucamulla de ratafia amb carquinyolis de llar-

dons i pistatxos, brioix de cansalada confitada amb ceba i maionesa de mostassa...

Als municipis del Baix Ebre, concretament a Xerta i Alcover, la tradició és menjar fogasseta. És un pa rodó farcit de truita de carxofes, alls tendres i salsitxes, llom o llonganissa. A Tortosa, també al Baix Ebre, es menja baldana, una botifarra curta d’arròs, ceba, greix i sang. D’altra banda, a l’Alguer es cuina l’olla podrida, un símbol gastronòmic de Sardenya. A Amposta, al Montsià, és costum menjar entrepà de truita amb salsitxes. També es mengen postres de ‘menjar blanc’, a base de farina, arròs i llet.

Al Garraf ho celebren amb una xatonada

popular: primer el xató tradicional de Vilanova (escarola, tonyina, anxoves, bacallà i una salsa única); després, truita, i, per acabar, coca de llardons. Altres indrets com la Ribera d’Ebre, on cuinen la truita de carxofa, o el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, on es prepara el farcit de Carnaval. Finalment, algunes de les tradicions també són el carro de les truites de Mataró o l’arròs dolç amb crosta de Valls.

Així, doncs, és un dia on la tradició gastronòmica catalana mostra el seu esplendor amb plats per llepar-se’n els dits. També a Mallorca celebren la festivitat, que rep el nom de ‘Darrers dies’, amb ensaïmades casolanes i coques farcides de productes porcins.

Joan Plana omple el teatre de Roses en un acte on va presentar-se per a revalidar l’alcaldia de la ciutat

Acompanyat del portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats Gabriel Rufián, Plana va encoratjar a la ciutadania per a seguir transformat Roses i convertir la en una ciutat més Sostenible, Organitzada i Moderna.

El vestíbul del teatre municipal de Roses va quedar petit en la presentació del republicà Joan Plana per a tornar a governar el consistori rosinc.

L’acte, amb una espectacular posada en escena, va comptar a part de la participació de Gabriel Rufián, diputat i portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats, amb diferents rosinques i rosincs que van intervenir en l’acte mostrar el suport a la candidatura de Plana

L’acte va estar presentat per l’actual regidora de joventut i esports, Vero Medina que va conduir l’acte i anunciar les diferents intervencions. El primer va ser Carles Sastre que va mostrar-se il·lusionat per formar part del projecte que seguirà liderant l’alcalde Plana

Sastre va explicar a la seva intervenció que “per mi la política del poble és molt important, perquè vull que el poble funcioni, com ja sabeu els que coneixeu la meva família, la política l’hem viscuda en primera persona durant molts anys” i va afegir “Aquest compromís polític que vaig viure a casa quan jo només era un adolescent, volia dir dedicar molt de temps i sacrifici, volia dir arribar moltes nits tard a casa i molta gent que et tocava el timbre per explicar molts problemes a qualsevol hora. Però tot aquest sacrifici quedava compensat perquè hi havia moltíssima il·lusió” Carles Sastre va acabar destacant que “Si avui soc aquí és perquè noto que aquella il·lusió ha tornat. Avui soc aquí perquè en Joan ha aconseguit una cosa que feia molts anys que cap alcalde aconseguia, perquè m’ha tornat a il·lusionar”

A continuació Vero Medina va passar la paraula a Natalie Vile i a Laia Gualde

Gualde va explicar que “Com a noia jove de Roses, cal dir que per la nostra part estem veient un augment i millora de possibilitats en el nostre poble, cosa que anys enrere veiem que no era així”

A més va afegir que “Roses és un poble actiu, ho podem observar amb l’última i innovadora festa de Cap d’Any que va tenir un èxit extraordinari”.

Per la seva part Natalie Vile va dirigir la seva intervenció cap al terreny esportiu, destacant la bona feina de l’àrea d’esports “entitats i clubs ens hem sentit acompanyats i recolzats a l’hora d’organitzar ja siguin actes, campionats esportius o curses i ens hem sentit acollits i acompanyats durant els processos administratius”.

Iva acabar la seva intervenció ficant deures als republicans “Pensem que això només és el principi de grans projectes de i per tothom” Les intervencions van seguir amb Alberto Fernández, president del Club de Pesca de Roses, destacar la importància que per ell ha tingut que el govern dirigir per Joan Plana “Hagi demostrat que vol preservar i seguir potenciant les dos vessants de la pesca; la professional i l’esportiva”. A més Fernández va explicar que “aquest és un equip amb ganes de governar, però el més important; amb capacitats per fer-ho”

La rosinca d’origen ucraïnès Tetiana Malovana va intervenir també per expressar que “He presenciat en primera persona la situació que podria convertir-se en una crisi social com és l’acollida dels refugiats ucraïnesos”, i va afegir que “Ha sigut tot un repte, tant pel poble com per les persones que hi viuen, de poder atendre aquesta gent que fugien de la guerra. Roses és la ciutat de les persones i això ho ha demostrat aquest equip de gent”

El comerciant rosinc Esteve Malé va tancar les intervencions fent un directe per Instagram i Tik Tok on va felicitar l’equip liderat per Plana per la seva feina comunicant la feina que es fa pel poble. Ja sigui presencialment o a través de les diferents xarxes socials municipals i la importància que això té per a les persones, però també pels comerços de la vila. Malé va explicar que “interactuen molt amb la gent i expliquen molt bé el seu missatge a través de les xarxes socials! Aposten clarament per donar suport i per ajudar a modernitzar el comerç”. Finalment, va ser el torn per Gabriel Rufián i per Joan Plana

El portaveu republicà a Madrid va encoratjar a tothom a conèixer la feina que els i les republicanes fan en tots els àmbits. Rufián va explicar que “gràcies a la feina dels homes i les dones d’Esquerra Republicana el país avança i si el país avança, els pobles, les viles i les ciutats també avancen”.

Gabriel Rufián també va tenir paraules de suport per a Plana elogiant “Les ganes, la il· lusió, la bona feina i sobretot la preparació que equip de persones liderat per a Joan Plana estan duent a terme per Roses i per la seva gent”. Rufián va acabar el seu discurs animant a tothom “A continuar donant suport al projecte republicà de Roses, ja que encara queden moltes coses per fer i de ben segur aquest si els hi doneu tot el suport que es mereixen, Roses continuarà sent una vila de primera”.

L’acte va acabar amb l’alcalde Joan Plana sobre l’escenari que entre continus aplaudiments va anar desgranant punt per punt la seva visió de ciutat i el projecte que els i les republicanes rosincs tenen per a continuar liderant el consistori.

Plana va explicar que afronta aquesta nova carrera electoral per a revalidar l’alcaldia de Roses “amb una especial il·lusió per presentar no només al cap de llista sinó tot el projecte que volem per a la nostra ciutat” i va afegir que no només “els que van a davant son els que fan que les idees es converteixin en polítiques, i les polítiques en realitats això és una feina de totes i tots” per concloure afirmant que “No donarem cap pas en fals, ni mai cap passa enrere”.

«POSIDÒNIA», UNA EXPOSICIÓ DE CARLES BROS

La posidònia, una planta endèmica de la Mediterrània i en greu perill de regressió al nostre ecosistema litoral, és la protagonista de l’exposició que Carles Bros exposa al Museu de la Mediterrània fins el dilluns 1 de maig de 2023. Carles Bros, artista que ha fet de la mar i de la defensa de la pesca tradicional el seu hàbitat creatiu, ara dona una nova vida a la posidònia transformant-la en pigment, en collage, en coure, li dona plasticitat i moviment tot convertint-la en un objecte artístic, a partir de diferents escultures i pintures. La posidònia és una de les plantes més importants de la Mediterrània. Al contrari del que molta gent es pensa, no és una alga, sinó una planta amb arrels, amb tija, que fa una flor i dona un fruit. Una espècie endèmica de la mar Mediterrània la presència de la qual és símptoma d’aigües netes.

Les fulles seques de la posidònia han tingut moltes utilitats al llarg de la història, com ara protegir àmfores, vidres i ceràmiques quan antigament es transportaven en vaixells. I actualment fan una funció molt menys vistosa però no menys important, van segrestant multitud de microplàstics durant el procés de rodament.

Malauradament, també és una de les plantes més amenaçades de la nostra mar. Feble, necessitada de llum, atacada per la contaminació i les algues invasores, amenaçada pels esports nàutics i la pesca més agressiva. La posidònia, doncs, és vital per a l’ecosistema litoral de casa nostra i cal valorar-la.

Carles Bros, artista que ha fet de la mar i de la defensa de la pesca tradicional el seu hàbitat creatiu, ha trobat en la posidònia un d’aquests tresors. Aquesta planta aquàtica tan carregada d’història i de llegendes com desconeguda, és la protagonista de la seva següent exposició al Museu de la Mediterrània.

L’exposició comptarà amb un conjunt d’escultures que representen la planta submergida per una banda, i les formes que adopten les fulles seques de la planta quan són convertides en esferes per l’acció de les onades per una altra. La primera escultura és una obra suau, àgil i volàtil, i delicada com una planta al fons del mar. La segona és un conjunt d’escultures en forma d’esferes realitzades amb materials reciclats, filferros de coure i de ferro en desús. Esferes amb transparències i contrastos fruit dels filferros corbats a mà que evoquen un moviment suau i harmoniós.

Les escultures es complementen amb diverses obres, pintures i collages, que mostren les diferents etapes de la vida de la posidònia.

La posidònia a través de l’art.

EL FIL DE LA NOTÍCIA

Una secció de Josep M. Bernils

Les cicatrius de Figueres, en una escultura que fa memòria.

El passat 22 de gener es va inaugurar, al passeig Nou, un memorial en record de les víctimes dels bombardejos produïts a Figueres durant la Guerra Civil. El nou Passeig de la Memòria inclou unes petjades incrustades a terra, amb els noms de les 400 persones que va morir a causa de les bombes, i culmina amb una escultura de l’empordanès Eudald de Juana que porta el nom de «Memòria» i representa les cicatrius que tot conflicte armat causa a la societat. Una escultura que impacta, que segur que no deixa indiferent qui la contempla i que ens fa reflexionar.

Una figuerenca que molts recordem, Lluïsa Padrosa, traspassada el mes de març de l’any passat, va ser testimoni directe dels fets i m’havia explicat allò que va passar a la ciutat el gener de 1938, justament ara fa 85 anys: «Quan va començar la guerra tenia nou anys i en acabar estava a punt de

fer-ne 12. Unes edats en les quals recordes perfectament tot el que passa al teu entorn. Amb la meva família vàrem estar durant tot el conflicte vivint a la ciutat i, per tant, vaig ser testimoni de tots els bombardejos. El primer atac es va produir el 20 de gener i va afectar l’estació. En el segon, tres dies més tard, les bombes van caure sobre el Parc Bosc. Era un diumenge i la zona estava plena de gent. Van morir 16 persones, algunes de les quals eren criatures. Molta gent va quedar destrossada, amb els cossos penjant dels arbres. Va ser espantós!». Aquests bombardejos es van mantenir al llarg de 12 mesos, fins a l’entrada dels franquistes a la ciutat, a primers de febrer de 1939.

Val a dir que al llarg de la Guerra Civil, Figueres va ser la segona ciutat catalana més bombardejada i aquella que, després de Barcelona, va patir més víctimes mortals. Durant l’any 1938 i especialment en els primers mesos de 1939, al voltant de 400 persones van morir a causa dels devastadors bombardejos. Per això alguns historiadors la varen batejar com «la Gernika catalana». Un cop acabada la Guerra Civil, durant els anys del franquisme, es va voler silenciar aquest atac indiscriminat contra la població civil. Tot i això, la memòria ciutadana no va oblidar aquests fets, que van quedar en un estat latent i en el record de molta gent.

Aquestes cicatrius de Figueres tenen, des d’ara, un record per sempre i a partir d’una iniciativa ben singular. L’institut Ramon Muntaner, en el marc del programa d’atenció als alumnes amb aptituds notables, ha creat diversos grups d’enriquiment que han permès l’alumnat desenvolupar el seu potencial, tot treballant per projectes. En aquest cas, «El Passeig de la Memòria» ha estat un projecte for-

Imatge de l’acte inaugural de l’escultura “Memòria”, amb Eudald de Juana al costat de la seva obra. (Foto: BERNILS)

(Foto: ARXIU DEL CENTRE D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA)

jat pels alumnes Blai Higueras, Martí Oliveras, Pau Cabrafiga, Martí Gimbernat, Maria Rodeja, Laia Genover,Aniol Pibernat, Andreu Clotas, Joana Oliveras, Júlia Fita i Xavi Carbó. Posteriorment s’hi van incorporar Safae Boutaba, Xènia Alejandro, Roumaissae Amzil, Attaf Achraf, Pol Escolà, Mariam Zbakh, Laura Roig, Emma Benet i Jan Giró. Els professors responsables han estat Àngela Castaño, Fernando Cordón i Joan Manuel Soldevilla

Per aquests alumnes, la iniciativa -que va rebre el suport decidit de la majoria de regidors de l’Ajuntament de Figueres- volia convertir el Passeig Nou «en un Memorial que recordi totes les víctimes dels bombardejos de Figueres, un espai de memòria que ens enfronti al nostre passat i ens ajudi a encarar els reptes del futur. És una intervenció permanent en l’espai urbà que vol servir per honorar el record de les víctimes dels bombardejos, denunciar la barbàrie de la Guerra i educar la ciutadania en la Cultura de la Pau», segons van explicar els mateixos estudiants durant l’acte inaugural. Objectiu assolit. I que mai més, fets com aquests es reprodueixen. Ni aquí, ni enlloc.

Un dels bombardejos que va patir Figueres, durant la Guerra Civil, per part de l’aviació feixista italiana.

L’ALCOHOL ÉS UNA DROGA LEGAL

MARCOS SCHEIBER

· Terapeuta en drogodependències

· Màster Universitari en Conductes Addictives

· Tècnic en Intervenció de Drogodependències

· Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències

· Tècnic en Conductes Addictives

· Diplomat i Federat en Conductes Addictives

com a normals patrons i formes de consum que, en veritat, són clarament patològiques.

La intoxicació per consum d’alcohol pot ser de dos tipus: aguda o crònica.

L’alcohol s’ingereix per via oral. El temps que passa des de l’última ingesta fins que s’aconsegueixen les concentracions màximes en sang varia des de 25 fins a 90 minuts. Quan l’etanol arriba al cervell actua com un depressor primari i continu del sistema nerviós central.

El procés de creació de dependència, independentment de la seva durada és el mateix: al principi es produeix una gran tolerància a l’alcohol (símptoma de la malaltia), en la qual el bevedor sembla tenir una

infinita capacitat per metabolitzar-lo sense que el seu organisme es vegi afectat. Amb el temps sorgeix la necessitat de beure més com a conseqüència del procés de dependència.

Contràriament al que es pensa, l’alcohol no dona forces. Són igualment falsos altres tòpics, tals com, que l’alcohol combat el fred o estimula la gana.

El marcat caràcter social que presenta aquesta droga legal i la gran acceptació de la qual gaudeix, permet que es cataloguin

La intoxicació aguda es presenta com a resultat d’un consum elevat d’alcohol en un curt període de temps. A nivell físic, augmenta la freqüència cardíaca, dilata els vasos sanguinis, irrita el sistema gastrointestinal, estimula la secreció de sucs gàstrics i la producció d’orina.

La intoxicació crònica és conseqüència del consum sistemàtic de més de 56 grams d’alcohol pur al dia durant un període perllongat en el temps. En termes acumulatius, el consum excessiu irrita l’estómac i produeix gastritis; danya el cor en produir trastorns del ritme cardíac i fins i tot insuficiència cardíaca; deteriorant també el fetge i provocant la cirrosi, una malaltia causada per la pèrdua de cèl·lules hepàtiques que disminueix la producció de bilis.

La tolerància és un símptoma de la malaltia.

L’alcohol és una droga?