Revista Mira'M 270

tAnCA L’Any Amb unA grAn CurSA DE LA DonA

La Jonquera ha tancat l’any 2022 amb la tradicional cursa de la Dona de Sant Silvestre, un dels esdeveniments esportius, socials i solidaris més destacats del municipi que organitza el Centre Excursionista Jonquerenc (CEJ) amb el suport de l’Ajuntament de la Jonquera. 220 participants es

van donar cita el passat 26 de desembre, dia de Sant Esteve, tenyint els carrers de la vila de solidaritat per una bona causa.

La dotzena edició de la cursa ha servit, novament, com a mostra de suport en la lluita contra el càncer, de la mà de la Fundació

Fotos: FALGUÉS FOTOGRAFIA

“Després de dotze anys, la cursa està molt consolidada, hem mantingut sempre el mateix recorregut que són cinc quilòmetres a nivell urbà, mantenint el seu vessant popular perquè hi pugui participar des d’un nen petit fins a una persona de vuitanta o noranta anys, abasta totes les edats i donem premis per categories”.

La Cursa de la Dona és solidària per l’oncollliga al cent per cent i “a més a més del que es recapta amb les inscripcions, s’afegeix la donació de diferents patrocinadors de la Jonquera que van directes sempre l’o ncolliga”.

La cursa es realitza amb la secció local de la Jonquera: “Volíem que fos solidària i amb la col·laboració de l’Ajuntament i del

oncolliga Girona. Els beneficis, 5.800 euros, es destinaran íntegrament a l’entitat.

La prova de 5 km va reconèixer en la categoria femenina: Florence Feutrier que va ser la vencedora amb un temps de 18 minuts i 43 segons. El podi l’han completat Sònia bassas, de l’amfitrió CE Jonquerenc, i m. Àngels Carreras. En la categoria masculina, el triomf ha recaigut en el també francès mathieu Feutrier, que ha estat el més ràpid amb un temps de 16 minuts i 31 segons. L’han seguit Hugo triguero i Alex Solà, ambdós del CE Jonquerenc

positiu de la cursa i agraeix el suport a tots els participants, gràcies als quals “la trobada ha estat un èxit”.

Es tracta d’un esdeveniment que també té com a finalitat reivindicar la igualtat de gènere. La prova ha consistit en una cursa corrent o caminant de 5 km pels carrers de la vila. Es tracta d’un circuit planer i en cada edició es fan classificacions per homes i per dones.

Durant la jornada va tenir lloc un sorteig de premis i l’entrega d’una samarreta commemorativa per als participants. A la cursa també hi va haver una alternativa infantil i juvenil sub 10 i sub 14.

Dotze anys de la cursa

El vicepresident del Centre Excursionista Jonquerenc, Carles Plana fa un balanç molt

avis després de la guerra. Cinc avis van sortir de la Jonquera i van aparèixer a Portbou, anant de mas en mas, i ara d’aquí a un any farà setanta-cinc anys”.

La travessa compta amb un recorregut que va des de la Jonquera fins a Portbou.

Aquesta sortida agrupa famílies i amics que es troben de tant en tant i s’animen a fer les rutes per la comarca de l’Alt Empordà.

Continuant amb la seva faceta més solidària un any més, i ja en són nou, l’equip del Centre Excursionista Jonquerenc participarà en la 9a edició de l’o ncotrail , la trail solidària de 100 km per equips organitzada per la Fundació o ncolliga g irona amb la col·laboració del Club Atlètic i l’Agrupació Excursionista de Palafrugell.

Centre Excursionista Jonquerenc la vam posar en marxa: qui més o qui menys hem tingut a prop una persona malalta de càncer i és un bon motiu per ser solidaris” remarca Plana.

Solidaritat tot l’any

La solidaritat es manté al llarg de l’any amb altres activitats organitzades des del centre. Com ja és tradició, el tercer diumenge del mes de maig, torna una altra edició de la Marxa dels Dòlmens, i ja en van 39, la més antiga de l’Empordà, enguany destinada a una altra causa solidària com és l’esclerosi. una altra de les que el centre també organitza de forma fixa és la Travessa de l’Albera que aquest mes de juny compleix 74 anys de tradició: “La van començar a fer els nostres

Mig segle de vida

El centre excursionista de la Jonquera celebra el cinquantè aniversari aquest 2023 i compta amb prop d’una setantena de socis molt participatius que sempre que tenen ocasió comparteixen sortides i excursions amb els amics.

La dotzena edició de la cursa ha servit, novament, com a mostra de suport en la lluita contra el càncer, de la mà de la Fundació Oncolliga Girona. Els beneficis, 5.800 euros, es destinaran íntegrament a l’entitat.

Joan Plana, alcalde de Roses.

“Volem continuar construint un futur compartit per tots plegats”

L’alcalde de Roses, Joan Plana (ERC) se sent satisfet de l’acció de govern que des del seu partit s’ha fet en aquests darrers dos anys de mandat per donar solució a problemàtiques com l’accés a l’habitatge o millorar la realitat social del municipi entre altres coses. Joan Plana es va convertir el juny de 2021 en el nou alcalde de Roses en substitució de Montse Mindan (JxRoses), amb els vots dels partits del Pacte de Canyelles –quatre de Junts, quatre d’ERC i dos de Gent del Poble– més un de Lliures Roses, a l’oposició. Aquest pacte estipulava el canvi en l’alcaldia a mig mandat. Pocs mesos abans de les eleccions municipals, Plana confia que la ciutadania valori positivament tots els projectes que s’han dut a Roses per ferne una ciutat més moderna, sostenible i igualitària.

ERC ha tingut un creixement a Roses amb Joan Plana com a cap de llista que els van portar a igualar el nombre de regidors amb Junts a les passades eleccions. Afronten els propers comicis després de formar part del govern i assumir dos anys l’alcaldia.

Com valora el pacte de govern que el va portar a l’alcaldia? Han tingut algunes desavinences, com ara en el tema del projecte a l’antiga depuradora de marisc que s’ha aturat.

La valoració general del pacte ha estat bona en el sentit que evidentment són tres partits polítics diferents que tenim projectes diferents en alguns àmbits, per això som candidatures diferents, però el cert és que l’èxit ha estat la capacitat de posar-nos d’acord, conviure i governar junts aquests quatre anys i crec que els resultats són bons. Al meu entendre, la manera més objectiva i madura d’analitzar com ha funcionat un pacte de govern és analitzar l’obra de govern. Ha estat bona i tots tres hem estat capaços de sumar esforços i que el resultat fos bo.

El pacte ha inclòs governar dos anys cadascú i vostè ho ha fet als dos del final. Creu que això l’ajudarà a tenir millors resultats, el beneficia? governar la segona part del mandat per si mateix no és que et beneficiï simplement el que fa és donar-te l’oportunitat de demostrar a la ciutadania just abans de les eleccions quina idea tens tu de com s’ha de governar el poble, però insisteixo et dona l’oportunitat, però al final el que et beneficia o et perjudica és com has governat i com valora la gent la teva acció de govern. Crec que si el resultat d’aquestes eleccions són bons, que nosaltres esperem que ho siguin, serà sobretot perquè haurem estat capaços de demostrar a la ciutadania que la forma de governança republicana que nosaltres plantegem

permet fer avançar roses, permet modernitzar-la, anar cap a una ciutat més sostenible i permet recuperar l’orgull de formar part d’un projecte col·lectiu i divers.

Quina valoració fa d’aquests dos anys al govern?

Si la valoració global del pacte dels quatre anys creiem que és bona és evident que la d’aquests dos anys ho és especialment, sobretot perquè nosaltres hem desenvolupat la responsabilitat principal dins el govern, que és liderar el govern des de l’alcaldia i això et dona moltes més eines per tal de poder fer molta més feina i visibilitzar-la molt més. A més a més, en el nostre cas, com a projecte polític, recordem que feia més de vuitanta anys que no hi havia un republicà al capdavant de l’ajuntament. A més de tota la feina que hem fet que creiem que és bona, això té un component simbòlic molt important per molta gent que ha picat pedra durant molts anys. En aquest sentit, estem especialment contents d’haver assolit aquesta fita que per nosaltres és tan important com a projecte: tornar el republicanisme al lideratge de l’Ajuntament de roses.

El pacte establia una sèrie de punts, un programa de govern. S’ha anat complint, quins projectes destacaria i què ha quedat pendent? Em vull quedar amb les coses que s’han fet. En l’àmbit social hem estat capaços d’augmentar moltíssim la despesa social de l’Ajuntament de roses, també hem estat capaços de dotar-nos d’eines importants, com ara un tècnic d’habitatge, un tècnic de joventut, que ens permeten afrontar les greus desigualtats que tenim a casa nostra. també hem abordat projectes molt ambiciosos com és iniciar el replantejament de la relació que té roses amb el parc natural del Cap de Creus i començar a regular com ha de ser aquesta relació més sostenible i més moderna. també hem fet inversions molt destacades en temes de circulació, en temes de mobilitat, en temes d’eficiència energètica. Hem desenvolupat el pla local de transició energètica en l’àmbit de la promoció econòmica. Igualment en l’àmbit festiu i cultural hem fet un pas endavant molt important i molt reconegut per tothom. Ara tenim un calendari festiu i cultural que és molt més complet i de molta més qualitat. Crec que també aglutina molt més a tothom i aquest últim any en tenim molts bons exemples com ha estat la festa andalusa, la festa de Cap d’Any, el correfoc de festa major, etc. En l’àmbit urbanístic també hem fet una gran inversió a l’hora d’arreglar punts de trobada molt importants. Hi havia diversos llocs del poble que estaven preparats perquè fossin espais de trobada ciutadana, que encara no estaven desenvolupats urbanísticament i s’ha invertit per tirar-ho endavant. El primer ja a l’inici del mandat va ser el jardí del mas de les Figueres i després la plaça maria Àngels Anglada, la plaça de les babeques per exemple. Aquesta millora té una doble component estètica i urbanística i una component social. En fi podríem relatar moltes coses que hem fet.

Coses que ens han quedat per fer evidentment també n’hi ha hagut. Hem de tenir present que hi ha hagut la pandèmia, una inflació de preus fruit de la guerra amb Ucraïna, hem tingut també necessitat de fer una important inversió a l’hora d’acollir persones refugiades i això és obvi que això ha fet que diversos projectes quedessin en el tinter: Per exemple un projecte que jo lamento especialment no haver pogut avançar més del que hem avançat és la reconversió de la Casa rahola

berga en el futur arxiu municipal o per exemple ha quedat també pendent el projecte del nou mercat cobert. Són projectes en què s’ha fet feina, però no hem avançat tant com voldríem i esperem els anys que venen poder continuar treballant per tal de fer-los realitat.

Si continua governant, quins temes veu prioritaris abordar a Roses?

A mi m’agrada explicar que una part important de tota la feina que hem fet en aquest mandat ha estat començar projectes que són de llarg recorregut. Abans citava l’exemple de la reconversió de la relació amb el parc natural, hem començat a fer una regulació horària, que amb això ja hem evitat la massificació i ja hem apuntat clarament quin és tot el model cap al qual volem avançar. Però a partir d’aquí hi ha molta feina a fer encara pel que fa a obres físiques d’adequació de l’espai, quant a control intel·ligent de l’accés, per tant, tot això ens dona un llarg recorregut per anar avançant. En altres aspectes, com és per exemple tot el tema d’habitatge que per mi és un dels grans deures pendents, exactament el mateix: hem aprovat el pla local d’habitatge, hem creat un servei nou que és l’oficina local d’habitatge. Així doncs, ja tenim unes eines que fins ara no teníem, però és evident que això requereix una feina de llarg recorregut també. En l’àmbit de la joventut, de les polítiques socials hem fet una inversió molt important. La despesa social ha augmentat més d’un seixanta social respecte el mandat anterior, hem iniciat serveis nous com el centre obert dedicat sobretot a temes d’infància, que ha estat una altra de les nostres prioritats. tots aquests elements insisteixo, són eines que reforcen moltíssim l’ajuntament, però que totes elles han de tenir una continuïtat a més llarg termini. Els grans reptes que tenim com a municipi molt difícilment es poden afrontar a curt termini, requereixen un treball constant. Sobre quin ha de ser el pla de futur en el cas que la ciutadania ens torni a donar la confiança, es tracta d’explicar que el conjunt de què hem fet en aquests quatre anys dona un dibuix molt nítid a la ciutadania de cap a on volem encaminar roses i que farem els propers anys si continuem governant.

Els manters, creu que és un tema que algun dia es pot resoldre? Aquest és un tema històric que fa més de quinze anys que el patim, crec que hem de ser conscients que és un dels temes que genera més malestar social al municipi, sobretot en temporada turística i sobretot per això és molt important que tots fem un exercici de responsabilitat política, parlem a la gent com persones adultes i no intentem fer demagògia amb aquest tema. Al llarg d’aquests últims quinze anys pràcticament han governat tots els partits al municipi amb una responsabilitat o una altra. Tots ells saben de la dificultat de gestionar aquest assumpte, sobretot tots els partits sabem com de migrades són les eines dels quals disposa l’administració local per fer front a aquest problema. És un problema que sobrepassa moltíssim l’àmbit municipal i cal una implicació profunda d’altres administracions per a atacar l’arrel principal del problema, que és sobretot de caràcter social. tenim al país bosses importantíssimes de persones que viuen al marge del sistema. mentre aquest problema no s’abordi és evident que hi ha d’haver una resposta policial per tal de gestionar-lo, ja que al final no podem perdre de vista que és una il·legalitat. El compromís policial de l’Ajuntament de roses

per tal de gestionar el top manta ha estat històricament al màxim de les nostres capacitats. En l’estiu del 22 hem aconseguit una mica més d’implicació per part de mossos d’esquadra i una sensació de colideratge major de la que teníem fons ara. Valorem aquest pas endavant i demanem que la implicació de la generalitat i de mossos sigui molt major i no perdre de vista que l’actuació policial, tot i necessària no deixa de ser una gestió a curt termini. L’aposta de fons estructural ha de ser una aposta social, cal una implicació de l’estat que és qui té competència de regulació laboral en matèria d’estrangeria. qualsevol que plantegi una solució màgica a aquest assumpte, no només està enganyant a la gent, sinó que s’està desacreditant a ell mateix. Cal tractar aquest tema amb la dificultat i la responsabilitat que realment té.

A Santa Margarida que hi ha queixes recurrents dels residents per la deixadesa o necessitat de millorar-la, què s’ha fet i quins són allà els projectes?

Efectivament, aquest és un dels casos que comentava que en aquest mandat per resoldre aquesta situació ja hem fet els primers passos, però aquí el que cal és una feina més de fons i més a llarg termini. Santa margarida el primer problema que té ve de la seva construcció: quan es construeix als anys seixanta es fa seguint un model urbanístic caduc en una zona molt poc propícia per a la construcció que és literalment sobre uns aiguamolls. A més perquè es concedissin els permisos de construcció es va acabar cedint una part dels terrenys directament a la família Franco, per tant, es va fer tot de la pitjor manera. Des del punt de vista del desenvolupament urbanístic, és un barri on no hi ha espais públics, no hi ha places, un barri en el qual no hi ha equipaments públics, així que la presència de l’ajuntament allà des d’un punt de vista visual, de vegades sembla menor del que realment és. Jo vull reivindicar que l’ajuntament en els últims anys s’ha gastat ingents quantitats de diners en obres d’espais públic d’enginyeria per corregir les mancances històriques que té la urbanització. malgrat això és evident que hi ha una part molt important de veïns que tenen una sensació de desemparament i de poca implicació de l’ajuntament en els seus problemes. Si la sensació és aquesta també s’ha d’afrontar-ho i intentar revertir-ho, per això vam constituir fa relativament poc un consell de barri en el qual d’alguna manera puguem treballar conjuntament administració i veïns. L’objectiu és gestionar aquests afers. Volem millorar la circulació, la seguretat, d’anar guanyant espais públics, perquè aquestes són algunes de les principals prioritats que ens van posar sobre la taula i la nostra voluntat és fer-ho de la mà de veïns i comerciants perquè s’impliquin i coneguin la feina que fa l’ajuntament al seu barri. L’objectiu és passar de ser una urbanització turística a un barri que valgui la pena viure-hi.

Veurem obrir-se El Bulli abans que acabi aquesta legislatura? Això no depèn només de mi perquè el Bulli és un negoci privat i des de l’administració no només podem respectar els terminis que marqui la propietat. Per la informació que tenim avui dia tot apunta que l’obertura seria a l’estiu del 2023, previsiblement després de les eleccions municipals. El bulli és un dels grans atractius turístics de Roses, està vinculat a l’excel·lència en la gastronomia i a més a més és una marca molt vinculada a roses i a cala montjoi. Des de

l’ajuntament oferim màxima voluntat de cooperació per tal que el nou bulli funcioni plenament i la marca bulli segueixi molt i molt vinculada a la marca de Roses. Al final és un matrimoni on les dues parts surten guanyant.

Finalment, com encara els comicis del maig? Quin seria el missatge per al ciutadà?

Les últimes eleccions, les del 2015 i les del 2019 les encaràvem unes des de fora de l’ajuntament i les altres des de l’oposició i, per tant, havíem d’explicar a la ciutadania allò que volíem fer. En aquesta ocasió crec que el missatge encara és més clar perquè es tracta d’explicar tot allò que hem fet i explicar que el que volem fer en els propers anys és una continuació i desenvolupament d’aquest projecte del qual hem sembrat la llavor en aquests darrers dos anys. Nosaltres hem definit que s’ha articulat al voltant de tres grans eixos: una roses més sostenible des del punt de vista mediambiental com també des del punt de vista social, és a dir una roses més verda, però també una roses més justa i menys desigual i una roses orgullosa. Això apunta la necessitat de construir un projecte de ciutat, que en una ciutat tan diversa com roses és molt difícil, el qual tothom es pugui sentir seu per tornar a recuperar aquella il·lusió i empenta de formar part d’un projecte col·lectiu que en algun moment havíem tingut, però que en els últims anys s’ha anat diluint. És una necessitat d’aposta de futur i volem també una ciutat moderna, homologable a les grans destinacions punteres del món que és el que som nosaltres, una ciutat amb una enorme reputació arreu del país com també internacional i hem d’estar a l’altura d’aquesta projecció que té la nostra marca. La voluntat de modernitzar roses ho hem anat fent amb projectes engrescadors que han calat entre la ciutadania i el missatge és aquest: Volem continuar construint un futur compartit per tots plegats d’acord amb aquests principis. La recepció al llarg d’aquests dos primers anys ha estat molt bona i per part de la gent estic esperançat que en aquestes eleccions serà la resposta ciutadana també serà bona.

PROGRAMACIÓ GENER 23

agenda alt empordà

cultura i esdeveniments

tot el que es mou a l’Empordà

EXPOSICIONS, VISITES, MERCATS, TALLERS

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

EXPOSICIÓ. Ecomuseu Farinera tot el mes, el record i la memòria, del registre sensible del passat.

FIGUERES

EXPOSICIÓ. Museu de l’Empordà tot el mes, «mey rahola, desig d’horitzons».

Fins el 29, «Visites inesperades», d’Art Catalunya.

Biblioteca Fages de Climent. Del 2 al 16, «Despertar els clàssics. 20 obres essencials i 100 anys de lectura pública».

Del 19 al 31, Exposició sobre el dibuixant de còmic Josep Cabrero Arnal. «L’Exili del 1939 al còmic. Vinyetes a la frontera». Del mumE.

DILLUNS 9

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A

les 18 h, Club de lectura d’òpera. Comentari i tertúlia de l’obra teatral Macbeth, de William Shakespeare. A càrrec de Lourdes godoy.

DIMARTS 10

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent

A les 19 h, Club de lectura narrativa amb Cap al tard, de tessa Hadley.

Casino Menestral. De 19.30 h a 20.30 h, jornada de portes obertes de les classes i els tallers de producció musical.

DIMECRES 11

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 17 h, club de lectura Llegir el teatre amb L’enemic del poble, d’Henrik Ibsen.

L’ESCALA

Biblioteca Víctor Català. A les 19 h, Filisofem? Dialoguem en

grup. tema : «La creativitat. En què consisteix? És exclusiva dels éssers humans». moderador: Jordi bachero.

DIJOUS 12

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent

A les 18.30 h, presentació del llibre Orfes, d’octavi Dalmau. Presentació a càrrec d’Alfons romero i Joan Ferrerós i amb la presència de l’auto.

Casino Menestral. De 19.30 h a 20.30 h, jornada de portes obertes de les classes i els tallers de producció musical.

L’ESCALA

Biblioteca Víctor Català. A les 19 h, Grup de lectura «Va de Lletres». trobada del grup de lectura ‘Va deLletres’ amb el comentari de la novel·la. El doble secret de la família Lessage, de Sandrine Destombes. Conductora: Conxa Sales.

DIVENDRES 13

FIGUERES

Biblioteca

Fages de Climent

A les 17 h, i 18 h, contes per a nadons (-3 anys). Animals de tots els colors, amb Clara gavaldà.

L’ESCALA

Biblioteca Víctor Català

A les 18 h, Biblionadons, Taller familiars: ‘Expressió corporal, música i dansa, a càrrec de Cristina noguer, de Creixent Amb art. Per a nens i nenes de 0 a 3 anys.

DISSABTE 14

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent.

A les 10 h, Club infantil de lectura fàcil.

L’ESCALA

Biblioteca Víctor Català

A les 11 h, taller infantil El monstre de les fruites, a càrrec de Clàudia Presas.

agenda alt empordà

cultura i esdeveniments

tot el que es mou a l’Empordà - Roses

LLERS

Castell de Llers. A les 19 h, concert a càrrec de l’orquesta del Casino menestral de Figueres.

DIUMENGE 15

AGULLANA

Sala Polivalent. A les 17.30 h, ball i berenar amb el grup millenium.

DIMARTS 17

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, Club de poesia, amb D’una sola branca, de Susanna rafart.

DIMECRES

FIGUERES

18

Biblioteca Fages de Climent. A les 18 h, club de lectura d’òpera Liceubib. Xerrada Macbeth, a càrrec de Pol Avinyó.

DIJOUS 19

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent

A les 17 h, taller: Com es crea un videojoc. De 9 a 12 anys.

L’ESCALA

Biblioteca Víctor Català

A les 19 h, lectura dramatitzada ‘ r odoreda comentada’, a càrrec de m iquel m artín i o lga Cercós.

us proposem un viatge per la vida i l’obra de Mercè Rodoreda (1908-1983).

A les 19 h, presentació del llibre Josep Cabrero Arnal. Itinerari d’un dibuixant genial. Barcelona-Mauthausen- París

LA JONQUERA MUME. Activitat paral·lela a l’exposició «L’Exili del 1939 al còmic. Vinyetes a la frontera».

DIVENDRES 20

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 16 h, Club de lectura fàcil. A les 18.30 h, cicle de conferències: «L’Empordà a l’alba del canvi climàtic».

DISSABTE 21

AGULLANA

Sala Polivalent. A les 11.30 h, hora del conte amb «En bum i el tresor pirata»

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 10 h, Club de lectura infantil. tertúlia sobre la lectura de la primera part del llibre Contes per telèfon, de gianni rodari.

L’ESCALA

Biblioteca Víctor Català . A les 11 h, taller de robòtica amb Vex g o: Expedició r obò -

tica a m art. Per a nens i nenes de 9 a 12 anys.

DIUMENGE 22

AGULLANA

Sala Polivalent. A les 18 h, Teatre El Llegat.

DILLUNS 23

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent.

A les 18.30 h, Club de lectura narrativa. Amb Amor o no, d’Alba Dalmau.

DIMARTS 24

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent

A les 18.30 h, Club de lectura Exorcismes , de Vicenç Pagès. A càrrec de M. Mercè Cuartiella.

agenda alt empordà

cultura i esdeveniments

tot el que es mou a l’Empordà - Roses i Figueres

DIMECRES 25

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 18.30 h, Presentació del llibre, Simposi Carles Fages de Climent

DIJOUS 26

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent

A les 17 h, Taller Bibliomakers. Creació de videojocs amb rPg Maker.

A les 19 h, presentació del llibre La plaga emocional: psicología de Masas del Facismo del siglo XXI, de Carles Frigoa. Acompanyarà l’autor Josep m bernils.

L’ESCALA

Biblioteca Víctor Català. A les 17 h, Grup de lectura Infantil, Paraules Juganeres. trobada del grup de lectura infantil Paraules

Juganeres amb el comentari de la novel·la Mira, de Tina Vallès. A les 19 h, Grup de lectura El petit Príncep trobada del grup de lectura El Petit Príncep, amb el comentari de la novel·la Planimetria d’una família feliç, de Lia Piano.

DIVENDRES 27

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

l’Ecomuseu Farinera. Jornada de portes obertes.

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 17 h i 18 h. Contes per nadons (-3 anys) Olla de dracs. Fes-t’ho com vulguis.

L’ESCALA

Biblioteca Víctor Català. A les 19 h, taller de biblioteràpia i prescripció, Literària m emòria i records a través de la literatura.

DISSABTE 28

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 12 h, Hora del conte (+ 3 anys). El mico i la tortuga. Teatre d’ombres. Cacauet Teatre.

L’ESCALA

Biblioteca Víctor Català. A les 11 h, taller de robòtica amb Vex go. ‘Expedició robòtica a mart’. Per nens i nenes de 9 a 12 anys.

DIUMENGE 29

L’ESCALA

Biblioteca Víctor Català. A les 9 h, 6a Cursa de la Dona. Cursa de 5 quilòmetres en benefici de la FEm (Fundació Esclerosi múltiple).

DILLUNS 30

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent

A les 16.30 h, Club de Lectura. novel·la. Amb De Profundis, d’oscar Wilde.

A les 18.30 h, Club de tectura experimental. Lectura i comentari d’Els irredempts, de Cristina garcia molina. trobada amb l’autor. Programa SAL (Selecció d’Autors Locals).

DIMARTS 31

FIGUERES

Biblioteca Fages de Climent. A les 18 h, Club de lectura juvenil. Lectura i comentari de Paraules, flors i pólvora, de Cinta Arasa.

L’ESCALA

Biblioteca Víctor Català. A les 19 h, Grup de lectura Llegir el teatre grup de lectura de teatre. Comentarem l’obra Terra Baixa, de Pablo Ley (Adaptació). Conductora: magda bosch.

FIgUereS

programació GENER 23

l’empordà a escena

LUMIÈRE

Txema Muñoz

Dissabte, 14 de gener, a les 18.00 h La Cate

Familiar · mai havia estat tan divertit haver d’esperar. Com si fos una pel· lícula de cinema mut, en txema muñoz desitja que arribi el tren. mentre no arriba, la seva imaginació anirà més enllà de l’estació on es troba. una bombeta, una jaqueta i la seva motxilla el transportaran a un lloc màgic, entranyable i còmic. Puges al tren? El mag txema muñoz presenta el seu nou espectacle Lumière, una proposta d´humor màgicament familiar.

Interpretació, autoria i direcció: Txema muñoz. Amb la mirada externa de Carles Sans (tricicle).

Fins a 2 anys, entrada gratuïta. Espectacle recomanat per a tots els públics. una hora abans de la funció, activitats amb el Vestíbul dels tits de l’Aula de teatre de Figueres.

MICHAEL’S LEGACY

Dissabte, 14 de gener, a les 21.00 h Teatre Municipal el Jardí

Musical · michael’s Legacy, avalat pel Club de Fans de Michael Jackson a Espanya com el millor espectacle musical totalment en directe sobre “El rei del pop” a l’actualitat, és un homenatge a Michael Jackson, creat per la companyia Jackson Dance Company. És el primer homenatge que ofereix el mateix concepte d’espectacle que tenia el rei del pop en les seves gires.

un grup artístic format per gairebé vint persones entre ballarins, actors, cantants i tècnics transmeten els missatges del rei del pop amb Ximo mJ al capdavant, considerat un dels millors impersonators de Michael Jackson.

Espectacle organitzat pel promotor extern boulevard Producciones & management. Interpretació: Jackson Dance Company amb Alejandro trinidad i Amanda de la mano (cant); Samuel gil, Diego barbera, Javi navarro i Víctor Llorens (música); i Edgar Solaz, Adrián López, Enrique Enguidanos, nuria Carreras, Jessica Carreras, Lidia garrido, Antonella boria, maría buges, Laia navarro, Arantxa Carbonell, marta Castillo i Lucas Darás (cos de ball).

Diumenge, 15 de gener, a les 18.00 h Teatre Municipal el Jardí

Musical · Escoles de dansa, música, teatre i corals de Figueres i la comarca s’uneixen un cop més a benefici dels nens i nenes més vulnerables d’Entebbe, uganda, per ajudarlos, a través de l’art, a cobrir les seves necessitats educatives, lluitant entre tots per un món més just.

Una vetllada plena d’emocions en què la música i l’art seran el pont que uneixi en la distància per continuar mirant al futur amb més esperança.

L’espectacle comptarà, a més, amb col ·laboracions especials de diferents artistes que volen aportar el seu granet de sorra a la causa.

Espectacle solidari contra la pobresa infantil, que abraça les arts per fer front a les injustícies i les desigualtats.

Interpretació: Escoles de ball, música i teatre, i corals de Figueres i la comarca. Col· laboracions especials de diferents artistes.

CANTEM I BALLEM AMB ELS NENS D’UGANDA

FIgUereS

programació

l’empordà a escena GENER 23

ENIGMÀTIC

Diumenge, 15 de gener, a les 18.00 h La Cate

Teatre · Enigmàtic és una comèdia policíaca que parodia les obres de misteri. tenim un assassinat en estranyes circumstàncies i els dos personatges que mai falten en una obra de suspens: el detectiu i el majordom. un investiga l’altre i aquest sospita de l’un. Els dos t’atrapen en una trama sorprenent, sovint absurda, molt irònica i, sobretot, divertida.

un gag en forma d’obra teatral d’intriga, on el veritable misteri és no saber ben bé de què estem rient.

Interpretació: Jaume Fàbregas i Jordi Ferragut. Direcció: marta Fàbregas.

LA MOSTRA - MUNTANYA I AVENTURA

Divendres 20 de gener, a les 10.30h Teatre El Jardí – Sessió Instituts

Excursionista · La mostra - muntanya i aventura és una iniciativa del Centre Excursionista Empordanès. Projeccions, presentacions i conferències per tal de conèixer i profunditzar sobre el món de l’aventura i la muntanya amb ponents i pel·lícules de gran reconeixement. En “Pelut” és conegut en el món de l’escalada per les seves activitats d’escalada artificial. Escalador des de ben petit, va aprendre de les escalades clàssiques a montserrat i des de llavors ha fet obertures a parets del Pakistan, Baffin, els Estats Units… Activitats punteres en llocs on la roca és sinònim d’exposició, compromís i una escalada extremadament delicada. tot i això, en Pelut, també ha competit més de 25 anys en raids de motocross, enduro, mecànic de motos i instructor d’escalada artificial i bigwall. Ens presentarà la seva trajectòria en el món vertical, que recentment ha destacat per sortir escalant d’una cova, però no una cova qualsevol sinó el pou vertical més profund de la península Ibèrica amb 475 m.

SURET: RAPBRUT DE LA RIBERA

Divendres, 20 de gener, a les 21.00 h La Cate

Música · Dani bosch és una de les veus pioneres del rap en valencià i ha estat nominat tres vegades als Premis ovidi de la música en valencià. Amb el nom artístic de Suret, ja fa gairebé deu anys que encavalca rimes sobre ritmes de rap clàssic. Juntament amb Sellen, també valencià, amb qui han coincidit els darrers temps vivint i treballant a l’Empordà, s’ajunten per proposar un espectacle que fusiona els dos projectes personals.

rimes sobre ritmes de rap clàssic. una de les veus pioneres del rap en valencià que continua el seu camí 500 quilòmetres més amunt, a l’Empordà.

Interpretació: Suret i Sellen (veus) + DJ.

TEATRE MUNICIPAL EL JARDÍ

l’empordà a escena LA CATE

AUDITORI CAPUTXINS

EN CUC I LA CUCA (ELS MEUS PRIMERS CONTES)

Diumenge 22 de gener, a les 11.30 h La Cate

Teatre · un bon matí de sol solet, de dins d’una poma vermella va néixer un cuc, verd, petit i escarransit, que va obrir la boca bocota i d’un queixalada –nyam! Se la va menjar i es va fer gran, fins convertir-se en un centpeus. I de dins d’una pera verda va sortir un altre cuc, verd i bonic, amb la seva boqueta de pinyó d’un petit mos, es va convertir en una cuca preciosa. El cuc de la cuca s’ha enamorat i a ca la Flor per sopar han quedat, busca sabates per anar ben mudat.

Durada: 30 minuts.

CORADA

Dissabte, 28 de gener, a les 21.00 h Teatre Municipal el Jardí

Música · El nou grup de rock impulsat pel cantant Joanjo Bosk i el guitarrista Albert Serrano es presenta per primer cop en directe. En el concert es podran escoltar les noves cançons del seu imminent primer àlbum en el qual participen també músics de Leiva, Fito y Fitipaldis i manolo garcía, entre d’altres. En aquesta ocasió presentaran la resta de músics que els acompanyaran en viu, amb qui conformaran així un genuí i clàssic quintet de rock. Una revisió oberta del gènere musical que equilibra el rock més enèrgic i vital amb les melodies i els paisatges poètics del millor pop.

Primera oportunitat per veure CorADA en directe. Joanjo Bosk i Albert Serrano punjen junts a l’escenari per primer cop acompanyats de la resta de la seva banda de directe. una descàrrega de rock, energia i sensibilitat.

EL MAR

Diumenge 29 de gener, a les 19.00 h La Cate - Sala d’espectacles

Teatre · L’any 1934 el jove mestre català Antoni benaiges arriba a l’escola rural de bañuelos de bureba. Pocs mesos després, paga de la seva butxaca una impremta i un gramòfon. Des de llavors els alumnes publiquen les seves emocions, somnis i pensaments. El gener de 1936, els nens i les nenes publiquen El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca. El mestre els promet que aquell estiu els portarà a Catalunya perquè coneguin el mar. El 25 de juliol de 1936, una setmana després de l’alçament militar, benaiges és afusellat. La promesa del mestre ja no es podrà complir.

De Xavier bobés i Alberto Conejero

roSeS programació

l’empordà a escena GENER 23

CICATRICES DEL ALMA

Fins al diumenge 22 de gener Ca l’Anita

Exposició · El dolor psicològic de les víctimes de la violència de gènere és el fil conductor de l’exposició.

Cada obra projecta una manera de veure el dolor interior i treure’l a l’exterior, posant el focus en aquesta cicatriu que estava amagada i mostrant emocions silenciades.

D’Emma Alcalà

De dilluns a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 17 a 19.30 h.

“MALANkA”

Dissabte, 14 de gener, a les 19.00 h Teatre Municipal

Acte cultural sobre la cultura i gastronomia ucraïneses

Un viatge per la cultura i gastronomia ucraïneses amb música en viu, tastets de plats tradicionals. Els habitants dels pobles ucraïnesos s’engalanen amb elaborades disfresses fetes a mà, d’óssos, gitanos, cabres i infermeres per desfilar casa per casa cantant, representant sàtires i fent bromes.

Al llarg de tota la nit i ben entrat el dia següent, celebraran banquets, cosint-se les disfresses els uns als altres i compartint històries.

PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA SEGREST A BELLEVUE

Dimecres, 18 de gener a les 18.30 h Biblioteca Jaume Vicens Vives

Cultura · A càrrec d’Eduard Campà i el mateix autor.

En aquest nou llibre, s’inclouen cinc històries llargues i elaborades, amb ironia i humor.

De J. L. Bartolomé

TEATRE MUNICIPAL DE ROSES

CA L’ANITA LA CIUTADELLA

l’empordà a escena

PETITS CONTES

Rovelló i altres contes

Dissabte, 21 de gener, a les 11.30 h Biblioteca Jaume Vicens Vives

Narració de contes · A càrrec de l’olga Cercós.

Per a nens i nenes a partir de 3 anys.

ADREÇA DESCONEGUDA

Grup de Teatre Esplais

Diumenge, 29 de gener, a les 18.30 h Teatre Municipal

Teatre · 1932. L’alemany Martin Schulse i el jueu nord-americà max Eisenstein comparteixen una gran amistat i són socis d’una galeria d’art a San Francisco (Califòrnia). En martin ha decidit tornar al seu país amb els seus, mentre que en max es queda a San Francisco per dur el negoci comú. Han promès d’escriure’s i ho fan des del moment de la seva separació perquè s’estimen com germans. A principis de 1933, a Alemanya, Hindenburg deixa el poder a un nou canceller, Adolf Hitler. mentre es produeix el tràgic ascens del tercer reich, la tendra complicitat de les primeres cartes bascularà subtilment fins a l’horror.

FÀTIMA

Amb Mercè Arànega

Dissabte, 4 de febrer, a les 20.15 h Teatre Municipal

Teatre · un gat, una gavina, una dona que es mira una pel·lícula o que ho intenta, un traficant, un home amb un caminar peculiar: tots són personatges d’un text construït amb frases breus, com disparades contra uns espectadors i espectadores que s’enfronten a una realitat crua i violenta que ens parla de la naturalesa fràgil i incomprensible de l’ésser humà.

Autor i director: Jordi Prat i Coll.

Intèrprets: Queralt Casasayas i Mercè Arànega.

llanÇà programació

l’empordà a escena GENER 23

CINEFòRUM: PROJECCIÓ DE LA PEL·LíCULA STILL ALICE

Dijous, 19 de gener, a les 18.00 h. Sala d’actes de la Casa de Cultura Entrada gratuïta

Cinema · Alice Howland (Julianne Moore) està orgullosa de la vida que tant esforç li ha costat construir. Als cinquanta, és professora de psicologia cognitiva a Harvard i una experta lingüista de fama mundial, amb un marit amb èxit i tres fills adults. Quan comença a sentir-se desorientada, un tràgic diagnòstic canvia la seva vida, alhora que la seva relació amb la família i amb el món, per sempre. Amb elegància i delicadesa, ens apropa als sentiments dels que pateixen Alzheimer i les seves famílies.

De Richard Glatzer

FESTA MAJOR SANT VICENÇ

Divendres, 20 de gener, a les 17.30 h. Entrega Beca Coll-Alcocer Sala d’actes de la Casa de Cultura

beca d’ajut a l’estudiant creada per voluntat expressa de la professora Josefina Alcocer, que va traspassar l’any 1999.

Aquesta professora, molt arrelada al municipi llançanenc, va deixar dit, en el seu testament, que venguessin les seves propietats i que, amb els diners obtinguts, creessin una associació per ajudar al jovent de Llançà que volgués realitzar estudis post obligatoris i no tingués els suficients recursos.

PREGÓ I MONòLEG A CÀRREC DE XAVIER DELTELL

Divendres, 20 de gener, a les 19.00 h Sala d’actes de la Casa de Cultura

tot i que va estudiar la carrera de dret, les casualitats de la vida el van dur per altres camins.

Sempre ha compaginat els seus treballs a la televisió amb el teatre. Deltell ha actuat a la majoria d’escenaris del territori nacional amb els seus monòlegs i espectacles d’humor.

tanmateix desborda el seu hilarant sentit de l’humor en les entrevistes personals i la forma única de descol·locar l’entrevistat.

Xavies Daltell, actor per mera casualitat i còmic per devoció.

“Els premiats de la Festa de les Llances els ha triat el poble per fomentar la participació”

La programació de la festa major de Sant Vicenç de Llançà inclou actes del 19 al 23 de gener, tot recuperant enguany diferents propostes que s’havien deixat de fer a causa de la pandèmia. També inclou novetats destacades i propostes tradicionals com la Festa de les Llances. Per primer cop les persones guardonades han estat escollides pels llançanencs i llançanenques un dels objectius de l’alcaldessa núria Escarpanter és fomentar la participació del poble de Llançà.

Quines són les novetats de la festa d’enguany?

La festa d’enguany que en diem la festa de Sant Vicenç de Llançà inclou actes des del dijous 19 fins al dilluns 23 de gener. Com a novetats, malgrat que no ho és del tot, tornarem a comptar amb la carpa. Abans de la pandèmia ja la posàvem al costat de l’institut i just a darrere de la pineda davant del camp municipal d’esports. Com a principals novetats podem dir que es tracta d’anar recuperant els actes que no s’havien pogut fer els últims anys. Com a activitats que podem destacar hi ha el pregó que sol ser una activitat molt important, hi haurà una obra de tea-

És una de les celebracions més rellevants del municipi, en què es vol diferenciar a la festa d’estiu?

Sens dubte aquesta festa d’hivern és molt diferent de la d’estiu que fem a l’agost. bàsi-

risme. La festa d’hivern és en definitiva, més tradicional.

Les entitats també programen algunes activitats, de quina manera col·laboren? Sempre he destacat el paper de les associacions i entitats llançanenques

tre, la festa de les llances que enguany té una particularitat i és que per primera vegada els guardonats han estat decidits per la gent del poble, a través d’una votació popular. Hi haurà activitats infantils, hi haurà el ball, el concert típic de festa major, l’elecció de pubilla, hereu, pubilletes i hereuets, que és una altra tradició molt catalana i molt llançanenca alhora. Es tracta d’una festa que com sempre intentarà anar enfocada a tots els públics.

cament, la diferència que hi ha entre aquestes dues festes és que la de Sant Vicenç és més nostra, s’hi celebra la Festa de les Llances que jo diria que és l’acte més institucional i emblemàtic que tenim al poble de Llançà. Hi ha persones llançanenques que reben aquesta distinció. també se celebra la festa de les pubilles, un acte de tradició nostra, les misses en honor a Sant Vicenç. Les festes d’estiu estan més enfocades al tu-

A Llançà reconec que tenim molta sort perquè el teixit associatiu continua essent molt important per al nostre poble, continua essent un puntal i en les festes majors també col·laboren. Hi haurà activitats que seran íntegrament organitzades per associacions i vull posar en valor aquest actiu que tenim a Llançà i que no podem deixar perdre, el valor de la gent que encara avui treballa per amor al poble i als llançanencs i llançanenques. nosaltres com a ajuntament tenim el deure de facilitar les coses a les entitats, no només amb les subvencions. Si per fer una activitat necessiten part de la infraestructura que l’ajuntament disposa, li cedim els llocs o el material que necessiten per dur a terme aquesta activitat.

Núria Escarpanter, alcaldessa de Llançà

Núria Escarpanter, alcaldessa de Llançà

“Em sento molt contenta d’haver creat el projecte d’art urbà, que també podrà ser realitat ara abans d’acabar aquesta legislatura, i que inclou obres d’artistes llançanencs”

Hem parlat sobre un dels actes més populars, la Festa de les Llances, a qui es guardona en aquesta ocasió?

Efectivament, no podem passar per alt aquesta Festa de les Llances perquè com deia abans és una de les més significatives del poble de Llançà, ja que es dona importància i es premia a persones que han estat destacades en algunes de les tasques, feines i col·laboracions que hagin dut a terme al llarg de la seva vida amb el poble.

Aquest any té la particularitat i jo em sento molt orgullosa, d’haver engegat des de

l’equip de govern un procés participatiu que primerament anava lligat a un canvi del reglament que havia quedat obsolet.

El nou sistema de participació ciutadana ha decidit que la Llança d’or sigui per al còmic manolo Cereto i la Llança Jove, per a la ballarina Alba Sau.

Quines altres activitats per desestacionalitzar el turisme teniu pensades, a banda de la festa?

Les activitats per desestacionalitzar la temporada d’estiu i fer possible que a Llançà sigui atractiu venir-hi tot l’any, ja fa temps que

estan engegades. tenim la sort de comptar ara amb una associació de comerciants que està fent moltíssima feina en aquest sentit. Aquestes festes de nadal hem tingut tres tipus de mercats de nadal, intentem anar creant noves rutes que vinculi el nostre visitant directament amb la natura i ara hem creat una ruta nova de pedra seca. El que intentem és generar molta activitat cultural, moltes rutes turístiques per ser tot l’any més atractius i vius.

Parlant de la situació de Llançà en l’actua-

litat, quina valoració fa del seu mandat que està a punt d’acabar?

La valoració que faig a prop de finalitzar el mandat és molt positiva, sempre vaig manifestar que dos anys amb mi al capdavant de l’alcaldia, era poc temps i amb la burocràcia que és tan lenta costa molt desenvolupar projectes, però també vaig manifestar que era prou perquè d’alguna manera es pogués entreveure quina era la meva dinàmica o la dinàmica de Junts per Llançà al capdavant de l’alcaldia. Afronto molt positivament i amb molta serenitat el fet de pensar que pel temps que he tingut al capdavant de l’alcaldia han sorgit un munt de projectes tot i que molts altres quedaran per fer. Jo creia que es podien fer un munt de coses, que es podien millorar les entrades, ser un poble molt més participatiu, que podíem anar millorant els nostres carrers, creant noves places, millorant en temes de cultura i temes de turisme i sincerament crec que modestament s’haurà aconseguit, ni de bon tros allò que tinc al cap, però amb il·lusió de poder continuar amb el projecte que tinc present per Llançà.

Quins projectes fets destacaria com més importants?

Dels que em puc sentir orgullosa, destaco la millora de les entrades, hem fet millores al carrer Castellar, hem assolit unes noves pistes de pàdel que no hi eren, hem dut a terme un espai d’esbarjo per a gossos que és dels més grans de la província de girona. Hem dut a terme asfaltatges i millores de carrers i també hi ha projectes que estan a punt de començar i que es faran realitat a través d’aquest mandat amb mi al capdavant de l’alcaldia. Per fi podrem regular les autocaravanes i ja tenim al cap un projecte que sorgirà aviat per acollir-les amb tots els

serveis. En res iniciarem l’ampliació de la biblioteca que és un dels projectes més importants que teníem el grup Junts per Llançà. Em sento molt contenta d’haver creat el projecte d’art urbà, que també podrà ser realitat ara abans d’acabar aquesta legislatura, i que inclou obres d’artistes llançanencs

una regidoria que no estava creada.

Quins han quedat pendents?

Alguns dels projectes que queden pendents, evidentment hi ha el tema de la rotonda que és de justícia per Llança que es dugui a terme d’una vegada per totes, ens

gràcies a Ports de la generalitat i a Costes podran lluir al Port de Llançà. també hem millorat la plaça Carles Sabater que va ser una obra molt important. Destacaria molt aquest canvi de voler anar cap a un Llança més participatiu i la feina realitzada en les polítiques de benestar animal, ja que era

quedarà pendent desenvolupar el pla especial del port, una obra que canviarà tota la seva fesomia i que serà molt interessant. també quedarà pendent poder gaudir de l’antiga Casa del mar i estem en tractes amb Tresoreria perquè s’ho pugui quedar l’ajuntament i el poble ho pugui gaudir

“Les activitats per desestacionalitzar la temporada d’estiu i fer possible que a Llançà sigui atractiu venir-hi tot l’any, ja fa temps que estan engegades”

MERCA PROMO FIGUERES

Dissabte 4 de febrer de 2023 des de les 9 del matí fins a les 8 del vespre tindrà lloc a la rambla de Figueres la primera edició merca Promo Figueres d’aquest any.

Aquesta acció està especialment indicada per donar a conèixer l’establiment, la marca, una plataforma social i també per donar sortida al producte de la temporada actual o de l’anterior. Com en els anteriors formats, pot participar-hi tothom que tingui un establiment, una marca, una plataforma i tant si s’és associat de Comerç Figueres com si no. I si no ets associat, potser és el moment d’afegir-te.

Com pots inscriure el teu establiment

El format de participació és únic i com sempre, necessitem un mínim de participants per garantir la celebració del mercat:

Associats i no associats: pots disposar del teu espai a la rambla, promocionar el teu negoci, vendre producte i aprofitar aquesta nova acció del merca Promo Figueres.

El preu inclou:

- El muntatge i desmuntatge de la carpa i la taula, amb cadira i rètol de l’establiment.

- El muntatge es podrà realitzar de 8 a 9 del matí.

- La promoció de l’esdeveniment mitjançant anuncis als diaris, web, revistes d’empresa a tota la base de dades de Comerç Figueres i xarxes socials.

No associats interessats podeu contactar al 872 217 175 i us informarem.

PRODUCTORS D’OLI I ARTESANS SE CITEN A ESPOLLA EN LA PRIMERA FIRA DE L’ANy A LA COMARCA

Espolla celebra el 22 de gener la 26a Fira de l’oli i l’olivera amb una àmplia programació d’activitats organitzades des de l’Associació Cultural La Fraternal Espollenca conjuntament amb l’Ajuntament. És la primera fira de l’any de la comarca, un clàssic del mes de gener, que s’ha convertit en un incentiu per potenciar el món dels petits productors d’oli que donen a conèixer aquesta joia líquida tan preuada i necessària per a la dieta mediterrània.

Com plantegeu aquesta nova edició de la Fira?

Es presenta sense cap restricció. La idea és com sempre oferir un espai de parades, val a dir que tenim més demanda que oferta i aquest any serà com l’any passat. El tema COVID ha acabat de prejubilar alguns artesans i intentem donar prioritat als que venen des del primer dia. Si hi ha baixes recol·loquem gent, controlant el producte que porten perquè no sigui molt repetitiu. Aquest any a les parades de l’oli hem demanat com a requisit que l’oli sigui elaborat a la comarca, tant si és un elaborador o un pagès que l’elabora en un trull i el comercialitza, però sempre que tinguin oliveres aquí, perquè sinó ens trobem que

l’any passat. La baixada ha estat entre un 50% i un 60%, segur en la collita. Pel que fa a les parades d’artesania venen

L’Associació Albera Sense Fronteres tindrà una parada a la Fira. L’any passat algú va treure els rocs del coll de Banyuls que impedeixen l’entrada perquè la gent pogués passar per allà per arribar a la Fira.

hi ha la possibilitat que es vengui oli que no és d’aquí.

Comptarem amb la presència de quinze trulls i elaboradors, solen ser entre 15 i 17 parades d’olis, però aquest és un mal any, hi ha poca producció, no hi ha moltes olives perquè hi ha hagut molta secada i a la part d’Espolla la producció ha baixat de forma considerable. Jo mateix tinc olives i particularment he collit un 80 % menys que

francesos que porten pa, brunyols, tenim gent de Lleida amb taronges, mandarines, hi haurà embotits, tota mena d’artesania, amb un total d’entre 80 i 90 parades. Estaran situades des de la zona del pàrquing i pel voltant del nucli antic. Aquest any com que hem pavimentat de nou la plaça Sant Jaume intentarem que una part de la plaça sigui de vianants i reubicarem les parades a l’entrada de la fira. Tenim la intenció de

fer una exposició de Jaume geli, d’Espolla, que treballa les figures de fusta de l’olivera, a la Sala d’exposicions del Sindicat, a la plaça Sant Jaume.

Es podrà visitar durant el dia de la fira, una setmana abans i s’allargarà les setmanes següents.

La Fira de l’Oli, un clàssic de primers d’anys. Què hi trobarem?

És la primera fira de l’any. El producte de l’oli és de primera necessitat, peça clau de la dieta mediterrània.

Els cellers han fixat el preu de venda de l’oli en uns 7,95 euros el litre, no n’hi ha i ha pujat molt tot. Hi haurà oli envasat en ampolles a 10 i 12 euros, depèn de la varietat i la premsada. Continuem amb el coll de banyuls tancat i tenim la idea aquest any, ja que majoritàriament molt públic procedeix de la Catalunya nord, de muntar una parada amb l’Associació Albera Sense

Carles Lagresa, alcalde d’Espolla

Carles Lagresa, Alcalde d’Espolla i Joan Fuentes de Capmany presents a la primera fira de la comarca. (Foto 2022)

Fronteres que ja ha fet diferents actes reivindicatius per obrir la frontera. La idea és que ells estiguin amb una parada aquí durant la Fira per donar a conèixer la problemàtica. L’any passat algú va treure els rocs del coll de b anyuls que impedeixen l’entrada perquè la gent pogués passar per allà per arribar a la Fira.

Recordem quina és la situació actual al Coll de Banyuls i com els afecta? Des de la Fira de l’oli d’Espolla, les entitats organitzadores ens solidaritzem de nou amb les poblacions i col·lectius que reclamen l’obertura del Coll de banyuls. recordem que la prefectura dels Pirineus orientals –la representació del govern francès a Catalunya del nord–, va tancar el pas pel Coll de banyuls el gener de 2021 amb una filera de rocs argumentant que volia “contenir la immigració irregular i l’amenaça

terrorista”. Una situació que havia de durar uns mesos i que ara ja fa dos anys que s’allarga i encara no hi ha data per a la reobertura.

A Espolla podem donar testimoni de l’impacte d’aquesta situació que afecta les relacions familiars, socials i comercials de les poblacions a cada costat de l’Albera. Celebrem la creació de l’Associació Albera Sans Frontière/Albera Sense Frontera, que ja ha iniciat la via judicial per reclamar l’obertura del Coll. Aquest mes de gener volem anar

Can Salvi. Carnisseria de proximitat

Oli de cabanes. Trull Ylla

“Ja fa tres o quatre anys que el dissabte al matí hi ha un tast d’oli amb olives de l’Empordà que el porta la Laura Masramon i es fa a la Societat Fraternal i funciona molt bé. Està programat a partir de les onze”

amb l’alcalde de Banyuls fins a Estrasburg i parlar amb la comissària europea de Justícia per veure si des d’Europa es pot pressionar el govern francès perquè obri el pas de Banyuls i altres passos que també estan tancats, a manrella, a la Cerdanya o al País basc. El dia de la Fira la gent de França ve igual -

ment, però ha de fer més volta. Espolla és un poble concorregut amb molta gent de la Catalunya nord, venen a comprar oli a la cooperativa, i també als restaurants, i si han de fer la volta, és una hora més de camí. Vindria més gent, però això priva molt el contacte directe entre l’Empordà i el rosselló.

Parlant de les activitats que hi trobarem, a banda de l’exposició que s’inaugura per la fira, quines altres hi haurà?

Ja fa tres o quatre anys que el dissabte al matí hi ha un tast d’oli amb olives de l’Empordà que el porta la Laura masramon i es fa a la Societat Fraternal i funciona molt bé. Està programat a partir de les onze.

Aquest any com a novetat hi haurà un taller de dibuix i pintura naturalista a càrrec de toni Llobet i una sessió de pintura en viu. Es tracta de fer-ho a l’aire lliure.

El mateix dissabte a la tarda tenim una visita teatralitzada al celler Cooperatiu d’Espolla,

Plaça Marques de Camps, el centre de la Fira

“Des de la Fira de l’Oli d’Espolla, les entitats organitzadores ens solidaritzem de nou amb les poblacions i col·lectius que reclamen l’obertura del Coll de Banyuls”

un taller de ball de l’oli i un espectacle còmic per tancar la jornada. Ja diumenge, el mateix dia de la Fira, hi haurà per als més petits inflables i jocs infantils tot el dia, la fira d’artesans i elaboradors de productes de l’Albera a la plaça del Marquès de Camps. La parada de l’Associació Cultural Espollenca, coorganitzadora de la Fira, ofereix productes de qualitat, de proximitat i de km 0 per fer un àpat bo i barat: com ara la Sussissa de la carnisseria espollenca Can Salvi, oli, vi i garnatxa del Celler Cooperatiu d’Espolla, Pa cuit al forn de llenya del Forn El Llonguet de Peralada i Allioli de l’àvia maria d’Espolla. El diumenge a les 10 del matí, amb inici al pàrquing i concert final a la plaça del Marquès de Camps hi haurà música en viu amb Mini-Stress a 2/4 de 12 del migdia, castellers de Figueres a les 12 del migdia, entre altres activitats. Cal destacar l’actuació de La Ludwig Band, una formació que es podria dir que va néixer amb la Fira, a les 4 de la tarda, davant de l’església, el concurs de llançament de pinyol d’oliva i el ball de l’oli. Finalment, es farà comiat de germanor de la Fira de l’oli a les 6 de la tarda, a la Sala de la Fraternal ball de festa major amb el trio de la Costa brava.

Celler cooperativa d’Espolla

Xaranga BUFATRAMUNTANA

“Comptarem amb la presència de quinze trulls i elaboradors, solen ser entre 15 i 17 parades d’olis, però aquest és un mal any, hi ha poca producció, no hi ha moltes olives perquè hi ha hagut molta secada”

TRULL yLLA DE CABANES

Una font important d’energia: l’oli d’oliva. No només és beneficiós pel seu caràcter alimentari, sinó que també té extraordinàries propietats curatives i saludables. Des de 1873, el Trull ylla de Cabanes continua utilitzant els mateixos gestos, la mateixa cura en la selecció de les olives d’origen,

prenent-se el temps necessari per a la seva lenta elaboració.

Qualitat i tradició van junts per obtenir un oli de gran puresa. Jaume ylla és propietari, juntament amb els seus germans, Pere i Joan, del Trull ylla. Després de cinc generacions i amb més de quaranta anys d’experi-

ència en el món de l’oli, és el trull en actiu més antic de la zona, i és en l’actualitat, un referent en el sector oleícola de l’Empordà.

Des que es cullen les olives fins que es posa l’oli a la venda quant temps passa?

Iniciem la recollida d’olives a finals d’octu-

un oli de gran qualitat, amb un gust i aromes d’un afruitat verd

bre i comencem a vendre l’oli nou a principis de desembre. Podríem dir que es tracta d’un període d’un mes i mig aproximadament, tot i que no són mai unes dates exactes.

Com ha anat la collita d’enguany?

Aquest any hem tingut una collita normal pel que fa als quilos d’olives entrats. L’oliva, per la gran sequera que ha patit durant l’estiu, ha quedat en una oliva petita i li ha costat madurar, cosa que ha provocat que l’oliva portés menys oli que la collita passada, però ha sortit un oli, segons el meu punt de vista, de gran qualitat, amb un gust i aromes d’un afruitat verd.

Quines condicions són les òptimes per obtenir un bon oli? Hiverns amb algunes glaçades per matar la mosca de l’oli, primaveres plujoses i no massa caloroses i estius no extremadament secs.

Quants quilos d’olives s’han de recollir per obtenir-ne un litre d’oli? Aquest any són una mitjana de 15/16 litres per cada cent quilos d’olives. Abans l’elaboració de l’oli devia ser totalment manual. En quin any es va posar en marxa un molí amb maquinària moderna automatitzada? Actualment no està cent per cent automatitzat. A partir de l’any 2005 es va canviar el sistema de premsa per un de més modern que el que fa és centrifugar i, que s’utilitza en el 99% dels trulls d’arreu. Aquest mètode té l’avantatge d’obtenir un oli de més qualitat amb una major producció d’olives.

Quants tipus diferents d’olis d’oliva poden haver-hi? A l’Empordà es conreen dos tipus d’oliveres, l’Argudell i l’Arbequina. A nivell de l’estat espanyol hi ha dues-centes varietats d’oliveres i més de dos mil a tot el món.

A banda de l’elaboració pròpia, treballen per a altres pagesos? La principal font de la venda del nostre oli ve de les olives que ens porten

els pagesos. L’excedent del pagès amb la feina que elaborem al trull, la cobrem en litres d’oli que venem amb la nostra marca.

Quins tipus d’oli venen amb quins envasos es poden comprar? La nostra principal producció és un cupatge d’oli verge de les varietats

Argudell I Arbequina, que venem en envasos de cinc i dos litres També Arbequina verge extra en ampolles de vidre de tres quarts de litre i Argudell verge extra en ampolles de vidre de mig litre. Fem venda directa a la nostra botiga, tant a particulars com a restaurants i botigues d’alimentació. tenim un servei que sense cap cost afegit portem les comandes a casa. només cal trucar, comunicar què es vol comprar i quant, i donar la direcció.

“L’oliva, per la gran sequera que ha patit durant l’estiu, ha quedat en una oliva petita i li ha costat madurar, cosa que ha provocat que l’oliva portés menys oli que la collita passada, però ha sortit un oli, segons el meu punt de vista, de gran qualitat, amb un gust i aromes d’un afruitat verd”

OLI DE PAU, OLI D’OLIVA D’ALTA QUALITAT Amb CArÀCtEr DE L’EmPorDÀ

L’Oli de Pau, d’oliva verge extra, que elaboren a Empordàlia, s’obté exclusivament d’olives de l’Empordà, on les oliveres centenàries són la base de la producció. Aquestes oliveres són de dues varietats que només es troben a la comarca, l’Argu-

dell i el Corivell, que, conjuntament amb el tret climàtic característic de l’Empordà, la tramuntana, donen al producte un caràcter diferenciador. Empordàlia disposa de dues agrobotigues situades a l’Alt Empordà; una a Pau i l’altra a Vilajuïga. El seu

oli és afruitat i verd, de molta intensitat. Complex i equilibrat, lleugerament dolç i amb bona proporció de matisos amargs i picants, amb una tènue astringència. Situada a Pau i Vilajuïga, la cooperativa de vi i d’oli Empordàlia és la unió de petits

agricultors de l’Empordà que han estat treballant la terra durant moltes generacions i que han creat un nou concepte per valorar els productes de la regió i la seva gastronomia. Els vins que s’elaboren al celler i l’Oli de Pau, elaborats amb varietats autòctones, reflecteixen el caràcter de l’Empordà. Ho explica el gerent d’Empordàlia, Simon Casanovas.

La DOP Oli de l’Empordà va preveure una caiguda d’entre un 30 i un 40% de la collita a causa de la sequera, com ha anat finalment la collita d’enguany i com us ha afectat?

La caiguda ha estat gairebé un quaranta per sota d’una collita normal a causa de la sequera. Ja hi ha hagut olives, però l’oliva no ha posat oli per falta d’aigua el mes de setembre. nosaltres també hem tingut un 30/40% de pèrdua de collita.

És una problemàtica que té solució? Hi ha molt pocs olivars que es puguin regar, la majoria són oliveres centenàries que estan en terres que no són de les més bones, i no es pot solucionar fàcilment.

nominació d’origen Protegit oli de l’Empordà és qui certifica amb el seu segell que un oli està emparat per aquesta denominació. Aquest segell garanteix que aquests olis

Malgrat la caiguda de la collita, els productors parlen d’ un oli de qualitat, pot descriure l’oli de Pau, quin seria el seu tret diferencial i on el podem trobar?

A Empordalia produïm una marca d’oli, que és oli de Pau. El Consell regulador de la De-

s’han elaborat amb olives de l’Empordà, i predominantment amb la varietat argudell, i amb uns paràmetres determinats que fan que la seva qualitat sigui de la més alta que pugui haver-hi, l’oli verge extra.

L’oli de Pau té doncs com a tret diferencial respecte els olis de la resta de Catalunya i de l’estat precisament que està emparat amb aquesta Denominació. quant a sabors i aromes és un oli verd, perquè té els aromes i gustos que recorden un fruitat verd de l’oliva, un aroma que recorda a coses verdes, escarxofes, gespa a punt de tallar i és un oli molt gustós amb molts antioxidants, que fan que sigui un oli molt estable i molt saludable. L’oli de Pau el podem trobar a les nostres agrobotigues, tant a Pau com a Vilajuïga, després en botigues especialitzades i a algunes petites botigues com ara supermercats.

Quins requisits ha de tenir un oli d’oliva per ser verge extra?

L’oli d’oliva és l’únic oli que surt directa-

El gerent d’Empordàlia, Simon Casanovas.

“L’oli d’oliva és l’únic oli que surt directament de les olives. Per pressió o centrifugació se separa l’oli de la resta de components de l’oliva en un procés físic sense cap mena d’additius”

ment de les olives. Per pressió o centrifugació se separa l’oli de la resta de components de l’oliva en un procés físic sense cap mena d’additius. En tots els altres olis que són de llavor: gira-sol, de soja, de gra de raïm, hi ha sempre un procés químic per fer l’extracció de la grassa de la llavor. Això és el que diferencia un oli verge o verge extra dels olis de llavor. L’oli és l’únic aliment que oficialment es determina la seva qualitat per un panell de tast en el qual se certifica que aquest oli no té cap defecte organolèptic, o sigui que no té cap mal gust de cap classe. L’oli verge no té cap aroma ni gust que el desmereixi, només té aromes positius i agradables. Aquest és també un tret diferencial d’un oli verge extra respecte als altres. un oli verge és també un oli que s’ha extret directament de l’oliva, però que en passar pel panell de tast li han trobat algun gust o aroma defectuós, en un nivell baix que fa que encara es pugui comercialitzar com a oli verge. La resta d’olis han de fer un procés de refinat per eliminar aquests defectes de gust o químics que puguin tenir. Aquests olis refinats no tenen gust. normalment, al mercat el que trobem són uns olis en què posa oli d’oliva i són una barreja d’oli refinat d’oliva amb un oli verge o verge extra que li dona el gust, perquè sigui intens, suau.

Ha canviat molt el model de producció, de quina manera han evolucionat, continua essent artesà el procés? nosaltres som una cooperativa, són petits productors que tenen petites parcel·les i que fa moltes generacions que es dediquen

al conreu de l’olivera i la vinya de la comarca de l’Alt Empordà. Són explotacions familiars la immensa majoria, que feinegen aquestes oliveres d’una forma molt acurada. també disposem de la direcció tècnica des de la cooperativa per guiar-los en tots els processos que han de seguir per obtenir un producte de qualitat. Fan una recollida acurada i porten les olives al vespre, i al molí nosaltres som capaços d’elaborar aquestes olives en menys de 12 hores. Som capaços de processar totes les olives, fet que és fonamental per obtenir oli de qualitat. És un procés industrial, però fet per artesans que són els nostres pagesos.

un dinar. Cada cop més hi ha més interès per conèixer el lloc on es produeixen els productes que la gent compra, cada cop és més demanat.

També tenen una branca solidària que cada cop potencien més.

Sempre hem col·laborat amb activitats del poble i on tenim activitat nosaltres. Justament el dissabte 14 de gener vam fer un tast de vins i formatges, un maridatge solidari amb toni gerez, acompanyat dels nostres vins, a benefici de We Love Uganda, una associació que es dedica a escolaritzar nens en aquest país. també col·laborem amb la Fundació Arrels de barcelona que fan una roses per Sant Jordi que nosaltres comercialitzem a les nostres botigues i fem donacions a aquesta fundació.

Empordàlia és la unió de petits productors de la comarca de l’Empordà, que treballem la terra des de fa moltes generacions, com neix aquesta unió i el projecte conjunt?

Empordàlia té molta trajectòria. tot va començar el 1947. Diferents cooperatives es van fundar i unir fins a crear el 2004 Empordàlia. Aquestes cooperatives són totes molt antigues, bàsicament es van fusionar perquè eren petits agricultors que eren incapaços per ells mateixos de fer l’oli i el vi i després comercialitzar-lo. Per unificar l’oferta i elaborar millors productes es van constituir com a cooperativa.

Empordàlia ofereix diverses activitats, des de visites guiades al celler de vi i molí d’oli, fins a diverses experiències relacionades, cada cop hi ha més interès per aquest tipus de turisme?

Fem visites tant del món del vi com de l’oli, som dels pocs cellers que té molí d’oli i oferim moltes activitats. Fem les visites guiades, ensenyem les instal·lacions i sempre acabem amb un tast de vins com d’olis que els acompanyem amb petites tapes per fer un bon maridatge. també tenim altres activitats adaptades als nens com ara una visita amb

Ens pot recordar perquè l’oli d’oliva és tan saludable?

L’oli d’oliva és una grassa i, per tant, com a grassa la fem servir en molts plats, però és una grassa de les més saludables de totes perquè a la seva composició té molts àcids poli saturats que vol dir que són àcids que no afavoreixen el colesterol de les persones. A part d’aquesta composició, els verges extres també tenen una fracció d’antioxidants que s’ha demostrat que són molt favorables per prevenir malalties de cor o prevenció de malalties com el càncer.

“L’oli de Pau el podem trobar a les nostres agrobotigues, tant a Pau com a Vilajuïga, després en botigues especialitzades i a algunes petites botigues com ara supermercats”

LA

RUTA DE LES TAPES

2023 JA TÉ DATES: DEL 17 AL 26 DE MARÇ

L’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de roses ja ha fet públiques les dates de celebració de l’edició de la Ruta de les Tapes 2023.

Del 17 al 26 de març de 2023 Roses tornarà a ser una festa gastronòmica, oferint al nombrós públic assistent un amplíssim ventall de degustacions de plats i vins Do Empordà, amb els quals els restauradors de la vila mostren any rere any el seu bon saber fer i l’excel·lència de la cuina rosinca

Sector públic i privat de roses tornaran a col·laborar novament en aquesta proposta que permet a vilatans i visitants, gaudir durant 10 dies d’un interessant circuit gastronòmic, tot degustant les tapes i especialitats que ofereixen els restauradors, acompanyades amb una copa de vi. Amb cada nova edició, el nombre d’establiments adherits a la campanya no ha deixat de créixer, passant dels 25 bars i restaurants de la primera edició de 2016, a la vuitantena de les darreres edicions celebrades. L’afluència de públic ha anat també en augment, arribant-se l’any 2019 al rècord de 193.000 tapes servides.

NOVA PLANTACIÓ D’ARBRAT AL CARRER CALA LLARGA DE SANTA MARGARIDA

Durant la segona setmana de gener l’empresa municipal rosersa va estar duent a terme els treballs previs a la plantació de nou arbrat i arbustos al carrer Cala Llarga, actuació a la qual seguiran properament noves plantacions a altres espais de la urbanització de Santa margarida.

Les tasques s’iniciaren amb l’obertura d’es-

cocells de grans dimensions (2,60 per 1,60 metres), que permetran tant la plantació dels arbres com d’espècies arbustives al seu voltant per aportar verdor i embellir el carrer. Se substituirà la terra existent per terra vegetal de millor qualitat i s’està instal·lant també un reg automàtic per regar els futurs arbres i plantes, que seran de baix consum hídric. Per salvaguardar les noves espècies,

es col·locaran també vorades als laterals dels escocells per evitar l’impacte de vehicles.

Està previst que els arbres, un total de 19, es plantin el proper mes de febrer, mentre que les plantes arbustives es plantaran a la primavera. A aquesta actuació la seguiran properament noves plantacions a diferents carrers de Santa margarida.

Els responsables de l’Anxova Milionària de l’Escala, celebrant el primer premi de la Loteria del Nen.

L’ANXOVA MILIONàRIA DE L’ESCALA REPARTEIX 80 MILIONS D’EUROS A LA LOTERIA DEL NEN

L’administració altempordanesa va vendre un total de 400 dècims del número 89.603, agraciat amb el primer premi del sorteig.

L’Anxova milionària de l’Escala va repartir, el divendres 6 de gener, un total de 80 milions d’euros corresponents a la Loteria del nen de la Loteria nacional. L’administració altempordanesa va celebrar el primer premi, dotat amb 200.000 euros cada dècim, ja que el premi correspon a 2 milions d’euros per sèrie.

El número agraciat ha estat el 89.603 i dels 500 dècims se’n van vendre un total de 400. Cada dècim costava 20 euros. De 40 sèries, 9 d’elles han anat a parar a Figueres i les restants, totes s’han comprat a la finestreta de l’administració.

Fèlix Pons, responsable de L’Anxova Milionària, explica que “no tenim paraules i estem desbordats per tot el que ens està

passant. Hem vingut a treballar com un dia qualsevol, pendents del sorteig, i en el moment que ha sortit el primer premi ja no hem pogut donar a l’abast amb tot, ni respondre al telèfon”. Parla d’un número “molt repartit” i afegeix que l’ha comprat “gent del poble, de l’entorn i persones que

xoves, l’Escala sigui un poble famós per una altra cosa”, ha remarcat.

L’administració de loteria número 1 de l’Escala, situada al número 9 del carrer Enric Serra, no ha parat de repartir premis des de la seva creació, el 1986, ara fa 37 anys. Els

“L’administració de loteria número 1 de l’Escala, situada al número 9 del carrer Enric Serra, no ha parat de repartir premis des de la seva creació, el 1986, ara fa 37 anys”

estimen l’Escala i que hi passen els caps de setmana”. “Ja era hora que, a part de les an-

més habituals han estat amb els jocs de La quiniela, la bonoLoto, la Loteria Primitiva,

el gordo, l’Euromillón i la Loteria nacional. L’any passat, pel sorteig extraordinari del Dia del Pare, va repartir 3,9 milions d’euros.

Al 2015 va fer dos números anteriors al primer premi de la Loteria Nacional, i al 2014 va repartir gairebé 14,5 milions d’euros en

premis, entre ells el més gran de la història a les comarques gironines, 12.330.000 euros amb el gordo de la Primitiva.

El desembre de 2006 també va repartir 9 milions d’euros. només sis mesos abans, ja havia tocat un altre primer premi, que en

aquella ocasió va deixar 3 milions d’euros a l’Escala. Exactament la mateixa quantitat que es va repartir amb el primer premi del sorteig del 24 de maig de 2007. L’any 2004 es va vendre el primer premi del sorteig del dijous del mes de gener, situació que es va repetir el gener de 2016.

Dia de molta alegria a l’Escala

no hi ha res com l’habitatge que determini tant el benestar social i econòmic d’una persona. A l’àrea metropolitana de barcelona, aproximadament vuit de cada deu persones destinen més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer, segons l’estudi sobre Impactes socials del mercat de lloguer publicat per l’institut d’investigació La Hidra

Cooperativa. “L’habitatge és el principal vector de desigualtat al nostre país”, afirma el cofundador d’aquesta cooperativa, Jaime Palomera, amb qui conversem sobre un dels principals reptes que té la societat per davant: garantir que l’habitatge sigui un dret i deixi de ser una mercaderia amb la qual es pot especular a les ciutats.

Com a una de les primeres cares visibles del Sindicat de Llogateres i Llogaters de Catalunya, el Jaime Palomera (Barcelona, 1982) ha viscut de primera mà el que suposa enfrontar-se als bancs i fons d’inversió que controlen el mercat immobiliari. més d’una vegada ha hagut de fer front a querelles i campanyes de criminalització per haver

Jaime Palomera:

“tenim un model que converteix a qualsevol que visqui de lloguer en una persona vulnerable”

participat en protestes contra desnonaments. Ara, com a antropòleg especialitzat en economia i habitatge, centra els seus esforços a investigar els efectes de l’evolució dels preus dels lloguers i els orígens de les bombolles immobiliàries. Ho fa com a cofundador i investigador de La Hidra Cooperativa, on ens rep un matí solejat a les seves oficines, a l’antic Canòdrom de la meridiana a barcelona.

L’accés a l’habitatge és el principal repte al qual s’enfronta Catalunya ara mateix?

L’habitatge és el principal vector de desigualtat al nostre país. no hi ha res que t’enriqueixi o t’empobreixi tant com ho està fent actualment l’habitatge. Però en realitat és un problema global. no parlem només del dret o de l’accés a l’habitatge, que està en perill o directament no està garantit a pràcticament tots els països del món, sinó que estem parlant d’un problema del capitalisme global.

“La crisi del 2008 continua present a les arrels i estructures de la nostra societat. Se li ha sumat la crisi de la COVID-19 i ara una crisi energètica. Totes aquestes crisis concatenades, a les portes d’una gran recessió que ve, segurament generaran més tensió social i obligaran el Govern a prendre decisions. Ara bé, hauran de ser mesures valentes”

En quin sentit és un problema del sistema econòmic? És a dir, la majoria de la riquesa mundial i dels actius financers estan en l’habitatge, estan invertits en cases. Llavors, el capitalisme global depèn de forma majoritària que el preu de l’habitatge sempre pugi, perquè els beneficis també pugin, i que els valors dels actius, actius que són cases que s’han mercantilitzat, mai baixi.

Per aquest motiu és tan difícil fer mesures locals que puguin tenir efectes reals a l’hora de garantir el dret a l’habitatge?

Hi ha clarobscurs. Des del 2008 estem en una crisi estructural on veiem que la societat de propietaris que vam construir aleshores no ha desaparegut, però té esquerdes molt importants. La principal esquerda és generacional: tota la gent nascuda a partir de l’any 1982 ho ha tingut molt més complicat i ho està tenint molt més complicat que les dues generacions anteriors per accedir a l’habitatge.

Per què?

Perquè l’única forma d’accedir a l’habitatge que havia estat promoguda pels governs, que és la propietat, és inaccessible per moltíssima gent. Fins a l’any 2008 hi havia un model que es basava en el fet que pràcticament tota la població garantia la seva necessitat d’un habitatge a través de la propietat. Hi havia un sistema hipotecari que et permetia endeutar-te per ser propietari i aquesta era la manera –amb èxit fins al 2008- d’accedir a l’habitatge. Les generacions més joves, en canvi, tenen molt difícil accedir a la propietat. bona part d’aquesta generació l’única alternativa que tenen és o no emancipar-se o anar al mercat de lloguer privat.

Quines conseqüències té això per a la societat?

Hem passat d’una societat de propietaris molt hegemònica, dominant, a una societat cada cop més polaritzada on el que et defineix el futur i les teves oportunitats és si heretes o si tens ajudes familiars, és a dir si pots accedir a la societat de propietaris o no. barcelona és un cas paradigmàtic. tenim ara mateix una majoria propietària, del 55% de la població, però que és cada cop una majoria més exigua, i una població que viu del lloguer que cada cop creix més i que a Barcelona ja és el 40%. I no només hi ha una desigualtat es-

tructural entre qui pot accedir a l’habitatge i qui no, sinó que, a més, el sistema legislatiu i les polítiques públiques que tenim beneficien a qui pot accedir a la propietat i perjudiquen a qui no.

Davant d’aquesta situació, global i local, quines mesures es podrien prendre?

D’entrada, hi ha una emergència immediata, que és l’especulació amb els preus en el mercat privat de lloguer. Ara mateix, tenim un model que converteix a qualsevol que visqui del lloguer en una persona vulnerable. Se sol parlar del problema de l’habitatge com un problema de la població socialment més vulnerable i això és una confusió absoluta dels termes. A l’estudi que vam fer a La Hidra sobre els impactes del mercat de lloguer sobre la població el que vam veure és a persones amb estudis, alta qualificació i feines relativament bones que es troben que, com que viuen de lloguer, pateixen una inseguretat molt gran, perquè els hi poden fer pujades de preu, perquè els poden fer fora de casa, perquè no saben si podran continuar vivint en aquella casa els pròxims anys, etc. I això té a veure, fonamentalment, amb la nostra legislació. no cal imaginar futurs utòpics per pensar un marc legislatiu més protector. només cal mirar cap a França o Alemanya, que són països on els preus dels lloguers estan regulats i també està garantit que no et poden fer fora de casa, a no ser que hi hagi una necessitat que ho justifiqui o hagis incomplert les teves obligacions. Això són mesures d’urgència que caldria fer ja. no hi ha cap altra solució a curt termini.

“Hi ha una contradicció d’arrel i és que l’habitatge no pot ser una bona inversió i assequible al mateix temps. Si és una bona inversió per tu, està deixant de ser assequible per a aquell que no té un habitatge en propietat”

I a mitjà o llarg termini?

Si volem resoldre un problema com el de l’habitatge, la solució és un sistema públic de veritat. Clar, això implica augmentar els esforços destinats a fer habitatge públic de forma exponencial. A l’Estat hi ha una mica més de 200.000 habitatges públics. Són xifres absolutament ridícules. Per anar bé, aquí s’haurien d’incorporar com a mínim un milió d’habitatges públics en els pròxims cinc o sis anys, amb una política valenta i radical. Si no hi ha una inversió estatal d’un mínim d’un 1% del PIB anual a fer habitatge, no resoldrem el problema a mitjà i llarg termini.

Més enllà de fer habitatge públic nou, com es podria fer perquè l’habitatge buit que ja hi ha disponible sigui més accessible per al conjunt de la societat? una via, que seria la més radical, seria fer mesures per incentivar que a la gent li surti molt car tenir molts habitatges. no calen mesures expropiables. Simplement amb un sistema fiscal que castigui l’acumulació de propietats es podria ajudar que els que no en tenen

hi puguin accedir i que els qui en tenen massa tinguin incentius per vendre-les. Hi ha una altra possibilitat, que és fer un sistema fiscal que socialitzi a través de l’import de patrimoni o l’impost de successions part de la riquesa que generen els propietaris dels habitatges només per la pujada de valor dels seus actius immobiliaris.

Veu factible que es puguin prendre mesures com a aquestes en els pròxims anys?

Dependrà de la correlació de forces parlamentàries i de la capacitat de les majories socials d’exercir pressió sobre el Congrés. La crisi del 2008 continua present a les arrels i estructures de la nostra societat. Se li ha sumat la crisi de la COVID-19 i ara una crisi energètica. Totes aquestes crisis concatenades, a les portes d’una gran recessió que ve, segurament generaran més tensió social i obligaran el govern a prendre decisions. Ara bé, hauran de ser mesures valentes. qualsevol regulació de lloguers i política de promoció de l’habitatge protegit o és molt decidida i valenta per anar a l’arrel del problema o està condemnada a convertir-se en pedaços que es dissolen en el magma que és un mercat immobiliari, que té una inèrcia que fa que l’habitatge sigui sempre una mercaderia.

Confia que arribarà un moment que l’habitatge deixarà de ser un factor d’especulació i es convertirà realment en un dret? Perquè això passés hi hauria d’haver un canvi radical en la política pública i en el sentit comú abans.

Com es resol aquesta contradicció? Amb un canvi estructural on el benestar de les famílies, de la societat, no impliqui tenir un habitatge en propietat. L’habitatge en propietat, a través del mercat, ha estat històricament la manera de compensar la falta d’inversió pública en un bon sistema de pensions i un sistema de residències públiques. És a dir, l’expectativa de la població propietària que el preu de la propietat sempre pugi i no baixi està directament vinculada al fet que el benestar de la població passa per la riquesa patrimonial. Si no canviem aquest model de benestar, serà molt difícil resoldre el problema de l’habitatge.

SEX&LOVE DE FIGUERES, HA OBERT UNA NOVA BOTIGA A GIRONA AL CARRER BAILÈN , A PROP DE L’ESTACIÓ DE TREN

Per què vàreu obrir una botiga eròtica?

Doncs la vàrem obrir al 2007 buscant un negoci que durés en el temps i la veritat és que botigues de roba, bars, restaurants... ja ni havia molts, vam creure que el món de la sexualitat estava obrint un mercat en el que seria interessant apostar-hi.

Què destacaries de la vostra botiga?

Apostem per productes innovadors, intentem tenir les últimes novetats del mercat i un tracte personalitzat amb el client. no ens agrada atabalar al client, però sí aconsellar-lo amb la seva recerca i que s’emportin el que venien buscant.

Què és el que més t’agrada de la feina?

En contra del que molta gent creu, que als sex-hops hi va gent pervertida o viciosa, és tot el contrari, ve gent amb problemes de molts tipus que amb les joguines ajuda a resoldre’s. també ve molta gent que vol donar un toc picant a la relació de parella, quan la gent porta molts anys amb una relació, a vegades s’estanca i els complements de la botiga, ja sigui de llenceria sexy o alguna jo-

guina o simplement un oli o un lubricant amb efecte calor, dona un nou al·licient a la parella per seguir jugant i gaudint del sexe. Des de Sex&Love amb el nou eslògan, “Joguines per ser feliç”, creiem que si les pare-

lles parlessin obertament del que els agrada o del que voldrien fer, serien més feliços i al final és el nostre propòsit, fer que la gent sigui feliç amb la joguina que compri

Creus que la pandèmia ha afectat la venda a la botiga?

La veritat és que no massa, ja que hi ha molta gent que li agrada venir a la botiga a què l’assessorin i a veure el producte, ja que a vegades veus alguna joguina i quan te l’ensenyen, no és el que volies o potser hi ha alguna que s’adapta més al que busques molta gent ha comprat on-line, i s’ha endut una decepció, ja que no ha rebut el que volia, no era el que s’esperava o l’hi ha arribat defectuós i l’ha de tornar i ha d’esperar a què l’hi enviïn el nou.

Per què has obert una botiga a Girona? Vàrem analitzar el mercat i vàrem adonar-nos que al centre de girona no hi havia cap botiga com la nostra, amb un tracte personalitzat i més íntim. Creiem que amb la nostra experiència, pot ser positiu ampliar el mercat. És cert que en els últims anys ens hem adonat que tenim clients de molts indrets, no només de l’Alt Empordà, també del Pla de l’Estany, La garrotxa, El baix Empordà, inclús de girona i això ens va fer acabar de decidir-nos.

PROGRÉS DE L’ADDICIÓ

A poc a poc, la substància va envaint totes les esferes de la vida de la persona, fins que arriba un punt en el qual la vida de l’individu gira entorn de la droga. un addicte solament pensa en com obtenir i consumir la droga i en com va a recuperar-se dels seus efectes.

Alhora que augmenta la focalització en la substància, disminueix l’interès per activitats, experiències o plaers alternatius que abans havien format part de la vida de la persona addicta.

Així, la família, el treball, les aficions o els amics queden relegats a un segon o tercer plànol en la vida de l’addicte, que

solament té temps per tot allò que tingui a veure amb la droga.

I aquesta obsessió per la substància es produeix, malgrat les conseqüències extraordinàriament desagradables i negatives que la persona experimenta en consumir la droga.

La ruptura familiar, la pèrdua del treball, la deterioració progressiva de les amistats i l’absència de relacions socials “no semblen importar” a l’individu quan està afectat per l’addicció.

A més, la salut física i mental de la persona consumidora sofreix greus conseqüències pel consum sostingut.

SCHEIBER

· Terapeuta en drogodependències

· Màster Universitari en Conductes Addictives

· Tècnic en Intervenció de Drogodependències

· Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències

· Tècnic en Conductes Addictives

· Diplomat i Federat en Conductes Addictives

Durant molts anys, tots aquests canvis de comportament s’han explicat per defectes en el caràcter de les persones addictes, per la seva condició de viciosos o altres barbaritats similars. no obstant això, avui sabem que les substàncies d’abús produeixen una sèrie de canvis en el cervell que provoquen que l’individu addicte perdi el control sobre la seva conducta de consum, fins i tot quan experimenta les conseqüències tan terribles i nocives de la droga.

En els últims 20 anys s’ha demostrat com les drogues canvien el cervell de les persones addictes de forma complexa i persistent. I aquests canvis en àrees clau del cervell per a la conducta adaptativa, són els responsables de determinats comportaments que caracteritzen a les persones amb un trastorn addictiu.

En Tractament d’Addiccions INICIA, centre especialitzat en el tractament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, oferim un programa terapèutic lliure de drogues i un tractament integral i intensiu al pacient addicte i als seus familiars.

MARCOS

L’addicció fa referència a la necessitat compulsiva de consumir una substància psicòtropa.