Revista Mira'M 269

Per la salut cardiovascular.

Les malalties cardiovasculars són la prime ra causa de mort als països desenvolupats. A Catalunya, una de cada quatre persones mor per problemes al cor o les artèries.

Poden afectar tothom, tant homes com do nes, i a qualsevol edat, des dels infants fins a la gent gran. Per això la prevenció és fona mental.

No avisen. I poden arribar quan menys les esperes. Saber-ne els símptomes i actuar rà pid (trucant al 112) pot salvar una vida.

Les malalties cardiovasculars poden afectar diferents òrgans del cos, sobretot les artèri es del cor i el cervell, però tenen relació amb tot l’organisme i comparteixen els mateixos factors de risc.

Hi ha moltes malalties que afecten la salut cardiovascular. Les més greus són la insufi ciència cardíaca, l’infart de miocardi, l’ictus i la mort sobtada.

Són la primera causa d’ingrés hospitalari. I l’ictus és el principal factor de discapacitat a llarg termini.

En les malalties cardiovasculars cada segon

compta. La intervenció a temps pot salvar vides.

Malgrat que els últims anys ha millorat molt el coneixement científic, els experts preve uen que aquest tipus de patologies continu aran augmentant, sobretot entre les perso nes de menys de 50 anys.

La majoria de malalties del sistema cardio

es podrà avançar en la prevenció, reduir el temps de diagnòstic, i comptar amb tècni ques quirúrgiques menys invasives i tracta ments a mida. L’objectiu és aconseguir redu ir al màxim la mortalitat i que els pacients visquin més anys i amb més qualitat de vida.

“Un any més, La Marató situarà els espectadors al cen tre del programa i bategarà més fort que mai per la salut cardiovascular; gràcies a l’esforç d’aquests i molts altres professionals de la CCMA, ho farà des dels carrers de molts pobles i ciutats de Catalunya, l’autèntic cor de La Marató”

vascular són degudes a factors de risc cone guts, com l’hipertensió arterial, el colesterol, la diabetis o el tabaquisme, entre d’altres. Però encara hi ha moltes causes que es des coneixen; només se sap que algunes tenen factors genètics i hereditaris.

Gràcies a la recerca en salut cardiovascular,

Des de TV3 i Catalunya Ràdio presentaran la 31a edició de La Marató, que farà bategar tot el territori per la salut cardiovascular.

El diumenge 18 de desembre la programa ció de TV3 i Catalunya Ràdio es dedicarà a La Marató, que tornarà a sortir al carrer i es mourà per tot el territori, aquest any per

Helena García Melero, Ariadna Oltra, Agnès Marquès, Eloi Vila, Quim Masferrer i Roger Escapa, les cares de La Marató 2022.

la salut cardiovascular. A Catalunya Ràdio, serà conduïda per Roger Escapa i, des de di ferents sets exteriors i el plató de TV3, per Helena García Melero, Ariadna Oltra, Agnès Marquès, Quim Masferrer i Eloi Vila.

Com cada desembre, La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio tornarà a sortir al carrer per conscienciar de la necessitat de conti nuar investigant i sensibilitzar sobre el que significa conviure amb les malalties cardio vasculars.

De fet, aquestes malalties són la principal causa de mort als països desenvolupats: a Catalunya, 1 de cada 4 persones mor a causa d’una malaltia del cor o d’un ictus. I, malauradament, els experts preveuen que aquest tipus de patologies continuaran augmentant, sobretot entre els menors de 50 anys.

Seguint el model d’èxit dels darrers anys, basat en la idea que La Marató s’expandei xi per tot el país, el programa es tornarà a

fer des del plató i des de diferents sets ex teriors. Al llarg del dia comptarà amb un fil conductor en què el territori (com a me tàfora del sistema cardiovascular) serà el gran protagonista.

Al matí, La Marató engegarà a Catalunya Ràdio amb El suplement, de Roger Escapa, i a TV3 arrencarà en tres grans sets situats en diferents punts del territori, on se situ arà l’acció principal durant tot el dia. time. Durant aquesta franja, per sensibilitzar els

espectadors respecte a la importància de conèixer els principals factors de risc car diovascular, hi haurà les tres periodistes encarregades de pilotar la programació diürna de TV3: Helena García Melero, Ari adna Oltra i Agnès Marquès.

Helena García Melero, al capdavant del Tot es mou, per La Marató se situarà a les pis cines del Club Natació Montjuïc --a l’Ane lla Olímpica, precisament en l’any del 30è aniversari dels JJOO de Barcelona 92-- per

parlar de la importància de l’activitat física per a la salut cardiovascular.

Ariadna Oltra , que condueix Els matins , serà a La Fundació Alícia-Món Sant Be net , al cor de Catalunya, per explicar la importància de l’alimentació saludable per minimitzar els factors de risc cardio vascular.

Agnès Marquès, que encapçala Planta bai xa, arribarà fins al Pirineu, a Bellver de Cer

danya, a prop del CAP de la població, des d’on destacarà la tasca feta des de tots els centres d’atenció primària del país en rela ció amb la promoció, prevenció i seguiment d’aquestes patologies.

Durant tot el dia, el programa també comp tarà amb tot un seguit de cares conegudes de TV3 i Catalunya Ràdio, que intervindran des de les seus telefòniques, en gravacions sorprenents i posant en valor les moltíssi mes activitats organitzades arreu del país.

Amb l’arribada del vespre, conduiran el programa des de l’exterior cap a dins del plató dos dels presentadors que millor coneixen el territori: Quim Mas ferrer (El foraster) i Eloi Vila (Quanta guerra! i Al cotxe!), que tindran el gran repte d’acostar-se als espectadors i traslladar la màgia que fa bategar La Marató... des de dins de l’emblemàtic estudi de TV3. De ben segur que hi haurà sorpreses.

A la nit, Helena García Melero , Ariadna Oltra , Agnès Marquès, Quim Masferrer i Eloi Vila es trobaran al plató 1 de TV3 per cloure la jornada de La Marató sobre salut cardiovascular i continuar sensibilitzant sobre la necessitat de fer recerca i demanar ajuda a temps, escoltant les vivències dels testimonis en primera persona i divulgant sobre la duresa de conviu re amb aquests trastorns.

Aquest tram final el faran ben acompanyats d’altres cares molt conegudes de TV3 i Catalunya Ràdio.

Un any més, La Marató situarà els espectadors al centre del programa i bate garà més fort que mai per la salut cardiovascular; gràcies a l’esforç d’aquests i molts altres professionals de la CCMA, ho farà des dels carrers de molts pobles i ciutats de Catalunya, l’autèntic cor de La Marató.

“Hi ha moltes malalties que afecten la salut cardiovascular. Les més greus són la insuficiència cardíaca, l’infart de miocardi, l’ictus i la mort sobtada”

L’EMPORDà, ÉS L’ExEMPLE PARADIGMàTIC DEL MODEL DE TURISME QUE BUSQUEM

Després d’una temporada d’estiu amb xifres molt positives, Marta Domènech, directora general de Turisme de la Generalitat, parla del model turístic en què s’està treballant de cares al futur i situa l’Empor dà com a referent. L’objectiu és avançar cap a un model més conscient amb el territori i s’està acabant d’enllestir ara el Compromís Nacional per a un Turisme Responsable a partir de quatre línies: ambiental, eco nòmica, social i territorial. Es preveu presentar-lo a finals d’any.

Quin balanç fa de la temporada turística de l’estiu 2022? Venim de dos anys complicats pel nostre sector a causa de la pandè mia i el balanç d’aquesta temporada d’estiu ha estat molt bo. Parlem de xifres molt bones, amb 11 milions d’arribades i gairebé 45 mili ons de pernoctacions a Catalunya. Aquesta situació ens porta a po der tornar a valorar sobre el model de turisme que volem. Les xifres sempre són importants, és cert, però el que és important és com les llegim. Davant dels desafiaments socials, ambientals i econòmic als que ens veiem immersos ens hem de plantejar si hauríem d’inclou re la mètrica de qualitat en els nostres balanços o si hem de conti nuar parlant de temporada d’estiu quan estem fent estratègies de desestacionalització. No és tant el nombre de visitants que tenim sinó que ens representa aquest nombre de visitants en termes de beneficis, de benestar, en termes socials, de patrimoni.

“Busquem directament un tipus de turista que ens visiti tot l’any, en espais menys concorreguts, però de gran potencial i diferenciada”

Després de la pandèmia podem dir que la recuperació ha estat in tensa, amb recuperació de visitants com a 2019, però així i tot l’en cariment de preus, ha fet que els marges hagin estat més reduïts, això fa que perillin petits negocis, com ara els negocis familiars? L’activitat turística és un dels àmbits centrals de l’economia de Ca talunya, representa el 12% del PIB. És un sector tractor que reac tiva i afavoreix àmbits de l’economia catalana més enllà de la seva pròpia activitat, com ara la indústria agroalimentària, el camp de la construcció o el sector cultural. En moltes comarques acaba su posant més d’un 30% i, per tant, no és que el turisme sigui només una opció sinó que és una necessitat. Si en l’era postpandèmica hem passat de parlar de canvi climàtic a emergència climàtica, també hem de parlar d’emergència en temes de guerra energètica. Aques tes problemàtiques tan globals acaben impactant en el dia a dia dels ciutadans. Som un sector molt resilient, ho hem demostrat en els últims dos anys i segur que ho continuarem sent en el futur. Cap a on ha de caminar el turisme. Cada cop sentim més a parlar de turisme de benestar de sostenibilitat, valors com la qualitat

Marta Domènech

són els que s’han de posar en primer lloc?

El turisme del pròxim segle serà sostenible o no serà. Davant l’emer gència climàtica que vivim l’única sortida que tenim és apostar per un tipus de turisme que estigui en sintonia amb el medi ambient. El repte que tenim és transformar el model de turisme de cara el futur i això ho hem de fer conjuntament des de l’administració pública i les entitats privades.

Volem projectar un model turístic català transformador que aposti clarament per fomentar un turisme més ètic, innovador i responsa ble. Apostem per un model regeneratiu i circular per aconseguir un millor territori per viure-hi i una millor destinació per visitar.

El sector turístic ha patit problemes per trobar personal, i aquest es ven com un sector molt sacrificat. Com es pot revertir aquesta situació?

La falta de personal no és un problema exclusiu del sector turístic, és compartit amb tots els sectors i és un fenomen que trobem a tot Eu ropa.

Marta Domènech, directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya

Pel que fa al conveni del sector, considerem que és bo i que es paga bé per la feina que es fa. Hi ha una sèrie de condicionants que determinen molt la feina. Com ara l’estacionalitat, si els professionals del turisme només treballen durant la tempora da d’estiu, aquí hi ha un problema. Per això treballem perquè aquesta concentració en una època concreta s’estengui durant tot l’any.

És veritat que tenim una costa i unes aigües fantàstiques, com a l’Empordà que hi ha la Costa Brava, però hem de ser capaços de combinar-ho amb el nostre interior. Estem treballant en un Pla enogastronòmic, que ens permet abordar quatre reptes vitals com a Direcció General de Turisme: la desestacionalització, la re distribució dels visitants per tot el territori català, la diversificació de l’oferta i fer que hi hagi la màxima despesa possible. Amb això busquem directament un tipus de turista que ens visiti tot l’any, en espais menys concorreguts, però de gran potencial i diferenciada

El concepte desestacionalitzar la temporada és cada cop més clau?

És un d’aquests quatre reptes pels quals treballem i és un dels quals ens permetrà avançar cap a un model més cons cient amb el territori. Catalunya és una destinació de des tins. Cada lloc té les seves particularitats pròpies i per això no ens agrada parlar d’un model únic de turisme perquè no existeix un que representi tota Catalunya. Tenim una gran diversitat i tipologies de destins diferents i en cada una d’elles juguem a la primera divisió. Volem fer compatible l’activitat turística amb la vida als nostres municipis. Per això ens cal una visió holística, sis tèmica, on tots els organismes estiguin interrelacionats i es busquin sempre: generació d’impactes positius per a la comunitat i el seu entorn. Per reduir la pressió en els mesos de major intensitat, cal reorientar l’estratègia de comunicació i promoció, orientar-se a nínxols de baixa estacionalitat, oferir productes que permetin l’activitat en espais interiors i reprogramar les activitats. Les em preses turístiques haurien de mantenir-se obertes durant tot l’any i s’ha de combatre el tancament estacional de les activitats per un període superior als dos mesos.

Quines són les demandes del sector i que se l’ofereix? Estem en contacte amb el sector turístic i actualment ens

han traslladat la seva satisfacció per la recuperació d’aquesta temporada d’estiu. Alhora ens han mos trat la seva preocupació per l’encariment dels cos tos dels preus de l’energia, que els genera incertesa de cara aquesta tardor i l’hivern. Ens trobem que en molts casos han mantingut preus i han estat els propietaris qui han acabat assumint aquests costos.

La Generalitat prepara una llei de Turisme, en quin punt es troba?

La llavor d’aquesta futura llei del turisme la trobem en un projecte, que considerem molt més ambiciós, que és fer el Compromís Nacional per a un Turisme Responsable. Per a fer una llei has de saber quin és el motiu de la llei i què vols tocar. Per això, hem demanat als agents de la cadena de valor del sector turístic, tant de manera directa com indirecta, que dibuixin quin compromís volen dur a terme. Aquest compromís l’estem traçant en quatre línies: ambi ental, econòmica, social i territorial.

Per una banda, el sector turístic ja fa anys que està treballant en qüestions de sostenibilitat, però en cara volem anar més enllà en la línia dels 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). També s’ha de tenir en compte que el turisme és un dels puntals de la nostra economia i que per moltes co marques representa el 33% del PIB. La previsió és tenir-lo llest a finals d’aquest any per presentar-lo.

Com veu el sector turístic a l’Alt Empordà? Què li arriba de la nostra comar ca?

Si ens centrem en l’Empordà, és l’exemple paradigmàtic del model de turisme que busquem: té una costa amb molt consolidada i amb molts anys d’experi ència; un interior amb caràcter i idiosincràsia, que precisament representa aquesta desestacionalització que volem i uns espais naturals a tocar dels Piri neus amb paratges màgics.

D’altra banda, els vins DO de l’Empordà tenen molta història. És una zona de cultura i tradició vinícola que remunta dels temps dels romans i que avui dia s’ha enriquit gràcies el creixent interès per l’enoturisme.

Els tres Museus Dalí estan satisfets de la temporada turística 2022. El registre de visitants ha escalat fins al 80% de les xifres anteriors a la pandèmia malgrat que l’ab sència del turista rus i una disminució de les visites en grup han fet minvar el nombre de visitants. Tot i això, des de la Fundació Dalí es constata el fet d’haver assolit una certa normalitat amb l’objectiu de seguir difonent el patrimoni dalinià tot apropant els diver sos públics al territori i reforçant la projec ció internacional.

Podem parlar pel que fa als Museus Dalí d’una recuperació de visitants a nivell de prepàndèmia, pel que fa a la temporada d’estiu?

Ha anat raonablement bé. Encetàvem l’any amb incertesa per les restriccions de la COVID. A partir de Setmana Santa vam començar a veure moviment i, en aquests moments, la valoració és satisfactòria pels tres museus que formen el Triangle Dalinià: Portlligat, Púbol i Figueres. Agafant com a punt de referència l’any 2019, estaríem a un 80% d’aquelles xifres. Els turistes pro vinents de Rússia i d’Ucraïna han caigut a causa del conflicte bèl·lic. Per països, els vi sitants han vingut principalment de França, Espanya i Catalunya, reafirmant, com ja vam veure l’any passat, el turisme de proximitat. Altres nacionalitats que es van recuperant

és que es manté el turisme de proximitat, entre els quals hi ha els francesos, que sem pre han estat el nostre primer públic.

ajudar

a poc a poc són europeus nord-occidentals, alemanys i també americans. L’any passat els visitants transoceànics van ser força testimonials. La tendència, però,

Aquest estiu també s’ha pogut recuperar el Dalí de nit.

D’aquest estiu una de les coses de les quals estem més satisfets és la iniciativa de recu

perar el Dalí de nit. Per Setmana Santa es va posar el projecte sobre la taula i va ser la mateixa gent de l’equip, que es va engrescar i vam prendre la decisió de tornar a obrir. El Museu de nit va rebre 7.700 persones aproximadament. Ho vam fer no des d’un punt de vista econòmic, sinó com un acte de responsabilitat social. Si tenim obert el Museu Dalí de nit, hi ha més activitat al ter ritori i això lligat a d’altres accions promo cionals, ajuden la ciutat, ajuden l’entorn i el país en general. Al final, les institucions, en aquest cas la Fundació, no ens hem d’obli dar d’aquesta part de responsabilitat social que tenim.

Fèlix Roca Batllori, director general de la Fundació Gala-Salvador Dalí

“Des de la Fundació Dalí hem volgut

a recuperar la il·lusió i la normalitat”

Fèlix Roca de la Fundació Dali. Foto : Yvonne Heinert

“La transformació digital dins de la casa ens ha d’ajudar a fer un salt qualitatiu en la difusió del llegat de Salvador Dalí”

Tenir menys afluència ens va permetre fer visites de més qualitat.

També hem recuperat accions de promo ció turística, hem fomentat la dinamització social amb l’accés de grups desfavorits. Les entitats del tercer sector havien quedat aturades amb la pandèmia i hem volgut re forçar el vincle amb elles. La pandèmia ens ha fet ser més conscients de la repercussió que tenim com institució. La dimensió que tenim com a dinamitzador social i cultural és molt important, i més a Figueres. Volem incidir en el paper de la cultura com a eix de recuperació econòmica i de normalitat.

Quines altres accions s’han fet a nivell turístic?

Tenim diferents eixos: d’una banda amb l’Ajuntament, amb qui per segon any hem organitzat el “Dalí de Figueres”. Hem dut a terme un cicle de cinema surrealista a la plaça del museu. Amb aquesta activi tat, l’obertura nocturna i les projeccions d’obres dalinianes a façanes d’edificis em blemàtics, es dona vida i s’ajuda a recupe rar il·lusió i normalitat. També vam acollir el tret de sortida de la temporada d’estiu del Consorci de l’Empordà del Turisme, amb un acte sota la cúpula. En tercer lloc, amb el Patronat de Turisme hem col·laborat en diverses iniciatives: una acció a Bèlgica per promoure la Cos ta Brava i comarques gironines en general com a destinació turística coincidint amb un projecte immersiu de Salvador Dalí També hem col·laborat amb una activitat de nou format que consistia en una expe riència vinícola per part d’onze centres pa trimonials i onze cellers de la DO Empor dà. En el nostre cas, es tractava d’una visita

Museu Dalí de Figueres

guiada al castell de Púbol amb maridatge dels vins Espelt. Una altra iniciativa en la qual participem fa uns anys és el Festival SomCultura. Aquest any tenim prevista

una activitat conjunta amb el Museu de l’Empordà i el Museu del Joguet, concre tament un recorregut literari pels tres mu seus de la ciutat.

Desestacionalitzar la temporada turística és també un objectiu de la Fundació?

Aquest any les escoles han començat abans i pensàvem que això ens penalitzaria. Potser sí, la primera setmana, però després el funci onament dels museus i els visitants al setem bre i octubre està sent bo. Hi ha la sensació que s’ha allargat la temporada. Segurament la climatologia hi ajuda. A Cadaqués estan pràcticament a nivells de 2019, ja que allà hi ha molt de públic francès.

En quines exposicions esteu treballant?

Estem treballant en diverses exposicions temporals pròpies. Cada any n’inaugurem una al Teatre-Museu Dalí de Figueres i una al Castell Gala Dalí de Púbol . En aquests moments tenim la mostra “Gala de Púbol Imatge i realitat”. I a Figueres acabem de presentar una mostra titulada “Trans gredint la Venus”, dedicada a l’escultura “Venus de Milo amb calaixos”. Alhora, en preparem una d’important de cares a la tardor 2023, entorn a l’obra emblemàtica del “Crist”

D’altra banda, cal tenir en compte la conjun tura mundial i el fet del canvi de gustos dels consumidors. És per això que estem apostant amb força per les exposicions immersives. El 20 de setembre vam inaugurar el projecte immersiu “Dalí Cibernètic” al Centre d’Arts Digitals IDEAL de Barcelona i l’11 d’octubre es va estrenar a Madrid l’experiència immer siva “Desafío Dalí”. Estem complint d’aques ta manera el mandat fundacional de Dalí d’expansió i difusió del seu llegat. Això ens permet donar a conèixer la vida i l’obra de l’artista des del punt de vista educatiu i de di vulgació sense haver de desplaçar obra, que

ara mateix té un risc important. En aquest àmbit tenim previst un pla molt ambiciós de desplegament en l’esfera internacional.

La pandèmia ens ha fet replantejar diversos temes interns i estem afrontant la trans formació digital dins de la casa. Això ens ha d’ajudar a fer un salt qualitatiu, a nivell de difusió i comunicació. També d’anar a buscar les generacions més joves a través de nous llenguatges i formats però sempre essent molt respectuós amb la figura de Dalí, l’obra i la seva essència.

Malgrat les dificultats, la Fundació mai ha abandonat la seva tasca de projecció inter nacional.

Els anys previs a la pandèmia vam celebrar exposicions internacionals a Sant Peters burg (Rússia) i a Seül (Corea). El 2022, en te níem plantejades dues més a l’àsia: una a Tai wan i una altra a diverses ciutats de la xina. La de Taiwan es va poder celebrar a principis d’any. Però la de la xina ha quedat posposa da fins al 2023. Com es desprèn d’aquestes paraules, podeu constatar que la vessant internacional no l’hem deixat mai de banda.

Casa Museu Dalí de Portlligat

PROGRAMACIÓ DESEMBRE 22

agenda alt empordà

cultura i esdeveniments

tot el que es mou a l’Empordà - Roses

DIVENDRES 2

A les 16.30 h, al Port de pesca. Visi ta guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys. Informació i entrades: Oficina de Turisme Tel. 972 25 73 31

A les 18 h, a Ca l’Anita. Grup de su port a la lactància materna. Infor mació i inscripcions: maronesasso ciacio@gmail.com

A les 19 h, a Ca l’Anita. xerrada: “Sant Esteve de Banyoles, la recer ca arqueològica al servei del conei xement d’un gran monestir”. En trada: lliure. VI Cicle de xerrades d’arqueologia de la càtedra UdG.

DISSABTE 3

A les 9 h, a l’estació d’autobusos. Zona a visitar: entorn de la Casa Cremada. Setmana de la pedra seca. Durada: 3 hores. Distància: 5 km. Desnivell: 186 m. Cal inscripció prèvia: https://eajuntament.roses. cat:8018/ Més informació: àrea de Promoció Econòmica, tel 972 15 25 A les 22 h, a la SUF. Ball amb Duet Elegants.

DIUMENGE 4

A les 18 h, a la SUF. Ball amb Duet Ostres Ostres

DIMECRES 7

A les 16 h. Grup d’acompanyament al dol. Cada primer dimecres de mes, amb cita prèvia. Informació i inscripcions: Fundació Roses Con tra el Càncer / C. Espronceda, 44 / tel. 972 15 12 95 / 619 18 29 38

DIVENDRES 9

A les 18 h, al Teatre Municipal. xer rada per a famílies: ‘’Com acompa nyar la sexualitat dels adolescents’’, A càrrec d’Anna Sàlvia, psicòloga en educació, salut i sexualitat. Per a adults. No cal inscripció prèviament.

DISSABTE 10

A les 22 h, a la SUF. Ball amb Pep’s i M. José.

DIUMENGE 11

A les 18 h, a la SUF. Ball amb Dani Ramírez.

DILLUNS 12

A les 17 h, a la Biblioteca Munici pal. Sopa de lletres: Club de lectu ra i més. A càrrec de Pilar Rabell i Pilar Cortés. Entrada: gratuïta. Cal inscripció prèvia. Aforament limi tat. Informació i inscripcions: Bibli oteca Municipal, tel. 972 15 09 28

DIMARTS 13

A les 19 h, al Port de pesca (Aula gastronòmica. Taller: Les postres de Nadal. Formador: Mestre pas tisser Albert Lorenzo, de la Pos treria Roses. Preu: 3 €. Informació: inscripcions.roses.cat

DIJOUS 15

A les 17.30 h, a la Biblioteca Muni cipal. Superlectors: Club de lectura per a joves a partir de 10 anys, a càrrec de Glòria Puigdevall. Entra da: gratuïta. Cal inscripció prèvia. Aforament limitat. Inscripcions: Bi blioteca Municipal, tel. 972 15 09 28

A les 18 h, a Ca l’Anita. Grup de su port a la lactància materna. Informa ció: maronesassociacio@gmail.com

DIVENDRES 16

A les 16.30 h, al Port de pesca. Visita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Informació i entrades: Oficina de Turisme Tel. 972 25 73 31

DISSABTE 17

A les 11.30 h, a la Biblioteca Munici pal. Petits contes de Nadal. A càrrec de l’Anna Vicens. Per a mainada a partir de 3 anys. Aforament limitat. A les 22 h, a la SUF. Ball amb Albert Paulo.

PAU DISSABTE 17

A les 18h. al Centre l’AFA de l’Escola de Pau, organitzem una quina (l’úni ca a Pau) al Centre Cívic de Pau.

DIUMENGE 18

A les 18 h, a la SUF. Ball amb Nou Trànsit.

DIMARTS 20

A les 19 h, al Port de pesca (Aula gastronòmica). Taller: ‘’Els canapès

agenda alt empordà

cultura i esdeveniments

tot el que es mou a l’Empordà - Roses

de Nadal’’. Formador: Diego Mag gio, del Harry’s bar. Preu: 3 €. Infor mació i inscripcions: inscripcions. roses.cat

DIMECRES 21

A les 17 h, a la plaça del Teatre. Fes ta del tió gegant. Animació infantil, a càrrec de La Monte per xics i, a les 18 h, cagada del tió. En cas de mal temps, es farà a la plaça de Frederic Rahola

DIVENDRES 23

A les 16.30 h, al Port de pesca. Visi ta guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Informació i entrades: Oficina de Turisme, tel. 972 25 73 31

DIUMENGE 25

A les 18 h, a la SUF. Ball amb l’An dreu de Roses.

DIMARTS 27

A les 10 h i a les 12 h, a la Biblioteca

Municipal. Taller de fanalet de Reis. A càrrec de la M. àngels Font. Cal inscripció prèvia. Aforament limitat.

DIMECRES 28

A les 15.30 h i a les 17.30 h, a la Bi blioteca Municipal. Taller de fana let de Reis. A càrrec de la M. àngels Font. Cal inscripció prèvia. Afora ment limitat.

DIVENDRES 30

A les 16.30 h, al Port de pesca. Visi ta guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Informació i entrades: Oficina de Turisme Tel. 972 25 73 31

Cubata de Sol. Informació i reserves: SUF sufderoses@gmail.com

ESPAI CULTURAL LA CIUTADELLA Horari d’obertura: De dimarts a dissabte, de 10 h a 17 h. Diumenge i festius, de 10 h a 14 h. Els dilluns tancat. Els dies 25 i 26 tancat Passejades d’història. Visites guia des. Els dissabtes, diumenges i fes tius, en català, castellà i francès. Preu: 4 €, menors de 16 anys gratuït. No in clou l’entrada al recinte. (Consulteu reduccions, gratuïtats i horaris). L’Espai Cultural la Ciutadella ofe reix durant tot l’any activitats fami liars autoguiades

Safari al museu

Joc de pistes per trobar els animals amagats dins el museu de la Ciuta della. Tot un safari que us proposem gaudir en família. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Preu de lloguer del joc: 3 €.

Més informació i reserves: Ciuta della de Roses, tel. 972 15 14 66 o patrimoni@roses.cat

CASTELL DE LA TRINITAT

DISSABTE

31 - REVETLLA DE CAP D’ANy

A les 00 h, a l’espigó de la platja de la Punta. Campanades i focs artificials. A les 00.30 h, a la plaça de Frederic Rahola Banda Neon i Adrià Giner DJ. A les 00.30 h, a la SUF. Ball amb Duet

La motxilla d’en Milfulles L’arbre més gran de la Ciutadella ens ajudarà a descobrir com vivien i a què jugaven els nens grecs i ro mans, els monjos i els soldats. Acti vitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Preu de lloguer de la motxilla: 3 €-

Horari d’obertura: Dissabtes, d’11 h a 17 h. Diumenges i festius, d’11 h a 15 h. Un mirador fortificat. Visites guia des. Els dissabtes, diumenges i fes tius, en català, castellà i francès Preu: 4 €, menors de 16 anys gra tuït. No inclou l’entrada al recinte. (Consulteu reduccions, gratuïtats i horaris).

El castell de la Trinitat ofereix du rant tot l’any activitats familiars autoguiades.

agenda alt empordà

cultura i esdeveniments

tot el que es mou a l’Empordà - Roses i Figueres

El Joc del Castell

Joc de pistes per descobrir els enig mes del castell i els dels que hi van viure, una activitat familiar per fer amb amics. Activitat lliure en horari d’obertura del castell. Preu de llo guer del joc: 3 €.

Scape Kids Pirata

Joc de pistes i enigmes per sortir del castell en 40 minuts. Activitat lliure en horari d’obertura del cas tell. Preu de lloguer del joc: 3 € per nen/nena participant.

Totes les activitats autoguiades són amb reserva prèvia al 972 15 14 66 o patrimoni@roses.cat

QUINES DE NADAL

Els dies 4, 6, 8, 11, 18, 25 i 26 de desembre de 2022 i 1 i 6 de gener de 2023, a les 18.30 h, a la plaça de Frederic Rahola.

El dia 10 de desembre, a les 17.00 h, quina benèfica.

El dia 17 de desembre, a les 16.30 h, quina infantil. Organitza: AE Roses

GEN ROSES

Entrenaments de Vela i de Techno 293, de 12 h a 15 h, els dissabtes i diumenges. Entrenaments de Rem, de 18 h a 19.30 h o de 19.30 h a 21

h, els dilluns i dimecres.

Per a d’altres opcions, podeu con sultar horaris.

Per a més informació o inscripcions: 972 25 70 03 / www.genroses.cat / secretaria@genroses.cat - GEN (Av. Rhode, s/n – Port Esportiu)

FUNDACIÓ ROSES CONTRA EL CÀNCER

Servei d’atenció psicosocial per a malalts de càncer, supervivents i familiars, amb cita prèvia.

Servei d’assessorament dietètic per a malalts de càncer, supervivents i familiars, amb cita prèvia.

Servei de reiki per a malalts de càncer, supervivents i familiars, amb cita prèvia.

Grup d’acompanyament al dol per a familiars, cada primer dimecres del mes a les 16 h, amb cita prèvia.

Rehabilitació aquàtica per a malalts de càncer a la piscina Municipal de Roses, els divendres cada 15 dies, a les 19.15 h, amb inscripció prèvia.

Marxa nòrdica per a malalts de càn cer, cada dijous a les 17.30 h, plaça de les Botxes,. Per a més informació i inscripcions: 972 15 12 95

FINS EL 16 DE GENER Exposició Empordoneses. Desper

tar els clàssics. 20 obres essencials i 100 anys de lectura pública.

FINS EL 14 DE DESEMBRE Exposició Guillem Viladot, polièdric, amb la col·laboració del Servei de Bi blioteques de la Diputació de Girona.

DIJOUS 1

A les 18.30 h. Club lectura amb Els

Jugadors de Whist, de Vicenç Pa gès. A càrrec de Sebastià Roig.

DIVENDRES 2

A les 16.00 h.Club de lectura fàcil amb El teu nom és Olga, de Josep Maria Espinàs; adaptació de Salva dor Comelles

A les 18.30 h. Presentació del llibre Segrest a Bellevue i altres intrigues del sergent Nofre McCow, de José Luis Bartolomé. Amb la participació de l’autor i de Cristina Vilà, periodista.

DISSABTE 3

A les 10.00 h. Club infantil de lec tura fàcil amb Hotel Winterhouse, de Ben Guterson.

A les 12.00 h. Presentació del llibre Llaços de poder, de David Frigola, a càrrec d’Albert Alemany.

DIVENDRES 9

A les 16.00 h. Club de lectura fàcil amb El teu nom és Olga, de Josep Maria Espinàs; adaptació de Salva dor Comelles.

DISSABTE 10

A les 10.00 h. Club de lectura in fantil amb Hotel Winterhouse, de Ben Guterson.

agenda alt empordà

cultura i esdeveniments

tot el que es mou a l’Empordà - Figueres

el Teatre amb Terra baixa d’Àngel Guimerà.

DIJOUS 15

A les 19.00 h. Lectura dramatit zada dels dietaris de la Biblioteca amb La Funcional Teatre. A l’Au ditori Caputxins, Centenari de la Biblioteca.

DIVENDRES 16

A les 17.00 h i a les 18.00 h. Contes per a nadons (- 3 anys). Nadal en clau de sol (si en fa)! Amb Musinfant. A les 19.15 h. Presentació del lli bre Doble vida, d’Àngels Bassas i Salvador Macip. A càrrec de Núria Esponellà.

DISSABTE 17

de l’autora. A les 18.30 h. Club de lectura ex perimental amb Distòcia, de Pilar Codony.

DILLUNS 19

A les 19.30 h. Presentació del llibre Fins i tot els renecs, de Jordi Mitjà.

DIMARTS 20

A les 18.00h. Club de lectura ju venil amb Àunia: l’anhel de llibertat d’una noia ibèrica, d’Ivan Vera. A les 19.00 h. Club de lectura de poesia amb Amors sense casa. Poesia LGBTQ catalana. Antologia a cura de Sebastià Portell. Cicle LGTBIQ+.

DIJOUS 22

A les 12.00 h. Visita comentada de fons documental de la Biblioteca: llibres impresos al segle xVIII, premsa antiga, llibres de bibliòfil i manuscrits d’escriptors. A càrrec de Nati Vilanova i Ester Arché.

DILLUNS 12

A les 18.30 h. Club de lectura narra tiva amb Joana, de Guillem Viladot. A les 20.00 h. Presentació de la

temporada de Figueres Cultura. Auditori Caputxins.

DIMARTS 13

A les 9.30 h. Formació TIC: Àlbum digital amb Google Fotos. A les 19.00 h. Club de lectura narrati va amb El Colibrí, de Sandro Veronesi.

DIMECRES 14

A les 19.00 h. Club de lectura Llegir

A les 9.30 h. Ruta literària Dies de frontera, de Vicenç Pagès. A càrrec de Josep M. Dacosta. Sortida amb auto car. Places limitades. Inscripció prèvia. A les 12.00 h. Hora del conte (+ 3 anys). Bon Nadal! Amb Clar Art Es pectacles.

DILLUNS 19

A les 16.30 h. Club de Lectura de novel.la amb Bocins de pell, d’Isabel Guzman. Tertúlia amb l’assistència

A les 16.00 h Il Trittico, òpera de Puccini. Liceu+ Live. Visionat en grup. Durada: 3 hores i 15 minuts.

DIMARTS 27

A les 19.00 h. Presentació del llibre El futur de la humanitat, d’Eudald Carbonell. Diàleg amb Pere Bosch.

DIMECRES 28

A les 19.00 h. Club de lectura Llegir el Teatre amb Zona inundable, de Marta Barceló.

Biblioteca Fages de Climent de Figueres

“Ens diferenciem per oferir un gran assortiment de productes a preus competitius”

Grup Vivaldi Rock i Clàssica és una empre sa amb botigues a Figueres i Girona. Són especialistes en la venda d’instruments musicals de tota mena i per a totes les edats a uns preus molt competitius. A Figueres la botiga va obrir les portes l’any 1988. Al llarg d’aquest temps ha aconseguit fidelit zar els seus clients, gràcies al bon tracte i l’atenció a càrrec de personal professional del sector musical. El servei és proper i de qualitat. Per a qualsevol dubte es pot visi tar la botiga del carrer Nou o consultar el web del Grup Vivaldi Rock i Clàssica www. grupvivaldi.com

En què s’ha especialitzat Grup Vivaldi a les seves botigues de Figueres i Girona i a quins públics s’adreça?

Som especialistes en la venda d’instru ments musicals i tots els seus accessoris de les millors marques del sector. També ofe rim una àmplia oferta en llibres i partitu res. L’establiment també posa a disposició del client un servei de reparació i manteni

Dolors Cle Vila, gerent del Grup Vivaldi

ment d’instruments de tota classe, ja siguin de vent, de corda, elèctrics o de percussió. Igualment tenim equips de so, d’il·luminació i diversos accessoris. A més, oferim el servei de transport i afinament de pianos, entre altres.

Quines marques podem trobar a les botigues i quins altres serveis ofereix?

Grup Vivaldi rock i clàssica són distribuïdors de les millors marques del sector. Les marques més destacades amb les quals comptem són: Yamaha, Roland, Fender, Alhambra, Ibanez, Pearl, entre altres referències.

Quan es va fundar l’empresa, perquè una empresa dedicada a la música, i de quina manera ha evolucionat?

Es va fundar l’any 1982 a Olot, ja que els seus propietaris eren músics profes sionals. Es va evolucionar obrint una botiga a Figueres el 1988 i més tard una a Girona. Fa 7 anys amb l’ampliació de Girona es va tancar l’antiga botiga d’Olot. Avui dia hi ha botigues de Grup Vivaldi a Figueres i Girona.

Quin considera que és el tret diferencial de Grup Vivaldi?

La professionalitat del personal de les botigues amb amplis coneixements del material que s’hi ofereix. També ens diferencia el gran assortiment de produc tes que es pot trobar a les botigues del Grup.

Com augura la temporada de Nadal, tenen alguna campanya especial per aquestes dates?

Esperem amb optimisme la campanya de Nadal i Reis d’enguany. No tenim cap campanya especial per aquestes dates, ja que durant tot l’any ja oferim els millors preus en els nostres productes.

“Programar gent jove ens està funcionant molt bé per això és una línia que volem mantenir”

Una cinquantena de propostes con formen l’oferta escènica a Figueres.

La programació cultural de tardor-hivern ha arrencat amb propostes que han desper tat l’interès del públic i continua fins al de sembre amb un ampli ventall de propostes, de qualitat i amb molta diversitat, en total una cinquantena. L’oferta escènica estarà repartida entre el Teatre Municipal el Jardí, la sala La Cate i l’Auditori Caputxins.

La temporada de teatre s’ha obert amb l’objectiu d’arribar a nous públics. Què ens presenta?

Hem inaugurat la temporada de teatre per ara amb una molt bona resposta de públic. En destaca el cicle de temàtica LGTBIQ+ amb tres espectacles que hem programat en el marc de la programació ‘Una tar dor de colors’ impulsada des de Figueres Cultura. El primer ha estat Transbord de l’escriptor mallorquí Sebastià Portell, una obra que té com a finalitat «la despato logització del fet trans, és a dir, eliminar qualsevol visió estigmatitzant i deixar de considerar malaltia la vivència de gènere». Estem contents en com va anar la funció perquè hi va assistir públic jove, cosa que ens va sorprendre gratament i a part vam tenir un col·loqui post funció molt inte ressant en el qual va intervenir des de gent gran fins a gent jove, com també una perso na del col·lectiu LGTBIQ+ i va ser una ex periència molt enriquidora. Les dues altres propostes emmarcades en aquesta progra mació ha estat L’oreneta, un text de Guillem Clua interpretat per Emma Vilarasau i Daf nis Balduz que parla de l’homofòbia, i Her mafrodites a cavall o la rebel·lió del desig (9 de desembre), sobre la intersexualitat. Amb aquesta ‘Tardor de colors’ volem donar vi sibilitat a les diferents realitats de gènere

cía Lorca guanyador del Premio Nacional de Teatro 2021; i de l’altra l’espectacle de dansa contemporània Sonoma de la pres tigiosa companyia La Veronal, que es va veure el 19 de novembre al Teatre Muni cipal el Jardí. Són dos espectacles que han obtingut un gran reconeixement per part de la crítica i que han estat ovacionats pel públic de tots els teatres per on han passat.

També remarquem Terra baixa del progra ma de TV3 El Llop, del qual es van vendre unes 650 entrades en menys de 48 hores, i en l’apartat musical ressalta el retorn de la Fundació Òpera a Catalunya, que aques ta temporada ha portat el Don Giovanni de W.A. Mozart amb el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Va llès; i el grup femení de flamenc Las Migas, nominades als Latin Grammy d’enguany, que van presentar el seu darrer disc Libres el passat 26 de novembre.

veure espectacles.

Treballeu també en aquesta temporada directament amb el públic més jove?

Estem començant a reactivar el vincle amb els joves, que sempre és el que costa més. Recentment, estem tornant a tenir contac te habitual amb el BTx escènic de l’institut Alexandre Deulofeu i la idea és fer-ho amb la resta d’alumnat dels diferents instituts de la ciutat. També volem arribar a la res ta de públic jove, però és una feina que implica temps i recursos, que és el més complicat. De cara a la temporada que ve, de gener a juny, hem intentat treballar per buscar propostes que tractin temàtiques que interessin més als joves i que, també, estiguin protagonitzades per joves. Aquest estiu els dimarts vam apostar per programar músics i grups joves empordanesos i ens va funcionar molt bé. En teatre, per exemple, aquest passat 23 d’octubre vam tenir la com panyia Epidèmia Teatre que està formada per intèrprets molt joves, i a més a la música hi havia l’empordanès Joel Riu, que és qui ha fet els arranjaments musicals de l’obra, Mis tela Candela Sarsuela. Programar gent jove i/o local ens està funcionant molt bé per això és una línia que volem mantenir.

que hi ha en la nostra societat, moltes de les quals, malauradament, són encara des conegudes o menyspreades per molta gent.

Quins espectacles són els més destacats?

A banda dels ja mencionats, altres propos tes que ens ha fet especial il·lusió haver programat aquesta temporada són, d’una banda, l’obra de teatre Una noche sin luna, escrita i interpretada per Juan Diego Bot to, un monòleg inspirat en el món de Gar

Pel que fa a la programació familiar hem recuperat un espectacle programat fa anys a Figueres, el Tripula de Farrés Brothers, i també programem una proposta per a la primera infància (de 0 a 3 anys) de la com panyia Engruna Teatre: Univers (11 de de sembre). La temporada passada vam pro gramar el primer espectacle per a la prime ra infància i ens va funcionar molt bé, per això en volem continuar programant, per què és una manera que els pares s’acostu min a portar des de ben petits els infants a

Continueu amb la mateixa política de preus? Sí, els espectacles de més gran format es tan a 18 o 15 euros i els de petit format a 12 euros. També hi ha i abonaments de 5 espectacles per 50 euros i els paquets excel·lents i estrella per 24 i 27 euros. A banda, oferim descomptes per menors de 30 anys, majors de 65 anys, grups, es coles de teatre, música i dansa de la ciu tat així com d’altres avantatges perquè el preu no sigui un obstacle pel públic.

Aina Baig: Directora dels mira’m.cat

equipaments escènics de Figueres “Una

FIgUereS

l’empordà a escena

DES-ASTRES

Grup Mifas. Centre de dia Pere Llonch Divendres, 2 de desembre, a les 19.00 h. Sala La Cate

Teatre · La vida és un joc. Un joc on cada persona juga la seva partida. Un joc on mol tes vegades no som conscients de la impor tància que té valorar tot allò que, en un mo ment donat i sense veure-ho a venir, podem arribar a perdre.

Aquest projecte artístic neix de la volun tat de persones amb discapacitat física del Centre de Dia Pere Llonch de Vilafant de desenvolupar el seu potencial per mitjà de la creació i realització d’un guió teatral. Una proposta que comunica a través dels dife rents llenguatges expressius del ser, amb la intenció d’apropar la nostra mirada a la di versitat.

Usuaris del Centre de dia Pere Llonch del Grup Mifas pugen a l’escenari per presentar una creació pròpia que ens apropa a la diver sitat.

Interpretació: Marina González, Marc Prat, Ricard Catalan, Sebastià Quintana, Jaime Jiménez, Oriol Leza, Macarena Moya i Sonia Hernández; Direcció: Sara Cufí, Oriol Leza i Ricard Catalan. Idioma: català i castellà.

SFERA DUO

Programació de Joventuts Musicals de Fi gueres

Divendres, 2 de desembre, a les 20.00 h. Auditori Caputxins

Música · La formació de violí i piano neix del desig de gaudir del fantàstic repertori cambrístic.

Una formació jove, flexible i oberta a tota mena de repertori que procura combinar un estil propi amb la frescor del panorama interpretatiu-musical actual, innovant i in vestigant en una recerca constant del so i l’estil.

Un viatge musical a través d’una formació clàssica en la història de la música: violí i piano.

Una proposta ben pensada i amb el glamur que caracteritza els dos intèrprets.

Interpretació: Paulina Dumanaite (piano) i Christian Torres (violí).

THIS IS NOT A MOVIE (FILMOXARXA)

Divendres, 2 de desembre, a les 20.00 h. La Cate Sala Toni Montal

Cinema · Durant més de quaranta anys, el periodista Robert Fisk ha informat sobre al guns dels conflictes mundials més violents i controvertits. El director Yung Chang cap tura Fisk en plena acció mentre travessa, amb els peus a terra i la llibreta de notes a la mà, territoris devastats per la guerra, des enterrant els fets i comunicant ràpidament els seus reportatges a una audiència de mi lions de persones.

Fitxa tècnica: Direcció: Yung Chang. Guió: Yung Chang, Nelofer Pazira. Repartiment: intervencions de Robert Fisk, Amira Hass, Nirmeen Hazineh, Sulieman Khatib, Antony Loewenstein. Producció: Canadà-Alemanya.

Any: 2019 Idioma original: anglès. Versió: VOSC Durada: 106’ Gènere: documental

TEATRE MUNICIPAL EL JARDÍ

LA CATE AUDITORI CAPUTXINS

l’empordà a escena

HANSEL I GRETEL (TITELLES)

Diumenge, 4 de desembre, a les 11.30 h. La Cate Sala d’espectacles

Titelles · Hansel i Gretel, fills d’un llenya taire molt pobre, es perden pel bosc i tro ben una fantàstica case-ta amb les parets de xocolata, les finestres de caramel i la teulada de merenga...

La història de Hansel i Gretel, o La caseta de xocolata, és un dels contes meravello sos de la tradició germànica que foren re collits pels germans Grimm, grans erudits i folkloristes alemanys del segle xIx.

Adaptació per a titelles del conegut conte popular, en una versió actualitzada i diver tida en què sempre es busca la complicitat i la participació del públic.

La tècnica emprada és la del titella de guant del tipus català.

L’espectacle és molt dinàmic, té un ric vo cabulari, una escenografia sorprenent amb molts canvis de decorat i una acurada po sada en escena.

Al fer l’adaptació titellaire d’aquest gran conte s’ha volgut donar més protagonisme a la figura femenina representada per la Gretel.

A PARTIR DELS 3 ANYS

HERMAFRODITES A CAVALL O LA REBEL·LIÓ DEL DESIG

Col·lectiu Que no salga de aquí Divendres, 9 de desembre, a les 20.00 h. Sala La Cate

Teatre · L’hermafrodita a cavall no és cap guerrera, és una amant. Una amant capaç de reclutar cossos fins ara impensables i, per tant, impossibles de desitjar. Una amant capaç de reclutar una horda d’anatomies in tersexe amb una missió: revolucionar la idea mateixa d’ordre social i transformar-lo.

Amb eines del teatre documental, l’autoficció i el freak show, Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig parla de la vivència de les intersexualitats en primera persona i propo sa la fundació d’un nou ordre allunyat dels esquemes rígidament duals que hem heretat.

Un espectacle en primera persona que ras treja, amb eines del teatre documental, l’autoficció i el freak show, l’evolució del mite de l’hermafrodita des de la llegenda arcaica fins a les persones que l’encarnen en l’actualitat.

Premi de Noves Tendències als Premis de la Crítica de Barcelona 2022.

UNIVERS Engruna Teatre

Diumenge, 11 de desembre a les 16.30 h, i a les 18.00 h. Una hora abans de la funció, activitats amb el Vestíbul dels Tits de l’Aula de Teatre de Figueres.

Familiars · Espectacle recomanat de 0 a 2 anys. Individus, objectes, que es desor denen, es mouen, es tornen a ordenar. Que troben l’equilibri i l’harmonia dins de la im mensitat. Que busquen com existir enmig del caos, en un lloc concret i un instant pre cís. Cada habitant d’aquest cosmos, cada so, cada moviment, està subjecte a una fràgil relació amb tota la resta.

Univers és un espai on conviure amb la nos tra vulnerabilitat i la capacitat d’adaptarnos a cada nova situació. Un lloc on explorar com la cosa més petita i aparentment insig nificant pot fer que tot canviï de la manera més inesperada. Una vivència única i irrepe tible que es construeix de nou cada vegada i esdevé un viatge evocador i immersiu. Una experiència sensorial per a la primera infància plena de poesia visual, música en directe i moviment.

Direcció: Mireia Fernàndez; Producció executiva: Engruna Teatre.

RECOMANAT

FIgUereS

programació

l’empordà a escena

JA US HE RECONEGUT

The Feliuettes / Programació de l’entitat La Cate

Diumenge, 11 de desembre a les 18.00 h. Sala La Cate

Música · The Feliuettes –Laia Alsina, Laura Pau i Maria Cirici– us proposen un recorre gut per les cançons més representatives de Núria Feliu en format de concert teatralit zat. Diferents situacions i personatges, molt d’humor i també moments per a homenatjar la figura de Feliu a través de les seves cone gudes cançons interpretades d’una manera diferent. Amb un arranjament a tres veus de Gerard Sesé.

Les cantactrius Maria Cirici, Laia Alsina Rie ra i Laura Pau, totes graduades a l’Institut del Teatre, van coincidir treballant al musi cal Nevares al Teatre Grec i des d’aleshores no s’han separat ni per anar al lavabo.

Interpretació: Maria Cirici, Laia Alsina, Laura Pau i Gerard Sesé; Dramatúrgia: The Feliuettes; Arranjaments musicals: Gerard Sesé amb textos de The Feliuettes i xavi Morató.

CAVALLERIA RUSTICANA & PAGLIACCI

Dijous, 15 de desembre, a les 19.15 h.

La Cate

Sala Toni Montal

Òpera · Descrites pel Salzburger Nachric ten com a “Òperes com el gran cinema romàn tic”, les dues òperes Cavalleria Rusticana i Pagliacci van batre rècords d’assistència en el Festival de Primavera de Salzburg. No és d’estranyar, perquè Jonas Kaufmann, que debutava en els papers de Tu-riddu i Canio, va estar “estel·lar” (Daily Telegraph) i va cantar “tots dos papers amb gran lirisme i italianità, amb suavitat i impecables aguts… pura delícia” (Kurier). Igual d’impressionants estan Thielemann –“el uber-conductor” (Te legraph)– i els de Dresden, que “es prenen el temps necessari per a retratar l’ànima de manera sensible i melodiosa, aconseguint un drama consumat just en el moment adequat. El que sentim des del fossat és sensacional en els seus matisos” (Kurier).

Els decorats són obra del director de cinema i òpera Philipp Stölzl, un director la fascinant visió del qual porta a aquestes populars òpe res a noves altures. Stölzl divideix l’escenari en diversos nivells, representant les escenes de multituds a baix i els sentiments privats a dalt –aquests últims, projectats amb primers plans cinematogràfics–, duplicant i triplicant l’acció.

CARLA: REFLECTION

Cicle 66 butaques / Programació de l’entitat La Cate Divendres, 16 de desembre, a les 21.00 h. La Cate - Sala Toni Montal

Música · CARLA és l’alter ego musical de Carla Serrat, originària de Vic. Des del seu debut discogràfic el 2015, Serrat dona ritme als batecs d’aquest projecte personal escrit amb majúscules que es mou entre els estils més moderns del pop i l’electrònica més suggeridora.

Emocionant, fràgil i alhora melancòlica i ballable, l’amalgama compositiva de CAR LA es nodreix d’una veu seductora, una presència captivadora, ressons corals mul tiplicats en loop, paisatges evocadors que emergeixen de teclats i sintetitzadors, i frenètics ritmes sintètics combinats amb altres d’analògics.

Les cançons de Reflection parlen de la ne cessitat d’introspecció, de connectar amb un mateix, de la solitud com a espai per a la reflexió. De la recerca del jo entre una marea de moments vitals confusos.

Interpretació: Carla Serrat.

TEATRE MUNICIPAL EL JARDÍ LA CATE AUDITORI CAPUTXINS l’empordà a escena

MICROACCIONS PER AMOR

Festival escènic de petit format Dissabte, 17 de desembre, des de les 17.00 h, fins a les 21.00 h.

A Diferents espais de la ciutat

Teatre · Representacions escèniques de petit format i curta durada amb passis si multanis a diferents espais singulars de la ciutat de Figueres.

Festival escènic de petit format. 4 obres - 4 espais.

UNA NIT PER AMOR AMB... OSCÁRBOLES

Cloenda Microaccions per amor Dissabte, 17 de desembre, a les 22.30 h. Sala La Cate

Música · Oscárboles és un artista únic. Prac tica la “tragicomedia líricocuentista”, és un can tador de contes i un narrador de cançons. Una mirada diferent i màgica plena d’intensitat i cançons que tenen vida pròpia i que acaben després de donar tombs i giravoltes. Humor, sexe, sàtira, crítica, fàstic i molt d’amor són els ingredients fantàstics de les cançons que roba de l’univers per podernos-les cantar i explicar. Deixa’t emportar i entra en aquest món esbojarrat i divertit, ple de fantasia, música i lletres vertiginoses. Gaudeix d’Oscárboles, un personatge caòtic i tendre a la vegada.

LA LLUM DEL FANALET (ELS MEUS PRIMERS CONTES)

Diumenge, 18 de desembre, a les 11.30 h. La Cate Sala Toni Montal

Teatre familiar · La Lola arriba a casa de la Tina per ajudar-la a decorar la seva ha bitació. Faran el pessebre, l’arbre de Nadal, donaran menjar al tió, faran la carta als reis d’Orient i recitaran el poema de Nadal.

Des del balcó observen que tota la Plaça Major està molt ben engalanada i plena de bombetes de llums i colors.

PER A NENS I NENES MENORS DE 4 ANYS.

“Si el Casino torna a casa, és absolutament capaç de reactivar el centre de la ciutat i Figueres ho necessita”

La figuerenca Violeta Llueca (Barcelona, 1975) és, des de fa uns mesos, la presidenta del Casino Menestral Figuerenc. Prové d’una família d’artistes i sempre ha estat vinculada a l’associacionisme cultural. Acupuntora i psicoterapeuta, Compagina la seva feina en l’àmbit sanitari amb l’activitat artística. Explica que l’actual junta assoleix amb entusiasme el repte de retornar a la seva seu, que va tancar les portes el 2004 i parla d’alguns dels seus projectes més personals vinculats al Casino Menestral.

El Casino Menestral s’ha mantingut actiu, malgrat fer anys que va haver d’abandonar la seva seu, al seu espai provisional. Qui nes activitats teniu pensades de cara al mes de desembre? En efecte, sigui on sigui, el Casino és una fàbrica de cultura que no s’atura. El mes de desembre tenim programades ja un plegat d’activitats, i les que aniran sortint! Per citar-te alguns exemples: les conferències d’Atenea sobre l’obra de xavier Pla, El soldat de Baltimore, i la conduïda per Joan Vallès sobre literatura i natura en les obres de Maria àngels i Montserrat Vayreda; el concert dels 30 anys de la nostra Orquestra; el Mercat del col·leccionisme; la Fira del Clic de Playmòbil, enguany amb una espectacular posada en escena; el Concert de Nadal que fem el dia 22 al teatre Jardí; el concert del Combo Casino del dia de St. Esteve; i un xic més enllà del calendari: l’entrega de les cartes al patge reial o l’entrega de joguines del dia després de Reis, amb la increïble actuació del pa llasso Karlus, amb el seu espectacle Toilet, que va ser premiat al Festival Còmic de la nostra vila i que estem segurs que encantarà tant a pares com a nens.

Vostè és des de fa pocs mesos la presidenta del Casino Menes tral, com és la junta amb què treballa i què la porta a assumir aquest càrrec?

Aquesta Junta ve forta amb la convicció que aconseguirem tras lladar el Casino d’una vegada per totes a la seva seu. Són persones entusiastes i amb ganes d’aportar la seva energia i el seu temps en totes les propostes; creadors i amants de la cultura i sobretot de la ciutat de Figueres. Personalment, he volgut posar al servei de la casa la meva capacitat de lideratge i gestió de recursos materials i humans, tant com per conduir aquesta grandiosa nau, com per a

articular aquest trasllat tan desitjat; es tracta d’un repte personal. La Junta som coneixedora que si el Casino torna a casa, és absolu tament capaç de reactivar i acolorir de nou el centre de la ciutat. Figueres ho necessita!

Pel que fa a les obres, aturades des de fa ja molt de temps, com creu que evolucionaran. Acabar-les és el gran repte, quins altres objectius s’ha marcat?

Per a mi no és tant un acte de fe sinó un treball de fons aconseguir que es reactivin les obres del Casino. Estem seguint els passos adi ents perquè aquest somni es faci realitat: refent els pressupostos i estudiant a fons les fórmules administratives, comptables i polí tiques que puguin fer viable el nostre retorn. Sí és veritat que es tracta d’una empresa hercúlia; ja que s’han de fer alinear una sèrie

Violeta Llueca, presidenta del Casino Menestral Figuerenc

“A Figueres li aniria de perles comptar amb una infraestructura educativa de les proporcions del Casino Menestral”

Violeta Llueca

de planetes pesats; i l’administració és cada vegada més exigent i feixuga en l’aplicació de les normatives; però lluny de fer-nos enrere, aquestes vicissi tuds encara ens fan venir més ganes d’envestir l’èxit. Sabem que pas a pas ho aconseguirem.

Des del Casino es vol reobrir el bar que està en traspàs i revitalitzar l’edifi ci, com augura el seu futur?

Tenim bones notícies: El bar del Casino ja no està en traspàs i ben aviat re obrirà les portes. Ho estem esperant amb candeletes! L’edifici com sabeu ja està en actiu, desenvolupant diverses activitats tant nostres com muni cipals, però el funcionament del bar és una peça indispensable en aquesta simfonia. Aviat la cantonada del carrer Peralada tornarà a ser un riu de per sones i actuacions que omplirà de caliu el centre de la nostra ciutat. No se m’acut un futur millor.

Creu que el Casino Menestral podria ser la seu de futurs estudis univer sitaris, considera que seria un espai idoni per acollir un grau en arts o en qualsevol altra disciplina artística?

Si més no això que dius és una de les meves ambicions personals. A Figueres li aniria de perles comptar amb una infraestructura educativa d’aquestes pro porcions. I és que aquest és veritablement un projecte de ciutat. M’entristeix que una ciutat amb el potencial cultural i històric que tenim vengui només “ciutat Dalí” de portes enfora; és com fer servir una màquina de viatjar en el temps per pelar pipes. Figueres necessita un projecte potent perquè és una ciutat potent; i pensem que el Casino podria ser molt bé el seu testaferro. Tenim una colla d’idees al respecte.

Façana Casino Menestral

roSeS programació

l’empordà a escena DESEMBRE 22

LA TEVA FELICITAT ESTÀ EN TU

A càrrec de Raquel Salamanca

Els dimarts 29 de novembre al dimarts 13 de desembre, a les 20.00 h Ca l’Anita

Tallers · Una invitació a l’autoindagació per a explorar el nostre món intern. Ens aproparem conscientment a observar els pensaments, identificar les creences, inda gar en els conflictes emocionals i deixarlos anar, deslligar-nos de la nostra història mental per a sortir del patiment. A viure des de la responsabilitat interna i relacio nar-nos amb els altres des del present.

Preu del taller: 25 € socis llunàtics. 40 € no socis.

Ho organitza: Associació Cultural Llunàtics

CICATRICES DEL ALMA

D’Emma Alcalà

Del divendres 25 d’octubre al diumenge 22 de gener Ca l’Anita

Exposició · El dolor psicològic de les víc times de la violència de gènere és el fil con ductor de l’exposició.

Cada obra projecta una manera de veure el dolor interior i treure’l a l’exterior, posant el focus en aquesta cicatriu que estava amaga da i mostrant emocions silenciades.

De dilluns a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 17 a 19.30 h.

XERRADA: SANT ESTEVE DE BANYO LES, LA RECERCA ARQUEOLÒGICA AL SERVEI DEL CONEIXEMENT D’UN GRAN MONESTIR

VI Cicle de xerrades d’arqueologia de la càtedra UdG

Dijous, 1 de desembre, a les 19,00 h Ca l’Anita

Conferències · A càrrec d’Almudena García Ordóñez (In Situ, scp).

El monestir benedictí de Sant Esteve de Ban yoles és un dels cenobis més antics de Cata lunya, a redós del qual es va desenvolupar una població que encara perdura.

Les intervencions arqueològiques realit zades a partir de la segona meitat del segle xx i les darreres, realitzades durant els anys 2010 i 2016, van contribuir a ampliar el co neixement sobre l’evolució arquitectònica d’un dels monestirs més importants de Cata lunya en l’època medieval i moderna (Imatge, Almudena Garcia).

Entrada: lliure.

Edat: Tots els públics. Ho organitza: Càtedra d’arqueologia de la Udg i Ajuntament de Roses.

TEATRE MUNICIPAL DE ROSES CA L’ANITA LA CIUTADELLA

l’empordà a escena

TEATRE: M’HAURÍEU DE PAGAR

Tres monòlegs sobre la soledat Dissabte, 3 de desembre. A les 20.15 h Teatre Municipal

Teatre · Espectacle guanyador de 3 Pre mis de la crítica a: millor text, petit format i actriu (àurea Márquez).

Ella és guia d’art. Davant d’un grup de visita a un museu, li començaran a brollar parau les. I tindrà una revelació. Ell és un jove que s’ofereix per satisfer fan tasies i que ens voldrà parlar de la seva vida perquè el coneguem millor. I tindrà una re velació.

El fill és un músic que ens ha reunit perquè, tot i les seves condicions mèdiques, ens vol tocar una peça al piano. I és que ha tingut una revelació.

Autoria i direcció: Jordi Prat i Coll. Intèrprets: àurea Márquez, Albert Pérez, Francesc Cuéllar/Carles Roig. Espai escènic i vestuari: Atrium Produc cions.

Il·luminació: Mattia Russo. Fotografia: Noelia Sardà.

Entrada: 15 €. Durada: 90 minuts.

TEATRE INFANTIL D’OPTIMIST: UNA DENT SOTA EL COIXÍ

A càrrec de la cia. PocaCosa Teatre Diumenge, 4 de desembre, a les 12.00 h Teatre Municipal

Teatre · La Lluïsa és la responsable del magatzem de joguines del Ratolí Martí, el Ratoncito Pérez, la Fada de les Dents i els Angelets.

Quan un d’aquests personatges recull una dent de sota el coixí d’un nen o una nena, li porta a la Lluïsa, que és l’encarregada de triar el regal ideal per a aquell nen o nena. La Lluïsa examina amb detall la dent i a tra vés de la forma (si està molt gastada o no, el color, etc.) pot saber com és aquell infant, i per tant pot saber quin regal el farà feliç.

Text: Cristina Clemente. Direcció: Arnau Nadal. Repartiment: Meritxell Yanes, Elena Marti nell.

Coreografies i moviment: Roberto G. Alon so.

Música i espai sonor: Faló Garcia. Entrada: 5 €. Durada: 60 minuts.

ELS PASTORETS

A càrrec del Grup de Teatre de Roses Dissabte, 17, diumenge 18 i dilluns 26 de desembre a les 18.30 h Teatre Municipal

Teatre · Un dels espectacles tradicionals de les festes de Nadal a Catalunya és la repre sentació dels Pastorets, en qualsevol de les versions dels diferents autors.

L’any 1981 el Grup de Teatre de Roses va recuperar aquesta tradició posant en esce na una versió dels anomenats i centenaris Pastorets d’Olot.

Més de cent actors i actrius a dalt de l’escenari, acompanyats de música en direc te, faran passar una bona estona a petits i grans.

Ho organitza: Grup de Teatre de Roses. Hi col·labora: Ajuntament de Roses. Entrada: 10 € / Menors de 12 anys: 5 €. Durada: 90 minuts.

llanÇà programació

l’empordà a escena DESEMBRE

PROJECCIÓ DE LA PEL·LÍCULA

CAPITÁN ABU RAED D’AMIN MATALQA

Dijous, 1 desembre, a les 18.00h. Sala d’actes de la Casa de Cultura

Cinefòrum · Abu Raed és un membre soli tari de l’equip de neteja de l’aeroport inter nacional d’Amman. Sempre ha volgut viatjar pel món, però en no poder fer realitat el seu somni, ho viu a través de llibres i de xerra des breus amb algun viatger. Un dia troba una gorra de capità en una paperera i un noi del barri el veu amb la gorra posada, camí de casa. L’endemà, un grup de nens l’esperen davant de la porta, convençuts que és pilot. Neix una amistat entre l’home i els nens. Fe liç de tenir companyia, fa viatjar els nens pel món mitjançant històries inventades.

EL PRIMER NADAL DELS PASTORS

Dimecres 14 i dijous 15 desembre, a les 20.00 h.

Sala d’actes de la Casa de Cultura

Teatre · Les divertides aventures d’un po ble de pastors de les muntanyes que volen anar fins a Betlem a adorar el Messies aca bat de néixer en un portal. Però no saben que Llucifer i totes les fúries de l’infern els en faran de tots colors per impedir-ho. És l’eterna lluita entre el bé i el mal. Els àngels, els dimonis i els pastors en plena batussa dalt de l’escenàri. Preu entrada: 5 €. *Venda d’entrades el mateix dia a la Casa de Cultura. Organitza: INS Llançà.

A càrrec dels alumnes de 1r ESO del INS Llançà.

PROJECCIÓ DE LA PEL·LÍCULA

LA LA LAND DE DAMIEN CHAZELLE

Dimecres, 21 desembre, a les 18.00 h. Sala d’actes de la Casa de Cultura

Cinefòrum · Una jove aspirant a actriu que treballa com a cambrera mentre va a càstings, i un pianista de jazz que es guan ya la vida tocant en miserables tuguris, s’enamoren, però la seva gran ambició per arribar al cim de les seves carreres artísti ques amenaça de separar-los. Activitat gratuïta

L’activitat nadalenca torna a Llançà amb una gran diversitat de propostes

L’encesa de llums, el mercat de Nadal i l’arribada del Tió Gegant a la Casa de Cultura marquen l’inici de les festes.

L’Ajuntament de Llançà juntament amb el teixit associatiu local organitzen el mes de desembre un conjunt de propostes lúdiques, culturals i festives per poder celebrar les festes nadalenques. “Les activitats nadalenques tornaran a Llançà, amb diversitat de pro postes amb l’objectiu d’omplir els carrers del poble de màgia, i els eixos comercials per fomentar-hi l’activitat del comerç de proximi tat” explica Elsa Rodríguez, regidora de joventut, família i dona.

El tret de sortida serà el 2 de desembre amb l’acte tradicional de l’encesa de llums i del pessebre de Llançà, a les sis de la tarda. Serà el mateix dia quan el Tió Gegant arribarà a la Casa de Cultura de Llançà: tots els nens i nenes que vulguin, podran visitar-lo i donar-li menjar fins al dia 24 de desembre. També el dia 2 s’obrirà la tercera edició del Mercat de Nadal a partir de les 16.20 hores. S’hi podrà trobar joguines, llibres infantils, decoració de Nadal i s’hi faran ta llers de manualitats. El 2 i el 4 el mercat es farà a la Plaça Major

i després, del 8 a l’11 de desembre, n’hi haurà un de diferent a la residència Can Marly, amb animació infantil i tallers de diferents temàtiques, per a la mainada.

El diumenge 4 de desembre, seguint la tradició popular, Llançà de

dicarà una tarda als petits i grans per anar als boscos a buscar els ti ons que esperen trobar una família que els vulgui convidar a passar Nadal a casa seva. Tots els infants que s’hagin inscrit a l’activitat, hauran d’estar a les 15.30 h al punt de trobada, a la Plaça Major. El 24 de desembre hi haurà l’activitat de “Fer cagar el Tió”, a la Plaça Major de Llançà a partir de les 16.00 h per a tota la mainada.

Les activitats proposades pel mes de desembre, establertes en el marc de Nadal, estan pensades per gaudir-les en família. “Totes i

“L’objectiu primordial no és altre de poder gaudir amb la màxima il·lusió d’un Nadal amb certa normalitat”

Elsa

Can Marly - Llançà

cadascuna d’elles tenen com a finalitat atraure a la gent. És molt important i no ens podem descuidar de la gent de Llançà, ja que és qui hi viu tot l’any. L’objectiu primordial no és altre de poder gaudir amb la màxima il·lusió d’un Nadal amb certa normalitat perquè fa uns anys que estem amb restriccions a causa de la pandèmia” assenyala la regidora.

Dins la programacióens trobem amb propostes tan tradicionals com la xxx Mostra de Pessebres de Llançà que es pot visitar del 7 de desembre al 8 de gener de 2023 a l’església de Sant Vicenç i a la Capella del Port, en diferents horaris, sota l’organització dels Amics de la Parròquia de Llançà. Un altre dels clàssics que torna al municipi són les quines, que es faran diversos dies. També s’inclouen els habituals concerts de Nadal, el taller de fanalets o la Missa del Gall i cantada de Nadales la nit del 24, a càrrec de La Coral Palan driu de Llançà. L’oferta per als més petits s’allarga fins a finals d’any. El 27 comença l’activitat del parc infantil, al pavelló, fins al dia 30 de desembre. S’hi podrà accedir pagant el preu de 3 euros l’entrada i amb un abonament pels quatre dies de 10 euros.

Finalment, per acabar l’any, el 31 de desembre, hi haurà festa de Cap d’Any al pavelló municipal, amb la Lia Jensen a partir de les 00.00 h amb la partici pació dels membres de l’Associació Teatre Lliure Tramuntana, els quals seran els encarregats de gestionar la barra del bar d’enguany de la festa.

PREVISIONS COMERCIALS

QUINA PREVISIÓ FA DE LES VENDES PER AQUESTES FESTES DE NADAL A LLANÇÀ

Núria Escarpanter Alcaldessa de Llançà

A nivell comercial, la temporada que ve es presenta positivament tant per les campanyes que ens han vingut i ens venen ara, com la del Black Friday i la de Nadal. Des de promoció econòmica estem ti rant endavant iniciatives com ara la del concurs d’aparadors que fa que les botigues estiguin més engalanades i intentarem ajudar en tot el possible pel que fa a l’enllumenat nadalenc, perquè la campanya del comerç sigui posi tiva. També considero que serà una campanya segurament més difícil que les anteriors, perquè tot i haver una voluntat de gas tar un xic més en aquesta època de l’any, amb aquesta pluja de preus i la postpandèmia, el poder adquisitiu en moltes famílies o bé és nul o més baix, així que tinc re ticències al pensar que serà una campanya excel·lent. Els mesos de gener i febrer tornen a ser complicats a nivell comercial per les despeses del Nadal.

Després d’anys de pandèmia, crec que pel comerç en general, la campanya de Nadal serà bona. La gent té ganes de sortir, passejar i tots tenim la necessitat d’oferir alguns regals. Concretament, el món de l’art sempre és diferent i imprevisible.

Les galeries d’art i els artistes en general, esperem la campanya amb il·lusió i esperança en ven dre més de cara a les festes, però això depèn si la galeria o l’estudi es troba en un lloc amb afluència de públic, si està ubicada en un poble o en una ciutat i com més varietat de formats ofereixi al cli ent, més possibilitats hi haurà de vendre.

A Llançà en general i a la meva galeria en concret, esperem una temporada normal amb activitat per Nadal. A més per Cap d’Any ens venen a passar les festes, francesos, belgues i alguns pro pietaris catalans, tots de segona residència.

Sònia Brugué Finques AM Castellar

Ara mateix es fa difícil valorar si la campanya de Nadal d’enguany serà bona o no.

A Llançà depenem molt de la segona residència perquè pu gui ser més o menys produc tiva. Estic segura que el sec tor de la restauració i el petit comerç en general tindrà més feina que en altres èpoques de l’any, començant pels habitants del poble que consumim més i també per l’estada de les per sones que tenen segona resi dència aquí.

Des de l’Associació de Comerci ants del municipi es fan cosetes per incentivar el consum al petit comerç i des de l’Ajuntament es promouen activitats per aquests dies... Si és suficient amb aques tes iniciatives? No ho sé. Des del meu sector, la immobiliària, normalment Nadal és més aviat temps de poca activitat.

Roser Sucarrat Botiga Aiguamarina

La campanya de Nadal anirà bé, hem de ser positius.

Els establiments que estem aquí a la costa, ja estem veient que els francesos estan comprant els regals de Nadal. A la nostra bo tiga tenim un públic fidel de per sones que tenen aquí a Llançà la seva segona residència i després també ve molt de turista del sud de França que troben aquí els productes més econòmics i coses diferents de les d’allà. La gent de Figueres i de Barcelona, que venen els caps de setmana, també venen a comprar a la bo tiga.

Durant tot l’any obrim dissab tes i diumenge al matí, cada dia excepte dilluns, així que els festius de Nadal també esta rem oberts.Ara per les festes nadalenques des de l’Associació de Comerciants fem un mercat de Nadal, una iniciativa que im pulsem entre tots del 8 a l’11 de desembre.

Carles Bros Galerista

“Viurem un Nadal amb molta il·lusió i gaudirem d’activitats per a tots els gustos i per a totes les edats”

La campanya d’activitats de Nadal a Figue res combina la voluntat d’oferir propostes molt diverses i la voluntat d’apropar-les a molts públics i sensibilitats diferents. En guany es mantenen activitats ja consolida des com el Mercat de Nadal on enguany i com a novetat hi haurà cada dia un espec tacle de llum, el mapping i el campament reial. La regidora Ester Marcos anuncia que hi haurà sorpreses perquè tots els fi guerencs i figuerenques visquin aquesta època de l’any amb la màxima il·lusió.

Com viurem els figuerencs i figuerenques el Nadal d’aquest any?

Aquest any els figuerencs i les figueren ques viurem el Nadal amb molta il·lusió i moltes ganes, sense restriccions ni control d’aforaments. Gaudirem d’activitats per a tots els gustos i per a totes les edats que començaran amb l’encesa de llums. Tin drem un mercat de Nadal, cagatió, map ping, activitats als barris, cavalcada de Reis... i moltes sorpreses més.

Quines són les principals novetats?, o bé se segueix la línia de l’any passat? Una de les novetats principals és que cada dia, a les 18.30 h, al mercat de Nadal de la

Rambla, hi haurà un espectacle de llum. El mercat nadalenc d’enguany té lloc del 25 de novembre fins al 24 de desembre a la Rambla, amb paradetes de productes tí pics nadalencs.

Les llums també s’amplien aquest any? Aquest any, per sostenibilitat, reduïm l’ho rari d’obertura de llums de Nadal. De di

lluns a dijous, serà de les 5 de la tarda fins a les 10 de la nit i de divendres a diumenge, de les 5 fins a les 12 de la nit. Les llums de Nadal seran com les de l’any passat, però aquest any, totes les llums dalinianes seran de baix consum. L’any passat ja vam instal lar llums de Nadal a diferents barris de la ciutat perquè el Nadal arribés a tot arreu i no només al centre: Marca de l’Ham, Po

blenou, Eixample, carrers Caamaño, Monturiol i Pujada del Cas tell.

Quines altres activitats principals hi trobarem?

Consolidem activitats d’altres anys que es van iniciar amb la pandèmia com el mapping els dies 8, 9 i 10 de desembre a la Plaça Josep Pla, i el campament reial. Tenim el mercat de Nadal, el caga tió el dia 24, l’home dels nassos, el concurs de fanalets, el campament reial, la cavalcada de Reis, en Fumera... També hi ha activitats a diferents barris de la ciutat, amb el títol Nadal als barris.

Com serà la cavalcada d’enguany?

Pel que fa a la cavalcada, una de les principals novetats és el campament reial que se situarà a la plaça de Sant Pere els dies previs a la cavalcada. I la cavalcada serà una cavalcada sense restriccions, com és habitualment, prepandèmica

Quin missatge doneu aquest any als figuerencs i figuerenques?

Voldria convidar als figuerencs i figuerenques que gaudeixin de la ciutat durant aquesta època de Nadal i que participin en les activitats que hi haurà. Els animo a comprar al comerç de pro ximitat que trobem a casa nostra i que vivim la ciutat, que està més bonica que mai.

FREDERIC CARBÓ, president de l’Associació Comerç Figueres

“Continuarem repetint les experiències que han fet fer de Figueres una ciutat més viva i dinàmica”

L’empresari de la restauració Frederic Carbó lidera un equip amb molta força que s’ha marcat com a objectiu rellançar Figueres des prés de la pandèmia. Una de les iniciatives ha estat organitzar un seguit d’experiències per fer de Figueres una ciutat més viva. Amb vista el 2023 un dels objectius és sumar esforços amb l’Ajuntament per fer un pessebre vivent per Nadal al centre de la ciutat, “que seria com un temps de Flors a Girona”.

Quines activitats prepara l’associació de comerciants per aquest Nadal? Estàvem preparant un pessebre vivent, però al final no el podem fer tampoc aquest any perquè ens han faltat els figurants. Necessità vem 200 persones i no les hem trobat. El que sí que farem és acom panyar l’Ajuntament en l’activitat del mercat de Nadal.

Com es preveu la campanya?

Serà el millor Nadal dels últims tres o quatre anys, serà una temporada bona, pel temps que ens està fent i perquè després de la pandèmia la gent té ganes de sortir al carrer i passejar. A les botigues se’ls ajuntarà la tem porada de Nadal amb la de rebaixes i amb una mica de fred la gent com prarà molt perquè fins ara no està comprant res d’hivern. El públic fran cès ha estat molt present a la ciutat aquest mes de novembre, sobretot la quinzena que era festa a França. I pel pont de la puríssima i l’últim cap de setmana de l’any, esperem que vinguin molts de francesos.

Quin balanç fa de com ha anat l’any?

Nosaltres hem tingut la sort de tenir una gran junta, molt dinàmi ca i amb moltes ganes d’empènyer que la gent surti al carrer, fa una bona feina. El comerciant està content perquè estem en xifres del 2019, hem passat ja la pandèmia i ens queda rematar-ho amb un bon Nadal. Esperem que l’any que ve encara sigui una mica millor que el 2019. Totes les activitats que hem fet han estat pensades perquè la gent gaudeixi de la ciutat, hem de ser més exigents amb el consistori perquè totes aquestes iniciatives valen diners i nosaltres disposem de molt pocs recursos. Nosaltres representem a una sèrie de socis de la ciutat i tenim una subvenció molt mínima de l’Ajuntament de Figue res. El més important d’una activitat és fer la primera edició perquè estableixes un precedent, un calendari i entres dins l’Ajuntament a escala pressupostària. Evidentment, si una activitat la gestiones bé és un èxit i esperem l’any que ve poder fer la segona edició de manera que ja consolidarem l’experiència. Treballem per la ciutat i represen tem la ciutat. Ara mateix arribem als 300 socis, la quota no arriba a 30 euros i tenim socis de tot arreu fins i tot que no són comerços.

Us proposeu fer activitats fora del centre?

Seria un projecte bo. Per l’any que ve s’està mirant si podem fer algu na activitat en l’àmbit esportiu i concentrar-la al centre i els voltants. Pensem en una activitat de cap de setmana per intentar aglutinar tots els esports que genera la ciutat, que Figueres vegi la gran quantitat de centres esportius que té i perquè tothom ho vegi s’ha de fer al centre.

Quins objectius us marqueu pel 2023?

Fer el pessebre vivent al desembre de l’any que ve. Seria com un Temps de flors a Girona perquè tots aquells locals que estan tancats, tots aquells baixos d’edificis que són emblemàtics de la ciutat aco llirien diferents escenes i cada any podríem fer accions als edificis. És el que volem aconseguir a Figueres amb el pessebre, però neces sitem comptar amb un bon pressupost per oferir un premi a tota la gent que hi participi.

Els figurants han d’estar presents 4 o 5 dies de figurants i hem de compensar aquestes hores que dedicarien. Tant de bo a la tercera sigui la bona perquè fa dos anys que fracassem. Un altre propòsit per l’any que ve és repetir totes les experiències que han fet fer de Figueres una ciutat més viva. Volem que tots els ens públics de la ciutat l’any que ve mirin de sumar esforços, tant pel que fa a polítics com a activitat social.

Figueres no es pot permetre tenir discussions de ciutat, hem d’aju dar Figueres entre tots, que tothom que vulgui representar la ciutat agafi alguna voluntat d’ajudar i oblidar els partidismes i interessos egoistes.

Frederic Carbó

De pintures clàssiques a les 7 boles de Drac

Vine i demana el teu desig a Swatch Figueres

La botiga Swatch-Swarovski, situada en ple centre de Figueres, al carrer Girona, ofereix un gran ventall d’articles per trobar el regal perfecte (una cosa tan important de cara a Nadal). La pro pietària de la botiga, Mònica Casellas, preveu que la col·lecció de Bola de Drac de Swatch, en col·laboració amb “Toei Animation”, en homenatge a la mítica sèrie, tingui molt èxit en aquestes festes “Perquè són rellotges molt buscats per tots els seus seguidors”.

També podem trobar a la botiga la col·lecció dedicada a l’Snoopy, que “Ja gairebé s’adreça a un públic col·leccionista”, o els que han fet amb la col·laboració del Centre Pompidou, reconvertint ma gistralment pintures de Frida Kahlo, Amadeo Modigliani, Robert Delaunay, Vassily Kandinsky y Piet Mondrian (amb el de la Frida al capdavant de les vendes). Una manera divertida i elegant de lluir un bocinet d’art al canell. Per descomptat, tots ells submer gibles i amb tres anys de garantia internacional.

No ens oblidem de Swarovski, gran marca austríaca que escala posicions amb una nova col·lecció que llueix com mai. Casellas destaca: “Les peces estan molt i molt treballades, i estan agra dant molt”. També es poden trobar bolígrafs, rellotges, i figures de vidre (entre les que no pot faltar l’estrella del 2023 que ja es peren molts col·leccionistes). Recordar també que tots els arti cles compten amb dos anys de garantia internacional (tres, en el cas dels rellotges).

A banda d’aquestes dues marques, el negoci s’ha anat ampliant amb els anys, incorporant les firmes Oliver Weber (també austrí aca, i que treballa amb vidre Swarovski) i Les Georgettes (bijute ria de plata rodiada amb bandes de color reversibles i intercanvi ables). També disposa d’una gamma de rellotges més econòmica per ajustar-se a tots els pressupostos. Igualment explica que els rellotges infantils, aquest Nadal es po dran personalitzar amb el nom del nen o nena brodat (amb un marge d’un parell de dies).

La Mònica, que es va posar al capdavant d’aquest negoci en un dels punts més estratègics de la ciutat a nivell comercial ara farà nou anys, acull amb molta il·lusió i esperança la campanya de Na dal, “Confiant que salvi un any que no ha acabat de funcionar a causa de la crisi”.

El producte per a dona és el més ampli i variat a l’establiment pel que fa a la bijuteria, però pel que fa als rellotges, n’hi ha per ho mes i nens (aquests últims, rentables a la rentadora). I, per des comptat, i com no podia ser d’una altra manera, des de la seva botiga garanteix un tracte proper, fidel, i sobretot sincer.

“El producte per a dona és el més ampli i variat a l’establiment pel que fa a la biju teria, però pel que fa als rellotges, n’hi ha per homes i nens (aquests últims, renta bles a la rentadora”

Mònica Casellas

DIGITAL FIX, UN EXEMPLE DE L’EMPRENEDORIA FIGUERENCA

Digital Fix és una empresa que ofereix tota classe de serveis informàtics i suport tècnic. Formada per dos joves de 23 i 25 anys, en Rubèn i en Rachid, aposten per un servei de confiança, un tracte proper i la seguretat de deixar en bones mans, tots aquells aparells que cada cop són més presents i necessaris a la vida de les persones.

Des del primer dia, a Digital Fix han lluitat per garantir la qualitat i professionalitat en tot allò que fan. Gràcies a això aquí estan, tres anys i una pandèmia després, presenten el seu negoci, que amb molt d’orgull poden dir que des de l’inici i avui en dia, continua creixent, millorant i el més important de tot, aportant solucions i consells als seus clients.

Digital Fix compta amb un servei complet. Assessorament de la mà d’experts infor màtics, reparació de tota mena d’aparells electrònics, venda de productes de telefo nia, ordinadors, impressores, accessoris i d’altres, sempre buscant la millor qualitat a preus competitius, creació i instal·lació de sistemes electrònics i programari tant a particulars com a petites i grans empreses i un servei de suport tècnic a domicili.

També volen afegir, que tot això en part, ha sigut possible gràcies a la gent que els ha fet

“Digital Fix compta amb un servei complet. Assessorament de la mà d’experts informàtics, reparació de tota mena d’aparells electrònics, venda de productes de telefonia, or dinadors, impressores, accessoris i d’altres, sempre buscant la millor qualitat a preus competitius”

costat i sobretot a l’antic gestor d’Informà tica Figueres, que els va brindar l’oportuni tat de poder conservar i gestionar aquesta empresa d’informàtica que porta oberta des de 1985.

Si busquen solucions, l’esperem a Digital Fix, al carrer Sant Llàtzer número, 53. Tam bé pot trobar-los a l’Instagram, @digital fix_emporda i al telèfon mòbil 655 248 914.

Rubén Romera i Rachid Bouchikh

“L’Escala és un poble privilegiat amb la sort, és gairebé una tradició passar per la loteria i comprar un dècim”

manera que la província de Girona i l’Empor dà també en té: Llançà, Roses, Figueres tam bé han estat poblacions afortunades”.

Ara per Nadal és quan més frenètic es tre balla: “tots els dies són forts, especialment el dilluns que és quan tothom ve a contro lar els premis de tota la setmana, hem de preparar sortejos, i enviaments que fem a tot Espanya, animen a la gent que visiti la nostra vila i per què no?, potser i només potser la sort els acompanya aquest any!”.

L’administració l’Anxova Milionària de l’Es cala s’ha convertit en un referent a la pro víncia, “Ens considerem una loteria de pro ximitat, tot i vendre en línia, perquè fa molts anys que repartim loteria a tota la província. L’Escala és un poble privilegiat amb molts aspectes: cultura, gastronomia, platges, turisme i també sort, és gairebé una tradi ció passar per la nostra vila... i perquè no?, comprar un dècim a l’Anxova” remarca Fèlix Pons, responsable de L’Anxova Milionària.

da de molts jocs diferents, els jocs en línia i una clientela d’una certa edat, això com binat amb el fet que els joves prefereixen altres alternatives fa que sigui un negoci amb un futur poc incert. Hi ha la tradició de venir cada setmana a buscar el dècim o fer la Primitiva o l’Euromillones, però costa mantenir aquesta rutina actualment”.

Tot i això, “L’Escala té màgia, hem repartit premis tant a la nostra loteria, com l’altre punt de SELAE (Sociedad Estatal Loterías y Apuestas del Estado) de la vila, el poble ha

Ara és un moment complicat per les loteri es, “És quan més administracions es venen, moltes ja no funcionen com abans, l’entra

donat premis de la 6/49, de L’ONCE... som un poble privilegiat amb la sort i tenim un idil·li amb aquesta paraula, la sort, de la mateixa

L’administració de loteria número 1 de l’Es cala, situada al número 9 del carrer Enric Serra ha repartit premis i il·lusió al llarg de la seva trajectòria i la sort els ha acom panyat des de la seva creació, el 1986. El 2014 va ser la segona vegada que l’admi nistració escalenca va repartir la Grossa de la Primitiva un premi de 12,3 milions d’euros, la primera va ser el 1997 amb un premi de 90 milions de pessetes. Però a l’administració, es donen premis habituals amb els jocs de La Quiniela, la BonoLoto, la Loteria Primitiva, el Gordo, l’Euromillón i la Loteria Nacional. Aquest any un dels més sonats va ser el mes de març quan amb l’extra del dia del pare van repartir cap a quatre milions d’euros, La sort va tornar a passar per l’Escala el mes de juliol quan va repartir 75.000 euros en premis. Tot i que celebren poder escampar la sort amb perseverança, “Tenim un hàndicap i és que hem donat tots els premis menys el de Nadal i el del nen. Sempre que s’apropa oc tubre, novembre i desembre, acostumem a donar un premi gran a la loteria nacional i espero que aquest any alguna cosa també rasquem per Nadal, sempre ho diem”. Pons recorda la importància d’aquest sorteig: “Tothom està atent, el premi de Nadal el donen totes les cadenes i les ràdios. Hi ha pocs esdeveniments que controlin tots els mitjans com aquest, sobretot recordo que abans arribava Nadal i el dia 22 i es parava el país per la loteria”.

“Som un poble privilegiat amb la sort i tenim un idil·li amb aquesta paraula, la sort, de la mateixa manera que la província de Girona i l’Empordà també en té: Llançà, Roses, Figueres també han estat poblacions afortunades”

PREVISIONS COMERCIALS

QUINA PREVISIÓ FA DE LES VENDES PER AQUESTES FESTES DE NADAL A FIGUERES

Agnès Lladó Alcaldessa de Figueres

Aquest estiu hem comptat amb molt bones xifres pel sector tu rístic de la ciutat: el mes de juliol va haver-hi un 75% d’ocupació hotelera i, al mes d’agost, un 90%. Hem treballat per desestaciona litzar el turisme, i després d’una temporada estival tan forta, hem continuat amb una tardor on la ciutat ha estat més viva que mai. Així gaudim de Figueres tot l’any, fires, mercats i activitats que po tencien la ciutat han deixat de concentrar-se en els mesos de l’estiu. Arriba el fred, i ja es respi ra la il·lusió per celebrar, per fi, un Nadal sense restriccions. Des de l’Ajuntament ho tenim tot a punt: activitats, tallers, llums de Nadal i mappings per fomentar encara més el dinamisme comercial de Figueres. Continuem treballant per impulsar la compra al comerç de barri i els establiments de pro ximitat davant de la temporada de Nadal. Figueres és la seva gent i el seu teixit comercial tot l’any.

Palmira Pomés Botiga Pomés i Fills

Jo aquesta campanya la veig bastant positiva, crec que està més bé que la d’anys enrere i que ens anirem refent. Encara que diuen que hi ha crisi, veig la gent més positiva. Quan fem més ven des és passat el pont de la Purís sima, més cap a Nadal, però ara ja veiem més bon ambient que anys anteriors.

Tenim molts clients que venen quasi cada any i cada vegada tenim més francesos. Alguns són habituals i altres venen per primera vegada, creiem que en tre ells també funciona el bocaorella. Valoren el producte i la qualitat, perquè no hi ha gaire botigues especialitzades en pell i nosaltres oferim una atenció personalitzada. El client francès valora molt que la pell sigui de bona qualitat. Els productes de pell com ara carteres de senyor i bossa de pell de dona i home surt més que altres anys, aquest és un bon regal de Nadal.

Anna Pérez Botiga Pomés i Fills

La situació actual fa por, però sembla que la gent s’està ani mant i té ganes de comprar. El tret de sortida és com cada any el Black Friday, la gent espera aquests descomptes, però això perjudica el petit comerç. La concepció del petit comerç ha canviat molt. Abans les rebaixes es feien a finals de temporada i ara passat Nadal, ja comencem. El lloc on es troba la botiga, el carrer Josep Sol d’Isern, és ama gat tot i ser al centre, i sempre hem dit que l’Ajuntament ha deixat una mica desemparada aquesta zona. La neteja aquí no acaba d’arribar i ens trobem que és un racó de Figueres que no s’ha cuidat.

També al turisme, la gent que és de pas, li costa arribar fins aquí, però tenim clients fidels, d’aquí i de fora, com ara el públic francès que ja ens coneix, i que sí que ve a la botiga.

Esperem que treballem tots, molta gent espera fins a última hora per fer les compres, però estem tots preparats per la cam panya de Nadal. Tot i això, la si tuació actual amb la guerra, la puja de preus i el fet que la gent té els mateixos sous fa que la campanya es presenti més com plicada. Esperem, però, aquests dies tenir públic tant d’aquí, com de França, que sempre ha repre sentat un seixanta per cent de la meva clientela. El que volem és qualitat de client, amb un poder adquisitiu una mica alt. Es nota que la gent cada cop vol gastar menys i té menys pressupost. No volem perdre l’optimisme per què Nadal i fins després de reis, és una temporada molt bona pel comerç. Jo ara mateix treballo molt al taller, en ser joier i rellot ger, tinc molta feina. Però caldria equilibrar aquesta feina amb la venda a la botiga.

Marc Düthmann Joier

PREVISIONS COMERCIALS

QUINA PREVISIÓ FA DE LES VENDES PER AQUESTES FESTES DE NADAL A FIGUERES

Som optimistes perquè ha estat un any una mica dur i sembla que a finals d’any la gent està esperant Nadal i qui més qui menys consumeix alguna cosa. Pensem que la gent sempre ve a última hora, però és veritat que si compares amb altres anys tot ha canviat molt. Per un costat hi ha la tendència, els últims anys, que la gent avança una mica les compres, però ara veiem que la gent està esperant una mica més i fins a mitjan desembre no hi ha tant moviment. Creiem que l’Ajuntament fa moltes ac tivitats, però en podria fer més, i hauria de donar més suport al comerç, ens tenen una mica des cuidats. En el nostre cas tenim un públic comarcal i també són molt fidels les persones que te nen aquí segona residència. Bus quen un producte de qualitat i bon servei i ja ens tenen com el seu proveïdor.

Penso que la campanya de Na dal d’enguany serà similar a la de l’any passat, però quan acabi la campanya notarem una bai xada forta. Per Nadal les ven des aguantaran perquè hi ha la il·lusió de regalar i de les festes, però després, tot i haver-hi re baixes, la crisi es farà notar. De moment sort que tenim el públic francès perquè sense ell es notaria més la crisi. A França els preus són més cars que a Es panya i encara continuen venint a comprar aquí. Malgrat el que digui la gent, Figueres té una qualitat de comerç bona, hi ha un millor comerç aquí que al sud de França. L’Ajuntament també va fent campanyes i col·labora amb l’Associació de Comerci ants, però ens agradaria que també ens tingués en compte en campanyes concretes com la del concurs d’Aparadors de Na dal, ja que si l’Ajuntament unís esforços amb Comerç Figueres, la campanya encara seria millor.

Lídia Prat Botiga de cafès TAST

És el primer any després de la pandèmia que la cosa funcio na al cent per cent i al poder la gent moure’s amb tranquil·litat, sembla que hi ha més moviment. Aquí hi ha un fluid de clients francesos i estrangers que a Fi gueres sempre hi és, però per Nadal s’incrementa i també els altres tipus de clients. Jo espe ro que aquesta campanya sigui com la d’abans de la pandèmia, es va pujant a poc a poc i hem de tenir esperances que sigui així.

En el meu cas, el cafè no té es tació, es pren tot l’any i ara és motiu de regal per a tothom, jo cada any per Nadal treballo una mica més del normal i confio que aquest any també. Figueres ha estat sempre co mercial, i la gastronomia també és un fet de fa cent anys, i ara s’ha de potenciar encara més tot això.

Garreta Casa Marqueses

Les Festes de Nadal i de Reis són sempre dies de joia i alegria. Els carrers i les places s’omplen de motius nadalencs i l’ambient convida a famílies i amics a fer una volta per la ciutat.

És per aquest motiu, que sem pre esperem aquestes dates amb impaciència ja que repre senten el major volum de ven des en comparació amb la resta de l’any.

La majoria de les nostres vendes en aquesta època són sobretot productes de primera necessitat per l’hivern, tant per tota la fa mília com per la llar.

Apart, un dels nostres objectius sempre ha estat proporcionar als nostres clients col·leccions de qualitat confeccionades al nostre país o els països euro peus, per desmarcar-nos dels productes de menys qualitat fa bricats a altres llocs.

Quim Carreras Foto Vídeo Carreras

Toni Moreno Bootiga Big Bang

Lluís

Raquel Salas, encarregada de l’empresa Vivers Salas “HEM DE FER QUE LA GENT S’ESTIMI EL NADAL I CONSERVAR LES TRADICIONS, SINÓ PERDREM LA NOSTRA IDENTITAT”

Raquel Salas

A Vivers Salas, de Garriguella, trobem tota mena de decoració floral, arran jaments de tota mena; casaments, batejos, comunions, i especialment en aquestes dates, ornamentació per a les festes de Nadal. És un negoci familiar amb 45 anys de trajectòria: “El meu avi ja era productor de roses i els meus pares van iniciar l’empresa” explica Raquel Salas, encarregada actualment de regentar l’empresa.

A què es dedica el negoci?? Durant tot l’any venem els nostres productes a diferents mercats locals (Figueres, Llançà, Port de la Selva, L’Escala), i tenim els nostres Vivers a Garriguella. Aquí a Figueres en aquestes dates nadalenques ens trobareu en el mercat de Na dal. Fa més de 20 anys que participem en aquest mercat, i la veritat que s’ha anat consolidant i millorant, convertint-se en un referent de mercat d’aquest tipus a la província de Girona. Tot i que veig important continuar evolucionant i millorar de cara un futur per aconseguir que sigui capdavanter i innovador en el sector.

Com es presenta la campanya de Nadal?

Venim d’uns anys complicats. La pandèmia va marcar molt, i hem hagut d’aprendre a adaptar-nos als diferents canvis que ha patit la societat. Això també ens ha ajudat molt a definir el tipus d’oferta per tal de poder cobrir les necessitats actuals dels nostres clients. Personalment, crec que el Nadal és una època molt maca que s’està donant a perdre per l’equivocació de la gent pensant que només es tracta de consumisme. Hem de fer que la gent s’esti mi el Nadal, és important que mantinguem les nostres tradicions perquè sinó perdrem la nostra identitat.

Com veu el futur del comerç en els petits pobles?

Potser fins ara la tendència és anar a comprar a les ciutats més grans i a les grans superfícies. Però crec que actualment hi ha un nou moviment de la socie tat, moltes famílies més joves volen viure d’una manera més rural, buscant més tranquil·litat i qualitat de vida, anant a viure a pobles com Garriguella. És per això que veig important que des de l’administració s’aprofiti aquest canvi per potenciar al petit comerç amb ajudes i així poder competir amb grans les superfícies, perquè sinó estem destinats a desaparèixer.

Com a persona vinculada a Garriguella, quins canvis faria al seu poble? Garriguella és un poble que té un encant molt especial, la seva situació és úni ca perquè està a l’abast de tot i s’hi viu d’una manera molt tranquil·la. Potenciaria el teixit social del mateix poble, buscant una major implicació i participació dels seus habitants, en les diferents activitats que es duen a ter me, i fomentar d’altres per millorar el nostre poble de manera consensuada.

Fèlix Llorens, Regidor de Promoció Econòmica de Roses

“A Roses celebrarem l’Any Nou amb una gran festa des del passeig marítim”

La campanya de Nadal arrenca a Roses amb propostes innovadores com la cele bració d’un Cap d’Any molt especial que tindrà lloc amb les tradicionals campana des des de la platja, focs artificials i música per animar la festa. L’Ajuntament centra enguany els seus esforços en què tothom pugui gaudir al màxim d’aquesta nit tan es pecial.

La temporada turística s’està allargant i això, pel que fa a l’activitat comercial, és positiu. Hi ha prevista alguna campanya de dinamització per als mesos vinents a Roses?

Sí, aquest any, també per la bonança de temperatures que hem tingut s’ha allargat molt l’activitat econòmica comercial i de restauració. Ara toca preparar la campa nya comercial de Nadal, on des de l’associ

En què està centrant els esforços l’Ajun tament? Quina és la principal aposta per aquest Nadal?

Aquest any hem decidit centrar-nos en la Nit de Cap d’Any. Des de l’ajuntament s’ha organitzat un seguit d’actes perquè tots puguem celebrar l’entrada de l’Any Nou des del passeig marítim.

Què hi trobarem en aquesta nit tan espe cial?

A les 12 h en punt, des del passeig marí tim, es faran dotze salves per poder fer les dotze campanades amb els dotze grans de raïm, tot seguit hi haurà un castell de focs artificials per donar la benvinguda al nou any.

A continuació la festa continuarà a la plaça Frederic Rahola on hi haurà música en di recte i servei de barra.

“Aquest any hem decidit centrar-nos en la Nit de Cap d’Any. Des de l’ajuntament s’ha organitzat un seguit d’actes perquè tots puguem celebrar l’entrada de l’Any Nou des del passeig marítim”

ació d’empresaris estan preparant la seva pròpia campanya comercial en la qual sor tejaran 3.000 €.

Hi ha intenció d’incentivar els comerços o locals o implicar-los d’alguna manera en aquesta celebració de fi d’any?

Sí, estem animant als restaurants que preparin i adaptin els seus menús de Cap d’Any perquè els comensals puguin gaudir tant de les campanades com del castell de focs des del passeig. A part farem difusió de tots els menús dels restaurants del po ble. Així tothom que vulgui venir a gaudir del Cap d’Any a Roses tingui la possibilitat de triar on vol anar a sopar.

Nadal és una bona època a nivell de turis tes i de comerç?

Fèlix Llorens

les 12 h en punt, des del passeig marítim, es faran dotze salves per poder fer les dotze cam panades amb els dotze grans de raïm, tot seguit hi haurà un castell de focs artificials per donar la benvinguda al nou any”

La veritat és que al poble trobem molta diferència entre abans i després de Nadal. Si bé abans de Nadal hi ha poca afluència de visitants, notem com a partir de Sant Esteve el poble s’omple de gent que un cop ha passat Nadal amb els seus familiars, ve a passar el que resta de vacances a Roses.

“A

PREVISIONS COMERCIALS

QUINA PREVISIÓ FA DE LES VENDES PER AQUESTES FESTES DE NADAL A ROSES

Des del punt de vista comerci al jo faria dues consideracions. En primer està fent una tardor molt càlida i això fa que el nom bre de persones que ens visiten sigui més gran. Malgrat això és un senyal d’alerta del planeta, s’emmarca dins un canvi climàtic que ens afectarà de ple i que tot i que pugui generar un cert bene fici a curt termini per l’afluència de visitants, l’impacte que pot tenir per l’Empordà, per Roses a llarg termini, seran molt negatius. En aquest punt convindria no fer una lectura optimista. La segona cosa important és que aquest any l’Ajuntament fa una aposta im portant per reforçar encara més la seva oferta per Nadal i també farem una festa per celebrar Cap d’Any i donarem la benvinguda a l’any nou amb castells artificials. Com més atractives siguin les festes de Nadal a Roses, la gent tindrà un motiu més per visitar el municipi.

García Finques Onyar de Roses

No podem preveure com es de senvoluparà la campanya de Nadal perquè per un sector com el nostre, aquestes dates no re presenten el millor temps per fer vendes. Nosaltres tanquem el ne goci del 14 de desembre fins al 9 de gener quan s’han acabat totes les celebracions.

La veritat és que fem vacances en aquest temps a causa de la poqu íssima gent que ve. Ens trobem que tenim poc públic i normal ment la majoria són francesos.

El que estem fent ara és passar escriptures de les vendes que s’han fet durant els mesos pas sats de setembre i octubre. Per nosaltres és a partir de mig fe brer quan comença a arrancar la feina. Pel que fa a l’Ajuntament és cert que fa activitats i campanyes per promoure el comerç local, però en el sector immobiliari no ho notem pas.

Si tenim en compte com ha anat a Roses la resta de l’any, crec que les previsions per aquestes festes de Nadal són molt bones. A més, aquest any tenim també un pont de la Pu ríssima llarg que farà que sigui excepcional.

La gent té ganes de sortir, de gaudir al màxim de tot.

El turisme francès, que és el nostre públic tradicional, ha tornat a venir, li agrada venir; el nacional, tot i ser minoritari, cada vegada s’interessa més per la nostra vila i això és molt positiu.

Esperem que el temps acompa nyi aquests dies de festa i que la gent pugui gaudir, no només dels comerços locals i de la seva oferta, sinó també de to tes les activitats que es faran al poble i que cada any són més i millors.

Roses ha viscut una bona tempo rada d’estiu i ara les previsions apunten que serà una bona cam panya de Nadal la que tindrem aquest any. La gent té ganes de sortir, il·lusió, i aquestes festes s’anima més a comprar tot i que ja sabem que estem vivint una situació molt complicada.

L’Ajuntament i l’Associació de Comerciants del poble treballa per incentivar el comerç, els carrers estan il·luminats, hi ha activitat i no deixem de tenir visitants. El públic estranger ja comença a fer les seves com pres de Nadal.

A la meva escola de ball, de Roses, l’any va començar molt millor que els anteriors i cada cop més persones recuperen les seves ganes per tornar a gaudir d’activitats com el cant i la dansa.

Estem molt satisfets i encorat gem a tothom a viure l’esperit nadalenc.

Joan Plana Alcalde de Roses

Jaume Coll Roses

Mónica Lucena Escola de dansa Mònica Lucena de Roses

Roger

El mercat de Nadal dona el tret de sortida a les activitats festives a Castelló d’Empúries

El mercat de Nadal, que se celebra els dies 3 i 4 de desembre dona el tret de sortida a les activitats nadalenques d’aquest any, a Cas telló d’Empúries. Tindrà lloc al centre històric i l’horari és de deu del matí a les vuit del vespre. Hi haurà mercat amb negocis del municipi i de proximitat durant els dos dies de la fira, tallers i jocs per la mainada, tastets per adults, actuacions musicals a càrrec de Llum Blancafort, Sacarrumbas i actuacions de dansa a càrrec de l’escola de ball del municipi, Soniquete i de l’Esbart Dansaire, entre

altres propostes. La Fira s’or ganitza des de l’associació de comerciants i empresaris del municipi.

Pel que fa a les campanyes de dinamització comercial en gegades des de l’Ajuntament per aquest Nadal, comptem també amb la implicació de l’Associació de comerciants i Empresaris de Castelló d’Em púries i Empuriabrava. El mes de novembre i fins al 6 de de sembre és possible al comerç associat del municipi i parti cipar en el sorteig de 3.000 euros per gastar en una set mana al comerç associat del municipi.

Helena Solana Regidora de Castelló d’Empúries

Des del Departament de Promoció Econòmica i Comerç, també per incentivar el comerç i el consum de proximitat “Realitzem el diumenge 18 de desembre una nova edició de la Fira A Prop, de petits productors i artesans de l’Alt Empordà” explica la regidora de Promoció Econòmica Helena Solana. Des de la mateixa àrea, “aquest mateix dia, farem un obsequi a aquells que facin les seves compres al municipi, durant els dies anteriors a la Fira”. Pel públic de proximitat i de França, promocionen l’oferta de restauració, “presentant els menús i serveis que ofereixen aquestes Festes els restauradors i hotelers de casa nostra, per poder venir a gaudir amb nosaltres”.

Durant tot el mes es podrà gaudir de moltes propostes pensades per a tots els públics: concerts, contes, tallers o visites guiades. A partir del dia 24 de desembre, amb el Cagatió popular, començaran les acti vitats infantils i familiars de forma gairebé diària i gratuïta. Enguany tornaran propostes tant esperades com el taller de fanalets, el derra ping, sortides en bicicleta o parc d’inflables a Castelló d’Empúries. El concert de Nadal es farà el 10 de desembre a càrrec de la Coral Cas tellonina. El dia 24 se celebrarà la tradicional missa de l’any i per tan car el 2022 Carles Coll oferirà el concert de Cap d’Any a l’Auditori.

Pel que fa a l’arribada del Carter Reial, es mantindrà el format de l’any passat, a la plaça de l’Ajuntament i només es volen fer canvis en la decoració, segons assenyala el regidor de festes David Garre. Una altra de les propostes en què s’està treballant és la Cavalcada dels Reis d’Orient que torna amb el format de l’any passat man tenint l’arribada al Port d’ Empuriabrava , la recepció i la posterior cercavila.

“Conservem el recorregut que vam instaurar a principi de mandat, per carrers externs, en comptes de l’itinerari pel centre del poble de manera que si es volgués ampliar el nombre de carrosses, aquest re corregut ho permetria i continuem treballant amb la col·laboració de diferents entitats com ara les escoles de dansa perquè amenitzin la rua” destaca Garre. “Està previst que els Tres Reis desembarcaran a Empuriabrava i vagin caminant fins a la carpa. L’any passat vam fer una petita rua amb una carrossa que portava els tres reis i patges i aquest any volem fer-la créixer una mica. La intenció no és doblar la rua a Castelló i Empuriabrava sinó que la de Castelló continuï essent la rua gran i donar més protagonisme a la que es fa a Em puriabrava”.

“La programació, organitzada des de l’Ajuntament, promociona el comerç local a través de diferents campanyes i ofereix un ampli ventall de propostes per gaudir en família”

La Nit del playback obre els actes de la festa major a Mollet de Peralada

La celebració és el preludi de Nadal. La inauguració d’un pessebre al centre cívic és la novetat destacada.

Mollet de Peralada, un poble petit amb una gran personalitat, que es vesteix de festa durant el mes de desembre. Els actes dels dies 10 i 11 amb motiu de la festa d’hivern dedicada a Santa Llúcia, són el preludi de la celebració de les festes de Nadal, que tam bé omplen d’activitats el poble.

El cap de setmana festiu arrenca amb un dels actes més populars, es tracta de la Nit del playback, que arriba a la seva onzena edició “conreant èxit de públic any rere any”, explica la regidora de festes Anna Pla nas.

El playback té lloc a les set de la tarda i des prés, es fa un sopar amb inscripció prèvia al centre cívic. S’amenitza la vetllada amb Dj Montes. L’endemà diumenge es reserva el dia pels actes més tradicionals. A les dotze hi ha missa amb acompanyament de la co bla Vila de la Jonquera i tot seguit hi haurà sardanes i vermut al centre. La festa també dedica un dia especial a la mainada amb la programació d’un espectacle a càrrec de Jordi Tonietti a les cinc de la tarda. La tarda de diumenge també comptarà amb servei de camionetes de menjar

La festa d’hivern de Mollet de Peralada dona pas a la programació nadalenca que

enguany destaca per una innovació: Es trac ta de la creació d’un pessebre confeccionat pels participants d’un taller de manualitats que s’ha fet al poble. “Estem creant les ca ses, els personatges i les seves professions i tots els elements necessaris per recrear el pessebre. S’inaugurarà el dissabte 17, al centre cívic, i després farem una xocola tada”.

La resta d’activitats previstes són les habi tuals, el dia 25 a les deu se celebra la Mis sa de Nadal i tot seguit continua la tradició amb la cagada del tió per portar la il·lusió als més petits. Planas assenyala que “Des prés de dos anys tornen les quines, al poble, amb moltes ganes i grans lots”. Es farà una sessió el 5 de gener de 2023 a les deu del vespre, al centre cívic. El mateix dia torna la il·lusió de Ses Majestats amb la cavalcada de reis, que arrencarà a les sis de la tarda, des de la plaça de l’esglé sia amb la posterior entrega de regals al centre cívic.

Per viure al màxim les festes nadalenques, des de l’Ajuntament s’anima a engalanar fi nestres i balcons. S’obsequiarà amb un detall els participants que s’hagin inscrit al centre cívic.

PREVISIONS COMERCIALS

QUINA PREVISIÓ FA DE LES VENDES PER AQUESTES FESTES DE NADAL A CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Un municipi com el nostre, una vegada acabada la temporada turística, s’ha d’anar reinventant i buscant fórmules per atraure visitants. Si el temps acompa nya, com ha passat fins ara, la majoria d’activitats que es pro gramen tenen bona acceptació i una considerable presència de públic, tan de visitants com de residents. Un clar exemple ha estat aquest mes de novem bre la programació de diferents Fires i Mercats simultànies al nucli de Castelló d’Empúries que han servit per atraure vi sitants el cap de setmana. Pel que fa a la temporada de Nadal en l’àmbit comercial, si el temps ens acompanya, podríem dir que gaudírem d’una bona campanya. Només cal veure la quantitat de visitants que passegen pel Pas seig d’Empuriabrava i l’afluència que tenen encara molts dels res taurants d’aquesta zona.

Les previsions per la campanya de Nadal diria que són positives, el públic en general s’espera les fes tes amb il·lusió. Poder celebrar les festes amb normalitat fa que les trobades familiars siguin molt més sentides i festives. Enguany espe rem que sigui una bona campanya, igual o millor que la del 2019. Tam bé comptant que la mobilitat del turisme, sobretot francesos, que per aquestes festes augmenta. A la nostra botiga NUEL esperem la visita tant de públic resident com de visitant. En aquests darrers anys, des de l’Ajuntament i tam bé des de l’Associació de Comer ciants i Empresaris de Castelló d’Empúries i Empuriabrava, s’han dut a terme diverses Campanyes i Fires amb molt bona acollida ja que ajuden a dinamitzar el co merç local. En aquesta època de l’any, a NUEL venem sobretot ar ticles per donar calidesa a la llar: decoració, làmpades, quadres... i ja pensant en les festes nadalen ques tota mena de regals.

Nosaltres per les festes de Nadal i Sant Esteve tanquem, però el que sí que oferim és menú de Cap d’Any.

Pensem que la campanya de Nadal es presenta aquest any fluixeta, no sé si baixarà el tu risme francès, però almenys de moment tenim poques reserves fetes a l’hostal.

Hem de recordar que hem viscut dues o tres setmanes en les quals hem gaudit de molt bon temps i ja han vingut molts turistes. Ara veu rem si reserven a últim moment en aquestes festes, o no.

Per part de l’Associació de Co merciants es fa un mercat de Nadal, però penso que l’Ajun tament hauria de fer més fires i campanyes que poguessin por tar més gent al poble i animés els carrers en aquests dies de festes de Nadal.

Estem contents de com ha anat la temporada d’estiu i de com va aquesta tardor, però fa de mal dir fer una previsió per la campanya de Nadal. Si hem de fer cas de l’evolució de les vendes d’aquest any, es pot esperar una campanya de Nadal correcta. Des de l’Associ ació de Comerç de Castelló – Em puriabrava, es fan moltes campa nyes, fires i accions per incentivar el comerç local al nostre municipi. Ara mateix estem repartint butlle tes per participar en un sorteig el 6 de desembre, en què pots guanyar 3.000 euros per gastar en negocis associats com ara comerços, res taurants, serveis, entre d’altres. La nostra clientela no canvia per Nadal. Durant tot l’any comptem amb el cli ent local i comarcal, com també amb els turistes que venen a passar les festes nadalenques. Els nostres dies forts solen ser entre Nadal i Reis. El 6 i el 8 de desembre tanquem per què la gent sol anar molt de grans superfícies o marxen de pont.

Sandra Martorell Botiga Jomar Castelló d’Empúries

Helena Solana Regidora de Castelló d’Em púries

Núria Solana Cazorla Botiga Nuel - Empuriabrava

Santi Rebarter Hostal El Racó Castelló d’Empúries

L’alcaldessa de La Jonquera i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, fa balanç, a punt de finalitzar l’any, del seu pas per la política i explica la seva vo luntat de deixar d’estar en primera línia en les eleccions vinents municipals. Nascuda a La Jonquera, va assumir el càrrec d’alcal dessa el 2011. Com a presidenta del Consell Comarcal reconeix que “ha estat un mandat intens, convuls i gens convencional”

Ha anunciat que no es torna a presentar a l’alcaldia de La Jonquera, té previst conti nuar en política d’alguna manera?

He decidit deixar d’estar en primera línia, però continuaré donant suport al projecte de Junts per La Jonquera. Acompanyaré a la Míriam Lanero tancant la seva llista i col laborant en allò que calgui.

Ha sigut un mandat molt intens. Primer el temporal Glòria, després una pandèmia...

Quan encara estem patint les seves conse qüències de la COVID esclata una guerra a l’est d’Europa que també ens ha afectat com a comarca amb l’arribada de moltes perso nes refugiades. Per tant, ha estat un man dat convuls, gens convencional. Tot això l’ha condicionat extraordinàriament.

Quins són els projectes dels quals se sent més satisfeta d’haver pogut avançar i quins segueixen sobre la taula, en els que hagin pogut avançar o que estiguin sobre la taula?

Sònia Martínez

Com valora com el seu pas com a presiden ta del Consell Comarcal?

La pandèmia ens va fer modificar els pro jectes que havíem previst desenvolupar du rant aquest mandat. I malgrat haver-los de deixar en un calaix, penso que des del Con sell Comarcal s’ha fet una gran feina en la gestió de la pandèmia, ja que vàrem prestar suport als petits municipis que ens feien ar ribar els seus dubtes sobre com aconseguir mascaretes i gel, explicar les línies d’ajut que s’aprovaven des de les diferents admi nistracions, com podien planificar les activi tats públiques, etc. Era la nostra feina com a administració supramunicipal. I me’n sento molt satisfeta. Més enllà de la pandèmia, s’han continuat cobrint els serveis que sem pre hem prestat des del Consell Comarcal,

com els serveis socials i les ajudes i atenció a les persones més necessitades (des dels infants fins a la gent gran), els menjadors i el transport escolar, la recollida i el tractament de les escombraries, les polítiques mediam bientals, el servei de joventut o l’habitatge, entre d’altres

En aquests moments encara treballem per enllestir la segona fase del Centre de Tracta ment de Residus i el nou centre de protecció i adopció d’animals. També aviat rebrem el traspàs de l’Agència Catalana de l’Aigua per dur a terme des del CCAE la gestió de les de puradores de la comarca.

Sònia Martínez, alcaldessa de La Jonquera i presidenta del Consell Comarcal

“He decidit deixar d’estar en primera línia a les properes eleccions, però col·laborant en allò que calgui”

“La marca Empordà ens posiciona al primer ni vell de l’atracció turística a la Mediterrània”

Sobre el tema de les energies eòliques, sembla que no s’acaba de resoldre mai i continuen sorgint projectes, a La Jonquera hi ha un dels que sembla que té els tràmits més avançats?

Sí, és cert. El projecte Galatea està en una fase molt avançada i des de l’Ajunta ment treballem juntament amb els altres municipis afectats per protegir aquest entorn tan sensible com és l’Albera. Som conscients que a la comarca de l’Alt Em pordà anem molt endarrerits pel que fa a les energies renovables i que amb l’au toconsum i les teulades encara estarem molt per sota del 50%. Però cal estudiar molt bé l’impacte ambiental que suposarien aquests aerogeneradors en aquest indret i per això hem presentat diversos recursos a aquest projecte.

En quina situació es troba el parc marí de Roses? L’última notícia que tenim és la visita a Madrid que varen fer alguns alcaldes de la badia de Roses. El Ministeri per a la Transició Ecològica en poques setmanes ha de dictar una resolució en la qual s’indiquin els plans d’ordenació marins, és a dir allà on es poden implantar parcs eòlics marins. És probable que hi hagi el de la badia de Roses. En aquest moment s’estan resolent les al·legacions ambientals presentades. Es demana que si finalment s’assigna aquesta zona que sigui amb el menor impacte ambiental en tots els sentits. Han convocat als alcaldes a una reunió telemàtica per parlar també sobre el tema energia. Les diferents alcaldies, des de Cadaqués a Begur han demanat a la Generalitat reunir-se amb la consellera per demanar el posicionament, així com el suport i veure què diu el pla de transició energètica per conèixer quina és la necessitat d’energia eòlica que la comarca ha d’aportar.

Pel que fa a temes de seguretat, està pendent l’obertura de l’oficina de Mossos i la petició d’una regió policial pròpia a l’’Alt Empordà. En quin punt es troba el tema?

Les obres de la comissaria marxen a bon ritme i està previst que s’inauguri el darrer semestre de l’any. En aquest sentit ja fa temps que demanem més efec tius, ja que no tindria molt sentit una comissaria amb els efectius que tenim actualment. Pel que fa a la Regió policial Girona Nord, després de la inquie tud que vàrem recollir en diversos consells d’alcaldies hem demanat que des del departament d’Interior de la Generalitat s’estudiï aquesta possibilitat. Les característiques de la comarca (volum de població, tipologia dels municipis, frontera, turisme, nus de comunicacions internacional, etc.) ho justifiquen de sobres. Això ens permetria disposar de més efectius, més serveis de proximitat i més agents per reforçar les àrees policials de Figueres i Roses i les comissari es de La Jonquera i l’Escala així com l’oficina de Portbou.

Creu que l’obertura d’Amazon i l’impuls d’aquell sector ajudarà a resoldre l’alt índex d’atur a la comarca? Crec que l’obertura d’Amazon i l’impuls del sector del Far d’Empordà contri buiran a millorar l’índex d’atur a la comarca, ja que es parla d’uns 200 llocs de treball directes i diversos d’indirectes, això no obstant, cal tocar de peus a terra i això no ens permet parlar de resoldre, sinó de millorar una situació molt complexa. L’arribada d’empreses potents és una gran oportunitat de des envolupament econòmic i social, però cal estar preparats per dotar aquestes empreses del personal qualificat que precisen. La manca d’indústria que histò ricament hi ha hagut a l’Alt Empordà i el baix nivell formatiu dels aturats, fan que l’atur sigui un problema greu sobre el qual cal continuar treballant amb iniciatives com l’impuls de nous cicles formatius adaptats a les necessitats de les empreses, com els sol·licitats recentment: el CFGS Energies renovables per l’INS Narcís Monturiol de Figueres i el CFGM Sistemes microinformàtics i xar xes per l’INS El Pedró de L’Escala.

Finalment i després d’una campanya d’estiu molt bona, considera que s’ha no tat la feina duta a terme pel Cosell Comarcal per desestacionalitzar el turisme? Com a primera temporada que fem conjuntament amb el CC del Baix Empor dà, Patronat de Turisme i Empordà Turisme de promoció turística de la comar ca i en definitiva de la marca Empordà, aquest any una part de la campanya s’ha fet al setembre precisament per desestacionalitzar el turisme. Encara és aviat per donar resultats, ja que s’estan analitzant dades i no estan tancades, però creiem que ha estat positiu. La marca Empordà ens posiciona al primer nivell de l’atracció turística a la Mediterrània i hem de continuar vetllant perquè això es mantingui i fins i tot millori.

QUINA DE PALAU-SAVERDERA

Santi Montoro és el president de l’Associació Recreativa i Cul tural “El Fitó” de Palau-saverdera. ARC “El Fitó” és l’associació sense ànim de lucre encarregada d’organitzar la Quina de Palausaverdera. Està formada per en Walter Samuel, Esteban Chaves, José María Segovia, Miquel Gelada, David Alen, Raimon Sunyer i jo mateix.

La Quina de Palau-saverdera la podem tirar endavant gràcies als col·laboradors de les diferents associacions del poble, que ens ajuden cada any, i als nombrosos patrocinadors que tenim. Els be neficis de les Quines es repartiran entre les associacions del poble que han vingut a ajudar, repartint cada any un mínim del 40% dels beneficis, i col·laborant amb l’Ajuntament de Palau-saverdera i col·laborant en totes les activitats que es fan al poble (Festa d’Es tiu, Haloween, activitats de Nadal, Pujada Nocturna a Sant Ono fre, etc.). ARC “El Fitó” treballa per a fer les millors Quines de la co marca per aconseguir promocionar el poble de Palau-saverdera.

Desprès de dos anys sense poder fer Quines degut a la COVID-19, aquest any sí que les farem. Estem amb moltes ganes i amb mol tes novetats!!! Com a novetats per a aquest any, tots els premis de la línia seran un pernil, mantindrem el premi del cartró, perquè sabem que la cosa està complicada, i disposarem d’una sala nova amb tots els serveis necessaris. Continuem amb la sala del Centre Cívic que és el lloc habitual. A la sala de sempre, retirarem taules per a què la gent se senti més segura i còmoda.

Les Quines es fan sempre al Nadal. Aquest any tenim 12 dies de Quines (4, 6, 8, 10, 11, 17, 18, 25, 26 de desembre i 1, 6 i 8 de ge ner).

A Palau-saverdera fem Quines de diferents temàtiques. Fem la

Quina del Pernil (a on sortegem molts de pernils, vals de restau rants, kàrting, estètica, esmorzars i convidem a pernil), Quina in fantil (vals per a comprar PS4, lots infantils, d’alimentació, etc.).

Quina dels Electrodomèstics (els premis són vals per a comprar electrodomèstics) i les Quines de tota la vida amb lots d’alimenta ció i molt bon pernil.

“Estem amb moltes ganes i amb moltes novetats per a fer les millors quines de la comarca”

Deu anys delpessebre de Vila-sacra

Vila-sacra celebrarà els dies 7 i 8 de gener la desena edició del pessebre vivent. Es faran dues representacions cada dia, una a les 17.30 hores i l’altra a les 19.00 hores, amb l’ampliació de noves escenes, al voltant de l’església i del Palau de l’Abat. “Els organitzadors estan treballant ja en la recreació d’un campament romà que volem afegir al recorregut” explica el coordinador de la iniciativa, Jaume Amorós. Seran més de vint-i-set es cenes que portaran a Vila-sacra l’ambient de Betlem. Així els visitants hi podran veure un mercat, la casa d’un governador romà, una mostra d’ofi cis artesans, i també l’escena estrella, el naixement, que s’instal·la cada any en un carreró sense sortida, a tocar l’església, i on es recrea una mena d’estable.

El desè aniversari del pessebre de Vila-sacra s’ha començat ja a celebrar el mes de novembre al poble. El primer dels actes ha estat un sopar amb la participació d’un centenar de persones i una exposició de fotografies i cartells de totes les edicions, per fer un repàs d’aquest esdeveniment ja tradicional: “és una celebració de dos anys perquè vam iniciar el pessebre el 2012 i l’any que ve celebrarem els deu anys de la passió que va comen çar-se el 2013”.

Per donar vida al pessebre vivent es necessiten un centenar de persones, que esperen poder reunir per donar vida a totes les escenes. “L’any passat amb la pandèmia va ser més complicat trobar els figurants, però esperem no tenir cap problema en aquest sentit, aquest any” destaca Amorós. “A l’entrada del pessebre els visitants poden escoltar una breu presentació del que és el pessebre, el poble i la seva història i, tot seguit, ja durant el passeig hi ha acompanyament de nadales. Es tracta d’un pessebre gratuït en què només recullen la voluntat”, conclou Amorós.

ABELLAIRES EMPORDANESOS

Una empresa apícola situada a Garriguella, que es dedica a la producció, envasat i comercialit zació de mel i pol·len. A més, des de fa uns anys, són productors de mel ecològica certificada.

Les abelles, juntament amb altres agents pol linitzadors, són imprescindibles pel bon funci onament de l’ecosistema. La mel és un aliment sa, nutritiu i saludable. A més s’han descobert més de 180 substàncies diferents que poden ajudar al benestar de l’organisme. És l’aliment dolç més antic consumit per l’ésser humà. Parlem amb Marc Arumí, soci d’Abellaires Empordanesos i responsable de la gestió dels ruscs i de les explotacions apícoles de l’empresa.

Quan va començar a interessar-li el món de l’apicultura?

Va ser cap a l’any 2011 i una mica per ca sualitat. Arran que en aquell temps la meva antiga feina com a transportista es veia una mica minvada, vaig començar a ajudar al meu sogre en temes de la vinya i de l’apicultura.

La vinya no em va interessar gaire, però l’api cultura em va enganxar des del primer mo ment. Vaig començar a aprendre amb el meu sogre, que va ser el meu mestre, i després

vaig aprofundir aquesta matèria amb altres professors i en cursos d’apicultura. Em vaig decantar per la branca ecològica, i a partir d’aquí, ja no ho he deixat per res i s’ha con vertit en el meu treball diari.

De cara a l’hivern, també fan les visites als seus apiaris?

Amb la baixada de temperatures és més ar riscat obrir les arnes, ja que les abelles no estan tan actives. Per tant, les hem suspès.

Marc Arumí, soci d’Abellaires Empordanesos

Però estem planificant per una obertura immediata, unes visites exprés que lamen tablement no inclouran el vestir-se d’apicul tors i acostar-se als ruscos. Seran visites al nostre local amb un tast de mel i amb una explicació de com treballen les abelles i, s’observaran a distància els ruscos que te nim al costat de la botiga. Visites d’una hora de durada i a un preu més econòmic de les de la visita als apiaris.

Els principals enemics de les abelles? N’hi ha molts, però tres són molt remarca bles, i cada cop més. El primer és el canvi climàtic que les afecta de ple. El segon la varroa, un àcar ectoparàsit que va comen çar a aparèixer als anys 80, i del qual n’hem

de tenir molta cura per tractar-les, sigui ecològicament o convencionalment, a fi que no proliferi, doncs pot arribar a exterminar ruscos sencers. I el tercer la vespa asiàtica, que cada any que passa està més instal·lada i adaptada per complet a tots els climes de Catalunya i, provoca més baixes. Quan fa més mal, és en aquesta època de la tardor i per tant, una collita que tot i no ser tan im portant com la de la primavera, antigament sempre fèiem ara, en aquesta època, se’ns ha anat en orris.

Com es comuniquen i com saben què tenen que fer cadascuna?

Tenen diferents maneres de comunicació. Per exemple, la reina utilitza unes feromo

nes pròpies que serveixen perquè tot el rusc sàpiga en quin lloc es troba, si és dins o és fora, o si està en procés de posada d’ous o si està completament fecundada. Una altra manera de comunicar-se dins del rusc és a través de moviments en forma de dansa i moviments repetitiu de les ales que utilit zen per notificar i geolocalitzar coses de fora del rusc, com on hi ha una font de nèc tar, o si ha un perill i on és. També fan dife rents sons, que es poden sentir quan obrim el rusc. El soroll s’intensifica quan s’aperce ben de la nostra proximitat, o la d’ltres in trusos.

Les tasques de cadascuna de les abelles ve nen donades pel seu instint natural. i amb el pas del temps, aquestes feines canvien. Les primeres obreres que neixen fan de nodri dores de les abelles petites, i quan són una mica més adultes fan feines de neteja del rusc. L’última fase de la seva vida la fan fora del rusc per anar a buscar nèctar i pol·len i portar-lo al rusc. Són activitats de més risc, i per això les fan les més adultes.

Com crien les abelles i a quina temperatu ra mantenen el niu?

L’abella reina és l’única que té la capacitat de pondre ous fecundats que resultaran abelles obreres. I aquest procés ho deter minen les flors. És a dir, a l’hivern amb poca flor no fa una parada completa de posada d’ous, però gairebé. I amb l’arribada de la primavera i de la floració, l’acció de pondre ous s’activa. Les obreres li demanen més ous perqué necessiten més obreres. Han de sortir a buscar nèctar i pol·len.

Pel que fa a la conservació de les cries és molt específica. Ha de mantenir-se una temperatura entre 34 i 36 graus centígrads

i una humitat del 80%, que elles mateixes regulen. A la primavera i a l’estiu no hi ha problema, i si és necessari ventilen si la tem peratura puja. Però a l’hivern per arribar a tenir aquest grau d’escalfor, fan una pinya al voltant de la cria.

Es parla molt del perill de la desaparició de les abelles. Què hi ha de cert sobre aquest tema?

És una realitat. El canvi climàtic ens està afectant molt i sobretot a les abelles. Del nombre de morts cícliques que tenen les abelles, jo diria que un 20% és degut al canvi climàtic. Les temperatures tan altes com les d’aquest estiu i la manca d’aigua que condu eix a una manca de flor, i a una manca d’ali ment per a elles, afecten i molt a les abelles. Elles són un indicatiu clar de com està l’eco sistema, i un nombre alt de mortaldat d’abe lles és una afectació directa als humans.

A l’hivern com s’alimenten les abelles?

Els apicultors quan fem la recollida de la mel sempre deixem reserves de mel dins el rusc. Depenent de la seva grandària, entre 10 i 20 quilos. Però amb tot i això, quin problema hi ha? Doncs com que els estius són tan llargs, en arribar al final de l’estació estival, aquesta mel l’han consumit tota. Llavors hem hagut de fer una cosa que era del tot impensable pels nostres avis: alimentar a les abelles fins que arribi la primavera i es puguin sustentar per elles mateixes amb el nèctar de les flors.

Quin procés ha de fer l’apicultor quan em malalteixen les abelles?

L’apicultura, en ser un sector molt petit, da vant d’algunes malalties disposem de menys recursos que altres sectors ramaders. Nos

altres treballem amb tractaments preven tius amb la finalitat de què no arribin a patir la malaltia. És a dir, si volem evitar malalties intestinals, els hi donem complements natu rals a base d’algues marines i altres recursos naturals. Lamentablement quan hi ha una malaltia vírica, ens veiem obligats a portar a terme l’eutanàsia. Sacrificar el rusc perquè

Tenen molta demanda de mel ecològica?

De client local no en tenim gaire, clients de Barcelona sí que ens en compren força, però sobretot és el client francès el que ens en de mana molta.

A França, no només és la mel ecològica, sinó que és tot el producte ecològic del que són molt fidels.

ja està condemnat a no sobreviure. A més, en ser vírica, contagiarien els altres ruscos de l’apiari. Afortunadament la malaltia bac teriana que afecta les larves d’abelles, que es coneix amb el nom de loque o cria podrida, cada cop n’hi ha menys gràcies als tracta ments preventius.

Quins tipus diferents de mel venen a la bo tiga?

Durant l’any podem arribar a tenir fins a 14 mels de tipus diferents. Hem de tenir en compte que hi ha produccions molt petites que només les tenim temporalment, com la mel d’arboç, que justament ara, és la que s’està produint. Altres espècimens serien la mel d’eucaliptus, la de castanyer, la de lavan da, la de les Alberes, que li diem la mel local, i al dir local volem dir de Garriguella i muni cipis del voltant. És una mel que també se la coneix com mel de cap d’ase. També tenim mel de taronger i llimoner que són d’apicul tors col·legues de la banda de Tarragona.

Com funciona la mecànica per comprar di rectament a botiga online?

Quan s’entra a la nostra web abellaires.com, es veu una pestanya que diu botiga online. I des d’allà es pot accedir a tots els productes que disposem. Hi ha productes estacionals que com he dit abans no tenim durant tot l’any.

Cal clicar el producte que es vol comprar i la quantitat. Si la compra és superior a 35 eu ros, les despeses d’enviament a domicili són gratuïtes, i en un parell de dies arriba a casa del client.

I per acabar, tenen algun ajut per destinar a la millora de la producció i la comercialit zació?

Sí. Hi ha fons europeus que els gestiona la Generalitat, els quals ens subvencionen tant per comercialització, com per pol·linització, ja que principalment pel canvi climàtic, pro duir mel no és fàcil econòmicament parlant. Són ajuts ben rebuts.

“Seran visites al nostre local amb un tast de mel i amb una explicació de com treballen les abelles i, s’obser varan a distància els ruscos que tenim al costat de la botiga”

EL CORRAL DE LLERS

Un restaurant que quant el coneixes, no pots deixar de tornar-hi.

Acollidor restaurant ubicat a la vila de Llers, especialitzat en amanides i embo tits, tot i que també s’ofereix un apartat de carns a la brasa i plats típics de l’Empordà. El singular nom del restaurant té el seu origen de la casa on està situat, una casa antiga on, com a la majoria de les cases de poble, a la planta baixa hi havia el corral. Per conèixer altres característiques i sin gularitats d’aquest particular restaurant parlem amb el seus propietaris, en Josep i la Marisol.

Quin és el secret per fer una bona carn a la brasa?

El màxim secret està en cuinar amb una matèria primera bona. Sense aquest re quisit no hi ha cuina de qualitat. A la cuina la matèria primera és bàsica: ingredients frescos i productes de temporada i de pro ximitat.

Per les festes de Nadal i Cap d’Any tenen obert?

No. Aquestes festes s’acostumen a cele brar en família, en la intimitat i, per tant el restaurant és tancat.

També hi ha la possibilitat de comprar menjar preparat?

A més de restaurant, podem considerar El Corral de Llers també com una botiga. Tots els productes que servim a taula es poden comprar per menjar a casa. Els plats de

Marisol i Josep

pernil i embotits per emportar-se, les presentem en safates espe cialment pensades per aperitius o celebracions. Ara que s’acosta Nadal, venem pernils sencers. També paquets de 100 grams de per nil tallat a daus o a trossos molt fins.

Tenen una gran varietat d’embotits principalment de l’Empordà, de fora també en tenen? Sí, també tenim pernils ibèrics de Salamanca i de Còrdova. Selecci onem els millors embotits per servir-los als nostres clients, perquè gaudeixin a taula a l’hora de menjar-lo.

Fan algun tipus de menú especial per a grups?

El que s’entén per un menú específic per a grups, no. Dins de la nostra carta es pot escollir quins plats prefereix el grup, el que més els hi con vingui, i nosaltres els hi preparem d’acord amb el que han de manat.

Quina filosofia re geix la cuina d’El Corral de Llers? Com ha dit abans, la nostra filosofia és que els productes que servim a taula i que ens compren els nostres clients siguin de primera qualitat.

ANAR AL RESTAURANT TÉ EL SEU ENCANT, PERÒ ENDUR-TE’L A CASA, ENCARA EN POT TENIR MÉS

En Carles Castilla i l’Imma Rodríguez, pro pietaris de la Rostisseria Llançà, ens expli quen tot seguit els menjars que cuinen i què ofereixen per a tota la seva clientela. Un establiment espaiós, ens dona la ben vinguda, i la simpatia i l’amabilitat d’aquest matrimoni, cuiners i a la vegada depen dents, ens mostren el que fan. Quan vam entrar aquell matí a la rostisseria, acabà vem d’esmorzar, ho havíem fet tard, però, tot i això en veure els menjars que hi havia sota dels aparadors, ens va agafar gana de nou.

Com i quan va començar el seu negoci de menjar per emportar?

El nostre negoci fa molts anys que està en funcionament. És un negoci familiar que es va posar en marxa l’any 1974 a mans dels avis d’en Carles. Van començar com a lloc on es feien xurros i patates i més tard van incorporar els pollastres a l’ast. La botiga actual arrenca l’abril de 2009 que és quan vam decidir fer menjars per emportar a part dels pollastres a l’ast.

Fent una mirada enrere, quina valoració en fa de tots aquests anys?

Estem molt contents de la feina feta i de com funciona el negoci tot i que els inicis van ser durs. Els primers anys ens va cos tar una mica.

Com definiria la seva cuina?

És una cuina molt senzilla, plats casolans i no gaire complicats.

Quins tipus de menjars és poden com prar?

Els menjars que poden trobar són amanida russa, escalivada, esqueixada de bacallà, , amanides d’arròs, pasta i patata,

En Carles Castilla i l’Imma Rodríguez

croquetes. També poden trobar pollastres a l’ast, que és la nostra especialitat, i altres carns com botifarres, costella de porc, conill, galtes, espatlla de xai...

Quins plats destacaria de la seva carta?

El rei de carta és el pollastre a l’ast. És la nostra especialitat i pel que se’ns coneix. I de plats per emportat potser destacaria l’esqueixada de bacallà.

Fan menjars per a celíacs?

Sí, llevat de dos articles, tot el nostre menjar és apte per a celíacs. Des de fa un any i mig aproximadament, som establiment “gluten free” i tenim una acredi tació que l’Associació de Celíacs de Catalunya ens va donar. Per obtenir-la, cal acreditar que no hi ha gluten en els nostres menjars i al nostre obrador. Això s’aconsegueix mitjançant anàlisis d’un laboratori. Estem molt contents d’oferir aquest servei perquè cada vegada hi ha més persones al·lèrgiques o intolerants al gluten, i a més, som dels únics que hi ha per aquesta zona

Per Nadal, fan algun tipus de plat especial?

Per Nadal, ja des de fa uns anys, optem per fer vacances. Són les nostres va cances en família i aprofitem per carregar piles.

Quins dies tenen oberta la rostisseria?

La Rostisseria obre els dissabtes, diumenges i festius a la temporada d’hivern. I a l’estiu obre tots els dies.

Per què només dissabtes i diumenges i festius a l’hivern? És una qüestió econòmica. Entre setmana, Llançà no té el volum de població per permetre’ns tenir obert.

Es poden fer comandes per telèfon?

Sí, per telèfon poden en carregar. De fet, nosaltres insistim en què encarre guin la seva comanda.

Serveixen a domicili? Sí, servim a domicili.

RESTAURANT EL JOVENT, CUINA CASOLANA I

VARIADA

Al restaurant El Jovent podem gaudir d’un agradable menjar. La carta està dissenyada per a tots els gustos amb una gran varietat de plats.

Situat al municipi de Colera, s’ha guanyat a pols un lloc entre els més destacats. A més dels àpats fets amb la família o amb els amics, al restaurant s’hi poden fer tota mena de celebracions, aniversaris, sopars d’empresa, reunions familiars, banquets, batejos... Disposen de tots els serveis neces

saris per a garantir la comoditat esperada de qualsevol esdeveniment.

La Rossi i en xavi, que porten la direcció del negoci ens responen a les preguntes que els hi hem fet amb motiu dels 40 anys que por ten al capdavant del restaurant.

Quin tipus de cuina hi trobarem al seu res taurant?

Tenim un tipus de cuina casolana i de tempo rada. A l’hivern amb plats guisats tradicionals i de mercat on oferim el peix fresc que com prem diàriament, i a l’estiu plats més frescos i carns a la brasa a més del peix fresc. La nostra

La Rossi i en Xavi, del restaurant El Jovent

especialitat són els arrossos, la paella tradici onal, la paella de peix i l’arròs melós de cabra de mar i cranc blau i l’arròs melós de bolets amb bacallà gratinat amb allioli.

En general, la cuina pot evolucionar més? Sempre tenim alguna novetat a la nostra carta, creiem que els clients necessiten nove tats per poder degustar. Avui per avui la gent necessita un plus per decidir-se d’anar a un restaurant o a un altre. Amb tot i això, hi ha un gran nombre de clients fidels a la nostra cuina.

Quina és la tècnica de la qual se senten més orgullosos?

A l’hora de cuinar, la dedicació que hi posem quan fas els sofregits per cadascun dels ar rossos o a l’hora de guisar la cua de bou o les galtes de porc a l’estil de l’àvia, que necessi ten el seu temps per fer el xup-xup. Això si que ens fa gaudir.

Per a qui està pensat el restaurant El Jovent? Som un restaurant de caràcter familiar on es reuneix la família: avis, pares, fills, nets per fer uns plats per picar i un arròs per compar tir. Per grups d’amics on realitzar tota mena

He de dir, que després de 40 anys hem fet molts canvis, no és fàcil estar al dia, però la cons tància, el treball i estar al corrent de les noves tendències culinàries, és imprescindible si vols mantenir l’enginy per no quedar-te estancat.

“La nostra especialitat són els arrossos, la paella tradicional, la paella de peix i l’arròs melós de cabra de mar i cranc blau i l’arròs melós de bolets amb bacallà gratinat amb allioli”

de celebracions i aniversaris. També per a les parelles, sobretot a les nits d’estiu a la terras sa en un ambient molt agradable i tranquil.

Com s’aconsegueix l’equilibri entre tradició i modernitat?

Què és allò que els mou a l’hora de crear un nou plat?

Crec que després de tants anys necessi tem fer coses diferents per sorprendre els clients més fidels i sentir-nos que som dins l’ona de la nova cuina.

Quins plats no podem deixar de provar? Alguna recomanació especial?

Molta gent ve per menjar arròs i jo recoma naria un arròs de bolets amb bacallà grati nat amb allioli.

La cuina és una vocació, una professió o una obsessió?

Per nosaltres ha estat primer una feina que es va convertir amb una vocació que ens ha ocupat durant tots aquests anys.

Aquestes diades de festa de Nadal i Cap d’Any tenen obert?

No, tanquem per vacances durant cinc set manes després del pont de la Puríssima.

DOLÇOS NADALENCS CATALANS

Les postres de Nadal sempre han sigut , són i seran una debilitat.

Ens trobem de ple amb els preparatius de Nadal, ultimant el menú de les festes o agafant idees per ser un bon amfitrió. De moment, per als més llaminers, us deixem una llista dels millors dolços nadalencs tra dicionals a Catalunya.

Quins són els dolços nadalencs més popu lars a Catalunya?

Podríem dir que cada país o ciutat guarda alguna tradició, sigui culinària o cultural, algunes continuen estant molt arrelades i altres s’han estès per diversos països.

Gran exemple de gastronomia tradicional lligada a un moment popular de festeig se ria la coca de Sant Joan, menjar un ou de xocolata o la mona de Pasqua per a Setma na Santa, prendre 12 raïms, una per cada campanada la nit de Cap d’Any, panellets i castanyes la nit de Tots Sants i el torró per Nadal.

El Torró

El protagonista d’una festa nadalenca és sens dubte, el torró. Aquest dolç té una

llarga tradició, possiblement morisca, que s’ha anat popularitzant amb els anys i aconseguint un nivell gairebé global.

El torró és un producte elaborat a base d’ametlles torrades, ou, mel i sucres, però l’evolució ha estat tal, que avui podem tro bar torrons de tots els tipus i sabors: torró de xixona, torró de crema, xocolata, mas sapà, coco, trufes, nata, fins i tot festucs o fruita confitada.

Tortell de Reis

El tortell o Tortell de Reis és una altra de les receptes típiques catalanes de les fes tes nadalenques, concretament del dia 6 de gener, el dia dels Reis Mags.

El tortell català en el seu l’origen no guardava cap relació amb el naixement de Jesús, ni tan sols era una tradició cristiana, sinó pagana, coincidia amb les festes Saturnals del mes de desembre, dedicades a Saturn. Amb l’arribada del cristianisme, es va començar a introduir una fava al seu interior, conferint-li un bon auguri a qui se la trobés en el seu plat. Més endavant, aquest tradicional dolç va viatjar fins a França, on gràcies a un cuiner de la cort de Lluís XV, que va introduir una moneda d’or per sorprendre a qui la trobés al seu plat, va canviar el concepte total del brioix i sobretot de la fava.

Encara que algun detall ha canviat, el Tortell de Reis continua sent un brioix rodó esponjós fet amb farina de força, llevat, sucre, llet, mantega, ous, aiguanaf, la pell ratllada d’una llimona i taronja i massapà en el seu interior. En realitat, la seva preparació no és fàcil, però sent el mes amb més màgia de l’any, que no falli la il·lusió per intentar-ho.

Neules

Les neules són un dolç de forma cilíndrica, lleuger i cruixent, molt típic de la rebosteria tradicional de Catalunya. Aquest dolç nadalenc, que se serveix amb gelats, crema catalana, alguna mous se o fins i tot després de les postres acompanyades d’una copa de cava, es re munta als segles Ix i xII, on es troben per primera vegada referències sobre el seu procés d’elaboració en els monestirs de monges, encara que les primeres neules no eren cilíndriques sinó planes i s’acompanyaven d’una oració.

Ara podem trobar una gran varietat de neules, igual que ha passat amb els tor rons, existeixen ja les de xocolata, les farcides amb crema de vainilla, xocolata, fruites, avellanes o de torró.

REEQUILIBRA EL TEU COS AMB QUALIA CENTRE WELLNESS

Els massatges orientals ajuden a reequilibrar l’organisme.

Qualia Centre Wellness ofereix una àmplia carta de rituals basats en tècniques ancestrals.

Massatges ayurvèdics com el Marma Abhyangam (que fa més de 5.000 anys que es fa a l’Índia), el Mastaka (un massatge cranial amb oli exclusiu per alleugerir la ment), d’altres com el Qi (antiestrès i descontracturant amb un coixí calent de sal), el Bali Bliss (un mas satge considerat el tractament de la felicitat basat en tècniques ba lineses i asiàtiques) o el Rosetherapy (el massatge femení per excel lència a base d’oli de rosa de Bulgària i pedres de quars rosa). Aquests i d’altres massatges es poden fer de forma individual o en parella a la cabina Duett amb jacuzzi d’hidromassatge. I per com plementar l’experiència de benestar, es pot accedir prèviament a la nova sala de benestar de Qualia, amb saunes, dutxes i projeccions audiovisuals amb un so envoltant que fa d’aquest moment una es tona de desconnexió y calma.

Després de 13 anys oferint tot tipus de massatges i rituals de ben estar, a Qualia Centre Wellness tenen clar el que ens agrada a les persones: sentir-nos cuidades en un entorn de calma i trobar el temps per aturar-nos a sentir el que ens demana el cos. Això és el que fan a Qualia: tenir cura de les persones oferint-los massatges basats en tècniques ancestrals i actuals i les propietats curatives dels olis essencials i les plantes medicinals. I tot, per retrobar-se amb l’equilibri i la salut de l’organisme.

“Qualia incorpora també entre els seus serveis l’osteopatia i la fisioteràpia, a més d’ofe rir teràpies naturals com les flors de Bach, l’auriculoteràpia i recentment tallers de me ditació, feminitat, tai chi, etcètera”

Qualia ha renovat la seva web recentment, i la fa més àgil a l’hora de seleccionar els tractaments a triar tant per informar-se com per comprar-los online i rebre’ls en format PDF com a xec regal. La web és www.qualia.cat.

15 ANYS DE SANTIVERI FIGUERES

SENTIR-SE BÉ

Santiveri, és troba en procés de canvi. Va néi xer l’any 1885, i durant aquests anys, ens hem atrevit a innovar propostes ecològiques, vege tarianes i complements per a la salut. En tot aquest temps, hem canviat moltes coses, i ara és el moment de tornar-nos a reinventar per acostar-nos més i millor als nostres clients i clientes.

Volem resoldre aquest repte, sense perdre l’es sència del nostre origen, i aportant aplicacions, formats, presentacions i composicions amb un missatge complet de qui som i el que oferim. Santiveri Figueres, va néixer l’any 2007, amb l’Enric Casanova i la Montse Batlle. Cada dia posen llum i energia a la seva botiga, amb un objectiu molt clar: oferir un estil de vida sa ludable per a les persones.

Enric, com recordes aquell desembre del 2007, quan vàreu inaugurar la botiga? Amb molta il·lusió i també amb una certa incertesa. Es començava a parlar d’una crisi econòmica, que va esclatar el 2008.

Què us va fer aventurar-vos a obrir una bo tiga d’alimentació i suplementació natural?

Era un projecte que feia anys que es gestava, per oferir un espai de salut natural a Figueres.

I per què amb Santiveri?

Santiveri va ser l’elecció dins el sector, per la seva trajectòria i seguretat. El nostre assessor

econòmic ens va aconsellar que era una bona opció. Ell era consumidor de la botiga Santive ri de Girona i ho veia com un projecte sòlid.

Durant aquests anys, creus que el sector ha millorat?

Si l’especialització és motiu de millora, doncs sí, ha millorat. Els consumidors i con sumidores, són molt més exigents i estant molt formats, en tot el que representa la sa lut natural. Per tant des de la nostra botiga hem intentat formar-nos contínuament per adaptar-nos en cada moment.

Què opines de la nova marca Santiveri?

El que més m’agrada és que la seva nova imatge publicitària ens explica millor el que realment som i oferim. Així també la quali tat de producte que hi ha a l’interior de cada envàs.

Podries dir-nos quines són les consultes més freqüents avui dia?

Són molt diverses, però actualment el que més preocupa a les persones, és el seu des cans, el dolor articular i muscular. I també el colesterol. Referent al descans, estem molt agraïts del nou SUEÑO FORTE, que a través dels seus components (aswahganda, escutel lària, valeriana, passiflora, GABA i vitamina B6), les persones troben una formula per a millorar la son.

Així també amb el nou CANNABIACTIVE FORTE, a base de CBD, per a disminuir el dolor articular i millorar la mobilitat.

Com penseu celebrar el quinzè aniversari? Ens agradaria i farem tot el possible per aconseguir-ho que els nostres clients con tinuïn confiant amb nosaltres a través de Santiveri.

Volem compartir amb tots ells aquest mo ment, i per això els volem obsequiar amb un detall d’aniversari.

Enric Casanova

L’ADDICTE I EL NADAL

· Terapeuta en drogodependències

· Màster Universitari en Conductes Addictives

· Tècnic en Intervenció de Drogodependències

· Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències

· Tècnic en Conductes Addictives

· Diplomat i Federat en Conductes Addictives

d’alcohol en els supermercats, fins a un arbre decorat o un pessebre, una nadala, les llums dels carrers, una simple bombeta, els dotze grans de raïm (encara que la intenció sigui menjar-se’ls amb Coca-Cola), el “dring” de les copes (tot i que la intenció sigui brindar amb aigua), les paraules del familiar que ens diu com ens ha programat les festes.

Durant els meus anys de recuperació, he conegut a centenars de companys addictes. Ni un sol, va defensar les seves creences religi oses per a celebrar el Nadal, o va parlar de les seves ganes d’assistir a celebracions en esglésies. Però les festes de Nadal i Cap d’any, dei xaven cada vegada una sotragada important de recaigudes.

Per Nadal, coincideixen per a nosaltres tres estímuls de consum: el consum omnipresent en els menjars i sopars, la llicència per a con sumir, és a dir, aquests dies en què podíem consumir de cara, sense amagar-nos, i la hipocresia. La hipocresia, en actiu, ens donava un motiu extra per a consumir, perquè la mentida i les drogues, són in separables. Era la complicitat amb la mentida social, el respirar du rant dies i hores aquella falsedat de les reunions socials, en les quals havien d’aparentar-se unes bones relacions que no eren, en què les persones intercanviaven regals sense voler, obligats per les normes, i en què algunes vegades, impossible de sostenir-se, i banyada en alco hol, acabava en conflictes. Era la mentida personal de no voler ser allà assegut, però haver d’estar-hi per a complaure a uns altres i quedar bé. Aquesta hipocresia que afegia a les ja normals ganes de consumir diàries, més ganes de consumir per a suportar-la.

Llavors, en recuperació, qualsevol estimulo associat a aquest gran es timulo, que és el Nadal, pot desencadenar ganes de consumir, o una estrebada, des del bombardeig d’anuncis de cava, o les muntanyes

“Per Nadal, coincideixen per a nosaltres tres es tímuls de consum: el consum omnipresent en els menjars i sopars, la llicència per a consumir, és a dir, aquests dies en què podíem consumir de cara, sense amagar-nos, i la hipocresia”

No obstant això, el Nadal, és una oportunitat preciosa per a exercir la nostra llibertat: dir no a les drogues, dir no a la mentida, posar lí mits i prioritzar-nos sobre els altres. No manem en si volem que ens afecti o no aquest gran estímul que és el Nadal, perquè encara que amb el temps, es viu amb normalitat o amb indiferència, de moment en manera automàtica i moltes vegades inconscient, mana la nos tra neurobiologia. Així doncs, és millor evitar estímuls relacionats, que si no ens passen factura avui, ens la passaran demà. Per a mi, aquests dies no són diferents als altres, i el que més m’agrada, és que en ser el solstici d’hivern, simbolitzen el triomf de la llum sobre la foscor: el dia va guanyant uns minuts més a la nit, com els dies de llum de la recuperació van guanyant terreny a la foscor del consum.

No dubti a posar-se en contacte amb nosaltres si necessita ajuda o té algun familiar que la pugui necessitar. El nostre equip de professionals ofereix assessorament per afrontar junts de la manera més efectiva el problema i potenciar uns hàbits saludables, que ajuden al pacient a assolir una recuperació total.

MARCOS SCHEIBER

FENG SHUI PER A L’èxIT PROFESSIONAL

Doncs sí: hem trencat els tabús que sepa ren la dona de les seves ambicions profes sionals. Siguin quins siguin els sectors en els quals les persones de sexe femení de sitgen excel·lir, la societat ha acabat accep tant-ho, i encara més, ha arribat a reconèi xer que la paritat ha ajudat a tothom. Ho tenim guanyat!

Això no significa que tot sigui fàcil per a la dona que vol ser empresària. Però, ves per

ser sexista, sinó més aviat evolutiva.

Però, tornem a aquestes dones que, com jo, s’han posat el barret de cap d’empresa! Senyores: a través dels minerals, podeu rebre una ajuda de les més eficaces per conservar la vostra confiança, la vostra inspiració, la vostra energia i, com a conse qüència, la vostra coherència...

Quins són els minerals que us poden acom panyar d’una manera dolça?

on, parlem de dones! La dona té molts re cursos -dit sense voler disminuir les per sones de sexe masculí, amb les quals ens complementem a la perfecció! Es tracta de posar per davant la seva gran força interi or, que li permet encarnar-se amb eficàcia en sectors ben diversos de la vida, fent de mare i esposa alhora que concilia aquest dia a dia amb la vida d’empresària. És dur, però no impossible... Com a dona que viu aquesta experiència, jo ho puc confirmar. Sobretot perquè des de l’aparició social de la dona empresària, els cònjuges han accep tat en bona part assumir el paper d’home de casa, fet que aporta molta dolçor i coherèn cia a la relació. Una paritat que està lluny de

Primer de tot, es tracta de tenir cura de la vostra energia, de la vostra taxa vibratòria, la vostra vitalitat, la vostra presència conscient dins cadascuna de les tasques. Us proposo que porteu un pen joll de shungit, i/o braçalets. Aquest mineral altament «vibrato ri» us permetrà mantenir la distància suficient amb el vostre entorn, per a restar centrades en la vostra pròpia energia i que no perdeu de vis ta els vostres objectius. Es tractarà de portar aquest penjoll i braçalets no més quan us trobeu al lloc de treball, durant els vostres desplaça ments o durant les cites amb interlocutors, per tal de minimitzar la influència exterior i que això no impacti en la vostra energia. Restar centrades serà l’objectiu que busquem.

A continuació, us proposo treballar la vostra inspiració: és fonamental! Rein ventar-se contínuament! Saber sortir de la zona de confort perquè els projectes s’acostin molt a les vostres esperances és capital. Per a això, regaleu-vos la compa nyia d’una cornalina o d’un jaspi policrom damunt de l’escriptori, allà on treballeu i imagineu. La cornalina obre la creativitat, el resultat de la qual és la confiança (quan creem, exterioritzem els nostres poten cials i constatem les capacitats amaga des que ens permeten guanyar confiança

personal); el jaspi policrom estructura i obre la imaginació i ens permet entreveu re «altres colors», «alternatives guanyado res» que enriqueixen el nostre projecte. Deixeu-vos submergir en aquests dos mi nerals uns instants. Us donaran uns bons resultats i un confort interior profund. Garantit.

I per acabar, importantíssim: seguiu la vos tra intuïció. És essencial en la gestió d’una empresa! Per a una dona, l’ús de la intuï ció es troba a tots els nivells. Però dins la gestió de l’empresa, permet saber escollir els col·laboradors, orientar les vendes, obrir noves línies de creacions, triar les formacions... Aquí encara us proposo dos altres minerals: el lapislàtzuli us ajudarà a desenvolupar “mentalment” un tema precís practicant una meditació vespral i rebent-ne els missatges dins dels somnis o bé al moment de despertar-se al matí. També us podeu arrecerar en la selenita blanca: lunar, ben aclaridora, perquè pu gueu tenir confiança en la vostra feminitat natural, intuïtiva, receptiva i que, per natu ralesa, s’adapta als canvis.

Aquesta proposta de treball no és exhaus tiva; podria ser amplificada per l’acció de l’obsidiana, que permet connectar-se a l’inconscient que amaga les facultats que permeten a l’empresari sentir-se en sinto nia amb la seva empresa. Podrien comple tar aquesta llista altres minerals, però ja tenim algunes idees per sentir-nos bé amb els nostres objectius.

Feliç d’haver-vos aportat una mica de llum, us desitjo un gran i franc èxit en el camí de l’emprenedoria.

SANDRA MALGRAS Gerent d’empresa MINERAL SWETT

ESTANC NÚMERO 8 DE FIGUERES UN LLOC AMB MÉS DE 3000 REFERÈNCIES D’ARTICLES BEN DIVERSOS

S’hi pot trobar una àmplia selecció de tabacs i cigars, però també tota mena d’articles d’alimentació, regals, papereria o Loteria Nacional.

Florenci Vergés i Sandra Padrosa són al capdavant de l’Estanc nú mero 8 de Figueres, on es pot trobar tots els articles pel fumador, amb una gran selecció de cigars havans i tabacs de primera quali tat. Els seus propietaris havien obert anteriorment un estanc a la plaça Triangular fins que el 2009 van veure l’oportunitat de traslla dar-se a l’avinguda Marignane, número 2, emplaçament on estan ubicats actualment.

“L’estanc ha anat ampliant amb el temps el seu negoci i avui dia a banda de vendre tabac, s’hi pot adquirir pràcticament de tot”, as senyala Padrosa. En els seus 80 metres quadrats s’hi poden trobar més de tres mil referències d’articles ben diversos.

A part del tabac, hi ha una cava dedicada al cigar, una selecció de lli breria, papereria, articles d’ofimàtica, premsa i últimament, amb la nova llei que els permet vendre més d’alimentació, i també hi podem trobar material escolar, llaminadures, joguines i objectes de regal, alguns d’ells molt adequats per fer cagar el tió amb els més petits de la casa i llibres de Nadal. També hi trobareu Loteria Nacional.

L’any 2009 es van traslladar al costat de la carretera N-II, un punt es tratègic d’entrada a Figueres. La ubicació els va obligar també a can viar els seus horaris i hàbits. Per aquesta raó, obren portes a les 7 del matí ininterrompudament fins a les 9 de la nit, de dilluns a diumenge i està obert cada dia de l’any excepte el dia de Nadal i l’1 de gener i també el dia de la segona Pasqua, “que és quan no hi ha diaris”.

Es treballa per torns i en total són deu persones treballant al local. En Florenci i la Sandra s’han sabut adaptar als nous temps, “apos tant per ampliar el model de negoci, canviar radicalment la ubica ció, així, per a poder continuar creixent i donar servei al públic”, ex pliquen. Tot i això es lamenten de la situació que travessa Figueres.

“La gent que tenim negocis, veiem amb preocupació com es tallen carrers, la gent que és de fora no sap com entrar a la ciutat i moltes vegades entren a demanar-nos a nosaltres com fer-ho: semblem un punt d’informació”, es lamenten. Estanc número 8 de Figueres està dividit en zones. A la zona de tabac s’hi pot trobar tota mena d’articles, ja que està especialitzat en tota classe de fumadors: tabac industrial i tabac picat, amb sec cions de xixa i de vaporejar cigarretes electròniques, que darrera

Florenci Vergés i Sandra Padrosa

“La cava de cigars és també una de les que més referències disposa de la pro víncia per satisfer les demandes d’aquest tipus de fumadors”

ment han crescut molt: “amb una gran carta de sabors perquè abans trobaves un gust i ara hi ha 25 sabors de la mateixa casa” així com totes les novetats, ja que és un sector que cada cop està més en auge. També s’hi pot adquirir tota mena d’accessoris; catximbes, pipes, cigars elec trònics, encenedors, entre d’altres, tant a la botiga com online a través de la web: www.tabacfigueres.com

“La gent que tenim negocis, veiem amb preocupació com es tallen carrers, la gent que és de fora no sap com entrar a la ciutat i moltes vegades entren a demanar-nos a nosaltres com fer-ho: semblem un punt d’informació”

La cava de cigars és també una de les que més referències disposa de la provín cia per satisfer les demandes d’aquest tipus de fumadors.

Hospital de Figueres i CSS Bernat Jaume

Primers centres sanitaris de l’Estat espanyol en reciclar les burilles del tabac gràcies a un sistema de cendrers exteriors.

L’Hospital de Figueres i el centre sociosanitari Bernat Jaume són els primers centres sanitaris de l’Estat espanyol a reciclar les burilles del tabac gràcies a un sistema de cendrers exteriors. La Fundació Salut Empordà (FSE), entitat sense ànim de lucre que gestiona els dos centres, ha impulsat el projecte amb motiu de la celebració de la 14a Setmana Europea de la Prevenció de Residus (del 19 al 27 de novembre). I la iniciativa s’emmarca en l’adhesió de l’any passat, de l’Hospital de Figueres a la campanya “Allunyem el tabac”, amb la intenció de fer un pas més en la lluita contra el tabaquisme. “Allunyem el tabac” està impulsada per la xarxa Ca talana d’Hospitals sense Fum, de la que en forma part el centre de Figueres des del 2004.

Estand

D’aquesta manera, la FSE avança en el seu compromís per pro moure hàbits de vida saludables entre la ciutadania i els profes sionals sanitaris i fomentar comportaments responsables cap al medi ambient.

Per a dur a terme aquest reciclatge, la Fundació ha signat un acord de tres anys amb l’empresa Keenat, l’única de l’Estat espa nyol que ofereix a empreses, institucions, ajuntaments i associ acions una solució completa per reduir l’impacte de les burilles en el medi ambient. I és que una sola burilla contamina 500 litres d’aigua i triga 12 anys a descompondre’s. Keenat disposa d’un sistema de reciclatge que les converteix en fonts d’energia o en altres materials, com poden ser panells.

En aquesta primera fase de la implantació del sistema a la FSE, s’han instal·lat sis cendrers: cinc a l’Hospital (Entrada Est, Consultes Ex ternes i avinguda del Rector Arolas) i un a l’entrada del Centre Soci osanitari Bernat Jaume (edifici annex a l’hospital). A més d’aquests sis cendrers per recollir les burilles, se n’han habilitat quatre més de pedra i de grans dimensions per completar el perímetre dels dos centres sanitaris.

Exposició

En una segona fase, aquests quatre grans cendrers també seran substituïts pels de Keenat, els quals disposen d’un dipòsit especí fic per a recollir les burilles. En tots els casos, l’equip de neteja de la Fundació Salut Empordà s’encarrega de buidar els cendrers per a emmagatzemar de manera segura les puntes de cigarreta en un bidó a l’espera que els operaris de Keenat facin la recollida periòdi ca del residu per al seu posterior reciclatge.

“Des del 2006, disposem de les certificacions ISO 14001 i EMAS, dues normes voluntàries que acrediten el nostre compromís i res pecte cap al medi ambient. La presència de burilles en el perímetre de l’Hospital i el Bernat Jaume és un problema que tenim des de fa anys. Malgrat tenir cendrers, moltes persones les llancen a terra, amb la problemàtica que representa per a l’entorn: contaminació de l’aigua, embús dels embornals... ja l’any passat, vam dedicar la Setmana Europea de la Prevenció de Residus a aquesta temàtica i ara hem volgut fer un pas més en la preservació del nostre entorn instal·lant aquest sistema de reciclatge”, explica la responsable de l’àrea de Medi Ambient de la Fundació Salut Empordà, Elena Bonet.

Per la seva banda, Montse Adell, infermera de la Unitat de Pneu mologia de l’Hospital de Figueres i coordinadora de la Comissió

d’Hospital sense Fum, remarca que “Com a centre sanitari no només hem d’insistir en què el tabac és perjudicial per la salut humana de manera directa, ja que fumar és la primera causa de mort evitable al món, sinó que el tabac també representa una amenaça per la flora, la fauna i l’aigua del nostre entorn, la qual cosa acaba repercutint de manera indirecta en la nostra salut”.

Per al portaveu de Keenat España, Adrien Garcia, “La gestió dels residus és uns dels grans reptes de la transició ecològica. Les burilles de cigarretes representen el 40 % dels residus del mar mediterrani. Volem destacar el compromís de la Fundació Salut Empordà amb la instal·lació d’aquests cendrers i agrair-los que obrin una via perquè altres centres sanitaris facin el mateix.”

S’ha instal·lat una exposició a Consultes Externes de l’Hospital titulada “Fumar és perjudicial. Per la teva salut i per la del medi ambient”, que relaciona la importància de no fumar amb el fet de reduir les burilles com a residu massiu per al planeta. Consta de 14 cartells amb diferents missatges i es podrà visitar fins al 2 de gener.

Buidatge cendrer

L’ADMINISTRACIÓ NÚMERO 4 DE FIGUERES TREBALLA DE PLE EN LA CAMPANyA DE

Sis anys repartint il·lusions i premis, des del centre de la ciutat; també ven per Internet per portar la sort arreu del món.

L’administració de loteria, número 4 de Figueres, situada al carrer Nou de Figueres, va ser fundada fa sis anys per Ramon Casellas, propietari de l’administració. Ara, al negoci, es viu l’època més for ta de l’any: “És quan nosaltres fem l’agost”. La il·lusió mou la gent a comprar i des de la loteria es desitja continuar repartint premis. Treballen de ple en la campanya de Nadal. “Nosaltres vam comen çar a vendre loteria de Nadal el mes de juliol, i ara és quan comença a intensificar-se”.

Sobre la campanya d’enguany “esperem que les vendes si fa no fa siguin com l’any passat. El problema és la crisi i que la gent no té diners: N’hi ha que es jugaven un dècim i ara se’l reparteixen entre dos per exemple. I per compensar el de l’any passat has de fer més hores. La gent no ha deixat de jugar però aposten menys, jo estic fent més vendes, però els ingressos són els mateixos” assegura. Pel que fa a altres jocs com Euromillones o la Primitiva la gent juga més o menys depèn dels pots que hi hagi”. Casellas explica que “habitualment donem premis menors, els de Nadal costen més” però des del principi ha anat escampant sort: el gener d’enguany la loteria va vendre el segon premi de la loteria del Nen i recorda com al mes d’instal·lar-se a Figueres “vam donar el primer premi de la loteria nacional”. L’administració ofereix als seus clients des que va obrir-se a la ciutat Loteria Nacional i diferents jocs actius com la Primitiva, Travessa i Bonoloto

La situació actual de les loteries passen per un moment complicat: “Les administracions tenim com a clients gent d’avançada edat que juguen de forma tradicional i són els que venen a comprar a fines treta. Els de seixanta anys en amunt representen el seixanta per cent de la nostra clientela, la resta és el jovent que ens juga per In ternet perquè és més pràctic per a ells”. Per això, “ens hem hagut de reciclar” i des d’Internet ofereixen sort arreu del món.

NADAL

“El gener d’enguany la loteria va vendre el segon premi de la loteria del Nen i al mes d’instal·lar-nos a Figueres vam donar el pri mer premi de la loteria nacional”

Ramon Casellas

TecnoMaq, empresa orientada a donar servei de repa ració i venda de maquinària forestal de jardineria i in dustrial està a punt de celebrar el seu primer aniversari. Al capdavant hi ha Joan Jou i Albert Arola que avalen el negoci amb una experiència de més de vint anys en el sec tor. L’empresa, amb seu a Vilanant, assegura haver expe rimentat un augment significatiu del volum de feina des de la seva obertura “La qual cosa ens fa pensar que anem per bon camí, l’evolució és positiva i confiem que continuï així”. Coincidint amb el seu primer any de vida, des de Tec noMaq “Volem fer un agraïment especial a tothom qui ha confiat en nosaltres durant aquest primer any”. Els seus clients majoritaris són empreses de la zona de l’Empordà, tant de jardineria com construcció, equipaments industri als i ajuntaments. El client particular també té un pes molt important, ja que “Cada cop és més habitual veure cares noves al taller que busquen un tracte professional, honest i familiar com el que oferim i no troben en altres establi ments”.

La seva llarga experiència en els serveis que posen a dis posició dels clients, “ens confereix un valor afegit a l’hora d’assessorar-los sobre les seves necessitats reals”. Ofe reixen servei tècnic i de venda amb la màxima garantia: “Treballem amb les millors marques del sector: tant amb maquinària com amb accessoris i consumibles. Som els únics que actualment oferim productes respectuosos amb el medi ambient: (olis de cadena biodegradables, combus tibles sense etanol, niló per a desbrossadores fet amb po límers biodegradables, etc.) Tenim uns preus molt compe titius en tots els productes. Tanmateix, valorem la fidelitat i compromís dels nostres clients”.

De cara a la nova temporada “Ens hem fixat uns objectius claus per poder millorar el servei i el bon rendiment del taller”, asseguren.