2 minute read

EL FIL DE LA NOTÍCIA

Advertisement

Una secció de Josep M. Bernils

Les cicatrius de Figueres, en una escultura que fa memòria.

El passat 22 de gener es va inaugurar, al passeig Nou, un memorial en record de les víctimes dels bombardejos produïts a Figueres durant la Guerra Civil. El nou Passeig de la Memòria inclou unes petjades incrustades a terra, amb els noms de les 400 persones que va morir a causa de les bombes, i culmina amb una escultura de l’empordanès Eudald de Juana que porta el nom de «Memòria» i representa les cicatrius que tot conflicte armat causa a la societat. Una escultura que impacta, que segur que no deixa indiferent qui la contempla i que ens fa reflexionar.

Una figuerenca que molts recordem, Lluïsa Padrosa, traspassada el mes de març de l’any passat, va ser testimoni directe dels fets i m’havia explicat allò que va passar a la ciutat el gener de 1938, justament ara fa 85 anys: «Quan va començar la guerra tenia nou anys i en acabar estava a punt de fer-ne 12. Unes edats en les quals recordes perfectament tot el que passa al teu entorn. Amb la meva família vàrem estar durant tot el conflicte vivint a la ciutat i, per tant, vaig ser testimoni de tots els bombardejos. El primer atac es va produir el 20 de gener i va afectar l’estació. En el segon, tres dies més tard, les bombes van caure sobre el Parc Bosc. Era un diumenge i la zona estava plena de gent. Van morir 16 persones, algunes de les quals eren criatures. Molta gent va quedar destrossada, amb els cossos penjant dels arbres. Va ser espantós!». Aquests bombardejos es van mantenir al llarg de 12 mesos, fins a l’entrada dels franquistes a la ciutat, a primers de febrer de 1939.

Val a dir que al llarg de la Guerra Civil, Figueres va ser la segona ciutat catalana més bombardejada i aquella que, després de Barcelona, va patir més víctimes mortals. Durant l’any 1938 i especialment en els primers mesos de 1939, al voltant de 400 persones van morir a causa dels devastadors bombardejos. Per això alguns historiadors la varen batejar com «la Gernika catalana». Un cop acabada la Guerra Civil, durant els anys del franquisme, es va voler silenciar aquest atac indiscriminat contra la població civil. Tot i això, la memòria ciutadana no va oblidar aquests fets, que van quedar en un estat latent i en el record de molta gent.

Aquestes cicatrius de Figueres tenen, des d’ara, un record per sempre i a partir d’una iniciativa ben singular. L’institut Ramon Muntaner, en el marc del programa d’atenció als alumnes amb aptituds notables, ha creat diversos grups d’enriquiment que han permès l’alumnat desenvolupar el seu potencial, tot treballant per projectes. En aquest cas, «El Passeig de la Memòria» ha estat un projecte for-

(Foto: ARXIU DEL CENTRE D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA) jat pels alumnes Blai Higueras, Martí Oliveras, Pau Cabrafiga, Martí Gimbernat, Maria Rodeja, Laia Genover,Aniol Pibernat, Andreu Clotas, Joana Oliveras, Júlia Fita i Xavi Carbó. Posteriorment s’hi van incorporar Safae Boutaba, Xènia Alejandro, Roumaissae Amzil, Attaf Achraf, Pol Escolà, Mariam Zbakh, Laura Roig, Emma Benet i Jan Giró. Els professors responsables han estat Àngela Castaño, Fernando Cordón i Joan Manuel Soldevilla

Per aquests alumnes, la iniciativa -que va rebre el suport decidit de la majoria de regidors de l’Ajuntament de Figueres- volia convertir el Passeig Nou «en un Memorial que recordi totes les víctimes dels bombardejos de Figueres, un espai de memòria que ens enfronti al nostre passat i ens ajudi a encarar els reptes del futur. És una intervenció permanent en l’espai urbà que vol servir per honorar el record de les víctimes dels bombardejos, denunciar la barbàrie de la Guerra i educar la ciutadania en la Cultura de la Pau», segons van explicar els mateixos estudiants durant l’acte inaugural. Objectiu assolit. I que mai més, fets com aquests es reprodueixen. Ni aquí, ni enlloc.

This article is from: