JA ÉS DIJOUS GRAS!

Botifarra d’ou, truita i coca de llardons, els protagonistes de la jornada.

Carnestoltes engega, com no podia ser d’una altra manera, amb un clar protagonista: el menjar. Les festes del Carnaval a Catalunya tenen una gastronomia rica i variada en funció del territori des del dijous gras fins a l’enterrament de la sardina. El dijous llarder, dijous gras o dijous de les llardufes a l’Empordà, marca el tret de sortida de les festes de Carnestoltes, un dia marcat per la combinació d’ous i carn.

Tot i que tradicionalment és una celebració d’àmbit familiar, també són freqüents les celebracions a l’aire lliure, i, antigament, els infants feien captes d’ous per les cases per poder elaborar les truites de la jornada. D’aquesta manera, són habituals els àpats de germanor, i en alguns municipis es fan aplecs gastronòmics i festius.

Dijous llarder, botifarra menjarè!

Per tot Catalunya se celebren jornades gastronòmiques amb grans àpats populars, concursos, mostres i altres aplecs gastronòmics. Aquesta tradició té una explicació ben senzilla, i és que, abans, l’abstinència càrnia de Quaresma era obligatòria. Així, doncs, les famílies s’atipaven d’ous i carn, les restriccions tradicionals, per suportar l’austeritat marcada per la religió catòlica durant set setmanes.

Per dijous gras, botifarra fins al nas!

Actualment, poca gent segueix una dieta estricta mentre dura la Quaresma, però se segueix celebrant la tradició gastronòmica del ‘dia de l’ou i el porc’ arreu de Catalunya. I quina és la millor manera de combinar ous i porc? Doncs la botifarra d’ou, un menjar tí- pic de la gastronomia catalana vinculada a Carnaval que data del segle XVII. Presenta un color groguenc i s’elabora a base de carn de porc magre, cansalada, ous, sal i pebre negre. Segons la previsió de vendes del Gremi de Carnissers i Xarcuters, aquest any es vendran més de 600.000 unitats de botifarra d’ou fins acabar les festes de Carnestoltes.

Truita de botifarra i coca de llardons Els acompanyants de la botifarra d’ou, que és l’estrella de la jornada, són la truita i la coca de llardons. A gairebé totes les comarques de Catalunya se celebren concursos de truites per tal de premiar la més original o la més saborosa. Per exemple, diferents cuiners, professionals o aficionats competeixen per tal de fer la millor truita. De fet, fins i tot els més menuts fan concursos de truites a les escoles.

Pel que fa la coca de llardons és una coca dolça. Es fa a base d’ous, sucre, farina, llardons i pinyons, que tradicionalment es menja a l’època de carnestoltes –a partir del Dijous Gras o Dijous Llarder– i que ajuda a encarar el període de dejuni de la Quaresma. Abans, de coques de llardons només se’n trobaven els dies previs a la Quaresma, sobretot a partir del Dijous Gras, dies de plats greixosos i d’excessos gastronòmics. Però avui se’n troben tot l’any i formen part de la gran varietat de dolços de les festivitats populars més viscudes, com ara Sant Joan o Sant Pere. Les coques de llardons solen anar acompanyades de vi dolç, moscatell, malvasia o cava.

Dijous llarder arreu de Catalunya

Les jornades gastronòmiques, amb el porc i l’ou com a protagonistes, se celebren arreu del territori català, però cada comarca o municipi segueix les seves tradicions. Una de les trobades gastronòmiques més populars d’aquesta jornada és la festa del Dijous Llarder a Vic, la capital d’Osona. El porc pren el protagonisme a les activitats gastronòmiques organitzades pel col·lectiu Osona Cuina. Durant tota la nit es couen els porcs a una gran brasa a la plaça Major per gaudir de cansalada, botifarres i entrepans de porc rostit a l’endemà. A més, s’organitza un sopar amb música en directe per atipar-se de tapes de porc: royale de foie amb caviar de ratafia Bosch i cruixent de porc, costella lacada amb mel i carbassa amb romaní, arròs de calçots amb botifarra de parracs, sucamulla de ratafia amb carquinyolis de llar- dons i pistatxos, brioix de cansalada confitada amb ceba i maionesa de mostassa...

Als municipis del Baix Ebre, concretament a Xerta i Alcover, la tradició és menjar fogasseta. És un pa rodó farcit de truita de carxofes, alls tendres i salsitxes, llom o llonganissa. A Tortosa, també al Baix Ebre, es menja baldana, una botifarra curta d’arròs, ceba, greix i sang. D’altra banda, a l’Alguer es cuina l’olla podrida, un símbol gastronòmic de Sardenya. A Amposta, al Montsià, és costum menjar entrepà de truita amb salsitxes. També es mengen postres de ‘menjar blanc’, a base de farina, arròs i llet.

Al Garraf ho celebren amb una xatonada popular: primer el xató tradicional de Vilanova (escarola, tonyina, anxoves, bacallà i una salsa única); després, truita, i, per acabar, coca de llardons. Altres indrets com la Ribera d’Ebre, on cuinen la truita de carxofa, o el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, on es prepara el farcit de Carnaval. Finalment, algunes de les tradicions també són el carro de les truites de Mataró o l’arròs dolç amb crosta de Valls.

Així, doncs, és un dia on la tradició gastronòmica catalana mostra el seu esplendor amb plats per llepar-se’n els dits. També a Mallorca celebren la festivitat, que rep el nom de ‘Darrers dies’, amb ensaïmades casolanes i coques farcides de productes porcins.