mira’m 2
mira’m.cat
Primerament, deixeu-me afegir a la corrua de gent que de segur us felicitarà pel vos tre 20è aniversari. Parla molt bé de l’equip del Mira’m que després de tants anys pu guem continuar gaudint dels vostres con tinguts i en el nostre cas, com a impres sors, el plaer és doble perquè podem ser testimonis de la vostra fidelitat al llarg de tots aquests anys.
La sortida al carrer d’una revista no és tasca fàcil; s’han de coordinar comercials, periodistes, impressors i distribuïdors per tal que l’engranatge no falli. Per la nostra banda, a mi sempre m’agrada dir que un bon servei d’impressió és aquell que no afegeix maldecaps a l’editor. Tot va molt de pressa i quan els fitxers del client arriben a la impremta tot són presses i ànsies per veure el número al carrer. En el cas del Mira’m, rebem els fitxers PDF (el contingut preparat per l’editor) a finals de mes i normalment amb menys de 48 hores la revista està a punt per a la seva distribució. Els passos sempre són els mateixos: l’editor envia els fitxers a tra vés d’una connexió remota, fem la revisió l’Empordà a Nova Zelanda...
ROTIMPRES, impressions rotatives offset s.a “La sortida al carrer d’una revista no és tasca fàcil; s’han de coordinar comercials, periodistes, impressors i distribuïdors per tal que l’engranatge no falli. Per la nostra banda, a mi sempre m’agrada dir que un bon servei d’impressió és aquell que no afegeix maldecaps a l’editor”
mira’m.cat
De
dels mateixos a impremta per tal de garan tir que no es produeixin errors tècnics en la reproducció dels originals, i un cop vali dats enviem els fitxers als CTP -Computer To Plate- (una mena d’impressores en gran format que graven unes planxes d’alumini amb la informació dels continguts enviats per l’editor), es munten les planxes a les rotatives (màquines d’impressió en tecno logia òfset de proporcions considerables -uns quants metres de longitud-) i a una velocitat aproximada de 30.000 exem plars/hora surten les pàgines impreses a partir d’unes bobines de paper de grans dimensions (cada bobina pot pesar més de 1.000 quilos). Finalment, la revista es talla, es grapa, es paletitza i s’envia al dis tribuïdor qui s’encarrega de fer-la arribar al lector. Tot plegat, en menys de 48 hores, i així anem repetint mes darrere mes, edi ció darrere edició, acumulant quilòmetres i quilòmetres de paper imprès. Una curiositat, extrapolant d’una forma molt basta: sabeu que agrupant totes les pàgines impreses en un any del Mira’m podríem recórrer més de 1.000 quilò metres? D’aquesta manera, en 20 anys, 20.000 quilòmetres; o el que és el mateix, de l’Empordà a Nova Zelanda... Ah!, i pels que tinguin la temptació de pensar que tot aquest paper imprès és un atemptat contra l’ecologia, una dada ben rellevant: el Mira’m només s’imprimeix amb papers certificats PEFC; és a dir, que el paper que s’utilitza prové de granges d’arbres planta des expressament per a la seva posterior explotació (contribuint així a una major tassa d’absorció del CO2, a la protecció d’àrees forestals d’importància ecològica, a la gestió de boscos de forma sostenible, a la promoció de l’ocupació en entorns ru rals i així un llarg etcètera) i tot plegat, en una empresa que garanteix la circularitat dels seus processos gràcies a l’exigent cer tificació Imprim’Vert obtinguda a través de l’auditora internacional SGS Només em queda expressar en nom de tots els treballadors de Rotimpres el nos tre agraïment per tots aquests anys de confiança mútua i desitjar-vos que, com a mínim, puguem completar la volta al món al llarg dels pròxims 20 anys. Moltes felicitats! Joan Vidal CEO Rotimpres
mira’m 26
esdeveniments
L’humor està garan tit en la programació d’aquesta temporada amb l’esbojarrada proposta ‘Mas ter Xof’ (5 de novembre), on Joan Pera, amo i cap de cui na de La Perdiueta Eixerida, sense ajuda de ningú, deci deix preparar un particular i divertit menú degustació per demostrar que encara està en forma. El tàndem format Fel Faixedas i Carles Xuriguera, exmembres de 12 LA TEATRE DE ROSES
cultura i
NOVA TEMPORADA DEL
PROPOSTES ESCÈNIQUES A
ROSES A ESCENA Humor, memòria històrica, crítica social i teatre familiar es donen cita aquesta tar dor en la nova programació que acaba de presentar del Teatre Municipal de Roses. La Calórica, amb ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’, donarà el tret de sortida a la temporada el proper 17 de setembre, a la qual segui ran Pep Munné, Laia Marull, Joan Pera, Fel Faixedas i Car les Xuriguera i els monòlegs d’Àurea Márquez i Albert Pé rez. La programació familiar d’Optimist, Els Pastorets del Grup de Teatre i els concerts de Miquel Abras i Gala Lírica Tres Tenors, completaran la L’iniciprogramació.detemporada, anirà doncs a càrrec de La Ca lórica, que després dels ro tunds èxits de propostes com ‘Fairfly’, ‘Els Ocells’ o ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’, torna al Municipal de Roses amb ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isa bel I’, nova versió de la que va ser, deu anys enrere, la primera obra representada per la companyia i que, en clau de tragicomèdia, parla sobre la fam de poder i la ri dícula brevetat de la vida. Pep Munné agafarà el relleu l’1 d’octubre amb el mun tatge ‘Speer’, una comè dia amarga d’intriga políti ca sobre la història recent d’Europa, basada en la figu ra d’Albert Speer, el ministre de Hitler destinat a succeir-lo al capdavant del III Reich ‘El pes d’un cos’, amb Laia Ma rull, (15 d’octubre), reflexiona sobre el sentit de mantenir amb vida el cos d’algú que ha perdut totes les facultats que el fan humà, a través de la història d’una filla que ha de tenir cura del seu pare després de patir un ictus.
agenda alt empordà PROGRAMACIÓ SETEMBRE 22
Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I
Teatre de Guerrilla, pujaran a l’escenari del TMR el 19 de novembre per recuperar la seva essència, el seu clown i la seva peculiar manera de fer, amb ‘Ni rastre de qui vam ser’. El 3 de desembre Àurea Már quez, Albert Pérez i Francesc Cuéllar/Carles Roig, oferiran l’espectacle ‘M’hauríeu de pagar’, tres monòlegs sobre la soledat que el passat mes de març es van fer amb els Premis a la Crítica d’Arts Escè niques en les categories de millor text, petit format i actriu.
Les tradicionals represen tacions d’Els Pastorets del Grup de Teatre de Roses, tornaran a endinsar a pe tits i grans en la màgia del Nadal, mentre que, la pro posta de teatre familiar que ofereix cada temporada l’entitat Optimist, ha progra mat per aquest trimestre les obres ‘Camí a l’escola’ (oc tubre), ‘A la fresca’ (novem bre) i ‘Una dent sota el coixí’ En(desembre).l’ apartat musical, Mi quel Abras presentarà el 29 d’octubre el seu darrer treball ‘La felicitat també plora’, mentre que el con cert benèfic que anualment ofereix l’associació Roses Contra el Càncer, celebrarà enguany la seva dinovena edició amb una gala lírica amb els tres tenors Albert Deprius, Josep Fadó i Beñat Egiarte interpretant frag ments d’òperes, sarsueles i cançons napolitanes. Cinema al Teatre amb Cicle Gaudí i Festival Bai De Fest Escape Room: La Pel·lícula, de Joel Joan; Toscana, de Pau Durà; i Alcarràs, de Car la Simón, són els títols que oferirà el Cicle Gaudí els mesos de setembre, octubre Speer Ni rastre de qui vam ser
agenda alt empordà PROGRAMACIÓ SETEMBRE 22 i novembre. El cicle, impulsat per l’Acadèmia del Cinema Català, apropa al públic, pel·lícules de producció catalana d’estrena molt re cent. Per la seva banda, en tre el 10 i el 13 de novembre, el Festival de cinema Bai De Fest tornarà a oferir curt metratges d’arreu del món centrats en els gèneres del terror, fantàstic i de l’humor. Ca l’Anita programa dues ex posicions, els cicles Xerrades de la Càtedra d’Arqueologia i Fem Memòria i tallers per a Un altre equipament cultural que presenta avui la seva nova programació és . En l’apartat ex positiu, oferirà del 16 de se tembre al 13 de novembre ‘Dis Palli Cicatrices Emma Alcalà, prendrà el relleu del 25 de novembre al 22 de gener. El mes d’octubre tornarà Fem Memòria, cicle de xerrades engegat per l’Àrea de Cul tura de l’Ajuntament l’any 2019 per donar a conèixer la història recent de la po blació i la seva influència en la configuració de la Roses actual. El Cicle de xerrades d’arqueologia de la càtedra UdG, arriba aquesta tardor a la seva sisena edició, oferint conferències sobre el primer monacat a Catalunya, la Torre Gironella i el Quarter dels Alemanys i, tancant el Camí a l’escola
Escape Room: La pel·lícula
ROSES A ESCENA
agenda alt empordà PROGRAMACIÓ SETEMBRE 22 ROSES A ESCENA
cicle, el monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles. Les activitats de l’associació de suport a la lactància i a la criança Marones ; els tallers sobre astrolo gia, reflexoteràpia podal i felicitat de l’associació Llunàtics , i els tallers de lettering , contes i tapissos de Nadal per al públic fa miliar, completen la pro gramació de Ca l’ Anita de la temporada. La Biblioteca Municipal co tinua el foment de la lectura entre petits i grans L’oferta cultural dirigida a la literatura i al foment de la lectura continuarà a ple rendiment a la Biblioteca Jaume Vicens Vives. D’una banda, amb propostes per al públic infantil com les sessions de l’activitat Petits contes i els clubs de lectura Petits Lectors (de 6 a 7 anys), Joves lectors (8 i 9 anys) i Superlectors (a partir de 10 Ambanys). la intenció de tre ballar en el foment de la lectura s’ha programat di verses presentacions de lli bres, amb alguns autors de reconegut prestigi com el fotoperiodista Jordi Borràs, o Empar Moliner, que ens presentarà l’obra “Benvolguda”, guanyadora del Pre mi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. Al llarg d’aquest trimestre també es presentarà el lli bre “Contes de Roses”, edi tat per l’Ajuntament i que es tracta d’un recull de contes de la rosinca Anna García i il·lustrat per Pilarín Bayés, i “A dos pams del cel”, de Joan Carles Subi rats El públic adult podrà gaudir també les de les activitats Club de Lectura, Llegir el Teatre i Sopa de Lletres Less entrades dels espec tacles del Teatre Municipal són a la venda a través de la web www.rosescul tura.cat. També es poden comprar presencialment a les taquilles del teatre els dijous i divendres, de 12 a Una dent sota el coixí M’hauríeu de pagar
DIJOUS 1 A les 18 h, a Ca l’Anita, Grup de suport a la lactància materna. Informació i inscripcions: maronesassociacio@gmail.com
agenda alt empordà PROGRAMACIÓ SETEMBRE 22
DIVENDRES 2 A les 17 h, al Port de pesca, Visita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Informació i entrades: Ofici na de Turisme Tel. 972 25 73 31 A les 19 h, a Punta Falconera, Mindfulness i tast de vins D.O Empordà. Preu: 18 €. Més informa ció i inscripcions: Oficina de Turisme. Tel. 972 25 73 31. A les 22 h, a la plaça de Frederic Rahola, Ha vaneres amb el grup Arjau. DISSABTE 3 A les 19 h, a la Ciutadella, Espectacle familiar. Contacontes amb Ruth García. Adaptació del conte: Cua de sirena, d’Alba Barbé i Sara Carro. Edats recomanades a partir de 4 anys. Durada: 45 minuts. Entrada lliure. A les 22 h, a la plaça de les Botxes, Sardanes cultura esdeveniments tot el que es mou a l’Empordà
i
DIUMENGE 11 A les 12 h, A la plaça de Ca talunya, Acte institucional de la Diada Nacional de Cata Alunyales18 h, a la SUF, Ball amb Gemma i Blanca. A les 19 h, a la plaça de les Botxes, Sardanes amb la co bla Cervianenca.
DIMARTS 6 A les 17 h, al Port de pesca. Visita guiada al port i a la llo tja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Infor mació i entrades: Oficina de Turisme.Tel.972 25 73 31
DIVENDRES 16 A les 17 h, al Port de pesca, Visita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Informació i entrades: Oficina de Turisme. Tel. 972 25 73 31.
DIMECRES 7 A les 16 h, carrer Espronceda, 44,Grup d’acompanyament al dol Cada primer dime cres de mes. Cal demanar cita prèvia. Més informació i inscripcions: Fundació Roses contra el càncer. Tel. 972 15 12 95
DIJOUS 15 A les 18 h, a Ca l’Anita, Xe rrada: Lactància materna i incorporació a la feina remu nerada. InformacióI i inscripcions: ma ronesassociacio@gmail.com
DIVENDRES 9 A les 17 h, al Port de pesca, Visita guiada al port i a la llo tja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Infor mació i entrades: Oficina de Tel.Turisme972 25 73 31. A les 20.30 h, a la Ciutade lla, Joc d’escapada: Escape Medieval. En castellà. Preu: 8 €, menors de 7 anys gratuït. No in clou l’entrada al recinte. (Con sulteu reduccions, gratuïtats i horaris). Informació i entrades: Patrimoni de Roses / patrimo ni@roses.cat / 972 15 14 66.
amb la cobla Principal de Cassà.
DIUMENGE 4 A les 7,30h, a l’estació d’autobusos, Sortida: Puig Alt des de la Vall de Montjoi (ve hicles fins a Montjoi). (només persones federades). Dura da: Matinal. Ho organitza: Cabirols Roses. Més informa ció: www.cabirols.cat
DISSABTE 10 A les 8.30 h, a la plaça de l’Església, XXVI Pujada pa triòtica al Puig de l’Àliga. Activitat gratuïta (Cal portar esmorzar, calçat còmode i beguda. Ho organitza: Ca birols Roses. Més informació: Awww.cabirols.catles22h,alaSUF, Ball amb Blue Moon.
DIVENDRES 23 A les 16 h, a la platja del Ras trell, I Challenge Europeu de Marxa Aquàtica. itjaVisitaAwww.marxaaquatica.catInformació:les17h,alPortdepesca,guiadaalportialallodeRoses.Preu:6€adults3,5€nens(6-17anys).Infor mació i entrades: Oficina de Turisme Tel. 972 25 73 31. DISSABTE 24 A les 8 h, a la platja del Ras trell, I Challenge Europeu de Marxa Aquàtica. DavidAwww.marxaaquatica.catInformació:les22h,alaSUF,BallambMagem. DIUMENGE 25 A les 9 h, a la platja del Rastrell, I Challenge Europeu de Mar xa Aquàtica. Més cióformaciótxes,Awww.marxaaquatica.catinformació:les10h,alaplaçadelesBoXVCursadelaDona.Iniinscripcions:FundaRosescontraelcàncer(C/ Puig de l’Àliga. Foto: Turismoenlared
agenda alt empordà PROGRAMACIÓ SETEMBRE 22 A les 19 h, a Ca l’Anita, Inau guració de l’exposició: «Distòpia, rastres d’una memòria», de Núria Pa llisera. DISSABTE 17 A les 20.15 h, al Teatre Munici pal, Teatre: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I. Preu: 15 €. Informació i entrades: rosescultura.cat A les 22 h, a la SUF, Ball amb Nou Trànsit. DIUMENGE 18 A les 18 h, a la SUF, Ball amb Albert Paulo. DIMECRES 21 A les 19.30 h, a la Biblioteca Mu nicipal, Presentació del llibre: Ossos de mar, de Jaume Geli. DIJOUS 22 A les 18.30 h, a la Bibliote ca Municipal, Xerrada: Tec noètica a través de la cièn cia-ficció, a càrrec d’Antoni Hernández de l’Institut de Ciències de l’Educació. Ci cle de conferències BIBLIOS TEAM, amb la col.laboració de l’Associació Catalana per a la Divulgació Científica i el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona. A les 20 h, a Ca l’Anita, Xe rrada: L’astrologia. Entrada: lliure. Ho organitza: Associa ció Llunàtics de Roses.
agenda alt empordà PROGRAMACIÓ SETEMBRE 22
L’Espai Cultural la Ciutadella ofereix durant tot l’any activitats familiars autoguiades. La motxilla d’en Milfulles. L’arbre més gran de la Ciutadella ens ajudarà a descobrir com vivien i a què jugaven els nens grecs i romans, els monjos i els sol dats. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Preu de lloguer de la motxilla: 3 € Safari al museu. Joc de pistes per trobar els animals amagats dins el museu de la Ciutadella. Tot un safari que us propo sem gaudir en família. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella, Preu de lloguer del joc: 3 €. Més informació i reserves: Ciutadella de Roses, tel. 972 15 14 66 o patrimoni@roses.cat
FUNDACIÓ ROSES CONTRA EL CÀNCER Servei d’atenció psicosocial per a malalts de càncer, supervivents i fami liars, amb cita prèvia. Servei d’assessorament dietètic per a malalts de càncer, supervivents i fami liars, amb cita prèvia. Servei de reiki per a malalts de càncer, supervivents i familiars, amb cita prèvia. Grup d’acompanyament al dol per a familiars, cada primer dimecres del mes a les 16 h, amb cita prèvia. Rehabilitació aquàtica per a malalts de càncer a la piscina de Roses, els di vendres cada 15 dies a les 19.15 h, amb inscripció prèvia. Activa’t: Sessions d’activitat física i es tiraments per malalts oncològics, cada dimecres a les 18h. Per a més informació i inscripcions: 972 15 12 95.
DIJOUS /29 A les 20.15 h, al Teatre Municipal, Cine Cicle Gaudí: Escape Room. Preu: 4,5 €. Informació i entrades: roses cultura.cat DIVENDRES 30 A les 17 h, al Port de pesca, Visita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Informació i entra des: Oficina de Turisme Tel. 972 25 73 31. FESTA ANDALUSA DE ROSES 24 i 25 de setembre, a partir de les 12 h, a la pista annexa al pavelló.
ESPAI CULTURAL LA CIUTADELLA Horari d’obertura: De dilluns a diumen ge, de 10 h a 20 h. Passejades d’història. Visites guiades, De dilluns a diumenge, en català, castellà i francès. Preu: 4 €, menors de 7 anys gratuït. No inclou l’entrada al recinte. (Consulteu reduccions, gratuïtats i horaris).
Espronceda, 44) / www.fundacioroses.org A les 17 h, al Teatre Municipal, IV Jornada Científica de la Càtedra Oceans i Salut Humana: Mar, Salut, Ciència i Societat. A les 18 h, a la SUF, Ball amb Dani Ramírez.
CASTELL DE LA TRINITAT Horari d’obertura: De dilluns a diumen ge, de 17 h a 21 h. Un mirador fortificat. Visites guiades diàries en català, castellà i francès. Preu: 4 €, menors de 7 anys gratuït. No inclou l’entrada al recinte. (Consulteu reduccions i gratuïtats) El castell de la Trinitat ofereix durant tot l’any activitats familiars autoguiades. El Joc del Castell. Joc de pistes per des cobrir els enigmes del castell i els dels que hi van viure, una activitat familiar per fer amb amics. Activitat lliure en ho rari d’obertura del castell. Preu de lloguer del joc: 3 €. AEXPOSICIONSCal’Anita. Exposició: «Recuites», de l’artista Narcís Costa. Fins al 3 de setembre Exposició: «Distòpia, rastres d’una me mòria», de Núria Pallisera. Del 16 de se tembre al 13 de novembre. De dilluns a diumenge, de 12 h a 14 h i de 18 h a 21 h. A la Ciutadella Exposició: «MedFoto». Fins al 4 de setembre. GEN ROSES Els dies 2, 3 i 4 de setembre, Campionat Catalunya Slalom. Entrenaments de Vela i de Techno 293, de 12 h a 15 h, els dissabtes i diumenges. Entrenaments de Rem, de 18 h a 19.30 h o de 19.30 h a 21 h, els dilluns i dimecres. Per a d’altres opcions, podeu consultar horaris.
llançà
DIJOUS Inauguració8 - Xerrada de l’expo sició Antoni Prats i Janer (Monistrol de Montserrat, 1916 - Caldes d’Es trac, 2001), del dibuix a la fotografia. 19.00 h - Sala d’exposicions i de conferències del Museu de l’Aquarel·la. L’exposició es podrà visitar del 2 al 30 de setembre.
DILLUNS 5 Diada d’entitats lúdico-esportives. Vine a conèixer les entitats lúdicoesportives de Llançà i informa’t de les activitats que realitzen De 16.30 h a 20.00 h - Plaça de les Esplanes (davant de l’escola). Hi haurà inflables – Gratuït. DIMECRES Dinamització7 Swim. 19.00 h – Grifeu. Informació: www.tintoreresllanca.cat
Inauguració de l’exposició Papi roflèxia de José Antonio González (JMagic). 18.00 h - Sala d’exposi cions de la Casa de Cultura *L’ex posició es podrà visitar del 6 al 25 de setembre. Presentació del llibre Em mates de David Arias. 19.00 h - Sala de con ferències de la Casa de Cultura. Concert de Blues amb Josep Manzano i Mireia Vilalta. 20.00 h - Sala d’actes de la Casa de Cul tura. Preu entrada: 10 €. Venda d’entrades a la Casa de Cultura o a www.festivalguitarragirona.es
DIJOUS Projecció1 de la pel·lícula Oceános de Jacques Perrin i Jacques Cluzaud, inclosa dintre del “Cicle Cinema i Mar” 18.00 h - Casa de Cultura - Activitat gratuïta.
DIVENDRES Dinamització9 Swimrun. 19.00 h –Grifeu. Informació: www.tintore resllanca.cat 2a Edició del Torneig Nord de Bàs quet. Categoria mini masculí i fe mení. Matí i tarda al Pavelló Muni cipal d’Esports. *Podeu consultar els horaris de la categoria mini al web www.torneignord.cat
DIUMENGE 11 2a Edició del Torneig Nord de Bàs quet. Categoria mini masculí i fe mení, al matí al Pavelló Municipal d’Esports. *Podeu consultar els ho raris de la categoria mini al web www.torneignord.cat Diada Nacional de Catalunya A la Plaça Catalunya (Port). 10.45
DISSABTE 3 1r Memorial Pere Pacreu. De 9.00 h a 17.00 h - Camp de futbol mu nicipal. 2n Open d’Escacs Internacional “Gambito Dama Llançà”. 10.00 hInici del campionat a la Plaça Ma jor. De 9.30 h a 9.50 h confirmació d’inscripcions. Inscripció gratuïta, Obert a federats i no federats (sen se límit d‘Elo). Inscripcions: rennea lonso@yahoo.es o al tel. 618 22 37 68 (indicar nom complet, data de naixement, club o escala).
Xerrada Llançà, cinc segles sota el domini de Sant Pere de Rodes A càrrec de l’historiador Arnald Plujà. 20.00 h - Sala de conferènci es de la Casa de Cultura.
DISSABTE 10 2a Edició del Torneig Nord de Bàs quet. Categoria mini masculí i fe mení, Matí i tarda al Pavelló Muni cipal d’Esports. *Podeu consultar els horaris de la categoria mini al web www.torneignord.cat
DIVENDRES Dinamització2 Swimrun. 19.00 h –Grifeu. Informació: www.tintore resllanca.cat
El Vermut de Llucià Ferrer. A càr rec de Ràdio Flaixbac. 12.00 hAparcament de La Gola (Port de Llançà). Per assistir com a públic cal enviar un e-mail a: vermut@ radioflaixbac.cat Sortides Paracanoe amb l’Insti tut Guttmann. De 10.00 h a 16.00 h - Platja del Port. Públic assistent: Pacients amb diversitat funcional acompanyats pels pares, familiars, monitors de l’Institut Guttmann i voluntaris Pagaia. Més informació i inscripcions en el següent canoe-2022/https://pagaia.club/events/paraenllaç:
agenda alt empordà PROGRAMACIÓ SETEMBRE 22
DIUMENGE 18 Setmana Europea de la Mo bilitat 2022. 11.00 h - Peda lada de Contes a la Plaça Major (Ruta en bicicleta per a tota la família), a càrrec de Jep Gasulla. Punt de tro bada a la Plaça Major. 1a parada a la Biblioplatja del Port: conte amb animació i música (20 minuts aprox.). 2a parada a la zona baixa del Castellar: dues llegen des amb música (15 minuts aprox.). Tornada a la Plaça Major: conte amb música i animació (20 minuts aprox.). Activitat gratuïta.
Paracanoe. Foto: femturisme,cat
DIVENDRES Presentació23del llibre Llaços de poder de David Frigola 19.00 h - Sala de conferènci es de la Casa de Cultura. Teatre: El rei del Mambo de Marcel Tomás. A càrrec de la Companyia Cascai Te atre. 20.00 h, Sala d’actes de la Casa de Cultura. Preu entrada: 5 €. Venda d’entra des a la Casa de Cultura o https://llanca.ticketara.com/a DISSABTE 24 Llançà: Del Port a Cap Ras - Alt Empordà Sea Walking 2022. Senderisme del Port de Llançà fins a Cap Ras. És un itinerari natural pel Camí de Ronda. Resseguirem tot el litoral gaudint del mar i les platges, visitarem el búnker de l’Argilera i continuarem fins Cap Ras on farem el tast de vi a càrrec del Celler Hu gas de Batlle i tornarem pel mateix camí. Durada: 3.30 h / Hora: 9.00 h, lloc: Oficina
h - Parlament de l’Alcaldes sa Núria Escarpanter i Olivet. 11.00 h - Ofrena Floral al Mo nument de Catalunya i tot seguit, Cant Coral a càrrec de la Coral Palandriu. A la Plaça Major (Vila). 12.00 h - Cant dels Segadors i sardanes amb la Cobla Baix Empordà DIMECRES 14 Suport presencial a les inscrip cions del Curs de Català (mo dalitat presencial). De 16.00 h a 19.00 h - Casa de Cultura. Dinamització Swim 19.00 h – Grifeu. www.tintoreresllanca.catInformació: DIJOUS Projecció15 de la pel·lícula Jacques de Jérome Salle in closa dintre del “Cicle Cine ma i Mar”. 18.00 h - Casa de Cultura. Activitat Gratuïta. DISSABTE 17 Nordic Walking Albera - Sant Silvestre de Valleta. Farem una ruta per l’Albera llança nenca tot descobrint la Vall de Sant Silvestre de Valleta. La Marxa Nòrdica o Nordic Walking és una pràctica esportiva cada cop més popular. Es tracta de cami nar ajudant-nos de l’impuls d’uns bastons específics per a aquesta disciplina. Us atre viu a provar-la? Durada: 2 h / Nivell dificultat: baix / Des nivell +: 150 m. Hora: 9.30 h / Lloc: Valleta (darrera del restaurant). *Observacions: Els participants han de ser majors de 12 anys. (menors de 18 anys acompanyats per un adult). Es recomana por tar bon calçat i aigua. Preu: 5 € (Inclou guia coneixedor del territori i amb la titulació per a la realització d’activitats en el medi natural. Lloguer de bastons de nòrdic walk). Pagament in situ, al portar-ho just. Informació i inscripcions: 972 38 08 55 i a www.visitllan ca.cat / Places limitades.
CursCURSOSde Català Bàsic 2 (presencial). 22, 27 i 29 de setem bre. De 9.30 h a 11.30 h - Casa de Cultura. L’organització es reserva el dret de modificar aules i horaris o d’anul·lar un curs en el cas que no hi hagi suficients alumnes. Curs de Català Bàsic 1 (pre sencial). 22, 27 i 29 de se tembre. De 16.00 h a 18.00 hCasa de Cultura. L’organitza ció es reserva el dret de mo dificar aules i horaris o d’anul lar un curs en el cas que no hi hagi suficients alumnes. ExposicióEXPOSICIONS“Antoni Prats i Janer (Monistrol de Montserrat, 1916 - Caldes d’Estrac, 2001), del dibuix a la fotografia. Del 2 al 30 de setembrE. Sala d’exposicions del Museu de l’Aquarel·la. Exposició “Papiroflèxia”. José Antonio González (Jmagic). Del 6 al 25 de setembre. Sala d’exposicions de la Casa de Cultura. Exposició “Rahola Foto 2022”. Del 28 de setembre al 25 d’octubre. Sala d’exposi cions de la Casa de Cultura. Sant Silvestre de Valleta
de Turisme del Port. *Obser vacions: Els participants han de ser majors de 12 anys. Es recomana portar bon cal çat, esmorzar i aigua. Preu: 9 € adults i 3 € menors de 18 anys. Informació i catwww.empordaseawalking.inscripcions:/Placeslimitades. Concert de Piano. A càrrec de Josep Almirón. 19.00 hSala d’actes de la Casa de Cultura. Preu entrada: 5 €. Venda d’entrades a la Casa de Cultura o a ca.ticketara.com/https://llan DIUMENGE Oncotriatló:25Kayak - Swim –Run. Informació i www.oncolligagirona.catinscripcions: Concert d’havaneres i cançons marineres. A càrrec de la Coral Palandriu de Llançà i la Coral de La Vall del Terri. 18.00 h - Plaça Major - Activitat gratuïta. *En cas de mal temps es traslladarà a la sala d’actes de la Casa de Cultura. DIVENDRES Inauguració30 de l’exposició Rahola Foto 2022, 20.00 h - Sala d’exposicions de la Casa de Cultura L’exposició es podrà visitar del 28 de se tembre al 25 d’octubre. InscripcionsACTIVITATS a les activitats del Casal de la Gent Gran de Llançà 12 de setembre. De 16.00 h a 19.00 h. Casal de la Gent Gran (jardins de la Residència Can Marly), Cal portar DNI i carnet de soci del Casal. 13, 14, 15 i 16 de setembre De 17.00 h a 19.00 h. Casal de la Gent Gran (jardins de la Residència Can Marly), Cal portar DNI i carnet de soci del Casal.
agenda alt empordà PROGRAMACIÓ SETEMBRE 22
Òptimbike
Amb només d’un any de vida, ÒptimBike compta amb un gran espai situat a l’Avinguda de Roses 60, a Figueres, on hi podràs tro bar els seus professionals que t’oferiran un servei de qualitat gràcies als seus anys d’experiència dins del sector del ciclisme, responent a tots els teus dubtes. Les seves marques de capçalera són: Conor Bikes, Merida Bikes i Berria Bikes. Estoc de bicicletes. La botiga d’Òptimbike disposa de molts models de diferents mo dalitats, com ara bicicletes de muntanya, carretera, urbanes, bicicletes de ciclocròs... Sense deixar de banda el fenomen que ha suposat des de fa uns anys les bicicletes elèctriques, cada dia més buscades per tots els D’altrapúblics.banda, també ofereixen les millors marques en components. Tot i tenir una gran exposició i un estoc constant, desta quen que el món del ciclisme es troba en una constant evolució i sempre procuren oferir les últimes novetats en bicicletes, ac cessoris, roba i complements per al ciclista. Taller mecànic. A ÒptimBike també dispo sen d’un taller especialitzat amb personal totalment qualificat. La formació de l’equip compta amb una àmplia experiència en reparació i manteni ment, fet que els permet trobar sempre la millor solució per a qualsevol problema de la bicicleta. Tot plegat, disposat amb una bona atenció al client i dedicant esforços a millorar la seva formació. Equipament. Des de fa unes setmanes, l’equip de ÒptimBike Figueres va treure al mercat un seguit de peces especialitzades per a ciclistes, personalitzades amb el logo tip de la seva botiga: un mallot, un culot, una samarreta i uns mitjons. A part d’aquest equipament personalitzat, també compten amb altres productes com: bidons, llums, barretes energètiques i com ponents de bicicleta com ara pedals o ca bles, entre molts més productes. Un dels objectius d’Òptimbike és cobrir gran part del mercat de productes neces saris per resoldre totes les necessitats dels clients. Varietat d’estoc de bicicletes al millor preu i al costat de casa
mira’m 44
La Fira del Follet d’Avinyonet de Puigventós compleix deu anys de vida
Juli Quesada: regidor de Festes: “La fira vol ser un estímul per a tots els infants, a través de les arts i la creativitat”
mira’m AESTUS46
Espectacles Aquest any els més petits podran acom panyar al Follet d’Avinyonet de Puigventós durant el cap de setmana de la Fira que compleix deu anys de vida amb la filosofia de potenciar el joc al carrer i amb un ampli programa d’espectacles i tallers i moltes no vetats. La cita és l’1 i 2 d’octubre. Quan es farà la fira, s’ha avançat la cita en el calendari? La Fira infantil El Follet d’Avinyonet es fa els dies 1 i 2 d’octubre, al casc antic d’Avinyonet de Puigventós, en una part molt maca del municipi. Els carrers, les placetes conviden a fer la fira. Aquest entorn que tenim és on neixen les arrels del poble i allà és on els de la meva època jugàvem molt de petits. M’agrada que ara els nens i nenes hi vagin a jugar per crear un vincle emocional, so cial. També volem que la gent de fora pugui conèixer aquest entorn. La fira manté les seves dates, i es fa a inicis d’octubre perquè és com que comença tot, l’escola, les extraescolars i és un moment en què els pares els apunten a diferents activi tats. Una part de la fira està enfocada a què els nens puguin trobar opcions d’activitats per fer durant tot el curs, descobrir coses noves que no han vist, coses que els ha agradat i puguin provar Recupera del tot la normalitat? Recupera la normalitat al cent per cent. Potser no podrem disposar del jardí de la biblioteca perquè s’estan fent unes obres un edifici municipal on es tira endavant un projecte molt maco, però d’aquí un temps es podrà gaudir d’aquest espai L’any passat no es va fer res de la fira, només algun recordatori d’alguna activitat amb la col·laboració del Follet d’Avinyonet. Fa dues temporades que no hem pogut fer la
A la nostra societat la mainada al carrer no juga tant, no socialitza tant, per això la Fira neix també perquè un dia a l’any, la maina da pugui experimentar que això és possi ble i si a alguns infants això els porta estar al carrer i jugar amb altres nens, altres dies, perfecte. També busca crear espais de benestar amb les famílies. Sobretot manté la mateixa filosofia del principi: oferir espectacles, activitats, ta llers, exhibicions concursos i també farem alguna petita exposició.
La fira està consolidada, tot i que ara és com tornar a fer la fira de nou però de manera diferent, ja que tenim 9 anys d’experiència i seguim amb la direcció que vam agafar fins al 2019. Des del po ble d’Avinyonet és una fira integrada i des de l’Ajuntament està consolidada dins l’organisme, de totes formes la consolida ció ha de ser cap a fora. Esperem aquest any estar a l’altura i correspondre com es mereixen, amb estimació.
Tindrà com en altres edicions un caire so lidari? Aquest tema el posarem en marxa quan comencin les classes perquè ho farem a través dels nens i nenes de l’escola Joan Comella d’Avinyonet i a través d’una as sociació de lactància. Lligat amb això la proposta d’alimentació és també sobre la lactància: Hi ha una associació que farà un taller de lactància i una xerrada i estaran allà amb nosaltres. La Fira neix amb un esperit molt concret, es manté la mateixa filosofia? La filosofia de la Fira del Follet neix perquè el nen jugui al carrer, de manera holísti ca, aprenent per si mateix d’una manera manual pensant entenent i veient com el tallerista fa l’activitat i com l’explica i com ell la rep i també l’aprèn jugant. El que és molt important que entenguin d’una ma nera inconscient és que el joc és la base del creixement i de la persona. La fira és un estímul a través de les diferents arts i perquè mitjançant la creativitat l’infant pugui aprendre i veure quines capacitats té d’autoaprenentatge des de la seva per sona i que l’ajudi a créixer.
“Entre les principals activitats hi haurà gran varietat d’espectacles, tots itinerants que es faran a diferents punts on es fa la fira i les famílies podran escollir el que vulguin veure”
mira’m.cat fira i aquest any serà la desena vegada, el desè aniversari, i això s’hi veurà reflectit.
Quines són les principals activitats d’enguany i les novetats? Entre les principals activitats hi haurà gran varietat d’espectacles, tots itinerants que es faran a diferents punts on es fa la fira i les famílies podran escollir el que vul guin veure. Com a plats forts actuaran La Banda Balca, dissabte tarda i Lai BeGood, diumenge tarda. Es faran molts tallers de manualitats i d’artesania enfocats als nens, i això és una de les novetats. Hem parlat amb el gremi d’artesans de Catalunya i disposarem de 4 o 5 tallers que no només seran d’exposició sinó en focats a què els nens puguin treballar amb ells, tocar la ceràmica el vidre o altres materials. Una altra de les novetats és que es mun tarà un espai de zero a cinc anys on hi haurà activitats, espectacles i les famílies amb els més petits els podran gaudir. L’espai està pensat perquè els dos dies, mati i tarda pu guin haver-hi activitats i petits espectacles i altres propostes on les famílies que tenen nens de 0 a 4 o 5 puguin participar a la fira. Això implica que pares, mares i avis també participin en les activitats. Una altra novetat és que treballarem una mica el camp més terapèutic amb dife rents teràpies alternatives enfocades als nens i a les famílies Més novetats: hi haurà petites gimcanes fe tes pel grup pica-soques d’Avinyonet i d’altres organitzades per altres entitats i grups.
El nostre públic són els infants, de fins a 13, 14 anys i les famílies. Ens agradaria ampliar més cap a la part dels adolescents, això sí que ens costa i potenciar la idea que sempre he tingut de recuperar el fet de poder estar amb els nadons en un espai de la fira. A través de la Fira, en general, vo lem potenciar les qualitats que tenen els infants com a éssers per ser feliços i si els podem aportar un petit granet de sorra i que en uns anys es recordin de la Fira del Follet, aquest seria el reconeixement que m’agradaria obtenir.
Està plenament consolidada, busca am pliar nous públics?
Terra de Trobadors evocarà la construcció de Santa Maria en la seva trentena edició. La festa medieval de referència a Cata lunya tindrà lloc aquest any del 9 a l’11 de setembre. Un mapping sobre la façana de la basílica o una recreació dels oficis i maquinària que van contribuir a la seva edificació, estan entre les activitats per commemorar la construcció del temple. Es commemoren trenta anys del Festival Terra de Trobadors, una cita important, quina valoració fa de la seva evolució fins al dia d’avui? mira’m.cat Foto: Ajuntament de Castelló SALVI GÜELL, alcalde de Castelló d’Empúries. “Trobadors ha evolucionat fins a ser un dels festivals de referència de temàtica Festival de referència medieval al país i a Catalunya del Nord”
mira’m 50
El Festival ha anat evolucionant fins a con vertir-se en un dels festivals de referència de temàtica medieval al nostre país i a Ca talunya del Nord. És un festival que conserva el rigor històric i combina diferents àmbits de la cultura po pular i tradicional amb molta participació d’entitats del municipi i amb gran accep tació dels vilatans que també hi participen activament. tats es faran entorn del tema i quines no vetats hi haurà? Mapping, demostracions d’oficis relacio nats amb la construcció de la basílica, re creació de cants d’una missa de mitjans del segle XV, cicle de conferències i taula rodo na que parlaran de la construcció, especta cle nocturn de les bruixes sobre les gàrgo les de l’església, nova decoració de carrers i places, l’espectacle d’inauguració (tot això relacionat amb la temàtica d’enguany) També com a novetats es programaran es pectacles que interactuïn amb el públic, es potenciarà la zona del Pont Vell, hi ha una proposta gastronòmica pròpia del Festival Enguany es deixen enrere les restriccions i trobarem el Festival tal com el vivíem
“Combinar espectacles de companyies professionals i d’entitats dona al festival molta riquesa”
mira’m.cat
Torna a ser cabdal el paper de les entitats, de quina manera hi estan treballant? Amb moltes ganes de tornar a la seva normalitat, o sigui, poder fer les seves activitats sense cap mena de restricció. El Festival ha posat a la seva disposició assessorament artístic Hi haurà espais nous i seran els ja coneguts d’altres edicions? Tots els espais ja hi han sigut en altres edicions. Hi ha edicions que se’n potencien més uns i d’altres que se’n potencien més d’altres La festa major de l’agost va ser un tastet del retorn a la normalitat, com va anar la celebració? Va anar molt bé, molt participativa i amb activitats per a tots els públics i amb un alt nivell de qualitat. Podríem afirmar que ha estat una de les millors dels últims anys, en tots els aspectes. Almenys així ens ho trans meten els nostres veïns.
abans de la pandèmia, s’hi podran fer totes les activitats? Sí, totes. No preveiem cap restricció. Quines activitats destacaria? Hi ha grans espectacles o alguna pro ducció pròpia? La combinació d’espectacles de companyies professionals i les de les entitats donen al festival molta riquesa. Cal tenir en compte que n’hi ha tres que pràcticament hi han sigut sempre, com són el mercat, el torneig i el sopar.
mira’m.cat S’hi poden degustar olis, alguns dels quals compten amb el reconeixement de la DOP Oli de l’Empordà, elaborats amb les varie tats d’oliva Argudell, pròpia de l’Empordà i Arbequina, majoritària a Catalunya. Fira que se celebrarà el proper diumenge 2 d’oc tubre. Ens en parla l’alcaldessa del municipi, Remei Costa i la productora i propietària de l’empresa Oli de Ventalló, Josefina Sala. Què podrà trobar el visitant a la Fira? RM. A la fira a més d’oli d’oliva s’hi pot tro bar tot tipus de productes artesanals, que s’exposen a les diferents parades que es van trobant tot passejant pels bonics carrers del poble de Ventalló.
Com hem fet cada any, volem amenitzar-la amb diferents activitats i espectacles du rant tot el dia, a fi que hi hagi un ambient festiu. Aquest any, i com a activitat nova, estem preparant un escenari a la plaça de la Font per fer-hi actes, demostracions i tas tos relacionats amb l’oli d’oliva verge extra, el seu valor actual i al llarg de la història i també amb els productes que les diferents parades porten a la fira, que se’ls oferi rà l’oportunitat de presentar-los, i expli car-los i fer-ne promoció. Així sabrem els detalls de cadascun d’ells i coneixerem mi llor als productors. Quants productors exposaran els seus olis a la Fira d’enguany? RM Ara per ara no tenim un nombre exac te, ja que dia rere dia se n’estan inscrivint. Esperem superar la xifra d’anys anteriors, que voreja la vuitantena. Quines activitats paral·leles es faran en aquesta nova edició? RM Com sempre fem, convidem a persones del poble que tenen activitats de restauració per
Remei Costa
Fira dedicada al producte estrella de la cuina mediterrània, en la qual hi participen diversos productors de la regió.
FIRA DE L’OLI DE VENTALLÓ
mira’m 56
Quants tipus d’oli d’oliva podem trobar a la fira, i en què es diferencien? FS. A les parades hi trobarem principalment oli d’oliva verge extra, que és el millor oli que elaborem a l’Empordà els petits productors. Hi ha diferents tipus o categories comerci als d’oli d’oliva, però el millor oli d’oliva és el verge extra, que s’extreu de manera mecàni ca del fruit de l’olivera. Cal posar una atenció especial en el fet de què l’oliva és una fruita, per tenir en compte que del que parlem és d’un suc de fruita natural, que a més de la seva part grassa, també conté antioxidants i vitamines que són molt saludables per al nostre cos.
Quan les olives no són del tot fresques o hi ha algun problema en l’elaboració o conser vació llavors l’anomenem oli d’oliva verge, sense la paraula extra. És un bon oli però no Oliveres Ventalló Argudell - Josefina Sala Josefina Sala
instal·lar a la plaça unes paradetes per ofe rir als visitants begudes i tapes fetes per ells Almateixos.matíes faran sardanes, concerts, ball, jocs infantils i, tant al matí com el vespre es faran activitats de ball de bossa nova. Alguna conferència sobre l’oli i els seus orí RMgens?Estem en contacte amb Quim Tremo leda, arqueòleg, conservador i investigador del Museu d’Arqueologia de Catalunya Em púries, perquè pugui venir a fer una petita xerrada sobre la importància de l’oli en els primers assentaments a l’antiga Empúries, la seva història i la seva evolució. Ja des de la darrera fira, estem emprenent un projecte per catalogar les oliveres mil lenàries que tenim en els terrenys dels vol tants de Ventalló, i que són considerades com a arbres monumentals, i que es preveu que pugui comprendre tot l’Empordà. Entre altres coses volem fer un estudi en profun ditat de l’ADN de cadascuna de les oliveres per determinar la seva edat. Com es duu a terme un tast d’oli? RM. Aquest any ho organitza en Salvador García Arbós, i la productora local Josefina Sala. Es farà a l’escenari que he comentat abans, a la plaça de la Font. Tothom que vul gui hi podrà participar. Per què se celebra la Fira a principis d’oc RMtubre?La majoria de productors són de la co marca, tot i que sempre convidem a altres denominacions. L’època de l’any en què fem la Fira és el moment que l’oli de l’any passat s’està extingint i comença la collita de l’oli nou. La Fira magnifica l’any d’oli que tenim per davant. Normalment se celebra el diu menge de l’últim cap de setmana de setem bre, al voltant del dia 29, Sant Miquel, que és el patró de Ventalló, però enguany setem bre s’acaba en divendres, i per tant, es farà el diumenge 2 d’octubre.
Quina varietat d’olivera dona millor productivitat?
tan bo. També a les botigues hi trobem olis únicament amb el nom “oli d’oliva”, no porten les paraules verge, ni extra. Aquests són olis que s’han hagut de corregir amb un procediment que es diu refinat i que es comercialitzen barrejats amb oli d’oliva verge. També es pot obtenir oli de la pasta que queda una vegada feta l’extracció mecànica que fem als trulls. D’aquest se’n diu oli de Sansa o pinyola. Aquests dos últims tipus d’oli d’oliva són adequats per a cuinar i els dos primers per a amanir i també per a cuinar si volem fer-ho amb productes de primera qualitat.
Hi ha diferents olis d’oliva extra verge?
FS. Dins els olis d’oliva verge extra també hi ha diferències, ja que aquest suc de fruita tindrà les característiques que li confereixin la regió, el terreny, el clima, els treballs de conreu, la manera de recollir, d’elaborar, d’envasar... Són molts els fac tors que compten a la cadena de qualitat i que acabaran donat personalitat pròpia a cada oli d’oliva verge extra.
Quants quilos d’oli pot donar una olivera mil·lenària?
Com veu el futur del sector oleícola?
FS. A la nostra comarca tenim produccions petites en no haver-hi grans exten sions d’oliveres. Ens hem de focalitzar en fer un oli d’oliva de qualitat, ja que no podem competir ni en preu ni en quantitat. L’olivicultura està passant per un procés d’industrialització, de tal forma que les zones molt productores estan cultivant oli veres que han emparrat per poder collir les olives amb màquines. Alguns productors de l’Empordà també tenen aquest tipus de plantacions. Són plantacions menys sos tenibles i molt enfocades a la productivitat i a la reducció de costos, però no estan orientades a la maximització de la qualitat. Val a dir que tenim un patrimoni natural i viu de moltes oliveres centenàries i unes poques mil·lenàries que les podem considerar oliveres monumentals que formen part del nostre paisatge, de la nostra identitat i de la nostra cultura. Patrimoni que hem de mirar de preservar. Oliveres que no poden competir en productivitat en cap mo ment amb aquells que s’han plantat de manera industrial.
FS. Per les raons abans esmentades, a la nostra zona no ens podem enfocar amb la productivitat. Hem de centrar-nos en la qualitat i en els nostres trets diferencials, com ara què tenim la varietat Argudell, autòctona de l’Empordà. Les oliveres mil·lenàries de Ventalló són d’aquesta varietat i la majoria de les centenàries també. Hem de mirar de mantenir-les i salvaguardar-les de ser arrencades. En els darrers 70 anys se n’han arrencat moltíssimes i al meu parer això no hauria de seguir passant.
La climatologia actual com afecta a l’oleïcultura? FS. L’any passat a l’allargar-se l’estiu i fer calor fins més tard, les olives van madurar abans d’hora. A l’octubre encara va fer molta calor i vam patir molta secada. I a mit jans de mes vam haver que començar a collir les olives a correcuita. Amb tot i això, les nostres oliveres a l’estar adaptades a la nostra terra, al nostre clima i al nostre espai, suporten de tal manera totes les inclemències atmosfèriques, que les olives normalment arribaran a terme amb una perfecta maduració i amb una excel·lent aromatització
FS. Una olivera mil·lenària no resulta molt productiva, tot i que alguns exemplars són més frondosos que altres. Les que tenim a Ventallló no donen gaires quilos. Són espècimens molt castigats per la tramuntana, per les inclemències del temps, per es tar situades en terreny sec i terraprim. La importància d’una olivera mil·lenària no és que doni molt quilos, sinó que es mantingui viva, i que aquesta mena de miracle de donar fruit al llarg de mil i fins i tot dos mil anys, vagi continuant.
Els elaboradors hem de vetllar per extreure aquest suc de fruita de la manera més respectuosa possible i així poder portar fins a les nostres taules l’expressió del que la nostra terra ens ha ofert a través d’aquest arbre emblemàtic de la cultura mediterrà nia que és l’olivera.
“Hi ha diferents tipus o categories comercials d’oli d’oliva, però el millor oli d’oliva és el verge extra, que s’extreu de manera mecànica del fruit de l’olivera”
Hem de posar en valor l’oli que ens donen aquestes oliveres, i donar a conèixer als compradors que en comprar-lo no només adquireixen un producte d’alimentació saludable sinó que a més estant col·laborant a què aquestes plantes sobrevisquin i que continuïn formant part del nostre paisatge i de la nostra identitat.
a’m.cat
En aquells moments quan vam pensar en fer una fira, era una moda que s’havia imposat a la majoria de pobles. La cirera de Llers, la cire ra de Terrades, la mel de Crespià... aleshores vam considerar que per la festa major petita, que se celebra per la diada de Sant Llambert, el diumenge seria un bon dia per una fira. Havia de ser un producte ali mentari, ja que el menjar i el beure, és el que atrau més gent. A Lladó no hi ha formatgeries, però sí que als masos dels voltants, feien el típic mató que portaven a la carnisseria. I d’aquí va venir la idea de fer una fira del formatge. Vam començar a contactar amb formatges d’arreu de Catalunya amb el projecte d’una fira de formatges artesans.
Quants artesans formatges hi haurà en l’edició d’enguany? A la fira, hi hauran vint-i-set formatgers d’arreu de Catalunya. Nos altres el que potenciem és el sector formatger artesà. Per fer una bona selecció, tenim la col·laboració d’ACREFA (Associació Catalana de Ramaders i Elaboradors de Formatge Artesà). Molts dels format gers de la fira són socis de l’associació i, altres han estat convidats
Jan Millastre
Què és tiquet degustació, on es podrà comprar i a què dona opció?
El proper diumenge 18 de setembre se celebrarà a Lladó, la vint-i-si sena edició de la Fira catalana del Formatge Artesà. La trobada que s’ha convertit en una de les més importants que es fan a Catalunya, és una plataforma de projecció i difusió del sector formatger artesà dins i fora del nostre país. Per tant de conèixer de primera mà com serà la fira d’enguany, hem conversat amb Jan Millastre, que des de l’any 2014, és el coordina dor general de la fira, càrrec que també va ocupar durant els primers quatre anys de vida de la fira. L’esforç i el treball ben fet de la comis sió organitzadora, sempre amb el suport de l’Ajuntament, fa que a dia d’avui es mantingui el prestigi assolit durant els anys anteriors, i sigui una realitat any rere any.
Enguany se celebrarà la vint-i sisena fira. En un principi en cele brar-se la primera, per què es va pensar en una fira de formatge?
“A la fira, hi hauran vint-i-set for matgers d’arreu de Catalunya. Nosaltres el que potenciem és el sector formatger artesà” mir
TOT A PUNT PER LA FIRA DEL FORMATGE DE LLADÓ
Vint-i-sisena edició de la Fira catalana del Formatge Artesà.
Cada any hem fet el tiquet degustació i, enguany també el farem. Per un preu de 8 euros, es podrà fer quatre degustacions de format ges i un got de vi o cervesa artesana de la fira. Es tracta que la gent doni voltes per la fira i triï el seu propi formatge, el que el sedueixi més. Aleshores, si agrada aquell tast, el visitant podrà comprar-lo en la quantitat que vulgui, directament al formatger, que en molt de gust, explicarà com s’ha elaborat, de quina comarca és, etcètera
Evidentment. Sempre demanem als formatgers que el dia de la fira, vingui l’artesà que elabora el formatge o una persona molt re lacionada amb l’elaboració que treballa en el mateix obrador que pugui explicar totes les peculiaritats del producte. A banda de les parades de formatge i altres productes alimenta ris, la fira oferirà altres activitats? Estem recuperant tota l’activitat que teníem abans de la pandè mia. Tot i que aquest any no hem pogut tirar endavant el concurs de formatges, de bon matí hi haurà la presentació d’un dels jurats del concurs de formatges que habitualment fem a la fira, en Toni Gerez, cap de sala i sommelier del restaurant Castell Peralada, és un clàssic dins del jurat. Està reconegut com la persona que té un dels millors carros de formatges, tant d’arreu de Catalunya
mira’m 60
per nosaltres per donar-los l’oportunitat que els visitants conegui els seus productes, i també es puguin relacionar amb els altres for matges d’ACREFA. També i com a cada any, també hi haurà el sec tor del vi i de la cervesa. Una parcel·la molt exclusiva on el visitant podrà gaudir de la cervesa artesana Rufa de l’Empordà i pel que fa al vi, tenim el plaer i l’honor de recuperar el vi de les primeres edi cions de la fira: El celler de la Vinyeta, un vi autòcton, que enguany presentarà els primers formatges artesans de la Vinyeta.
També, com altres anys, hi hauran parades de productes alimen taris que no tinguin res a veure amb el formatge? Sempre és un petit sector que enguany acompanyaran a les vinti-set formatgeries. Són artesans alimentaris en els quals es podrà trobar, la mel, anxoves, embotis, brunyols, galetes, coques... Paral·lelament tenim un petit espai, ubicat en el claustre on aquest any hi haurà unes quatre o cinc paradetes d’artesans relacionats amb el poble de Lladó En aquesta fira on es busca la qualitat dels sabors i el procés ar tesà, les persones que estan darrere del taulell de la parada, són les mateixes que elaboren el producte a casa seva?
I a dos quarts d’una del migdia, a la plaçeta, amb un aforament d’unes setanta persones, hi haurà el concert vermut, on cada any hi actua un personatge de relleu. Aquest any, tenim l’orgull de presen tar la cantautora Paula Grande, una de les estrelles catalanes amb un estil valent que li ha merescut diferents premis internacionals.
A la cinc de la tarda, actuarà l’Ismael Berengena, en un concert de versions acústiques de Heavy i Rock. Darrerament ha tret el pro jecte de Rock per a xics per animar a la mainada.
Desprès de 25 edicions, i com a coordinador general de la fira com se sent poder haver arribat fins aquí? Personalment em sento molt satisfet, orgullós i content de poder participar i haver ajudat a coordinar-ho per tenir una fira tan re coneguda arreu. Em satisfà sentir l’ajut de tota la gent que durant tots aquests anys ha estat al meu voltant. Voluntaris anònims que no es veuen, però que cooperen i contribueixen a mantenir la fira al nivell que hem arribat.
Durant el matí hi haurà el farcell de jocs tradicionals, tant per a grans com pels petits.
“Com cada any, farem el tiquet degusta ció. Per un preu de 8 euros, es podrà fer quatre degustacions de formatges i un got de vi o cervesa artesana de la fira”
I seguidament i com sempre, i per acabar la festa actuarà el grup Köunpar, autòcton de Lladó. Es vendran objectes que siguin característics de la fira?
com d’arreu d’Europa, amb més de 300 formatges de diferents varietats. Fa uns mesos va publicar el llibre L’art del formatge, on es donen consells de conservació, guies de maridatge i anàlisi de les diferents formes d’elaboració. El dia de la fira ens farà una pre sentació d’aquest llibre. Es dona la particularitat que una de les persones que ha col·laborat en la redacció d’aquest projecte és la lladonenca Aida Vilar, que també assistirà a la presentació, jun tament amb gastrònoms i personatges relacionats en el món del formatge, que sempre m’han donat molt de suport en el concurs. Tot seguit farem un maridatge de vins i cerveses amb diferents formatges de la fira.
L’any passat vam treure el llibre dels 25 anys de la fira. Llibre de dicat a tots els cartells de la fira dissenyats per Àlex Gifreu, i per tant, enguany tothom que el vulgui el podrà comprar, juntament amb el cartell de la XXVI Fira del Formatge Artesà de Lladó. També s’hi podran comprar samarretes de la fira i alguna altra sorpresa que tenim preparada.
mira’m.cat
Quants visitants s’espera que acudeixin a la fira, seguint el nom bre d’altres anys? Es fa difícil comptabilitzar-los. La web de la fira parla d’entre 5.000 i 10.000 visitants, però en realitat entre una quantitat i l’altra hi ha molta diferència. El que sí que és veritat, que és el dia que ve més gent al poble. Tant des de la fira com des de l’Ajuntament, estem molt contents de poder donar a conèixer Lladó al món. Si el temps acompanya i totes les coses van com han d’anar, estem molt il·lusionats perquè l’aforament és repeteixi com els anys més lluïts de la Fira del Formatge. Aparcar a Lladó el dia de la fira és problemàtic? Aparcar a Lladó el dia de la fira no és problemàtic. A les entra des del poble adaptem un parell de camps per fer-los servir com aparcament. D’aquesta manera garantim que els visitants puguin deixar el cotxe a les afores i transitar a peu còmodament pels car rers de Lladó. Les distàncies no són llargues. Així mantenim tota la zona del claustre lliure perquè tothom pugui gaudir de l’entorn tan rural i bonic del nostre poble. Els restaurants del municipi, noten l’afluència de públic el dia de la fira? Per descomptat. Tant els del municipi com els de la zona noten l’afluència de comensals. Fan un ple! I en dir un ple, em refereixo a un ple brillant, ja que augmenten l’aforament dels menjadors i els omplen del tot. Des de l’organització és un plaer donar l’oportunitat a bars, res taurants i botigues de treure profit de la fira. Puc afirmar amb totes les lletres que la gent quan ve a la fira, ve a comprar. No només a passejar entre les parades, sinó que i amb pa raules dels formatgers, els visitants venen expressament per com prar formatges d’arreu de Catalunya, que en altres indrets no troben.
Els cellers empordanesos han començat aquesta setmana la campanya d’enguany, que s’ha avançat uns deu dies respecte a les dates habituals d’inici de la verema.
Tot i que els ceps venen carregats d’un gran nombre de raïms, la manca de pluges d’aquest estiu ha minvat el seu creixement i el gra és més petit de l’habitual.
La DO Empordà inicia una verema marcada per la sequera amb un raïm més petit i de qualitat excel·lent.
Els cellers de la DO Empordà han iniciat aquesta setmana la verema 2022, comen çant a collir les varietats primerenques, com el moscatell de gra petit i alguna va a m 62 La verema s’avança
’
mir
Tot i l’estrès hídric que pateixen la majo ria de ceps de la denominació, l’estat de les vinyes és avui en dia excel·lent i el fruit està molt sa. La campanya d’enguany s’ha caracteritzat justament per la manca de problemes sanitaris a les vinyes.
Tot i que els ceps venen carregats d’un gran nombre de raïms, les poques pluges registrades han minvat el seu creixement i el gra és més petit de l’habitual. Ara mateix és una incògnita preveure quina serà la producció final d’aquesta campanya, ja que més que mai dependrà de les condicions meteorològiques de les properes setma nes que marcaran l’evolució de la madura ció del raïm i determinaran el volum final de la verema 2022 a l’Empordà. Les previ sions del Consell Regulador de la DO Em pordà apunten que la producció se situarà al voltant de la mitjana de la denominació, que és d’uns 60.000 hectolitres, o serà una mica inferior, en funció de les pluges que es registrin les pròximes setmanes. Pel que fa a la qualitat, la previsió és collir un raïm excel·lent en la línia de les darreres campa nyes. Els senglars, un maldecap per a molts vi ticultors Un any més, l’acció dels senglars és un altre dels maldecaps dels productors emporda nesos. Alguns viticultors s’han vist obligats a avançar la verema per evitar quedar-se sense collita a causa de les destrosses que provoquen aquests animals a les vinyes.
mira’m.cat
Una problemàtica que aquest any s’ha vist agreujada justament per la sequera que ha provocat que els senglars busquin a les vi nyes i altres conreus l’aigua i el menjar que no troben a les muntanyes.
rietat blanca i negra per a l’elaboració de vins escumosos. La verema s’ha posat en marxa uns deu dies abans de les dates ha bituals a causa les altes temperatures re gistrades aquest estiu que han fet madu rar abans el fruit. El gruix de la producció -garnatxes i carinyenes- es collirà durant aquest mes i durant el setembre. Es pre veu que la campanya s’acabi a principis Lad’octubre.verema d’enguany ve marcada per la sequera severa registrada aquests darrers mesos. La manca de pluges ha estat una constant tant a l’hivern com a la primavera, però aquesta situació s’ha agreujat encara més durant l’estiu amb un dels nivells de precipitacions més baixos que es recorda a la zona. Les vinyes que disposen de reg, que són mínimes, han pogut minimitzar els efectes de la manca de pluges.
Cada any, hi ha més productors que instal len sistemes per evitar l’entrada del sen glar a les seves terres, però lamentable ment és una inversió costosa que molts viticultors no poden afrontar. En aquest sentit, el Consell Regulador de la DO Em pordà torna a reclamar a les administra cions mesures per evitar aquesta situació que es repeteix cada any. Recuperació de les vendes La Denominació d’Origen Empordà va re cuperar durant el 2021 les vendes d’abans de la pandèmia. Concretament, els cellers empordanesos van vendre l’any passat 5.839.570 ampolles, que representa un augment del 29% respecte a les 4.511.512 unitats comercialitzades l’any anterior quan la pandèmia va fer caure les vendes a causa principalment del tancament de la restauració i l’hostaleria. El resultat de l’any passat pràcticament iguala les dades del 2019 quan es van co mercialitzar 5.973.965 ampolles, la millor campanya de la història de la denominació empordanesa. La reobertura de la restau ració i l’hostaleria, l’increment de vendes directes al celler gràcies a l’enoturisme i l’augment del consum al mercat gironí han permès als cellers empordanesos recupe rar les xifres de negoci d’abans de la pan dèmia. “La verema s’ha posat en marxa uns deu dies abans de les dates habituals a causa les altes temperatures registrades aquest estiu que han fet madurar abans el fruit”
Els dissabtes de setembre, el celler Empor dàlia organitza “Fes-te el Most”, l’activitat enoturística per a tota la família més im portant del celler, ja que permet, a tothom que ho desitgi, viure una verema tradicional, anar a les vinyes i veremar el raïm a mà. Es tracta d’una activitat anual, que la pandè mia va interrompre, així que enguany torna, amb més ganes que mai de dur-la a terme, per continuar fomentant la cultura del vi. L’experiència permet viure, durant un dia, una verema, anar a les vinyes, tallar el raïm i posar-lo en caixes. Al tornar al celler, des prés de gaudir d’un esmorzar elaborat amb productes de la regió, tocarà aixafar el raïm amb els peus, premsar el most i, finalment, Esembotellar-lo.tractad’una activitat familiar, molt espe cial i divertida, que es realitza en grups d’un màxim de 50 persones per garantir la quali tat, i que permet a les famílies introduir-se en el món del vi.
Els dissabtes de setembre, el celler Empordàlia organitza l’activitat enoturística per a tota la família més important del celler.
La pujada a les vinyes es fa en el Trenet de Roses, un vehicle original que fa rutes pel Cap de Creus i Roses, dissenyat per poder circular per camins de terra i que permet gaudir del paisatge empordanès.
El celler Empordàlia celebra, durant el se tembre, l’inici de la verema amb l’activitat enoturística “Fes-te el Most”, dirigida a grans i Veremarpetits.elraïm, aixafar-lo amb els peus i premsar-lo serà part de l’activitat que per metrà als participants viure durant un dia una verema tradicional. “Fes-te el Most” és una de les activitats més importants d’Empordàlia i una cita destacada per als interessats en el món de la cultura del vi.
El celler Empordàlia Situat a Pau i Vilajuïga, Empordàlia és la Empordàlia organitza “Fes-te el Most”
mira’m 64
dues
amb varietats
l’Empordà. El
on es
unió de petits agricultors de l’Empordà que han estat treballant la terra durant moltes ge neracions i que han creat un nou concepte per valoritzar els productes de la regió i la seva gastronomia. Els vins que s’elaboren al celler i l’Oli de Pau, elaborats autòc tones, reflecteixen el caràcter de celler disposa de agrobotigues poden trobar seus productes, productes botiga
així com altres
gastronòmics amb segell emporda nès; i compta també amb una
els
online instagram.com/twitter.com/facebook.com/www.empordalia.comCoopEmpordaliaCoopEmpordaliaempordalia/ “FES-TE EL MOST” Dates: 3, 10, 17 i 24 de setembre. Hora: 9.30 h, el trenet arriba a les 10.00 i marxa molt puntual cap a la vinya. Durada: 3.30 h/4 h aproximadament. Preus: 25€ adult, 12€ menor i gratuït per menors de 8 anys Reserves: comunicacio@empordalia.com L’activitat inclou el trasllat a les vinyes amb trenet, l’esmorzar i un obsequi sorpresa. Més comunicacio@empordalia.cominformació: - 607 58 82 43 Per a més informació: Marta Hernándezmarta@comunicaccio.net - 659 18 58 16
mira’m.cat
Serà la tercera producció més alta de l’últi ma dècada, en un any on han augmentat la superfície de pomeres i on continuen adap tant-se i fent front al canvi climàtic El periodista i escriptor Rafel Nadal parti Els productors de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Poma de Girona preveuen aquest any una collita de 88.500 tones. La xifra és un 13% inferior a la de 2021, any en què es va registrar una producció de total de 101.750 tones de poma, la xifra rècord des de la seva creació. La producció El periodista i escriptor Rafel Nadal, a l’esquerra, convidat en el tret de sortida de la collita de la primera poma de Girona 2022 mira’m Tret66 de sortida de la collita Poma de Girona preveuen aquest any una collita de 88.500 tones.
mira’m.cat d’aquest 2022 però, seria una de les tres més altes que han aconseguit en l’última dècada. La climatologia calorosa d’aquest any la farà “més dolça” però a algunes varietats els “costarà tenir un to més vermellós”. Els productors gironins apliquen, des de fa anys, diferents tècniques per adaptar-se i fer front al canvi climàtic, com la instal·lació de xarxes per evitar els cops de sol, la cerca de varietats adaptades a climes càlids, la substitució de ferti litzants d’origen i la implantació de cobertes vegetals. Poma de Girona, que aquest any ha arribat pràcticament a les 2.000 hectàrees, ha donat el tret de sortida de la collita avui en un acte a l’IRTA-Mas Badia, a Canet de la Tallada (Girona), que ha comptat amb el periodista i escriptor Rafel Nadal com a Pomaconvidat.deGirona està formada per 78 famílies productores de les empreses Girona Fruits, de Bordils (Gironès); Giropoma Costa Brava, d’Ullà (Baix Em pordà); i Fructícola Empordà, de Sant Pere Pescador (Alt Empordà). El 2021 van registrar una producció de total de 101.750 tones de poma, la xifra rè cord des de la seva creació. Pel 2022 no es preveu que la producció superi el rècord, però es calcula que, fins el novembre, es recolliran 88.500 tones, segons dades de l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat). Suposarà la tercera xifra més alta de l’última dècada (després de la de 2021 i 2014). “Serà una producció important. Malgrat les dificultats de coloració en les varietats bicolors, s’espera una poma bona i de qualitat pel que fa al nivell de dolçor i calibre mig de la fruita”, explica Joan Bonany, director de l’IRTA-Mas Badia. La producció de Poma de Girona és molt rellevant en l’àmbit català i estatal. Obté el 39% de la producció de Catalunya i gairebé el 20% de l’Estat espanyol (1 de cada 5 pomes produïdes a Espanya són de Girona).
Poma de Girona “oferirà als consumidors, un any més, una producció segura, de qualitat i de proximitat”, afegeix Jaume Armengol, president de Poma de Gi rona. Poma de Girona cultiva quatre varietats. La Golden encapçalarà, no vament, la producció (28.310 tones), seguida de la Gala (20.940 tones), la Granny Smith (13.430 tones) i les varietats vermelles (7.670 tones). Altres varietats com la Fuji (8.530) i la Cripps Pink (7.450 tones) també es cultiven a Girona.
La temporada 2022 s’ha caracteritzat per temperatures molt altes durant molt de temps, des del maig, i aquest fet incidirà en tenir “una poma més dol ça” però, per contra, “les varietats bicolors tindran dificultats per desenvolupar el color”, com la Gala o Red Delicious. El clima càlid i sec també ha facilitat el control de les malalties d’origen fúngic. Poma de Girona fa anys que s’està adaptant al canvi climàtic i a mitigar-ne els efectes. Per exemple, el 60% de la superfície de la varietat Gala ja és d’una classe amb més expressió de color (agafa més color que altres soques de Gala) i participa en programes d’obtenció de nous tipus de pomes adap tades a temperatures estivals altes. A més, ha instal·lat xarxes que eviten l’efecte de les temperatures màximes, i ha reduït el consum d’aigua i de la petjada hídrica mitjançant el programa Giroreg, reconegut recentment en els Premis Catalunya Impacta. Es tracta d’una eina que fa una recomanació de reg, permet reduir fins un 30% el consum d’aigua i d’energia dels motors de reg i proporciona pomes de més qualitat. Poma de Girona també ha substituït el fertilitzant mineral per la fertilització d’origen orgànic per reduir la petjada de carboni i ja fa anys que ha implan “Poma de Girona està formada per 78 famílies productores de les empreses Girona Fruits, de Bordils (Gironès); Giropoma Costa Brava, d’Ullà (Baix Empordà); i Fructícola Empordà, de Sant Pere Pescador (Alt Empordà).”
Poma de Girona continua els esforços d’adaptació al canvi climàtic i con tribueix a la seva mitigació.
mira’m 68 tat les cobertes vegetals entre les fileres de pomeres i ha incorporat restes de poda per afavorir el segrest de carboni en el sòl (el carboni queda atrapat en el sòl i, per tant, no contribueix als gasos d’efecte hivernacle). Armengol anima “a comprar el producte de proximitat i apostar per la sostenibilitat. El que posem al plat pot tenir un impacte molt gran en el canvi climàtic. Menjar Poma de Girona també és lluitar contra l’escalfament global, reduir la petjada de carboni dels aliments que consumim” Rafel Nadal cull simbòlicament la primera poma El periodista i escriptor Rafel Nadal ha re cordat que “el meu primer sou, com molta gent de la meva generació, va ser collint pomes per aquesta zona; Albons, Bellcaire, Aiguaviva.... I després vaig recórrer els camps de pomeres amb una empresa que buscava aigua” Nadal, que té un hort amb pomeres, ha afirmat que és “fan de la varietat Golden, de la més tardana, ja que és més tova” i ha defensat el consum dels productes de proximitat: “Quan menges producte natural, com són les pomes de Girona, et dona un plaer enorme sabent el procés i els anys d’història que hi ha al darrere”. En anys anteriors, a l’acte simbòlic de la collita de la primera poma hi van assis tir Alfred Julbe, aleshores entrenador de l’Spar Uni Girona, de la màxima categoria femenina de bàsquet, i les jugadores Júlia Soler i Laia Flores; Sergi Güell i Ariadna Tri as, president i corredora del Massi-Tactic UCI Women’s Team, equip femení del Club Ciclista Baix Ter (Torroella de Montgrí) i únic conjunt català a la màxima categoria internacional; i Francesc Boix i Maria Pla za, fundadors de Skatenergía, un projecte vinculat al món de l’skate que potencia una vida saludable i sana fomentant el consum de fruita.
Sobre la IGP Poma de Girona Poma de Girona és una Indicació Geogràfi ca Protegida (IGP) en la qual s’agrupen tres empreses que produeixen i comercialitzen la poma: Girona Fruits (Bordils), Giropo ma Costa Brava (Ullà) i Fructícola Empor dà (Sant Pere Pescador). La IGP Poma de Girona compta amb gairebé 80 socis pro ductors que representen un total de 1.900 hectàrees productives distribuïdes entre les comarques del Baix Empordà, l‘Alt Em pordà, la Selva i el Gironès. La proximitat del mar Mediterrani i dels Pi rineus fa que les plantacions gaudeixin d’un clima privilegiat. A més, la Poma de Girona està internacionalment reconeguda com un producte de qualitat, segur, de confian ça i sostenible. Els productors són fructicul tors molt qualificats que usen tècniques de producció integrada respectuoses amb el medi ambient, responsables i sostenibles. Alhora fan controls de qualitat estrictes i implanten sistemes de traçabilitat.
Poma de Girona “oferirà als consumidors, un any més, una producció segura, de qualitat i de proximitat”, afe geix Jaume Armengol, president de Poma de Girona
mira’m.cat
L’habitatge està situat al carrer Gravina, té una superfície de 85 m2, és tot exterior i disposa de tres habitacions dobles, cuina-menjador, lavabo i dos patis. Ha estat re novat recentment, és accessible i està equipat amb tot el mobiliari, electrodomès tics i parament de llar necessaris, apte per tant per entrar-hi a viure.
El ple municipal de Roses, va aprovar la cessió d’un pis propietat de l’Ajuntament a favor de la Fundació ALTEM, que el destinarà a l’allotjament tutelat de persones amb discapacitat intel·lectual residents al municipi. Amb aquest acord, que té una vigència inicial de 15 anys, el consistori dona resposta a una demanda llargament reivindicada per l’entitat.
ALTEM és una entitat de referència a nivell comarcal en l’atenció al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals, que compta amb un equip de mitjans humans i professionals especialitzats i una llarga trajectòria en la gestió de recursos i serveis que tenen per objectiu millorar la qualitat de vida dels seus usuaris i usuàries.
L’A JUNTAMENT DE ROSES CEDEIX UN PIS A ALTEM PERQUè EL DESTINI A ALLOTJAMENT TUTELAT mira’m 70
La regidora responsable de l’Àrea d’Acció Social, Esther Bonaterra Moltó, desta ca “la idoneïtat d’aquest pis, ja que està adaptat i té unes condicions físiques que només requeriran petits ajustos per adequar-se totalment a les necessitats del col·lectiu. Estem molt satisfets d’atendre aquesta petició i poder oferir una bona opció de vida a les persones amb discapacitat intel·lectual que requereixen assis tència tutelada a la nostra població. Amb aquest acord esperem contribuir a la seva integració i autonomia”.
Ángeles i Antonio Pérez
La perruqueria M&T Center va obrir les portes l’any 1982 de la mà d’Ángeles Pé rez i la seva mare, ara ja jubilada, Ángeles Pérez Montero en un petit local de Figue res. Tres anys després s’hi va afegir el seu fill, l’Antonio Pérez, per donar un impuls al negoci familiar. “El local on estàvem de se guida se’ns va fer petit. Volíem fusionar pe rruqueria i estètica, així que l’any 2000 ens vam traslladar a l’actual establiment situat al carrer Rec Arnau, 4 i des de llavors ofe rim el servei de manera integral els nostres clients”. Després d’anys d’esforç i professio nalitat, han evolucionat en el món de la pe rruqueria fins a convertir-se en un referent en bio perruqueria. També es distingeixen per ser saló Curly Segons recorda Antonio Pérez, “en els nos tres inicis a Figueres tots els salons de pe rruqueria fèiem el mateix horari i nosaltres vam ser el primer a començar amb la jorna da intensiva. Llavors les noies feien torns i a poc a poc les altres perruqueries també es van anar sumant a fer aquest horari”.
M&T Center ha anat incorporant serveis pro pis d’estètica i cada cop més serveis del món de la perruqueria, com les anàlisis capil·lars amb diagnòstic i tractaments personalitzats, coloració orgànica i vegetal, teràpies i rituals per al cabell, entre altres. “Preocupats per la salut dels nostres clients apostem per una perruqueria saludable i sensible i utilitzem productes, bio i certificats”. La perruqueria ha destacat sempre per es tar a l’avantguarda de sector i amb el pas del temps ha anat incorporant les tendèn cies més actuals. “Em vaig cansar de la pe rruqueria convencional i ens vam decantar per la perruqueria més ecològica i natural.
Després d’una llarga experiència, l’Antonio que ha treballat per a una firma americana i fa més de trenta anys que dedica el seu temps a la formació de perruquers i perru queres d’arreu d’Espanya, s’ha especialit zat en tècniques de permanent, “el que ens ha fet diferenciar d’altres salons és que som un saló Curly especialitzat en rissos. Por tem treballant els rissos tota la vida perquè a casa tots tenim el cabell arrissat”.
La perruqueria M&T Center de Figueres celebra quaranta anys
mira’m.cat
Utilitzen productes i línies certificades eco lògiques i altres orgàniques buscant sempre el producte el més natural possible.
Vam començar a treballar amb colors ve getals, essent els primers de la província en introduir-los al mercat. Som dels pocs esta bliments que conreem aquest vessant el que fa que tinguem molta clientela francesa, que busca aquest concepte de bio perruqueria”.
Per celebrar els quaranta anys, el personal de la perruqueria farà un sopar amb músi ca com ja vam fer pel 25 aniversari. Amb el tema de la pandèmia, les trobades s’havien perdut, però aquesta és una bona ocasió per recuperar-les, apunten. La festa es fa el 10 de setembre coincidint amb la data que es compleixen els 40 anys.
“M&T Center ha anat incorporant serveis propis d’estètica i cada cop més serveis del món de la perruqueria, com les anàlisis capil·lars amb diagnòstic i tractaments personalit zats, coloració orgànica i vegetal, teràpies i rituals per al cabell, entre altres”
L’establiment situat al carrer Arnau, sempre ha estat a l’avantguarda de les darreres tendències
Una mica més: us proposo afegir un cristall facetat o “cristall Feng Shui”, a l’habitació dels més petits (i fins i tot dels més grans).
“Podeu triar l’òpal, un mineral meravellós i molt lluminós que permet acceptar canvis. I el citrí, per ajudar-los amb la concentració que necessiten per als seus estudis; el seu color groc estimula la memòria i ofereix una gran ajuda per a la imaginació”
“FENG SHUI FOR KIDS” de 0 a 17 anys
mira’m 74 De 0 a 6 anys Les criatures de 0 a 6 anys necessiten, so bretot, confort emocional i sentir-se tran quils. El naixement és un gran trasbals, una obertura a l’exterior que fins aleshores no existia... Tot el confort inherent a la vida uterina està alterat. Quan el nen acaba de néixer, té la necessitat de sentir-se connec tat amb la seva família, acaba de passar nou mesos al ventre càlid de la mare. Per sobre de tot, necessita calor i contacte. Però ales hores entra en la incòmoda experiència de la separació, que el conduirà cap a qui ha de ser. Els minerals poden aportar al vostre fill aquesta sensació de dolcesa, amor, comodi tat i protecció. Us proposo posar quars rosa brut sota el llit dels nens petits, una peça grossa. El nen quedarà embolcallat per la seva energia de dolcesa, perquè el quars rosa té la capacitat de transmetre el reconfortament de l’amor matern. També és important que la cambra estigui ben ancorada en la seva energia pro tectora, els nostres fills hi passaran moltes hores; com que és el seu primer refugi, in tentarem transmetre’ls una energia suau de benestar. La turmalina negra us hi ajudarà d’una manera magnífica. Us suggereixo que poseu quatre peces de turmalina negra bru ta a terra, a les quatre cantonades (les pe ces no han de ser gaire petites). La turma lina negra és protectora, connecta amb la consciència del moment present, calma les pors i transmet la tranquil·litat necessària per a un son reparador.
Vinga! ja hem crescut! De 7 a 12 anys
No cal que sigui cristall de roca: el que ens interessa d’aquest producte és que sigui fa cetat perquè, col·locat prop d’una finestra, hi passi el sol. El resultat: el cristall desfrag menta els raigs del sol i a les parets aparei xen arcs de Sant Martí que connecten el nen amb la llum i afavoreixen el desenvolu pament de la seva imaginació i la capacitat de meravellar-se amb el que l’envolta.
Les coses més serioses comencen ara, el món exterior és molt real, comencem a tei xir llaços socials, entren al cercle familiar alguns amics que esdevenen molt impor tants per als nostres fills, que comencen a desplegar les ales i a desenvolupar molta curiositat pel món fora del niu.
Ara és important que el nen pugui tenir moments de retir amb ell mateix on pugui començar a crear connexions subtils amb el seu centre. Aquesta etapa és clau per aprendre a posar les bases de la meditació conscient en la seva vida... Molt més que a la seva habitació, intentarem ajudar-lo a entendre que el refugi és dins seu i que és ell mateix el seu millor amic, en qui ha d’aprendre a confiar.
Per a obrir-li els ulls al fet que haurà de ser conscient en l’elecció de les seves re lacions, l’ull del tigre, de bou o de falcó, segons els seus gustos, serà perfecte en aquesta etapa. L’adolescència! De 13 a 17 anys! Ai, fa mal... o no! Tot depèn de la comunicació...
mira’m.cat
És un moment fort per als nostres nois i noies. Estudis, deures, exàmens, reptes so cials, sense parlar del fet que se’ls demana que trobin el seu camí ara! És un període de profundes convulsions, qüestionaments psicològics, aparició de la pubertat, trastorns hormonals... Tot can via, i molt de pressa! Necessiten molta llum i claredat; aconse llo sobretot el cristall de roca, per la seva capacitat d’amplificar l’energia natural i d’il·luminar-los. El cristall serà per als nos tres joves el testimoni que els permetrà mantenir-se connectats al seu centre de llum interior. Que el portin com a penjoll però també que el tinguin en brut al seu es criptori, per donar-los suport mental, per què cal estimular els nostres joves, però en la bona direcció.
També podem posar un petit bol a la seva habitació amb una barreja de minerals que corresponen als 7 txakres (jaspi vermell, cornalina, citrí, jade, sodalita, lapislàtzu li, ametista, cristall de roca), perquè pu gui desenvolupar a poc a poc la capacitat d’escoltar-se ell mateix escollint el mineral que l’acompanyarà durant el dia, animantlo així a desenvolupar la seva concentració i optimitzant la seva autoconfiança Ensenyeu-li que la seva tria és la correcta i que les seves eleccions tenen un signi ficat! És importantíssim! També podem proposar-li de portar un petit penjoll de shungit o turmalina negra, per ajudar-lo a protegir-se i mantenir la seva consciència natural del moment present.
Per a aquest pas, els minerals més ade quats seran, al meu entendre, primer l’amazonita, que permet mantenir-nos connectats al nostre centre d’alegria pri mordial, espontània. L’amazonita permet que l’infant interior, font de felicitat, esti gui sempre viu.
Quins són els pares que no tenen por d’aquest període? Potser els que ho han apostat tot per la riquesa dels intercanvis, la sinceritat dels moments compartits i la capacitat d’escolta.
I finalment, la comunicació: importantís sim! La calcedònia o l’aiguamarina seran els vostres aliats. Tant si es tracta d’una, com de l’altra, ajuden a escollir les paraules adequades i sobretot el moment adequat per comunicar-se i saber transmetre allò que sembla important. La comunicació a aquesta edat és sobretot emocional: és fonamental que els pares es coltin i ajudin els adolescents a expressar el seu pensament crític i a desenvolupar les seves habilitats analítiques. La ciani ta us ajudarà en aquest pas: estructura la ment i permet seguir el camí lògic de les as piracions profundes. La cianita guia i acom panya cap a la realització. Si us cal més ajuda per orientar els vostres fills, no dubteu a visitar-nos a la nostra botiga.
“Les coses més serioses comencen a partir dels 7 a 12 anys, el món exterior és molt real, comencem a teixir llaços socials, entren al cercle familiar alguns amics que esdevenen molt importants per als nostres fills, que co mencen a desplegar les ales i a desenvolupar molta cu riositat pel món fora del niu”
També podeu triar l’òpal, un mineral mera vellós i molt lluminós que permet acceptar canvis. I el citrí, per ajudar-los amb la con centració que necessiten per als seus estu dis; el seu color groc estimula la memòria i ofereix una gran ajuda per a la imaginació.
Cornalina, per a estimular la creativitat, la conseqüència directa de la qual és la confiança en un mateix. És un mineral que obre el camí a la innovació, que fa acceptar l’expressió de la pròpia inventiva per reve lar el seu potencial... construir la confiança en un mateix.
La Coral Veus Blanques celebra 25 anys
“La gent que s’apunta, diu, “ho fa perquè li agrada can tar, però també perquè és una manera de sortir de casa, tenen l’obligació d’anar als assajos, s’ho passen bé, hi ha gent que hi porta molts anys i és com una família”
La Coral Veus Blanques de Vila-sacra ha celebrat el seu primer quart de segle de vida en una celebració emotiva per la fes ta major d’estiu del municipi. La formació integrada per deu dones, d’edats diverses, que segueix plenament activa sota la di recció de Rosa Amorós ha commemorat aquest moment amb la participació a l’ofici solemne que es va fer el passat diumenge 7 d’agost al migdia a l’església i un concert en què va delectar el públic amb cançons de música popular catalana i alguns temes d’òpera. L’acte va consistir també en un ho menatge als cantaires que han passat per aquesta formació, cabdal per la vida cultu ral del municipi. Al final de la Missa un cop acabat el concert, la Coral va preparar un pastís monumental i tot el públic assistent el va poder degustar. L’alcaldessa, Maria Corbairan va felicitar tots els membres de la coral, antics cantaires i veus actuals i va lliurar a les Veus Blanques un bell cartipàs per posar les lletres de les cançons, perquè així les puguin lluir en les seves actuacions.
Veus Blanques de Vila-sacra ha estat diri gida per Pere Cortada, Holger Stein, Ma ria Àngels León, Uriel Guerrero i, des de l’octubre de 2016, per Rosa Amorós, for mada musicalment com a professora, so prano i en cant coral. També canta amb la Capella Polifònica de Girona, amb la Coral
La festa d’estiu del municipi ha estat motiu de retrobament i d’homenatge a tots els cantaires que han format part i integren actualment la formació.
mira’m 76 NOU CURS PLE D’EMOCIONS A L’ESCOLA DE BALL BALLEM JUNTS DE VILAFANT Ja ho tenim tot preparat per començar un nou curs amb classes de salsa i bachata, balls en línia, balls de saló, balls per nuvis i classes particulars amb la matrícula gratuïta. Enguany celebrem el 10è aniversari i per això esteu totes i tots con vidats el proper 15 de setembre a partir de les 19.30 h a l’escola de ball Ballem Junts de Vilafant. Per més informació i inscripcions: Escola de ball Ballem Junts C/ Caterina Albert, 11-13 de Vilafant Tel. 696 52 25 58 www.ballemjunts.com(whatsapp)
La coral «Veus Blanques de Vila-sacra» va néixer per la Pasqua de 1997 de la mà del director Pere Cortada i Puig juntament amb Marina Ferres i Cullell, fundadora i presidenta de la coral on va fer una gran tasca, amb l’ajut de mossèn Josep Pujol i el suport de l’Ajuntament de Vila-sacra. Du rant aquests vint-i-cinc anys la coral s’ha anat consolidant, ha ampliat el repertori i porta els seus cants arreu, a molts oficis i festes majors, trobades de corals i cele bracions diverses.
mira’m.cat
Vergelitana de Verges i dirigeix la Coral Art i Joia de Cadaqués, la Coral Cor de La Tallada i la Coral Veus Blanques de Vila-sacra. La Coral Veus Blanques sempre ha estat activa, des dels inicis fins avui. Durant la pandèmia es va veure obligada a parar la seva ac tivitat “però teníem un grup de whatsapp i els passava cançons perquè les anessin cantant a casa. Sempre estàvem en contacte fins que ens vam poder tornar a retrobar. Hi ha hagut en aquest temps moltes baixes, gent que s’ha mort i altres que no han con tinuat i pels efectes de la pandèmia”. Sempre estan oberts a què vingui gent i més ara que són deu cantaires, “ja que ens hem re duït quasi a la meitat, per la pandèmia. Necessitem més gent perquè la veu sigui més plena i el cor soni més ple”. Amorós que ha crescut i té la seva família a Vila-sacra té un sentiment especial per la coral Veus Blanques on a més canta la seva mare. La gent que s’apunta, diu, “ho fa perquè li agrada cantar, però també perquè és una manera de sortir de casa, te nen l’obligació d’anar als assajos, s’ho passen bé, hi ha gent que hi porta molts anys i és com una família, no només és cantar, tot i que és l’activitat principal, sinó perquè és un espai de trobada i d’amistat”. La celebració dels 25 anys s’atura aquí, però l’activitat de la co ral continua, amb moltes noves fites, entusiasme i ganes de tirarendavant.“LaCoral Veus Blanques sempre ha estat ac tiva, des dels inicis fins avui. Durant la pandè mia es va veure obligada a parar la seva acti vitat “però teníem un grup de whatsapp i els passava cançons perquè les anessin cantant a casa”
· Tècnic en Intervenció de Drogodependències
· Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives
- El cànnabis com a droga d’inici: Cànnabis i alcohol solen ser les primeres drogues que els joves consumeixen. Són les que inicien les alteracions neurològiques que acabaran configurant la malaltia d’addicció. Iniciat el procés addictiu, se solen incorporar progressivament al tres substàncies: dosis elevades d’alcohol, amfetamines i uns altres estimulants, cocaïna, etc. que consoliden i compliquen greument l’addicció.
EFECTES TÒXICS DEL CÀNNABIS
· Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències
- Addicció: Tots els estudis seriosos destaquen l’alt potencial addictiu del càn nabis. El consum modifica els circuits dopaminérgics del cervell de forma similar a altres substàncies addictives com la cocaïna o l’alcohol. L’abandonament definitiu del consum és difícil i per això l’addicte necessita ajuda professional. Molts pacients s’enganyen pensant que “controlen”, quan la realitat és que al final, poc o molt, segueixen consumint. L’addicció és la malaltia del autoengany i el cànnabis és la substància amb la qual l’addicte viu més enganyat.
- Trastorns d’ansietat: Malgrat el seu efecte relaxant inicial, l’addicte al cànnabis acaba ne cessitant augmentar més i més el consum perquè l’ansietat gradual ment empitjora. De fet, arriba un moment que el cànnabis pot por tar a l’aparició de diversos trastorns d’ansietat com: crisi de pànic, agorafòbia o ansietat flotant. En molts casos això fa que augmenti l’ús d’unes altres substàncies sedants com alcohol o tranquilizants.
- Trastorns psicòtics: També des de fa anys s’ha constatat que el consum de cànnabis pot desencadenar trastorns psicòtics amb símptomes idèntics als que produeixen l’esquizofrènia i altres psicosis. Aquests símptomes de vegades desapareixen espontàniament deixant de consumir i en unes altres persisteixen requerint llavors un tractament psiquiàtric perllongat.
- Pèrdua de memòria, dèficit d’atenció i falta de concentració: L’efecte del cànnabis en el cervell de l’addicte fa que vagin dete riorant-se funcions cerebrals com la concentració, la memòria, l’atenció, disciplina, compliment d’horaris, alteració de l’horari del somni, etc. Tot això comporta fracàs escolar, falta de rendiment la boral, conflictes a casa i fora d’ella. El consum de cànnabis està mol tes vegades darrere del fracàs escolar i laboral dels nostres joves. Aquests efectes solen millorar o desaparèixer als pocs mesos de l’abandó definitiu del consum.
MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives
mira’m 78
- Trastorns de la motivació (“Síndrome Amotivacional del Cànna bis”): Consisteix que el consumidor de cànnabis desenvolupa gradual ment una disminució de l’interès per activitats saludables: estudi, esport, activitats i amistats sanes. Sent que els estudis, el treball, la família, l’oci saludable i els seus amics sans no li “omplen”. Només li atrau la colla amb la qual consumeix. Fa molts plans, però normal ment mai els arriba a realitzar. Una sensació de buit fa la seva vida desagradable. Solament el consum alleuja aquesta sensació. A poc a poc, el seu cercle de relacions va quedant més i més limitat als seus “col·legues” de consum. Per pal·liar aquest efecte l’addicte va aug mentant el consum de porros o incorporant altres substàncies com alcohol, amfetamines, èxtasi, cocaïna, etc.
Em preocupa el tema dels ocupes i la droga, la falta d’educació fins i tot dels turistes que venen a Empuriabrava, Figueres, Roses, ne cessitem més seguretat sigui estiu o hivern.
Què el porta a presentar-se com a cap de llista del PP a Castelló d’Empúries? És la seva primera incursió en el món de la política local? És la primera vegada que m’introdueixo en el món de la política local a Espanya, però a Itàlia he ajudat a donar al meu poble tres alcaldes. Vaig decidir ac ceptar ser el cap de llista del PP al municipi perquè és un partit amb el qual em sento identificat.
El candidat del Partit Popular a Castelló d’Empúries a les eleccions vinents municipals, Agostino Avventurato és un restaurador ita lià que entra en el món de la política municipal per intentar canviar i millorar el municipi. En capçala un nou PP, un nou projecte amb nova gent que treballarà per aconseguir recuperar els dos regidors que va obtenir el partit en els comicis del 2015. El candidat assegura que comença aquesta etapa amb il·lusió i amb un projecte que té com a principal objectiu millo rar la seguretat d’Empuriabrava
M’agradaria recuperar almenys els dos regi dors que va deixar Julià Genovés, d’aquesta manera jo podria tenir la clau d’un govern de centredreta.
Ser restaurador de la zona, li permet conèixer més bé quines són les mancances. Sí, pots ser de més ajuda que un que ve de fora. Una cosa tinc clara. Jo no vaig a lluitar contra ningú, jo només dic el que penso i jo em veig millor que els altres en aquest sentit, però respecto les idees de tothom.
Com és la llista que l’acompanya? Està ja definida? Gairebé ja he finalitzat la selecció dels membres de la llista que presentarem els propers mesos d’octubre o novembre. Són persones, algunes noves i altres veteranes, però totes de la meva confiança i la meitat, empresaris d’Empuriabrava Com voldria que es presentés el PP i vostè com a candidat?
Quan parlem de seguretat, els principals problemes els trobem a Empuriabrava?
mira’m.cat
El meu partit m’ha donat carta blanca, tinc confiança que el PP tingui una presència a Castelló d’Empúries perquè també confio que l’any que ve el partit guanyarà les ge nerals. Llavors els objectius d’augmentar la seguretat i la vigilància, amb el PP al govern general i amb la meva presència al municipi, serà més fàcil de realitzar. Hi ha una cosa que vull dir als electors i és que només demano la confiança dels primers cent dies de govern. Si no compleixo tot el que dic en els primers cent dies, dimiteixo i abandono la vida política de Castelló d’Empúries. Avventurato
“Als electors només els demano la confiança dels primers cent dies” - ens diu AGOSTINO AVVENTURATOAgostino
Quins altres problemes considera que té el municipi? A Castelló d’Empúries hi ha un munt de gent a l’Ajuntament que treballen poc i malament i fa falta una bona neteja. M’he posat en políti ca per tocar la moral a tothom, perquè s’està perdent la moral. Tinc respecte per la figura de l’alcalde, però el seu equip va a la deriva, cadascú fa el que vol. Jo soc un empresari que he partit de zero a Espanya. He muntat quatre restaurants sense ajuda de ningú, només amb la meva voluntat i capacitat i penso que un alcalde primer ha de ser un emprenedor, un empresari perquè ningú millor que un empre sari pot saber que val una ampolla, una hora de treball, fer una carretera nova. Per ser un president o un alcalde o un polític primer s’ha de ser un empresari com jo que estic al peu del canó del meu restaurant en tot moment.
Quin és el principal punt del seu programa electoral? En el primer punt del meu programa destaco que si jo surto elegit alcalde, no demano nò mina ni vull ser pagat, durant els quatre anys de mandat. Per mi seria un honor ser alcalde de Castelló d’Empúries i Empuriabrava. El meu sou completament aniria a afegir més seguretat al poble contractant policies de barri, disposant de més vehicles, càmeres. Ara l’actual govern a tocar de les eleccions, està posant càmeres i tretze policies més, però jo ho vull fer amb antelació. M’interessa augmentar la seguretat del municipi. Penso que un municipi segur esdevé un municipi amb benestar.
És aquesta una de les preocupacions més impor tants per abordar, quins altres punts destacaria?
Castelló és un poble petit que amb un sol cotxe patrulla es pot vigilar. Empuriabrava està ple de carrers, carrerons, canals, la pla tja és molt gran. A l’hivern moltes cases estan abandonades, altres embargades pels bancs, la qual cosa és un bon reclam pels ocupes Entren a les cases i tenim el problema de la marihuana que és el que voldria intentar so lucionar. Empuriabrava també té força llocs foscos. Els governs anteriors s’han centrat en el Passeig Marítim, però hi ha molts barris descuidats. Per exemple el Club Nàutic està abandonat a una obscuritat perenne, Sant Mori és una part deixada i oblidada, com la zona Alberes, Montgrí és la zona on estan tots els ocupes. Amb això vull dir que tots els go verns anteriors han decidit crear un passeig bonic i net i, aquesta és la façana, però la cara fosca de la foto és la resta d’Empuriabrava
L’objectiu de cara a les municipals de l’any que ve serà recuperar presència. Del 2015 amb dos regidors es va passar al 2019 a no tenir cap representació.
En aquest sentit, cal recordar que Casino Peralada, el proper mes de novembre serà l’escenari de la darrera etapa del Campio nat d’Espanya de Pòquer.
Big Blind Ante. Nivells de 20 minuts. Regis trament tardà i reentrades il·limitades en els 6 primers nivells. Possibilitat de rendi ció al tancament del registre. 2.000 punts extres per entrar durant el primer nivell.
Oui Poker! Participació: 50€+10€ (20.000 punts). Big Blind Ante. Nivells de 20 minuts. Registra ment tardà i reentrades il·limitades en els 8 primers nivells. Possibilitat de rendició al tancament del registre. 2.000 punts extra per entrar durant el primer nivell.
Dijous Poker – All in One Participació de 90€+10€ (20.000 punts).
Després de més de dos anys sense activi tat en les taules de pòquer a conseqüència de la pandèmia, Casino Peralada tornarà a obrir les portes del seu Poker Room per recuperar la seva programació estable de torneigs de pòquer Texas Hold’em Els afeccionats del pòquer podran tornar a gaudir de l’emoció de les cartes en un en torn de pel·lícula, ja que Casino Peralada continua essent avui dia l’únic espai de jocs d’atzar situat dins d’un castell, concreta ment en una fortalesa del segle XIV.
La programació regular estarà formada per un total de tres torneigs diferents de parti cipació adaptats per a totes les butxaques:
La llegendària Poker Room tornarà a obrir les seves portes el proper 1 de setembre amb una programació regular a traves de tres torneigs diferents de participació.
La tornada del pòquer al Casino Peralada amplia la seva variada i innovadora oferta d’entreteniment, que combina jocs tradicio nals com la ruleta francesa i americana, el blackjack i el pòquer sense descart (pòquer caribeny), amb una espectacular oferta de màquines d’atzar amb més de 100 posicions de joc i amb l’última tecnologia del sector. A més a més, Casino Peralada ofereix també una proposta gastronòmica i d’espectacles de primer nivell que, juntament amb la seva oferta de jocs d’atzar, el consoliden com un espai de lleure global únic en el territori.
Màster Poker Peralada Dos dies de durada. Participació: 180€+20€ (40.000 punts). Nivells de 40 minuts. Regis trament tardà i reentrades il·limitades en els 8 primers nivells. Possibilitat de rendi ció al tancament del registre.
El calendari de torneigs i els seus horaris es poden consultar al web de Casino Peralada.
Torna el Pòquer al Casino Peralada
mira’m.cat
mira’m.cat
L’artista Carles Bros (Terrassa, 1956), empordanès d’adopció, va presentar al Centre de Turisme Cultural Sant Domènec de Perala da, i davant de desenes de persones, l’exposició ‘Mediterrània, “Llum i Color”’, un conjunt de pintures que es basen en els accidents natu rals. En aquest sentit, el creador, a través d’aquesta mostra, fabrica la pintura a partir de pigments naturals i sorra o pols de marbre, per tal de poder-la aplicar de forma matèrica al seu treball. Dedicat a les arts des de ben petit, quan treballava i estudiava amb la seva mare Joaquima Solanes, també artista i pintora, Bros es va formar a l’Escola Martínez Lozano, a les Jornades d’Estudis d’Art Contemporani de la Universitat de Girona i al Cercle Artístic de Bar celona, on va fer els estudis de Comissariat i Gestor Cultural. Des de l’any 2012, l’artista ha estat l’impulsor, promotor i comissàri de la Mostra d’Art Contemporani ‘TramuntanART’, del Port de la Selva, i del ColerART, a Colera, a més de fer nombrosos viatges professio nals per Europa, Àsia i Àfrica. Després d’haver participat en més d’una cinquantena d’exposicions individuals i d’haver rebut diversos reconeixements en àmbit nacio nal i internacional, Bros és considerat com un artista de renom a la demarcació gironina.
Carles Bros va presentar la mostra ‘Mediterrània “Llum i color”’ al Centre de Turisme Cultural Sant Domènec de Peralada
Fins el passat 24 d’agost es va presentar l’espectacle Nits de Circ (Gala Internacional) a la Ciutadella de Roses. Des de Rotary Club Roses-Empuriabrava vam pensar que seria una bona idea portar la màgia del circ a aquelles persones que per diverses circumstàncies tenien complicat desplaçar-se fins a la Ciutadella per a gaudir de Ésl’espectacle.elcasdela Residència Pi i Sunyer, la nostra gent gran. Vam con tactar amb el director de Nits de Circ, Genís Matabosch i amb el Director de la Residència Pi i Sunyer, Josep Marés, per a exposarlos la idea i establir les bases per a portar-la a terme. Així doncs, el passat dijous 18 d’agost a la tarda, un tast de l’espectacle Nits de Circ, en concret les actuacions del còmic èric Boo -artista principal del Moulin Rouge de París- i l’artista revela ció Krasimir Vasov, en la disciplina d’equilibrista, representant del Circ Nacional de Bulgària, van actuar per a tots els residents, amics i familiars al jardí de la Residència Pi i Sunyer, que durant una bona estona es va convertir en una autèntica carpa de circ a on no hi van faltar les clàssiques crispetes. Des de Rotary Club Roses-Empuriabrava volem agrair les facilitats donades i la seva implicació al Director de Nits de Circ, Genís Ma tabosch, al Director de la Residència Pi i Sunyer, Josep Marés, als artistes del circ, als mitjans de comunicació locals que han recollit l’esdeveniment, a tots els amics i familiars assistents i, molt espe cialment, al personal de la residència que va aconseguir crear una atmosfera immillorable per a gaudir del millor espectacle del món. El circ va visitar la Residència Pi
i Sunyer mira’m 86
Són fàcils d’instal·lar i suposen un estalvi en la factura de la llum. Sens dubte, una de les millors maneres diners en la factura de la llum és la instal·lació de plaques solars. Amb els preus de l’electricitat tan elevats, l’au toconsum és una opció molt popular. Això sí, instal·lar plaques solars no és tan fàcil, i cal saber unes quantes coses abans de llan çar-se definitivament a la seva instal·lació. Un dels principals avantatges de les pla ques solars és la seva elevada vida útil. Aquestes plaques solen tenir una vida d’entre 30 i 35 anys. Això ja compensa en gran manera la inversió inicial que cal fer, ja que se sol amortitzar en uns 8 anys apro ximadament. Tot això sense comptar la gran quantitat de subvencions, bonificacions i reduccions d’impostos que existeixen per apostar per aquest tipus de font d’energia.
d’estalviar
mira’m.cat
EL QUE HAS DE SABER ABANS D’INSTAL·LAR PLAQUES SOLARS A CASA TEVA
L’amortització anteriorment esmentada pot suposar un enorme estalvi en la factu ra de la llum. A partir de què hagis recu perat la inversió, estaràs generant quilo watts gratuïts. Les plaques solars solen ser fà cils d’instal·lar. Els experts re alitzen un estudi del perfil de consum de família i el tipus de coberta de l’habitatge. Així s’instal·larà la placa més adequada al perfil, adaptant-lo a les característiques individuals de la família. Després, es donarà d’alta i es legalitzarà la Siinstal·lació.tensun habitatge unifamiliar, és fàcil instal·lar una placa solar. En aquest cas, l’estudi anirà orientat a la mena de coberta, l’orientació de la casa i també si existeixen o no ombres que puguin dificultar. A més, ha d’existir un espai per al transformador de corrent continu a alterna, el qual es coneix com a Siinversor.viusenun pis, la cosa és més complica da, ja que no solament depèn de tu. Les comunitats de propietaris hauran de posar-se d’acord per a l’ús de zones co munes. Si tots es posen d’acord, es pot crear un sistema d’autoconsum compar tit, que permeti estalviar diners a tots els veïns.
mira’m 90
L’estudi, presentat per la Fundación Na turgy, analitza les oportunitats de feina que ofereix la transició energètica en un con text de recuperació socioeconòmica, des carbonització i digitalització de l’economia. Són feines vinculades a quatre principals blocs: l’eficiència energètica, la generació d’energies renovables, la captura i emma gatzematge d’energia i carboni i la comerci alització L’informed’energia.estimaque durant els anys vi nents hi haurà, per una banda, un creixe ment significatiu de l’ocupació en aquests sectors que requerirà nous coneixements i competències i, per l’altra, que es crearan noves categories professionals que donin resposta a les necessitats específiques del mercat, com “gerents i tècnics de desen volupament de producte i tecnologia de biocombustibles, biomassa, geotèrmia, sistemes de captura de metà o hidrogen, o professions relacionades amb eficiència energètica com auditors energètics”, exem plifica l’informe.
mira’m.cat
S’estima que en els pròxims anys la transició energètica generi entre 250.000 i 350.000 llocs de feina anuals.
QUINS ESTUDIS I COMPETÈNCIES DEMANA EL SECTOR ENERGÈTIC?
Costa adverteix que no hi ha grans diferències entre les titulacions d’Espa nya i la resta del món: “a Espanya tenim molta exigència en el camp dels màs ters i doctorats, i potser menys en formacions intermèdies”. De fet, Nacho Sequeira, director general de la Fundación Exit, ha fet una crítica a la poca atenció que reben els joves de Formació Professional en aquest tipus d’estudis i ha remarcat que la transició energètica necessita molt a aquests perfils: “ne cessitarem professionals que instal·lin les plaques solars, fabriquin els cotxes elèctrics o facin la rehabilitació d’edificis o dels sistemes de calefacció”.
També adverteix que desapareixeran algunes de les ocupacions energèti ques Segonstradicionals.MaríaTeresa
“Avui dia el sector energètic es caracteritza per ser el que té més alt percen tatge de titulats universitaris -introdueix Costa-, però les noves demandes de feina demanen molt més: postgraus, màsters i doctorats”. Les branques de coneixement més sol·licitades, a més de la tradicional enginyeria, són les matemàtiques, les ciències socials, la química i les finances.
mira’m 94
Per la part d’habilitats, les soft skills, l’estudi assenyala especialment les orientades al client i al món digital. Predominen quatre principals blocs
Així ho conclou la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la UB, que en el seu informe ha analitzat 12.500 ofertes de feina de tot el món i un total de 5,5 milions de dades. La distribució territorial d’aquestes ofertes està con centrada, especialment, als EUA i Europa.
Laura Martín, directora de l’organisme públic Instituto de Transición Jus ta, assegura que un dels reptes de l’actual administració envers la transició energètica justa és el “d’integrar a la població treballadora en aquestes fei nes tan específiques”. Les hard i les soft skills Parlem molt de futur, però la necessitat és actu al. De fet, les webs de les empreses energètiques ja han començat a sol·licitar aquestes noves de mandes a les ofertes de feina.
Costa, l’economista que ha dirigit l’estudi, aquestes noves categories implicaran “la incorporació de nous talents, però també s’haurà de promoure el trànsit de treballadors que actualment estan a ocu pacions tradicionals cap a aquestes feines innovadores”.
mira’m.cat -resolució de problemes, autogestió, habi litats socials i gestió de la tecnologia- i són aplicables a qualsevol sector. Costa desta ca, especialment “la capacitat d’adaptació a l’entorn, la disponibilitat per a mobilitzar-se, la voluntat d’aprenentatge i de treballar en equip, la flexibilitat i la comunicació efectiva i afectiva” Som capaços de donar resposta? La ràtio de graduats universitaris per habi tant a Espanya és una de les més elevades d’Europa. I aquesta és una de les grans for taleses de la nostra dotació educativa. Però la moneda té una altra cara, la negati va: “el nostre sistema educatiu té una gran debilitat: una taxa d’abandó escolar molt elevada”. Costa creu que l’empresa privada també pot fer molt en aquesta línia. “Ens hem d’esforçar més des del sector privat per promoure la formació contínua a les empre ses”. Hi ha una debilitat del teixit empresarial que Costa ha volgut subratllar amb certa preo cupació: l’anglès. “Totes aquestes ofertes de feina que hem analitzat demanen un alt nivell d’anglès. Demanen debatre, defensar i organitzar la feina en anglès, com si aques ta fos la llengua materna, i això no ho tenim totalment consolidat”, ha criticat. “És un de sajustament entre oferta i demanda laboral que pot provocar vulnerabilitat”. Deures per a tots La col·laboració publicoprivada és clau per posar-se al dia en aquestes noves deman des. L’informe, de fet, posa deures a tots. En el bàndol de l’administració està estrènyer els vincles entre educació i feina i reno var els mètodes didàctics, apostant per la Formació Professional i l’educació STEM. Segons l’informe, les empreses, per la seva part, haurien de millorar les necessitats de reciclatge professional dels seus treballa dors i “fomentar la participació de la dona, qui, malauradament, té encara una presèn cia molt baixa en el sector”.
Cooperativa Agrícola La Bodega va ser una entitat fundada l’any 1951 per pagesos cooperativistes de Roses i es va dissoldre l’any 1990, en fusionar-se amb la Cooperativa Agrícola de Pau. El maig de l’any 1952 es va començar a aixecar l’edifici situat a la riera Ginjolers, a tocar de l’antic safareig, que aniria ampliant-se amb el pas dels anys per cobrir les necessitats dels socis fins que, l’any 1990, tots els seus
El trull i la premsa de l’antiga cooperativa agrícola de Roses, a la rotonda de la zona esportiva
El passat 26 d’agost va tenir lloc a la rotonda del Mas Oliva de Roses, la inauguració de la instal·lació de diverses peces provinents de l’edifici de l’antiga Cooperativa Agrícola La Bodega, situat des del 1952 a la riera Ginjolers, i que va ser enderrocat l’any 2002. Les peces són un trull d’oli i una premsa hidràulica, que l’Ajuntament ha restaurat i ofe reix ara com a testimoni material de les activitats agrícoles tradicio nals i del cooperativisme rosinc. La tallada de cinta en l’acte inaugural anà a càrrec de Joan Sastre, extreballador de la cooperativa i impulsor de la iniciativa de recuperar i exposar aquest material. A partir d’ara, el giratori del Mas Oliva que dona pas a la zona espor tiva de Roses lluirà les peces recuperades i restaurades de l’antiga cooperativa, coneguda popularment com El Sindicat, amb la voluntat de visibilitzar i retre homenatge al món de la pagesia i l’agricultura, una activitat econòmica tradicional de gran importància a la vila. A l’acte d’inauguració van intervenir el regidor de Cultura, èric Ibáñez; l’extreballador de la cooperativa Joan Sastre; l’arxiver municipal Pol Meseguer; i l’alcalde de Roses, Joan Plana, acompanyats de membres de la corporació i persones vinculades en la desapareguda cooperati Lava.
Per la seva banda, l’arxiver Pol Meseguer va assenyalar que aquest “és també un reconeixement a l’aposta i valentia de les famílies ro sinques que van unir els seus esforços, i en molts casos també els seus recursos econòmics, per fer front al monopoli existent durant dècades i dècades, aconseguint, en plena dictadura franquista, la seva emancipació i un preu just per a les seves collites”.
L’alcalde de Roses, Joan Plana, va remarcar que “aquesta instal·lació vol dotar del valor que es mereix una activitat tradicional de la nos tra vila, en ocasions poc visibilitzada o que ha quedat en un segon terme davant la importància i l’arrelament de la pesca a la nostra població. No hem d’oblidar, però, la feina feta per rosincs i rosin ques terra endins i, des d’avui, aquesta part de la nostra història pren protagonisme a Roses, amb un espai que ens relliga amb el nostre passat més recent.”
Per aquest motiu, Joan Sastre va ser l’encarregat de tallar la cinta que va donar com inaugurada la nova instal·lació. Durant l’acte, Sas tre va manifestar “sentir-se molt content pel goig que fan les peces en aquest espai i perquè, a partir d’ara, tots els nens i nenes els po dran veure i els seus mestres podran explicar-los què són i perquè serveixen”.
actius van passar a la nova seu de Pau. L’edifici es dividia en tres es pais: les tines, el trull i la bodega. Va ser enderrocat l’any 2002 i només es conserven un trull i una premsa, ara exposats al giratori del Cementiri Municipal. Joan Sastre, antic treballador de la Cooperativa, ha reivindicat al llarg dels darrers anys la necessitat de fer visibles les peces que sobrevisqueren a l’enderroc, per tal de posar en valor tot el que la cooperativa va representar. Reivindicació que, tal i com va recordar el regidor de Cultura de Roses, èric Ibáñez, “el senyor Joan Sastre va tornar a fer palesa durant la commemoració del cicle de con ferències ‘Fem Memòria’ celebrada l’any 2020 a Roses, i dedicada en aquella ocasió al cooperativisme, en una de les xerrades en què intervingué. Avui és un dia de gran satisfacció, ja que aquella petició es fa realitat”.
Una vegada el cadell arribi a la teva casa, des del primer minut, has d’adoptar el paper educatiu de la mare. Segueix amb tot el tre ball que ha fet ella i no deixis passar cap mala conducta sense ser renyada, ni cap bona conducta sense ser reforçada mitjançant carícies o recompenses. La mare no li perdo naria ni Dedica-liuna.eltemps que necessiti al teu cadell per a ensenyar-li totes les normes de convi vència, tant dins de casa com al carrer. Fes totes aquestes normes conjuntament amb la resta de la família, perquè tots eduqueu sota la mateixa disciplina i recorda que, tin gui l’edat que tingui el gos, pot ser educat, ja entri a la teva casa amb 2 mesos d’edat, com amb 10 anys.
mira’m 98 Quan cal començar a educar a un cadell? Hi ha una edat límit? Un gos aprèn tota la seva vida, igual que els humans. Hi ha propietaris que es posen nerviosos perquè el gos arri ba a l’etapa adulta i pensen que ja no poden fer res per canviar els seus comportaments, però això no és així, ja que no hi ha edat límit El cadell va aprenent des del moment en el que neix. En els seus dos primers mesos de vida, la mare tindrà un paper fonamental en la seva alimentació, la seva tutela i també en la seva educació. No hi ha millor educació que la que li dona la seva mare: ella li ensenyarà a base de llepades, grunyits, mossegades, etc., a reforçar conductes, però també a castigar aquelles que estan malament. Aquesta és una de les raons més poderoses per les quals es desaconsella sempre adoptar a un gos abans de les 7 setmanes de vida. Si el cadell passa aquest temps amb la mare, no tinguis dubtes que per a tu serà molt més fàcil educar-lo quan arribi a casa. En canvi, els cadells que han estat separats de la mare massa aviat, tindran més dificultats per a ser educats, no només perquè la mare no ha po gut dur a terme aquesta funció, sinó perquè pateixen uns nivells d’estrès considerables en veure’s sols.
QUAN COMENÇAR A EDUCAR A UN CADELL
Un gos aprèn tota la seva vida, i des de petit, cal educar-lo.
