Dilluns 3 d'abril de 2023

Tarragona negociarà amb l’Estat la

d’un vial

l’N-240

Ari Sánchez i Paula Josemaría

el Tau Cerámica Reus Costa Daurada Open 500

El

La Costa Daurada espera una ocupació turística del 80%

la Part Alta

El Liceu Francès demana l’arranjament del camí d’accés

La trobada de desArmats desfila pels carrers d’Alcover Els

GERARD MARTÍ ESPORTS

La benedicció dels rams torna al carrer en l’inici de la Setmana Santa

Durant la tarda del Diumenge de Rams van tenir lloc la processó de l’entrada de Jesús a Jerusalem i el Via Crucis de la Sang

John Bugarin

La ciutat de Tarragona s’ha endinsat, de ple, en la celebració de la Setmana Santa. Ahir, Diumenge de Rams es va donar el tret de sortida als dies més sagrats de l’any litúrgic cristià amb la tradicional benedicció de palmes i rams. Enguany, a diferència de l’any passat quan es va haver de traslladar tota la cerimònia a l’interior de la Catedral per les pluges, s’ha tornat a celebrar a l’aire lliure després de tres anys sense poder fer-ho. El sol va fer acte de presència, així com el vent, que feia vibrar les palmes i palmons que duien centenars de persones que es van aplegar a la Part Alta per ser partícips d’aquest acte presidit per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.

«Ens reunim aquí per començar, amb tota l’Església, la celebració del misteri pasqual del nostre senyor Jesucrist, el qual, per dur-lo a terme, va entrar a Jerusalem», pronunciava Planellas després de donar la benvinguda a la comunitat cristiana. El Diumenge de Rams sol ser un dia que es passa en família, en el qual acostumen a ser els petits de la casa els que s’encarreguen de custodiar les palmes i els palmons, decorats sempre amb llaços de colors i, alguns, amb llaminadures penjant.

«Des del principi de la Quaresma, hem purificat els nostres

TRADICIÓ

cors per mitjà de la penitència i de les obres de caritat», va recordar l’arquebisbe abans de donar el tret de sortida a la Setmana Santa amb la benedicció de les palmes i els rams, un acte per recordar «amb fe i devoció» l’entrada «salvadora» de Jesús de Natzaret a Jerusalem. D’aquesta manera, s’inicia la commemoració de la passió de Crist, que finalitzarà amb el Diumenge de Resurrecció.

Les palmes i palmons van començar a ballar. Aquest cop no va ser el vent, sinó els seus portants, que els agitaven mentre l’arquebisbe feia ploure l’aigua beneïda des de les escales de l’església de l’Ensenyança. Després de la lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu, va començar la processó pel carrer de les Coques i el pla de la Seu, que culminava amb l’entrada triomfal a la Catedral.

L’arquebisbe Joan Planellas presidia la comitiva, formada per autoritats eclesiàstiques, polítiques i civils. Els seguia de ben a prop la ciutadania, amb les seves palmes a la mà: «Germans estimats, imitem el poble que aclamava Jesús i caminem en pau». Seguint el rastre que deixava l’encens, i amb el repic de les campanes de fons, van fer camí fins a la majestuosa Catedral de Tarragona, on va tenir lloc la missa pontifical de Diumenge de Rams. Els actes van continu-

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va beneir les palmes i els rams dels tarragonins.

ar a la tarda amb la processó de l’entrada de Jesús a Jerusalem, organitzada per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, i el Via Crucis de la Sang, de la Congregació de la Puríssima Sang.

Els actes de Setmana Santa Els actes continuen avui a la ciutat en el marc de Dilluns Sant. A les 10.30 h. a la Catedral, l’Arquebisbat de Tarragona organitza una missa crismal. Ja a la tarda, a l’ermita de Sant Magí es durà a terme la celebració de l’eucaristia i a les 20 h., pels carrers de

Ahir va tenir lloc la processó de l’entrada de Jesús a Jerusalem.

Reus beneeix palmes i palmons i dona la benvinguda als actes de Setmana Santa

El Misteri a Espatlles de l’Ecce Home s’exposa a la Prioral de Sant Pere fins al Dimecres Sant

Amb Diumenge de Rams completat, la Setmana Santa ja és oficialment a Reus. Una desena de parròquies van acollir ahir les cerimònies de benedicció de palmes, palmons, branques de llorer i d’olivera, perquè tothom qui ho volgués pogués donar

la benvinguda a la successió de dies més important del calendari litúrgic. No era, però, l’únic acte de la jornada. La Prioral de Sant Pere va obrir portes perquè els feligresos poguessin venerar el Misteri a Espatlles de l’Ecce Homo, de la Confraria dels Sants Just i Pastor. A la tarda,

l’Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu va traslladar la seva imatge al jardí de les Germanetes dels Pobres i, al vespre, les confraries de Nostre Pare Jesús del Calvari i de Jesús de l’Amargura van fer l’ofrena del Ciri Pasqual. També va ser dia del Concert de Rams, a la Prioral, i de La Passió, a la

Sala Santa Llúcia. Avui serà el torn de l’exposició del Misteri del Davallament de la Creu, de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia; de la veneració de la imatge del Sant Crist de la Creu, i de la Santa Missa de Dilluns Sant, que tindrà lloc a les 19.30 h. al Temple de la Puríssima Sang.

la Part Alta, es realitzarà el Via Crucis Processional amb la participació del pas del Crist de les 7 Paraules i la banda de ministrers del Col·legi La Salle. Demà, Dimarts Sant, els actes es condensen a la tarda. A l’església Sant Francesc, a les 19 h., es farà la missa i Via Crucis de Natzarens, que serà en sufragi dels germans traspassats Reial Germandat de Jesús Natzarè (RGJN) durant el 2022. Una hora més tard, a les 20 h., els carrers de la Part Alta tornaran a ser els escenaris principals, aquest cop amb la processó dels Natzarens, on hi participaran un escamot dels armats de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, els tres passos –El Cirineu, Jesús

Planellas va presidir la processó per commemorar l’entrada de Jesús a Jerusalem

La Part Alta serà l’escenari del Via Crucis Processional, que tindrà lloc a les 20 hores

Natzarè i Jesús despullat de les seves vestidures–, un grup de penitents amb la creu al coll i el Sant Crist, acompanyats pel Cor d’Aspirants, la Banda Infantil de Timbals, la banda de cornetes, gaites i timbals de la Germandat i una formació musical de ministrers. L’itinerari de la processó de Natzarens arrencarà des de la rambla Vella i continuarà per Portalet, plaça de la Font, Cós del Bou, Baixada de Peixateria, plaça del Rei, Santa Anna, plaça Fòrum, Merceria, Major, Baixada de Misericòrdia, plaça Font, Portalet, Rambla Vella fins a arribar a l’Església de Sant Francesc.

Es van beneir rams a les portes de la Prioral de Sant Pere.

GERARD MARTÍ

GERARD MARTÍ

Sergi Peralta Moreno

URBANISME

PATRIMONI

Santa Tecla la Vella conclou el mes de portes obertes amb 8.120 visites

Els jardins i l’antiga capella s’inclouen en l’itinerari de la Catedral després de l’accés gratuït al març

Roger Freixa

Es va expropiar i demolir l’edifici que hi havia abans al solar.

Es consensuarà el projecte amb els veïns

John Bugarin

L’Ajuntament de Tarragona convertirà el solar del carrer Riu Glorieta del barri de Torreforta en una petita plaça per al gaudi i descans dels veïns. En aquest terreny de forma triangular hi havia un edifici, que el govern va expropiar i demolir, posteriorment. Des d’aquell moment, l’espai no s’ha aprofitat i, de fet, no és accessible per al públic, ja que està delimitat amb tanques d’obra, que permeten veure les males herbes que s’hi han acumulat. «Ara és un solar municipal deixat i brut, que no està en condicions», apunta el conseller de Territori, Xavier Puig.

És per això que des de l’Ajuntament estan preparant un projecte, en el que es tindrà en compte l’opinió i els suggeriments dels veïns del voltant, per donar-li una nova vida a

aquesta parcel·la. «Està en una intersecció interessant, entre els carrers Riu Glorieta i Riu Fluvià», apunta el conseller, qui posa en valor la seva ubicació «entre l’entorn del Mercat de Torreforta i el del barri del Pilar». «Vam estar parlant amb els veïns de la zona per dignificar aquest espai i decidir què farem aquests mesos», apunta Puig.

La idea és convertir aquest solar abandonat en una petita placeta amb zona enjardinada, amb uns arbres, bancs i zona de descans. A més, també es contempla col·locar una rampa d’accés.

L’edil comenta que «si fes falta, es podria ampliar la vorera».

D’altra banda, s’està consultant amb els residents dels edificis del voltant com es delimitarà l’espai entre la zona privada de la comunitat i la pública del parc, per evitar molèsties.

Un total de 8.120 persones ha visitat els jardins i la capella de Santa Tecla la Vella durant el mes de portes obertes. L’espai es va tornar a obrir al públic a principis de març, després de més de seixanta anys tancat. Fins al passat divendres, s’hi podia accedir cada matí de manera gratuïta, mentre que a partir d’ara l’espai s’inclou en l’itinerari de la visita a la Catedral. El director del Museu Diocesà de Tarragona, Andreu Muñoz, es mostra molt satisfet per l’afluència i la resposta de tots aquells que s’hi han apropat.

«El grau de satisfacció ha estat extraordinari i l’agraïment, profund», exposa Muñoz. Segons explica el director del museu, el vídeo d’uns 12 minuts sobre l’espai i la seva evolució al llarg del temps ha estat molt «ben valorat». «Sobretot pel públic tarragoní, ja que fins a quatre generacions no havien pogut entrar-hi», relata Muñoz, qui també destaca «el relat que hem donat sobre el món funerari al cristianisme en diferents segles».

L’espai patrimonial va ser el cementiri de la ciutat entre els segles XII i XIX. Des d’aleshores, ha estat un magatzem lapidari del Museu Diocesà. El mateix museu, el departament de Cultura de la Generalitat, l’Arquebisbat, la Diputació i l’Ajuntament de Tarragona van col·laborar per recuperar l’espai i reobrir-lo, cosa que va suposar la inversió de 33.000 euros. Aquests diners van servir per documentar i traslladar les restes patrimonials que hi havia al recinte dels jardins del Seminari perquè fossin conservades adequadament, a banda

Els jardins i la capella han estat oberts a la ciutadania cada matí de març fins al passat divendres.

El Museu Diocesà habilitarà un circuit virtual per visualitzar Santa Tecla la Vella

de museïtzar l’antiga capella. Durant el mes de gratuïtat, també s’han organitzat tres conferències i un concert del Cor Jove de la Schola Cantorum de la Catedral de Tarragona, celebrat el passat dijous i dirigit per Anna Mateu. «Va ser molt emotiu», defineix Muñoz. Les diferents

activitats van omplir l’aforament màxim de l’espai, al voltant de les 80 persones. El director del Museu Diocesà també valora molt positivament les diferents visites escolars realitzades durant el mes de març. «Ha estat una experiència molt ben valorada tant pels docents com pels infants», expressa. El mateix Muñoz posa de manifest que aquesta mena d’activitats serveixen per «adonar-te del lligam entre el patrimoni i la humanitat». Els agraïments rebuts són «estímuls per continuar treballant», apunta.

Ara, Santa Tecla la Vella s’inclou en la visita a la Catedral. Paral·lelament, es continuarà

treballant en els jardins i es restauraran diferents parts de la capella, com els vitralls. «Són contemporanis i la idea és que es puguin substituir per finestres d’alabastre», comenta Muñoz.

A més, en unes tres setmanes es publicarà a YouTube el vídeo preparat per a Santa Tecla la Vella, reproduït durant aquest mes de visites gratuïtes, així com s’habilitarà un circuit virtual de 360 graus per la capella i els jardins perquè tothom pugui accedir als elements artístics. «Intentem apropar Santa Tecla la Vella al ciutadà, perquè puguin veurela encara que sigui virtualment. Retornem a la societat tot el que ens dona», assenyala Muñoz.

Andreu Muñoz: «Amb aquestes activitats t’adones del vincle entre patrimoni i humanitat»

L’Ajuntament convertirà el solar del carrer Riu Glorieta en una plaça

INFRAESTRUCTURES

El Govern proposarà crear un vial a l’N-240 a l’Estat per facilitar la seva cessió

Negociarà amb l’Estat la urbanització d’aquesta carretera, que connecta Sant Salvador amb l’avinguda Andorra, per aconseguir-ne el traspàs

John Bugarin

Els veïns de Sant Salvador han trobat a faltar la inclusió de l’N240, que connecta el seu barri amb el centre de Tarragona, a l’acord de traspàs de carreteres entre l’Estat i l’Ajuntament, que ja està treballant per aconseguir-ne la cessió. «No va ser possible perquè jurídicament no s’ha pogut acreditar que sigui una via urbana», explica el conseller de Territori, Xavier Puig. Per solucionar-ho, proposaran «tant des del govern, com des del partit –ERC– a Madrid» que l’Estat urbanitzi l’N-240 amb la construcció d’un vial per a vianants, bicis i patins. L’edil apunta que no només volen obtenir el traspàs d’aquesta carretera, sinó també millorar la connexió entre Sant Salvador i el centre.

Des de l’Ajuntament demanen la creació d’un vial amb una amplada mínima de 2,5 metres, que

serà «un camí mixt per a bicicletes i vianants, perquè puguin anar de manera segura i segregada dels vehicles». Puig creu que és una acció necessària, ja que actualment hi ha persones que decideixen caminar pel voral de la carretera. De fet, des de l’Associació de Veïns de Sant Salvador ja apuntaven a finals de l’any passat que aquesta és «una de les reivindicacions històriques» del barri, perquè «o tens cotxe o agafes l’autobús. Si no, és pràcticament impossible anar al centre».

La construcció del vial «implica en alguns trams una obra més modesta, perquè hi ha prou espai, mentre que en altres s’haurà d’ampliar la calçada». Segons Puig, es tracta d’una inversió que està molt més a l’abast de l’Estat, que no pas d’un ajuntament. «La nostra idea com a govern de ciutat és pressionar per arribar a un acord que a l’Estat li pot interes-

sar. Tot i que ha de fer unes inversions, es podria treure de sobre el manteniment d’una altra via» assegura el conseller de Territori.

Negociar una tercera fase

«Tant si rebem la carretera com si no, el més important el que tots volem és que hi hagi una infraestructura que permeti el pas de persones», explica Puig qui sap que això implicarà una negociació. L’edil apunta que la construcció d’aquest vial podria donar peu a la cessió de l’N-240, que es va quedar fora en la segona fase pel traspàs de carreteres. Des del consistori apunten que no es va poder incloure perquè té molts quilòmetres de sòl no urbanitzat a ambdues bandes i té un accés directe a l’autopista. Puig afegeix que «no hi ha cap vorera ni pas de vianants que justifiqui un caràcter urbà». La creació d’aquest vial canviaria

PATRIMONI

Seria un vial segur per a vianants i bicicletes, segregat dels vehicles que van per la vorera

aquesta situació, obrint la porta a la negociació d’«una tercera fase, pensant només en l’N-240».

«No cal esperar deu anys per fer-ho, ho podem fer ara», afirma el conseller, qui creu que han es-

El Museu Bíblic de Tarragona obre al públic el refugi antiaeri

El Museu Bíblic de Tarragona ha obert al públic el refugi antiaeri després d’haver dut a terme els treballs d’adequació necessaris al segon nivell, pels quals l’Ajuntament va atorgar una subvenció de 18.000 euros.

El passat dissabte es va inaugurar l’espai ja adequat. L’actuació ha inclòs la consolidació, la illuminació i la senyalització del segon nivell, que fins ara no es podia visitar. El refugi antiaeri «té un gran valor pedagògic, ja

«No cal esperar deu anys per negociar una tercera fase per a l’N-240, ho podem fer ara»

tat un govern que ha demostrat que és «capaç d’arribar a grans acords i som gent indicada per negociar això. Hem aconseguit que ens ho donin tot en perfecte estat de manteniment, pavimen-

tació i il·luminació». Puig assegura que els sap «molt de greu» no haver obtingut l’N-240 perquè saben que a Sant Salvador s’espera molt, però indica que si l’haguessin aconseguit en aquesta segona fase «tampoc anava vinculada a cap obra i, per tant, no hauríem vist cap canvi en la carretera». Ara, volen obrir una tercera negociació que «impliqui unes millores per als veïns».

que permetrà apropar la història de Tarragona a la ciutadania i, sobretot, als joves a través de visites escolars», va expressar l’alcalde, Pau Ricomà, durant l’acte d’inauguració, al qual van assistir també el director del Museu Diocesà, Andreu Muñoz, i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, entre altres. «Gràcies als treballs d’adequació, el refugi té ara un accés directe des de l’espai públic, a la Part Alta», va afegir Ricomà.

Els treballs d’adequació del refugi han finalitzat recentment.

Sant Salvador reclama des de fa temps la creació d’un vial per anar a peu fins al centre de la ciutat.

El canvi de fanals a LED en tres zones suposarà un estalvi de 57.154 euros

Tarragona reduirà la despesa anual als polígons de les Gavarres i Entrevies i entorn del riu Francolí

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona treballa en la renovació de la il·luminació de tres zones de la ciutat: el polígon Entrevies, el de les Gavarres i la llera del riu Francolí. La substitució per tecnologia LED suposarà un estalvi total anual de 57.154 euros. «Aquest estalvi és molt important perquè són diners que destinem a garantir la sostenibilitat, el manteniment al llarg dels anys, d’altres projectes encetats», explica el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig.

En el cas del polígon Entrevies, el pressupost inclou una partida d’uns 25.000 euros que permetrà estalviar, cada any, 17.900. Aquesta intervenció contempla la renovació de 105 fanals. «A banda de l’eficiència energètica i econòmica, la tecnologia LED il·lumina millor», expressa Puig. Pel que fa a les Gavarres, el consistori s’estalviarà uns 19.000 euros a l’any, mentre que per a les zones verdes i passejables del voltant del Francolí, reduirà la despesa en 20.254 euros.

Quant als polígons, aquestes propostes s’emmarquen en un conjunt d’actuacions destinades a millorar el seu estat actual.

«Quan vam entrar al govern de la ciutat, els polígons estaven abandonats i l’objectiu va ser canviar aquesta dinàmica dialogant amb el sector per impulsar projectes transformadors», assegura l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. En aquest sentit, es va renovar el paviment del carrer del Coure, «l’artèria principal» del polígon Riu Clar, segons Puig.

Aquest any, l’Ajuntament té una nova partida pressupostària per continuar la millora de l’asfalt d’aquesta zona industrial. «Mirarem quin és el carrer que té més trànsit i que està més cascat per decidir per on seguim», detalla el

Aquest any es continuarà renovant l’asfalt d’alguns carrers del polígon Riu Clar

L’Ajuntament i la Generalitat busquen la fórmula jurídica per fer una rotonda a la C-31B

conseller de Territori i Mobilitat.

D’altra banda, també s’està treballant a millorar la rotonda d’entrada al polígon, la qual connecta amb l’accés a l’AP-7. Alhora, Puig destaca el projecte de renovació del vial principal del polígon Francolí i la construcció d’una rotonda central, que està a l’espera de disposar de finançament. «Haurem de batallar en el pròxim pressupost per tenir una partida que permeti tirar endavant una part important

del projecte [plantejat per fases

a causa de l’elevat cost, 1,8 milions d’euros] o veure si existeix la possibilitat de presentar-lo a una convocatòria de subvenció de fons europeus Next Generation», exposa Puig.

Mentrestant, l’Ajuntament restaurarà el paviment, les voreres i els accessos de la part frontal del Parc de Bombers, ubicat al mateix polígon Francolí. Aquesta actuació, de més de 200.000 euros, va en consonància amb la renovació de les mateixes installacions dels Bombers per part de la Generalitat de Catalunya.

Més enllà de la rotonda plantejada al centre del vial del polígon Francolí per millorar la distribució del trànsit, el consistori està estudiant la fórmula jurídica per construir una altra entre aquest mateix polígon i el d’Entrevies, a la C-31B. Tal com assenyala Puig,

la Generalitat està disposada a posar la meitat pertinent, mentre que l’altra meitat aniria a càrrec de l’Ajuntament i les empreses d’Entrevies, que també veuen amb bons ulls fer l’aportació que correspongui. «L’administració local, en principi, no pot assumir el pagament d’una rotonda de la Generalitat, però estem buscant la manera», comenta el conseller sobre una proposta que permetria millorar l’accés a Entrevies. En aquesta mateixa línia, Puig relata les dificultats relatives a la mobilitat que hi ha a Entrevies. Per aquest motiu, es va traslladar als diputats d’ERC al Congrés la necessitat de fer un pont sobre les vies del tren per entrar i sortir per un lloc alternatiu a l’actual. D’aquesta manera, es van acabar incloent en els pressupostos generals una partida de 2 milions d’euros per construir-lo.

Todos En Azul celebra el Dia Mundial de l’Autisme a Torreforta

Todos En Azul va celebrar ahir el Dia Mundial de la Conscienciació de l’Autisme amb una jornada lúdica i reivindicativa a Torreforta. La jornada es va iniciar amb la lectura del manifest i va concloure amb una fideuada solidària per recaptar fons per al projecte del Casal de l’Autisme Permanent. Alhora, centenars de persones van gaudir d’inflables, van jugar a bàsquet i van participar en un vermut solidari.

L’Ajuntament passarà a LED un total de 105 fanals al polígon Entrevies.

El Govern obrirà a Reus un nou SIE per a l’atenció a les violències masclistes

El Departament d’Igualtat i Feminismes obrirà a Reus un nou Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE), que preveu atendre 300 víctimes de violències masclistes durant el primer any. Així ho va afirmar la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, en una visita al local de l’associació feminista Heroïnes Anònimes. Verge subratllà que ara s’inicia un període de licitacions dels espais on s’ubicaran els SIE, en marxa a finals del present 2023. La presidenta d’Heroïnes Anònimes, Laura Recasens, va celebrar l’anunci perquè creu que permetrà arribar a més dones i facilitar la feina del centre ja operatiu a Tarragona. Un cop engegat el servei, s’espera que la xifra creixi fins al mig miler de persones ateses. A més de Reus, s’obriran SIE a Vic, Tortosa, Tàrrega i a la comarca de la Selva. L’equipament complementarà el servei que s’ofereix des de Tarragona, on l’any passat es van atendre 847 dones i 18 adolescents en el procés de recuperació i reparació de violències masclistes. També s’hi sumen 117 fills i filles d’aquestes dones. ACN

El consistori cedeix un

solar per a construir fins a 177 habitatges

La junta de govern de l’Ajuntament ha aprovat la cessió gratuïta de la finca del número 24 del carrer de Jaume Vidal i Alcover a la societat municipal Redessa. S’hi promourà la construcció, promoció i gestió d’entre 110 i 177 habitatges de protecció oficial de lloguer. El consistori i Redessa van fer consultes preliminars i van detectar «interès» en aquesta iniciava per part de promotors privats. ACN

Signen el protocol de col·laboració per a cedir l’antic Bravium

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, van signar divendres el protocol de col·laboració per a la cessió de l’edifici del Centre Catòlic durant 50 anys a l’ens municipal. L’acord s’ha signat per a impulsar la rehabilitació de l’immoble i perquè pugui complir la funció de dinamització cultural i foment de les arts escèniques en benefici de tota la ciutadania. Redacció

URBANISME

El Liceu Francès reclama que s’arrangi el camí d’accés al centre

El director de l’escola lamenta que es continuï inundant quan el 2020 es va redactar un projecte per condicionar la zona

GERARD MARTÍ

Sergi Peralta Moreno

L’Ajuntament de Reus va redactar, l’any 2020, un projecte per a obrir i pavimentar el camí de la Francesa, al marge esquerre del barranc de l’Abeurada. El document, que tenia com a punt de partida un altre arxiu datat del 2017, incloïa la creació d’un vial d’accés segur que garantís la connexió del camp de futbol municipal del Reddis amb el Liceu Francès Internacional Marguerite Yourcenar i el camí del Mas de la Sena, vista «la inundabilitat de la zona», així com la definició de les mesures de protecció necessàries per a les instal·lacions esportiva i educativa en cas de fortes pluges. El pla d’inversions municipal per a l’exercici del 2022 preveia l’«arranjament del camí de la Francesa». «Fins al dia d’avui, no hi ha cap progrés», puntualitza el director de l’escola internacional, Cyril Mergnat. Mergnat explica que, segons els han informat, hi ha «un projecte» entre l’Ajuntament i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i, alhora, «un problema» entre les administracions públiques, però lamenta no saber-ne més detalls. «Estem parlant d’un problema de seguretat i a mi em sembla important trobar-hi una solució», remarca. Quan plou amb força, l’aigua que baixa per la riera s’acumula als accessos del Liceu i impedeix l’entrada o

RESTAURACIÓ

Episodis de fortes pluges poden deixar alumnes i treballadors «confinats» dues o tres hores

sortida de vehicles. En conseqüència, si els ruixats coincideixen amb l’horari lectiu, els alumnes i els professors poden quedar «confinats» –amb menjar, aigua i

Altres locals qualifiquen l’edició de «fluixeta»

La Ganxet Pintxo de primavera va arrancar amb polèmica: la tapa i el quinto passaven a costar 4 euros. Dos dels establiments que és més habitual veure entre la llista de participants, L’Absis i Cal Gallisà, coincideixen a valorar que aquesta edició, la vint-iunena, com «una de les més fluixetes». «El volum de feina que hi ha hagut en comparació a la resta d’edicions ha sigut bastant, bastant més baix. No hi ha hagut les bogeries de gent que hi sol haver», expressa el propietari de L’Absis, Josep Torres. Creu que la baixada de l’assistència es deu a diversos factors, com un preu

«psicològicament poc competitiu», la digitalització de la promoció i les dates, a final de mes i pròximes a Setmana Santa. Tot i que des de Cal Gallisà també es reconeix que ha estat un certamen «una mica més fluixet» que anteriors convocatòries, asseguren que el regust de boca és «positiu» i que la gent ha comprès «que en tres anys no s’havia apujat el preu i que 50 cèntims no és gaire cosa», tal com detalla un dels responsables del local. Diferents han estat les experiències dels establiments debutants. Al bar L’Antídot, la sensació tendeix a la perfecció. «Hem fet més del que pensàvem», valoren, tot

jocs, atès que el Marguerite Yourcenar té un protocol per casos de necessitat o perill– dues o tres hores fins que el camí torni a ser transitable. «En els últims dotze mesos, ens ha passat dues vegades. És cert que pot ser un tema puntual, que passi dues o tres vegades a l’any, però pot generar un problema greu de seguretat per a una escola», especifica el direc-

tor del centre qui, a més, recorda que a l’àrea també hi ha veïns i empreses que es veuen afectats per les inundacions. «Com es pot permetre que hi hagi una zona que no és accessible en tot moment?», es pregunta.

Mergnat afegeix que la incertesa sobre el projecte impedeix que el Liceu ampliï les installacions. A banda d’equipaments

esportius i un edifici per a acollir les oficines, també es vol construir un nou pàrquing per als treballadors. En l’actualitat, estacionen en un espai de terra paral·lel a la riera i per on hauria de circular «un camí ben fet o una carretera per a poder accedir a la zona dels veïns», en paraules del director. «Si ens diguessin quan poden començar les obres, nosaltres podem plantejar un projecte a dos o tres anys vista, però sense saber què faran, tampoc podem fer res», rebla. També demana que s’instal·li una parada d’autobús propera.

Entre dos projectes

Un altre dels elements que no acaba de comprendre la direcció del Marguerite Yourcenar és que s’hagi completat la rotonda d’accés a la urbanització Mas Carpa, pocs metres al sud de l’escola, i que s’estiguin a punt d’executar els treballs d’urbanització i paisatge a un tram més septentrional de la riera de l’Abeurada, quedant el Liceu erm d’obres entre els dos projectes. «Em sembla que aquesta és una zona que en el futur serà més àmplia. A l’altre costat de la carretera –de l’avinguda de Tarragona– hi ha superinstal·lacions i vials nous, però sembla que això, aquí, no és possible. Amb una mica d’ajuda de l’Ajuntament, tots podem créixer», conclou Mergnat.

Els establiments aposten per oferir tapes de qualitat amb productes de proximitat.

inspirada en les postres que els van fer guanyar el premi de tercer millor bombó del món, però traslladant-les a una gastronomia «més local». «Estem molt contents, ha tingut una bona acceptació. Ens ha ajudat a fer que CEDIDA

ens coneguin més», remarca la propietària, Alexandra Navarro. Els responsables d’Exalta i de L’Antídot coincideixen a dir que un dels grans valors de la Ganxet Pintxo ha estat ajudar-los a ferse més visibles.

La riera circula en paral·lel al pàrquing per als treballadors de l’escola francesa.

Sergi Peralta Moreno

Els debutants aproven amb nota la Ganxet Pintxo de primavera

Reus tanca el balanç de mandat amb projectes potents i una gran capacitat d’acció

ACCIÓ DE GOVERN El Pla d’Acció Municipal (PAM) ha fixat les grans línies d’actuació del govern de Reus per aquest mandat 2019-2023. Fet el balanç final, el PAM ha comptat amb un grau d’execució que supera el 86%, a més de completar-se amb altres plans que s’han desenvolupat per respondre a necessitats sobrevingudes. La gestió del dia a dia i la mirada llarga han conviscut aquests quatre anys, permetent atendre els serveis i les qüestions més urgents i, al mateix temps, desenvolupar grans projectes i dibuixar la ciutat del futur, amb el pla d’inversions més potent dels últims anys, de 83 milions d’euros, i el Pla Estratègic Reus Horitzó 32 com a full de ruta a llarg termini.

Una ciutat pensada per a les persones

• Centre Social El Roser, un equipament de referència

• Salut en totes les polítiques

• Mas Totosaus, nou servei per a les famílies

• La xarxa de Centres cívics creix amb el nou Gregal

• Projecte pioner de Serveis funeraris supramunicipals

• Reus, Ciutat Educadora

• Primer pas per la nova Facultat de Medicina

• Programació cultural tot l’any

• Entra en funcionament la residència Horts de Miró

• El Centre MQ estrena instal·lacions a l’antic hospital

• Canvi de paradigma en la relació amb les entitats

• Nous polilleugers Cèlia Artiga i Joan Rebull

• Inici de la reurbanització de l’Eix Central

• La Ganxeta, la bicicleta compartida de Reus

• Vianalització del centre amb el primer pas al Raval de Santa Anna

• Impuls europeu Next Generation

• Impuls a la regeneració urbana del barri del Carme

• 2,3 milions d’euros en plans directors de manteniment de la via pública

• Carrilet: en marxa la transformació urbanística de la zona sud de la ciutat

• Mercat: canvis d’horaris, ampliació i futurs nous espais

• Parc del Lliscament

• Boca de la Mina

• Estació de tren Reus-Bellissens: compromís, calendari i execució

• Nou concepte de bus a demanda i nova parada de busos interurbans

• Nou servei de recollida de residus i neteja viària

• Comissaria mòbil de proximitat i unitat de proximitat

• La Hispània: habitatge social, pàrquing, equipament i espai públic

• 11,2 milions en ajuts al lloguer en 4 anys

Una ciutat pionera i amb capacitat d’atracció

• Pioners amb la reactivació econòmica: Bons Reus, Reus Espais Vius, Incubadora TIC...

• Pla d’Impuls Econòmic i Social

• Referència turística per al territori

• Atenció a persones emprenedores i empreses

• Reus, segona ciutat de Catalunya en percentatge d’ocupació en perfils tecnològics

• El Trapezi lidera la programació de festivals

• Anys Commemoratius

• Capital mundial del pàdel amb el World Padel Tour

• Fires i congressos: un impacte de 23,4 milions d’euros

Una ciutat preparada i que mira cap al futur

• Reducció històrica del deute

• 5,6 milions en bonificacions fiscals

• Una organització adaptada als canvis

• Una ciutat en xarxa

• La companyia elèctrica municipal comença a funcionar

• Aposta per l’estalvi, l’aprofitament i la reutilització de l’aigua

Una ciutat sostenible, segura i saludable

CAMP DE TARRAGONA

Hotels i càmpings preveuen una ocupació del 80% en Setmana Santa

El sector afirma que és un xifra lleugerament superior respecte al mateix període de 2019 i, per tant, el retorn a la normalitat

ACN

El sector turístic de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre prepara la primera Setmana Santa després de la pandèmia amb la previsió d’ocupar el 80% de les places d’allotjament. Es tracta, segons la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), d’una xifra lleugerament superior respecte al mateix període de 2019 i que suposa, per a l’entitat, un retorn «total» a la normalitat. Al delta de l’Ebre, els allotjaments rurals també esperen arribar a ocupacions d’entre el 80 i el 90%, però només durant tres dies del segon cap de setmana festiu.

La majoria dels establiments de la demarcació de Tarragona estan oberts aquesta Setmana Santa. Els càmpings i els apartaments turístics ho fan de forma gairebé total mentre que la planta hotelera en un 75%. Els allotjaments hotelers ofereixen unes 42.000 places de les més

TERRA ALTA

de 61.000 disponibles. De fet, hi ha un 25% més d’aquests establiments oberts respecte a l’any 2019, abans de la pandèmia. «Estem contents perquè preveiem una alta ocupació, si la climatologia ens acompanya», ha manifestat la presidenta de la FEHT, Berta Cabré. Per sectors, l’hoteler preveu una ocupació al voltant del 80% en la majoria dels establiments entre el Dijous Sant i el Dilluns de Pasqua. Alguns d’ells podrien arribar al 95% entre el dijous i el dissabte. Pel que fa als càmpings, els d’interior rondaran el 85% en bungalows i el 65% en parcel·les, mentre que els establiments de costa confien tenir un 85% d’ocupació en bungalows i un 75% en parcel·les. En el cas dels apartaments turístics també s’espera una ocupació entre el 80% i 90%. A la demarcació hi ha gairebé 25.000 places disponibles i l’ocupació final la determinaran les reserves de darrera hora, que estan subjectes a la climatologia. Els turistes que

s’allotjaran aquests dies festius a la destinació seran majoritàriament de proximitat, procedents de Catalunya i de l’Estat Espanyol, com ara del País Basc,

Navarra i Aragó, però també rebrà turistes francesos. «Aquests turistes es combinen amb els grans esdeveniments esportius que tenim a la zona i això és un

fet destacable, que motiva l’alta ocupació perquè 30.000 esportistes acompanyats de les seves famílies gaudeixen aquests dies de la nostra destinació», afegeix

Cabré. De fet, apunta, moltes famílies allargaran l’estada esportiva. «És un reclam que ens ajuda molt a allargar o desestacionalitzar la temporada. Ens va molt bé», reconeix el director de l’hotel Sol Cambrils, Gustavo Cabedo. En el seu cas, explica que els esdeveniments d’oci, esports o negocis els permeten mantenir obert l’establiment durant deu mesos.

Els empresaris, d’altra banda, asseguren que l’increment de preus dels últims mesos no ho han repercutit en les tarifes. «Hi ha un lleuger increment aplicat en el mateix client, però la pujada l’hem cobert amb una reducció del marge del benefici, esperem que sigui una situació que no perduri», sosté Cabré. Alhora, diu, que tampoc ha afectat, de moment, en els nivells d’inversió de l’empresariat.

Allotjaments rurals

D’altra banda, els allotjaments rurals de les Terres de l’Ebre tornaran a viure una Setmana Santa marcada per una diferenciada dualitat. D’una banda, els dies que van entre el primer cap de setmana i dimecres, amb una ocupació mitjana «molt baixa», del 10%. De l’altra, el segon cap de setmana de Pasqua, de dijous a dilluns, amb una previsió inicial del 80% que, gràcies a les reserves d’última hora, es podria enfilar fins el 90%.

Els Bombers van donar per controlat l’incendi declarat a Gandesa dissabte, a la serra de Pàndols, quan faltaven pocs minuts per les onze del matí d’ahir. Dotze dotacions van treballar al matí i van apagar un petit focus secundari. Vuit

dotacions seguien ahir sobre el terreny per extingir definitivament l’incendi, que ha afectat unes 2,2 hectàrees. El foc va començar dissabte al migdia, amb un avís a les 13.04, però a les 18.30 ja es va poder donar per estabilitzat.

Turistes a la cafeteria d’un hotel de Cambrils aquest cap de setmana.

Els Bombers controlen l’incendi declarat a la serra de Pàndols

al·legacions a l’ordenança de pisos turístics de Salou

L’Associació d’Apartaments Turístics no està d’acord en què se’ls faci responsables solidaris de l’incompliment de normes per part dels clients

Sílvia Jiménez

L’Associació d’Apartaments

Turístics (AAT) Costa Daurada i Terres de l’Ebre presentarà allegacions a la nova ordenança d’habitatges turístics que està tramitant l’Ajuntament de Salou.

Després d’haver presentat un recurs contenciós-administració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la normativa que va aprovar l’Ajuntament de Roda de Berà i de preparar allegacions contra la de Vandellòsl’Hospitalet de l’Infant, ara l’ATT ha posat en el seu punt de mira l’aprovada inicialment a Salou, en la qual també es deriva part de la responsabilitat del que facin els turistes als propietaris o els administradors de finques que gestionen aquests habitatges.

«A Salou, també ens fan responsables de traslladar les ordenances, com la de civisme, als clients. Però, nosaltres, conside-

ALCOVER

rem que si el client fa alguna barbaritat, no en som els responsables solidaris, només donem un servei d’allotjament», explica el president de l’AAT, Joan Calvet.

En l’ordenança municipal de Salou, aquest aspecte es recull en l’article 17, on s’estipula que «les persones propietàries i les persones físiques o empreses gestores

L’entitat, que aglutina associats de Tarragona, ja va presentar un recurs contra la de Roda

d’habitatges d’ús turístic hauran de vetllar i adoptar les mesures necessàries per garantir que els usuaris d’un habitatge d’ús turístic no atemptin contra les regles bàsiques de la convivència ni incompleixin les ordenances municipals en matèria de civis-

me i convivència ciutadana, de sorolls i vibracions i de recollida domiciliària de residus del municipi de Salou».

Pel que fa a les molèsties que els clients puguin ocasionar a la resta de veïns, Calvet afirma que el sector ja hi acostuma a acudir. «Per un 1 o 2% de queixes que hi pot haver ens estan demonitzant, resulta que tots els nostres clients són dolents, però no és així. Si hi ha una queixa, ja acudim i, si el problema és greu, els desallotgem, perquè tenim permís per fer-ho... O podem requerir que vingui la policia. Però la pregunta és: ells, la policia ajustarà també el temps de resposta que ens demanen a nosaltres?», qüestiona Calvet, sobre l’obligatorietat que els propietaris estiguin disponibles a qualsevol requeriment de la policia local. I és que, en l’article 12 de l’ordenança aprovada a Salou es disposa l’obligatorietat

La trobada de desArmats aplega més d’un centenar de participants

CLÀUDIA RIBELLAS

dels propietaris dels habitatges turístics de respondre als requeriments «dins del termini fixat» pels «serveis policials o d’inspecció municipal».

«Si un propietari està a Saragossa, difícilment es pot presentar a l’acte. O un associat que tingui apartaments a Salou, Cambrils i Calafell i la seu en aquest darrer municipi, tampoc pot fer-ho tan ràpid», posa com

RODA

DE

Salou organitza el primer concurs de pintura mural per promocionar l’art urbà

a exemples.

Aquests i altres aspectes de la nova ordenança municipal de Salou són els que han portat a l’Associació d’Apartaments Turístics a presentar al·legacions. Joan Calvet assegura que estan alerta del que facin els ajuntaments. «I s’ha de dir que el de Salou va ser l’únic que ens va convocar per informar-nos-en», finalitza.

L’Ajuntament de Salou, a través de la regidoria de Joventut i l’àrea de Serveis Culturals, organitza el primer Concurs de Pintura Mural a Salou 2023, que té com a objectiu promocionar l’art contemporani i urbà al municipi i fomentar la participació de creadors de pintura mural, grafiti i art urbà, entre d’altres. Els artistes guanyadors pintaran tres parets del municipi. Hi haurà tres premis de 1.220 euros, un per paret. Les obres presentades seran de temàtica lliure. Es valorarà positivament que fomentin valors de convivència i ciutadania com respecte, igualtat, lluita per les llibertats, cooperació, sostenibilitat, així com que evoquin al municipi, la cultura, la joventut, l’art i la creativitat. Per poder inscriure’s al concurs, caldrà emplenar la sol·licitud adjunta i enviar-la, de forma online, mitjançant instància genèrica, a través de la Seu Electrònica o de forma presencial a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Salou en horari de dilluns a divendres de 8.30 a 14 hores. Cal portar dos esbossos, un dossier gràfic i el DNI. Redacció

Ciutadans Cambrils presenta els sis primers llocs de la candidatura pel 28M

Redacció

Alcover va donar ahir el tret de sortida als actes de Setmana Santa amb la trobada de desArmats, on van participar de més d’un centenar d’alcoverencs que, en el seu dia, van formar part dels armats. Així doncs, els desArmats van recórrer els principals carrers del nucli antic, acompanyats pels actuals Armats. Un cop arribats al passeig de l’Estació es va fer la serp més llarga, però, abans, es va fer la benedicció de palmes i palmons, a l’església Vella.

Els actes de Setmana Santa es reprenen el 6 d’abril, on en destaca la baixada dels misteris amb els armats, des de l’església Nova fins a l’església Vella. Tot seguit, es farà la representació del Ball de la Mort. Pel que fa a Divendres Sant, 7 d’abril, els Armats despertaran el poble amb les matinades. A les 8 h. es farà el viacrucis al calvari i, a continuació, la baixada de la Pietat, amb els Armats i la Banda de Cornetes i Tambors Verge del Remei, des de la Garriga fins a l’església Vella. A la tarda, es durà a terme

Armats i desArmats als carrers d’Alcover ahir.

la pujada dels misteris amb els Armats, des de l’església Vella fins a l’església Nova. A les 18 h., els Armats actuaran a la plaça Nova i a les 22 h., es farà la Processó del sant Enterrament pels principals carrers i places del nucli antic, amb la participació les Confraries de la Sang i

la Pietat, els Armats, el Ball de la Mort, la Coral d’Adults i la Banda de cornetes i tambors Verge del Remei. Per tancar la jornada d’actes de la Setmana Santa, Diumenge de Pasqua, 9 d’abril, la festa de les caramelles en serà la protagonista del municipi a partir de les 18 hores.

Un incendi a prop de l’AP-7 obliga a confinar als veïns

Un incendi forestal a prop de l’autopista AP-7 i de la via del tren a Roda de Berà va obligar a mobilitzar ahir a la tarda 18 dotacions dels Bombers de la Generalitat, tres de les quals aèries. Segons va informar el cos, es va demanar el confinament dels veïns més propers a la zona de les flames, ja que hi ha habitatges a l’entorn. Concretament, es va confinar el carrer Àries de la localitat, situat a la urbanització Berà

Mar. El cap del foc es va aturar ahir a la tarda a la via del tren, per la qual cosa els Bombers van demanar tallar la catenària i la circulació de combois per aquest tram, que uneix Lleida i Barcelona per Valls. Protecció Civil va posar en prealerta el pla per emergències en el transport de viatgers per ferrocarril per la interrupció del servei de la línia regional R13 de Rodalies de Catalunya entre Roda de Berà i Sant Vicenç de Calders. ACN

El grup Ciutadans Cambrils ha presentat els sis primers noms que formaran part de la candidatura a les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. La llista l’encapçala Juan Carlos Romera, actual regidor de Promoció Econòmica, Participació i Cooperació de Cambrils i conseller al Consell Comarcal del Baix Camp. Seguidament, al número dos, s’hi situa Santi Gámez, actual regidor de l’Àrea Govern Obert i membre de la Federació d’Empresaris de Cambrils (FECAM). El tercer lloc de la candidatura l’ocupa l’economista Yolanda Burgos, actual regidora de Turisme del municipi. La segueix Eduard García, expresident de la FECAM, qui es troba al quart lloc de la llista. Qui tanca aquesta primera presentació de la candidatura són Hilje Steendam i Eugenio Olmo, que es troben en els llocs cinc i sis. Sota el lema Cambrils, el més important el candidat a l’alcaldia destaca que «treballem per aconseguir un Cambrils més ambiciós, un Cambrils que ha d’afrontar i dissenyar les claus del seu futur en els pròxims anys». Redacció

L’AAT també presenta al·legacions a la de l’Hospitalet de l’Infant.

MONES DE PASQUA

S’espera vendre més de 700.000 mones artesanes a tota Catalunya

El Gremi de Pastissers descarten l’increment de preus, malgrat que la xocolata s’ha encarit un 17%

ACN

Des de fa ja setmanes, les mones i les figures de xocolata guarneixen els aparadors de forns i pastisseries en el preludi de la Pasqua. Però és aquesta setmana quan s’intensifiquen les vendes i els encàrrecs. El Gremi de Pastisseria de Barcelona espera que enguany es venguin més de 700.000 mones artesanes a tot Catalunya, una xifra molt similar a la de 2022. Tot i l’augment de costos que pateixen per culpa de l’encariment de l’energia, des del sector descarten incrementar preus. «La mona de Pasqua és una peça artística, fruit de creativitat del pastisser, que hi dedica hores de feina artesana i això ja es reflecteix en el preu. Encara que la xocolata de qualitat que utilitzem s’hagi encarit al voltant d’un 17%, no podem moure preu», ha ressaltat el president del gremi, Antoni Bellart. Tanmateix, confia que la Pasqua sigui un èxit a les pastisseries. «És una tradició molt arrelada», reconeix.

Segons ha destacat el gremi

ESTABLIMENT RECOMANAT

en un comunicat, la campanya de mones d’aquest 2023 tindrà a futbolistes blaugranes com Gavi, Lewandowski, Alèxia Putellas o Aitana Bonmatí com a principals protagonistes i novetats. També

Mones de tota mena i les figures de xocolata RTV, a Forn Huguet

Amb fruita confitada, sares, de xocolata, de mantega, de melmelada o les tradicionals amb ous. Són moltes les versions de la tradicional mona de Pasqua i totes elles es poden trobar al Forn i Pastisseria Huguet de Reus. L’artesania i els ingredients de primera qualitat són la base de totes les seves creacions i ara, per Pasqua, el seu virtuosisme llueix amb els pastissos de mona

i les figures de xocolata que elaboren al seu obrador. Enguany, com a novetat, Ramon de la Fuente i el seu equip han creat la figura de xocolata de la geganta Índia, que se suma a la resta d’elements del Seguici Festiu que tenen la seva rèplica de xocolata per aquestes dates. I és que Forn i Pastisseria Huguet ens proposa celebrar les tradicions de la forma més dolça i reusenca.

es preveu vendre pastissos amb referències a Dimecres, un personatge de la Família Adams que ha recobrat protagonisme arrel d’una nova sèrie de Netflix.

Totes aquestes propostes se

ESTABLIMENT RECOMANAT

Pastisseria

L’artesania i la tradició no estan renyides amb la innovació. És per això que la Pastisseria Caelles ha apostat per a oferir tota la seva àmplia varietat de creacions, entre elles les mones i les figures de xocolata, al seu web de comerç electrònic. Els padrins i padrines poden entrar a pastisseriacaelles.com i mirar i remenar entre les desenes d’opcions que han creat a l’obrador per a gaudir de la

sumen als pastissos de pa de pessic amb tota mena de guarnicions i les figures de xocolata més tradicionals amb ous de totes mides i colors i animals, com conills, ossets o aneguets.

ACTUALITAT

Alerten de la manca d’obradors que elaborin mones per a celíacs

Només un 0,6% dels establiments n’oferiran

ACN

L’Associació Celíacs de Catalunya ha engegat una campanya per advertir sobre la manca d’obradors certificats que elaborin mones de Pasqua per a infants celíacs. Segons denuncien, s’estima que només un 0,6% dels obradors de Catalunya i Menorca comptaran amb pastissos sense gluten aquesta pròxima Pasqua. L’associació xifra en 50 els obradors, pastisseries o confiteries certificats i que, per tant, ofereixen opcions segures. Tot i això, critiquen que l’any passat només 34 van oferir mones de Pasqua sense gluten. «Una dada insuficient si

tenim en compte que hi ha uns 5.700 establiments d’aquest estil i gairebé 100.000 infants celíacs», lamenten.

Davant d’aquestes xifres, l’agrupació ha posat en marxa la campanya Cap infant celíac sense mona, amb la qual busquen que cada cop més obradors s’acreditin per tal de poder oferir elaboracions per a celíacs. D’altra banda, l’associació també ha impulsat la fira Mediterranean Gluten Free Forum, que se celebrarà a Barcelona els propers 20 i 21 de maig, i amb la qual pretenen continuar contribuint en la sensibilització sobre aquest tema.

RODA DE BERÀ Delícies artesanes per Pasqua amb les mones de Forn Queralt

Pasqua més dolça. A l’hora de recollir la comanda, Patisseria Caelles ens posa totes les comoditats i podem escollir entre l’entrega a domicili, i dos serveis gratuïts: la recollida a la botiga o el servei auto, on aparquem amb el nostre cotxe fora de l’establiment, els avisem via Whatsapp i ens entreguen la comanda, sense haver-nos de moure.

Els llépols i els amants de l’artesania tenen una visita obligada a Roda de Berà, concretament a Forn i Pastisseria Queralt, un dels obradors més reconeguts del Baix Gaià. Els pans fets a l’antiga, respectant els tempos de les receptes antigues, la brioixeria feta artesanalment al seu obrador, els pastissos i altres creacions són delicatessen que captiven a tothom i endolceixen qual-

sevol moment per a fer-lo especial.

Per la Pasqua, pots trobar-hi tota mena de creacions elaborades amb xocolata, des dels tradicionals ous a veritables escultures fetes amb aquest deliciós ingredient. Així mateix, a Forn i Pastisseria Queralt també podràs trobar-hi tota mena de mones, siguin tradicionals, de fruita confitada o sares. Una delícia!

Forn de pa - Pastisseria - Cafeteria Carrer Nou, 32 - Roda de Berà Tel: 977 65 71 42

La tradició de les mones de

Caelles, ara a un clic

Les figures de Lewandowski, Putellas o Dimecres de la Família Adams acompanyaran els pastissos.

Ari Sánchez regna a Reus i es treu l’espineta de l’any passat (6/3 i 6/2)

La reusenca i Paula Josemaría van anar de menys a més i van dominar a les número u

Arnau Montreal Quesada

Ari Sánchez s’ha tret l’espineta guanyant el Tau Cerámica Reus Costa Daurada Open 500 amb domini contra les número u Alejandra Salazar i Gemma Triay per 6/3 i 6/2. Ari Sánchez i Paula Josemaría van anar de menys a més i la reusenca va aconseguir complir el seu somni en una final marcada pel Pavelló Olímpic vibrant amb crits d’ànim a cada punt.

Els duels a la gran final entre les número u, Gemma Triay i Alejandra Salazar i Ari Sánchez i Paula Josemaría són un clàssic del World Padel Tour. Com no podia ser d’una altra manera, el partit va començar com un xoc de trens. Quan les dues parelles tenien el servei, s’emportaven el joc sense gaires problemes. En aquesta guerra pels títols del WPT, hi ha hagut multitud de batalles entre les quatre protagonistes, així que les dues parelles es coneixen gairebé tots els secrets i, aquesta final, se la va emportar la que va cometre menys errors.

En aquest sentit, Sánchez tenia les espatlles cobertes. A cada error o cada punt perdut, el Pavelló Olímpic rugia per animar-la i la reusenca va contestar. En el tercer joc, es va trencar la inèrcia del partit. Primer, Sánchez var forçar el punt d’or amb un toc subtil de qualitat que va deixar sense opcions a Triay i, després,

amb l’ajuda de la xarxa, es va aconseguir el break. Poc va durar l’alegria perquè Triay va reaccionar a l’instant i, gairebé ella sola, es va encarregar de segellar un altre break per a tornar a igualar el partit.

Amb el pas dels minuts, el partit s’anava igualant i això es traduïa en punts cada vegada més llargs. Amb tot, Ari Sánchez va agafar la iniciativa aprofitant remats precisos i les seves rivals van acumular errors enviant pilotes a la xarxa. D’aquesta manera, Sánchez i Josemaría van dominar les seves rivals per emportar-se el set per 6/3.

A l’inici del segon set, la batalla va continuar. Els punts s’allargaven en gran part perquè tant Ari Sánchez com Paula Josemaría aconseguien salvar pilotes impossibles. El guió va ser el mateix del primer set, però, amb remats entre les cames, tocs de qualitat breus per tallar el ritme i d’altres de contundents, Sánchez, de nou, va agafar la iniciativa.

Amb el pas dels minuts, la parella de la reusenca anava a més i la Triay-Salzazar es van empetitir. La reusenca sempre trencava el ritme i aconseguia l’espai per rematar cada pilota als punts dèbils de les seves rivals. Paula

FUTBOL

Josemaría també va tenir la seva oportunitat de lluir-se a l’hora de segellar l’1/5. El seu potent revés deixava fora de joc a les número u i la reusenca es va quedar a un joc del partit.

Sigui pels nervis o per la resposta de les rivals, la Triay-Salazar van posar el 2-5. Amb tot, res podia fer que la reusenca no s’emportés el partit. Al setè i últim joc, Ari Sánchez va posar la cirereta en el pastís aconseguint el punt de partit i, una vegada el va executar, tot el pavelló va rugir a l’uníson i la reusenca, emocionada, ho va celebrar amb tothom.

El Nàstic no sap ser el protagonista si el rival li deixa dominar la pilota

Contra la Nucía es van tornar a veure les carències

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona va sumar el seu segon partit amb empat a zero de forma consecutiva amb un duel gris contra la Nucía. El dissabte, els grana van tornar a mostrar les carències a l’hora de portar la iniciativa d’un partit quan el seu rival els cedeix la pilota i els espera enrere. L’equip valencià tenia el guió après: primer va sortir a pressionar la sortida de la pilota grana per desestabilitzar el joc local en els primers minuts i, posteriorment, es van quedar tancats en línia defensiva deixant jugar el Nàstic. A la primera meitat es va veure un Nàstic poc mordaç.

BÀSQUET

El CB Valls s’emporta

el

derbi contra el CBT i el Salou perd i es complica

Els salouencs es jugaran el ‘play-out’ a l’últim duel

Redacció

El CB Valls de Víctor Neila va imposar el seu joc al Pavelló del Serrallo i es va emportar el derbi contra el CBT per 49 a 66 el dissabte. Els vallencs van destacar des de la línia exterior i van dominar el primer quart posant 12 punts de distància a l’electrònic. Els blaus, després de les instruccions de Berni Álvarez, van tornar a igualar el partit i van reduir la diferència a només un punt al descans. A la represa, Sisco Moreno tornava a posar el marcador a favor dels blaus amb un triple, però no va ser suficient per frenar l’empenta dels de Víctor Neila. El CB

Valls va despertar i, en el tercer quart, va esclafar la resistència local amb un Adrià Trouvé destacat. El partit va anar a l’últim quart amb un avantatge de 16 punts a favor del Valls i aquest no es va reduir fins al final del partit. D’altra banda, el CB Salou de Jesús Muñiz va perdre ahir l’últim partit de lliga al seu pavelló contra el Fiwi Palma per 74-90. Els salouencs van anar a remolc durant gairebé tot el partit. En el segon quart van empatar, però, malgrat els 33 punts d’Olechnavicius van caure en un aclaparador tercer quart del Palma i el ‘play-out’ dependrà de l’últim partit.

Quan els grana entraven a camp contrari, es trobaven la Nucía amb la formació defensiva ben posicionada i era comú veure com els jugadors del Nàstic es passaven la pilota sense saber ben bé per on mossegar. A l’equip li va faltar decisió i un jugador referent que s’encarregués d’iniciar una jugada amb valentia. Aarón Rey acostuma a realitzar aquest paper, però poques vegades va poder començar una jugada en condicions i, normalment, aquestes morien amb la pilota als seus peus sense que aquest se la tragués de sobre. El joc va millorar al segon temps, en part també perquè la

La Pobla de Mafumet va ensopegar ahir contra el Peralada per 3-1. Els dos equips van sortir a mossegar. La Pobla va tenir la primera ocasió a través de Joan Torrents, però el porter va guanyar el mà a mà. El Peralada no va perdonar i, amb un golàs des de l’exterior de l’àrea, va posar l’1-0. La Pobla va passar a l’atac, però entre el porter i el fort vent que bufava al camp gironí, no trobava la manera d’empatar. Abans del descans, Gerardo de

la Torre va marcar en una jugada embolicada dins de l’àrea a la sortida d’un córner. El filial del Nàstic va tenir les ocasions, però el Peralada la sort. Un refús d’un defensor local des del seu camp, ajudat pel vent, es va enverinar per colar-se dins de la porteria pobletana i posar el 2-1. En un córner, el Peralada va sentenciar amb el 3-1. La derrota situa la Pobla a sis punts del play-off a tres jornades per al final de la lliga. Redacció

Aarón Rey disputant una pilota amb Dasquet.

Nucía es va obrir per buscar el gol. Llavors, el Nàstic va trobar el forat per les bandes. Entre Tirlea i Lupu es van encarregar d’apropar al Nàstic al gol. Fins i tot, el davanter va rematar en

dues ocasions al pal. Contra el Calahorra, els de Vidal van viure una situació similar, però van aconseguir dos contraatacs per marcar. No hi va haver aquesta sort el dissabte.

Ari Sánchez celebrant la victòria amb la seva parella de joc, Paula Josemaría.

NÀSTIC

La Pobla de Mafumet ensopega contra el Peralada (3-1)

FUTBOL

FELICITACIONS

ESPORTS

Reconeixen la trajectòria i els èxits

del Cambrils Club Natació

¡¡¡Felicidades calamidades!!!

¡Hasta que las gomas del carro se caigan!

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

L’Ajuntament de Cambrils va oferir una recepció al Cambrils Club Natació el passat dijous en reconeixement a la trajectòria de l’entitat cambrilenca i als èxits esportius assolits en les diferents competicions provincials, catalanes i estatals. L’alcalde i la regidora d’Esports van rebre una representació de l’entitat a la Sala de Plens i van lliurar diplomes als nedadors. El Cambrils Club Natació es va fundar l’any 1994, coincidint

PROMOCIÓ

Entreguem la cistella Caprabo del sorteig quinzenal del Diari Més

amb la inauguració de la piscina coberta al municipi. Durant aquests quasi 30 anys de vida, el club ha treballat per fer arribar els valors i l’afició a la natació a Cambrils i ho ha fet a través dels centenars de nedadors de totes les edats que han passat pel club. Aquests nedadors amb esforç individual i d’equip han dut el nom de Cambrils a competicions tant d’àmbit provincial com nacional, aconseguint sovint pujar al podi. Redacció

L’alcalde, la regidora i els representants de l’entitat cambrilenca.

DEFUNCIONS

Tarragona

Teresa Domingo Gombau. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h. a la parròquia de Sant Fructuós. Andres Barrero Forero. Ha mort a 79 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Sant Josep Obrer.

Reus

Angel Nieto Muelas. Ha mort a 58 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tanatori.

Emilio García Carretero. Ha mort a 64 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a Sant Francesc.

Kiko Juan Casas. Ha mort a 54 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h. al Tanatori.

Moltes felicitats, Arlet! El teu somriure i els teus ulls il·luminen la nostra vida. No canviïs mai, princesa! T’estimo molt. La mama.

La Josepa Sarsal Tolos, de Tarragona, ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment i ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen al cistell. La Josepa va aconseguir el premi en participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www.diarimes.com .Actualment, està en marxa un nou sorteig, el guanyador del qual es donarà a conèixer el pròxim 14 d’abril. Redacció

NÚRIA CLOS

AJ. CAMBRILS

diarimés 03/04/2023

EDITORIAL

L’Ajuntament de Tarragona vol negociar la construcció d’un vial a l’N-240

El passat 17 de març, l’Estat i l’Ajuntament de Tarragona van escenificar l’acord del traspàs de diferents trams urbans de carreteres. En concret seran trams de la Via Augusta fins a la Mora, de la carretera de València i de la T-11 a Torreforta. En quedava fora, però, la cessió del tram de l’N-240 que connecta amb el barri de Sant Salvador, una zona on, els seus veïns reclamen des de fa temps un enllaç segur amb el centre de la ciutat. Segons el govern tarragoní, aquesta cessió no ha estat jurídicament possible, perquè no s’ha pogut acreditar el caràcter urbà d’aquesta, tenint en compte que, està envoltada per molts terrenys sense urbanitzar i que té una connexió directa amb l’autopista. El consistori tarragoní vol negociar la construcció d’un vial en aquest tram, ni que només sigui per garantir el trànsit segur dels vianants, que es produeix de forma inevitable i que ja ha produït algun incident, i poder instal·lar elements urbans amb el mateix objectiu. I és que, les raons de l’Estat per no cedir aquesta carretera a l’Ajuntament són poc comprensibles des del punt de vista dels veïns que, des de fa anys, viuen allunyats i aïllats de la ciutat a la qual pertanyen. El que no es pot demostrar sobre el paper a efectes jurídics és una realitat quotidiana.

+ CONFIDENCIAL

Fa uns pocs dies, un usuari (@alexsnclmnt) va compartir a través de xarxes socials una pàgina web que permet saber l’ombra que generen els edificis cada minut del dia: app.shadowmap.org. Aquesta eina arriba també al Camp de Tarragona, de manera que els veïns de Cambrils, Salou, Reus, Tarragona i altres municipis poden saber quins espais estan més o menys exposats al sol a l’hora de sortir al carrer o seure a una terrassa a fer l’aperitiu.

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger

Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

La millor ciutat del món

CARLES PELLICER PUNYED Alcalde de Reus

Aquest dijous vam presentar el balanç de l’acció de govern municipal dels darrers quatre anys, un balanç que dona compliment a la voluntat de traslladar a la ciutadania els resultats de la gestió dels recursos públics d’acord amb el full de ruta del Pla d’Acció Municipal de la ciutat de Reus 2019-2023.

No m’estendré a repassar tots els projectes que formen part del balanç, però sí que m’agradaria traçar algunes línies mestres que defineixen aquest Reus que des de les diferents regidories i departaments municipals hem anat desplegant al voltant d’una idea compartida: la necessitat de posar les persones al centre de la presa de decisions. I també de consolidar l’esperit que defineix la nostra ciutat: una ciutat a escala humana, compacta des del punt de vista urbanístic, emprenedora, amb visió de futur i compromís amb el territori.

La recuperació del passeig de la Boca de la Mina o la creació del parc del Lliscament han estat actuacions destacades amb voluntat d’incidir en la salut i el benestar de les persones, acostant a tothom opcions de lleure i pràctica esportiva - com també els polilleugers- en un entorn natural de qualitat. L’impuls de la mobilitat sostenible, amb el desplegament de la xarxa de carrils bici i molt especialment amb les actuacions de pacificació del trànsit i de millora dels itineraris a peu, són un altre front d’actuació que actualitza la idea de Reus com un espai per passejar a l’aire lliure. Les actuacions al raval de Santa Anna, el pont del barri Gaudí o a l’entorn de la plaça del Víctor, amb la construcció del nou Centre Cívic Gregal, i les previstes al voltant de la futura estació de Bellissens, permetran dibuixar un gran eix central que ampli-

TRIBUNA

arà de nord a sud aquesta idea d’itinerari segur, agradable i pensat per a les persones.

Una ciutat que ha d’estar també ben connectada als grans corredors de mobilitat, al servei tant de la ciutadania pròpia com de les persones que ens visiten de fora. Els acords i les decisions en relació a la futura estació de Bellissens, l’aeroport, l’estació intermodal central del tren d’alta velocitat o el Tramvia del Camp han estat els grans objectius, que avui detallen sobre el paper els compromisos adquirits amb les administracions responsables.

Una ciutat que ha consolidat la seva vocació de ser referència al mapa per la seva oferta cultural, capaç d’organitzar esdeveniments com la commemoració darrerament de l’Any Ferrater i, enguany, els Anys Amorós i Domènech i Montaner, o la Fira del Circ Trapezi, esdeveniments de dimensió nacional que són alhora experiències de ciutat que els reusencs i les reusenques vivim en primera persona. Aquest 2023 s’hi afegeix la celebració de la primera edició de la Fira Modernista.

El projecte del Centre Social El Roser, que més enllà de l’equipament ha permès donar un nou impuls a les polítiques socials; les actuacions al voltant de l’habitatge, amb el projecte de La Hispània al capdavant, o les grans apostes del Mercat del Carrilet o del barri del Carme responen a aquesta voluntat de posar les persones al centre. Una voluntat que des del govern municipal hem volgut també fer present en la definició d’espais de trobada i de diàleg amb els agents econòmics i socials. Des del Pla de Reactivació Econòmica i Social, amb 9,5 milions d’euros finançats amb recursos propis, al procés estratègic Reus Horitzó 32, han estat molts els espais de diàleg, de trobada i de coresponsabilitat que ens han permès avançar amb uns objectius compartits.

Aquest és el balanç: la capacitat que hem tingut, com a ciutat, d’articular punts de trobada i generar complicitats i entusiasme per obrir camins i superar moments complexos com els que vam viure amb la pandèmia. Aquesta és la ciutat que tenim. Una ciutat amb nom propi,

Fugida d’empreses

LLUÍS BADIA Advocat

La darrera decisió empresarial, emblemàtica pel que suposa, ha comportat el canvi de domicili social d’aquesta, que es proposa traslladar-la a un altre país de la Unió Europea, el tema que en si mateix és una qüestió d’ordre estrictament empresarial, ha comportat un tsunami d’articles, opinions, debats, que han traslladat el tema a ser una qüestió de debat polític i, el que considero més important, d’ideologia; amb el que això comporta de present i futur, per altres conglomerats empresarials que poden plantejar-se l’opció debatuda.

orgullosa de la seva herència i de la diversitat de veus que la fan present a tot el món. Una ciutat resilient, preparada per als canvis que marquen les agendes de la resta de ciutats del món. Una ciutat amb unes finances públiques molt sanejades i capacitat d’inversió. Una ciutat de referència en àmbits estratègics com les TIC o el sector agroalimentari, capaç de captar i retenir el talent, de donar suport a projectes emergents. Una ciutat que desperta entre les persones que hi viuen o que en son usuàries el sentiment que a Reus s’hi viu bé, que la ciutat és un terreny fèrtil per al desenvolupament de projectes vitals i professionals. Una ciutat on sempre passen coses.

Ara fa un any, des de l’escenari del teatre Bartrina, vaig anunciar que amb aquest mandat tancava la meva etapa de 12 anys al capdavant de l’alcaldia de Reus, i feia també balanç dels llavors onze anys de gestió. El que deia aleshores continua tenint per mi plena vigència: malgrat els moments complexos, ha estat una feina apassionant, que m’ha permès liderar un projecte de futur per a la ciutat estenent la mà a tots els partits, col·lectius i institucions que n’han volgut ser partícips i protagonistes. En tot aquest temps, el projecte ha anat evolucionant, lògicament, però ha mantingut l’essència, el rumb i la motivació que el van impulsar en el seu moment. Tots els partits i les persones que l’hem fet possible hi hem pogut posar els nostres accents, i en podem destacar els èxits particulars. Però la generositat, en política, consisteix a celebrar conjuntament els èxits assolits, perquè sense els uns o sense els altres aquests èxits no haurien estat possibles.

Avui, doncs, vull reconèixer l’aportació de totes les persones que han fet possible aquest llarg camí: els regidors i regidores, els equips tècnics, tothom que hi ha participat d’alguna manera. I moltes gràcies a la ciutadania per haver-me donat aquesta oportunitat. Seguiré treballant incansablement fins al darrer dia del mandat i, els asseguro, amb la mateixa il·lusió del primer dia. I, més enllà, seguiré defensant sempre els interessos de Reus i de la seva gent. Perquè hi ha compromisos que són per sempre. Perquè crec en Reus. Perquè crec en el present i en el futur d’aquesta ciutat, de Reus, de la millor ciutat del món.

subsistència de la comunitat.

El fàcil és apuntar-se a fer «discursos» aliens a la realitat, obviant que tota decisió empresarial és fruit de moltes variables que s’ataquen, sense complexos, des d’una visió exclusivament ideològica quedant al marge altres arguments, especialment si no tenim una visió global de les raons del problema, tant pels que estem a favor com en contra de la situació que es pot produir.

ciatives empresarials petites que amb l’aposta del seu patrimoni familiar, sense límits, encara aguanten una economia cada cop amb més problemes de subsistència. És evident que queda bé criticar, sense cap rubor i nuls coneixements de la legislació vigent, sense aprofundir en les raons exposades, en un exercici d’irresponsabilitat compartida per la gran majoria d’opcions polítiques.

No estaria de més, un cop produït el debat esmentat, valorar en la seva justa mesura, els requisits d’autònoms i petites iniciatives societàries, que haurien de gaudir d’un suport públic que, quasi mai, es veu, per garantir una viabilitat per un sector que no s’assenta en l’IBEX, però que en el seu potencial és fonamental perquè la mateixa administració rebi els ingressos que li són necessaris per sobreviure.

Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

És evident que la discussió s’ha volgut que passés de la mateixa discussió econòmica, per convertir-se en un tema partidista, on les opcions polítiques de referència s’ha apuntat a la valoració amb els seus arguments i les seves conclusions al respecte en un exercici comú d’irresponsabilitat si realment encara ens creiem que som a Europa on la llibertat de moviments de capital és un fet «vital» per la mateixa

Segurament, l’assumpte es torna noticiable en ser l’empresa una de les de referència de l’IBEX, amb un pes inqüestionable de present i futur, ara bé què passa quan aquesta decisió es pren en el dia a dia per cents de petites empreses i personalitats de tota mena, que opten, lliurement, per liquidar la seva càrrega fiscal fora del país, en un dret que pot ser criticable, però que és absolutament legítim; fins i tot si aprofundim en el tema, que poc es parla de la globalitat de petites empreses que no poden fer front a la càrrega financera i que, evidentment, no marxen del país, però que s’han d’acomodar a la mateixa desaparició d’aquestes, deixant perdre milers de llocs de treball i ingressos fiscals que es veuen frustrats davant la impossibilitat de «continuar».

El fàcil, com sempre, és parlar dels grans temes, deixant de costat la gran majoria d’ini-

També, darrerament, he pogut veure la campanya publicitària de l’Administració Tributària, pontificant la bondat dels impostos, no estaria de més preguntar-li qui paga?, quan paga?, i com es tracta a aquells que sí que són els pilars del mateix estat en la seva basant econòmica.

Podem quedar-nos en la «lluita d’opinions» generalistes, que queden bé pels «mítings» o els «missatges purament electorals», però seria desitjable baixar a la realitat dels fets i analitzar, també, la fugida d’altres empreses, no cap a l’exterior, sinó cap a la inexistència per manca de suport real par part d’aquells que sembla que els deixen de costat.

TRIBUNA

Una web per trobar zones d’ombra

—Quina vinculació hi té, amb les Muntanyes de Prades?

—La meva vinculació és de tota la vida. Jo soc de Valls, i si ets de Valls i t’agrada la muntanya i la natura, comences pel que tens més a prop. Vas pujant per la Riba, Alcover, el Glorieta, i cap a les Muntanyes de Prades, que són el conjunt de serralades que tenim més a prop i, a més, on la natura és més rica i està millor conservada. El primer article que vaig publicar, l’any 1981, era sobre el riu Glorieta. Així que hi he estat vinculat des de sempre. —En el seu llibre proposa quinze itineraris. Com ha fet la tria?

Cristina Serret serret@diarimes.com

—Sí, són de recorregut fàcil perquè et puguis entretenir amb el bitxo que vola, la planta que ha florit o l’orquídia que creix allà. Les excursions estan pensades perquè qui les faci tingui temps de gaudir de la natura.

—Hi ha alguns punts de les Muntanyes de Prades, com ara els Gorgs de la Febró o el Niu de l’Àliga, que estan sobre freqüentats, sobretot a partir de la pandèmia. Creu que tot plegat s’hauria de regular d’alguna manera?

—Sí. De fet, ara hem entrat en un procés participatiu per arribar a constituir el Parc Natural de les Muntanyes de Prades.

—Aquest llibre és una reedició d’un altre que vaig publicar el 2004 i que es titulava Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Allà havia triat 25 excursions amb un criteri naturalista.

A les Muntanyes de Prades hi ha des de rouredes a alzinars, passant per boscos de pi roig i de pi blanc... Els itineraris estaven pensats més pel component natural que com a excursions pures i dures. Ara, amb Cossetània, hem escollit aquelles sortides més representatives de les Muntanyes de Prades i que permeten conèixer bé aquest paratge.

—Totes són força assequibles, pel que fa a la dificultat.

Això és molt necessari perquè aquest paratge sempre ha estat molt freqüentat, donat que està molt a prop de ciutats com Reus, Valls, Tarragona o Montblanc. Els caps de setmana hi ha sempre molta gent i, després de la pandèmia, encara més.

Està claríssim que fa falta una regulació, i una de les eines per tenir-la seria la constitució del Parc Natural. Penso que fer-ho és bastant urgent. S’ha d’augmentar el control. La gent ha de poder gaudir de les Muntanyes de Prades, però a la vegada les Muntanyes de Prades han de sentir que hi ha una sensibilitat per part de qui hi va, com a espai natural que són.

—Al llibre assenyala que l’atenció rebuda per les Muntanyes de Prades és molt gran pel que fa al gaudiment o l’es-

Màrius Domingo de Pedro Autor de ‘Excursions a peu per les muntanyes de Prades’

S’ha de poder gaudir d’aquest espai, però també cal sentir que hi ha una sensiblitat per part de qui hi va

tudi, però que no ha rebut la mateixa atenció per part de les administracions pel que fa a les mesures de protecció. I afirmes: és ara o mai.

El naturalista i ornitòleg vallenc proposa quinze intineraris per fer una descoberta naturalista LLIBRES

—Cert. I, de fet, aquest Ara o mai ja el vaig dir quan vaig publicar l’altre llibre. Fins i tot abans, en un llibre anterior que

El vallenc Màrius Domingo és naturalista, agent rural i ornitòleg.

es deia Muntanyes de Prades. Paisatge i fauna. Sempre ha sigut un Ara o mai. De fet, l’any 1977, quan es va publicar el llibre Natura, ús o abús?, de Ramon Folch, ja es deia que les Muntanyes de Prades eren el Parc Natural en potència més gran del país. I era el 77! Però han passat un munt d’anys, s’han constituït una pila de Parcs Naturals a Catalunya, i aquí encara no. Tot i que tenim endemismes com ara l’únic bosc de roure reboll de tot Catalunya.

—No puc acabar l’entrevista sense demanar-li quin és el seu lloc preferit de les Muntanyes de Prades.

—És un lloc poc conegut i que potser no té interès per a tothom, perquè no és com el que acostuma a buscar la gent. És els Motllats, un altiplà on pràcticament no va ningú, i que, per tant, és molt tranquil. És un lloc per anar a gaudir de la natura, perquè, des del punt de vista de la fauna i la vegetació, és molt ric. Hi pots veure des d’algunes orquídies que no estan enlloc més fins a àligues i falcons. De totes les Muntanyes de Prades és un dels llocs menys freqüentats, i penso que continuarà sent així, perquè ningú acostuma a anar a un lloc que està a gairebé mil metres, on toca el sol i no hi ha cap riuet ni cap toll.

SUDOKU 21º

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitjà

EL TEMPS 4º

Mínima

Màxima

Estat del cel

Fins al migdia el cel estarà serè o poc ennuvolat, si bé hi haurà intervals de núvols a punts del prelitoral sud, de l’altiplà Central i del nord del litoral central. A partir de llavors, creixeran nuvolades al quadrant nord-est, a la resta del sector central del prelitoral i a punts del Prepirineu. En aquests sectors quedarà entre mig i molt ennuvolat. Al vessant nord del Pirineu estarà molt ennuvolat fins a migdia i poc o mig ennuvolat a partir d’aleshores.

Vent

A la meitat sud i Ponent bufarà vent entre fluix i moderat amb cops forts de component oest, entre ponent i mestral, fins a les primeres hores de la tarda, sobretot a les terres de l’Ebre i zones elevades.

CÈLIA DOMINGO

«EL PARC NATURAL DE LES MUNTANYES DE PRADES ÉS ARA O MAI»