Dimarts 11 de novembre de 2025

Número: 5415 www.diarimes.com

DIMARTS 11 DE NOVEMBRE DE 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Societat

11

Ernest Aymamí, des del 1984 dedicat al servei de la comarca al Consell Esportiu del Baix Camp Opinió

21 Gustavo Cuadrado. El ‘xarneguisme’ com a orgull de catalanitat Gerard Martí

Entrevista 2 i 3

L’Estat assumeix que Vila-seca i Tarragona tindran estacions intermodals La subdelegada del Govern de l’Estat a Tarragona, Elisabet Romero, reconeix que el projecte del Corredor del Mediterrani «va molt a poc a poc» i preveu aviat una trobada del Ministeri de Transports amb els ajuntaments implicats

Tarragona

Multa municipal de 265.000 euros a FCC per les «faltes greus» en el servei de neteja i brossa l4

Mobilitat

Tarragona torna a tenir servei de grua després d’un any sense concessió l 3

Futbol

El Nàstic és l’equip més golejat de tota la Primera Federació estatal l 17

Reus

L’hospital cobrirà un 10,9% del seu consum amb energia fotovoltaica Totes les cobertes dels blocs hospitalaris tindran plaques solars i es preveu generar 1,8 milions de kWh anuals l 8

Sanitat

Els metges creen una fórmula per assegurar més places de Medicina per a catalans l5

2

dimarts 11 de novembre de 2025

Elisabet Romero: «El projecte de la Intermodal està més avançat, però el de l’Horta Gran es pot fer en el futur» Política l La subdelegada del Govern espanyol a Tarragona remarca la importància d’assolir un «consens territorial» per al trasllat de les mercaderies a l’interior John Bugarin El passat 11 de març, va prendre possessió com a subdelegada del Govern a Tarragona. Per què va decidir fer aquest pas?

«Vaig trobar que era un repte molt important i que potser no se’m tornava a presentar mai una oportunitat com aquesta. Feia 15 anys que estava al capdavant del control de la gestió de l’Hospital Joan XXIII i sentia que era el moment d’acceptar el repte».

Quines prioritats es marca per a aquest mandat?

«Principalment, la proximitat. Hem d’estar al costat de tot el territori. Els que vulguin sumar i fer créixer el territori, ens tindran al seu costat. La feina que fem aquest mandat volem que sigui efectiva i que no només hi hagi paraules sinó que hi hagi fets».

Tarragona s’ha sentit maltractada històricament per la manca d’inversions estatals. Creu que s’ha revertit la situació durant els darrers anys?

«Sí. Ara, a Tarragona se li està donant la importància que té amb la petroquímica, les nuclears i tota la complexitat del nostre territori. En els últims mesos, el Govern ha destinat 800 milions d’euros en projectes executats i altres que estan en processos administratius previs. No només són inversions directes dels ministeris, sinó també dels fons europeus. L’alineació institucional ho està afavorint».

Com és la relació amb la resta d’administracions?

«Positiva. Hi ha molt bona predisposició. Penso que és un moment en el qual totes les administracions estan centrades a arribar a enteses per afavorir el territori».

El fet que el Partit Socialista governi a la Moncloa, la Generalitat de Catalunya i molts dels municipis de la

demarcació facilita aquesta entesa?

«Hi ha molt bona sintonia.

Que nosaltres estiguem en línia és important, però també ho és que els altres partits ho estiguin».

Gran part de les inversions es destinen a la descarbonització de la indústria.

«La nova planificació de la xarxa elèctrica espanyola per al 2030 contempla una inversió de 184,4 MEUR per a millorar la xarxa de transport elèctric de la petroquímica de Tarragona. A més, la província s’ha beneficiat de 89 MEUR de diferents adjudicacions de PERTES gestionats pel Ministeri d’Indústria.

També ha rebut 17 MEUR del PERTE de descarbonització i 69 més del PERTE del Vehicle Elèctric i Connectat».

Recentment, l’Estat ha anunciat que invertirà 304 milions al Port de Tarragona fins al 2029. «És una infraestructura vital per a la província i, per això, cal donar-li inversions. La nova Zona d’Activitats Logístiques generarà molta riquesa al territori».

Un dels projectes que estan pendents d’executar és la connexió de l’A-27 amb l’AP-2 a Montblanc. Quan es farà realitat?

«S’estan fent els tràmits i la previsió és que pugui estar terminada el 2030. De moment, s’estan fent obres de millora a l’A-27, en el tram entre Constantí i la Pobla de Mafumet, que acabaran el 17 de novembre».

Hi ha avenços amb el Corredor del Mediterrani?

«El Ministeri de Transports hi està treballant, però és cert que va molt a poc a poc. Esperem que, aviat, pugui venir algú del Ministeri a explicar als ajuntaments com van els tràmits i les gestions. És important que hi hagi consens al

territori perquè tot sigui més fàcil, ja que el model ferroviari ha de tenir moltes qüestions en consideració».

El tercer fil té detractors.

La plataforma Mercaderies per l’Interior denunciava que agreujarà encara més el caos ferroviari.

«Només és una alternativa provisional. Ara mateix, les opcions són no fer res o construir el tercer carril. En el futur, s’abordarà el trasllat de les mercaderies. Fa anys, que el Ministeri té en compte les necessitats del territori i estudia un traçat alternatiu. Vol apropar-se als ajuntaments i escoltar-los per trobar una solució».

Afectarà els passatgers?

«Serà una línia compartida.

Està previst que les mercaderies passin més per la nit, tot i que encara no és segur. Sempre es prioritzarà el transport de passatgers».

Durant el primer semestre, es van registrar 1.500 hores de retards a Rodalies...

«Les obres que s’han dut a terme han ocasionat això. Si no s’haguessin fet les intervencions al túnel de Roda de Berà o a l’estació de Sant Vicenç de Calders, hauria col·lapsat tot. Durant molt de temps, no s’havien fet inversions en la xarxa ferroviària i, quan comences a arreglar les coses, t’adones dels problemes que hi ha».

Són compatibles la futura estació Intermodal de Vila-seca i la que reclama l’Ajuntament de Tarragona a l’Horta Gran?

«Es va fer un estudi preliminar i es va decidir que s’ubicaria a Vila-seca, però l’estació de l’Horta Gran no és incompatible. El projecte de la Intermodal està més avançat i, per fer l’altra, s’hauran de recollir les necessitats de Tarragona per poder començar-la en un futur. No és o l’un o l’altre».

Quan es resoldran les al· legacions?

«El Ministeri les està valorant».

Què opina sobre la nova Associació per a l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona?

«Els alcaldes estan fent l’esforç de veure la globalitat de la demarcació i això és important. Potser hi ha coses que no beneficien el seu municipi, però sí al conjunt. Aquesta visió és molt important per poder arribar als acords i consensos necessaris per fer gran el territori».

Quin paper jugarà l’Estat en el nou Consorci del Patrimoni de Tàrraco?

«No entrarem dins del consorci, però estarem donant tot el suport necessari. Sobretot, a nivell econòmic».

L’Estat preveu iniciar les obres per humanitzar l’N-340 a la primavera Urbanisme l Valoren començar per l'ampliació del pont del Francolí J.B. L’Estat preveu iniciar les obres d’humanització de la carretera N-340 pel seu pas per Tarragona i la instal·lació de pantalles acústiques a l’A-7 durant el primer quadrimestre de l’any vinent. «Serà cap a la primavera», assenyala la subdelegada del Govern central a la demarcació, Elisabet Romero. El projecte contempla la construcció d’un carril per a bicicletes i vianants des de la Via Augusta fins a la Móra, així com l’ampliació del pont del Francolí amb un nou espai destinat a la mobilitat sostenible.

Romero explica que el Ministeri de Transports està en contacte amb els tècnics de l’Ajuntament per decidir «el

millor full de ruta», tenint en compte que la ciutat acollirà la sortida de la segona etapa del Tour de França 2026 el 5 de juliol de l’any que ve. El consistori tarragoní ha proposat a l’executiu espanyol prioritzar l’ampliació del pont del Francolí i la instal·lació de les pantalles acústiques i deixar el carril bici de Llevant per a després de la celebració de la Grande Boucle. I és que els ciclistes passaran per aquest tram de l’N-340 quan surtin de la ciutat direcció Barcelo-

La Subdelegació assegura que les obres no afectaran la celebració del Tour

na. Des de la Subdelegació del Govern, assenyalen que els tècnics d’ambdues administracions «ho estan acabant de decidir» i que les obres no afectaran, en cap cas, el recorregut del Tour.

Inversió de 9 MEUR El passat 17 de setembre, el Ministeri va licitar per 9,1 milions d’euros les obres d’humanització de l’N-340 i les pantalles acústiques de l’A-7.

L’Estat té prevista una segona fase, que contemplarà l’ampliació del nou carril bici fins a Altafulla, així com l’arranjament de l’entorn del Tanatori i la transformació de la T-11 des del Francolí fins a Campclar. «Els projectes s’estan redactant», apunta Romero.

dimarts 11 de novembre de 2025

La subdelegada del Govern central a la província de Tarragona, Elisabet Romero, al balcó del seu despatx. Gerard Martí

3

Tarragona torna a tenir grua municipal un any després Serveis l A finals del 2024 va caducar el contracte, que ara s’ha adjudicat per 1,4 milions d’euros i una durada de dos anys Redacció

Transport ferroviari «El Ministeri està treballant en el Corredor del Mediterrani, però va molt a poc a poc. El tercer carril serà només una alternativa provisional per a les mercaderies» Inversió en carreteres «La previsió és que la connexió entre l’A-27 i l’AP-2 a Montblanc estigui enllestida el 2030.

Ara s’estan fent obres de millora a l’A-27, que acabaran el 17 de novembre»

L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat el contracte de la grua municipal a Builders 2015 SL per un import d’1.421.378,19 euros (IVA inclòs), pels 2 anys de durada del contracte. El servei va caducar el passat desembre.

L’empresa haurà de portar a terme el servei d’immobilització, retirada de vehicles, i el seu trasllat al dipòsit municipal. A banda, també haurà de portar a terme serveis auxiliars de gestió del dipòsit municipal de vehicles i cobrament de taxes i servei auxiliar d’immobilització, arrossegament, transport i retirada de vehicles de la via pública. Durant aquest període d’espera del nou contracte, s’ha pagat de forma extraordinària el servei.

Aquesta adjudicació forma part del contracte del servei de grua i senyalització excepcional de la via pública, el qual està dividit en dos lots.

El primer correspon al servei de grua, i el segon, que és el de la senyalització excepcional que es va adjudicar el 21 d’octubre. En aquest cas, aquesta l’empresa s’encarregarà de la col·locació, retirada i reposició de la senyalització excepcional per a esdeveniments extraordinaris i altres ocupacions de la via i espais públics a la ciutat. El pressupost és de 253.238,48 euros (IVA inclòs) pels 2 anys de durada del

Imatge d’arxiu del Dipòsit Municipal de Vehicles de Tarragona. Gerard Martí

El consistori ultima el projecte del nou dipòsit de vehicles a la ciutat contracte. Més enllà, l’Ajuntament ultima el projecte del nou dipòsit de vehicles. El consistori té previst construir el nou espai en un terreny municipal del PP13, un polígon urbanitzat l’any 2005 i ubicat a tocar del barri de Campclar.

La previsió és que el projecte del dipòsit s’entregui aquest mateix mes de juny. Tot i això, la construcció i la posada a punt del nou recinte encara

no té un calendari fixat. Mentrestant, el consistori ha prorrogat el contracte d’arrendament de l’actual espai que ocupa el dipòsit, a tocar del passeig Torroja. Els terrenys pertanyen a la Fundació Casa Sant Josep. L’Ajuntament va signar un nou contracte l’1 de gener d’enguany per un import mensual de 7.695,60 euros, IVA inclòs. La vigència del contracte era per un període de 6 mesos, prorrogables excepcionalment a 4 mesos més. L’Intendent de la Guàrdia Urbana, Manuel Vázquez, va emetre un informe a l’abril demanant a l’equip de govern que el prorroguessin. «És ne-

cessari i ineludible prorrogar l’esmentat contracte d’arrendament fins que estigui construït el nou dipòsit de vehicles municipal», va exposar l’Intendent. Fonts de la Urbana exposaven que s’utilitzarà aquest espai fins que no pugui utilitzar el nou.

200 vehicles En la memòria del contracte, s’exposa que en els últims mesos han ingressat a l’actual dipòsit uns 200 vehicles que no han vingut a recollir els seus titulars i dels quals es troben en la tramitació dels corresponents expedients per abandonament.

4

dimarts 11 de novembre de 2025

L’Ajuntament multa FCC amb 179.307 265.000 euros per «faltes greus» en el servei de brossa d’aquest mes La xifra

Euros

El cost per l’Ajuntament dels 582 serveis no realitzats per la companyia durant l’octubre

normal dels mesos de juny a octubre FCC recollia 5.237,09 kg de voluminosos i andròmines. Aquests primers dies de contracte amb Urbaser s’han recollit 51.981,00 kg, el que suposa una mitjana de 12.995,25 kg al dia.

Pel que fa a la resta, en un dia normal es recollien de mitjana unes 115 tones, amb l’empresa sortint i amb el nou contracte, per exemple, el dijous dia 6 es van recollir 181,12 tones i el divendres dia 7 es van recollir 170,36 tones de resta. Per tant, el dijous es van recollir 66,68 tones més del que és habitual i el divendres 55,92 tones més del que és normal i el dissabte 129,82 tones, que s’aniria acostant a la dada comuna.

Neteja l El govern municipal mostra les dades de la recollida de residus dels últims dies Oriol Castro Sanz L’Ajuntament de Tarragona torna a sancionar l’anterior empresa de la neteja, FCC. Ara, ho fa per faltes greus en els últims dies de servei de la companyia, de l’1 al 4 de novembre. «La manca de recollida de residus va ser escandalosa», va expressar ahir Sonia Orts, consellera de Neteja.

Després d’analitzar les dades, el consistori ha decidit obrir un expedient sancionador de 265.000 euros a l’empresa.

El consistori va compartir els resultats de la recollida amb els mitjans de comunicació. L’Ajuntament indica que FCC va realitzar un total de 60 serveis dels 214 que el consistori tenia contractats.

Per tant, va deixar de fer 154 serveis, que tenen un cost de 54.520,83 euros, que es descomptaran de la certificació de factura corresponent. En total, el mes d’octubre, FCC va deixar de fer 582 serveis.

Aquests 582 serveis no realitzats que s’han pogut comprovar tenen un cost total per l’Ajuntament de 179.307,48 euros, que es descomptaran de la factura del mes d’octubre, amb la corresponent certificació de serveis. L’Ajuntament indica que no es poden verificar els serveis d’escombrat o altres que només tenen personal. «Són dades. No te-

L’Ajuntament va activar un pla de xoc davant la greu situació arreu de la ciutat. Joan Boronat/X

Diversos expedients sancionadors estan pendents de resolució judicial nim la resposta als motius darrere els resultats. Però la ciutadania ha de saber el que va passar», va exposar Orts.

En el cas dels residus voluminosos, de mitjana en un dia

Control municipal de la recollida el mes de novembre FCC De l’1 al 4 de novembre

URBASER Del 5 al 9 de novembre

5.237 kg/dia

12.995 kg/dia

Resta

115 Tn/dia

181 Tn/dia

Vidre

0

7.044 kg/dia

Matalassos

9

161

Període Voluminosos

FCC recorrerà Com era previsible, FCC recorrerà la sanció ja que es mostra en «total desacord» amb la decisió de l’Ajuntament. «Estem emprenyats. No és cert que no es fessin els serveis. Ens sap molt greu la situació», explica Miguel Àngel Quero, director de la delegació de l’empresa a Tarragona. La companyia va acusar el consistori de falta de planificació amb el traspàs de la flota de vehicles. «Vam demanar la documentació pertinent ja el 28 d’agost. Han tingut temps. No hem reclamat res fora de l’habitual en aquests casos», va argumentar Orts. A banda, hi ha diversos expedients pendents de resolució judicial.

Obre un Quiosquet per ajudar les víctimes de violència masclista Societat l La Conselleria

d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGBTI+ de l’Ajuntament continua apostant per la sensibilització i la participació comunitària i ho fa, entre altres accions, amb l’obertura d’un nou Quiosquet, un nou espai municipal de proximitat ubicat a la rambla President Lluís Companys.

Després de la posada en mar-

xa del primer Quiosquet a la Rambla Nova l’any 2022, ara s’ha ampliat el projecte obrint aquest nou Quiosquet, que s’ha inaugurat aquest dilluns. L’acte d’inauguració ha anat a càrrec de la consellera d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGBTI+, Cecilia Mangini, qui ha destacat que «continuem a pas ferm cap a una ciutat més justa, més

segura i més humana. Després de l’èxit i el bon funcionament del Quiosquet de la Rambla Nova, sumem un nou espai per tal que també esdevingui un punt de referència on es troben les veus, les idees i les esperances de la nostra ciutadania. Un lloc on s’informa, es dialoga i es construeix el futur d’una Tarragona més igualitària». Redacció

Imatge de la presentació del nou Quiosquet a la rambla President Lluís Companys. Ajuntament de Tarragona

dimarts 11 de novembre de 2025

5

Els metges proposen una fórmula per assegurar places de Medicina a catalans Sanitat l El col·legi català aposta per un sistema basat en percentils que equipari les comunitats autònomes Oriol Castro Sanz El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha con· feccionat una proposta per assegurar places de Medici· na pels estudiants catalans a les universitats. Tal com va avançar El Nacional i ha con· firmat el Diari Més, els metges catalans han presentat una fórmula que ha d’equiparar els resultats acadèmics dels alumnes de les diferents co· munitats autònomes. Actual· ment, els catalans que volen estudiar Medicina ho tenen més difícil a l’hora d’accedir a una universitat al país per

la disparitat en les puntuaci· ons i notes de la Selectivitat, entre d’altres. Com el sistema universitari espanyol és de districte únic, les universitats catalanes s’omplen d’estudi· ants d’arreu d’Espanya.

Del 5 al 20% Mentre en algunes comuni· tats el percentatge d’alumnes amb nota Excel·lent és infe· rior al 5%, en d’altres arriba fins al 20%. Actualment, els estudiants s’ordenen segons la seva nota d’accés a la uni· versitat. Amb aquest nou sis· tema, hi hauria un nou núme· ro associat a cada estudiant:

el seu percentil (respecte als estudiants de la seva comuni· tat). En lloc d’ordenar els es· tudiants en el global de l’Estat segons la nota, amb aquesta proposta els estudiants esta· rien ordenats segons el seu percentil. Per exemple, si un estudiant E1 de la comunitat C1 amb 20.000 estudiants pre· sentats té una nota de 13,786, que el situa en la posició 43 del global de la comunitat, aleshores tindria un percen· til de 43/20.000×100 = 0,215 %. Si una estudiant E2 de la comunitat C2 amb 5.000 es· tudiants té una nota de 13,823, que la situa en la posició 17 del

Els catalans que volen estudiar Medicina ho tenen més difícil. ACN

«L’esforç dels estudiants catalans ha de tenir el mateix valor arreu» global de la seva comunitat, aleshores tindria un percen· til de 17/5.000×100 = 0,340 %.

Per tant, tot i que l’estudiant E2 estaria situat per sobre de l’estudiant E1 utilitzant la nota d’accés a la universitat, quan comparem percentils veiem que l’estudiant E1 té un percentil més baix i, per tant, se situaria per sobre de l’estudiant E2. «El sistema actual ignora les diferències

territorials i genera un greuge evident. Des del COMT con· siderem necessari un model més just i equilibrat que cor· regeixi aquestes desigualtats i garanteixi que l’esforç dels estudiants catalans tingui el mateix valor arreu», expressa Sergi Boada, president del col· legi tarragoní.

les eines que Una investigadora de l’ICIQ, premiada «Desenvolupem permeten als científics crear tantes versions d’un medica· ment com siguin necessàries, en un certamen internacional de forma més ràpida, econò·

Recerca l La doctora de la Vega Hernández ha estat distingida Redacció La Dra. Karen de la Vega Hernández, investigadora postdoctoral de l’Institut Ca· talà d’Investigació Química (ICIQ), ha guanyat el primer premi a la final global del Falling Walls Lab 2025, ce· lebrada a Berlín. Aquesta

victòria li ha valgut el títol de Science Breakthrough of the Year–Emerging Talents, un dels reconeixements més prestigiosos per a joves in· novadors arreu del món. La Dra. de la Vega Hernández ha estat distingida com el talent jove líder entre més de 100 finalistes a nivell mundial.

La seva presentació, titulada “Trencant el mur de la monotonia molecular, utilitza l’analogia de l’elaboració de pizzes per explicar un dels grans reptes en el disseny de fàrmacs: la dificultat de ge· nerar múltiples versions de medicaments existents per millorar les seves propietats.

mica i sostenible», explica Karen. Així com pot canviar els ingredients de la pizza per adaptar-los a diferents gus· tos, el nostre enfocament ens permet ajustar les molècules per satisfer les necessitats ac· tuals. A través del seu treball postdoctoral en el grup del Prof. Marcos García Suero, Karen i els seus col·laboradors han desenvolupat dues eines innovadores.

La doctora Karen de la Vega Hernández. ICIQ

6

dimarts 11 de novembre de 2025

Els alumnes creen la seva pròpia pintura gràcies a la programació

Marta Omella Blanco

E

ls colors i la programació són enguany els grans protagonistes dels tallers experimentals de la 12a Setmana de la Ciència de la Universitat Rovira i Virgili, que van arrencar ahir al CRAI del Campus Sescelades. «En diem Setmana de la Ciència, però en realitat en són tres, plenes d’activitats per tot el territori», recordava el rector de la URV, Josep Pallarès, durant la inauguració. Més de 1.700 alumnes procedents de 25 centres educatius participaran en tallers, jocs, i experiments, dissenyats amb l’objectiu de «promoure aquestes vocacions científiques a tota la joventut» i impulsats amb el suport de l’AEQT. Enguany els estudiants de cinquè de primària de l’escola Santa Teresa de Jesús de Tarragona van ser els primers a endinsar-se en aquesta «fàbrica d’aquarel·les» que s’ha instal·lat al CRAI universitari fins al 14 de novembre.

Durant noranta minuts, els alumnes es van convertir en els treballadors d’una empresa de pintures que ha decidit automatitzar els seus processos. Primer, els grups es van dedicar a programar una placa Arduino per controlar els motors i sensors; després, van posar en marxa el sistema per barrejar pigments i aconseguir nous colors.

«Treballen amb llenguatge mBlock, que permet programar per blocs, i és molt visual i senzill. D’aquesta manera, nens i nenes de primària poden entendre conceptes de robòtica sense haver d’escriure codi», explicava Carles Lozano, coordinador d’URV Divulga. Ambdós grups, però, semblaven dominar força el tema. «A l’escola treballem

També s’ofereixen conferències, rutes i activitats obertes a tota la ciutadania

Dues alumnes observen com es barregen els pigments que crearan un nou color de pintura. Eloi Tost/ACN

l Educació

Els colors de la ciència prenen vida a la URV Ahir van arrencar els tallers de la Setmana de la Ciència, que comptaran amb la participació de 1.700 alumnes Una alumna treballa en la programació de l’activitat. Diari Més

la robòtica des d’infantil, així que ja estan familiaritzats.

Quan han reconegut el que veien a la pantalla s’han po-

sat contents, de seguida han entès la dinàmica», afirmava Cristina Padrer, tutora de cinquè B de l’Escola Teresia-

nes. Fa tres anys que el centre participa en aquesta activitat.

«Venir a la universitat els obre un món nou. Els fa molta il·

lusió veure les instal·lacions, treballar en un laboratori...», assegurava Mireia Espies, tutora del grup A.

«M’agrada molt fer excursions i aprendre coses noves que no sempre podem fer a classe», deia emocionada la Carlota Pérez, mentre alçava el braç per preguntar un dubte. Mai s’havia plantejat dedicar-se a la ciència o la tecnologia, però «estaria guai», reconeixia. El Marc Gaseni, en canvi, té clar que vol estudiar Enginyeria Automobilística.

«El que més m’ha agradat ha estat la primera part, perquè hem après com programar un motor», apuntava. Per a la Sofia Alejandra, el més fascinant va ser la creació dels nous pigments. «M’agrada barrejar colors i veure què passa. Volia que em toqués fer lila, però no passa res», comentava davant un brillant taronja. Aquestes aquarel·les tornaran amb ells al centre, on les faran servir per pintar.

Els estudiants voluntaris de la URV, encarregats d’impartir els tallers, també van gaudir de l’activitat. «Com ara no tenim exàmens ens va semblar una bona idea. Ensenyant se n’aprèn molt», deia la Vanessa Montull, que cursa tercer d’Enginyeria Química.

«També és bonic que les nenes vegin que les enginyeries no són només per nois. Aquí tots som iguals», afegia. Més enllà dels tallers, la Setmana de la Ciència ofereix una quarantena de conferències, rutes gamificades i activitats divulgatives obertes al públic.

El grup SODI presenta ‘Temps Afegit’ aquest diumenge al Nou Estadi Música l El grup tarrago-

ní SODI estrenarà el seu nou senzill, Temps Afegit, aquest dijous. El videoclip, enregistrat al Nou Estadi Costa Daurada, es presentarà aquest diumenge durant la prèvia del partit de lliga entre el Nàstic i el Marbella. Amb motiu de l’estrena, l’agrupació musical presenta també una bufanda en col·laboració amb

l’equip de futbol. Una meitat llueix la senyera de Tarragona amb l’escut de SODI, i l’altra és una referència als colors del Nàstic.

Temps Afegit és el primer senzill del seu àlbum debut.

La cançó recorre a la metàfora futbolística per explicar una situació tant quotidiana com universal. «Qui no ha viscut mai una conversa

que s’allarga perillosament?

Temps Afegit parla d’això: d’aquells instants en què busques l’excusa per fugir mentre fas veure que escoltes atentament», expliquen des del grup. El tema està gravat a Wood Wave Studio sota la producció de Nacho Pascual i amb en Xavi Barrero com a tècnic d’estudi (dos ex Bongo Botrako). Redacció

El videoclip musical del senzill s’ha gravat al Nou Estadi Costa Daurada. Cedida

dimarts 11 de novembre de 2025

Els Bons Comerç s’exhaureixen durant el primer cap de setmana Campanya l Els descomptes que no s’hagin utilitzat es reactivaran aquest divendres Cada persona pot fer ús de 4 bons, que s’han de bescanviar en set dies

Redacció La campanya dels Bons Comerç 2025 ha tancat el seu primer cap de setmana amb un èxit absolut. En només tres dies, dels 30.000 bons disponibles, ja es van assignar un total de 29.572, una xifra que es correspon amb més del 98,5%. Ahir, aquesta xifra ja va arribar al 100%. En termes econòmics, aquesta dada es tradueix en el repartiment de 147.860 euros entre la ciutadania. A més, entre divendres i diumenge, els bons van ser utilitzats en 1.998 compres diferents.

La consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, Montse Adan, va realitzar un balanç molt favorable d’aquest inici de campanya: «Estem molt contents amb la gran resposta de la gent un

tots els comerços adherits per fer que, d’inici, la campanya ja pugui ser valorada de nou com un gran èxit.

Imatge de la festa d’inici de la campanya dels Bons Comerç. Cedida

any més; és un gran pas endavant per a la promoció del nostre comerç».

Adan va afegir que «veure

com s’han tornat a esgotar quasi el 100% dels bons en menys de tres dies és una mostra del compromís i de

El dia 15 s’oferiran afaitades i tallats de cabells per a homes per cinc euros

Imatge d’arxiu del Parc Central. Gerard Martí

El Parc Central vol conscienciar sobre la salut masculina Solidaritat l El centre comercial s'uneix al Movember i a l'Associació Contra el Càncer Redacció Durant el mes de novembre, el centre comercial Parc Central s’uneix al moviment Movember i a l’Associació Contra el Càncer (AECC) a Tarragona per sensibilitzar sobre la importància de la salut masculi-

na, posant el focus en la prevenció i la detecció precoç del càncer de pròstata, de testicles i de mama en homes, així com per conscienciar sobre la salut mental. Sota el lema Fesho visible, Parc Central durà a terme diverses activitats amb

l’objectiu de trencar tabús i fomentar el diàleg per a una millor prevenció.

El dissabte 15 de novembre tindrà lloc el MovemBar, una activitat solidària de barberia a la planta superior del centre comercial en la qual s’oferiran afaitades i talls de cabell a homes per un import simbòlic de 5 euros o donacions superiors. Tot el que es recapti es destinarà íntegrament a l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, que hi serà present amb un punt informatiu.

L’activitat, que se celebrarà de 16 a 21 h, comptarà amb música en directe per animar la jornada i promoure la participació. A més, del 10 al 15 de novembre, el centre comercial posa en marxa un sorteig a les xarxes socials: els usuaris que comparteixin la seva foto amb el filtre del bigoti i utilitzin els hashtags #FeshoVisible o #SácaloALaLuz podran guanyar entrades pel cinema ubicat al centre comercial.

la confiança de la ciutadania amb els establiments de la ciutat». Adan també va felicitar i agrair la complicitat de

L’alimentació, el sector amb més bons emprats Entrant en detall de les compres realitzades, el sector comercial on s’han emprat més bons és el de l’alimentació, que ha acumulat el 37,7% dels usos. El segueixen els establiments de calçats i moda, que tots dos, amb més de mil usos cadascun, sumen prop del 43% de les compres. Amb unes xifres inferiors, els segueixen els establiments de parafar-

7

màcia i restauració. Cal destacar que el sector de la restauració (bars i restaurants) presenta un notable augment en l’ús de bons respecte a les campanyes anteriors.

Dissabte va ser el dia amb més vendes: van utilitzar-se 2.905 bons. Paral·lelament, divendres (el primer dia de la campanya) se’n van bescanviar 1.895, mentre que diumenge 224, concentrats majoritàriament en establiments de restauració. Una mostra més del bon funcionament de la campanya és que, abans del migdia d’ahir dilluns, ja s’havien emprat 786 bons.

Bons pendents d’assignació La setmana va començar amb només 428 bons sense assignar (menys d’un 1,5% del total), que es van esgotar ahir al matí. Tanmateix, cal recordar que encara és possible fer-se amb els bons. Cada divendres de la campanya (que s’allarga fins al dia 22 de novembre) tornaran a estar disponibles els bons que no s’hagin utilitzat durant els set dies anteriors. Cada usuari pot descarregar un màxim de quatre bons, que s’han d’esgotar en un termini d’una setmana.

8

dimarts 11 de novembre de 2025

El consum energètic d’un equipament com un hospital és molt elevat tot l’any

Fotografia d’arxiu de l’exterior de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, que treballa per ser més sostenible i eficient energèticament. Adrian Disch

L’hospital ampliarà la seva capacitat de generació d’energia fotovoltaica per a autoconsum Sostenibilitat l Se substituiran les plaques solars actuals i se n’instaŀlaran a la resta de cobertes S. Peralta / M. Llaberia L’Hospital Universitari Sant Joan ampliarà la seva capacitat de generació d’energia destinada a l’autoconsum.

L’Energètica, la societat de la Generalitat de Catalunya que busca accelerar la transició energètica al sector públic, ha impulsat la implantació d’una instal·lació fotovoltaica a la cobertura de l’equipament sanitari. Si bé en l’actualitat ja disposa de panells solars —a la coberta A i la façana—, el projecte planteja la renovació d’aquests per models més actuals i de millor rendiment, així com l’ampliació de la solució a la resta d’espai disponible.

El contracte per a la collocació de les plaques i la legalització del sistema compta amb un pressupost base de licitació de gairebé 1,4 mili-

Les dades

10,9

%

Cobertura solar prevista

1.839.300 kWh/any Previsió de generació

16.785.072 kWh

Consum de l’Hospital el 2024

ons d’euros (IVA inclòs). El termini per a l’execució dels treballs serà de 32 setmanes, a comptar des de la signatura

de l’acta de comprovació del replanteig. La instal·lació tindrà una potència nominal de 1.239 kW i serà autoconsum

sense excedents, ja que la petició de punt de connexió ha estat denegada per no existir capacitat d’accés. En concret,

es preveu la instal·lació de 2.736 mòduls fotovoltaics en totes les cobertes principals dels edificis del complex, amb

l’excepció de l’heliport i de tres petits nuclis al sud de la façana principal, i se n’aprofitaran 158 ja col·locats. Amb els panells existents, una part es desmantellarà i se substituirà per equips més moderns i eficients que permetran emplaçar molta més potència i una generació major d’energia. L’altra es conservarà per poder disposar d’equips de reposició.

Arnau Alarcón, tècnic solar de l’Energètica de Catalunya, explica que la previsió és generar entorn dels 1.839.300 kWh/any, de forma que un 10,9% del consum energètic tindria cobertura d’origen solar. «Tot i que la coberta sigui molt gran, en caldria una molt més gran per poder cobrir la despesa energètica d’un espai com un hospital; el consum és tan gran que la demanda que cobrim de la fotovoltaica és molt baix», apunta. I és que el consum de l’Hospital Sant Joan el 2024 va ser de 16.785.072 kWh. Tot i que a l’estiu les dades assoleixen el seu màxim, el consum és elevat al llarg dels dotze mesos. «Els hospitals tenen una activitat molt alta i, com que obren cada dia, les 24 hores, els set dies a la setmana, des de l’òptica del generador d’energia és el consumidor ideal perquè sempre ho aprofita», afegeix.

El període de presentació d’ofertes va tancar la passada mitjanit, així que el projecte es troba en fase de valoració de les propostes «i esperem arribar a l’adjudicació per començar obres com més aviat millor». Alarcón creu que hi haurà «molta concurrència d’empreses» perquè el sector privat vinculat a la instal·lació de plaques solars està, a hores d’ara, «en bon moment». «Totes les empreses es presenten en massa i, de vegades, tenim problemes de massa concurrència», expressa.

Per avançar cap a la transició, l’Energètica ha seleccionat diversos emplaçaments per instal·lar mòduls solars fotovoltaics per a l’autoconsum, sent l’hospital un dels elegits.

dimarts 11 de novembre de 2025

Reus, amb nous senyals, diu «no» a la violència masclista i LGTBI-fòbica Sensibilització l L’objectiu de l’acció és conscienciar sobre el rebuig davant qualsevol discriminació L’Ajuntament ha programat diverses activitats en el marc del 25 de novembre

Redacció L’Ajuntament de Reus va inaugurar ahir nou senyal viari amb el lema Reus, lliure de violència masclista i LGTBIfòbica; una acció de caràcter «simbòlic» i «visible» que pretén refermar el compromís de la ciutat amb l’eliminació de tota forma de violència i discriminació. En total, la cartelleria s’ha situat en sis indrets a les entrades i sortides: l’autovia Reus-Tarragona, la carretera de Montblanc, l’autovia de Bellissens, l’autovia de Salou, la carretera de Reus a Cambrils i la carretera d’Alcolea del Pinar.

Coincidint amb la presentació dels nous senyals, el consistori va presentar la programació d’activitats gratuïtes per sensibilitzar i donar eines a la ciutadania en el marc

Un dels senyals s’ha col·locat a l’avinguda de Tarragona. ACN

del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, que es commemora el 25 de novembre.

L’acte institucional tindrà lloc el mateix 25 de novembre, a les 17.30 hores, al Saló de Plens del Palau Municipal. Consisti-

rà en parlaments, un minut de silenci per les dones assassinades per violència masclista al llarg de l’any a l’Estat, la

lectura pública del manifest a càrrec d’una dona víctima i una cloenda musical.

El programa es complementa amb tallers sobre la pressió estètica (11 i 18 de novembre, al Centre Cívic Gregal), la inauguració d’un banc lila al barri Fortuny (20 de novembre), la taula rodona I a Reus, què fem?, una sessió sorpresa d’experiències i propostes (20 de novembre, a la plaça del Mercadal) i el taller per a joves Ulls de gos: mirar-nos sense jutjar (27 de novembre, al Casal de Joves la Palma).

Amb data d’ahir, 36 dones

9

han estat assassinades a l’Estat espanyol per violència masclista l’any 2025, i 1.330 des del 2003, any en què va començar el recompte oficial.

Com demanar ajuda?

Per demanar ajuda en cas de violència masclista, hi ha un telèfon específic d’atenció i informació: 900 900 120.

Funciona les 24 hores cada dia de l’any i atén consultes i urgències. És gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial. En cas d’emergència davant d’una agressió, cal trucar al 112 o demanar ajuda per WhatsApp al 601 001 122.

Pel que fa a l’Ajuntament de Reus, les dones víctimes de violència masclista són ateses a través de diversos serveis, com el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) o l’Oficina d’Atenció a la Víctima (OAV).

També és important conèixer el senyal internacional de socors per a casos de violència masclista. Es tracta d’un moviment amb la mà en què, primer, es mostra el palmell i, després, es tanca en un puny seguint un ordre: es comença només pel dit gros i, en acabat, la resta passen per sobre.

10 dimarts 11 de novembre de 2025

El Temps d’Avellana tanca a la Llotja amb una degustació dels productes del territori Gastronomia l Els diferents productors participants van mostrar unitat en la defensa del producte local Miquel Llaberia El Temps d’Avellana va arribar ahir a la recta final de l’edició d’enguany amb la jornada gastronòmica Sabors d’Avellana, una demostració culinària que va anar a càrrec del Mohamed, del Restaurant El Castell. Aquest va oferir a tastar un dels seus plats per llepar-se els dits: arròs amb gorgonzola i avellanes. No obstant això, el que es va demostrar en la jornada d’ahir a l’Espai Llotja és unitat pels productes de proximitat i de la terra. Al plat elaborat pel Mohamed s’hi van sumar tota mena de productes de casa nostra, com el pa d’avellana de l’ADN Sistaré, les postres del Forn Huguet i l’Almendrina i maridat amb l’oli nou de la DOP Siurana i el vi novell de Vins Petxina. «El Temps d’Avellana és una iniciativa que durant setmanes ha fet valdre un dels valors més autèntics i representatius del nostre territori; l’avellana», va reivindicar el president de la Cambra de Comerç de Reus,

En Mohamed, del Restaurant El Castell, servint una ració del seu plat durant la jornada gastronòmica. Gerard Martí

Mario Basora. Un element identitari que, tal com reivindica el president, «uneix pagesia, indústria i gastronomia».

Per la seva banda, Xavier Pàmies, de l’ADN Sistaré, va explicar que no havia seleccionat un pa qualsevol per acompanyar aquell àpat, sinó un

fet amb la farina de Mestral, amb oli DOP Siurana i avellana de Reus, creant així el Pa de Mestral. «Hem de ser molt conscients quan parlem dels

productes de la terra que és el nostre país, el nostre entorn.

Hem de buscar que hi hagi aquests ingredients, perquè el fet que els fem servir, fem que

El Restaurant El Castell va cuinar un arròs amb gorgonzola i avellana la pagesia es guanyi la vida», va asseverar Pàmies. Una reivindicació del producte propi i de temporada que també va fer Oleguer Brunet, de Vinx Petxina i representant del Col·lectiu d’Elaboradors del Vi Novell, que va aportar un Garrí Novell, elaborat a Sarral. «El vi novell és un producte molt nostre i molt present en les nostres tradicions. Hi ha de moltes menes i el que volem és que estigui present», va afirmar Brunet.

Finalment, per acabar amb un bon gust de boca el Forn Huguet i l’Almendrina van ser els encarregats de servir les postres que, a més, es van avançar lleugerament de data. El gerent de l’Almendrina, Marc Pedrell, va aportar una selecció de torrons de la marca de Can Vicenç, concretament un parell de torrons de xocolata amb avellana i, per acabar, un torró d’Agramunt: «És un torró d’avellana molt tradicional que ve de l’any 1775». L’acte va finalitzar amb l’entrega d’un guardó de reconeixement per part de la Cambra de Comerç a les empreses membre dels Amics de l’Avellana: el Forn Huguet, l’ADN Sistaré, Gelats i Torrons Xixona, Confiteria Poy, Confiteria Padreny i les Germanes Clarisses.

Tot a punt per a la segona edició de la Festa del Vi Novell a Reus Enocultura l Set cellers de cinc denominacions d'origen mostraran els seus vins novells el 22 de novembre Redacció Reus celebrarà aquest mes de novembre l’arribada del vi novell, el primer vi en sortir al mercat després de la verema.

Serà el dissabte 22 de novembre a la Llotja de Reus, en una Festa del Vi Novell que comptarà amb la participació de set cellers catalans que aquest any han elaborat vi novell i que treballen conjuntament per recuperar, impulsar i donar a conèixer aquest producte. La Festa del Vi Novell a Reus és possible gràcies a la implicació de la Cambra de Comerç de Reus i tindrà lloc una setmana abans de la Fes-

ta del Vi Novell de Barcelona.

Ahir es va celebrar la presentació de la festa a la sala d’actes de la Cambra de Reus, amb la participació del president de la corporació, Mario Basora; la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, i el representant del Col·lectiu d’elaboradors de vi novell, Oleguer Brunet. «Estem en un territori amb sis DO: DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Montsant, DOQ Priorat, DO Tarragona i DO Terra Alta. Per això ens sembla el més adient que la Cambra lideri, conjuntament amb el

Col·lectiu d’elaboradors de vi novell, aquesta festa per donar la benvinguda al primer vi de l’any», va afirmar el president de la Cambra.

Per la seva banda, la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, va destacar que «des de Reus Promoció donem suport a aquesta iniciativa que situa Reus en el mapa i que ens permet reivindicar aquest producte nostrat». A la Festa del Vi Novell a Reus s’hi podran tastar 9 vins novells elaborats per 7 cellers de 5 denominacions d’origen catalanes: Celler Carles Andreu, Vins i Caves Portell i

Imatge de la presentació de la segona edició de la Festa del Vi Novell a Reus. Cambra Reus

Vins Petxina de la DO Conca de Barberà; Celler Cooperatiu d’Espolla de la DO Empordà; Cellers Maset de la DO Penedès; Celler Masroig de la DO

Montsant; i Celler Sant Josep Vins, de la DO Terra Alta. Els horaris seran d’11.30 a 14.30 i de 16.30 a 20.30 i l’entrada serà lliure. Un cop allà, es po-

dran comprar els tiquets per a les degustacions, que tindran un preu de 2 euros una degustació i 12 euros el pack de 7 degustacions.

dimarts 11 de novembre de 2025

Ernest Aymamí: «Vaig estar molt content quan vam recuperar l’Olimpíada Escolar a Reus» Entrevista l El president sortint del Consell Esportiu del Baix Camp fa un repàs de la seva trajectòria a la institució i el paper que juga aquesta a la comarca Miquel Llaberia Com arribes a aquest moment de fer un pas al costat?

«Han estat molts anys al Consell Esportiu del Baix Camp, des de l’any 1984. He estat dues etapes com a president i la resta de vicepresident i, entre tots els anys que porto a aquesta casa i amb l’edat que tinc, que són 78 anys, vaig decidir que era el moment de què entres una persona més jove. No és per cap motiu en concret, però a mi ja em toca iniciar una nova etapa i dedicar més temps a la família».

Com vas entrar al Consell?

«Jo estava a l’Ajuntament de Vilaplana l’any 1983 i el Sebastià Bondia, alcalde en aquell moment de Duesaigües i que va ser durant molt de temps el president del Consell Esportiu em va venir a buscar.

Encara no sé qui li va parlar de mi, però volia que fos vicepresident de la seva junta tot i que estàvem en partits diferents, cosa que sé que li va causar alguns maldecaps». És important deixar de banda els colors polítics?

«Molt. Jo defenso que s’ha de fer política, però ja hi ha

els ajuntaments, els consells comarcals, el Parlament o el Congrés, aquí no cal. Segurament, si ens haguéssim deixat anar per batalles polítiques no hauríem recuperat les Olimpíades Escolars. Espero que continuï així».

Com ha evolucionat l’ens?

«Ha evolucionat moltíssim.

Hem tingut molta sort perquè amb les entitats, clubs, ajuntaments i Consell Comarcal ens hem entès molt bé, una cosa que no ha passat en totes les comarques. Això ha facilitat molt la feina».

Què aporta el Consell Esportiu a la comarca?

«Els consells es van crear per organitzar els jocs esportius escolars, però hi ha consells com el nostre que també hem generat una xarxa de serveis per ajuntaments i entitats, ja sigui per tema de casals d’estius, socorristes o monitors. Fins i tot, donem servei a municipis de fora del Baix Camp».

Heu ajudat ajuntaments petits a poder tirar endavant coses que ells sols no podrien «Estem molt contents d’això.

Amb l’Ajuntament de Reus

Fotografia d’Ernest Aymamí, expresident del Consell Esportiu del Baix Camp. Gerard Martí

Servei «Ens agrada donar un cop de mà a aquells ajuntaments petits que ho tenen difícil» cal dir que hi estem molt bé, però ens agrada poder donar un cop de mà a aquells ajuntaments que ho tenen molt

difícil amb el seu pressupost.

A més, no és el mateix aconseguir un monitor que vagi a Reus a un que pugi fins a Pra-

des o la Febró».

Remarcaries alguna fita durant els teus anys al Consell?

«Jo vaig estar molt content quan vam recuperar l’Olimpíada Escolar a Reus. Antigament, ho feia el Reus Deportiu, que ho va haver de deixar

11

de fer perquè no era assumible. Però poder recuperar-ho entre el Consell Esportiu i l’Ajuntament de Reus és una cosa que em fa sentir orgullós i satisfet».

Les escoles són un bon espai per promoure l’esport «Sí, i sobretot amb edats més joves. Al cap i a la fi, quan es fan més grans costa més promoure que facin esport perquè també estan més ocupats.

I qualsevol esport és una bona opció, tot i que és cert que de vegades veus que hi ha esports tenen una ratxa important i després decauen».

Imagino que el futbol no decau «No! El futbol no. Però, per exemple, el vòlei que fins fa no massa era bastant desconegut ara està en auge. L’any passat i enguany també hem fet els campionats de Catalunya escolars aquí al Baix Camp i teníem 150 equips catalans. Organitzar una competició amb tots aquests equips és una barbaritat. Una cosa bona és que d’entre tots els joves que proven un esport, algun s’acaba quedant en aquest».

A partir d’ara el Consell l’encapçalarà Gemma Balanyà, la primera presidenta.

Com ho veus?

«Crec que el Consell queda en bones mans. Haig de destacar que tenim un personal molt entregat, que treballen caps de setmana i no tothom està disposat i crec que té un gran equip. Per mi han estat com una segona família».

El Grup Cooperatiu Unió aparta al director general i relleva el president pels mals resultats Empresa l Josep Maria Aubareda passa a ser el nou dirigent del grup ACN El Grup Cooperatiu Unió ha apartat al director general, David Miralles, i ha rellevat del càrrec al fins ara president, Josep Pere Colat, arran dels mals resultats dels dos últims anys. El grup passa per «un moment complicat» que ha fet perdre la confiança en la direcció general que Miralles exercia des del juny de 2023. Segons afirmen des d’un comunicat, el consell rector i el comitè de direcció anuncien que «assumiran temporalment les funcions executives per garantir la continuïtat de les activitats i

projectes en curs». Per un altre costat, Josep Maria Aubareda, president de la cooperativa de Valls, esdevé el nou president d’Unió, mentre que Josep Pere Colat passa a ser vocal del consell assessor.

Aquest relleu té com a objectiu d’impulsar una nova etapa de «transparència, bona governança i eficiència en la gestió». En aquest període de transició també es posaran en marxa «mesures per revisar i millorar els mecanismes de gestió i control», alhora que el grup continua negociant per refinançar els deutes.

Junts per Reus exigeix aturar i revertir la ZBE Política l Junts per Reus va celebrar ahir a la nit un acte públic amb la voluntat d'exigir i mostrar el seu compromís per tal d'aturar i revertir l'ordenança de la

zona de baixes emissions. Segons afirma la portaveu del grup al consistori, Teresa Pallarès, la ZBE «s'ha fet malament, de pressa, sense diàleg, sense planificació

i, fins i tot, ha volgut intentar confondre la ciutadania». L'acte ha comptat amb la participació del diputat al Parlament, Salvador Vergés. Redacció/Cedida

12 dimarts 11 de novembre de 2025

L’Ajuntament de Cambrils redueix el període de pagament a proveïdors Política l El consistori tardarà 8,8 dies en abonar els deutes corresponents durant el tercer trimestre del 2025 Els dies de mitjana s’han reduït en un 86% en els últims cinc anys

Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Cambrils aconsegueix reduir els dies de mitjana en què paga als seus proveïdors, passant de més de 70 dies l’any 2020 a 8,8 durant l’últim trimestre de 2025. D’acord amb les dades presentades per la tresoreria consistorial, el Període Mitjà de Pagament a proveïdors (PMP) s’ha rebaixat «dràsticament» durant els últims cinc anys, en un total del 86%.

Aquesta xifra situa el municipi per sota del límit legal establert de 30 dies, i també per sota la mitjana catalana, que actualment se situa en, gairebé, els 27 dies. Amb aquesta millora, el conjunt del sector públic local de Cambrils, format pel consistori i diferents entitats vinculades a cultura i turisme, també ha passat de 60 dies a menys de 10 en mitjana. D’acord amb el govern cambrilenc, els resultats trimestrals demostren una «consolidació de l’equilibri

El govern preveu el pagament en bloc de les hores extra impagades tat» en el pagament a proveïdors, nosaltres podem dir que estem per sota», assegurava el regidor, que indicava que aquesta dada genera una «tendència clara, que paguem aviat i donem seguretat a les empreses que treballen amb el consistori».

Cambrils se situa entre els municipis que menys tarden a pagar del territori. Ajuntament de Cambrils

financer del municipi».

«Són dades positives, però no indica que no quedin factures per pagar», ha explicat el regidor d’Hisenda, David

Chatelain. L’edil, però, també remarca que les factures pendents són «menors» i valora positivament la gestió de l’Ajuntament de Cambrils,

‘Peix de Llotja’, nou distintiu per als restaurants de la Costa Daurada Qualitat l El segell reconeix els establiments que, durant un any, han comprat més de 12.000 euros en peix fresc i sostenible de proximitat Redacció El GALP Costa Daurada, conjuntament amb els GALP de la Costa Brava, Costa Brava Sud–Maresme, Costa Central i Mar de l’Ebre, impulsa el projecte Segell Peix de Llotja, una iniciativa pionera que vol reconèixer i promocionar aquells establiments de restauració del litoral català que aposten pel consum de peix fresc procedent de les llotges catalanes. Aquest distintiu de qualitat s’atorgarà anualment als restaurants que acreditin haver adquirit, durant l’any anterior, un mínim de 12.000

euros en peix i marisc de llotja, comprat directament a les confraries de pescadors o a través de majoristes certificats per aquestes. L’objectiu principal és posar en valor el peix local i sostenible i enfortir els vincles entre el sector pesquer i el gastronòmic, generant beneficis econòmics, socials i ambientals per al territori.

El GALP Costa Daurada ha remarcat el paper estratègic que té aquest projecte per als municipis del litoral, on la pesca, la cuina marinera i la identitat local formen part indissociable del seu ADN.

Francisco Gil, president del GALP Costa Daurada, ha destacat que «aquestes iniciatives són imprescindibles per continuar arrelant la tradició gastronòmica al nostre territori, així com per donar el valor que es mereix a un producte de gran qualitat, de proximitat i saludable. Un mecanisme per apropar-nos a la ciutadania, donar garantia de traçabilitat i poder reconèixer els restaurants que aposten per la sostenibilitat, la qualitat amb un producte que defineix el nostre sector, el nostre entorn i la nostra gent».

Una vegada més, el GALP

que se situa entre els consistoris que menys dies acumula de mitjana al territori. «Entre els 10 i els 15 dies es troba el que es considera «normali-

Estabilitat incompleta El govern municipal de Cambrils també ha anunciat que el pròxim pas serà la revisió d’operacions que generen un reconeixement extrajudicial de crèdit (REX), provinents

d’exercicis anteriors que no van ser degudament adquirits. Actualment, el consistori assegura que està finalitzant un informe valoratiu i establirà un pla específic per reduir-los progressivament per «tancar l’eficiència financera» del municipi.

A més, David Chatelain explica que l’Ajuntament resoldrà aviat la situació d’impagament d’hores extres amb treballadors municipals, entre ells la Policia Local. Un deute que, segons el regidor, es pal·liarà amb l’execució del crèdit extraordinari aprovat al plenari del passat 24 d’octubre, que arribarà als 381.000 euros, ja integrats al pressupost aprovat al mes de juliol.

El principal problema és el càlcul dels impagaments de manera individual, que ara es realitzarà en bloc per garantir un pagament comú des del consistori sobre les hores afegides no cobrades pels treballadors, tot i que els pagaments estan previstos.

El segell i el certificat Peix de Llotja distingiran els restaurants que treballen amb peix local. Cedida

Costa Daurada demostra el seu paper clau en el desenvolupament sostenible de l’economia del litoral amb projectes com el Segell Peix de Llotja, destinat a identificar els restaurants que treballen amb peix de les costes del territori i donen suport a la comunitat pesquera de Calafell, Torredembarra, Tarragona i Cambrils. El projecte persegueix fomentar el consum de producte local i sostenible, donar visibilitat i suport al sector pesquer de proximitat, generar confiança al consumidor i impulsar la imatge gastronòmica, turística i cultural de Catalunya.

dimarts 11 de novembre de 2025

Vila-seca acollirà el primer Festival de l’Oli el 29 i 30 de novembre Gastronomia l La cita al Castell, d’entrada lliure, combinarà tastos, tallers i xerrades per reivindicar la cultura de l’or líquid Redacció

Firma de l’acord per impulsar la Ruta del Vi a Valls. Ajuntament de Valls

Valls s’incorpora a la Ruta del Vi de la DO Tarragona per impulsar el turisme local Acord l El conveni vol afavorir les propostes al voltant del vi i el producte de proximitat Redacció L’Ajuntament de Valls i la Denominació d’Origen Tarragona han formalitzat un acord per impulsar la promoció turística i el desenvolupament econòmic. La capital de l’Alt Camp s’incorpora com a membre col·laborador de la Ruta del Vi de la DO Tarragona per dinamitzar el turisme enològic i cultural. El conveni, signat per l’alcaldessa Dolors Farré i la presidenta M. Rosa Blanch, amb el regidor Joan Ibarra i l’enòloga Elisa Ribé, estableix cooperació per re-

forçar la visibilitat de la ciutat dins la DO i difondre de manera coordinada els actius turístics, culturals i gastronòmics. Les línies inclouen campanyes, material, accions de comunicació i enoturisme amb tastos, visites guiades i esdeveniments, i el foment del turisme sostenible i de qualitat, la posada en valor del paisatge vitivinícola i el suport als cellers i agents. A més, l’Ajuntament i la DO han renovat el conveni que regula la subvenció municipal per al manteniment de la seu social al carrer de la Cort, a Valls.

Els dies 29 i 30 de novembre, el Castell de Vila-seca acollirà el 1r Festival de l’Oli, una iniciativa organitzada pel Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca i la Cooperativa Agrícola de Vila-seca, amb el suport de l’Ajuntament. El festival neix amb la voluntat de retre homenatge als pagesos i a la tradició olivera del territori, així com de posar en valor la qualitat i el caràcter identitari de l’oli d’oliva vilasecà. Tal com destaca l’alcalde Pere Segura, «aquest festival vol ser un homenatge a la feina ben feta i a la força de la cooperació que manté viva la nostra identitat».

Per la seva banda, Lluïsa Clavé, presidenta del Patronat de Turisme, remarca que «a través del Festival de l’Oli volem donar visibilitat al territori i mostrar la nostra essència a totes les persones que ens visiten». La presidenta de la Cooperativa Agrícola, Carme Salvadó, afegeix que «és una ocasió per compartir

El Castell de Vila-seca acollirà el primer Festival de l’Oli. Aj. de Vila-seca

el valor del producte i reafirmar el compromís de la Cooperativa amb la pagesia i el territori».

Cap de setmana intens Durant tot el cap de setmana, el jardí del Castell acollirà la venda d’oli Escomes (DOP Siurana) i d’altres productes locals, així com concursos, tallers i activitats per a totes les

La xerrada del xef Eduard Xatruch serà un dels actes centrals del programa edats. A més, hi haurà servei de bar i zona de descans.

La prèvia del festival tindrà lloc el divendres, 28 de novembre, a les 20.00 h, a l’Es-

13

pai Jove de Vila-seca amb un taller de pintura amb vi i oli d’oliva, una proposta creativa i sensorial que combina art i gastronomia.

El dissabte 29 de novembre s’iniciarà oficialment el 1r Festival de l’Oli amb la inauguració institucional, a les 10.00 h, seguida d’un tast d’oli guiat per un especialista de Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaris (IRTA), a les 10.30 h. A partir de les 12.00 h hi haurà el concurs de llançament de pinyol i tallers infantils per descobrir l’oli jugant. A partir de les 12.30 h, començarà el vermut solidari amb productes de la terra a càrrec de Sosciathlon.

A la tarda, el públic podrà participar en la gimcana familiar A la recerca de l’or líquid, a les 17.30 h, gaudir de l’actuació musical del Conservatori de Música de Vilaseca, a les 18.00 h, i assistir a la xerrada del xef vila-secà Eduard Xatruch, a les 19.00 h, que explorarà la relació emocional i creativa amb l’oli d’oliva des del punt de vista gastronòmic i cultural.

El diumenge 30 de novembre, la jornada començarà a les 9.00 h amb l’esmorzar de la Cooperativa Agrícola, seguit dels concursos L’allioli perfecte, a les 10.30 h, i Tast d’oli a cegues, a les 12.00 h.

També hi haurà tallers infantils a les 12.30 i a les 13.00 h.

L’entrada al Festival de l’Oli serà gratuïta. Les activitats requeriran d’inscripció prèvia a entrades.vila-seca.cat.

Valls celebra la 13a Setmana de les Capacitats amb activitats inclusives Diversitat l El programa s’allargarà fins al 4 de desembre sota el lema ‘Jo soc capaç’, amb tallers, xerrades i propostes culturals Redacció Valls acull la tretzena Setmana de les Capacitats, una iniciativa impulsada conjuntament per les entitats socials de la Xarxa de Capacitats i la Regidoria d’Acció Comunitària, amb el suport del Pla Local d’Acció Comunitària Inclusiva (PLACI). Amb el lema Jo soc capaç, la programació s’allargarà fins al 4 de desembre, en el marc del Dia Internacional de les Persones amb Diversitat Funcional.

L’objectiu és promoure la igualtat d’oportunitats i la plena inclusió de totes les

persones, destacant les capacitats i fomentant una mirada respectuosa i participativa sobre la diversitat. Durant tot el mes de novembre, la ciutat s’omplirà d’activitats de sensibilització, tallers, xerrades i propostes culturals adreçades a tots els públics.

L’acte central serà la Festa de les Capacitats, el divendres 21 de novembre al Pati, de 9 a 14 h, amb tallers participatius, activitats inclusives i la lectura del manifest conjunt de les entitats. La jornada clourà amb una festa Holi oberta a tothom. A més, des del 10 d’octubre fins al 19 de desem-

bre s’organitzen tallers de dansa inclusiva en diferents entitats, i durant tot novembre es duran a terme tallers de sensibilització Posa’t a la meva pell per a l’alumnat de 6è de primària, així com sessions sobre discapacitats per a estudiants de primer d’ESO. Dijous 20 de novembre, Ca Xapes acollirà la projecció del documental Zauria(k), amb col·loqui posterior sobre salut mental i violència de gènere.

El dimecres 26, a la plaça Pilar Prim, es col·locarà el primer pictograma per facilitar la comunicació inclusiva, i a les 11.30 h s’inaugurarà a Ca Xa-

Acte de presentació de la nova edició de la Setmana de les Capacitats a Valls. Ajuntament de Valls

pes l’exposició de manualitats de l’Associació de Fibromiàlgia i SFC. El dissabte 29, el Centre de Suport TEA oferirà la xerrada Autisme en la vida

diària, a càrrec de la psicòloga Sandra Crespo. Els dies 3 i 4 de desembre, les instal·lacions del Vilar acolliran les jornades Adapta’t a l’Esport.

La Setmana de les Capacitats és possible gràcies a la implicació d’entitats, centres educatius, serveis municipals i col·laboradors.

14 dimarts 11 de novembre de 2025

El Baix Gaià reforça la temporada d’hivern amb les Jornades Gastronòmiques Restauració l La segona edició aposta pels caragols, els calamars i l’arròs com a protagonistes dels plats de 19 locals Adam Díaz Garriga El Baix Gaià reforçarà la promoció dels seus millors productes amb una segona edició de les Jornades Gastronòmiques, que se celebraran del 14 de novembre al 14 de desembre en el marc de les Rutes Baix Gaià Experience.

Enguany, l’edició arribarà a 19 restaurants de la demarcació, que serviran menús i degustacions amb els tres productes destacats per les jornades: Arròs, caragols i calamars. La iniciativa, organitzada per l’AEH Baix Gaià, comptarà amb la col· laboració de l’Ajuntament

de Torredembarra i amb el patrocini de Bayo i Celler Torres. La regidora de Turisme de Torredembarra, Jovita Baltasar, ha explicat que la continuació de les jornades suposa «continuar treballant fora de temporada» i, per tant, «apostar pel compromís amb la desestacionalització».

La principal novetat serà la integració d’un passaport propi durant les jornades, que permetrà als clients que visitin tres establiments entre les diferents poblacions del Baix Gaià possibles s’enduran una ampolla de Licor d’Arròs i una de Tequila Teq’Rice de

Segadors del Delta com a premi. «La gastronomia del Baix Gaià és molt potent, i s’ha de donar a conèixer per poder estar activa tot», assegurava el president de l’AEH Baix Gaià, Jorge Piera, indicant que «és important que passin coses al territori». «A vegades, la nostra gastronomia és una mica desconeguda, i tits som ambaixadors per donar-la a conèixer», afirmava el responsable.

Més restaurants La nova edició comptarà amb el doble de restaurants que l’anterior, però la inten-

L’AEH Baix Gaià, l’Ajuntament de Torredembarra, Celler Torres i Bayo, principals col·laboradors. Diari Més

La nova edició inclourà un nou ‘passaport’ per obtenir premis ció «és arribar entre 40 i 80 restaurants a les jornades», ha insistit Piera. «Tenim ob-

jectius alts, però veiem difícil només ser 19 restaurants, es pot arribar a més», indicava el president en relació amb les pròximes jornades.

Els restaurants participants són: Gaudium, L’Ermita, Lola Bistro, La Masieta Mediterranium Restaurant, La Estrella del Jamón, Res-

El carrer dels Filadors romandrà tallat durant quatre mesos per obres

taurant Brisa Tamarit Beach Resort, El Trull 4 Brasas, Restaurant Flamingo Golf Costa Daurada, Restaurant Òxid, 4Makis Torredembarra, 4Latas Baix a Mar, Restaurant Cal Silver, 4Latas Torredembarra, Xalo, El Perrito, Restaurant El Capitán, Port Viu, Restaurant El Cirerer i Hostal Coca.

Les institucions pretenen arribar a les 20.000 visites al Far l’any 2026

La Torre l El tram ampliarà la vorera i reduirà el carril de circulació Redacció El carrer dels Filadors de Torredembarraes mantindrà tallat durant quatre mesos acausa d’unes obres de reordenació urbanística. El tram afectat serà entre el carrer Pere Badia i la intesecció amb Indians i Rodes, i quedarà bloguejat a partir del 17 de novembre. Els treballs destacats que es portaran a terme seran l’ampliació de le voreres i la reducció de la calçada per millorar la seguretat i mantenint un únic sentit de circulació. També s’afegirà la plantació d’arbrat per afavorir el confort climàtic i la renovació de serveis com el clavagueram, l’aigua potable o l’enllumenat. A més, els treballs inclouran la instal·lació de nou mobiliari urbà.

En relació a la creació de places d’aparcament, s’integrarà al tram una nova per a persones amb mobilitat reduïda, així com s’executarà

El far ha rebut 18.000 visitants en deu anys. Port de Tarragona

El carrer dels Filadors mostrava deficiències. Ajuntament de Torredembarra

Els treballs s’iniciaran el 17 de novembre i s’informarà els veïns aquesta setmana la reorganització dels espais de càrrega i descàrrega, d’estacionament de curta durada i manteniment de la zona de

parada davant de la farmàcia.

Les obres preveuen renovar els serveis i millorar els punts conflictius d’aigües residuals.

Les obres han estat adjudicades per un pressupost total de més de 318.000 euros. L’Ajuntament informarà aquesta setmana als veïns en una reunió per explicar el funcionament dels treballs.

Torredembarra renova les visites al Far amb el Port de Tarragona Turisme l La relació entre institucions arriba a la dècada i es renovarà per quatre anys més Redacció L’Ajuntament de Torredembarra i el Port de Tarragona uniran els seus camins durant quatre anys més per continuar oferint visites guiades al Far. El conveni, que va firmar-se per primera vegada

l’abril del 2015, arribarà als 10 anys i s’ha reeditat per «donar a conèixer el patrimoni marítim i portuari del litoraltarragoní». El conveni, a més, estableix el compromís per part del Port per preservar i dofondre el patromini marí-

tim i porturari del municipi.

D’acord amb l’institució Portuària, des de l’inici de la col·laboració el Far de Torredembarra ha rebut mésde 18.460 visitants i es preveu arribar als 20.000 durant el 2026. L’any 2019 es van assolirels 10.000 visitants, i en els darres cinc anys la mitjana s’haaproximat als 1.500.

Aquest 2025, fins al mes de setembre, 1.134 persones han passat pel Far en activitats programades, mantenint el preu de 3 euros i amb visites de capacitat màxima de set persones.

«Mantenir-lo obert a la ciutadania permet posar en valor el nostre patrimoni i reforçar l’atractiu turístic i cultural de la Torre», assegurava l’alcalde del municipi, Vale Pino.

Per la seva part, el president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà, reafirmava el compromís de «donar a conèixer el llegat marítim portuari del territori».

dimarts 11 de novembre de 2025

15

La Pobla de Mafumet acosta la ciència a tots els públics Formació l Activitats del Campus Extens de la URV dins la 30a Setmana de la Ciència Redacció

Júlia Gómez, Guillermo Mora i Pere Granados, dissabte. Ajuntament Salou

Guillermo Mora s’endú l’XI Premi Salou de Recerca Pictòrica amb ‘Sí, però no’ Cultura l El jurat reconeix la creativitat i la recerca de l’artista madrileny Redacció L’artista madrileny Guillermo Mora ha guanyat el XI Premi Salou de Recerca Pictòrica amb l’obra Sí, però no, reconeguda pel jurat «per la seva capacitat de reflexió i per l’ús innovador dels llenguatges pictòrics contemporanis».

L’acte de lliurament, celebrat el darrer dissabte a la Torre Vella, va coincidir amb el 25è aniversari del certamen i amb la capitalitat cultural de Salou 2025. El primer accèssit va ser per a Grosses Jersey Loch, de Svantje Busshof, i el

segon per a Bosc Negre Fum, d’Àlvar Calvet. La regidora de Cultura, Júlia Gómez, va destacar que l’edició «marca la recuperació d’un concurs que forma part de la nostra història cultural» i que «reivindica la creació artística com a motor de progrés i convivència».

La comissària Raquel Medina va recordar que «la pandèmia en va interrompre la trajectòria, però ara l’hem reprès amb més força que mai». El batlle salouenc, Pere Granados, va cloure afirmant: «Mentre sigui alcalde, aquest premi no desapareixerà mai».

La Pobla de Mafumet se suma un any més a la celebració de la Setmana de la Ciència, que enguany arriba a la seva 30a edició, amb un conjunt d’activitats divulgatives promogudes pel Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’objectiu és apropar el coneixement científic al conjunt de la ciutadania i despertar la curiositat per la recerca mitjançant propostes accessibles per a tots els públics. Les sessions tindran lloc a la sala Tarsici Baget i són d’accés gratuït, amb inscripció prèvia al correu seu. poblamafumet@urv.cat.

El programa s’obrirà aquest dimarts amb el taller Som el que mengem... i el que excretem: què ens diuen biofluids com la suor, l’orina i la sang sobre la nostra salut?, a càrrec d’Annabel Margalef, professora del Departament de Medicina i Cirurgia de la Rovira i Virgili. La sessió explorarà com el que ingerim deixa rastre en els biofluids i què poden revelar sobre el nostre estat de salut, tot combinant divulgació i joc per in-

Les activitats, per a tots els públics, tindran lloc a la sala Tarsici Baget. Cedida

Cal inscripció prèvia a seu.poblamafumet@ urv.cat per participar en les activitats terpretar els senyals del cos.

Dijous serà el torn de la xerrada experimental Sherlock Holmes sabia química?, con-

PRODUCTES DE PROXIMITAT

Santa Bàrbara, a punt per viure una nova edició de la Fira de l’Oli i la Mediterrània El certamen oferirà ‘showcookings’, actuacions musicals, tastos i visites a oliveres mil·lenàries

E

Redacció

ls amants de l’oli d’oliva tenen aquest cap de setmana una de les cites ineludibles del calendari de tardor amb la celebració de la Fira de l’Oli i la Mediterrània de Santa Barbarà (Baix Ebre). A partir del pròxim divendres al migdia s’obrirà el recinte firal amb la inauguració oficial a càrrec de la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó.

Durant el dia el programa constarà de tallers, xerrades i un ‘showcooking’ a càrrec de Pep Nogué, a més d’un concert de la cantautora ebrenca Montse Castellà.

De cara a dissabte al matí hi haurà un esmorzar popular, un concurs de cuina,

diverses xerrades i taules rodones, així Taus i el xef Juanjo Sales, seguit d’un vercom el lliurament del IV Concurs d’Olis mut musical.

A la tarda arribarà amb un nou Novells. Per part de tarda, l’acte central serà el concurs de preparar allioli i un ‘showcooking’, en aquest cas amb el televisiu xef Arnau París, semaridatge musical amb el grup Marta i Gregori, al qual Experts en cuina guit d’una dansada de jotes seguirà un concert amb el i xefs com Pep i una desgustació de pa amb xocolata Creo i oli.

Cor Flumine.

Nogué, Juanjo Les jornades es compleLa jornada més intensa Sales o Arnau mentaran amb diverses es reserva per diumenge, exposicions i mostres, a qie arrencarà amb una visiParís oferiran ta guiada a una finca d’olidemostracions més de les XXVIII Jornades veres mil·lenàries, entre les gastronòmiques de la cuina quals s’oferirà un concert de l’oli, a través de les quals musical i un tast d’oli mil·lenari. També s’oferiran menus especials en diversos durant el matí, ja al recinrte firal, s’oferi- restaurants de la zona durant tot el mes rà una demostració culinària amb David de novembre.

~ AjUN. Santa BÀRBARA~

duïda per Ricard Boqué, professor del Departament de Química Analítica i Química Orgànica. La proposta mostrarà com la química és clau en la ciència forense a partir de l’univers del detectiu creat pel britànic Conan Doyle i inclourà recreacions d’experiments i tècniques modernes d’anàlisi.

Finalment, dilluns 17 de novembre, el cicle es tancarà amb la xerrada Presa de decisions en professionals de la Salut. Com els ajuda la IA, a càrrec de Xavi Ruiz, uròleg de l’Hospital Joan XXIII i professor de la URV, que abordarà com el cervell processa les decisions i quin paper hi pot tenir la intel·ligència artificial.

16 dimarts 11 de novembre de 2025

Un tast per trencar tòpics sobre els vins rancis i els dolços Enocultura l Quintín Quinsac reivindicarà a Falset la vigència i la singularitat d’aquests vins Mons germans, però diferents

Redacció Falset tornarà a ser, el proper dilluns 24 de novembre, un dels epicentres del món del vi català amb un tast molt especial dedicat als vins rancis i dolços, dues categories sovint malenteses però profundament arrelades a la cultura vinícola del territori.

L’activitat, que es farà a VITEC (11.30 h) i que forma part del programa previ a la Fira de Sant Andreu, porta per títol “L’art del temps: maridatges per a vins rancis i dolços, vins generacionals”, i pretén trencar amb alguns dels tòpics i idees preconcebudes que encara envolten aquests vins.

El tast anirà a càrrec de Quintín Quinsac, propietari del restaurant AQ de Tarragona i actualment immers en l’escriptura d’un llibre dedicat a aquest tipus de vins. Quinsac proposarà una mirada nova i sorprenent sobre els rancis i dolços, descobrint maneres diferents d’explicar-los, maridar-los i entendre’ls. «Molts pensen que els vins dolços i rancis són només per a les postres o que tots tenen el mateix perfil aromàtic. Res més lluny de la realitat»,s’afirma en la convocatòria del tast.

L’activitat, adreçada a productors, restauradors, professionals i curiosos del món del vi, vol demostrar que aquests vins, lluny de ser una relíquia del passat, mantenen una vigència plena gràcies a la seva singularitat captivadora i a la seva connexió amb el temps i la memòria. Les places són limitades i es poden reservar a través d’Entradium (preu: 25 €).

La Mostra de Rancis i Dolços del Priorat, enguany a Marçà La col·laboració entre l’Ajuntament de Falset i la Cooperativa Falset-Marçà fa possible que la tradicional Mostra de Vins Rancis i Dolços del Priorat se celebri enguany al municipi de Marçà, que s’incorpora així a la iniciativa.

Quintín Quinsac, propietari del restaurant AQ. Facebook

Quintín Quinsac és sommelier i responsable del restaurant AQ de Tarragona, reconegut per la seva coherència gastronòmica i per la defensa de les arrels locals. En els darrers temps, s’ha obsessionat amb els vins rancis i dolços, emprenent una recerca intensa per tot Tarragona.

Coŀlecciona mostres úniques, cataloga barrils històrics i treballa per recuperar la memòria líquida d’una generació que ha custodiat aquest patrimoni sense

La Mostra de Rancis i Dolços arriba a la quarta edició i es farà a Marçà

fer-ne ostentació.

Quinsac reinterpreta la cultura del vi ranci: fa pedagogia, l’inclou en menús degustació més enllà de les postres i reivindica la seva versatilitat gastronòmica. L’ha situat com a protagonista en el restaurant, oferint al client una copa de ranci com a gest d’hospitalitat tarragonina i dedicant-li una secció pròpia de la carta amb gairebé vint referències tradicionals.

Ara prepara un llibre sobre la memòria oral del vi ranci, coŀlaborant amb enòlegs i pagesos, per posar en valor la història, l’herència i el pas del temps que defineixen aquests vins exclusius.

El diumenge 30 de novembre, el poble acollirà cellers de la DO Montsant, la DOQ Priorat i diversos elaboradors locals, en una trobada que vol continuar posant en valor aquesta part essencial del patrimoni vinícola del sud del país. La jornada s’iniciarà amb l’habitual Esmorzar de l’Oli Nou.

Societat l Aquest passat dissabte, Constantí va acollir la segona edició de la caminada nocturna Constantí Misteriós, un recorregut nocturn ple d’històries desconegudes i misterioses pel terme municipal. L’esdeveniment s’emmarcava dins la programació de la Castanyada i Tots Sants, i va comptar amb la collaboració de Les Forques Teatre, l’Associació d’Amics del Teatre de Constantí, amb la participació d’un total de 13 actors i actrius. També va comptar amb les explicacions del guia cultural Ferran Marín. La caminada va començar des de la plaça Verdaguer, punt de trobada de més d’un centenar de participants. Durant el recorregut, els assistents van poder gaudir de diverses escenes teatralitzades visitant espais com les Forques, el cementiri nou, el Calvari, la Plaça de l’Església o el cementiri vells. Redacció

Es presenta al Morell un llibre sobre la seva onomàstica

L’apunt

A la recerca de la versatilitat gastronòmica

Èxit de participació a la ruta ‘Constantí Misteriós’

Cultura l Aquest dijous El vi ranci neix de la criança oxidativa, amb una exposició controlada al sol i envelliment en bótes durant anys, sovint en soleres.

Presenta un color daurat vell, caoba o ambre, amb reflexos torrats, i un aroma intens que recorda els fruits secs, el pa torrat, el caramel o les espècies.

Té una graduació alcohòlica elevada, entre 15º i 22º, i en alguns casos s’hi pot afegir una petita quantitat d’alcohol vínic.

De gust sec o lleugerament dolç, pot aparèixer com a ranci sec o ranci dolç si s’hi empra mistela o raïm deshidratat. És un vi per assaborir en petites dosis, i que és recomana s’indica que és ideal per acompanyar fruits secs, formatges curats o postres contundents.

El vi dolç s’elabora a partir de raïms amb un alt contingut de sucre, sovint sobremadurats o assolellats. La fermentació s’interromp abans que el llevat transformi tot el sucre en alcohol, deixant sucre residual natural al vi.

El resultat és un vi d’aroma i gust marcadament dolços, amb colors que van del groc daurat al marró fosc, segons el tipus de raïm i la seva elaboració.

La seva graduació alcohòlica és mitjana o alta, i s’hi pot afegir alcohol vínic per reforçar-ne l’estabilitat.

Tradicionalment pensat per acompanyar postres o formatges blaus, avui es reivindica també per maridatges innovadors, com els que proposa Quinsac, com plats especiats o cuina oriental.

el Morell acollirà la presentació del llibre Onomàstica del Morell: conèixer el poble a través dels seus noms, d’Anna Domingo Palau.

L’acte, programat dins la Festa Major de Sant Martí del Morell, tindrà lloc a les 19 hores al Teatre Auditori del municipi. El llibre és un resultat d’un estudi aprofundit dels noms del municipi, tant de lloc com de persona: camins, partides, masos, renoms, cognoms...

«L’objectiu d’aquest estudi és preservar de l’oblit els noms que es van perdent amb el temps, i alhora estudiar-los per conèixer-ne la informació que en recullen tant la documentació històrica com la bibliografia existent», remarca l’autora. Domingo va comptar amb la col·laboració de persones del Morell com el Pep del Bridó, Montseny o el Toi, que li van facilitar informació per a la seva investigació. Redacció

dimarts 11 de novembre de 2025

17

El Nàstic és l’equip més golejat dels 40 que juguen a la Primera Federació Futbol l Frenar la debilitat defensiva causada per errors individuals és la primera tasca de Cristóbal Parralo Arnau Montreal Quesada El Nàstic té un déja vu, perquè la gran debilitat d’aquesta temporada torna a ser la fragilitat defensiva. De la mateixa manera que el curs passat, el conjunt grana torna a patir dels errors individuals, faltes de concentració i, en definitiva, com deia el segon tècnic Jesús Manjarín, «falta contundència a les àrees».

Els números manen i així ho indiquen: el Nàstic és l’equip que més encaixa amb 17 gols en onze partits.

No hi ha cap altre equip a la categoria que iguali en la debilitat defensiva del Nàstic.

Només n’hi ha un que s’apropa: el Real Avilés de Dani Vidal amb 16 gols en contra.

Amb tot, l’equip entrenat per l’extècnic grana, com ho va fer el curs passat, tapa aquesta carència amb pólvora a l’atac situant-se tercer del grup 1 amb 20 gols a favor, el més anotador dels dos grups.

A diferència de l’Avilés, on un joc alegre deixa més espais al darrere, el Nàstic no s’ha caracteritzat, fins ara, en ser un equip ofensiu. En defensa, són els errors individuals els que han marcat la temporada en forma de gols evitables i autoexpulsions, obligant en

en defensa. David Alba i César Morgado es van guanyar en el primer tram del curs l’estabilitat en la parella defensiva, però hi ha més jugadors al darrere preparats per aprofitar qualsevol ocasió.

Enric Pujol ha passat de sorpresa al darrere a tercer en discòrdia. El jove central es va veure avançat en el dia a dia pels seus companys i, enguany, només ha disputat tres duels com a titular. Ara, amb el nou tècnic, ha de demostrar, des dels entrenaments, que pot fer-se un lloc a l’eix. L’altre és Álvaro García. El jugador va arribar per tapar el lateral esquerre, però la seva posició natural és la de central, on pot ser una nova alternativa.

El defensor del Nàstic César Morgado intentant evitar la rematada de l’atacant Pedro Benito. Real Murcia

El segon que més rep és l’Avilés de Dani Vidal, que també és el més golejador gran part a Dani Rebollo a respondre amb grans actuacions. Contra el Real Murcia

aquesta situació de feblesa es va veure resumida en dos minuts, primer amb el gol de Pedro Benito, que va entrar a l’àrea des de segona línia sense oposició i deixant David Alba en la foto. El central també va sortir en el segon, habilitant la cursa de Flakus i trencant el fora de joc.

L’error està localitzat, o així ho va deixar veure Manjarín en la roda de premsa postpartit apuntant que «no pot ser que tenint el control del partit et facin dos gols en dues jugades». Ara, la tasca de Cristóbal Parralo és solucionar un problema que, de no resoldre’s, pot dessagnar a l’equip a la

classificació. És una realitat que, en quatre sessions d’entrenaments, el nou tècnic ha començat a fer créixer l’equip, sobretot en ordre ofensiu, però encara hi ha feina per fer.

Alternatives Si una cosa té el Nàstic aquesta temporada són alternatives

Antecedents Aquest és el curs del Nàstic a Primera Federació que més gols ha encaixat al final de la jornada 11. L’any passat, el conjunt grana, també pecat pels problemes defensius, en va rebre 13 dianes, les mateixes que la temporada 20222023, l’any dels tres entrenadors a la banqueta.

En canvi, els cursos de la final a Vigo i contra el Málaga, el conjunt grana deixava el caseller amb 9 i 7 dianes respectivament amb les millors parelles defensives dels darrers anys.

18 dimarts 11 de novembre de 2025

La llista dels maldecaps: el Reus perd sis jugadors entre lesions i sancions Futbol l El conjunt roig-i-negre continua sense fer net a la infermeria i obligarà a la inventiva a Marc Carrasco en el pròxim duel

Celta, Real Sociedad, Espanyol, Girona, Osasuna i Mallorca són els possibles rivals de Copa

Arnau Montreal Quesada Si d’una cosa es va lamentar el tècnic del Reus Marc Carrasco més que la derrota contra el Poblense va ser l’expulsió final de Miquel Ustrell. El conjunt roig-i-negre va perdre el liderat, tot i que en aquestes alçades és més que anecdòtic. El que sí que porta més d’un maldecap és que, sumant lesions i sancions, Carrasco perdrà sis homes de cara al duel d’aquest cap de setmana al camp de l’Ibiza Islas Pitiusas.

Al final del duel contra el Poblense, la tensió viscuda durant el partit es va desfermar en forma d’una tangana que va sortir amb Miquel Ustrell expulsat. «Aquestes són les situacions que hem d’evitar. Sé que en el camp la frustració t’envaeix i és incontrolable, però en la situació actual ens fa molt de mal», va destacar en el postpartit Marc Carrasco. Malgrat el ball de targetes, l’acta arbitral només castiga amb l’expulsió a un jugador roig-i-negre, però per al pròxim partit Carrasco també en perd un altre. Andy Alarcón va veure la cinquena targeta groga i tampoc estarà disponible per aquest cap de setmana.

Aquestes dues baixes se sumen a la llista dels maldecaps de Marc Carrasco que també veu com aquesta temporada

Diumenge, Ustrell va ser expulsat i Alarcón va veure la cinquena groga no fa net a la infermeria. Xavi Molina fa més d’un mes que està fora de combat i sembla que s’allargarà uns quants més, mentre que Dani Homet també està en el procés de recuperació d’una lesió que va patir a la Copa del Rei. A la llis-

ta se sumen dos jugadors que són una incògnita. Tant Fran Carbia com Alberto Benito es van perdre el duel del darrer cap de setmana per molèsties i també són dubte de cara al duel de diumenge.

En defensa, el Reus ha mostrat les seves alternatives amb Pol Fernández Serra i Pol Fernández Morales donant suport a un Lluis Recasens que ha fet un pas endavant. En atac, però, es nota més l’absència dels puntes deixant

Tennis taula l L'equip iniciarà el seu camí al top-12 de la Champions El Miró Ganxets Costa Daurada viurà avui a les 18 hores una cita per a la història al seu local del carrer d’Evarist Fàbregas. L’equip reusenc iniciarà el seu camí en el top12 de la Champions contra el rival més temible, el KTS Enea Siarkopol Tarnobrzeg

dis coneixerà avui el seu nou rival a la Copa del Rei i ben segur que serà un equip de Primera Divisió.

La Reial Federació Espanyola de Futbol sortejarà a les 13 hores la segona eliminatòria de la competició que es disputarà entre el dimarts 2 i el dijous 4 de desembre amb l’Estadi Municipal de Reus com l’escenari. Com l’anterior ronda, també està limitada geogràficament, tot i que la Federació ha establert dos grups, un del nord, on està el Reus, i el del sud. El conjunt roig-i-negre

només es pot enfrontar contra el Celta de Vigo, Osasuna, Real Sociedad, Deportivo Alavés, Espanyol, Girona B i el Mallorca. Un d’aquests set equips de l’elit del futbol espanyol jugarà a l’Estadi municipal contra un Reus que està il·lusionat de viure una nova nit màgica. En la primera ronda, els reusencs ja van aconseguir la gesta eliminant l’Europa de Primera Federació als penals en el que va ser el duel amb més espectadors de tot el curs. Aquesta eliminatòria apunta a trencar rècords sigui quin sigui el rival. AMQ

Andy Alarcón

Joan Torrents com l’únic disponible i Aitor Serrano com l’únic recurs.

Davant l’adversitat, Marc Carrasco es va mantenir ferm.

«Preparar el partit contra l’Ibiza serà difícil, però estic convençut que ens aixecarem», va apuntar. A més, va afegir que «de desgast i baixes en tenen tots els equips de la categoria, no és cap excusa».

Aquest cap de setmana el conjunt roig-i-negre tornarà a la lliga per enfrontar-se a l’Ibiza Islas Pitiusas, però a

l’horitzó es presenta un calendari exigent amb partits intersetmanals. El pròxim dimecres, el Reus haurà de jugar la Copa Catalunya contra el NSA Camp Joliu de Primera Catalana, un partit més per carregar les cames del planter reusenc. «Primer pensem en l’Ibiza i després a la Copa Catalunya. Tot i que puc dir que potser dono entrada a jugadors del juvenil que estan entrenant amb nosaltres i penso que s’ho mereixen.

Això sí, primer toca l’Ibiza».

en ple rendiment. L’equip està vivint un moment dolç, on també són líders destacats a la Superdivisió femenina. Ara enfrontar-se contra el millor equip europeu a casa és tot un repte. L’espectacle també està garantit, l’equip polonès compta amb estrelles com Satsuki Odo, en el top 10 del món. L’estrella local, Andrea Todorovic, també va voler ahir encoratjar l’afició destacant que «jugar a casa contra un equip així és una motivació doble. Animo a tothom a apropar-se a veure el partit, que ningú s’ho perdi».

El president Joan Carles Virgili i la jugadora Andrea Todorovic. Cedida

Andy Alarcón, un dels sancionats per al pròxim partit, durant el duel contra el Poblense. Gerard Martí

El Miró Ganxets Costa Daurada rep avui el campió d’Europa Redacció

Futbol l El Reus FC Red-

de Polònia o, en altres paraules, el vigent campió d’Europa. «Per a nosaltres és tot un repte. Sí que potser hauríem tingut una ronda més plàcida contra un equip del nostre nivell, però l’espectacularitat de jugar en els nostres onze anys d’història contra les campiones d’Europa és tot un

al·licient esportiu i organitzatiu», va afirmar el president del CTT Ganxets, Joan Carles Virgili. El conjunt ganxet es va guanyar el dret després de classificar-se per primera vegada en el top-12 de la Champions. Les poloneses arriben per enfrontar-se contra un Miró Ganxets Costa Daurada

Les baixes Lesionats Dani Homet Xavi Molina Fran Carbia Alberto Benito Sancionats Miquel Ustrell

dimarts 11 de novembre de 2025

El Govern invertirà 1.000 milions fins al 2030 per impulsar la intel·ligència artificial al país Tecnologia l Preveu impulsar un núvol públic sobirà i reduir els tràmits de l’administració fins a un 40% L’executiu confia que la gigafactoria d’IA de Móra la Nova impulsi l’ecosistema digital

Albert Hernàndez / ACN El Govern preveu mobilitzar 1.000 milions d’euros fins a 2030 en l’Estratègia Intel· ligència Artificial (IA) de Catalunya. Així ho va anunciar aquest dilluns el president de la Generalitat, Salvador Illa, en la clausura de la jornada Catalunya intel·ligent: IA per transformar el futur, a la Torre Glòries. Entre altres, preveu l’impuls d’un núvol públic sobirà, millorar la connectivitat de banda ampla al territori, promoure nous graus universitaris en IA, infraestructures per al desenvolupament de xips per a sistemes de computació d’alt rendiment i IA i reduir fins a un 40% el temps de tramitació amb l’administració. El gran gruix dels recursos sortiran de l’executiu català i una part mínima serà aportació de capital privat.

Illa també va concretar destinar 60 milions d’euros a dotar «les infraestructures digitals de més capacitat i intel· ligència i incrementant fins a

està pressupostada, tot i la pròrroga actual dels comptes, segons ha precisat el Govern.

Segons els càlculs de l’executiu català, aquesta estratègia beneficiarà més de 5.000 pimes i autònoms. Amb aquesta iniciativa, es planteja capacitar 30.000 treballadors públics i 90.000 ciutadans amb formacions.

El president del Govern, Salvador Illa, durant la clausura de la jornada d’IA. Albert Hernàndez / ACN

un 20% l’eficiència operativa» i 200 milions d’euros per garantir connexió de fibra òptica i 5G per cobrir «el 100% del territori». Alhora, va apuntar

40 milions «a totes les etapes de la carrera formativa» per preparar un total de «250 estudiants a mig termini».

La mesura està dividida

en vuit eixos i 88 actuacions, de les quals 26 es consideren destacades i que concentren més del 80% del pressupost.

Una dotació econòmica que

Núvol perquè les dades es quedin a Catalunya Entre els eixos de la mesura hi ha temes com infraestructures, talent, recerca, ètica o projecció global de la intel· ligència artificial catalana.

Respecte d’aquesta última, el Govern vol «diversificar» els tipus de servei al núvol i, per això, durant l’any vinent es licitarà un servei específic de núvol «muntat aquí» (pres-

19

supostat amb 120 milions d’euros), perquè «les dades no surtin» de Catalunya, especialment «les més crítiques», segons han puntualitzat fonts de l’executiu.

Aquesta eina és una proposta de multicloud (multinúvol) que permetrà maximitzar les oportunitats de l’ecosistema de la intel·ligència artificial amb seguretat. Es prioritzaran les necessitats de sectors com ara l’agroalimentari, la mobilitat i el transport, les energies renovables, la salut i la biomedicina i el turisme, entre d’altres.

Impuls de la gigafactoria a Móra la Nova L’estratègia de l’executiu català busca aprofitar l’impuls de l’eventual gigafactoria d’intel· ligència artificial a Móra la Nova, que és la proposta espanyola per acollir una de les cinc plantes que vol obrir la Comissió Europea al continent. A més, confia en promoure la creació de centres de dades facilitant la tramitació. Segons han detallat, per cada euro que s’inverteix se’n mobilitzen tres de privats.

Tot plegat, es farà de forma «responsable, ètica i segura», posant el focus en la ciberseguretat i amb la garantia dels «valors democràtics». Així, han recordat la col·laboració des de la Secretaria de Polítiques Digitals en l’elaboració d’un codi per a l’ús de la tecnologia per presentar-ho a les Nacions Unides, el Consell d’Europa, el G7 i la UE.

Mercadona compra 800.000 quilos de figues catalanes, el doble que l’any passat

Sarkozy surt de la presó sota llibertat vigilada després de tres setmanes: «Ha estat molt dur»

Comerç l La campanya s’allarga enguany des de setembre fins a mitjans de novembre

Tribunals

Redacció Mercadona ha duplicat enguany la compra de figa negra a Catalunya, fins als 800.000 quilos procedents de les comarques de Lleida i de les Terres de l’Ebre per a la campanya 2025, iniciada al setembre i vigent fins a mitjans de novembre. La companyia comercialitza figues conreades a Alguaire, Almenar, Torregrossa, Soses i Móra d’Ebre, gràcies als acords amb Figs Fruits (Alguaire) i La Coma Fruits (Soses), proveïdores especialistes de

fruita de temporada. L’aposta per producte de proximitat reforça el compromís amb el sector primari, amb relacions estables i resposta a la bona acollida dels clients. El suport al teixit productiu català es reflecteix en compres per 5.226 milions d’euros el 2024 (+4,4%), amb 240 proveïdors i més de 1.700 pimes. Destaquen 39,1 milions de quilos de fruita a empreses lleidatanes i gironines, més de 135 milions de quilos d’embotits, 13,5 milions d’unitats de pastissos (Pastisfred), 16 milions d’unitats de quefir (Productes del

l Nicolas Sarkozy va sortir ahir en llibertat vigilada després de tres setmanes a la presó de la Santé, a París. El Tribunal d’Apel·lació ha considerat que la seva presó provisional «no està justificada» i li ha imposat la prohibició d’abandonar el país i de contactar amb altres testimonis del cas per la presumpta finançament

La figa negra catalana, protagonista de la campanya del 2025. Mercadona

Les figues provenen de camps de Móra d’Ebre i de diverses localitats de Lleida

Moianès), 3,5 milions de quilos d’arròs del Delta i més de 2,1 milions de quilos de peix fresc. La companyia està adherida al Codi de Bones Pràctiques del MAPA.

del dictador libi Muammar al-Gaddafi el 2007. Condemnat a cinc anys de presó per corrupció i associació de malfactors, Sarkozy ha reiterat la seva innocència i ha assegurat que el període de reclusió «ha estat molt dur» i «un autèntic malson». Ja ‘lliure’, va publicar un missatge afirmant: «El dret s’ha aplicat. La veritat triomfarà». Agències

20 dimarts 11 de novembre de 2025

k Tribuna k

k Editorial k

Pressupostos participatius: impacte i benefici per a tota la comunitat

E

l curs polític 2025-2026 arriba en un moment en què ja hem posat en marxa projectes molt ambiciosos. Un dels destacats, perquè és la primera estructura de la qual ens dotem com a Àrea Metropolitana del Camp, ha estat la posada en funcionament de FuneCamp, la societat funerària pública supramunicipal que liderem des de Reus i que hem impulsat conjuntament amb els ajuntaments de Vila-seca, Salou i Constantí.

El projecte ja és una realitat des de fa mesos i continuarà creixent, perquè l’Ajuntament d’Alcover ha iniciat els passos per sumar-s’hi. Tot plegat subratlla que, des de l’experiència exitosa de Reus, durant dècades, en la gestió dels serveis funeraris, i amb cooperació metropolitana, donem serveis de qualitat, amb el respecte i el tacte que mereix la ciutadania quan ens acomiadem de les persones estimades, amb vocació pública i amb mirada de futur.

Ara bé, si parlem d’un projecte destacat en aquest curs polític que és en marxa, per a la regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació, aquest és la nova convocatòria dels Pressupostos Participatius.

El dels Pressupostos Participatius és un projecte important perquè expressa Si parlem d’un com Esquerra Republiprojecte destacat en cana entén la política: la aquest curs polític ciutadania n’ha de ser que és en marxa, per part activa, n’ha de ser a la regidoria de Bon protagonista, no només Govern, Transparència observadora. Destinar i Participació, aquest una partida del pres- és la nova convocatòria dels Pressupostos supost municipal a les Participatius propostes de la gent vol dir empoderar les veïnes i els veïns, vol dir fomentar una manera de fer que permet transformar la ciutat des de les iniciatives ciutadanes que, si bé poden sorgir d’una sola persona, o d’un col·lectiu en concret, acaben tenint impacte i benefici per a tota la comunitat.

Aquest projecte és fonamental perquè, gràcies a Esquerra, a l’Ajuntament de Reus hem consolidat eines de participació, les hem treballades i liderades durant els últims mandats, i ara és el moment de projectar-les amb més força. Hem d’enfortir l’esperit participatiu de la ciutadania, perquè les polítiques de participació són una de les marques d’identitat d’Esquerra a Reus.

En definitiva, els pressupostos participatius són molt més que una eina de gestió: són una manera de fer política, són la prova que Esquerra vol un Reus on la ciutadania faci sentir la seva veu més enllà de les urnes, on es comprometi i tingui capacitat de decisió. I aquest curs 2025-2026, un cop més, en serà la millor demostració.

Montserrat Flores Regidora d’ERC Reus

Profit de futur

L

a Setmana de la Ciència és molt més que un esdeveniment anual: és una celebració del coneixement i una porta oberta al futur. Activitats com les que impulsa la Universitat Rovira i Virgili demostren que la ciència pot ser entenedora, divertida i, sobretot, inspiradora. Durant uns dies —o, com en el cas de la URV, durant setmanes senceres— els laboratoris, biblioteques i espais universitaris s’omplen de curiositat i aprenentatge compartit. Enguany, la programació ha situat els colors i la robòtica com a protagonistes, mostrant a infants i joves que la tecnologia també pot ser creativa. Els

tallers de programació amb plaques Arduino o les activitats de barreja de pigments no només desperten vocacions científiques, sinó que fomenten el pensament crític i la capacitat de resoldre problemes. Quan un nen o nena descobreix que pot fer funcionar un motor o crear un color nou a partir d’una combinació inesperada, s’encén una espurna: la de la curiositat científica. En temps en què la informació abunda però el coneixement profund escasseja, intentar fer que els joves adquireixin ben aviat coneixements que els portin cap a un esperit crític és una victòria que aprofitaran en el futur.

k Tribuna k

El PSC quan governa, transforma Reus

E

l 2023 va ser el punt d’inflexió.

Després de més de dotze anys d’estancament, la ciutadania de Reus va donar la seva confiança al Partit dels Socialistes de Catalunya per obrir una nova etapa.

Aquella victòria no va ser només un canvi polític, sinó l’inici d’una nova manera d’entendre la ciutat: més viva, més justa i amb més ambició de futur.

Reus havia viscut massa temps en una dinàmica grisa, sense impuls ni projecte. Una ciutat que havia perdut el seu paper com a motor del sud de Catalunya. Però amb el lideratge de l’alcaldessa Sandra Guaita i el compromís del PSC, Reus ha recuperat el rumb, la il·lusió i la confiança.

Perquè el PSC, quan governa, transforma.

I ho fa amb fets. Després de més de 13 anys sense construir cap promoció pública d’habitatge, aquest govern liderat pel PSC ha tornat a posar aquest dret essencial al centre. Els 200 nous pisos de nova construcció al complex Riera i al Mas Iglesias simbolitzen aquesta nova mirada impulsada pel PSC: una ciutat que pensa en les persones, en la dignitat i en el futur. El Pla d’Acció Municipal 2023-2027, amb més de 400 accions estratègiques, fixa com a objectiu ampliar el parc públic, fomentar el lloguer assequible i rehabilitar edificis. És una aposta clara del govern liderat ple PSC de Sandra Guaita per garantir un Reus més just i amb oportunitats per a tothom.

La transformació també arriba als barris. Amb el Pla de Barris i Viles 2025-2029, invertirem 25 milions d’euros en 31 actuacions que dignificaran els barris del sud, milloraran carrers i equipaments i reduiran de-

sos. Una infraestructura imprescindible que situarà Reus al centre de la mobilitat del territori i que respon a una demanda ciutadana de dècades, fent realitat una reivindicació històriDaniel Marcos ca que durant anys havia quedat obliPortaveu del grup municipal del PSC de dada.

Reus El canvi també es veu als carrers, en projectes com l’eix Astorga, que transsigualtats. Una iniciativa nascuda del formarà espais degradats en zones de lideratge del PSC, que entén que una convivència, segures i modernes. I, ciutat només avança si cap barri que- sobretot, es veu en les petites coses de la via pública: passos de vianants mida enrere.

El projecte del barri del Carrilet n’és llorats, enllumenat renovat, voreres un exemple clar. Allà on altres volien accessibles, zones verdes recuperades tancar el Mercat, el PSC es va compro- i arbrat plantat gràcies als plans Reus Respira i RENATUmetre a escoltar la Amb el Pla de Barris Reus, que sumen ciutadania i a transi Viles 2025-2029, centenars d’arbres formar-lo en un invertirem 25 milions nous a la ciutat cada nou edifici modern, amb altres usos i d’euros en 31 actuacions any. Són detalls que que dignificaran milloren el dia a dia que mantindrà l’esels barris del sud, i demostren una sència d’un espai milloraran carrers i històric, donant equipaments i reduiran manera de governar propera, atenta i servei i vitalitat a tot desigualtats. Una compromesa amb la un barri. Aquesta iniciativa nascuda del qualitat de vida de transformació, imlideratge del PSC, que la ciutadania, senya pulsada pel govern entén que una ciutat només avança si cap d’identitat del PSC. de Sandra Guaita, barri queda enrere El govern liderat s’emmarca dins ple PSC també està d’un projecte integral de revitalització del barri del executant importants inversions que Carrilet, que ha aconseguit 6 milions superen els 83 milions d’euros, destid’euros dels fons europeus FEDER, nades a projectes de via pública, uruna injecció econòmica que perme- banisme, equipaments i barris. Tots trà modernitzar l’entorn, impulsar el aquests esforços sumen per crear una comerç i generar noves oportunitats. ciutat dinàmica, moderna i preparaÉs una mostra clara de la capacitat da per al futur, una ciutat que avança del PSC per atraure inversions i situar gràcies al projecte transformador del Reus al mapa de les grans ciutats euro- PSC. El 2023 vam ser molts els que vam apostar pel canvi i, dos anys més pees que aposten pel progrés.

Un altre deute històric que per fi tard, podem estar contents d’aquesencarem gràcies a l’acció decidida del ta aposta que ens ha portat cap a la PSC és el de la nova estació d’autobu- transformació i a un Reus millor.

dimarts 11 de novembre de 2025

k Tribuna k

El ‘xarneguisme’ com a orgull de catalanitat

F

a pocs dies, a les xarxes socials, el guionista Eduard Solà es va reivindicar amb orgull com a xarnego i ràpidament va ser objecte de menyspreu. Alguns l’acusaven de victimitzar-se, d’amagar un suposat espanyolisme o fins i tot de «no ser prou català». Aquestes reaccions, més que un debat serè, revelen un fons etnicista que no ajuda gens a la convivència.

El terme xarnego ha estat, històricament, un terme despectiu adreçat als catalans, fills i filles de la immigració andalusa, extremenya o murciana.

Però el temps ha transformat aquest estigma: molts l’han reaprofitat com un signe d’orgull i d’identitat compartida. Reivindicar-se xarnego no és victimització, és dignitat.

Alguns, conscients que el menyspreu original ja no és acceptable, intenten ara presentar el xarneguisme com una tapadora d’espanyolisme.

Res més lluny de la realitat. La majoria d’aquestes famílies han estat vinculades a moviments obrers i populars, molt allunyats de la dreta centralista i reaccionària. De fet, la seva lluita social i sindical ha contribuït a democratitzar Catalunya, a reforçar drets i a votar massivament a favor de l’Estatut que regula l’autogovern del país.

La realitat és que molts parlen català amb els seus fills, els eduquen en la llengua catalana i participen en activitats culturals com ara els castells, les festes majors o les entitats del barri. La catalanitat no pot reduir-se a una opció política, menys encara ha de venir definida en conceptes d’origen o d’opció lingüística excloents.

Els que empren el mot ‘xarnego’ com a insult desconeixen o, pitjor encara, ignoren la divisa fonamental del catalanisme social de tota la vida: som un sol poble. És a dir, no pots dividir Catalunya en funció d’on hagin nascut els seus fills, de la llengua que parlin, etcètera. Només la unitat cívica del poble de Catalunya entorn d’uns objectius de benestar social d’excel·lència ha de vertebrar el concepte de país. L’etnicisme i l’exclusió per origen o per llengua no tenen raó de ser a Catalunya.

De fet, l’ús del català va créixer en aquelles aules plenes de fills d’immigrants, que el van aprendre a l’escola i el van transmetre a les següents generacions. En els darrers anys, però, aquest ús ha retrocedit per diversos motius: l’arribada de noves onades migratòries d’arreu del món, la força de les xarxes socials amb continguts ma-

prejudici que la portava a manifestar el seu malestar perquè ‘algú’ com José Montilla fos president, pel seu origen.

El que realment els molesta és que la majoria de xarnegos han estat lluny Gustavo Cuadrado del PP i de Vox, a l’igual que d’Aliança Analista Polític Catalana i de la deriva més integrista d’una petita part de Junts molt allunyada d’aquell vell pujolisme que va joritàriament en castellà i en anglès i la treballar per la integració. Va ser pripèrdua de l’ús social de la llengua, però mer el PSUC i després el PSC els que això en cap cas s’ha d’atribuir a uns van contribuir, amb la seva aposta pel presumptes ‘xarnegos’ que, en realitat, catalanisme social, a què no hi hagueshan contribuït a forjar la Catalunya de sin divisions ni cap deriva d’inspiració la que tots i totes estem, amb raó, tan lerrouxista.

Reduir el conceporgullosos. te de Catalunya noTots recordem La catalanitat no pot més, a aquells que com el col·lectiu reduir-se a una opció Koiné (de l’indepen- política, menys encara són catalanoparha de venir definida lants o bé només als dentisme) va afiren conceptes d’origen que s’identifiquen mar que no és català o d’opció lingüística amb el projecte inqui no parla català. excloents dependentista seria Amb una sola frase un error històric. Un excloïen a més de la meitat de Catalunya. Entre ells, a pares error que mai van cometre ni els presii mares que als anys seixanta, setanta i dents Macià, Companys i Tarradellas, vuitanta treballaven tot el dia a fàbri- ni Jordi Pujol ni, per descomptat, els ques i tallers per fer progressar, també, presidents Maragall i Montilla.

El debat sobre la catalanitat vincual país. Potser ells no van aprendre el català, però van fer possible per tal els lada a l’origen i la llengua també es pot seus fills el parlessin i l’estimessin. Ne- observar en casos actuals de gran visigar-los la catalanitat és un menyspreu bilitat cultural. La cantant Rosalía (filla de pare Asturià), per exemple, ha estat profund a la seva contribució.

La llengua catalana, és la llengua objecte d’elogis i menyspreus alternats pròpia de Catalunya, i cal defensar-la. per part d’alguns entorns que intenten Però això no vol dir anar en contra de repartir carnets de catalanitat. Quan cap altre llengua. De fet, només es po- va emergir, no van faltar veus que la drà aconseguir des de la inclusió i el menystenien amb estereotips socials i respecte, mai des del retret i el menys- lingüístics, acusant-la de no ser «prou catalana» o fins i tot utilitzant el terpreu.

I és que, sobretot, els ‘xarnegos’ in- me ‘xarnega’ o ‘xoni’ com a atac. Més comoden una part de la burgesia cata- endavant, quan el seu darrer treball lana de tota la vida. La que parla molt musical va ser aclamat internacionalde Catalunya però tenia (i té) els seus ment, aquestes mateixes veus van reidinerets a Andorra per no haver de vindicar-la com a exponent artístic del contribuir al progrés del país. La matei- país. I, recentment, una setmana més xa burgesia que avui agita banderes ge- tard, altra vegada, pel simple fet d’hagants i donen carnets de bon patriotis- ver incorporat el castellà en una interme, però que va aixecar bona part de la pretació vinculada a l’entorn del cor seva fortuna a l’ombra del franquisme, de Montserrat, alguns han tornat a utiaprofitant privilegis i complicitats que litzar el menyspreu identitari. Aquest anar i venir revela, precisament, la fraara prefereixen amagar.

De fet, hi ha exemples que són tris- gilitat i la contradicció d’una catalanitos, fins i tot, de recordar. El president tat entesa com a puresa d’origen o d’ús Quim Torra, en un article del 2012, lingüístic, i no com una cultura viva, descrivia com a «bèsties amb forma diversa i compartida.

La lliçó del xarneguisme és clara: humana» aquells que (segons ell) rebutjaven la catalanitat, unes expressi- ser català no depèn de l’origen ni de la ons que molts van interpretar com un llengua materna, sinó de la voluntat de menyspreu intolerable. Anys abans, formar part d’una comunitat i d’una Marta Ferrusola, la dona de Jordi Pu- cultura compartida. Catalunya només jol, havia arribat a referir-se als immi- serà forta si suma i integra. Convertir grants d’origen andalús com a gent que un menyspreu en orgull no és victimit«només sap dir dona’m de menjar», zació: és justícia històrica i és futur.

21

k Tribuna k

El vehicle elèctric: una realitat que ja és present

D

urant anys s’ha parlat del vehicle elèctric com el futur de la mobilitat, però la realitat és que aquest futur ja és aquí.

El vehicle elèctric és, avui, una alternativa vàlida i real per a molts usuaris, i tot indica que la seva implantació no farà més que créixer. El mercat ha madurat, la tecnologia s’ha consolidat i les condicions —tant econòmiques com socials i mediambientals— juguen a favor seu.

Diversos factors expliquen aquest avenç: la reducció de costos, la fiabilitat de la tecnologia, una infraestructura de càrrega cada vegada més estesa, les ajudes públiques, l’estalvi en manteniment i consum, així com els avantatges d’accés, aparcament o circulació.

Tot plegat fa que el vehicle elèctric s’hagi convertit en una opció atractiva i competitiva. Encara hi ha diferències notables entre marques, però la direcció és inequívoca. Mini, per exemple, ja ven més del 40% dels seus vehicles amb tecnologia 100% elèctrica i preveu que, l’any 2030, la totalitat de les seves vendes siguin ja d’aquesta tipologia.

El principal valor del cotxe elèctric és el seu impacte positiu sobre el medi ambient. Estem parlant de vehicles amb 0% d’emissions, i cada vegada més fabricats amb materials reciclats i reciclables. A més, ofereixen una experiència de conducció més agradable: són silenciosos, sense vibracions i amb una suavitat que els fa més confortables i segurs. És cert que actualment les ajudes estatals al sector estan aturades a l’espera de nous pressupostos, però tot fa pensar que es reactivaran aviat, ja que els beneficis socials i ambientals d’aquesta mobilitat són inqüestionables.

Un altre aspecte rellevant és la menor dependència dels carburants fòssils importats. Encara que els combustibles tradicionals també evolucionen cap a opcions més netes, l’energia elèctrica és, a dia d’avui, la millor garantia d’una mobilitat lliure d’emissions.

Encara hi ha qui percep el cotxe elèctric com un producte més car, però aquesta idea és cada vegada més relativa. Les marques generalistes —sobretot les asiàtiques— ja ofereixen models 100% elèctrics a preus similars als de combustió. I en el segment premium, la diferència pràcticament ha desaparegut. Un exemple clar és el del BMW X1 i el BMW iX1, dos models amb preus equiparables i una demanda creixent. A més, el bon comportament del mercat d’ocasió contribueix a equilibrar-ne el cost total.

La tecnologia també ha avançat a un ritme vertiginós. En pocs anys, hem vist com els vehicles han duplicat l’autonomia gràcies a les noves bateries i a una millor gestió tèrmica. El cas del BMW iX3 n’és un bon exemple: el model de 2020 oferia una autonomia de 460 km (WLTP), mentre que la versió que arribarà el 2026 superarà els 800 km. Un salt espectacular en només sis anys.

El futur del vehicle elèctric és optimista. D’aquí a 5 o 10 anys, la majoria de vehicles nous matriculats seran 100% elèctrics. Les autonomies augmentaran, els preus seran més accessibles i la xarxa de càrrega continuarà expandint-se. A més, la recerca i la innovació seguiran sent claus per accelerar aquesta transformació. Si en tan poc temps s’ha aconseguit aquest nivell de desenvolupament, és fàcil imaginar l’impacte que tindran les millores dels pròxims anys.

Apostem de manera decidida per aquesta tecnologia. Les marques que representa Grup Oliva Motor ja ofereixen una àmplia gamma de vehicles elèctrics, els nostres equips tècnics estan certificats per a la seva reparació i manteniment, i hem invertit en infraestructures de càrrega ràpida a les nostres instal·lacions. Confiem plenament en el vehicle elèctric, i els nostres clients també ho fan cada vegada més.

No és només una tendència, és una transformació estructural del model de mobilitat, més responsable, eficient i sostenible.

El cotxe elèctric no és el futur: és el present. I com més aviat l’assumim, abans podrem gaudir dels seus beneficis individuals i collectius.

Santiago Oliva Gorria Gerent d’Oliva Motor a Tarragona

22 dimarts 11 de novembre de 2025

Necrològiques Tarragona Marcel·li Olive Segura.

Ha mort als 99 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau. Maria Teresa Bosch Rius.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.

Luis Jose Vaillo Iglesias.

Ha mort als 63 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Josep Obrer, a Torreforta.

Marcelino Perona Caparroz.

Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.

Reus Natalia Inés Cassinelli.

Ha mort als 49 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Antonio Salvador Vilà.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a la Parròquia de Crist Rei.

Gastronomia i solidaritat al 13è Sopar de les Estrelles Contra el Càncer Compromís l El Complex Educatiu de Tarragona va acollir divendres el 13è Sopar de les Estrelles Contra el Càncer, que va reunir més de 250 persones en una vetllada solidària de gastronomia i compromís. Organitzat per la Lliga Contra el Càncer de les

Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, l’acte va recaptar fons per a la recerca oncològica i el Programa d’Activitats per a la Promoció de la Salut. Hi van participar xefs amb estrella Michelin com Joan i Arnau Bosch, Rubén Campos, Fran López, Je-

roni Castell i Vicent Guimerà o Josep Moreno, a més de restauradors convidats del territori. Trenta cuiners i trenta cambrers voluntaris, amb estudiants de la URV i l’Escola d’Hostaleria de Cambrils, van fer possible una nit d’emoció i solidaritat. DM/Cedida

dimarts 11 de novembre de 2025

23

Avui felicita als que es diuen: Martí i Menna

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Intenta reflexionar Durant tota la jor- Pren-te les coses Durant la jornada, tant com puguis nada laboral pro- com vinguin i amb les diversions sesobre tot el que cura comportar-te molta calma. Si ran fàcils i abunenvolta els senti- tal com ets i no t’ho prens massa a dants, i et deixaran ments. Seleccio- traslladar els teus la valenta, gastaràs un record agradana millor les teves p ro b l e m e s a l s inútilment energi- ble, potser fins i tot amistats, hi sortiràs companys. Utilitza es. Més serenor: coneixeràs algú guanyant. l’encant. tot arribarà. molt especial.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Vigila el teu dog- Familiars molt pro- Posa atenció als Un cert grau de matisme i la teva pers et posaran teus deures de pa- possessivitat per rigidesa en el pen- obstacles als teus rella, si no vols ser part teva pot gesament, o t’enfron- objectius i plans. El criticat. Intenta am- nerar conflictes taràs amb més millor remei serà no pliar el teu cercle so- tant amb la parella d’una persona i el entrar en discus- cial per aconseguir com amb familiars. resultat no serà . sions i esperar el més relax. Viatges Els altres s’acostaMedita abans. moment adequat. agradables. ran a tu.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

Deixa que la teva El teu costat més Centra’t en un ob- Només tu coneixes intuïció t’orienti tant romàntic estarà jectiu i no permetis de veritat la situaen activitats soci- despert. Desitjaràs que persones ex- ció que estàs vivint. als com de grup. afecte i complici- ternes als teus as- No deixis que gent No critiquis a les tat. Com més t’en- sumptes et facin inexperta et marqui reunions per evitar treguis als altres, dispersar energies els passos a seguir. ser criticat. Pre- més recompenses ni canviar plans. Confia en la teva incaució. rebràs.

Avui, calma. tuïció i guanyaràs.

4 5 6 7 8

TV local

9 10

CANAL REUS TV

TAC 12

10:30 180 Graus 11:30 Cercle central (r) 12:00 Aixeca i pica 12:30 Connecta 10 comarques 13:00 Impuls 13:30 Cercle central (r) 14:00 Notícies migdia 14:30 Teló de fons 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 +Bàsquet 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 +Bàsquet 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre (r) 21:30 Fot-li (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:30 Fot-li (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Fot-li (r)p

10.00 Efecte Mosaic 10.30 Aventurístic 11:00 Eix27 11:15 Gaudeix la festa 11:30 SPi+TV 12:00 Aventurístic 12:30 SPi+TV 13:00 Eix27 13:15 Gaudeix la festa 13:30 SPI+TV 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Notícies 12. Edició Esports 15:00 Eix27 15:15 Gaudeix la festa 15:30 SPi+TV 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Aixeca i pica 18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20.30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Ciutadella 21:30 La Tertúlia del Dorsal12 22:00 Notícies12. Edició vespre 22:30 Notícies 12. Edició esports 23:00 Ciutadella 23:30 La Tertúlia del Dorsal12 00:00 Notícies 12. Edició vespre

11 12

HORITZONTALS: 1. Alterant la quietud i la pau. Bot que supera un obstacle. 2. Untava el pa amb oli. Dubto entre dues coses.

3. Peces de fusta plana. Part d’una església. 4. Miri sense límits.

Posi el mèrit d’algú molt alt. Témer sense límits. 5. Músculs del

Farmàcies

Anuncis classificats

TARRAGONA: Fullana Fiol, Tomeu Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Piqué Calafell, Joaquim Av. President Macià, 21-23 Telèfon 977 945 735 SALOU: Dahlstrom Gomez, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363 VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11.

Telèfon 977 390 217 CAMBRILS: Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466 VALLS: Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370 EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente C/ Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319

TRASPÀS VALLS. TRASPÀS PER JUBILACIÓ negoci roba interior home/dona.

Tel. 649.487.405

TREBALL SE BUSCA ENCARGADA para Casa Relax.

Tel: 977 21 26 12

REFORMES FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534 CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479 PALETA ECONÓMICO. Tel: 623.246.480 INSTALACIÓN DE ANTENA COLECTIVA con conexión a todos los pisos por fachada.

ECONÓMICO. Consultar precio. Tel: 614.041.375 REPARACIÓN PERSIANAS. Tel: 633.102.358

Solucions TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA .

CAMBIO de LONAS.

cos. Obtenir beneficis. 6. Primera dona girada. Pronunciació difícil. Oxigen. 7. Realitzo amb molta cura. Enmig de la cara. 8.

Planta. Claror. 9. Comença el primer pas. Hidrocarbur. Coure. 10.

Company. Observada des de la foscor. 11. Possessiu. Posa fi per la dreta. Seca sense límits. 12. Taba de xai. Atraca. VERTICALS: 1. Teràpia normal. Mesuro amb les mans la mida d’un objecte. 2.

Inspiraven. El contrari de menys. 3. Títol anglès girat. Fan referèn-

Solució: nivell mitjà

Tel: 691.586.879

cia a altres. 4. Donen cops repetits. Mitja anècdota. L’única de tres. 5. Una d’oberta.Amarar amb precaucions. Centre del matí.

AMISTAT

6. Posa dificultat. Pes mort. 7. Ets sense principi. Casa. Lletra. 8.

Treu aigua del pou en cadena. Soroll fort. 9. Element químic. No té cap preferència religiosa. 10. Cal mirar-lo dues vegades. Obertura estreta. Nitrogen. 11. Bèstia de càrrega utilitzada al Perú. Molt estimades. 12. Surten a matar bous a la plaça. Noia bonica.

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Màxima

11º 20º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel El cel estarà entre mig i molt ennuvolat per núvols alts i mitjans fins a migdia i enteranyinat a la tarda per bandes de núvols alts.

Temperatura La temperatura mínima serà similar i la màxima lleugerament superior.

SEÑOR MAYOR GUSTARÍA CONOCER SEÑORA O SEÑORITA. Agradable, guapa, educada.

Para compañía, horas, paseos, distracciones.

Remunerado. Tiempos convenir.

Tel: 630.430.736 CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso.

Posible relación estable.

Tel: 624.366.813

ALTRES HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

Tel. 626.010.186

TAROT MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia.

Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!!

638.320.349

MASSATGES MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087 SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo.

Tel: 673.838.453 CARLES. MASSATGES. Tel: 660.605.687 MASAJISTA. 1 hora 50€.

Salou. De 8 a 21hrs.

Tel: 614.617.473 FELICIDAD. MASAJES. Nueva Reus.

Tel. 620.788.128 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones…

Tel: 634.690.215 MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou.

A domicilio también Tel:614.621.476

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 RELÁJATE CONMIGO....

Reus. Tel: 633.827.161 MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977.21.26.12 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

dimarts 11 de novembre de 2025

N

omés començar el seu Llibres Arturo Gaya acaba de publicar ‘Estic nou llibre, el músic i fent història’ (Cossetània), un recull de records periodista Arturo Gaya personals que són el retrat d’una generació ja explica que, de petit, se sentia «un xiquet important» perquè la banda de música tocava, cada 3 de setembre, coincidint amb el seu aniversari, sota el seu balcó. Aquesta història i el perquè d’aquell homenatge musical són el punt de partida d’una quarantena de «relats escrits a partir de la memòria» en què el músic desgrana records de vida, des de la seva infantesa a Tortosa fins al canvi de segle, que l’agafa ja adult, amb una trajectòria musical i periodística consolidada.

Estic fent història està escrit amb agilitat de periodista, sensibilitat de músic i ironia de tortosí. Al llibre, que es llegeix d’una tongada, Gaya recorda amb un deix de nostàlgia la infantesa a Tortosa amb anècdotes com l’arribada del primer cotxe a casa –fins llavors els quatre membres de la família viatjaven amb una Lambretta–, la disparatada manera com el pare, sastre de professió, va aconseguir el carnet de conduir a canvi d’arreglar un descosit, o com l’educació rebuda al col·legi dels Josepets li va despertar el sentiment de lluita pacífica. Tots els records, explica Gaya, «són experiències personals, però amb l’afegit que tenen un interès col·lectiu».

L’autor d’aquests relats va néixer el 1956. «Quan tenia deu anys, jo encara no sabia qui era Franco», escriu en el capítol on relata la visita del dictador a Tortosa per in- El músic i periodista Arturo Gaya aquest dilluns a Tarragona. Gerard Martí augurar el monument que havia de commemorar els 25 anys de picar a casa seva per emportar-se’l escoltava els Rolling i els Beatles, pau. Tot i la dictadua comissaria, amb el però també d’aquell xiquet que, ra, Gaya recorda hacorresponent en- obligat a fer de carabina de la seva surt de la mare, que germana, es feia un fart d’escoltar ver tingut «una inés qui li va obrir la el Duo Dinámico i que va descofantesa feliç» i una brir Josep Guardiola perquè era porta. joventut marcada Les memòries de qui cantava la cançó de la seva sèpel compromís políGaya, com no podi- rie preferida: Bonanza. tic i social, amb epiEl llibre també és un recull de sodis com quan es en ser d’altra mava declara objector nera, també parlen memòria geogràfica, amb capítols de música i d’aquell dedicats a la creació de l’apel·latiu de consciència o el nen que, amb Terres de l’Ebre per definir les dia que un policia, Cristina Serret Alonso només vuit anys, comarques del sud, o a recordar «vestit de gris», va

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

De l’Ebre al món: memòria viva d’un xiquet de Tortosa

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

com era la vida al Delta abans de l’arribada del turisme.

Les memòries de Gaya repassen també els projectes musicals amb La Cucafera o Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. «En una època en què jo tenia un grup de pop-rock, el pare em cantava cançons d’un tal Quico el Cèlio, que era un home cec que, quan ell era petit, picava a les cases i cantava cançons a canvi d’una almoina». La influència del pare –a qui l’Arturo anomena afectuosament lo sastre Gaya– s’intueix profunda en els anys d’infantesa i joventut –amb un capítol extraordinari en què el fill pregunta al pare si durant la guerra civil va matar algú i aquest li respon amb una sinceritat que provoca rialles i tendresa a parts iguals. És lo sastre Gaya, també, qui clou el llibre amb la seva mort, el març de l’any 2000, perdent-se d’aquesta manera una de les seves grans il·lusions: viure el canvi de mil·lenni.

«La mort del pare em va servir per decidir on acabava el recull de memòries. Però també em va anar bé acabar-les just allà, perquè aquest segle XXI encara no l’he acabat de pair. No l’entenc», afirma rotund l’escriptor. Entre les coses que més l’amoïnen, admet, hi ha «la falta de memòria».

«Estic veient coses que em superen», assegura.

Ara, amb més de mitja vida escrita en paper, l’Arturo admet que, quan mira enrere, se sent satisfet: «La meva generació vam ser uns privilegiats. És cert que vam passar el franquisme, però també la transició, que va ser una explosió de llibertats i de descobrir coses noves».

«El que he viscut fins ara ho considero un privilegi», conclou satisfet.

Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Gaudí d’anar per casa

P

er un compromís diguem-ne artístic que he adquirit i del qual ja me n’estic penedint, dissabte vaig estar molt pendent de la inauguració de l’Any Gaudí a Riudoms i a Reus. Com suposo que a tothom, el que m’interessava més dels actes d’arrencada d’aquest aquelarre gaudinià era saber quina fórmula s’empescarien els nostres factòtums per surfejar el nucli del nostre problema secular, que no és altre que la baralla per saber si és més d’un lloc o de l’altre. Jo, durant molts anys, he considerat que no era un tema gaire transcendent: una altra batalla de campanar de les que tradicionalment ens engavanyen. Com en tantes altres coses, estava equivocat.

Naturalment que és important. Les oficialitats reusenques i riudomenques, auspiciades per l’avorriment institucional de Presidentilla, com era de preveure en aquesta època de pax sociata han triat el camí de defugir el conflicte. Es van sentir durant la jornada incomptables eufemismes per no mullar-se i no tocar el moll de l’os. Que si «la terra dels orígens de Gaudí», que si la «doble nacionalitat», que si el puto paisatge que va crear el nen prodigi. Per no parlar del soporífer espectacle que vam contractar a una companyia infantil de Barcelona (no fos cas que algú parlés amb accent del Camp) i que no venia a explicar res. Però disfressar els problemes no els fa desaparèixer.

L’alcalde Ricard Gili estava eufòric i se’n va anar fins i tot al santuari de Misericòrdia a passar fred, mentre que l’alcaldessa Sandra Guaita no va posar els peus a Riudoms. La condescendència reusenca és imbatible.

Em quedo amb el que va dir el regidor Josep Baiges, amb una ironia finíssima: «una de les millors coses de ser de Reus és tenir Riudoms al costat». Encara ric ara.

Sobre paper

El text té l’agilitat del periodista, la sensibilitat del músic i la ironia del tortosí

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]

El vigilant del Camp

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: