Entrevista 4
Mobilitat 15
Lluís Moreno, president dels contractistes d’obres, afirma que el sector pot fer 40.000 pisos l’any
Renfe millorarà la connexió entre Reus i Barcelona amb nous intervals de 30 i 60 minuts els dies feiners
Opinió 21 Enric Casanovas Ripoll. De com fer 50.000 habitatges en un any: «Qualsevol espai hauria de poder ser temporal o permanentment habitatge»
El centre tarragoní desenvolupa un projecte pioner d’anàlisi de dades en temps real que després s’estendrà a la resta d’UCI d’arreu de Catalunya
Emergències 10
Aprendre del desastre
L’Aeroport de Reus realitza el simulacre d’un accident d’un avió comercial en l’aterratge
L’esborrany del pressupost municipal pel 2026 preveu dedicar més de 19 milions a inversions Tarragona l 3
El comitè d’empresa de Reus Net es posa finalment d’acord i convoca eleccions sindicals el juny vinent
l 8
El Camp de Tarragona creix per sota de la mitjana catalana Economia
L’anuari del BBVA indica, però, que Tarragona ja ha recuperat els nivells prepandèmia l 2
Finances l La millora registrada a la demarcació està lleugerament per sota de la mitjana catalana, segons l’anuari del BBVA
John Bugarin
El Camp de Tarragona va registrar un increment del 3,4% en el seu valor afegit brut (VAB) durant el 2024. Així es desprèn de l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA, en el qual s’assenyala que el sector serveis ha impulsat aquesta millora no només al territori, sinó també a tot el país. El director de l’estudi, Josep Oliver, va qualificar d’«excepcionalment notable» el creixement econòmic viscut a la demarcació, tot i estar lleugerament per sota de la mitjana catalana (4%).
«Finalment, s’han pogut recuperar els nivells prepandèmia», va assenyalar el catedràtic emèrit d’Economia
Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui assenyala que «el xoc de la covid va ser d’una intensitat excepcionalment dolenta per a la província i han estat necessaris els últims quatre anys per tornar a tenir les xifres del 2019». Les comarques on més va créixer el VAB l’any passat van ser el Baix Penedès (4,2%), el Tarragonès (3,6%), la Conca de Barberà (3,6%), el Baix Camp (3%), l’Alt Camp (2,9%) i el Priorat (2,8%).
L’impuls econòmic registrat en el conjunt de demarcació es deu, en gran part, a l’avenç dels serveis (4,5%), el principal sector del Camp de Tarragona. L’estudi destaca les millores rellevants en l’àmbit de l’hostaleria, amb un increment del 5% de les pernoctacions en establiments hotelers de la Costa Daurada respecte al 2019, passant de 9,8 a 10,2 milions. En canvi, les mercaderies del Port de Tarragona van assolir les 31.700 milions de tones, una xifra inferior a les del 2023.
Oliver va destacar que el sector terciari té un pes més elevat en el valor afegit brut de Catalunya (75%) respecte al de la demarcació tarragonina
(67%). Aquest és el principal motiu pel qual el creixement global registrat al territori és inferior al d’altres vegueries com Barcelona (4,9), les comarques centrals (4%), Lleida, Girona i l’Alt Pirineu i Aran (4,5). Pel que fa a les Terres de l’Ebre, on té més pes l’energia, l’increment del VAB va ser inferior (3,2%).
Indústria i construcció Al Camp de Tarragona, la indústria —que va suposar més del 27% del VAB el 2023— va tenir un increment més limitat (1,5%) durant el 2024. Hi va haver una dinàmica positiva en les produccions manufactureres (1,8%), mentre que en les branques d’energia, residus, aigua i gas va ser més continguda (0,5%). Les indústries alimentàries van registrar un creixement del 3,8%, es va viure un augment del 5,7% en el material de transport i la química va viure una
Els serveis, que impulsen l’economia catalana, tenen menys pes a Tgn
La indústria va tenir un increment de l’1,5% i la construcció va caure un 0,2%
estabilització. Per contra, es va produir una caiguda del 2% en la metal·lúrgia.
També es va registrar un lleuger descens en el sector de la construcció (-0,2%). Tot i els resultats positius entre el 2021 i el 2023, la forta davallada del 2020 (-16,5%) fa que el saldo negatiu respecte al 2019 continuï sent del —11,3%. La caiguda del 2024 va reflectir els febles augments de l’edificació i promoció immobiliària (1%), que representa el 33,7% del VAB de la construcció. Mentrestant, l’obra civil es va contraure un 3%. El sector primari es va estabilitzar el 2024, amb un petit increment del 0,3%. Les branques agrícoles van patir una davallada (-1,8%), que es va compensar amb millores en el ramader (2,6%) i la pesca (8,7%). Respecte al mercat de treball, els afiliats van créixer un 3,4%, assolint els 275.000. Oliver augura que els pròxims anys seran «positius per a l’economia de Tarragona».
A disposició de la gent «Som una entitat profundament arrelada al territori i és un orgull poder posar a disposició de la societat aquesta eina d’anàlisi econòmica tan completa», va assegurar Albert Roca, director del centro de Banca de Clientes de Tarragona de BBVA, qui va assenyalar que «és el segon any que es pot consultar l’estudi pel nostre portal digital».
Economia l El govern ultima els nous comptes, que preveuen un increment del 2,6% en despesa corrent
John Bugarin
Tarragona destinarà 19,5 milions d’euros a inversions el 2026. Aquesta és la xifra que planteja el govern municipal de Rubén Viñuales en el seu esborrany de pressupostos per a l’any vinent. Fonts consultades pel Diari Més, expliquen que l’executiu socialista està fent els últims retocs a uns comptes que s’enfilaran fins als 218,5 milions d’euros, el que suposarà un increment del 3,5% respecte als actuals. En aquest sentit, està prevista una pujada del 2,6% en la partida de despesa corrent, amb un augment notable en el capítol de personal.
Dels gairebé vint milions d’euros que es destinaran per a inversions, 14,9 milions provindran d’un préstec bancari que sol·licitarà més endavant l’Ajuntament. La resta es finançarà amb subvencions d’altres administracions i venda de patrimoni. Així doncs, el consistori disposarà de més diners per a finançar
projectes a la ciutat en comparació amb els pressupostos del 2025, en els quals es van reservar 17 milions. En canvi, la xifra va ser
superior en els comptes del 2024, els primers que va aprovar el govern municipal. En aquell cas, l’import ascendia fins als 21 milions d’euros, la
Municipal l El consistori defensa que no s'actualitzaven des de l'any 2021. La proposta es va aprovar amb els vots del PSC, Junts i Elvira Vidal
Redacció / ACN La comissió d’informació i seguiment d’Hisenda de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar ahir una modificació de les quotes de les llars d’infants municipals. El consistori va defensar ahir en un comunicat que els preus públics d’aquests serveis no s’actualitzaven des de l’any 2021 i que els nous preus màxims —185 euros per a I1 i 320 euros per a I0-, continuen sent dels més baixos de Catalunya. Amb la tarifació social per escolarització i serveis complementaris, la quota mitjana mensual de les famílies se situarà en
94 euros. L’increment mitjà mensual per família, el curs que ve, serà d’entre 3,50 euros i 12,25 euros. Les famílies més vulnerables (45%) pagaran 2,5 euros mensuals més i les famílies amb les rendes més altes (35%) pagaran 25 euros més cada mes. PSC, Junts i la consellera no adscrita Elvira Vidal van votar a favor de la proposta, ERC va votar en contra i la resta de grups s’hi van abstenir. Els republicans van criticar durament l’augment de preus: «Posa en una situació complicada a molta gent», va expressar el portaveu del grup
municipal d’ERC, Xavi Puig. El mateix va reclamar la gratuïtat del servei.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Tarragona va justificar ahir que «calia actualitzar els preus de les llars d’infants municipals, «amb l’objectiu de garantir el correcte funcionament d’aquests serveis».
El consistori també va actualitzar l’Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que passa de 569,12 euros el 2021, a 778,49 euros mensuals actualment. Amb aquesta dada, es justifica que «l’impacte econòmic sobre les famílies es veurà suavitzat
xifra més alta de la història a Tarragona. Del total, quatre milions es van obtenir a través d’un pla rasclet que va permetre recuperar els diners
La intenció de l’executiu socialista, ara, és aprovar-los en el ple del dia 21
de 350 partides d’inversions d’anys anteriors que encara estaven pendents d’executar.
Prémer l’accelerador
L’executiu socialista tenia previst, en un primer moment, que els pressupostos es votessin en un ple extraordinari el pròxim 27 de novembre. Finalment, el gabinet de Viñuales ha decidit prémer l’accelerador i la intenció és que es debatin en la sessió ordinària que tindrà lloc el dia 21. I és que les negociacions amb els grups de l’oposició van per bon camí. Especialment, amb En Comú Podem i Junts per Catalunya, els quals han estat prioritaris per al govern. Els no adscrits, Javier Gómez i Jaime Duque, així com l’edil trànsfuga Elvira Vidal també s’han postulat com a socis per
a l’aprovació dels comptes. «Estem tancant serrells importants i, fins que això no estigui tancat, seguirem negociant amb tranquil·litat i discreció. Encara queda camí per recórrer», assenyala el portaveu de JxCat, Jordi Sendra, que va presentar una cinquantena de propostes al govern. Les converses també estan avançades entre els socialistes i ECP, que torna a posar l’habitatge com a prioritat. Per la seva banda, els consellers Javier Gómez i Jaime Duque asseguren que «moltes de les propostes que hem fet han estat recollides».
«Observem uns pressupostos d’inversió, però de contenció, molt encertats i realistes», apunten els edils, que fan una «primera valoració positiva». No obstant això, estan a l’espera de rebre «el detall complet de les partides de despeses i ingressos corrents per poder emetre una valoració final». El govern té previst enviar l’esborrany definitiu als grups aquest divendres i convocar una CIS d’Hisenda d’urgència el dilluns al matí, per votar si s’eleva al ple del dia 21 per a la seva aprovació. Aquell dia, també es debatran els comptes de les empreses municipals i els organismes autònoms. Els consells d’administració de l’IMSST i el Patronat de Turisme ja van avalar, en primera instància, els seus respectius pressupostos la setmana passada i, avui, s’espera que ho facin la resta dels ens municipals.
i quedarà reduït al 10%», mentre que l’increment acumulat dels preus al consum (IPC) entre 2022 i 2025 és d’aproximadament el 13,75%. Aquest
increment «només l’hauran de pagar les famílies sense cap bonificació» perquè tenen més «capacitat econòmica»: Són 3 de cada 10 famílies. Per
al consistori, «l’esforç econòmic és proporcional a la renda i al nombre de membres de la unitat familiar» per garantir «una tarifació equitativa».
Entrevista l El president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya planteja les necessitats del sector davant la construcció d’habitatge i grans infraestructures al país i les transformacions que ha de dur a terme l’administració pública
Oriol Castro Sanz
En quin moment es troba el sector de la construcció a casa nostra?
«El sector està en un bon moment, tot i que ha patit una època llarga d’ostracisme. Els efectes de la crisi financera del 2008 s’han allargat durant anys. S’ha de tenir en compte que el sector es va desfer d’un milió de treballadors a tota Espanya. Després d’aquesta davallada, les empreses són molt més prudents a l’hora de reprendre el ritme. A més, crec que a Catalunya hem estat pendents d’altres coses i el sector ha quedat una mica en segon o tercer terme». Ara torna a ser protagonista?
«Sí, perquè qualsevol dels anuncis que es fan des de l’administració pública té a veure amb algú que ha de construir allò. Estem parlant de diferents àmbits, des de l’habitatge fins a la mobilitat o les interconnexions de l’aigua». Precisament, l’habitatge és un dels grans problemes del país. Com valora els objectius del Govern de multiplicar la construcció de pisos?
«Nosaltres som constructors, no som planificadors, ni promotors. Que ens diguin quines són les regles del joc i nosaltres farem les nostres ofertes en funció d’aquestes». El sector té la capacitat d’assolir els 210.000 nous pisos?
«Tenim capacitat. A Catalunya estem fent uns 15.000 habitatges a l’any. Som capaços de fer-ne 40.000 l’any. Això vol dir que en cinc anys podríem fer-ne 200.000».
Marges de benefici
Llavors, què ha de canviar a l’administració per aconseguir-ho?
«Primer, l’administració pública ha d’entendre que això només es podrà fer amb collaboració publicoprivada. Hi ha de guanyar l’administració, la ciutadania però també l’empresa constructora. N’ha de sortir beneficada amb l’oferta que proposa, que competirà amb altres companyies. No pot perdre diners. La mitjana espanyola de benefici al sector per una constructora és del 3,5%. És molt poc marge. Segon, s’han d’agilitzar els processos, eliminar la burocràcia i agilitzar les llicències d’obres. Hi havia municipis on trigaven 18 mesos a aprovar-se».
Tarragona ciutat n’era un cas.
«Tot això no costa diners, és voluntat. A més, té un impacte econòmic. Tindrem menys despeses i més diners per invertir».
Entenc que aquestes causes expliquen la baixa concurrència a les licitacions, que està per sota de la mitjana europea.
«És un problema perquè les
Moreno repassa els dèficits d’infraestructures a Tarragona. Gerard
Mà d’obra
«Hem d’incorporar la dona a peu d’obra, la feina ha evolucionat molt»
obres queden desertes. També és cert que Europa va marcar unes directrius que van evolucionar cap a unes noves lleis de contractes del sector públic que són molt garantistes per l’administració. Ara,
Economia l La CCOC reuneix administracions i empreses
Redacció
La Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) i FOCONTA van celebrar ahir a Tarragona la jornada ‘Impulsant el futur de Tarragona: construcció, territori i oportunitats de creixement’, que va reunir representants de
les administracions, del món empresarial i dels col·legis professionals vinculats al sector de la construcció. La trobada va permetre analitzar els principals reptes d’infraestructures, habitatge, aigua, mobilitat i rehabilitació que condicionen el futur econòmic de la demarcació i el pa-
per del sector com a motor de desenvolupament i ocupació. Santiago J. Castellà, president del Port de Tarragona, va presentar la ponència El Port de Tarragona: motor de desenvolupament territorial. Castellà va explicar que el recinte portuari tarragoní ha engegat un nou cicle inversor
ho estan revisant perquè ells mateixos s’han adonat que en alguns països hi ha una mancança de construcció d’habitatge degut a errors administratius que provoquen retards o impossibiliten tirar endavant els projectes».
Si tot això no canviés, què podria passar amb grans projectes esperats al territori com l’estació intermodal o el tramvia?
«Si aquest canvi de mentalitat
que mobilitzarà 304 milions d’euros fins al 2030. Lluís Moreno, president de la Cambra, ha presentat el CAT100 Tarragona, el catàleg de 22 infraestructures estratègiques pendents a la província, emmarcat en el projecte global CAT-100 de la CCOC. Moreno va recordar el pes de Tarragona en indústria i energia, logística, turisme i sector agroalimentari, i va defensar la necessitat d’una planificació d’infraestructures a l’alçada d’aquesta realitat. El CAT100 Tarragona inclou actuacions en diferents àmbits.
no es fa, pot passar que el dia que es licitin aquestes obres quedin desertes. Hi ha hagut casos d’obres de 28 milions d’euros on ha passat. Els materials han pujat molt i han augmentat costos. Pertoca a l’administració saber quin és el seu punt de partida. La veiem amb molta proactivitat, però de moment no ho veiem a les licitacions».
Pel que fa a les infraestructures, han avaluat amb Fo-
ment del Treball el dèficit que ha patit el territori des del 2009. Quines són les conclusions?
«Hem calculat que el dèficit puja fins als 42.500 milions d’euros. Una xifra que serviria per pagar les 100 infraestructures que creiem que són les més prioritàries pel país. D’aquestes, a Tarragona n’hi ha 22, sobretot en l’àmbit ferroviari. També cal millorar l’AP-7, és una gran prioritat. Cal destacar que el retorn de la inversió d’unes infraestructures així s’aconsegueix en només deu anys des de la construcció».
El sector continua necessitant mà d’obra. Com ho afronten?
«Estem treballant en diversos factors que considerem essencials. D’una banda, hem d’incorporar a la dona a la construcció. La feina a peu d’obra ha evolucionat molt i s’han canviat els mètodes. Creiem que augmentar la seva presència és clau i milloraria el sector. D’altra banda, també tenim un problema amb el jovent. No ens permeten que un noi o noia entri a la construcció fins als 18 anys i els que acaben l’ESO encara no poden fer-ho. Hi ha un lapse que creiem que s’ha de solucionar amb la formació dual. També com a empreses entenem que hem d’adaptar els nostres horaris per atraure les demandes de conciliació familiar».
Redacció
Les obres de renaturalització del Francolí i el seu entorn permetran que arribin menys residus sòlids al riu i també recuperar més de 3 quilòmetres de camí fluvial. «Si la demolició de la plataforma del Miracle és segurament la intervenció més emblemàtica del projecte Tarragona Greenbelt’26, la renaturalització del riu Francolí és l’obra més gran feta a la ciutat a favor del Medi Ambient», va assegurar ahir l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, durant la visita d’obres al riu Francolí.
Després que el passat mes de juliol s’iniciessin els treballs de renaturalització del riu Francolí, aquests arriben a la seva recta final. L’actuació, que compta amb 1,4 milions d’euros i està inclosa en el projecte de renaturalització dels espais urbans i periurbans de l’Anella Verda, persegueix la restauració ambiental del sistema fluvial per tal de recuperar-ne la funcionalitat ecològica i fer del riu un espai més viu i integrat en l’entorn urbà.
«Estem molt satisfets de com estan evolucionant els treballs. Amb aquesta actua-
ció recuperem un dels espais vius més importants de la nostra ciutat, a la vegada que treballem per posicionar el riu Francolí com una zona de gaudi per la ciutadania», va expressar Viñuales. Els treballs està previst que finalit-
Més
S’han retirat
26.330 m2 de canya americana, principal planta invasora
FIRA De l’OCUPACIÓ
zin abans d’acabar l’any.
La feina feta
Els treballs que s’estan duent a terme al riu Francolí al seu pas pel terme municipal de Tarragona comporten una restitució del funcionament i
dinàmica natural del riu repercutint positivament sobre la qualitat ecològica del mateix. La intervenció s’ha centrat en quatre parts fonamentals.
Un dels canvis més significatius és la col·locació d’ar-
Avui, 13 de novembre, des de les 9.30h. fins a les 14.30h., se celebra al Recinte Firal de Tarragona la XIII Fira de l’Ocupació de la Cambra de Tarragona.
En aquesta edició hi han confirmat la seva assistència més de 90 empreses amb vinculació amb el territori, la xifra més alta mai assolida en una fira d’aquestes característiques a casa nostra, procedents de sectors diversos i que necessiten contractar fins a 600 persones per als seus equips .
Les Fires de l’Ocupació de la Cambra de Tarragona són la principal plataforma laboral del Sud de Catalunya. El seu objectiu és posar en contacte a empreses que necessiten contractar amb persones que busquen feina o volen canviar la que ja tenen.
Tal i com explica Josep Oriol Fernández, director de Formació i de les Fires de l’Ocupació de la Cambra, es preveu que visitin la Fira més de 3.000 persones i que es realitzin més de 17.000 contactes durant la jornada. Fernández ha reconegut que el Palau Firal de Tarragona «ens
ha quedat petit, ja que la demanda d’empreses participants no ha parat de créixer edició rere edició. Tant és així que no hem pogut atendre totes les demandes de participació».
Una mostra més del seu èxit el trobem en les gairebé 400 contractacions que, de mitjana, es tanquen en cadascuna de les Fires. O en l’alta valoració de les empreses participants que, en les darreres edicions, ha obtingut una valoració de poc més de 9 punts sobre 10. Tots aquells que busquen feina tenen una cita avui al Recinte Firal de Tarragona. L’entrada és gratuïta.
quetes per a la instal·lació de reixes de retenció de residus sòlids a la xarxa de clavegueram, amb l’objectiu de disminuir l’abocament de residus al riu. Aquestes tres arquetes reduiran l’impacte de sobreeiximents del clavegueram evitant en gran part que els residus sòlids, com les tovalloletes, acabin al medi natural.
D’una banda, la millora morfològica del tram final del riu a partir de la construcció d’una sinuositat. Aquesta sinuositat pràcticament està acabada, donant unes condicions més naturals a la llera del riu. A més, en aquesta s’ha creat un llit d’aigües baixes que afavoreix el manteniment constant del cabal, permetent que l’aigua pugui arribar fins a la seva desembocadura i es pugui mantenir en tot el seu traçat.
També s’ha recuperat i condicionat més de 3 quilòmetres de camí fluvial al marge esquerra del riu, fins a l’entrada del Rec Major. En aquests moments s’està acabant de compactar el terreny així com també s’està instal·lant una passera de fusta sota el pont de l’autovia per separar vianants de la carretera.
Per últim, s’han retirat 26.330 m2 de canya americana, principal planta invasora, per potenciar la presència d’espècies autòctones. Aquesta xifra suposa un increment d’un terç respecte el que es prèvia trobar en el moment de la redacció del projecte.
Equipaments l En Comú Podem pressiona el govern municipal perquè adjudiqui les obres la setmana vinent
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona no eliminarà, finalment, la partida de 20.000 euros que hi havia reservada en els pressupostos municipals del 2025 per a recuperar la caseta abandonada de Tarragona 2, que es va convertir en l’espai de trobada de l’Associació de Veïns del barri fins que va esclatar la pandèmia el 2020. El govern municipal tenia previst destinar aquests diners a altres inversions, ja que assegurava que no s’hi podien fer obres perquè no està «legalitzada» i calia espera fins a l’aprovació del nou POUM per
poder actuar.
L’executiu socialista ha acabat rectificant després de les converses mantingudes dimarts al vespre amb En Comú Podem, partit amb el qual havien pactat els diners per aquest projecte. De fet, la formació morada ha demanat al gabinet de Rubén Viñuales que adjudiqui les obres de rehabilitació la setmana vinent i es pugui iniciar al més aviat possible la recuperació d’aquest espai. «No anàvem a permetre que, en plena negociació del pressupost, s’elimini una partida fruit d’un acord que el mateix govern va
Enxampen un caça tresors que buscava monedes en un parc
Successos l Un home utilitzava un detector de metalls al parc de la Reconciliació
La Guàrdia Urbana de Tarragona ha identificat un home de 34 anys que utilitzava un detector de metalls als voltants del parc de la Reconciliació. Els fets van tenir lloc
el passat 31 d’octubre, quan una patrulla de la Unitat de Policia de Raval i Patrimoni (UPRP) feia la ronda per aquesta zona i va localitzar l’individu, que duia una aixada per cavar i extreure els objectes trobats. En l’escorcoll,
assumir amb nosaltres l’any passat», afirma el portaveu d’ECP, Jordi Collado.
Fonts municipals expliquen al Diari Més que «s’està mirant la manera de dur a terme les reparacions, però no es podrà cedir a l’Associació de Veïns fins l’aprovació del nou POUM». Mentrestant, s’hi podrien organitzar activitats per al gaudi del barri.
Modificatiu de crèdit
Aquest dimarts, l’AV de Tarragona 2 va tornar a reclamar la «recuperació» d’aquest espai. El seu president, Julià Montoya, va denunciar que el
La policia recorda que aquesta activitat està prohibida a tot el terme municipal
els agents li van intervenir diverses peces, entre les quals hi havia monedes antigues, ploms de pesca deteriorats, una arracada i un anell metàllic, a més del detector de metalls i altres estris emprats per a l’excavació.
Des de la policia tarragonina recorden que aquesta activitat està prohibida a tot el terme municipal, ja que pot afectar zones de valor arqueològic i patrimonial. Per aquest motiu, es van decomissar tant els materials com les possibles troballes. Un cop analitzades les peces, es va descartar l’obertura d’una via penal per delicte contra el patrimoni històric, però sí que es preveu una denúncia administrativa per ús indegut de detectors en un espai protegit. El Parc de la Reconciliació és un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), fet que incrementa la protecció d’aquest entorn. L’expedient serà traslladat a la Generalitat.
Collado: «No pot quedar bloquejada per decisions improvisades»
govern tenia previst eliminar els 20.000 euros reservats per a rehabilitar la caseta a través
del modificatiu de crèdit que es va presentar ahir durant la CIS d’Hisenda. Finalment, l’executiu va incloure una esmena per mantenir la partida, la qual va ser aprovada per unanimitat. «No pot quedar bloquejada per decisions improvisades o per la manca de voluntat política», remarquen
des d’ECP. La caseta d’obra es va establir durant la construcció de la urbanització de Tarragona 2 i mai es va enderrocar. L’associació veïnal va convertir-la en la seva seu improvisada des del 1999, però va caure en desús amb la pandèmia i l’Ajuntament la va tapiar.
Neteja l La companyia reitera que recorrerà les sancions
Redacció
FCC Medi Ambient va emetre ahir un comunicat per exposar la seva posició sobre la falta de compliment en el traspàs dels serveis de recollida i neteja a la ciutat de Tarragona. L’empresa assegura que el servei es va prestar regularment fins al moment de lliurament de la flota al consistori i al nou adjudicatari. Segons les dades aportades per FCC, els dies 2 i 3 de novembre es van recollir 119 i 117 tonelades de residus respectivament, xifres que corresponen a un dia normal de treball. El 4 de novembre es van recollir 52 tonelades, aproximadament la meitat d’un dia habitual, ja que, d’acord amb les exigències municipals, a partir de les 9 hores es va començar l’entrega dels mitjans humans i materials a l’Ajuntament, segons indica la companyia.
FCC subratlla que a les 00:00 hores del 5 de novembre tots els mitjans humans i materials havien estat entregats, per la qual cosa des d’aquell moment l’empresa no té cap responsabilitat en la prestació dels serveis. D’acord amb l’acta de reversió signada amb l’Ajuntament el 5 de novembre, FCC va fer entrega de 2.778 contenidors i equips essencials, 85 vehicles en perfectes condicions operatives i 37 no funcionals. Aquests últims han estat reemplaçats per l’empresa des de la finalització del contracte el 2023 mitjançant vehicles de lloguer per satisfer les necessitats del servei. Una vegada realitzada la reversió del
L’empresa assegura que el dia 5 tots els mitjans havien estat entregats
servei, l’empresa considera que correspon a l’Ajuntament o al nou prestatari cobrir aquesta mesura de contingència.
Lluita judicial Davant les sancions imposades per l’Ajuntament a FCC Medi Ambient per suposats incompliments en els dies previs a l’entrega, l’empresa ha anunciat que recorrerà les mateixes per la via administrativa i prosseguirà per la via judicial en cas de ser necessari. FCC defensa que durant més de sis dècades ha actuat amb transparència, professionalitat i compromís, fins i tot en «condicions adverses» derivades de la falta de contracte i la impossibilitat de renovar maquinària durant més de dos anys i mig. La companyia ha recorregut diverses multes del consistori en anteriors ocasions als jutjats.
clíniques i organitzatives. Cedida
Salut l El centre desenvolupa un projecte pioner que optimitzarà la gestió de les UCI arreu de Catalunya
L’Hospital Universitari Joan XXIII participa en un projecte pioner que busca transformar l’atenció als pacients crítics mitjançant la intel·ligència artificial i la gestió avançada de dades. La iniciativa es desenvolupa en el marc del projecte Crític.CAT i forma part d’una estratègia global del Servei Català de la Salut (CatSalut)
per optimitzar les unitats de cures intensives (UCI) dels hospitals públics de Catalunya. El projecte, coordinat per la Fundació TIC Salut i Social, té com a objectiu recollir, integrar i analitzar en temps real les dades de les UCI dels centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i del Sistema d’Emergències Mèdi-
ques (SEM).
D’aquesta manera, es podrà obtenir un mapa automatitzat de la situació dels pacients crítics a tot el territori, optimitzant recursos i millorant la presa de decisions clíniques i organitzatives. La iniciativa es va presentar ahir en el marc del III Crítical Care Data Analysis Summit, celebrat al Seminari de Tarrago-
Religió l Tarragona es va acomiadar ahir de la comunitat de religioses de la Companyia de Maria amb una missa a la Catedral. La celebració eucarística va arrencar a les 17.30 h i va ser presidida per l'arquebisbe Joan Planelles. Durant l'acte es va retre homenatge a les últimes set germanes que han conviscut amb professors i alumnes
a l'escola Lestonnac-l'Ensenyança. La comunitat abandonarà el centre definitivament després de més de 325 anys. El grup de monges va impulsar la creació del col·legi l’any 1698, en el mateix lloc on s’ha mantingut tot aquest temps. Les últimes a dedicar-se a la formació dels joves han estat Montserrat Mari-
mon, Josepa Espasa, Victòria Riera, Carmen Gil, Teresa Carner, Estrella Ramos i Dolors Yepes. Ara, les germanes aniran a altres comunitats religioses on consideren que serà més necessari el seu treball. Algunes aniran a Barcelona, d’altres a Cardedeu i Mollet, i algunes també al barri de Vallecas, de Madrid. Redacció
na. Aquest va reunir experts d’arreu del país per debatre sobre l’ús de dades i la IA en la millora d’atenció als pacients crítics.
«El Crític.CAT és un projecte realment transformador», va assegurar durant la jornada Roser Anglès, directora assistencial d’Hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS). «Comencem amb el Joan XXI-
II, però ja estem treballant per estendre el model arreu de Catalunya», va afegir. A l’hospital, la iniciativa es concreta en el disseny funcional d’un centre de gestió de dades de crítics. Aquest actuarà com a nucli de referència per a tot el sistema públic català i desenvoluparà una plataforma d’IA capaç d’entrenar models predictius basats en dades cí-
El sistema permetrà crear un mapa en temps real de l’estat de les UCI
niques reals.
«Per una banda, volem tenir informació en temps real de com estan les UCI de Catalunya: l’ocupació, l’estat dels pacients ingressats... Per l’altra, aquesta gestió també ens permetrà analitzar les dades retrospectives, cosa que ens ajudarà a avaluar els resultats. Si no tenim informació de què ha passat, no podem canviar la forma d’organitzar-nos», va afirmar Maria Bodí, cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Joan XXIII. La doctora va remarcar que aquest procés s’està desenvolupant amb totes les garanties ètiques i legals i amb la participació de professionals clínics, enginyers biomèdics i experts en dades. «No és un projecte que es pugui implementar en dos dies. S’han de fer validacions per garantir que funciona en l’entorn clínic real», va apuntar. «Hem triat l’Hospital Joan XXIII perquè la seva unitat de gestió i anàlisi de dades ja té experiència en construir aquest tipus d’algoritmes. Aquests, per exemple, poden preveure quan serà l’alta del pacient», va concretar Joan Guanyabens, director de la Fundació TIC Salut i Social. El model de gestió de dades desenvolupat a Tarragona ja s’està implementant a l’Hospital Josep Trueta de Girona. «Creiem que allà es donen les condicions per arrencar el programa. Aviat el farem arribar a la resta de Tarragona, i el pròxim pas serà portar-lo a Lleida», va detallar Guanyabens. Barcelona, va indicar, serà l’última fase del projecte.
Laboral l La convocatòria anticipada electoral s’ha acordat entre els tres sindicats: UGT, CCO i USOC
Miquel Llaberia
El comitè d’empresa de la UTE Reus Net acorda per unanimitat dels tres sindicats avançar les eleccions sindicals al dimarts 16 de juny de 2026. Segons ha pogut saber Diari Més, durant una reunió celebrada el passat dimarts 11 de novembre al matí els tres sindicats presents en el comitè, UGT, CCOO i USOC, van acceptar avançar les eleccions el màxim que permet la llei, tres mesos. D’aquesta manera, les eleccions, que haurien d’haver sigut al setembre, s’avancen al mes de juny, coincidint amb el punt d’inici de la temporada estival. Per tant, finalitza, per ara, el conflicte sindical que s’havia generat arran de la signatura de l’actual conveni el passat desembre de 2024, al qual CCOO i USOC s’hi oposen frontalment. La decisió d’avançar les eleccions arriba arran de la petició de les representacions sindicals de CCOO i USOC, amb 2 i 1 representant al comitè respectivament, al sindicat majoritari, UGT amb 6 representants, d’evitar que els comicis caiguin en període estival.
Ambdues parts ho justifi-
Fotografia d’arxiu d’un treballador de la UTE Reus Net llençant un pneumàtic dins d’un contenidor. Gerard Martí
Es vol evitar que treballadors temporals puguin influir en el resultat
caven afirmant que durant aquesta època de l’any la plantilla creix en volum a través de treballadors temporals i, com a conseqüència, poden alterar al resultat final. En traslla-
Solidaritat l La Marató de Donants de Sang de Reus torna al Teatre Fortuny els pròxims 19 i 20 de novembre amb l'objectiu d'aconseguir que 600 persones vinguin a donar sang o plasma. L'emblemàtica cita començarà el dimecres 19 de 15 a 21 hores i tancarà el dijous 20 de 9 a 21 hores amb la voluntat de mantenir les reserves en ni-
vells òptims després d'una tardor que ha registrat menys donacions del que sol ser habitual. La disminució en la donació ha situat en moments puntuals les reserves a nivells molt baixos. El donant de sang pot ser qualsevol persona que tingui bona salut, tingui entre 18 i 70 anys, pesi un mínim de 50 quilograms i, en cas de ser dona, no estigui
embarassada. A més, els donants de plasma podran gaudir d'una nova experiència: l'ús d'ulleres de realitat virtual en el moment de la donació per tal de relaxar als donants i que sigui una activitat més comfortable. Aquesta és una iniciativa pionera que portarà als usuaris a situacions ben diverses com en una aurora boreal o a l'espai. Redacció
dar-ho a inici de la temporada d’estiu aquest factor ja no podrà influir en el resultat electoral, ja que segons estipula l’article 69.2 de l’Estatut dels Treballadors, tan sols poden
votar als comicis sindicals els treballadors amb un mínim d’un mes d’antiguitat a l’empresa. En cas de no haver arribat a aquest acord els dos sindicats minoritaris al co-
mitè amenaçaven amb tenir recollides la quantitat de signatures necessàries per poder convocar una assemblea per tal de revocar el comitè actual.
El conveni
La divisió dins de la plantilla de la UTE Reus Net es va fer evident després de l’aprovació de l’actual conveni que ha entrat en vigor enguany. Una de les principals crítiques que van expressar en el seu moment els sindicats disconformes era sobre la congelació de l’antiguitat, a canvi de percebre 25.000 euros bruts en complir els deu anys, 25.000 euros més al cap de cinc anys i després de cinc anys més 32.500 euros més. Per la seva part, UGT ho defensava, dient que a la llarga els treballadors acabarien cobrant més i, a la vegada, els jubilats, incapacitats o acomiadats de manera improcedent rebrien la part proporcional que els pertoqués. Altres punts de desacord anaven amb relació a temàtiques com la pujada salarial, que va ser d’un 2,5%, i els nous horaris.
A més, la polèmica ja es va desfermar en els moments previs a signar el nou conveni, ja que UGT va criticar que els altres dos sindicats signessin el preacord per després desdir-se. En la seva defensa, CCOO i USOC van afirmar que van signar el preacord per poder tenir accés al document del nou conveni el qual UGT havia aconseguit negociant amb l’empresa. Amb la seva aprovació es va evitar que durant la Festa Major de la Mare de Déu de Misericòrdia de 2024 el comitè convoqués una vaga.
Cultura l La jornada oferirà activitats escolars i culturals per celebrar l’efemèride
Miquel Llaberia
La Biblioteca Pere Anguera celebra el 10è aniversari amb una jornada festiva el dimarts 18 de novembre, dia en què l’equipament va ser inaugurat fa una dècada. El regidor de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, remarca el paper de la biblioteca per estendre la lectura a tota la ciutat i també en el context de desenvolupament del sud de la ciutat. La jornada festiva començarà a partir de les 10 hores amb activitats adreçades a grups escolars i d’instituts. A més, a les 16 ho-
res es durà a terme l’activitat ‘El llibre de les nostres històries’, un llibre confeccionat collectivament per tots aquells que participin en la jornada. L’acte institucional tindrà lloc a les 17 hores, amb la visita guiada a l’exposició «10 anys de la Biblioteca Pere Anguera», que precedirà a una exposició fotogràfica, un concert de Gemma Huguet i un diàleg entre Joan Navais i Frederic Samarra, historiadors i deixebles de Pere Anguera. «L’evolució dels usuaris des del moment de l’obertura de l’equipament ha estat contínuament ascendent, cosa
que evidencia la bona salut de l’equipament i ens anima a anar més enllà i tot», afirma el regidor. Durant aquests 10 anys més de 225.000 persones han estat a la Biblioteca Pere Anguera i s’han fet més de 160.000 préstecs a persones, escoles, instituts i altres entitats. A més, cal destacar que l’espai compta amb un fons de més de 52.000 documents i té cura de la biblioteca personal de l’historiador Pere Anguera (1953-2010), un fons especialitzat en història contemporània.
Amb el lema «Els teus llibres, la teva història», l’ani-
Societat l Organitza una trobada per analitzar les seves necessitats
Sergi Peralta Moreno
La Fundació Privada Reddis ha encetat un nou projecte per donar visibilitat a les entitats socials de Reus i el Baix Camp, així com analitzar les seves necessitats i ajudar-les a connectar entre elles. La iniciativa, coneguda com a Im-
puls Social, consistirà en una trobada de caràcter anual que reunirà associacions agrupades per un eix temàtic i que permetrà detectar les seves inquietuds i ajudarà a extreure conclusions sobre com poden ser ajudades. «Hi ha una gran quantitat d’entitats que treballen pel bé comú, però
ens vam donar que, a vegades, la tasca social que fan no és prou coneguda», va apuntar Misercòrdia Boqué, responsable de la comissió social de la fundació. La primera edició d’Impuls Social se centrarà en les persones amb diversitat cognitiva i funcional i es dividirà en dues jornades, els
225.000 persones han passat per la Biblioteca durant aquests 10 anys
versari vol vincular la Biblioteca amb la figura de Pere Anguera i la transformació
dies 18 i 19 de novembre. Per això, s’ha convidat a participar l’Associació d’Alzheimer i Altres Trastorns Neurocognitius de Reus i Baix Camp, l’Associació Down Tarragona, el Taller Baix Camp, l’Associació de Persones Sordes de Cambrils (ASSORCAM) i la Fundació Esclerosi Múltiple. El 19 de novembre es donaran a conèixer les conclusions de l’assemblea, una presentació que es completarà amb la ponència de la doctora Montserrat Boqué titulada Cuidar qui cuida: una responsabilitat social de ciutat
del barri durant una jornada festiva que també reivindica tota la programació d’activitats que ofereix la Biblioteca. Cada any es fan unes 170 activitats amb la participació de més de 2.500 persones. Entre les propostes destacades hi ha activitats lúdiques i de foment de la lectura durant el
període de vacances d’estiu, la ‘Biblioteca de les llavors’, un projecte comú a les dues biblioteques però centralitzat a la Pere Anguera, i també altres projectes compartits entre àrees del consistori reusenc com el Punt Jove o una ludoteca literària, dins del programa TempsxCures.
En la prova van intervenir diferents cossos d’emergències que van dur a terme tasques com apagar el foc produït per l’accident o atendre les víctimes del succés simulat. ACN
Emergències l L’exercici va servir per testar els plans de protecció i la coordinació entre els cossos
ACN/Redacció
L’Aeroport de Reus va simular ahir un accident d’un avió comercial, una prova en què van participar més de 250 persones, entre personal de la infraestructura, els cossos d’emergències i seguretat i figurants. L’exercici, organitzat pel mateix aeròdrom i Protecció Civil, partia d’una aeronau provinent de Manchester, amb una cinquantena de passatgers i sis membres de la tripulació. Durant les maniobres d’aterratge, l’avió hauria patit un accident amb quatre víctimes mortals i desenes de ferits. El simulacre va començar a les 10.34 hores i automàticament es va constituir el comitè de crisi, que es va encarregar de coordinar l’operatiu. Al cap de pocs minuts que el 112 rebés l’avís d’accident, van arribar els camions de Bombers de l’Aeroport. A les 10.50 h. van entrar les primeres ambulàncies del SEM i, a les 10.53 h., els Bombers de la Generalitat i la resta de cossos d’emergències. Protecció Civil va activar el Pla Especial per a
Emergències Aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT). Aquests simulacres es duen a terme normalment amb una periodicitat bien-
nal. La subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, va explicar que les pràctiques serveixen per «posar a prova» el pla d’autoprotecció de
britànica Jet2 enllaçarà Reus i
Turisme l L'empresa inaugurarà una nova base a Londres i la connectarà amb l'Estat
Sergi Peralta Moreno
Jet2 ampliarà les seves connexions amb Reus. L’aerolínia britànica ha anunciat l’obertura d’una nova base a l’Aeroport de LondresGatwick, que s’espera que sigui efectiva el 2026. L’aeròdrom s’enllaçarà amb onze destinacions espanyoles a partir del març. Reus serà un dels equipaments afortunats, amb l’oferta de tres nous vols setmanals, que es duran a terme els dilluns, dimecres i
divendres. Steve Heapy, conseller delegat de Jet2.com i Jet2holidays, el turoperador associat de la marca, assenyala que és «una oportunitat fantàstica per ampliar el nostre ventall d’opcions des del Regne Unit a Espanya». «Londres conglomera un enorme nombre de potencials viatgers a Espanya i ara oferirem vols des de tres dels seus aeroports, brindant també la possibilitat de visitar la capital d’Anglaterra des d’Espanya d’una manera més
l’Aeroport i l’AEROCAT i que ajuden en la «coordinació i la sinergia» a l’hora de treballar «conjuntament» entre els cossos operatius i donar una
resposta «més eficaç» en cas real. Per la seva banda, la subdelegada del Govern espanyol a Tarragona, Elisabet Romero, va apuntar que operacions
Més de 250 persones van participar en el simulacre d’ahir
així són «una oportunitat per simular una situació en un entorn real amb les garanties que no està passant res». Va afegir que s’havia vist una «bona implicació» dels participants i va valorar la «coordinació institucional».
flexible i assequible», afegeix Heapy. Cal recordar que, en el present 2025, Jet2.com ha unit Reus amb dotze rutes diferents: Belfast, Birmingham, Bristol, Edimburg, East Midlands, Glasgow, Leeds, Liverpool, Londres-Luton, Londres-Stansted, Manchester i Newcastle. L’Estat és el
principal focus de la companyia britànica, que informa que sis de cada deu vols que operarà a l’hivern tindran com a destí Espanya.
Apartir de l’1 de desembre s’implantarà de forma efectiva la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Reus, que busca millorar la qualitat de l’aire i reduir la contaminació. La seva implantació serà progressiva i els residents a Reus no tindran cap afectació fins al 2028. Des del desembre l’accés i circulació per l’àmbit de la ZBE quedarà restringit únicament als vehicles sense distintiu ambiental de persones no residents a Reus i que no paguin l’impost de vehicles a la ciutat. Tanmateix, els vehicles afectats podran continuar accedint i circulant per la ZBE si compleixen els requisits de la llarga llista d’exempcions, autoritzacions i moratòries previstes en l’ordenança municipal.
D’entrada, la ZBE estarà activa només els dies feiners de dilluns a divendres, de 7:00 a 19:00h, amb la qual cosa estarà oberta a tots els vehicles els dissabtes, diumenges i festius, i els feiners de 19:00 a 7:00h. Igualment, els vehicles sense distintiu ambiental disposaran de fins a 24 dies l’any per circular per la ZBE sense necessitat de tramitar cap autorització. També podran accedir-hi si estacionen en un aparcament soterrani municipal o privat d’ús públic amb conveni amb l’Ajuntament. En aquest casos no caldrà inscriure el vehicle al registre municipal de vehicles autoritzats.
Les excepcions
La resta d’excepcions previstes en l’ordenança municipal sí que requereixen de la inscripció al registre de
vehicles autoritzats. La llista és llarga i inclou les exempcions i autoritzacions següents:
-Vehicles destinats al transport de Persones amb Mobilitat Reduïda tant vehicles particulars com de transports col·lectiu.
-Vehicles de serveis d’emergència i essencials.
-Vehicles dedicats al transport de persones amb malalties o discapacitats (incloent-hi aquells que superin el barem de mobilitat) que els condicionen l’ús del transport públic.
-Vehicles que transportin persones diagnosticades de malalties que requereixen fer tractaments mèdics de manera periòdica.
-Vehicles que presten un servei o activitat singular, n’hi ha tres tipus: vehicles especials; autoritzacions municipals; i proves dinàmiques en tallers.
-Vehicles que constitueixin un instrument necessari per a l’exercici de l’activitat professional les persones titulars dels quals estiguin pròximes a l’edat de jubilació.
-Vehicles de persones amb rendes baixes.
-Vehicles que disposin de matrícula estrangera i compleixin els requisits tecnològics i d’emissions d’accés a la ZBE.
Així mateix, també estan previstes les moratòries següents:
-Vehicles en moratòria per reposició.
-Vehicles en moratòria que presten servei de transport públic i col·lectiu
de persones.
-Vehicles en moratòria que realitzen transport de mercaderies.
-Vehicles en moratòria que presten serveis municipals de llarga temporalitat.
Tots aquests supòsits són comuns per a totes les ZBE de Catalunya. A banda, l’Ajuntament de Reus ha introduït autoritzacions pròpies per a Reus. Són les següents:
-Autorització per a vehicles propietat d’una persona física o jurídica que realitzen activitat econòmica dins la ZBE.
-Amb plaça d’aparcament dins de la ZBE.
-Vehicles històrics.
-Per haver accedit sense autorització a causa d’una emergència o urgència mèdica.
Registre de vehicles autoritzats
Tota la relació d’exempcions, autoritzacions i moratòries es pot consultar al web mobilitat.reus.cat/zbe, des d’on es pot tramitar la incorporació al registre de vehicles autoritzats si es compleixen els requisits definits en cada supòsit. El web incorpora enllaços per poder fer els tràmits que, en els casos específics de Reus, porten al portal de tràmits de l’Ajuntament; i en els casos genèrics porten al portal específic de l’ Autoritat del Transport Metropolità.
~ AJUNTAMENT DE REUS ~
Mobilitat l La mesura s’introduirà a causa de la dificultat de gestionar les denúncies fora de l’Estat i el creixement d’incidències
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Vila-seca introduirà un cep de contenció per a immobilitzar vehicles estrangers que no paguin la zona blava a partir del 2026. La mesura entrarà en vigor a causa de la dificultat que, durant els últims anys, ha detectat el consistori a l’hora de gestionar denúncies sobre vehicles de fora de l’Estat. Els propietaris, expliquen des de l’Ajuntament, marxen d’Espanya sense pagar les infraccions registrades i la seva localització es dificulta un cop surten de Catalunya.
Una situació recurrent al municipi que el consistori vol aturar amb dues mesures clau: Primerament, s’aplicarà la denúncia habitual si després de la finalització de les dues hores d’aparcament, el vehicle continua estacionat a la zona blava. A més d’aquesta sanció, els inspectors podran avisar a la Policia Local per incorporar el cep. El conductor podrà pagar la infracció, com és usual, a la terminal corresponent. Ara bé, transcorregudes 24 hores, els inspectors poden demanar la retirada del vehicle al dipòsit municipal. «Esperem que la mesura generi una rotació de vehicles, també per incentivar el comerç i promoure places vives», explicava el regidor de Serveis Generals, Josep Toquero. La nova normativa entrarà
El municipi ha recaptat més de 800.000 euros amb la zona blava
en funcionament el pròxim estiu, d’acord amb el consistori, després de l’aprovació de la modificació de la regulació de les zones de pagament al municipi per incorporar els ceps i la retirada. «És una mesura per evitar la picaresca d’alguns conductors, per fer les coses com toca», afirmava
Policial l Els Mossos d’Esquadra van detenir dissabte a Creixell dos homes i una dona de 21, 25 i 31 anys, especialitzats presumptament en furts a establiments comercials de la zona. L’actuació es va produir cap a quarts de tres del migdia, quan una patrulla de paisà va ser alertada de diversos furts al municipi. Poc després, els agents van localitzar
un vehicle amb tres ocupants que coincidien amb la descripció facilitada i que haurien comès furts en almenys tres superfícies comercials de Torredembarra i Altafulla. En l’escorcoll, la policia va trobar-hi una gran quantitat d’aliments envasats, begudes, llaminadures, roba, calçat, perfums i productes d’higiene, tot valorat en 3.253 euros.
Els detinguts no van poder acreditar la procedència del material i van oferir explicacions contradictòries. La dona comptava amb antecedents per fets similars. Els tres van passar diumenge a disposició del jutjat de guàrdia del Vendrell, mentre els Mossos continuen investigant l’origen dels productes intervinguts. ACN
Toquero. L’acció del govern de Vila-seca també preveu la regulació de les més de 3.900 places noves de la zona blava instaurades arreu del municipi, que han acumulat diverses incidències.
D’acord amb l’informe modificatiu de la normativa, les sancions per no executar la
compra d’un tiquet a la zona blava poden ascendir als 200 euros. Una mesura que també contempla, per part dels conductors infractors, el pagament del cost de la retirada del vehicle. El cost de la retirada del cep tindrà un cost de 54,60 euros, i la sanció pot ascendir en funció del model
o tipus de vehicle enretirat. Les furgonetes tindran la taxa més elevada, entre 160 i 189 euros, sumant un cost addicional per cada dia que resta al dipòsit, entre 16 i 23 euros.
Més de 4.000 incidències
Entre el mes de juny i el mes de setembre d’enguany, el municipi ha registrat 4.213 denúncies vàlides. Una xifra que, d’acord amb el consistori, «mostra la necessitat de mesures», especialment perquè la recaptació disminueix a causa dels expedients que no es ressolen. En total, durant aquest estiu l’Ajuntament ha recaptat 801.422 euros amb la zona blava. En quatre mesos, el municipi ha registrat més de 131.000 tiquets impressos, i el 3,2% han suposat infraccions. Més de 21.100 vehicles han passat pel municipi aquest estiu, i l’agost ha estat el mes s’han registrat la majoria de les denúncies, amb 1.829. Juny, en canvi, coincidint amb l’inici de la temporada, és el que ha suposat menys infraccions, amb només 280. El mes de setembre del 2025 va tancar amb un pic d’incidències registrades, unes 580 que van servir al consistori per valorar el canvi en la normativa. Des del consistori asseguren que també aportarà més recaptació.
Patrimoni l La ciutat celebrarà dissabte el reconeixement de la UNESCO amb les colles vallenques, la bandera i pilars de 5
Redacció
Valls celebrarà aquest dissab te, 15 de novembre, el 15è ani versari de la inclusió dels cas tells a la llista representativa del Patrimoni Cultural Imma terial de la Humanitat, un re coneixement que la UNESCO va proclamar el 16 de novem bre del 2010 a la conferència internacional celebrada a Nairobi (Kenya) i que va situ ar el fet casteller com a símbol cultural mundial.
L’acte institucional de com memoració del 15è aniversari a Valls començarà a les 12.30 h, amb la sortida de la comiti
va amb les colles dels Xiquets de Valls, juntament amb les autoritats des de la plaça del Blat, Km 0 del Món Casteller. El grup de gralleres Les An tines acompanyarà la marxa mentre la canalla de les co lles portarà la bandera de la UNESCO fins a la plaça Pere Català Roca, on tindrà lloc la commemoració.
A l’acte intervindran l’alcal dessa de Valls, Dolors Farré, el director general de l’Institut del Patrimoni Cultural Imma terial, Lluís García Petit, i el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Cata lunya, Albert Torres, abans
de donar pas a la hissada de la bandera de la UNESCO, un dels moments més significa tius i emotius de la celebració. A més, també es descobrirà la placa commemorativa i la interpretació de la peça «An tinòmia», composta expres sament pel grup Les Antines. La cloenda arribarà amb l’ai xecament dels pilars de 5 de les colles castelleres dels Xi quets de Valls, acompanyats pels seus grallers i timbalers. La bandera de la UNESCO i la placa commemorativa res taran de forma permanent a la plaça Pere Català Roca com a testimoni perdurable del
Treball l L’Observatori de la Pime alerta de l’augment de baixes per IT
Ahir al matí, la Cambra de Comerç de Valls i Pimec Tar ragona van analitzar l’impac te social i econòmic de l’ab sentisme laboral en el teixit empresarial local. La jornada, adreçada a empreses de la zona, va posar de manifest les dades de l’Observatori de la Pime, que alerten que les baixes laborals per incapaci tat temporal s’han doblat a Catalunya en l’última dècada i comporten un cost anual superior als 25.300 milions d’euros, l’equivalent al 9,55% del PIB. El president de Pi mec Tarragona, Jordi Ciura neta, va destacar que l’absen tisme per IT és un problema de productivitat i costos, i va defensar la necessitat d’abor dar lo amb tots els agents im plicats per trobar solucions conjuntes. El president de la Cambra de Comerç de Valls, Josep M. Rovira, va remarcar
Moment de la jornada sobre absentisme
L’absentisme per incapacitat temporal genera un cost anual de 25.300 MEUR
la preocupació creixent de les empreses pel seu impacte econòmic i en la cohesió dels equips. Pimec va plantejar
de Valls
propostes com millorar la gestió de baixes a l’atenció primària, potenciar el pa per de les mútues i impulsar campanyes de sensibilitza ció empresarial per reduir la incidència. L’acte va servir per compartir experiències i fomentar un debat obert so bre com millorar la gestió del talent i la salut laboral.
El Museu Casteller acollirà una jornada amb periodistes i cronistes del sector
reconeixement dels castells com a Patrimoni Cultural Im material de la Humanitat.
La commemoració a Valls coincidirà aquest dissabte al matí amb la jornada organit zada per la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, al Museu Casteller, pel 15è ani versari de la declaració dels castells com a Patrimoni de la Humanitat. Amb el títol Com s’expliquen els castells?
Castells i mitjans de comunicació, hi participaran perio distes com Carles Cortès (col· laborador d’aquest rotatiu), Santi Terraza, Anna Marín, Jo sep Torreño i Elisenda Rovira. També es presentarà un estu di sobre l’audiència castellera als mitjans, elaborat per Mar ta Montagut i Gio González.
Economia l El govern municipal proposarà al pròxim ple una inversió de 67,9 milions d’euros per les accions i reformes del 2026
Adam Díaz Garriga
El govern municipal vendrellenc ha presentat els pròxims pressupostos pel 2026, que contemplen un total de 67,9 milions d’euros. Tot i que la proposta a incrementat la inversió consistorial per a futurs projectes, l’augment només se situa en l’1,7% i que apostarà pel continuisme en relació amb les accions que, el pròxim dilluns, es presentaran al ple. Entre les més destacades, es planteja la congelació generalitzada d’impostos, amb l’excepció del recàrrec de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per als pisos buits «de grans tenidors amb propietats al Vendrell», que patiran un canvi de model en la seva regulació.
«Té una càrrega important, genera afectacions i satura el servei de gestió tributària», assegurava el regidor d’Hisenda, Baltasar Santos. La situació, principalment, ha comportat diversitat d’incidències legals al municipi amb propietaris que esquiven les normatives. Santos indicava que «(els pisos) els tenen ocupats il·legalment» i que la situació al municipi ha patit un empitjorament.
Entre les despeses indicades, el personal municipal vendrellenc ocuparà la major part de la inversió, amb 22,8 milions d’euros destinats a equipaments i sous, més d’un 33,5% del pressupost. La major part de la partida pressu-
postària per al pròxim any, a més, contempla l’execució de projectes presentats enguany, com la proposta de renaturalització de les rieres, que obligatòriament han de projectar-se l’any 2026 i comptaran amb els fons Next Generation.
Poques novetats
Les úniques accions que presenten novetats són les inversions en «el reforç de l’àrea
Finalitzen les obres de millora a la travessera d’Almoster impulsades per la Diputació
Carreteres l La travessera d’Almoster (TV-7048) és ara una via més segura i accessible gràcies a les obres realitzades per la Diputació de Tarragona. Els treballs han consistit en la millora de les voreres, el reforç del ferm i la reordenació de la calçada per delimitar millor les zones d’estacionament i els espais per als vianants. També s’hi
ha renovat la senyalització i el drenatge. Les obres, iniciades al juliol, han abastat el tram entre els punts quilomètrics 1+910 i 2+480, amb una inversió de 230.000 euros. L’actuació s’inclou dins el programa de la Diputació per millorar la xarxa viària local, amb intervencions que reforcen la seguretat de les carreteres del territori. Redacció
Els treballadors municipals rebrien el 33,5% de la inversió pressupostària
social», projectant millores a l’Hospital-Asil de la Muntanyeta per «adequar-lo a la normativa vigent per arribar al nivell de funcionament òptim que tots volem», ha argumentat el regidor d’Hisenda. La proposta contempla la millora d’equipaments i de l’estructura de l’edifici. El consistori també planteja la millora d’equipaments i inversió en entitats esportives contem-
plant la condició de Ciutat Europea de l’Esport pel 2026 i com a capital de la sardana. Un fet que ja va destacar l’alcalde, Kenneth Martínez, indicant que «es durien a terme actuacions» per adaptar el municipi a la demanda. Una de les principals partides també preveu l’inici de les obres del nou aparcament soterrat de les Bòbiles, un projecte que ja es va presentar entre les actuacions del Pla de Barris. De la mateixa manera, també es contempla la remodelació de la Rambla i la dinamització comercial, a través de millores en el transport i la reurbanització de diverses zones del municipi. Segons les partides que es presentaran, el deute viu de l’Ajuntament es mantindria en una xifra similar a la de 2025, aproximant-se al 45%.
Mobilitat l La reprogramació augmentarà freqüències, horaris i recorreguts a partir del 22 de novembre
Redacció / ACN
Renfe i la Generalitat de Catalunya milloraran l’oferta dels trens Regionals del sud a partir de dissabte vinent, 22 de novembre, coincidint amb la finalització de les obres d’Adif a Roda de Berà, Sant Vicenç de Calders i Castelldefels. La reprogramació de les línies R13, R14, R15, R16, R17, RT1 i RT2 permetrà més freqüències, millor temps de viatge i una major amplitud horària, amb noves connexions que reforçaran la mobilitat al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Penedès.
Entre les principals novetats, entre Reus i Barcelona hi haurà trens cada 60 minuts en dies feiners, eliminant els
intervals actuals de 90 minuts. També es recupera la línia R13 entre Barcelona i Lleida via Valls, amb quatre trens
diaris per sentit sense necessitat de transbordament, fet que amplia la cobertura i millora la connexió directa entre
Canvis i millores a les línies regionals de la demarcació
Barcelona - Tarragona
l Consolidació dels intervals de 30 minuts en dies feiners.
l Es mantindrà un tren addicional Barcelona – Reus en ambdós sentits ampliant el servei a la nit.
Tarragona-Reus-La Plana
l Recuperació de la línia RT1, que funcionarà diàriament.
Barcelona - Reus
l Nous intervals de 30-60 minuts en dies feiners.
l Nous trens Reus > Barcelona 30 minuts abans dels trens regionals de llarg recorregut procedents de Madrid i Saragossa.
La Diputació impulsa la innovació i la tradició gastronòmica a Salou
Cuina l La Diputació de Tarragona va celebrar dimarts a Salou una jornada gastronòmica dedicada a la innovació i la tradició culinària, en el marc de la iniciativa Som Gastronomia — Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia 2025. L’acte, que va omplir la sala Europa del Teatre Auditori, va posar en valor el producte local i la qualitat
del sector agroalimentari del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, amb la mirada posada a fer de la gastronomia una eina de desenvolupament econòmic i identitari. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va destacar el paper estratègic de la cuina com a motor cultural i social, mentre que el diputat de Promoció Eco-
nòmica i alcalde de Salou, Pere Granados, va subratllar la importància de reforçar el vincle entre tradició, sostenibilitat i projecció turística. La jornada va incloure una conferència de Toni Massanés i una demostració amb tast dels xefs Pep Moreno i Rafel Muria. La pròxima sessió serà el dia 25 al Museu de la Mar de l’Ebre, a la Ràpita. Redacció
l’Alt Camp, el Segrià i la capital catalana.
La connexió TarragonaBarcelona mantindrà inter-
La Plana-Picamoixons
l Recuperació de la línia R13.
l Recuperació dels trens de Valls directes a Lleida i Barcelona.
l Quatre trens diaris per sentit directes a Lleida i Barcelona.
l Millora de l’amplitud horària entre Valls i Barcelona: primer tren a la capital catalana al voltant de les 8:00 i sortint l’últim a les 19:00 hores.
La nova planificació millorarà la mobilitat entre Reus, Lleida, Tarragona i Barcelona
vals de 30 minuts en dies feiners, consolidant la millora implantada al març amb trens semidirectes que només faran parada a Altafulla-Tamarit, Torredembarra, Sant Vicenç de Calders i, en alguns casos, a Vilanova i la Geltrú. Aquesta freqüència estable facilitarà els desplaçaments diaris i reduirà els temps de trajecte. També s’incrementaran les connexions Tarragona-Lleida, que passaran de cinc a sis per sentit, i per primera vegada s’inclouran serveis R14 independents de Barcelona, pensats per reforçar la mobilitat interna del territori i respondre a les necessitats de les Rodalies de Lleida i del Camp de Tarragona. A més, es recupera la línia RT1, amb un nou recorregut entre Tarragona, Reus i la Plana Picamoixons, i es reordena el servei a l’estació de Salou–Port Aventura, mantenint els trens directes del matí i oferint més freqüències a la tarda. Tota la informació sobre aquesta millora del servei es pot consultar a les estacions i a les planes web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com
Tarragona - Lleida
l Increment de les connexions (R13 i R14), passant de 5 a 6 connexions diàries per sentit.
l Millora de l’amplitud horària, arribant a ambdues ciutats al voltant de les 8:00 hores i les 22:00 hores.
l Es programen trens R14 entre Tarragona i Lleida, sense sortir o arribar de Barcelona.
La jornada gastronòmica de la Diputació es va celebrar aquest
Futbol l L’estrella del Nàstic de Tarragona parla a Diari Més sobre Cristóbal Parralo, el nou entrenador amb qui va coincidir al Ferrol, de la situació de l’equip i també de la seva ratxa golejadora, sobretot amb l’encert des del punt de penal
Hi ha hagut un canvi complet entre el Jaume Jardí del curs passat al d’aquesta temporada. Ho veu així?
«Sí. Al final la confiança i sentir-se important en el camp també ajuda a tenir bons números, sumar minuts i tant de bo seguir així. També és que la plantilla és completament nova i sabem que la gent necessita adaptar-se».
Quines sensacions té després de la derrota contra el Real Murcia?
«Crec que en els primers 30 minuts de partit vam tenir el control. Teníem la pilota i el Múrcia no ens feia mal, però en dues desconnexions ens van fer dos gols. Quan estàs fora de casa i en dos minuts et fan dos gols i el tercer a l’inici de la segona meitat, és molt complicat puntuar».
A nivell personal va tornar a sumar amb gol i assistència.
«Tot el que sigui ajudar a l’equip és bo, una llàstima que no va servir de molt perquè no vam sumar els tres punts». Un altre de penal i ja van quatre gols aquesta temporada. Tots destaquen per ser molt ben executats.
«És una cosa que entreno en el dia a dia per si arriba el moment en un partit. Dedico hores amb Manolo Oliva, l’entrenador de porters, que m’ajuda a analitzar els moviments dels porters rivals.
Estem acostumats que siguin els porters qui analitzin els llançadors, però nosaltres també fem la feina sabent on i com tirar».
En els penals depèn més de la qualitat del llançador?
«Està clar que en els 11 metres el que té l’avantatge és el que tira. Si ajusto bé la pilota on toca, sé que el porter ho té molt difícil per arribar o gairebé impossible si no s’anticipa. L’encert és una cosa que s’en-
Cristóbal Parralo
«Quan vaig saber que arribava em vaig alegrar molt, perquè sé que sumarà molt»
Renovació
«És un tema que deixo als meus representants, queda molta temporada»
trena i es practica, tot i que algun dia fallaré un [riu]».
Enguany suma més responsabilitat, també com a tercer capità.
«Així ho sento. Crec que la responsabilitat, més enllà del braçalet, va dins de cada jugador».
En onze partits suma la meitat de minuts que en tota la temporada passada i ha marcat els mateixos gols.
«M’esforço per ajudar l’equip sempre que pugui. Enguany
potser es nota més pels números de gols i assistències, però en les anteriors també vaig assolir bons números».
Nou míster a la banqueta i el coneix bé perquè va coincidir amb ell al Racing de Ferrol. Com és Cristóbal Parralo?
«És un entrenador que li agrada tenir la pilota, moure l’esfèric de costat a costat i, després de pèrdua, recuperar el més ràpid possible. Crec que té un estil de joc que a l’estadi li agradarà, sobretot per la in-
tensitat de perdre i recuperar la pilota i ser més verticals. Sobretot, el que ens demana és tenir més el control de la pilota i fer mal a l’àrea rival amb pocs moviments. Quan vaig assabentar-me que seria el nou entrenador em vaig alegrar molt, perquè sé que és un tècnic que sumarà molt». Va ser el seu primer entrenador fora d’un filial. Com és la seva relació?
«Tinc molt bona relació amb ell. L’any del Ferrol em va ajudar molt a millorar. Potser és veritat que no vaig tenir continuïtat en el joc, però ell sempre va ser molt sincer amb mi. Em va ajudar molt en donar el passet endavant i tenir més protagonisme amb la pilota». En aquell moment era el revulsiu de l’equip. Ara el troba com a pal de paller de l’atac grana.
«Amb els anys he crescut. Ell em va ajudar a créixer llavors i llavors em va tocar intentar ajudar i destacar des de a banqueta. Potser en deu partits el meu rol és ser el jugador revulsiu i estaré preparat».
Ara, de nou al Nàstic, que li demana Cristóbal Parralo?
Contra el Murcia va tornar a la banda.
«Quan va arribar sabia el que em demanaria. He de donar profunditat a l’equip i per banda intentar forçar els duels individuals i, sobretot, alimentar els nostres davanters. Per la posició no em preocupo, m’adapto bé en tots els racons de l’atac».
També va coincidir amb Javier Manjarín, el segon entrenador. Què en pot dir d’ell?
«Ell és qui s’encarrega de l’estratègia i ho fa d’una manera
senzilla que s’entén bé i és molt productiva. L’any de Ferrol vam fer molts gols de pilota aturada per aquest motiu». Ser l’equip més golejat fa mal. Què creu que li falta a l’equip?
«Hem de millorar per evitar les faltes de concentració en minuts clau. Ens està castigant molt les desconnexions i en aquesta competició has d’estar bé els 90 minuts, si no estàs mort».
En atac falta veure més als davanters. Com a passador, li preocupa?
«Són dinàmiques. Potser en tres partits no tenim la conversa perquè Baselga porta 4 gols i Cedric 3 i ja són els millors. Estic segur que capgiraran la situació i marcaran gols, m’encarregaré jo que ho facin».
Torna al Nou Estadi diumenge al migdia.
«Sí, jugar a les dues de la tarda és una mica estrany, perquè en teoria s’hauria de mirar per l’aficionat i no crec que sigui una bona hora. Tot i això, espero que la gent vingui i animi a l’equip, els necessitem». L’equip deu a l’afició una bona victòria a casa després de derrotes com la del Sanluqueño i Madrileño? «Sí, volem que la gent vegi que l’equip té ganes de tirar cap amunt i complir els objectius».
Amb més d’una setmana de Parralo a la banqueta, que espera de l’equip contra el Marbella?
«Es veurà un equip més intens i estic segur que l’afició estarà contenta amb el que transmetrem en el camp». Aquest any acaba contracte. Es treballa en la seva renovació?
«És un tema que deixo als meus representants i, de moment, no he parlat res encara. Queda molta temporada i em centro en jugar, estic segur que ja arribaran les notícies».
Atletisme l La cursa compta amb més d’un miler de corredors i vol doblar la xifra el 30 de novembre
Redacció
La Tarraco Health Race 2025 torna en la seva quarta edició com una cursa més que consolidada a Tarragona. La competició organitzada pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), amb la col·laboració de la Fundació
Antonius Musa, Tarragona Esports i la Diputació de Tarragona, arriba el 30 de novembre i s’espera que sigui la més participativa. Fins ara més d’un miler de corredors ja s’han apuntat i s’espera doblar la xifra en les tres diferents categories.
«La Tarraco Health Race és una manera de fer salut al carrer, d’unir esport, prevenció i compromís social», va destacar el Dr. Sergi Boada, president de la COMT, qui també va celebrar que «la gran resposta de la ciutadana» per «consolidar la cursa». Enguany,
El XXI Trofeu Vila de Constantí omple el pavelló
Karate l El pavelló poliesportiu Municipal de Constantí es va omplir el passat dissabte amb la XXI edició del Trofeu Vila de Constantí Memorial Akio Nozoe. Uns 120 esportistes de totes les edats i de diferents clubs de la província de Tarragona d'estil Kushin Kai es van reunir per participar en el que va ser també el quart Trofeu Ricardo Corbacho. Redacció/Cedida
la recaptació serà destinada íntegrament a la Fundació Rosa Maria Vivar, entitat sense ànim de lucre que impulsa la recerca científica en l’àmbit de l’Alzheimer. El conseller d’Esports i Salut Pública de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler va fer
una crida també a la participació apuntant que «la cursa ofereix diverses modalitats per adaptar-se a diferents nivells i té un component solidari molt important». «Tothom qui s’apunti ja ha guanyat, perquè ja haurà ajudat a una entitat sense ànim de
La recaptació assolida es destinarà a la lluita contra l’Alzheimer
lucre», va cloure.
Pel que fa a la cursa, aquesta presenta tres novetats destacades. D’una banda, la Milla dels Nens, una volta al circuit de la Via de l’Imperi Romà pensada perquè els més petits i petites puguin viure l’experiència de córrer en una jornada esportiva real. De l’altra, la Milla de l’Alzheimer, amb un recorregut més breu i adaptat que permetrà a persones amb Alzheimer i familiars recórrer simbòlicament els últims metres de la cursa, en un gest de visibilitat, afecte i reconeixement col·lectiu.
A més, enguany, la caminada popular tindrà el mateix recorregut que els 5K, passant pels carrers més emblemàtics de la ciutat mentre que la 10K afegirà al recorregut un tram per la Marina Port Tàrraco. La sortida i l’arribada serà davant de la seu del COMT al carrer Via de l’Imperi Romà. Per la seva banda, la presidenta de la Fundació Rosa Maria Vivar, Margarita Oliva, va agrair «a totes les entitats que fan possible aquest esdeveniment». Oliva ha recordat que «l’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que es preveu acabi afectant a 150 milions de persones a nivell mundial i el nostre objectiu és que això no passi».
Rem l El Club Rem Cambrils aconseguir dues segones posicions a la III Regata de Llagut Català de la XXIII Lliga Catalana que va tenir lloc a Calafell el passat diumenge. Aquesta també va ser la primera prova de la temporada, després que les dues anteriors se suspen-
guessin per mala mar. El conjunt cambrilenc va assolir dues segones posicions a les categories veteranes femení i absoluta mixta. A més, l'equip cadet masculí va assolir la tercera posició i la tripulació absoluta femenina va acabar en vuitena posició. Redacció/Cedida
Bàsquet l El base del conjunt salouenc és el jugador més destacat de l’inici de curs
L’OCA Global CB Salou no està tenint l’inici de temporada més còmode. La duresa de la Segona FEB no perdona el procés d’adaptació d’una plantilla completament renovada. Els de Jesús Muñiz sumen una victòria en cinc partits, l’última derrota, la del darrer cap de setmana, dolorosa per haver-se escapat de les mans als últims minuts. Amb tot, cada setmana sumen passos endavant amb Emilio Martínez com el far que il·lumina l’equip.
El base murcià suma enguany la tercera temporada a l’entitat salouenca i ha assumit la responsabilitat de ser el veterà del planter. Martínez és el connector de Jesús Muñiz sobre la pintura, és qui habilita els triples de David Cuéllar i qui s’encarrega de donar oportunitats a la potència de Brehima Traoré, però també anota. De fet, el passat diumenge contra el Castelló va ser l’MVP salouenc amb 14 punts, 6 assistències i 19 de valoració.
El jugador del CB
El base ha agafat més responsabilitat en la seva tercera temporada al club
L’elit dels escacs es reuneix a Cambrils en el XXII Campionat d’Espanya
Escacs l Un total de 142 participants competeixen al municipi fins diumenge
Redacció
L’elit dels escacs sènior estatal està a Cambrils. El municipi organitza fins al diumenge el XXII Campionat d’Espanya de Veterans. Un total de 142 participants competeixen a Cambrils pel títol i converteixen el municipi en l’epicentre dels escacs de l’Estat.
La principal atracció d’aquesta edició és el potent quadre de jugadors. En el Grup A, destaquen quatre Mestres Internacionals, tres Mestres FIDE, dos Mestres Candidats i una Gran Mestra Femenina. En el Grup B, els aficionats poden gaudir
de les partides de dos Grans Mestres (la màxima distinció dels escacs), quatre Mestres Internacionals i cinc Mestres FIDE. Aquesta concentració de talent garanteix un espectacle escaquístic de primer ordre. Cal mencionar, que en aquest grup de majors de 65 anys hi participa el jugador local Manolo Ortega.
La competició va començar el passat dissabte 8 de novembre amb la primera ronda a la tarda i ahir ja es van començar a perfilar els jugadors que lluitaran pel podi. El campionat reparteix un total de 6.000 euros en premis.
La Vandekames torna aquest diumenge a Vandellòs amb tres circuits
Atletisme l La cursa de muntanya reunirà centenars de participants
Cal millorar en defensa
El darrer cap de setmana el Salou va patir una derrota cruel el Castelló (97-106). Jesús
La temporada passada, Martínez estava a l’ombra de Víctor Aguilar, amb presència sobre la pista, però amb un paper més secundari. Ara ha agafat les regnes de la titularitat amb convicció com un dels jugadors més destacats del planter. De fet, si l’equip va aguantar el torcebraç a l’anotació del Castelló va ser, en gran part, gràcies als espais que forçava el jugador i també al seu encert. D’aquesta manera, esdevé com un referent a la plantilla després de tres temporades a Segona FEB de la mà de Jesús Muñiz.
Muñiz va destacar en el postpartit que «ens ha faltat ser més llestos en defensa. Hem pecat de falta d’experiència en situacions defensives i, a vegades, hem deixat al Castelló que encistelli massa fàcil. El partit se’ns ha fet llarg». El tècnic, però, va subratllar que «l’equip ha fet un esforç molt gran i no ha abaixat el cap. Em quedo amb això».
Rival directe i reencontre
Aquest diumenge el CB Salou es prepara per afrontar un duel clau amb doble incentiu.
Els blaus visiten la pista del CB Zaragoza, equip que ha emulat l’inici salouenc amb
Hoquei Patins l Tota l'acció de l'encontre va arribar en el tram final 0
va encendre’s en el tram final del partit on les ocasions van ser clares, però el gol no va arribar.
Redacció
El CP Calafell i el Voltregà es van repartir ahir un punt en la jornada ajornada de l’OK Lliga. Tots dos equips van xocar en un duel igualat que només
El conjunt de Guillem Cabestany arribava després de la derrota a Europa amb ganes de rescabalar-se en el seu pavelló. Amb tot, es va trobar un Voltregà ben ordenat al
darrere que tampoc va oferir molt perill en atac. En aquest xoc contingut, els minuts passaven i passaven sense que cap dels dos equips pogués ni apropar-se a canviar el marcador.
L’acció va arribar al tram final del segon tems quan Marimón va veure una blava que
una victòria en cinc partits. Jesús Muñiz va descriure el partit com «una autèntica final» i l’equip és conscient que és la millor oportunitat per aconseguir un nou triomf que aporti confiança a un nou projecte que vol consolidar-se a una dura categoria com és la Segona FEB.
Al duel hi ha un altre allicient, perquè serà el retrobament amb Adrià Aragonès. El reusenc va ser un dels emblemes del CB Salou i, aquest estiu, va agafar les maletes direcció a Saragossa. Diumenge, però, s’interposarà en el camí d’un tècnic que el coneix bé.
Redacció
Aquest diumenge torna a Vandellòs una nova edició de la Vandekames, la cursa de muntanya que s’ha consolidat com un dels esdeveniments esportius més destacats del municipi. La cursa de muntanya, organitzada pel Centre Excursionista Serres del Mestral i el Centre Cultural, Esportiu i Recreatiu de Vandellòs presenta la 12a edició amb recorreguts renovats i activitats per a tothom.
La Vandekames presenta tres circuits diferents adaptats a diferents nivells. La cursa vermella serà la més
exigent, amb 18 km i 1.000 m de desnivell positiu, està adreçada als corredors experimentats i és puntuable per al Circuit de Curses de Muntanya del Camp de Tarragona. D’altra banda, la cursa i caminada blava, que compta amb 12,2 km i 740 m de desnivell positiu, té caràcter competitiu, però també està adreçada a qui vulgui participar i gaudir del paisatge caminant. Finalment, la caminada groga de 7,1 km i 253 m de desnivell positiu està pensada per a participants de totes les edats que vulguin gaudir del passeig.
va deixar el Calafell amb un home menys i va encentre el partit. La duresa del duel es va incrementar pels dos equips i les targetes blaves van volar deixant, en un moment un 4 contra 4 sobre la pista. Tots dos equips la van acabar tenir. El Voltregà amb Burgaya que va interceptar una passada filtrada, però Martí Serra es va fer enorme per evitar el gol i el Calafell a través d’un tir final de Folguera que va anar fora. Finament, cap dels dos equips van moure el marcador i es van repartir un punt.
Judicial l El fiscal general critica al Tribunal Suprem «l’actuació deslleial» que ha exercit l’acusació
El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va afirmar ahir que ell no va filtrar el correu entre el Ministeri Públic i la defensa de l’empresari Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, on es reconeixia un delicte tributari i es parlava d’un acord de conformitat. «La veritat no es filtra, la veritat es defensa», va remarcar García Ortiz en la seva declaració davant el Tribunal Suprem (TS), on ha sigut jutjat per un presumpte delicte de revelació de secrets. A l’inici de l’interrogatori, el fiscal general va lamentar «l’actuació deslleial» que ha exercit l’acusació i va negar tenir cap relació personal amb els periodistes interrogats durant el judici, que van negar que ell els enviés el correu.
García Ortiz va començar la seva declaració explicant que no respondria a les preguntes de les acusacions, especialment de l’acusació particular, que representa l’empresari González Amador. En referència al cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel
Rodríguez, va dir que s’han produït, fet que demostren la deslleialtat de l’acusació, com haver-li facilitat un dels correus perquè el difongués. Segons el fiscal general, González Amador tampoc va mostrar «lleialtat processal» quan va anar a alguns mitjans per donar detalls sobre el seu
El debat d’equador de legislatura evidencia el bloqueig entre PSOE i Junts
Política l El PP exigeix la sortida de Sánchez i Junts el culpa d’haver «trencat la confiança»
El debat d’equador de legislatura al Congrés va posar ahir de manifest el bloqueig polític entre el govern espanyol i els seus socis. Pedro Sánchez va instar Junts a «fer política en majúscules» i recuperar «l’esperit de l’acord», assegurant que «la sort de molta gent depèn del que s’aprova al Congrés». El president va admetre retards en els compromisos per falta d’entesa amb altres grups, però va negar manca de voluntat i va prometre «esforçar-se encara
més» per complir-los. Míriam Nogueras va replicar que «fer política en majúscules és complir els acords» i va acusar Sánchez de «cínic» i de fer «xantatge» amb lleis com la de famílies. Rufián va criticar Junts per «mentir i vendre mercaderia tòxica» i va reclamar al PSOE que combati la precarietat per frenar l’extrema dreta. Alberto Núñez Feijóo va anar més enllà i va exigir directament la dimissió de Sánchez, a qui va acusar de «normalitzar l’inacceptable» i d’aferrar-se al poder. També va advertir
cas. «Són prou raons perquè no vulgui respondre al perjudicat. Respondré a la fiscalia, a la meva defensa i a qualsevol aclariment que vulgui la sala», va manifestar.
L’interrogatori va arrencar amb unes breus qüestions de la Fiscalia, que li va preguntar si havia filtrat el correu, cosa
que García Ortiz va negar. La defensa del fiscal general, exercida per l’Advocacia de l’Estat, li ha preguntat si té alguna relació «més enllà del que és professional» amb els periodistes que han declarat al judici, cosa que ha negat. D’altra banda, ha dit que tampoc coneixia altres dels
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ahir. EFE / Zipi Aragon
Sánchez promet «esforçar-se més» per complir els acords amb Junts
Junts i el PNB que el seu suport «no els sortirà gratis». Des de Vox, Santiago Abascal va pressionar el PP per «trencar el pacte climàtic» amb el PSOE al País Valencià.
García Ortiz va negar tenir cap interès en perjudicar la imatge d’Amador
interrogats, com Juan Lobato, exlíder del PSOE de Madrid, o Francesc Vallès, exsecretari d’Estat de Comunicació, i que l’acusació veia vinculats a la filtració amb l’objectiu de perjudicar Isabel Díaz Ayuso.
«Exquisidesa»
Preguntat per si ell tenia algun interès en «perjudicar» a González Amador ell va dir que no. A més, ha exposat que les dades de la parella de la presidenta madrilenya s’han tractat «amb exquisidesa». «No trobaran ni una mica de cosa dolenta sobre González Amador o el seu entorn. La meva obsessió és protegir la Fiscalia i els fiscals», ha manifestat.
En aquest sentit, ha dit que González Amador va seguir les seves negociacions de conformitat amb correus creuats dels lletrats i si això «no fructifica» no és culpa seva, sinó de la seva defensa.
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Política l El govern espanyol ha convocat les comunitats autònomes dilluns vinent en un Consell de Política Fiscal i Financera per abordar pressupostos i finançament. No s’hi presentarà encara un nou model de finançament, però s’obrirà el debat amb totes les autonomies. La vicepresidenta María Jesús Montero exposarà les claus generals d’un sistema encara en negociació, en paral·lel a les converses amb ERC, que reclama un acord abans de final d’any. La reunió també és un pas previ per a la presentació dels previstos pressupostos estatals. Agències
Adopció d’animals
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
LA GATERA. Hermanitos de 3 meses en adopción conjunta. Se entregan desparasitados, 1a vacuna, testados (-) y chipados. Contacto: 666676021 (solo whatsapp escrito)
Trobada d’amics nastiquers al restaurant de la Fina del Nàstic per celebrar l’aniversari del Romà, vingut expresament de Lleida. Una jornada plena de records, rialles i bona companyia, amb un excel·lent menú, ratafia casolana i l’esperit grana ben viu per donar força al Nàstic i reforçar amistats de sempre.
k Tribuna k
Diria que la gran majoria de la societat està mentalitzada que, per revertir el canvi climàtic, hem de deixar els combustibles fòssils i utilitzar l’energia alternativa que ens ofereix el planeta Terra: el sol i el vent. Davant d’aquesta realitat inqüestionable, veiem com el nostre país, Catalunya, és el darrer en tots els rànquings sobre aquesta energia. Ens trobem, doncs, en una situació límit, ja que l’energia és fonamental per a la qualitat de vida, l’habitatge i també per a la producció industrial.
No podem perdre ni un dia més a fer front a aquesta crítica situació que condiciona la supervivència del país, cosa que no és menor.
Tots volem preservar terres de cultiu, però, si trepitgem el país, veiem molts camps abandonats per manca d’aigua i de pagesos, i per tant susceptibles d’aprofitament per produir energia solar. No són admissibles, a aquestes alçades, reivindicacions agràries teòriques quan la realitat que veiem en alguns indrets —i que ara, amb la sequera, s’ha confirmat— és la impossibilitat de conrear-hi res. Exigim, doncs, un ús alternatiu que beneficiï l’antic pagès.
Els boscos ja no poden créixer més; ans al contrari, el risc d’incendis és enorme amb tanta massa forestal.
Així mateix, avui dia, veure com es posen objeccions al paisatge per criticar els molins de vent és ja una demostració que l’opinió pública catalana ha quedat fora de lloc davant la realitat i la responsabilitat social de països com Dinamarca, Alemanya, Holanda i tants altres estats capdavanters d’Europa. Els molins formen ja part d’un nou paisatge.
Llegir al diari l’oposició d’alcaldes a la instal·lació de molins de vent és, simplement, patètic; també ho és l’oposició a les plaques solars. Ens hem begut l’enteniment? On és el seny català? No podem continuar sostenint proclames ecologistes de ‘pa sucat amb oli’, flors i violes, en un món que exigeix actuar amb celeritat i sentit comú davant el repte del canvi climàtic. Veiem, a més, que els ‘defensors’ són sovint els que posen fre a qualsevol canvi per millorar la situació, i ens exposen al risc d’haver de portar energia d’altres zones properes, deixant el benefici i les tarifes a altres comunitats que ja han acceptat el repte.
No actuar vol dir deixar de rebre noves inversions industrials, condicionar el futur de la gent i, en definitiva, convertir-nos en un poble del tercer món, amb baixa renda per càpita i pobres.
Tots tenim la sensibilitat de protegir el medi natural i l’obligació de reduir la petjada ecològica, els consums desmesurats i d’actuar amb responsabilitat. Però avui dia tenir grans extensions de paisatge protegit per a uns quants excursionistes els caps de setmana és un luxe que no ens podem permetre, perquè ja suposa un cost exponencial per a la societat.
Veure la serra de Llaberia tota declarada Parc Natural, quan caldria alliberar-ne la façana que mira al mar per instal·lar-hi molins en un lloc de molt vent i plaques solars aprofitant la subestació de la nuclear i tota la xarxa d’alta tensió, és un luxe que no ens podem permetre.
Fer oposició al Priorat per la instal·lació de set molins més potents, situats damunt l’Argentera i al límit del seu territori, que substituirien 91 de vells per 7 de nous, tampoc no és responsable.
Volem, doncs, una ecologia actual, com la que defensen els ‘Verds’ alemanys, i no un petit grup del ‘no a tot’. Cal veure com podem capgirar la situació del país cap a una nova dimensió per assegurar un futur millor per als catalans. Ens hi juguem tot.
J M Marsal
Grup Tertulians per Tarragona
k Editorial k
La manca d’habitatge assequible és avui un dels principals reptes socials de Catalunya. Tot i els anuncis optimistes del Govern —amb un Pla pel Dret a l’Habitatge que promet beneficiar 210.000 famílies i mobilitzar 480 milions d’euros—, la realitat és tossuda: l’accés a un sostre digne continua sent un privilegi per a massa ciutadans. El president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya recorda que el sector té capacitat per construir fins a 40.000 habitatges anuals, el triple del ritme actual. Però també adverteix que sense una administració més àgil i una veritable col·laboració publicoprivada, els objectius
quedaran en paper mullat. Les licitacions buides, la burocràcia eterna i els marges econòmics mínims desincentiven la participació de moltes empreses, i això pot deixar grans projectes en via morta. Tanmateix, el debat no pot reduir-se només a construir més. Cal mirar també què fem amb els pisos que ja existeixen. A Catalunya hi ha milers d’habitatges buits en mans de grans tenidors i entitats bancàries. La Generalitat ha començat a actuar, promovent la cessió d’aquests pisos al lloguer social i establint un impost sobre els habitatges desocupats. És un pas imprescindible: abans de posar més maons, cal aprofitar el que ja tenim.
k Tribuna k
Grip aviària: cal un pla d’actuació urgent
Aquest últim any i, especialment, des de l’estiu, hi ha hagut un repunt preocupant de focus de grip aviària a l’Estat espanyol, amb gairebé 70 casos confirmats, 14 dels quals en granges, segons les darreres dades del Ministeri d’Agricultura. Els últims, a l’octubre, a les províncies de Madrid i Valladolid, han afectat granges de ponedores i de pollastres amb censos de fins a 450.000 gallines de posta per granja. A Catalunya, l’últim focus en una granja va ser a principi del 2023, però la situació a Espanya i la detecció de cinc positius en aus silvestre a l’Alt Empordà, a finals d’estiu, i al Baix Ebre, les últimes setmanes, ens ha de fer estar alerta i extremar el control, perquè el risc hi és. Cal recordar que la grip aviària és una malaltia vírica contagiosa que afecta tant aus domèstiques com silvestres, i que la variant més present actualment causa una mortalitat elevada. Per als ramaders, un cas positiu implica el sacrifici de totes les aus, a més del procés de neteja i desinfecció, i la tornada a la normalitat produc-
Gira de Catedrales
El jueves por la tarde paseando por la Plaça de La Font, descubrimos un coro que cantaba cerca del Ayuntamiento. Eran muchos y para mí era la primera vez que veía este grupo. El director se dirigió a los presentes con gran jolgorio, invitándonos a asistir a las 20 horas a la Catedral para presenciar su concierto. Allí acudimos con
Jordi Vilamajó Responsable d’Aviram d’Unió de Pagesos
tiva pot tardar moltes setmanes, i en el cas de gallines ponedores, més d’un any. A més, suposa la prohibició de moviment dels animals, problema que ara està vivint el sector boví amb els casos positius de la dermatosi contagiosa. Per tot plegat, els avicultors no podem abaixar la guàrdia. L’experiència ens ha fet conscienciar sobre la importància de les mesures de bioseguretat a les granges per evitar l’entrada del virus. Des del sector hem fet un esforç, hem millorat les instal·lacions i ens
el ánimo de ver y escuchar un gran coro. Se colocaron en ambos lados de las sillerías de la Catedral, como si de sacerdotes se tratara, y nosotros en medio. Causaba sensación estar entre todas a aquellas voces que sonaban a ángeles o a coros como en el Monasterio de Silos. Unos minutos más tarde, se desplazaron al altar mayor
hem adaptat a les noves normatives. Però, per fer front a una malaltia d’efectes devastadors ens cal la implicació de tothom i un treball conjunt, des de la gestió de les aus d’autoconsum fins als avicultors i les administracions.
L’experiència ens ha fet conscienciar sobre la importància de les mesures de bioseguretat a les granges per evitar l’entrada del virus
Amb el repunt de focus a Espanya, exigim al Govern que tingui a punt un pla d’actuació urgentment, clar i ben desenvolupat, que ens permeti respondre amb fermesa en cas que la malaltia arribi a Catalunya. Els avicultors farem tot el que estigui a les nostres mans, però necessitem saber, si ens trobem amb un possible cas, com se sacrificaran els animals, quina capacitat hi haurà per gestionar un focus en una granja, quines mesures de contenció tindrem a l’abast... Conèixer totes aquestes qüestions, tenir un pla per poder actuar ràpidament si cal i evitar al màxim que s’estengui una malaltia com aquesta és clau per a la continuïtat de la nostra ramaderia.
de la Catedral y siguieron cantando. Abarcaron desde la Edad Media hasta el Siglo XXI. También Espirituales AfroAmericanos. Y al final, se reunieron con el público que deseaba felicitarles y entablaban conversación con todos los que se dirigían a ellos con preguntas.
El coro Notre Dame Glee Club, pertenece a la
Universidad de Notre Dame de Indiana, y está haciendo una gira titulada: España 2025 Gira de las Catedrales. Una suerte de encontrarlos. Maria Elisa Aragonés Domènech Tarragona Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
k Tribuna k
Em va sorprendre gratament l’aparició en escena del Sr. Ramon Garcia Bragado a Tarragona, en la conferència del COAC de 23 d’octubre com el ‘salvador de l’habitatge’ a Catalunya. Designi directe del Il·lustríssim President de la Generalitat, Salvador Illa. Com veuran, de Salvador, a ‘salvador’. Sense dubte, la verbalització de la greu manca d’habitatge és el començament de la resolució del problema. Ja era hora. Però el que no comparteixo de cap manera es aquest nou escenari, el seu rerefons i les seves sinuoses formes. Han passat quasi 50 anys amb els sòl municipal que es rebia d’aprofitament mig es fonia, rifat en fires i festes. I ara, quan el sector de l’habitatge agonitza – i es la crua realitat- surten els polítics amb idees pròpies de la bombeta d’Édisson en l’època del ledd. Tot plegat per pregonar 50.000 habitatges en 600 i pico solars que les administracions municipals ‘cedeixen’ en dret de superfície, mes per vergonya pròpia, que per ganes. Què dimonis han estat fent els Ajuntaments amb terrenys parats durant dècades? Alguns ja portem anys denunciant que el sòl que reben els Ajuntaments obtingut gratuïtament com a aprofitament mitjà de planejament desenvolupat havia de ser posat al mercat a cost zero ja fa molt temps. Ara, algú es pensa que ha descobert la sopa d’all i si no vigila se li cremarà perquè el foc es fort, la brasa incontrolable, i els ingredients diries que son ‘massa pobres’. I per si no n’hi ha prou ara el sòl demanial (sistemes públics) també servirà per fer habitatges. La presentació del Sr. Gracia Bragado i les ‘pocions màgiques’ al problema de l’habitatge plantegen mes ombres que llums al meu petit entendre. Solars cedits per Ajuntaments, alguns dels quals ja tenen promotor? Van de la maneta? Qui son? Son Fundacions? I qui hi ha darrera elles ? A saber.... que no sortim tots volant...
També hi ha la pretensió de mobilitzar solars orfes de promotors en paquets de licitació a on serà aquest agent qui triarà constructora i arquitectes. Tot una ‘ostentació’ de manca d’independència professional i una plantofada a la cara als col·lectius d’arquitectes i arquitectes tècnics, que callen estranyament, malauradament i quedaran subordinats absolutament a tercers. I jo em pregunto? Després d’aquesta recepta que ni és màgica, ni ràpida, com pot ser que no es parlés de coses essencials i més fàcils de fer com aquestes que cito?.
Primer: Una llei d’urbanisme que permeti transformar els usos de locals de planta baixa a habitatges amb caràcter immediat (en zones no inundables).
Segon: La eliminació del llindar de densitat d’habitatges per hectàrea. Tenint en compte que la ocupació per habitatge ha
Enric Casanovas Ripoll Arquitecte i Arquitecte tècnic
baixat a la meitat de les 4 persones per habitatge als anys 70 a les 2,1 persones per habitatge al 2025; perquè no pujar les densitats en algunes zones de ciutats?.
Fàcil i sostenible. A Castelldefels ja es va fer plenament ad hoc el 2021 per aquesta situació
Tercer. Transformar els 50.000 locals a Catalunya tancats en habitatges. Podrien ser habitatges en pocs mesos. Només cal habilitar el canvi d’ús de locals ’habitatges en planta baixa i eliminar també la sobirana rucada del decret d’habitabilitat que diu que la cuina ha de tenir sortida de fums a coberta quan hi ha extractors especials amb filtres de carboni per la cuina. Oi que és fàcil? Caminin per Europa i mirin ciutats plenes d’habitatges en planta baixa!.
Vuitè. Que els ajuntaments atorguin les llicències en terminis legals de 2 mesos. S’ho han estat passant per un lloc que no sona durant dècades, tardant en algunes ajuntaments fins a 20 mesos i amb mitjanes a Catalunya superiors als 10 mesos. Novè. Fer una normativa d’edificació d’habitatge públic a Catalunya que sigui mes simple i pugui ser molt més econòmic de produir. La normativa actual és insostenible i no assumible.
Desè: Liberalització dels usos urbanístics en les edificacions, incorporant el dret a l’habitatge en tots els usos urbanístics, tret dels nuclis incompatibles de la gran industria i comerç.
Alguns ja portem anys denunciant que el sòl que reben els Ajuntaments obtingut gratuïtament com a aprofitament mitjà de planejament desenvolupat havia de ser posat al mercat a cost zero ja fa molt temps
Crec que algú pixa fora del test si creu que aquesta gran ‘proesa’ dels Ajuntaments, instal·lats en el ‘tantmefotisme’ durant dècades, resoldrà el problema de l’habitatge quan el que només resol és la vergonya històrica de no haver fet res. Dona la sensació que ara tot es fia a un col·lectiu monopolista que no serà el salvador de la pàtria sinó actor d’un negoci de lloguers amb edificacions subvencionades amb diners públic i explotació privada. No m’agrada gaire. O pas gens.
Quart. Preguntar als Ajuntaments quants mils d’edificis edificis tancats es podrien posar en dret de superfície per a rehabilitar i fer habitatges. Quants metres quadrats tancats hi ha a Catalunya en edificis públics que poden ser habitatge amb simples projectes de rehabilitació immediatament.? Ja els dic que les dades son de vergonya suprema i escandaloses.
Cinquè. Pujar la densitat en zones residencials unifamiliars a Catalunya per passar de models de xalets individuals a dos o més habitatges? Estaríem parlant de milers d’habitatges de ràpida execució. A Catalunya hi ha uns 780.000 habitatges unifamiliars
Sisè. Algun pensarà en habitatges protegits en venda en règim de concessió administrativa, a 40, 60 o els anys que permeti la legalitat vigent? Si s’ha fet per aparcaments en sol demanial, no es pot fer en habitatges en sòl edificable públic?.
I tant que si!
Setè. Baixar els innombrables impostos que graven directa o indirectament el procés de l’habitatge. O hem de dir que els sous públics pengen dels IBIS i mil impostos mes a l’habitatge? Cal simplificar lleis, baixar l’IVA a superreduït en tot el procés, i exempció de llicencies municipals, que sumen més d’un 5% del cost de l’obra, quasi mes que el que cobren arquitectes i arquitectes tècnics.
k El meu gat i jo k
Tornava l’altre dia de visitar els mixos que bigotisdepica@gmail.com té en adopció, quan vaig sentir un cert rebombori a la biblioteca que em tenen “okupada” Mixeta, Boni i Bonic. Vaig arribar a temps per a escoltar que la primera deia: “Ja n’estic tipa de parlar del trio de la cocaïna, que ja són cinc (el mininapoleó Macron, Starmer, Merz, Zelenski i l’Úrsula, que, per cert, heu observat el seu nassarró?), del fumador de snus Tusk i de l’inclassificable Trump, sense comptar amb els decididament estúpids com el finlandès Stupp o la inefable Kaja Kallas. Rute, el de l’OTAN, en alguns llocs ja el caricaturen com una rata!”
– De què vols parlar, doncs?– preguntaren a duo Boni i Bonic. – De persones que han fet alguna cosa positiva en la seva vida, que han treballat per la cultura i per la pau i no com aquella colla de sapastres abans esmentada. Acabaran embolicant-nos a tots en una guerra que no podrà guanyar ningú i que, de moment, ens la van venent com a quelcom necessari i colar-nos retallades de tota mena. Ja saps que van dir que gastàvem massa en sanitat i educació i poc en armament.
– I de qui vols parlar?
El problema de l’habitatge és la pròpia administració, gran tenidora de solars, edificis tancats i propietats susceptibles de fer milers d’habitatges de forma immediata i fa dècades que no fa res.. Tot tancat i barrat, inoperant i dropa.
El que proposa aquest decàleg es descentralitzar l’autoria de l’habitatge en grans lobbis i deixar-ho en mans de les microaccions sumades municipi a municipi, local a local, pujant les densitats. El lliure mercat farà la resta.
Qualsevol espai hauria de poder ser temporal o permanentment habitatge i malgrat sigui registrament una oficina, o una nau industrial. La societat actual no es pot permetre edificar mils de metres quadrats de nova planta i tenir mils de metres quadrats de locals, magatzems i altres edificis públics tancats de per vida sense poder tenir altres usos. Si no és així, l’especulació estarà de nou en mans de 600 solars i els seus gestors.
Crec que les administracions obliden que les propietats que administren sota titularitat pública ni son dels partits polítics, ni dels funcionaris. Son un be públic d’una gran comunitat de propietaris que es diuen ciutadans. Si Mazón és el drama de la gestió de la DANA, la classe política ho és al drama de l’habitatge. I els mitjans de comunicació no rasquen a fons perquè no volen veure-ho.
– Mireu. Fa uns dies vaig assistir (amagada dins el sarró del nostre humà) a l’homenatge que a l’Aula Magna del Seminari de Tarragona es va retre el passat 23 d’octubre a mossèn Joan Magí amb motiu dels seus noranta anys. Els parlaments dels doctors Andreu Muñoz, Joan Ferrer, Esperança Amill i Joan Planellas, l’arquebisbe, van glossar la seva figura com a científic (és un dels nostres més grans biblistes) i com a persona, coincidint tots que es tractava d’un veritable home de Déu. La intervenció de Mn. Magí fou alegre i molt propera. Semblava mentida que hagués complert noranta anys d’una vida plena en tots els camps: va fundar l’Associació Bíblica de Catalunya, va impulsar les traduccions que van donar lloc a la publicació de la Bíblia Catalana Interconfessional, ha treballat per l’ecumenisme i la unitat dels cristians, va organitzar tandes de colònies, va dirigir viatges a Terra Santa per conèixer els llocs bíblics, exposicions… i un etcètera així de llarg. L’acte va acabar amb Mn. Joan Àguila i Mn. Víctor Mosquera interpretant cançons compostes per l’homenatjat.
Fa uns dies vaig assistir (amagada dins el sarró del nostre humà) a l’homenatge que a l’Aula Magna del Seminari de Tarragona es va retre el passat 23 d’octubre a mossèn Joan Magí amb motiu dels seus noranta anys
– Aquestes cançons revifaren en mi molts records, pel que després us explicaré… I sabeu que ha estat un gran defensor de la nostra llengua? -vaig intervenir un servidor- Us ho puc dir, perquè vaig tenir ocasió de col·laborar en dues de les seves iniciatives. Quan jo era delegat de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat, va tenir la idea d’enregistrar els textos dels quatre evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan) en catorze CDs. Es van gravar als estudis del mateix Arquebisbat amb locutors professionals, fons musicals i tot el que calia per a una bona audició. I, en aquell mateix indret es va enregistrar també un altre CD amb trenta-set cançons amb veu, música, lletra i arranjaments del mateix Mn. Magí en les que feia un repàs de la Bíblia adreçat als infants de la Catequesi. I tot en català.
– Renoi!– van exclamar els mixos, a cor– Sí que han estat ben aprofitats aquests anys. No n’hi ha gaires de personatges així.
– En podeu estar ben segurs!
Tarragona
Josep Monné Pahí.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Miguel Morata Aparicio.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Reus
Andrés Garrido Lopera.
Ha mort als 56 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Josefina Cavallé Rofes.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Miquel Casals Michans.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.
Vila-seca
Juan Castro Pérez.
Ha mort als 53 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Esteve Protomàrtir.
El Futbolpax dona el tret de sortida a la temporada 25/26 amb la presentació dels equips
Esports l El Futbolpax Tarragona CE va celebrar diumenge la presentació dels equips per a la temporada 25-26. L’acte va comptar amb la presència del conseller d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler Santos, i de la consellera d’ERC, María José López García, que van compartir el moment amb jugadors, tècnics i famílies. Es van presentar els equips sèniors, juvenils, cadets i infantils, que van omplir el pavelló d’orgull groc. DM/FutbolpaxTgnCE/Jordi Breso
Avui felicita als que es diuen:
Dídac, Nicolau i Estanislau
ÀRIES
21/03 al 19/04
Les tensions els mals humors poden espatllar la teva relació amb els altres. Adopta una actitud més diplomàtica, serà el millor remei.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Detectaràs les bones oportunitats. Les circumstàncies posaran a prova la teva capacitat d’organització lideratge. Bona vida sentimental.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Entraràs en contacte amb persones d’alt nivell podràs tancar acords importants transcendents per al teu futur. No deixis escapar cap detall.
20/04 al 20/05 TAURE
Avui no serà fàcil comunicar-te ni entendre’t amb els altres. Intenta relaxar-te una mica flexibilitzar les teves idees per evitar conflictes.
23/08 al 22/09 VERGE
La teva capacitat organitzativa estarà accentuada.especialment És un moment excel·lent per fer una selecció entre amistats o relacions.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Si algun dels teus projectes depèn de persones de l’altre sexe, serà millor que prenguis tu el control. Mostra’t més ferma decidida.
REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 La Comarcal (R)
12:00 Recórrer
12:30 Connecta 10
Comarques
13:00 Caminant Per Catalunya
13:30 La Comarcal (R)
14:00 Notícies Migdia
14:30 Aixeca I Pica
15:00 Notícies Migdia (R)
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies Migdia (R)
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10
Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies Vespre
20:30 Fot-Li
21:00 Notícies Vespre (R)
21:30 Fot-Li (R)
22:00 Notícies Vespre (R)
22:30 Premis De Comunicació Local 2025
21/05 al 20/06 BESSONS
Tindràs contacte amb persones amb autoritat que et donaran suport en tot allò que proposis. La teva rapidesa mental t’ajudarà molt avui.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Els enfrontaments seran fàcils dins del teu entorn familiar. El teu humor es pot alterar amb facilitat això podria fer-te perdre el que has aconseguit fins ara.
20/01 al 18/02 AQUARI
Els canvis d’humor et faran semblar distant o poc sociable davant dels altres. Intenta trencar el silenci l’aïllament de manera progressiva.
21/06 al 22/07 CRANC
Tingues molta paciència durant tot el dia. Si pots, ajorna decisions importants o la signatura de documents. Actua amb prudència.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Controla el teu sentit possessiu ambiciós. La gent del teu voltant no escoltarà gaire les teves raons, així que evita actuar impulsivament.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Tant en l’àmbit social com en el professional, el contacte amb superiors pot ser una mica tens. Et veuràs obligat a mostrar-te fort.
10:00 Efecte Mosaic
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Com la nit el dia
12:00 Teló de fons
12:30 Com la nit el dia
13:30 Teló de fons
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit el dia
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22:30 Gala dels Premis Comunicació Local 2025
HORITZONTALS: 1. Encarregar algú, qui té poder, de fer alguna cosa per ell. Acorda un fet futur. 2. Femelles polars. Parlaré malament d’ells. 3. Cites sense dues. A dojo sense límit. Amb més de dos colors. 4. Tap superior. Ester de l’àcid carbàmic 5. Comunicació per la dreta. Senyor girat. Cinc. 6. Falta una de res. Vol tocant a terra. Oberta i feble. 7. Una de tall. A la meitat i girat. Bestiar llanar de dos anys. Un volt. 8. Nascut a Croàcia. Faci oposició per la dreta. 9. Equip que perd a casa per zero a vuit. Zones sense límits. Llar sense el mig. 10. Consonants. Divideix en tres parts. 11. Crit de carreter. Extrem del pal. Plena de salut. 12. Final de por. Verí biològic que torna. Peix.
VERTICALS: 1. Metgessa que treballa en un hospital. El color groc sempre ho és, per exemple. 2. Eines. Li falta la cua. 3. Cases que han tingut un atemptat. Mou la cadira. 4. Està. Rabiós. Sana sense límits. 5. Cap de gat. Diu mentides d’algú. Extrem d’un mot. Una de feble. 6. Propietari. Afirma al revés. Pit. 7. Fet amb ajut. Teixit sintètic. 8. Pal sense el mig. Entrada de riu. Fadrines. Cua de gat. 9. Indiqués. Existeix. 10. Remats endarrere.Travessar l’aire amb avió. 11. Busca el millor. Preposició. Llisa. 12. Presa que puja. Molt viu. Fet al forn per la part de baix.
El temps 22º 13º
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Vidal Vidal, Ana Maria Josep Carner, núm. 3 Telèfon 977 290 101
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11
Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Robuste Folch, Xavier Av. Països Catalans, 207 Telèfon 977 345 901
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Vidal Cañas, Nuria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712
VALLS: Fernandez-Delgado
Salinas, Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors,74 Telèfon 977 664 422
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Hi haurà núvols baixos al litoral, sobretot a les Terres de l’Ebre i Costa Brava, preferentment durant el matí i a partir de darreres hores de la tarda que deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat. Independentment, podran arribar algunes nuvolades aïllades a punts del terç oest, més probables fins a mitja tarda. A la resta cel poc ennuvolat per bandes de núvols alts, més compactes i abundants fins a migdia.
Temperatura
Temperatura mínima serà moderadament més alta arreu. La màxima serà entre lleugerament i moderadament més alta, excepte a cotes altes del Pirineu.
VENDO PARQUING. Edificio San Francisco, SP i SP. Tel: 678.901.950
VENDO LOCAL 50 m2. Sant Pere i Sant Pau -Edificio Ecuador A- Tel: 639.606.126 WhatsApp
FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479
PALETA ECONÓMICO. Tel: 623.246.480
INSTALACIÓN DE ANTENA COLECTIVA con conexión a todos los pisos por fachada. ECONÓMICO. Consultar precio. Tel: 614.041.375
Tel: 691.586.879
SEÑOR MAYOR GUSTARÍA CONOCER SEÑORA O SEÑORITA. Agradable, guapa, educada. Para compañía, horas, paseos, distracciones. Remunerado. Tiempos convenir. Tel: 630.430.736
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 Anuncis
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
Tel. 626.010.186 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS.
MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349
MASSATGES
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
CARLES. MASSATGES. Tel: 660.605.687
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO.... Reus. Tel: 633.827.161
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
Música El cicle de concerts d ‘ACT x Palestine’ porta la seva veu solidària al Convent de les Arts d’Alcover amb un concert amb Nico Roig, Edna Bravo, Bali Cejas, BIEL i Aleix Quirii
El moviment cultural ACT x Palestine arriba aquest novembre al Convent de les Arts d’Alcover amb un concert que vol fer del compromís una experiència compartida. El diumenge 16 de novembre a les 18 h, l’escenari alcoverenc acollirà una trobada musical amb Nico Roig, Edna Bravo, Bali Cejas, BIEL i Aleix Quirii, en el marc d’un cicle de concerts que s’estén per tot Catalunya per donar suport al poble palestí.
ACT x Palestine és una campanya de mobilització global promoguda per les principals organitzacions palestines de drets humans, ajuda humanitària, construcció de pau i culturals, conjuntament
amb una àmplia xarxa d’organitzacions europees que, a Catalunya, arrencarà el 15 de novembre a la Sala La Paloma de Barcelona. A les 19 h, les principals organitzacions palestines, acompanyades d’una àmplia xarxa europea de drets humans, faran pública una crida a l’acció global que marcarà el llançament de la campanya. En l’acte també es presentarà, en primícia, Who Will Be the Watershed?, un manifest audiovisual de Massive Attack. Aquell mateix dia arrencarà el cicle de concerts solidaris autoorganitzats que es duran a terme entre els mesos de novembre i desembre arreu del territori català (la convocatòria encara és oberta a tothom que vulgui
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
organitzar un concert al seu barri, poble o ciutat). El cicle es clourà el 23 de desembre a Barcelona, amb un gran concert a la Sala Razzmatazz en què participaran Els Amics de les Arts, Figa Flawas, La Fúmiga, Maria Jaume, Mushka, Suu, The Tyets i Dj Trapella. El programa d’ ACT x Palestine també inclou el partit de futbol entre les seleccions de Catalunya i Palestina, que se celebrarà el 18 de novembre a l’Estadi Lluís Companys de Barcelona. Finalment, el 29 de gener de 2026, es farà al Palau Sant Jordi el concert Manifest x Palestine, un gran manifest visual i sonor per Palestina i per la humanitat, amb caps de cartell nacionals i internacionals que seran desvetllats aquest dissabte 15 de novembre.
Els beneficis de la campanya es destinaran íntegrament a
organitzacions palestines que treballen sobre el terreny en àmbits com l’ajuda humanitària i la reconstrucció a Gaza, el suport a les principals entitats de drets humans del Palestinian Human Rights Organizations Council (PHROC) per posar fi a la impunitat dels responsables del genocidi i altres crims, i el suport a la Palestinian Performing Arts Network (PPAN) per preservar la cultura palestina com a expressió de dignitat i resiliència.
Les entrades per al concert d’Alcover tenen un preu de 10 euros i es poden comprar a ticketic.org.
Música en acció
La convocatòria per organitzar concerts solidaris autogestionats encara és oberta
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Camí de ronda
No sabria dir exactament quin és el motiu —potser és la compensació per la incapacitat de fer política en la llarga nit que el franquisme per a la tradició republicana i llibertària—, però el cas és que la nostra opinió pública viu immersa en un complex de superioritat moral. Es prefereix el judici a l’acció i tot plegat es constreny a un relat edificant sobre la societat que anestesia la discrepància i, tot sovint, la creativitat; alhora que es menysprea tot allò que té a veure amb l’actuació en el món real, en una mena d’infantilisme moral.
D’aquesta manera, l’opinió pública resta saturada de judicis i la realitat es difumina rere el tel espès d’uns prejudicis arrelats en la millor de les intencions. Ja deia Josep Pla que és molt més difícil descriure que opinar, per la qual cosa tothom opina. Transcorreguts més de cent anys d’aquelles paraules, el país continua ancorat en aquesta necessitat de jutjar. La indignació substitueix l’acció, de manera que, en acabat, tot plegat continua igual, però, almenys, resta una tranquil·litat de consciència que acaba essent narcòtica i irresponsable.
En aquest escenari, els fariseus, ocupats amb els detalls de la llei, probablement, perquè, en definitiva, prefereixen no ocupar-se del poder, esdevenen els actors dominants del discurs públic, que s’entretenen i ens distreuen amb esquinçaments de vestidures. En acabat, en resulta la impotència política, l’adormiment intel·lectual i una divisió sectària que es potencien mútuament. Mentre tots plegats intercanviem anatemes i ens fustiguem amb fàtues, la comunitat es va debilitant, incapaç d’actuar davant uns reptes que cada vegada són més peremptoris.
Jordi
Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
