Societat 10
Nàstic 16
L’Associació de Veïns Pedra Estela i Camí dels Morts de Reus compleix 30 anys d’activitat
El debut de Cristóbal Parralo a la banqueta queda marcat per la fragilitat defensiva i un joc ofensiu encara insuficient
6.0: «La repetició d’organismes és un fet constant que ens porta a la ineficàcia»
Infraestructures ferroviàries
l El president de la Generalitat assegura que el projecte de l’estació vila-secana ja no es pot aturar i que Tarragona també tindrà la seva Intermodal. L’alcalde de Vila-seca reclama terminis explícits mentre el batlle de Tarragona manté les al·legacions per evitar que la ciutat perdi connexions
Camp de Tarragona 13
Valls acull la vuitena edició de les Mitgeres, que intenta reomplir els espais que la degradació i desgast que el pas del temps i la despoblació ha provocat al Barri Antic de la ciutat
L’Ajuntament subvencionarà els comerços dels carrers on es facin obres Reus
La mesura es començarà a aplicar l’any vinent, tot i que encara no s’han determinat els imports definitius l 8
Tarragona 4
Es compleixen vint anys de l’explosió a la Rambla Nova que va deixar un balanç de cinc morts
Espai Públic l Aquesta setmana el servei ja serà l’ordinari amb els veïns amatents a les millores anunciades pel govern
Oriol Castro Sanz
El nou servei de la neteja a la ciutat ha superat els seus primers dies enmig d’expedients a l’anterior concessionària i de molts residus als carrers.
L’Ajuntament de Tarragona ha completat en quatre dies el dispositiu extraordinari de neteja i recollida de residus per restablir la normalitat a tots els barris de la ciutat, després de denunciar públicament que, durant el traspàs entre empreses, no s’havia netejat la via pública com tocava. Segons les previsions del Departament de Neteja, avui al matí tots els contenidors de la ciutat estaran buits, nets i amb els entorns completament escombrats. El consistori considera que aquest fet permetrà donar per resolta la «crisi dels contenidors».
Als barris de Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Llevant i Bonavista, la neteja del Pla de Xoc va finalitzar dissabte. Aquestes tasques es van centrar en el buidatge dels contenidors, els voltants desbrossats i els voluminosos recollits. A la Part Alta, la Part Baixa, el Serrallo i el centre de la ciutat, també s’han completat les tasques de recollida i escombrat. Avui s’acabaran les feines de neteja sota els contenidors.
La consellera de Neteja Pública, Sonia Orts, remarca que «en només quatre dies hem aconseguit revertir una situació molt complexa i garantir que tota la ciutat torni a tenir els contenidors buits, nets i els entorns escombrats».
«Aquesta ha estat una feina intensa i coordinada amb el Departament de Neteja de l’Ajuntament, Urbaser i els treballadors i treballadores, que han treballat sense pausa per recuperar la normalitat a la ciutat», afegeix l’edil.
Pel que fa a Ponent, des de Campclar fins a Torreforta, els contenidors ja estan buits i durant els torns de tarda i nit
es continuarà amb la recollida de voluminosos, segons informa l’Ajuntament. Un cop finalitzada aquesta feina, es procedirà a la neteja dels voltants i de la part inferior dels contenidors.
Més enllà, dissabte al matí també es va reactivar el camió de rentat de contenidors, un servei que feia temps que no es duia a terme. A Llevant, per exemple, feia més de dos anys que no es rentaven. Durant aquesta passada nit, el servei ha continuat pel centre ciutat, Ponent i Tarragona Nord, i s’estendrà progressivament a tota la ciutat.
Aixecament diari
Ara que s’ha superat aquest pla de xoc, el servei ordinari de neteja es reprendrà amb noves pautes de treball, entre les quals destaca l’aixecament diari dels contenidors per netejar-hi a sota, com a pràctica habitual. «A partir d’avui reprendrem el servei ordinari amb noves pautes de treball que permetran superar el nivell de neteja que estàvem acostumats. Aixecar els contenidors i netejar-hi a sota serà una pràctica diària, i això suposarà un salt endavant en la cura de l’espai públic», expressa Orts.
La consellera de Neteja conclou agraint «la paciència i la col·laboració dels tarragonins i tarragonines durant aquests dies, i reconèixer la implicació dels treballadors i treballadores del servei de neteja, que han doblat esforços per deixar la ciutat com es mereix». Urbaser i el seu servei buscarà superar les crítiques i queixes dels veïns, mentre espera els nous vehicles que han d’anar renovant la flota. Tota la ciutat està amatent.
«Hem aconseguit garantir que tota la ciutat torni a tenir els contenidors nets»
Neteja l FCC assegura que la màquina va fer desenes de serveis el 2023 i el 2024
O. C. S.
Més enllà d’expedients sancionadors i crítiques creuades, l’Ajuntament de Tarragona i FCC han sumat una nova polèmica. En aquest cas, es tracta d’una de les màquines de la flota de la brigada: la decapadora. Aquesta màquina neteja a pressió amb aigua calenta i elimina la brutícia incrustada als porus del paviment. El govern municipal va expressar fa dies que, després de tres anys parada, tornava
a funcionar la màquina, després que «es donés per espatllada». «Torna a treballar al servei de la ciutat mentre esperem l’arribada d’una de nova, més moderna i eficient. Seguim treballant per una Tarragona més neta, cuidada i de tots i totes», expressava Rubén Viñuales, alcalde de la ciutat, a les xarxes socials. Per la seva banda, FCC assegura que la decapadora va fer més d’un centenar de serveis durant l’any 2023 i una vuitantena més durant l’any
La màquina ha treballat al carrer aquests dies. Ajuntament
La ciutat està a l’espera de l’arribada d’una nova màquina més moderna
passat. La companyia diu que s’ha avariat enguany i que han fet una gran despesa econòmica per tenir-la arreglada per quan la nova empresa comencés el seu servei.
L’Ajuntament de Tarragona i l’empresa Urbaser han establert noves pautes diàries de manteniment. Ajuntament
Més escombraires al carrer els diumenges
Ahir diumenge van sortir 19 escombriaires a treballar als carrers de Tarragona. Els darrers anys, segons expliquen des del consistori, només en sortien 9 per torn. Aquesta és una de les novetats del nou contracte de neteja, que preveu reforçar el servei i incorporar treballs d’escombrat també en diumenge. La neteja viària es reforçarà especial-
Mobilitat l El president de la Generalitat diu que no pot aturar la Intermodal de Vila-seca. Tarragona manté el seu rebuig
Oriol Castro Sanz
L’Ajuntament de Tarragona ha celebrat el compromís de Salvador Illa amb la futura estació a l’Horta Gran, tot i que haurà de conviure amb la Intermodal a Vila-seca. El president de la Generalitat va remarcar el passat dissabte l’aposta que el Govern fa envers l’estació intermodal del Camp de Tarragona de Vila-seca/Aeroport de Reus, la qual ja compta amb l’estudi informatiu. «Estarà connectada al TramCamp i no ens
ment durant la temporada d’estiu, amb un increment en l’ús d’aigua i la creació de brigades específiques per a actuacions urgents a la via pública, com ara grafits, excrements d’animals o el reforç de papereres. També s’incorporaran brigades específiques per als polígons industrials i comercials. La nova adjudicatària implantarà un servei contra el malbaratament alimentari i també un sistema de recollida de voluminosos, així com de poda, porta a porta.
podem permetre aturar-la», va subratllar. En la mateixa línia, Illa va exposar que l’estació de l’Horta Gran de Tarragona és un projecte «necessari» i que el departament de Territori «també tindrà en compte».
Una demostració
Per a l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, aquestes declaracions suposen una demostració sobre la vàlua del projecte. «Demostren que l’estació d’Horta Gran no és un projecte irreal o una ba-
Viñuales: «No és una batalla de campanar, és un projecte realista i de futur»
talla de campanar, sinó que demostra que és un projecte realista i de futur, que defensa no només els interessos de la ciutat sinó de tot el Camp de Tarragona», expressa el batlle.
Per la seva banda, Pere Segura, alcalde de Vila-seca, es congratula de la reafir-
mació que Illa va fer sobre l’estació al municipi. «El més important ara és ratificar el calendari per a la posada en servei d’aquesta estació i, sobretot, de quan s’iniciaran les obres, ja que els terminis estan en l’aire», exposa Segura. «Aquest anunci que ara ratifica el president, ja es va fer ara fa tres anys, i per això el que demanem ara és que d’una vegada per totes, el tema s’agilitzi i l’estació sigui una realitat», conclou el batlle.
Esperant el Ministeri
Tot i la promesa d’Illa a Tarragona amb l’Horta Gran, l’Ajuntament no retirarà les al·legacions presentades a l’estació Intermodal de Vilaseca. «Les al·legacions continuen el seu camí i ha de ser el Ministeri que resolgui els dubtes que, fins i tot el seu Consell Assessor, ha manifestat. Tarragona no pot perdre trens sent l’estació amb més passatgers de la província», exposa el batlle tarragoní Rubén Viñuales.
Societat l La deflagració a l’edifici del número 72 va provocar cinc morts, entre els quals tres infants
John Bugarin
La nit del 10 de novembre del 2005 ha quedat gravada per sempre en la memòria dels tarragonins com una de les més tristes que s’han viscut mai a la ciutat. Avui, es compleixen vint anys de l’explosió de gas que es va produir al número 72 de la Rambla Nova i que va provocar cinc morts. Entre les víctimes, hi havia tres germans —un nadó d’un mes i mig d’edat i dos infants de tres i cinc anys— i la seva mare, Olga Acebes (37), una doctora especialista en traumatologia que treballava a l’Hospital Santa Tecla. També va perdre la vida Josep Biendicho (47), un professor que dos dies abans es va mudar a la tercera planta, on va tenir lloc la deflagració.
Els dos pisos superiors es van esfondrar i les restes van caure sobre dos vianants que, a les onze de la nit, passaven per davant de l’immoble. Jordi Morant i el seu amic Bernd Lehrl, de nacionalitat alemanya, van patir traumatismes cranioencefàlics i van haver de ser operats quirúrgicament al Joan XXIII. «Havíem acabat de sopar al Bar Cantàbric i anàvem cap a l’Hotel Lauria. De sobte, vam sentir un soroll molt fort i ell em va preguntar si hi havia algun partit del Barça o el Madrid», explica Morant.
Aquest va ser el seu últim record abans de despertar-se en un llit de la Unitat de Cures Intensives (UCI) sis dies després del sinistre: «El meu germà em va preguntar si vaig veure la llum blanca del túnel, però jo ho vaig veure tot negre». «Vam entrar indocumentats a l’hospital, però mossèn Fort em va reconèixer i va trucar la meva família», relata Morant, qui sent que va tornar a néixer després de sobreviure a l’accident. «Molta gent em diu que tinc seqüeles, però he pogut portar una vida normal durant tots aquests anys», afirma.
L’explosió de gas a l’edifici del número 72 de la Rambla Nova es va produir al voltant de les onze de la nit del 10 de novembre del 2005.
«Vam sortir al balcó a veure què havia passat, però hi havia molt de fum i pols»
«Una de les noies a les quals vam socórrer es casava el diumenge següent»
Un gran ensurt «Vam sentir una gran explosió i els vidres i el terra van començar a tremolar», explica l’Elvira, qui pensava que era «la bombona de butà que teníem a casa». Aquella nit, es trobava en el seu pis del carrer Fortuny. «El meu marit va sortir al balcó per saber què havia passat, però hi havia molt de fum i pols i no es veia res. Va ser un ensurt molt gran»,
assenyala. Roger Gasull, que treballava a la Central de Coordinació de Bombers i aquell dia tenia festa, va sentir l’espetec mentre estenia la roba
en el pati interior del seu pis al carrer Estanislau Figueres. «Vaig decidir baixar com un coet cap a la Rambla, on hi havia absolut silenci i la gent es-
tava paralitzada», explica. Un cop allà, es va trobar amb un company i, junts, van iniciar les tasques de rescat. Gasull va ajudar les tres
Van condemnar Gas Natural a pagar 2,1 MEUR en indemnitzacions
noies que vivien a l’entresol i intentaven sortir per una finestra: «No em vaig fixar en les cares, però, després, em vaig adonar que una d’elles era amiga meva i el diumenge estava convidat al seu casament». «Vèiem peus, mans, trossos de persones... Quan vam socórrer en Jordi Morant, em va cridar l’atenció la forma que tenia la muntura de les seves ulleres pels impactes que va rebre», relata. El moment més impactant, recorda, va ser quan va veure David Sanz, el marit de la dona i el pare dels tres infants morts, cridant «almenys salveu-me un!» penjat d’una cornisa. L’home va haver de ser atès per ferides lleus i una forta crisi d’ansietat. «Quan hi ha nens implicats és més dur», apunta Gasull amb els ulls vidriosos. Tant ell com Morant confessen que van evitar passar pel lloc dels fets els mesos següents: «Va ser una nit molt trista i que no oblidaré mai».
Les indemnitzacions L’explosió va tenir lloc el 2005 i el procés judicial per esclarir els fets es va allargar fins al 2018. Tant el jutjat de primera instància número 2 de Tarragona com l’Audiència Provincial va exculpar Gas Natural i Mapfre, la seva asseguradora, de tenir responsabilitats en la deflagració. La decisió, però, va ser anul·lada el 2018 pel Tribunal Suprem, que va condemnar-los a indemnitzar amb un total de 2,1 milions d’euros els afectats. La sentència va determinar que el motiu del sinistre era «incert», però no podia quedar la subministradora exonerada.
La Sala Primera va dictaminar que David Sanz havia de rebre una compensació d’1,2 milions i Bernd Lehrl, que va estar dos mesos en coma i va perdre una cama, mig milió. En canvi, Jordi Morant no ha rebut cap mena de compensació. El cronista Francisco Javier Alvear, que va accedir a l’expedient del cas i va investigar el succés, creu que «es va cometre una injustícia amb Morant», el qual «va deixar de ser considerat com una víctima i va passar a ser un testimoni». «És estrany que la persona que et defensa permeti una cosa així», remarca.
Equipaments l Podria estar operatiu al palau del passeig de Sant Antoni el 2030
ACN/Redacció
La Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat van signar divendres passat un protocol d’intencions per tal que el Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) es traslladi al palau del passeig de Sant Antoni que actualment és la seu institucional de l’ens supramunicipal. El projecte es troba encara en una fase inicial i encara s’ha definit el cost econòmic que tindrà el canvi d’emplaçament del MAMT, que s’estima que podria estar enllestit cap al 2030.
La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va afirmar que el nou museu se situarà «al nivell del Reina Sofia de Madrid o del MNAC» en termes d’art contemporani, ja que acollirà la Col·lecció Forvm de fotografia. L’organisme provincial s’ha compromès a enllestir tres estu-
dis previs «abans de mitjan 2027»: el projecte museològic, el pla d’usos i un pla d’actuació amb el calendari, costos i finançament.
«Aquests tres informes serviran de base per a la redacció del projecte, d’adequació arquitectònica i museogràfica», va especificar Llauradó. Per la seva banda, la Generalitat s’ha compromès a «aportar finançament» per dur a terme l’obra que caldrà fer per adequar les instal·lacions del palau al nou ús museístic. Tot i això, les dues administracions no han concretat com es repartiran les inversions, que podria arribar als 12 milions d’euros.
Amb el canvi d’ubicació el MAMT doblarà l’espai disponible respecte al que té ara a la seva seu del carrer Santa Anna i permetrà que hi hagi «nous serveis com laboratoris, sales polivalents i de conservació», va afirmar la
Proposta de distribució d’espais del MAMT al Palau de la Diputació
Planta baixa
Abans del 2028 s’elaboraran tres informes previs a la redacció del projecte
Màgia, música i cuina per inaugurar els Bons Comerç
Societat l La festa d’inauguració de la campanya dels Bons Comerç Tarragona va omplir d’ambient el centre de la ciutat divendres amb animació infantil, màgia al carrer i música en directe. Centenars de famílies van gaudir a la Plaça Corsini del xou «mini disco»
de Cia The Bliss. Va ser només l’inici d’una cercavila acompanyada per la Stromboli Jazz Band. També hi va haver l’espectacle de màgia Struc Magic Theater i una gran festa a plaça Verdaguer amb cuina en directe a càrrec de Colet La Botiga i El Llagut. Redacció/Cedida
primera
consellera de Cultura, Sònia Hernández. Segons un primer informe elaborat per la Generalitat, la planta baixa del palau del passeig de Sant Antoni disposaria d’un espai per fer activitats i exposicions temporals. En el primer pis hi hauria sales d’exposició, el Fons Jujol i la Col·lecció Forvm; mentre que en el segon nivell comptaria amb una aula educativa i més sales d’exposició. A la tercera planta, s’ubicarien les oficines, els magatzems, la sala de conservació i restauració, i la zona de tallers.
Patrimoni l L’Amfiteatre de Tarragona oferirà un espectacle sensorial els pròxims 28 i 29 de novembre amb la projecció d’un mapping d’interpretació artística que tancarà la celebració del Tarraco25, l’aniversari del nomenament del conjunt arqueològic de Tàrra-
co com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. L’espectacle també posarà punt final al festival NOW Fest – El Jardí Digital 2025, un esdeveniment amb arrel tarragonina i projecció europea. Serà el primer videomapping projectat sobre un amfiteatre a Espanya. Redacció/Cedida
Entrar dins d’una presó pro voca una estranya sensació a cavall entre la curiositat, el respecte i la incredulitat. Els passadissos els recorres en silen ci; els cartells identificatius del men jador i les cel·les estan desgastats pel pas del temps; els fluorescents, amb llum blanca i pampallugues, il· luminen la gran nau central; i el pati i el seu tros de cel, on ara hi ressona música electrònica, et recorden que la llibertat de les persones que hi vi vien es reduïa a algunes hores al dia... mentre la ciutat continuava fent vida més enllà dels murs.
L’antiga presó de Tarragona va acollir, per segon cop, el Refugi So nor Fest. Les portes blindades del centre penitenciari, ara seu central dels Serveis Territorials del Departa ment de Justícia de la Generalitat, es van obrir per acollir més d’un cente nar de persones interessades en les creacions electròniques de Domson, Le parody, Cushla i Guedra Guedra. Els artistes van actuar en un dels quatre patis que tenia aquesta presó, i que encara conserven les altes tan ques amb concertines i els barrots a les finestres. On abans els reclusos passejaven fent cercles, ara els assis tents ballaven al ritme de la música.
«La sensació és la de viure una rave al més pur estil berlinès. Els llums, els murs... Tant de bo facin més co ses així a Tarragona», expressaven la Gemma i el Ruben des de la pista de ball. Molts dels assistents insisti en en la necessitat d’ampliar aquest tipus d’iniciatives i replicar les en edificis de la ciutat que van viure el seu moment de glòria, però que ara es troben en desús. «La Tabacalera, el Banc d’Es panya, el preventori de la Savinosa... d’opcions en tenim moltes, i aquests actes funcionen», indica va el Marcel.
Aquest espai al bell mig de la ciutat va fun cionar com a centre pe nitenciari des dels anys cinquanta, en època fran quista al servei del règim, fins als inicis
Cultura l L’antiga presó va acollir el segon Refugi Sonor Fest amb l’electrònica com a protagonista
del 2023. En la seva darrera etapa fou un centre penitenciari obert (CPO), funció que va acomplir fins que es va estrenar el nou CPO a tocar del Francolí. Ara, combina les propostes culturals, que acull esporàdica ment, amb les oficines dels serveis territorials de Justícia i Qualitat De mocràtica.
Aquest dissabte, entre les cinc de la tarda i les onze de la nit, les perso nes assistents van po der gaudir d’una oferta musical poc comú a Tarragona, amb
Reivindicació
Molts dels assistents reclamen més iniciatives d’aquest tipus
l’electrònica experimental com a protagonista. Domson, Le Parody, Cushla i Guedra Guedra van sor prendre i van agradar a un públic heterogeni que rondava majoritàri ament la trentena, i que va valorar molt positivament poder gaudir d’un esdeveniment cultural d’aques tes característiques. La presó va ser, durant unes hores, un temple de la llibertat i la creativitat. Per molts més refugis sonors.
Hisenda l El 2026 diverses vies rebran actuacions de millora i el consistori pretén «ajudar» els negocis
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus activarà una línia de subvencions destinada als comerços que es vegin afectats per obres de millora de la via pública. El regidor en cap de l’àrea de Serveis Generals i Hisenda, Manel Muñoz, reconeix que els projectes urbanístics, si bé tenen com a objectiu desenvolupar o fer evolucionar una zona concreta de la ciutat, suposen un «perjudici» per als negocis durant el període de la intervenció. «Volem ajudar-los», assegura. Serà una de les mesures que inclourà el pla de subvencions municipal, que s’està acabant de concretar.
En aquests moments, carrers com Ample o del Doctor Ferran estan immersos en processos de transformació. Les dues actuacions tindran continuïtat el 2026, amb l’execució de noves fases vinculades als seus projectes. Així mateix, seran objecte d’intervenció punts com els carrers de l’Escultor Rocamora i d’Astorga i, en un futur, podria ser-ho Mare Molas, del qual s’estudiarà la viabilitat i els detalls d’una possible eventu-
Fotografia de l’inici de les obres de la primera fase de la remodelació del carrer del Doctor Ferran, el passat 29 de setembre. Diari Més
També s’ha ajustat el preu públic de la brossa per apostar «pel petit comerç»
al reurbanització. «Aquestes subvencions estaran destinades als comerços dels indrets on les obres tinguin afectació, i és que al nostre pla d’inversions en preveiem força»,
L’Ecce Homo torna a elevar-se a espatlles per pelegrinar al Santuari
Religió l La Confraria dels Sants Just i Pastor va dur a terme ahir de bon matí una pelegrinació cap al Santuari de Misericòrdia. No era una sortida comuna, sinó que els fidels carregaven a espatlles el pas de l'Ecce Homo. L'acció s'emmarcava en els 75 anys de l'arribada i la benedicció del misteri, obra de Joan Rebull i «orgull patrimonial»
de l'entitat, així com en el Jubileu 2025 del Vaticà, sota el lema Pelegrins de l’esperança. La Confraria dels Sants Just i Pastor va recuperar la tradició de portar el pas penitencial a espatlles l’any 2023. Tot i que, en el cas de Reus, la majoria de les talles s’han portat històricament sobre rodes, l’entitat s’emmirallava en dos precedents. No sense
dificultats, l’Ecce Homo va elevar-se, i així ho feu, també, en la Setmana Santa del 2025, tot havent-ne alleugerit el pes per evitar que es repetissin les dificultats de la primera experiència. A més, en aquests moments, l’entitat es troba en un moment de canvi, amb el nomenament de Maria Mercè Porqueras com a nova confraressa major. Redacció
concreta Muñoz. «Apostem pel comerç de proximitat que sempre ha configurat la nostra ciutat», afegeix.
L’edil no concreta l’import que es destinarà a aquests
ajuts «perquè encara hem d’acabar de fer els estudis de totes les línies de subvencions i l’impacte que poden tenir», tot i que reafirma «que en preveurem una així és un com-
promís que ja hem assumit». «Existeix el compromís de fer-ho i de desenvolupar-ho i, per tant, d’acabar de definir molt bé en què consistirà i quins imports s’hi destinaran», assenyala.
Preu públic de la brossa En el ple de l’octubre, l’Ajuntament va aprovar l’expedient d’ordenances fiscals per al 2026. En el cas del preu públic del servei de recollida de residus, «corregim un desajust històric apostant també pel petit negoci o comerç», va detallar el regidor d’Hisenda. En concret, es va considerar oportú ajustar els epígrafs i trams de superfície de les tarifes «amb criteris de progressivitat i capacitat econòmica». Entrant al detall, es va decidir reduir el tram baix, destinat a oficines o petites botigues. L’adreçat a establiments de mida mitjana, és a dir, el gruix d’ells, es mantindrà congelat, sense variacions. D’altra banda, s’incrementa el tram dels més grans, de més de 300 metres quadrats (m2) i se’n crearà un de nou per als de més de 500 m2, en què cada fracció de 250m2 suposarà un increment fix de 50 euros. En el cas de la taxa de residus per als habitatges, també hi haurà canvis, amb un ajust dels trams de superfície que permetrà reduir la quota a un 75% de les llars de Reus. A les de més de 120 m2, se’ls aplicarà un escalat per aproximar el preu, però en cap cas el cost del servei superarà 1 euro al dia. Així mateix, es manté la bonificació de fins al 20% del rebut per aportacions de residus a les deixalleries municipals, bé siguin fixes o mòbils.
instant del trajecte,
El punt es trobaria a l’actual zona de càrrega i descàrrega del carrer de Jacint Barrau, entre l’Institut Baix Camp i l’antiga fàbrica. Gerard Martí
Memòria l La hipòtesi dels historiadors Olivella i Muñoz i l’arquitecte Miquel Pich Aguilera la situa al c/ de Jacint Barrau
S. Peralta / M. Llaberia
Els historiadors locals Joan Olivella i Cristian Muñoz plantegen una hipòtesi de la possible ubicació del pou de l’antiga fàbrica tèxtil de Pich Aguilera, que s’hauria utilitzat per inhumar cadàvers durant la repressió franquista. Tal com va avançar Diari de Tarragona, junt amb l’arquitecte Miquel Pich Aguilera, besnet d’un exdirector de la indústria, han acotat un punt al carrer de Jacint Barrau que encaixa amb les descripcions d’Antoni Batlle, el testimoni que informà per escrit de l’existència de la fossa. «Memorial Democràtic demanava un punt exacte i ara els hi hem donat, [...] això va sobre voluntats», declara Olivella a Diari Més
Amb la hipòtesi sobre la taula, fonts de la Direcció General de Memòria Democràti-
ca detallen que «si hi ha historiadors que ens envien nous indicis, els tenim en compte i treballem per verificar-ho». «Ara nosaltres ens posem a investigar això», afirmen. Olivella i Muñoz, que, des del primer moment, van demanar que s’investigui la presència de la possible fossa i van arribar a col·locar dos cartells explicant la història de l’entorn a les portes de l’antiga fàbrica de teixits, van incorporar a la investigació Miquel Pich Aguilera a l’estiu. Establert a l’Argentina, va contactar amb els historiadors i va oferir-los ajuda. Van localitzar uns plànols i, en aplicar la planimetria, es va definir una circumferència d’uns 2,5 metres de diàmetre «que possiblement sigui el pou, quadra amb les descripcions de Batlle i queda dins dels antics terrenys de Pich Aguilera», explica Olivella.
Memòria Democràtica es posa «a investigar» la hipòtesi dibuixada
«Tot sembla casar molt bé», comenta.
Per tot plegat, plantegen la hipòtesi i demanen a la Generalitat que s’inclogui el cas en el Pla de Fosses per al 2026. També reclamen que l’Ajuntament de Reus pressioni «perquè es pugui, com a mínim, sondejar si hi ha el pou o no». «Nosaltres volem que aquesta fossa, almenys, se sondegi i, si hi és, endavant», se sincera Olivella.
La Direcció General de Memòria Democràtica va declarar, durant l’estiu, que no era possible ni viable plantejar cap actuació arqueològica concreta «sense la localització precisa del pou», després
Imatge promocional de ‘La memoria de las mariposas’. Cedida
‘La memoria de las mariposas’ guanya el Premi Ciutat de Reus del Memorimage 2025
que els intents del consistori per localitzar la ubicació exacta no fructifiquessin. Això no obstant, l’organisme no va descartar actuar-hi en cas que la investigació obtingués uns resultats satisfactoris. «La Direcció General de Memòria Democràtica està en disposició de fer una avaluació i, en cas que fos possible, una intervenció en el moment en què es localitzi la fossa», van assegurar les fonts aleshores.
La finca de l’antiga fàbrica de Pich Aguilera va ser un dels quatre solars que l’Ajuntament va presentar a la Generalitat de Catalunya en la reserva pública per a pisos socials. La consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, va assegurar, en la seva visita a Reus, que s’està «treballant» en les propostes rebudes perquè «tots els solars posats a disposició es converteixin en llars». En aquest context, Memòria Democràtica va apuntar que, si s’hi acaben executant obres, «caldrà establir en el projecte els controls arqueològics corresponents». La presència de la fossa, catalogada com a «probable» al Banc de la Memòria Democràtica, va tornar a sortir a la llum amb la posada a la venda dels terrenys el 2024. En el directori, es menciona que es desconeix l’estat de conservació del pou i que l’espai no ha estat dignificat.
Cultura l El film La memoria de las mariposas, de Tatiana Fuentes, guanya el Premi Ciutat de Reus del Memorimage. La vintena edició va tancar el 7 d’octubre i el públic va decidir premiar a Constel·lació Portabella, de Claudio Zulian. Altres produccions recompensades van ser Naufragis, bussos i homes «rana», de Josep
Maria Castellví, amb els premis Memorireus i Cinema Rescat, o Joana Zapata, de S.Morris Produccions, que se li va atorgar el Premi d’Honor. Tanquen la llista La Diva, mi abuela y yo, d’Inés G. Aparicio, i Melodies del Passat, de l’Escola Puigcerver, amb el Memoplay. El festival va abaixar el teló havent reunit a 1.500 espectadors. Redacció
Miquel Llaberia
Les associacions de veïns han marcat la història de moltes poblacions i Reus n’és una d’elles. Han estat les que han dinamitzat la vida de barris sencers o han reivindicat i posat sobre la taula des de grans actuacions urbanístiques fins a millores del dia a dia. Són les que defineixen i representen la identitat diversa d’una ciutat i estan allí a peu del canó dia rere dia. Per tant, per entitats com l’Associació de Veïns Pedra Estela i Morts haver pogut celebrar el seu 30è aniversari amb diverses activitats com vermuts, exposicions fotogràfiques i representacions teatrals és important. Un espai que ha canviat molt, però que manté el seu caràcter personal, ja que quan qualsevol persona passeja pel camí Pedra Estela o dels Morts no sembla que estigui a Reus. «Som uns privilegiats», opina la presidenta de l’entitat, Marta Virgili Bosch. Tot i que en les últimes dècades aquesta zona ha anat quedant més a prop del nucli urbà de la capital del Baix Camp, a causa del creixement d’aquest, Virgili remarca que continua sent un espai diferent. «Recordo que quan era petita la sensació era que quan anaves al mas estaves sortint literalment de Reus, per molt que sigui dins del terme. I tot i que Reus hagi crescut continua sent diferent: tenim tranquillitat, els arbres, sents els ocells», afirma la presidenta.
L’Associació de Veïns Pedra Estela i Morts ha celebrat enguany el 30è aniversari de l’entitat
Per aquest motiu, en un context de creixement constant com el que han viscut les grans ciutats en els darrers anys, la presidenta de l’associació veïnal creu que és rellevant que zones com aquestes continuïn conservant un espai molt més proper amb la natura: «És important conservar-ho. Per molt que Reus es desenvolupi crec que ha de respectar aquests espais i no els destrueixi. Pensem que el camí Pedra Estela abans era molt més llarg i arribava fins a gairebé al Santuari». A més, defensa que això no tan sols és un bé pels veïns d’aquesta zona, sinó de tota la ciutat: «Per aquí ve molta gent a
passejar, a treure el gos o anar amb bici i ho fa perquè és un entorn que et permet desconnectar. A més, arran de la pandèmia molta gent va començar a descobrir espais com el nostre i és molt positiu».
Ara bé, a part de promoure el suport i trobada comunitària, l’Associació que engloba als camins de Pedra Estela i els Morts també ha tingut les seves pròpies reivindicacions que, a la vegada, han hagut de lluitar amb les seves pròpies contradiccions. «Alguns dels canvis importants han estat el tema de l’asfaltatge del camí o de l’enllumenat i aquí hi ha opinions diverses. Per un costat, amb l’asfaltatge ara
La junta de La Sang emprèn accions legals per defensar el seu «honor»
Religió l El temple romandrà temporalment tancat per «manteniment»
Redacció La junta de govern cessada de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus ha decidit emprendre accions legals, tant en l’àmbit civil com canònic, «davant la gravetat dels fets» que han afectat la seva «integritat institucional i personal». Segons afirmen en un comunicat, aquestes actuacions pretenen defensar «l’honor, la bona reputació i els drets de totes les persones injustament difamades, atacades i exposades» i per «salvaguardar el patrimoni material i espiritual de la Re-
ial Congregació». A la vegada, consideren «intolerables i moralment reprovables les filtracions d’informació personal als mitjans de comunicació», a la vegada que reiteren el seu «compromís amb els valors cristians de respecte, justícia i veritat». Fins ara, el sector insurgent de La Sang no ha acceptat fer declaracions a aquest rotatiu. El passat dimecres 5 de novembre l’Arquebisbat de Tarragona, davant del desafiament llençat per part de l’entitat religiosa que va tancar l’accés a la parròquia, va decidir amonestar formalment
El barri reivindica la seva identitat propera i respectuosa amb la natura
se circula molt millor pel camí Pedra Estela en comparació a abans, però també xoca amb la identitat de ser una zona
més natural», comenta Marta Virgili.
«Per exemple, el tema de l’enllumenat. Sí que per seguretat i amb la circulació d’avui dia és una cosa necessària, però, per un altre costat, trenca amb l’essència dels espais naturals i el seu cicle del descans», afegeix. Per aquest motiu, de vegades han hagut
de treballar per tal de trobar solucions que satisfacin a tothom i permetin que la zona experimenti lleugeres millores sense trencar amb l’entorn. «Vam decidir col·locar punts de llum solars amb detecció de moviment. Així si algú passa fan la seva funció i, si no, respecten el descans de l’entorn», explica.
a quatre responsables, entre ells al clavari cessat, Antoni Olmos. A més, va assegurar que si la situació persistia «s’incoarà el corresponent procés penal judicial per la imposició de les corresponents penes canòniques». Alhora, també van decretar que la decisió presa durant l’Assemblea General Extraordinària de La Sang celebrada el 30 d’octubre de no acceptar el cessament de la junta de govern no era vàlida.
En aquest àmbit, des del sector insurgent de La Sang reivindiquen els acords presos durant aquesta assem-
blea, ja que van rebre «un suport majoritari, inequívoc i explícit per part dels congregants». Pel que fa al tancament del temple de la Pu-
ríssima Sang, on van canviar el pany de manera que ni el prefecte, Joaquim Fortuny, era capaç d’accedir, el comunicat informa que «romandrà temporalment tancat per tal de dur a terme obres de sanejament i manteniment imprescindibles per garantir-ne la seguretat i la conservació».
A l’esquerra, l’espectacle d’inici de l’Any Gaudí al Santuari de Misericòrdia. A la dreta, l’autòmata de Gaudí durant l’espectacle teatral al Santuari. Ajuntament de Reus
A l’esquerra, el Teatre Bartrina durant l’acte d’inauguració de l’Any Gaudí. A la dreta, l’espectacle teatral al Santuari amb elements gaudinians. Ajuntament de Reus.
Redacció Reus i Riudoms van donar el tret de sortida a l’Any Gaudí 2026, un esdeveniment que pretén commemorar la figura del prestigiós arquitecte reusenc en el centenari de la seva mort. La capital del Baix Camp es va vestir de gala per convertir-se en el centre neuràlgic de l’inici d’aquesta celebració; el Teatre Bartrina
en va acollir l’acte institucional i el Santuari de Misericòrdia va ser l’escenari per l’espectacle commemoratiu. Durant aquest, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va destacar que «celebrar Gaudí és celebrar Catalunya». El cap de l’executiu català va lloar la figura d’Antoni Gaudí i va posar de manifest que el seu llegat «és ben viu i ben present en el
nostre dia a dia i en l’esdevenir del país». L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va remarcar la importància de fer que aquesta commemoració tingui continuïtat i no sigui efímera. «Defugim de divagacions i d’interpretacions lliures i basem-nos en la ciència i el coneixement», va afegir la batllessa. Posteriorment a l’acte institucional, sota el cel nocturn de Reus el Santuari
El Teatre Bartrina i el Santuari van acollir el tret de sortida de l’Any Gaudí
es va il·luminar durant l’espectacle que va reunir a 800 persones. Creat per La Puça Espectacles, va combinar art i tecnologia amb la presència de música en directe, pirotècnia, un vídeo mapping, un autòmat de 4 metres d’alçada, dansa, acrobàcies i elements visuals. L’objectiu era explicar de manera transversal els orígens del geni, la seva infantesa, la connexió amb el territori i el camí que el va portar a esdevenir un referent universal en l’àmbit de l’arquitectura. A més, l’elecció del Santuari com escenari no ha estat casual, ja que Gaudí sen-
tia una profunda devoció per la Mare de Déu de Misericòrdia i va estar a prop de reformar la seva façana. D’aquesta manera, Reus va donar el tret de sortida per una celebració que compta amb el suport i col·laboració de diverses institucions i entitats, amb Galdric Santana com a comissari. El Consell Gaudí, òrgan consultiu del Departament de Cultura de la Generalitat, va definir quatre objectius principals per aquest esdeveniment que s’allargarà durant un any; explicar la dimensió científica de Gaudí, la interrelació entre les seves obres, transmetre unitat i consens en la conservació i difusió del llegat gaudinià i acostar Gaudí i les seves obres a la ciutadania i el jovent.
Educació l Les noves instal·lacions s’expandiran fins a les 10 hectàrees i integraran un complex esportiu
Adam Díaz Garriga
El Col·legi Turó planteja una ampliació «a curt termini» de les seves instal·lacions per acollir els alumnes de l’Aura que, a partir del curs 20262027, finalitzin amb el període d’educació segregada. El centre educatiu s’ampliarà fins a les 10 hectàrees, incrementant la seva capacitat fins a 1.000 alumnes més a través de l’execució d’un Pla Especial Urbanístic, ja que el sòl està declarat com a No urbanitzable. La demanda normativa de la Generalitat aprovada el 2018, que preveu la finalització de la separació dels alumnes per gènere a tota Catalunya, també afectarà els centres concertats, entre ells la gestora dels col·legis Aura i Turó, la Institució Tarragona.
La reforma de les installacions, d’acord amb el projecte, és una solució ràpida «per adaptar-se a la nova realitat educativa de la societat». Actualment, consideren «necessari agrupar les etapes educatives, dels dos espais, en un únic emplaçament», segons estableixen els informes oficials. Actualment, el recinte compta amb quatre edificis, vàries pistes esportives, camp de futbol i piscina, i es pretén la instal·lació de 10 noves edificacions de diversos tipus.
La construcció espera realitzar-se en tres fases i preveu un pressupost total de 12 milions d’euros. La primera fase preveu la construcció d’un edifici per a l’alumnat, a més d’un nou espai d’esbarjo en un període d’entre tres i cinc anys per oferir prou capacitat per als nous estudiants progressivament.
La segona fase se centrarà en una de les principals novetats de l’ampliació: la construcció d’unes instal·lacions esportives modernes dins el
El col·legi Turó, pròxim a l’aeroport i a la via del tren, inclourà 10 noves instal·lacions. Cedida
El nou edifici per a l’alumnat tindrà tres plantes i es preveu entre tres i cinc anys
L’última fase del projecte es farà en 25 anys, i ampliarà tots els edificis del recinte
centre. Una fase que contempla un termini màxim d’entre cinc i deu anys, i que, d’acord amb la justificació del centre, no només espera ampliar la capacitat, sinó «oferir noves propostes educatives». Final-
ment, l’última part del procés ampliarà totes les edificacions del Col·legi, les més noves i les antigues, en uns treballs que s’estableixen en els pròxims 25 anys i que abasten la major part del pressupost, amb una previsió de 5 milions d’euros.
De moment, d’acord amb el projecte, només està previst el finançament de la primera fase, que invertirà 3,2 milions d’euros a través de fons propis de la Institució Tarragona, donacions voluntàries i préstecs.
El nou edifici, que acollirà els alumnes provinents de l’Aura, també tindria una alçada de tres pisos, entre la planta baixa i dos nivells més
Unificats
Eliminar la segregació per gènere a l’educació
L’actual Llei Educativa catalana, establerta l’any 2021, va enretirar el suport a les escoles concertades d’arreu del territori si mantenien la segregació per sexe. Els col·legis Turó i Aura (Institució Tarragona), que ja han patit afectacions aquest curs 2025-2026
per a complir la capacitat esperada, d’acord amb el projecte. La institució espera la
port de Reus podria generar problemes. Fins al moment, fonts properes al Diari Més estableixen que la valoració espera ser positiva per part de l’entitat aèria.
La construcció també compartirà límits amb el tram ferroviari que travessa el territori, que obligarà al centre a estudiar possibles afectacions amb el Departament de Territori, tal com s’estableix al Pla Especial Urbanístic. D’altra banda, no hi ha estimacions sobre el termini o la viabilitat de construcció propera en aquest tram.
L’ampliació del centre, a més, generarà la necessitat d’ampliar les places d’aparcament per al professorat, que passaran a ser 53, així com de l’alumnat privat, que arribaran a les 520. També es preveu la instal·lació de cinc aparcaments de bicicletes, justificant que el centre es troba entre dos municipis que «no utilitzen aquest mitjà de transport», destacant el transport privat amb què actualment compta el Col·legi Turó.
Malgrat la intenció per part de la institució de dur a terme el projecte ràpidament, especialment per adaptar-se a les noves regulacions educatives, no hi ha establert cap termini per a l’execució del projecte. Des del centre asseguren que «no veuen el sentit de mantenir dues seus separades», i esperen la finalització dels informes per part de les autoritats i institucions corresponents.
a la secundària, es veuen obligats, a partir del curs 2026-2027, aquest tipus de segregació també a les aules de primària.
Amb la unificació del centre i la conversió de l’educació a mixta, els centres concertats poden continuar optant a subvencions per part de la Generalitat de Catalunya. Les dues entitats educatives, pertanyents a Constantí i la Canonja, han seguit aquest model des de fa 50 anys.
llum verda de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), ja que la proximitat a l’Aero-
Més seguretat Entre les avaluacions del projecte, s’indica una detecció «d’indisciplina» per part «d’alguns conductors» en la incorporació des de la TV7211, l’entrada en sentit Reus. Una situació que preveu la millora de la seguretat de la zona amb una millor senyalització, prohibint la sortida a la carretera i augmentant l’amplada de la rotonda propera al tram per millorar el tràfic, tot i que, primer, el centre ha d’informar a la Direcció General de Carreteres. Els informes valoren una «reordenació de l’espai», amb la introducció de més senyals i la construcció d’un nou pas de vianants a l’inici i al final de la zona d’aparcaments amb grava.
El projecte fotogràfic de l’entitat Mitgeres arriba a la seva vuitena edició, reivindicant l’estat del Centre Històric de Valls. La iniciativa, originada al municipi, ha omplert els «buits» dels carrers del Nucli
Antic del municipi, cobrint els espais que les cases derruïdes i desgastades pel temps, que han caigut, amb exposicions fotogràfiques d’entre dos i tres metres. Des de l’associació Mitgeres: Català-Roca, continuen oferint rutes i mostres de professionals de la fotografia del territori, en un exercici de conscienciació sobre l’absència de vida i cura dels habitatges centre vallenc. Tot, de la mà del casal municipal de La Turba. Des d’aquest octubre, un total de set fotògrafs i fotògrafes han transformat els espais del Nucli Antic la mostra de títol Buit, que celebra els vuit anys de l’entitat i fa entendre als observadors que el «buit és una cosa que es pot omplir», assegura Cisco Pares, impulsor del projecte. Els artistes de l’edició d’enguany són Ricard García, Elisenda
Pons, Sergi Càmara, Rosa M. Franco, Tono Carbajo, Roser Vilallonga i Joanna Chichelnitzky, professionals que han penjat un total de 80 fotografies als carrers. «Volem que Valls sigui una referència en l’àmbit de la fotografia,
Fins ara, la vuitena edició ha acollit 200 persones per veure la mostra
Urbanisme l Un informe tècnic determina que els arbres estan malalts i suposen un perill per a la seguretat ciutadana i la salut vegetal
Redacció
L’Ajuntament d’Altafulla ha informat que, arran d’un informe tècnic elaborat per una empresa especialitzada en jardineria i arbrat urbà, s’ha decidit procedir a la tala dels arbres existents a la plaça dels Vents, actualment en obres, a causa del seu mal estat i del risc que suposen per a la seguretat de les persones.
L’estudi, signat pel tècnic jardiner Joan Manent Prat, de l’empresa Alzina —integrant del Gremi de Jardiners de les Comarques de Tarragona—, conclou que tots els exem-
plars de les espècies Ulmus minor, Melia azedarach i Acer negundo presenten un alt grau de deteriorament estructural. L’informe detalla que els arbres pateixen necrosis, forats als troncs, branques debilitades i un sistema radicular molt afectat, fet que evidencia que han arribat al final de la seva vida útil i representen un risc elevat de caiguda de branques o parts del tronc.
La decisió de retirar-los, segons el consistori, s’ha pres per criteris exclusivament tècnics i de seguretat. Els exemplars actuals seran substituïts per nous arbres
més adequats a les condicions de l’espai i escollits segons criteris de sostenibilitat i eficiència ambiental.
«Entenem que aquesta decisió pot generar certa tristesa, perquè són arbres que formen part del paisatge quotidià del barri marítim, però l’informe és clar: els exemplars actuals estan malalts i no és possible recuperar-los sense posar en risc la seguretat de les persones», explica la coalcaldessa d’Altafulla, Alba Muntadas, responsable de les àrees municipals de Territori i Medi Ambient. Muntadas ha afegit que
portant projectes de primera qualitat i de nivell local», explica Pares, que confessa que «fugen de ser anomenats festival» i només volen «crear una xarxa local».
Fins ara, més de 200 persones han visitat la nova expo-
sició, amb rutes que acullen entre 20 i 30 persones. Durant la inauguració del projecte, el passat 18 d’octubre, va arribar al centenar de persones visitant les fotografies. Una proposta que, d’acord amb l’impulsor vallenc, «vol rei-
vindicar un Centre Històric perjudicat» pel pas del temps amb fotografies, expressant la voluntat de «compartir i sentir-se identificat».
Projecte consolidat Gairebé una dècada després, el projecte Mitgeres continua omplint els espais de les cases del Nucli Antic abandonades o en mal estat amb exposicions. Des del seu inici l’any 2018, on van constatar la seva presència amb fotografies del Procés d’independència, Cisco Pares insisteix que «han tingut uns criteris molt clars». Entre aquests, s’especifica la igualtat d’homes i dones participants en cada edició, amb el mateix protagonisme per dones en les mostres i donar visibilitat als professionals del Camp de Tarragona. «Dos o tres dels projectes sempre són del territori» amb «gent consagrada i no tant», indicava el responsable. La proposta, d’acord amb Pares, no només ofereix al públic exposicions, sinó «la creació d’una xarxa o de relacions amb altres entitats i fotògrafs per arribar a molta gent», afirmant que «és molt més que una reivindicació». L’entitat també ofereix tallers i activitats en què «ofereixen un espai» als professionals de la demarcació, amb un projecte que ja consideren consolidat per continuar el llegat del fotògraf vallenca Francesc Català-Roca i convertir el municipi «el seu bressol» professional.
el projecte de remodelació de la plaça, que s’està executant actualment, preveu la plantació d’espècies noves més resistents i adaptades al
clima mediterrani. Aquestes garantiran una major ombra, menys manteniment i un millor comportament davant la sequera. «És una actuació ne-
cessària per garantir la seguretat i per donar continuïtat a una plaça més verda, sostenible i accessible per a tothom», ha remarcat.
Educació l El Consell Comarcal destina 9,8 milions d’euros al programa durant aquest 2025
Marta Omella Blanco
El Consell Comarcal del Tarragonès becarà 8.321 infants d’educació infantil i primària durant aquest 2025 a través del programa de beques menjador, amb una inversió total de 9,8 milions d’euros. Es tracta d’un increment del 28% respecte al 2023, quan la xifra se situava entorn dels 6.500 alumnes i l’import destinat va ser de 7,6 milions. «El creixement i l’esforç econòmic és la demostració que les beques de menjador són una eina molt important per trencar l’espiral de la pobresa infantil», afirma Jordi Collado, president de la Comissió Informativa d’Ensenyament del Consell Comarcal del Tarragonès.
Actualment, el 26% dels infants d’educació infantil i el 34% dels de primària del Tarragonès reben aquest ajut, una cobertura mitjana del 31%, molt propera al percentatge d’infants en risc de pobresa a Catalunya, situat
d’arxiu d’un
en el 34,8%. «Els percentatges de pobresa es mantenen, la precarietat laboral i els sous baixos no permeten millorar aquestes dades», apunta Co-
Cultura l La visita d’Alfons XIII i les desfilades centren un programa amb vuitanta activitats
Els Pallaresos ha viscut aquest cap de setmana una afluència massiva de públic amb motiu de les V Jornades Modernistes del Camp de Tarragona - Els Pallaresos 1900. Segons l’Ajuntament, organitzador de l’esdeveniment, milers de persones han participat en les activitats programades, superant les previsions inicials.
Les Jornades, al municipi, es van inaugurar dissabte amb la presència del president de la Generalitat, Salva-
dor Illa, i la consellera de Cultura, Sònia Hernández. Ahir també hi va assistir el president d’ERC, Oriol Junqueras. L’acte central ha estat la recreació de la visita del rei Alfons XIII als Pallaresos, inspirada en la seva estada a Tarragona l’any 1904. El recorregut reial es va iniciar a la plaça de l’Era, amb la recepció de les autoritats municipals, encapçalades per l’alcalde Jordi Sans, i va continuar fins a l’església del poble, on la coral Lautaro va interpretar cançons populars. Durant el trajecte es va
llado. Per aquest motiu, explica, «augmentar les beques menjador és una obligació per la nostra acció política, és important que les administra-
cions locals ens ocupem dels problemes reals de la gent». Així, reclama un «major esforç de finançament per part de la Generalitat per avançar
cap a la universalització del servei».
Durant aquest mandat (2023–2027), el Consell ha implantat un sistema de pa-
representar una manifestació antimonàrquica, una de les escenes més destacades per
la gran participació. La jornada va culminar amb un besamans davant del Centre Jujol.
Actualment, un 31% dels infants al Tarragonès reben aquest ajut
gaments trimestrals i una justificació única a final de curs per simplificar la gestió. «Una administració eficaç i un control exhaustiu són la millor fórmula perquè els diners públics protegeixin els infants més vulnerables», afegeix Collado.
Més
El menjador escolar, assenyala, no és només un espai d’alimentació, sinó també una «eina d’equitat i cohesió social». Diversos estudis, indica, posen en manifest que aquest servei contribueix a millorar la salut, el rendiment acadèmic i la conciliació familiar. Malgrat això, a Catalunya encara hi ha prop de 180.000 infants en risc d’exclusió social que no accedeixen a una beca menjador, segons dades del Síndic de Greuges. Per obtenir una beca menjador, l’alumne ha d’estar matriculat en un centre públic o concertat i utilitzar el servei de menjador. Els ingressos familiars anuals no poden superar els llindars establerts: en una família de dos adults i dos infants, el límit és de 27.953,70 euros. Queden excloses les famílies amb un volum de negoci superior a 155.500 € anuals o amb rendiments patrimonials alts.
de 200 participants han pres part en les quatre desfilades modernistes pels
Música l El vídeo de ‘Nadie se muere de amor’ ha estat seleccionat entre els deu millors
EFE
El músic cambrilenc Erik López ha estat nominat al Night Flight Music Video Festival de Nova York pel videoclip de la seva cançó Nadie se muere de amor, inclosa al seu primer disc en solitari, Corre muchacho (2025). L’artista, de 45 anys, és un dels deu finalistes a la categoria de millor videoclip i celebra aquest reconeixement com «un orgull i un premi per a tot l’equip». Tot i que no podrà assistir a la gala d’aquest dijous, 13 de novembre, assegura que «estar nominat ja representa una recompensa». El vídeo, rodat al cementiri de Saragossa, és una metàfora del missatge de la cançó. «Ens va agradar molt aquesta ubicació per l’estètica de la seva part antiga, que no té activitat i no molestàvem a ningú», explica López. L’excomponent de No
Apto i Los Aliados ha passat del rock dur a ritmes llatins, barrejant solos de guitarra amb percussió afrocaribenya i sons de cúmbia o xacarera argentina. «No faig música de gènere, és la meva manera d’entendre la música», afirma. El seu disc, produït per Micky Forteza (Jarabe de Palo) i editat per Clippers, ha tingut molt bona acollida a Mèxic i Argentina, on «hi ha un respecte cap als músics que no existeix a Espanya». Amb un mànager argentí, López prepara una gira per Sud-amèrica i vol presentar el disc a Madrid, Barcelona i Tarragona. «Sempre he estat en ‘terra de ningú’: pels heavies era massa tou i pels popers, molt dur. Però m’és igual. L’important és tocar, continuar creant i mantenir viva la passió per la música i per connectar amb la gent que m’escolta arreu», conclou.
Política l El govern municipal crida a la mobilització per la saturació i desgast dels serveis educatius locals i reclama solucions urgents
Adam Díaz Garriga
El govern municipal de Cunit es planta contra la Generalitat en un pols amb el Departament d’Ensenyament per obtenir millores urgents als serveis educatius locals. La situació, d’acord amb el consistori, és crítica després que l’Institut Ernest Lluch hagi assolit una saturació estructural que «no permet acollir més alumnes a Batxillerat». Almenys 900 alumnes conformen el centre, que «cada any registra 150 noves matrícules vives», segons afirma l’alcalde de Cunit, Jaume Casañas. Davant la situació, des del consistori demanen la mobilització ciutadana contra la «inacció de la Generalitat».
El batlle assegura que el municipi no acceptarà més demandes del Govern, que novament va demostrar la intenció d’instal·lar barracons dins la localitat. «No oferirem ni un terreny més si no hi ha un projecte d’institut el 30 de juny», ha assegurat Casañas.
D’acord amb el mitjà del Baix Penedès La Fura, consistori i Serveis Territorials van reunir-se el passat divendres en una reunió que, més enllà d’oferir resultats, va empitjorar la situació. «Fa tres anys que ens van prometre el projecte», indica el batlle.
«Si apareix un alumne a Cunit per fer Batxillerat, l’envien a Calafell», explica Jaume Casañas mostrant la seva
El consistori fa tres anys que planteja la construcció d’un nou institut
indignació davant els fets. A més, des de l’Ajuntament asseguren que no només l’Institut pateix afectacions, també diverses escoles on fa mesos que es denuncien deficiències o filtracions d’aigua. Ara, l’alcalde assegura que plantejarà una gran mobilització al Consell Escolar Municipal per aturar la situació. El govern local, que ja va plantejar una data límit per aquest curs
a la Generalitat, es reunirà el pròxim dijous amb l’entitat per decidir les accions pertinents.
Tres mesos protestant
Des del passat mes setembre, l’Ajuntament de Cunit ha advertit al Departament d’Ensenyament les conseqüències d’ignorar el projecte sobre un nou institut municipal. Una d’aquestes, la mobilització i el bloqueig d’instal·lació de barracons públics al municipi. Davant aquesta situació, d’acord amb l’alcalde de la localitat, Cunit ha decidit trencar relacions amb el departament.
La demanda prové de l’informe que estableix que el municipi acollirà un gran creixement de la població de cara als pròxims anys, situat en el 27,8%. El consistori constata que no pot fer front a la demanda educativa generada per aquest increment, però que les demandes no han estat suficients i ara no poden acceptar alumnes per aquesta saturació. Les demandes pel creixement poblacional també s’enfocaven en l’ampliació dels serveis de seguretat, del transport públic i el reclam de solucions per l’habitatge del municipi.
Solidaritat l El IV Sopar
Solidari Swim for ELA va reunir el darrer dissabte 350 persones a l’Hotel Mas Gallau de Cambrils, en una nova mostra de suport del territori a la lluita contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). Durant la vetllada es va anunciar la recaptació total de l’any 2025, 117.406,22 euros, que es destinaran íntegrament a la
investigació. Abans de l’acte, la junta de Swim for ELA es va reunir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, amb qui va compartir inquietuds i projectes de futur. El sopar, amenitzat amb la música de Marina Jadded i Marcus, va comptar amb l’alcalde Oliver Klein i el vicepresident de la Diputació, Fran Morancho. «Cambrils és i seguirà sent
una ciutat compromesa amb la solidaritat», va dir Klein. Morancho va remarcar que «la Diputació continuarà recolzant projectes que posen les persones al centre». «Cada euro ens dona força per continuar», va expressar Jordi Cervera. «Aquesta lluita és personal, però també col·lectiva i plena d’esperança», va afegir Joana Bono. DM
El Gimnàstic de Tarragona va perdre al camp del Real Murcia per 3 gols a 2 en el debut de Cristóbal Parralo. La defensa grana és la pitjor de tota la Primera RFEF, amb 17 gols encaixats en 11 jornades. Dos partits consecutius encaixant tres gols. Així, és molt difícil competir i aspirar a pujar de categoria. I, així, és més complicat veure brots verds en el primer encontre dirigit pel tècnic andalús. Tot i això, es van poder apreciar en el primer tram del partit. Parralo, que necessita temps per implantar la seva metodologia, va apostar per pressionar a dalt a la sortida de pilota dels murcians. El conjunt local no volia rifar la bola i en una d’aquestes pressions va arribar el penal que va acabar amb el primer gol del Nàstic. Aquesta pressió agressiva es veia massa poc amb Luis César i menys en els primers instants del partit. Els grana tenen plantilla per a fer-ho, sobretot pel seu mig del camp. Montalvo, com va demostrar provocant la pena màxima, i Óscar Sanz són dos futbolistes amb recorregut i físic per collar a dalt, robar pilotes i filtrar passades als davanters. Així va arribar també un dels gols al camp del Betis Deportivo.
Si bé el Nàstic pot i ha de defensar bé cap endavant, quan ho fa cap enrere pateix molt. I així van arribar els dos primers gols del Real Murcia. El bloc defensiu és molt feble ja sigui en transicions ràpides del rival o quan toca i trena una jugada col·lectiva. Ser l’equip que més encaixa de la categoria ja ho diu tot i aquesta defensa ara mateix tapa tots els brots verds que puguin créixer, sobretot pels errors de concentració que comet. Parralo va apostar per la mateixa parella de centrals que va escollir Luis César: Morgado i Alba. Si bé tota la responsabilitat del desgavell no es pot carregar sobre ells dos, no han arrencat bé la temporada. Pateixen corrent a l’espai i no són prou expeditius en moltes ocasions. Sobta que Enric Pujol hagi caigut de l’onze tan sovint en les últimes jornades o que no es provi a Álvaro García en l’eix de la defensa. Parralo, amb tota una setmana per preparar el partit contra el Marbella, haurà d’abordar aquestes alternatives.
Més enllà dels centrals, els laterals tampoc estan rendint a un nivell acceptable. El nou entrenador va apostar per Moi Delgado, que ja va dirigir al Racing de Ferrol, i per Camus. Un i altre van sortir retrats en el tercer gol murcià. Camus va rebutjar de forma
Imatge del tercer gol del Real Murcia, firmat per Bustos amb una xilena, que la defensa del Nàstic es va mirar impassible. Real Murcia
Futbol l El Nàstic va cometre errors de concentració que el van condemnar en el debut de Parralo
infantil una centrada lateral, deixant la pilota viva a l’àrea, i Delgado va ser un espectador més de l’Enrique Roca en la gran xilena de Bustos. L’elecció dels dos laterals titulars és més lògica, ja que Santos i García han patit molt més tant amb pilota com sense quan han jugat, però s’ha de millorar i molt al darrere.
Atac mancat
La defensa del Nàstic tapa els brots verds. Però l’atac tampoc ajuda. Parralo, amb el marcador en contra, va fer canvis ofensius. Tot i l’acumulació d’homes, la generació de joc i ocasions va deixar a desitjar. Les dues dianes dels grana van arribar en jugades aïllades, un penal i una centrada de Jardí que va rematar Morgado de forma acadèmica. Precisament, el perill del Nàstic arribava per les botes de l’extrem reusenc, l’únic atacant que se salva del mal inici de temporada. Cedric va fer un partit insuls davant el Murcia, sense rematar les centrades a l’àrea ni generant
perill amb les seves conduccions. El nigerià només porta un gol en onze partits. Igual que Alex Jiménez, que va perdre massa pilotes en moments clau. És l’atacant que millor es mou
del Nàstic, però el que pitjor executa les jugades. Almpanis i Juanda no van desbordar. El tècnic ja s’ha canviat. Ara li toca a la plantilla fer un pas endavant.
L’apunt CLASSIFICACIÓ
Una trentena de nastiquers van acompanyar l’equip
Una trentena d’aficionats grana van acompanyar l’equip a l’Estadi Enrique Roca. El Nàstic va tornar a la Nueva Condomina després de la semifinal del play-off de la temporada passada, on hi va haver una gran Marea Grana i un ambient molt sa entre les aficions.
L’únic salvat
Jaume Jardí, l’únic atacant regular amb 6 gols en 11 partits
Reus FC Reddis. Pacheco, Pol Fernández (Ustrell, 58’), Alarcón, Pol Fernández Serra (Melo, 84’), Lluis Recasens, Casals, Folch, Toscano (Sardà, 80’), Xavi Jaime, Ricardo Vaz i Joan Torrents (Serrano, 58’). Poblense . Sabater, Onofre (Salvà, 83’), Pep, Payeras, Marc Garcia, Xesc Fullana, Martí Payeras, Soler (Villar, 90’), Prohens (Alberto, 68’), Pons (Suasi, 83’) i Penyafort (Rigo, 90’). Gols. 0-1, Martí Payeras (45+2’); 0-2, Alarcón en pròpia porta (47’) i 1-2, Ricardo Vaz (87’). Àrbitre. Johan González Rodríguez (tinerfeny). Va mostrar la targeta groga als locals Pol Fernández, Alarcón, Casañs. Benito i Sardà i va expulsar amb vermella directa Miquel Ustrell. Va amonestar el visitant Marc Garcia i expulsar amb vermella directa a Villar. Incidències. Partit de la jornada 10 disputat a l’Estadi Municipal de Reus amb 2.350 espectadors
El partit l La reacció local va arribar massa tard per corregir la superioritat en la pilota aturada visitant
Montreal Quesada
La pilota aturada mana. El Poblense va assaltar l’Estadi Municipal per vèncer al Reus FC Reddis amb la seva especialitat. El conjunt roig-inegre va acabar reaccionant a un inici gris i amb errades, però no van poder corregir un tram final de la primera part i inici de la segona ni tampoc superar un equip balear que es va defensar amb tot.
Era el duel esperat de la jornada. Primer contra segon classificat. En aquest xoc d’estils, l’equip malloquí va avisar de la seva especialitat ben aviat: les jugades a pilota aturada. Amb la pilota en la cantonada, tots els jugadors del Poblense es van situar fora de l’àrea davant una atònita defensa roig-i-negre que buscava tancar la zona. Amb la pilota a l’aire, tots els de groc van entrar de cop per pentinar al primer pal i servir una ocasió al davanter Penyafort que no va aprofitar.
El Reus se’n va sortir bé de l’ensurt. Els de Carrasco va assolir el domini de la pilota contra un equip mallorquí que tampoc volia pressionar més del necessari.
La primera del Reus no va trigar a arribar. Ramon Folch es va barallar amb la seva marca en un córner i va guanyar la partida caçant el centre amb el peu. El porter del Poblense, Sabater, va estar atent i es va llançar com un gat per aturar l’ocasió. Els dos equips es van igualar i el partit semblava que penjava d’un fil. El Reus dominava, però era incapaç de progressar a la zona de tres quarts i un Poblense que generava, sobretot a pilota aturada.
Quan semblava que el partit anava a morir al descans amb l’empat al marcador, unes mans de Casals van
El davanter del Reus FC Reddis Joan Torrents durant el partit contra el Poblense a l’Estadi Municipal. Gerard Martí
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.Poblense 21 10 6 3 1 13 7
2.Barça At. 20 10 6 2 2 22 10
3.REUS FCR 18 10 6 0 4 19 15
4.Girona B 16 10 4 4 2 12 9
5.Sant Andreu 16 10 5 1 4 14 12
6.Atlético Bal. 15 10 4 3 3 14 13
7.Castellón B 15 10 4 3 3 22 22
8.Terrassa FC 15 10 4 3 3 15 17
9.Espanyol B 14 10 3 5 2 13 10
10.CE Andratx 13 10 4 1 5 11 12
11.UE
L’àrbitre va haver de corregir la decisió de la linier d’anul·lar el gol del Reus
brindar una última ocasió al Poblense. Falta lateral i oportunitat de mostrar l’especialitat a pilota aturada. El centre cap al primer pal i allà va entrar com un camió Payeras per rematar contra el pal i marcar el 0-1.
A la represa el Reus va sortir fred. En la primera jugada, el Poblense va tornar a quedar-se a un pam en una pilota aturada- Tot seguit, una centrada lateral la va empènyer Alarcón amb mala fortuna cap al fons de la xarxa per fer la ferida més gran.
Les coses no sortien, i sigui per ensopegades o pèrdues innecessàries, semblava que estava més a prop el 0-3 que la remuntada. Però Marc Carrasco ho va arreglar.
El tècnic va moure la banqueta i, amb els minuts, l’equip va millorar. La necessitat roig-i-negra es va imposar i l’Estadi va estar amb ells. Poc a poc, el perill s’incrementava a l’àrea visitant, fins que va arribar el premi. Ricardo Vaz va caçar una centrada lateral per marcar l’1-2. La linier va anullar la diana en primera instància, però l’àrbitre va corregir la decisió per donar un gol que va donar ales a l’equip. L’Estadi va embogir i l’equip va créixer amb ells. Fins a l’últim minut, el Reus va arraconar al Poblense. Aquesta vegada el premi no va arribar, però l’afició va sortir ben orgullosa dels seus.
15.Atlètic Lleida 8 10 1 5 4 14 18
16.Valencia M. 8 10 1 5 4 16 21
17.SD Ibiza 8 10 2 2 6 8 13
18.Torrent 7 10 1 4 5 10 16
RESULTATS
Jornada 10, Tercera RFEF
Castellón B-Espanyol B 1-1 REUS FCR-Poblense 1-2 UE Sant Andreu-Ibiza 2-1
Valencia Mestalla-Andratx 2-2
Barbastro-Terrassa 0-1 UE Olot-Porreres 0-0 At. Baleares-Girona B 2-2
Alcoyano-Atlètic Lleida 2-1
Barça B-Torrent 4-1
PRÒXIMA JORNADA
Atlètic Lleida-Andratx SD Ibiza-REUS FCR
Porreres-Castellón B
Torrent-Atlético Baleares
Poblense-Valencia M.
Girona B-Barbastro
UE Olot-Alcoyano
Espanyol B-Barça Atlètic
Terrassa FC-Sant Andreu
Marc Carrasco: «Si en els partits existeix un guionista, el d’aquest era del Poblense»
Futbol l El tècnic va lamentar la precipitació del joc del seu equip
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Reus, Marc Carrasco, va sortir amb un gust agredolç després de la derrota contra el Poblense per 1-2. «Si en els partits existeix un guionista, el d’aquest era del Poblense», va apuntar Carrasco. «L’equip ha anat a remolc amb la situació que s’ha donat. He vist un equip precipitat i amb poca claredat en el joc, per les circums-
tàncies d’anar 0-2», va afegir. A més, va apuntar que «això sí, l’equip mai s’ha rendit i ha jugat amb més cor que futbol per buscar l’empat, però L’única situació que em preocupa és la del final del duel».
El tècnic del Reus, Marc Carrasco. Gerard Martí
En xiular el final, s’ha format una tangana entre dos equips que ha acabat amb l’expulsió de Miquel Ustrell «arrosseguem absències importants perquè se sumi ara la sanció per grogues a Alarcón i la vermella a Miquel Ustrell». Tot i això, Carrasco va afegir que «ens aixecarem com fem sempre per preparar el duel a Eivissa amb tot».
CB Salou. Brehima Traoré (18), Okenchi (8), Cuéllar (13), Darien Jackson (14) i Emilio Martínez (14). També van jugar Moure (5), Eddy Sims (10), Pol Saló (0), Sánchez (7) i Morales (8). Amics Castelló. Faner (8), Russell (21), Baoko (5), Stutz (20) i Tamayo (19). També van jugar Bah (8X), Garcia Carrero (2), Fabrega (10), Rodríguez (0) i Andreatta (13). Parcials. 23-22, 27-28, 29-28 i 18-32. Àrbitres. Javier Sáez Ruiz i Alejandro Climent. Incidències. Partit de la jornada 6 de Segona FEB disputat al pavelló Municipal de Salou.
Bàsquet l Va ser un partit exigent i els salouencs no van mantenir el ritme anotador
A l’OCA Global CB Salou se li escapen de les mans les victòries. El conjunt de Jesús Muñiz va perdre ahir a casa contra el Castelló en tot un duel exigent a nivell anotador en el qual, a l’últim quart, els salouencs han cedit.
El Castelló havia arribat al pavelló Salou Centre preparat per a la guerra. Així va quedar demostrat amb un inici de partit potent amb un triple de Russell, però el Salou estava preparat per mantenir el torcebraç i, fins i tot Darien Jackson va posar el 23-21 al final del primer període.
El base continuava endollat a l’inici del segon període. De fet, ell mateix es va encarregar d’obrir una escletxa de 6 punts que va obligar el tècnic del Castelló a aturar el partit. Amb tot, el Salou no es mostrava encertat des de la línia de tres i, en canvi, els castellonencs sí. En la darrera jugada, des del tres, Tamayo va posar el 50-50.
A mesura que passaven els minuts, el partit castigaria menys les errades i, en aquest moment, va aparèixer el líder salouenc. Emilio Martínez va encistellar el triple que va
Brehima Traoré (CB Salou) intentant evitar un tir del Castelló. Gerard Martí
Emilio Martínez és l’ànima de l’equip amb 14 punts i 6 assistències
L’Ibersol CBT suma una victòria més a la ratxa superant l’Alfindén (55-92)
Bàsquet l L'Ibersol CB Tarragona va continuar dissabte la seva gran ratxa de resultats guanyant l'Alfindén (55-92). El conjunt de Toni Larramona ha sentenciat el duel al tercer quart obrint una escletxa de 20 punts d'avantatge després d'una primera part més igualada. Iker Fernández continua el seu estat de gràcia i tanca un
duel de 20 punts, 7 rebots i 4 assistències, acompanyat per Marc Buscail que també acumula 17 punts. L'Alfindén, cuer de la categoria que no ha guanyat un sol partit, va mantenir el ritme dels blaus en els primers períodes, però no va poder fer res més contra un conjunt blau que va mostrar la seva polivalència anotadora. Redacció
obrir el camí i, posteriorment, va dedicar-se a repartir la pilota sempre buscant al seu escuder, David Cuéllar, també endollat des del triple. El tàndem va mantenir al Salou igualat i, fins i tot, per davant en l’electrònic a l’entrada a l’últim quart. Va ser aquí quan la gasoli-
na es va acabar. Dos minuts sense veure cistella va ser castigat pel Castelló amb la derrota, obrint un marge difícil d’aixecar que va acabar amb el 97-106 final i deixant al Salou amb un pam de nas i la sensació que la primera victòria a casa estava a tocar i se li ha escapat de les mans.
El
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau encara no ha donat amb la tecla aquesta temporada. El conjunt de Vlado Stevovski va caure el passat dissabte a la pista de l'UC3M Leganés, sumant la tercera derrota consecutiva. Els tarragonins van tenir dificultats per superar el bloqueig i la defensa local i van acabar pagant-ho amb una derrota.
Els primers dos sets van ser dominats pels madrilenys. L'esperit de lluita dels d'Stevovski es va activar en el tercer període amb l'entrada de Pablo Rosales a la col·locació i van posar el 2-1 amb un 25-27. Amb tot, la reacció no va tenir continuïtat i el Leganés va sentenciar el partit amb contundència guanyant el quart set per 25-18. Redacció
El TGN Bàsquet torna a cedir massa terreny i cau víctima d’un sorprenent Gijón (61-74)
Bàsquet l El TGN Bàsquet cau derrotat el seu cinquè partit de la temporada a LF-2 contra el Gijón (61-74). El conjunt asturià va sorprendre les tarragonines dissabte al Palau per emportar-se el primer triomf del curs. Les asturianes van colpejar primer en el primer període sumant un parcial de 12-22. Aquesta diferència va ser de-
molidora. Les liles van anar a remolc durant tot l'encontre i en cap moment es van poder apropar a un Gijón que estava molt còmode mantenint l'avantatge. De fet, en el darrer període el van arribar a ampliar fins al 61-74 final. Dissabte, també va ser el debut de les tres jugadores inèdites com Brigitte, Rous Tous i Dami Adeyinka. Redacció
El CB Valls torna a somriure i suma el seu segon triomf seguit contra l’Igualada (84-70)
Bàsquet l Al pavelló Joana Ballart també es pot somriure. El CB Valls va sumar la segona victòria consecutiva dissabte contra l'Igualada (84-70) per oblidar el maldecap amb les lesions amb una ratxa de dos triomfs. El conjunt de Miki Larraz va colpejar primer en el primer quart, però l'Igualada va remuntar l'encontre abans del descans.
Un triple d'Iglesias al final del tercer període tornava a fer justícia per als locals. Aquest va ser un cop d'efecte que va ser acompanyat en un darrer quart demolidor. Els vallencs van obrir camí amb un parcial de 9 punts i van acabar tancant el duel amb comoditat, gestionant l'avantatge amb un Trouvé endollat amb 19 punts. Redacció
Hoquei Patins l Un gol de Cervera deixa sense premi als roig-i-negres
Deportivo Liceo. Roca, Cervera, Xaus, Carballeira i Torres. També van jugar Soares, Torres Merín i Antonio Pérez. Reus Deportiu. Càndid Ballart, Joan Salvat, Maxi Oruste, Marc Julià i Martí Casas. També van jugar Diego Rojas, Pol Martínez, Carles Casas i Guillem Jansà. Gols. 01, Joan Salvat (10’), 1-1, Soares (12’); 2-1, Antonio Pérez (32’); 3-1, Antonio Pérez (41’); 3-2, Pol Martínez (42’); 3-3, Guillem Jansà (44’) i 4-3, Cervera (48’). Àrbitres. Miguel Diaz COsme i Jonathan Sánchez Garcia. Incidències. Partit de la jornada 8 disputat al Palacio de los Deportes de Riazor
El capità Joan Salvat va tornar a marcar i ja van 8 gols en aquesta lliga
El Reus Deportiu Brasilia es queda a un pas de la remuntada. El conjunt-roig-i-negre va caure a Riazor contra el Deportivo Liceo a punt de fer la gesta. Nil Cervera va ser el botxí dels roig-i-negres i es va encarregar de negar la gesta i certificar la segona derrota del curs.
Aquesta va ser una setmana exigent per als reusencs. Després de debutar a la Champions contra el Barça dijous, els reusencs visitaven Riazor ahir per canviar el xip de nou a la lliga. L’efecte va ser immediat, perquè els roig-inegres es van igualar a la pista, tot i no poder imposar-se en el marcador. Fins que va aparèixer el de sempre. El
Els jugadors del Reus Deportiu celebrant un dels gols. Juanjo Viña/Reus Deportiu
capità. Joan Salvat, vestit de pitxitxi, es va tornar a tirar l’equip a l’esquena per marcar el 0-1. El gol, en comptes d’enfons-
Hoquei l Els verds van perdre dissabte per 2-1 i hauran de remuntar
Arnau Montreal Quesada
El CP Calafell haurà de remuntar l’eliminatòria al pavelló Joan Ortoll si vol mantenir viu el somni europeu. El conjunt de Guillem Cabestany va perdre el passat dissabte el primer assalt dels setzens de final de la WSE Cup contra l’HC Dinan Quévert, colíder
de la màxima categoria francesa. El partit, però, no va començar tan malament per als calafellencs. Després de deu minuts d’igualtat, Sergi Folguera va trencar la dinàmica i va forçar el temps mort local. Els francesos van reaccionar a tres minuts del descans a través de Landrin, que mar-
cava una falta directa. No va tenir la mateixa sort minuts després Aleix Marimón, que va errar la seva falta directa per deixar el duel 1-1 al descans.
A la represa, el Calafell es va penedir de l’error anterior. La igualtat sobre la pista es feia més clara i la balança, a poc a
Trail l L'atleta canari Alejandro Mayor i la castellanamanxega Gemma Arenas es van proclamar el passat dissabte campions de la prova reina de la Muntanyes de Prades Epic Trail Costa Daurada. La cursa internacional de trail running va viure aquest cap de setmana la seva tercera edició amb 600 atletes inscrits amb cinc distàncies en
total. La prova és una de les millor dotades econòmicament de tota Europa amb una espectacular bossa de premis en metàl·lic de 25.000 euros. En els 81,4 km masculins Alejandro Mayor (Canàries Cultural Vertical) es va imposar amb una marca de 8.24:12 hores, mentre que segon va ser Pere Aurell (Va unir Excursionista Matadepera) amb
8.31:08 i tercer el local Julen Calvó (team Gozalbo), amb 8.34:26. A la prova femenina, Gemma Arenas (Joma Trail) va ser la més ràpida amb un crono final de 10.05:07 hores; va estar acompanyada al podi per l'equatoriana Jessica Tipán (independent), segona i Ragna Debats (Va unir Excursionista Matadepera), tercera. Redacció
ar els locals, els va reactivar i Càndid Ballart ja va haver d’actuar per partida triple per evitar l’empat. Amb tot, no va poder aturar l’inevitable quan
poc, es va anar decantant per als locals quan Facundo Ortiz certificava la remuntada amb el 2-1.
Tot i que hi havia tota la segona part al davant, el marcador no es va moure en cap moment i el Calafell va certificar la derrota per 2-1 en el primer encontre de la WSE Cup. El tècnic calafellenc, Guillem Cabestany, va lamentar «la irregularitat» del seu equip, però que considera que «s’ha fet un gran partit contra un equip molt físic». La tornada serà el dissabte 22 de novembre al pavelló Joan Ortoll.
Nuno Paiva va robar la pilota al mig del camp i, al contraatac, va igualar l’electrònic, que es va quedar amb l’1-1 sense moure’s fins al descans.
El partit, però, s’escalfava amb l’àrbitre i a l’inici de la segona part es va donar una incongruència amb la desena del Reus, però amb una blava per al Liceo. Serien els gallecs qui executessin la falta directa, però també qui es quedarien en inferioritat durant dos minuts. Malgrat els intents, ni un equip ni l’altre va aprofitar la situació, però va ser el Liceo qui es va acabar imposant. Toni Pérez, per partida doble, posava el 3-1 que semblava definitiu a deu minuts del final del partit.
El Reus, però, no va voler caure. Pol Martínez va guanyar la posició a Carballeira dins de l’àrea per marcar el 3-2 i Guillem Jansà, amb un tir llunyà i potent, va igualar l’electrònic quan encara quedava temps per més. Amb tot, Nil Cervera va aigualir la festa apareixent per posar el 4-3 i posant un final cruel a la gesta roig-i-negra.
Imatge d’arxiu del planter del CP Calafell. Cedida
Política l Reivindica estabilitat i afirma que «el pla traçat per transformar Espanya funciona», apel·lant a «la dignitat, el respecte i l’educació» davant la tensió política
Agències
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha descartat convocar eleccions després que Junts per Catalunya anunciés el bloqueig de la legislatura, i ha assegurat que el PSOE ha complert amb els acords d’investidura. «Ara mateix complim amb el nostre acord d’investidura. En allò que és de la nostra completa competència, hem complert amb Junts i amb la resta de grups», ha dit a El País. «I en allò que no, treballem perquè es compleixi», ha afegit. Sánchez ha reiterat la defensa del fiscal general, Álvaro García Ortiz, a qui considera «innocent», «i més després del vist al judici». També ha confiat que s’imposi «la veritat» en els casos que afecten la seva dona i el seu germà, i ha criticat «les males arts» del PP i Vox. «El PP està rendit a la ultradreta i abonat a l’esperpent», ha assegurat. Igualment, ha defensat el finançament del PSOE: «No hi ha hagut finançament irregular; on sí n’hi va haver, amb sentència ferma, és al Partit Popular», ha dit, marcant distància amb Koldo García i admetent «decepció» per José Luis Ábalos.
Des de Sevilla, Alberto Núñez Feijóo ha replicat titllant de «vergonya internacional» que Sánchez continuï governant «amb corrupció i sense suports». «Això no és normal, ni en un país del
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Moltes felicitats, Ariadna, en el teu aniversari. T’ho desitgem tots els qui t’estimen.
El PP denuncia «corrupció» i Junts l’acusa d’incomplir els acords pactats
tercer món», ha afirmat, i ha acusat el PSOE de «no tenir cap límit legal ni moral», erigint el PP en «l’únic camí» per al canvi «sense caramboles». Ha sostingut que «no pot ser una setmana normal» amb «el fiscal general al banc del Suprem, un ministre reconeixent mentides, un soci de govern donant per acabada la legislatura i l’Audiència Nacional obrint una investigació».
En el mateix acte, el president andalús, Juanma Moreno Bonilla, reelegit amb el 99,95% dels vots, ha criticat el «finançament singular» de Catalunya, que al seu parer «trenca la igualtat i la solidaritat», i ha denunciat que el govern central «posa bastons a les rodes als qui tenim menys». També ha respost les polèmiques sobre cribratges de càncer de mama denunciant «tones de mentides».
Puigdemont contra el PSOE En paral·lel, Carles Puigdemont ha replicat a Sánchez que «té totes les palanques del poder per complir els acords
i no les ha fet servir». En un missatge a la xarxa social X, ha denunciat «la maquinària de propaganda socialista i de mitjans subvencionats» contra Junts i ha reivindicat que «ja vam provar acords ambiciosos; l’oportunitat ja els la vam donar». Ha insistit que «les palanques del poder són a les seves mans» i ha recordat la frase de Xavier Trias quan PSC i Comuns van votar amb el PP a Barcelona: «Que us bombin a tots». «A Madrid no hi hem anat a fer amics, sinó a defensar els interessos nacionals —econòmics, lingüístics, socials i esportius—», ha conclòs.
Política l El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, va ser reelegit aquest dissabte com a líder del PP andalús per quarta vegada, amb un 99,95% dels vots dels compromissaris que van participar al congrés de la formació. Moreno, que encapçala el partit des del 2014, afronta una nova etapa amb l’objectiu de mantenir la majoria
absoluta aconseguida a les eleccions del 2022. Després de conèixer els resultats, va assegurar que es deixarà «la pell per garantir la majoria i l’estabilitat», i es va mostrar convençut que tornaran a «guanyar bé les eleccions». També va advertir que els mesos vinents hi haurà «travetes» de qui sap «jugar brut», però va demanar als mili-
La menor presumptament venuda per 5.000 euros per casar-se torna amb la família
Tribunals l La nena de 14 anys assegura que no és víctima i el jutjat li aixeca la tutela
Agències
La menor de 14 anys presumptament venuda pels seus pares per 5.000 euros, cinc ampolles de whisky i aliments bàsics a canvi d’un matrimoni forçat ha tornat amb la seva família després de declarar davant d’un jutjat de Navarra i afirmar que no es considera víctima. Després que els Mossos d’Esquadra la trobessin pidolant en un supermercat de les Borges Blanques, havia quedat sota la protecció de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència, però el Departament de Drets Socials ha confirmat que ja no està tutelada. Els cinc detinguts pel cas —els pares de la menor i els presumptes compradors— han quedat en llibertat. La Guàrdia Civil va detenir a Navarra els pares, de 35 anys, mentre que els Mos-
sos van arrestar a Mollerussa el jove de 21 anys que s’hauria casat amb la nena i els seus pares, de 40 i 42 anys. Segons el TSJC, el jutjat de guàrdia de Lleida va rebre els tres detinguts l’endemà pels delictes de tràfic d’éssers humans amb finalitat de matrimoni forçat i mendicitat de menors, però en saber-se que ja hi havia una causa oberta a Navarra, es va inhibir del cas. El jutjat va decretar una ordre de protecció i incomunicació entre els arrestats i la menor. Fonts properes al cas apunten que el casament entre el jove i la menor es va fer seguint el ritual romaní i no té validesa civil. Desapareguda des del gener a Corella (Navarra), no estava escolaritzada i hauria estat obligada a demanar al carrer. Abans de saber-se que havia tornat amb els pares, la consellera d’Igualtat, Tania Verge, va condemnar el cas.
tants actuar amb «dignitat, respecte i educació». En una intervenció de gairebé una hora, Moreno va defensar que el «pla per transformar Andalusia està funcionant» i que la comunitat «és avui molt més pròspera que fa set anys». Va rebutjar el «populisme» i va reclamar «contrarestar la mentida, la polarització i l’odi». Agències
k Editorial k
El compromís expressat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, amb la futura estació de l’Horta Gran de Tarragona ha estat rebut amb satisfacció per l’Ajuntament tarragoní, que considera confirmat que el projecte és real i viable. L’alcalde Rubén Viñuales ho interpreta com una demostració que la nova estació no és un caprici localista, sinó una peça clau per al futur de la mobilitat al conjunt del Camp de Tarragona. Tanmateix, Illa també deixa clar que la prioritat immediata del Govern és l’estació intermodal de Vila-seca, ja en una fase més avançada i vinculada al TramCamp i a l’aeroport. Aquesta coexistència de
projectes, que el president qualifica de «compatibles», planteja un repte de coordinació territorial. El risc és que la duplicació d’estacions acabi generant confusió o competència interna, tot i que al capdavall, també tot dependrà del ritme d’execució de cada projecte. Segurament per això Vila-seca, de la mà del seu alcalde Pere Segura, reclama que es concreti un calendari i que les obres s’iniciïn d’una vegada, després de tres anys d’anuncis. Tarragona, per la seva banda, manté les al·legacions a l’estudi informatiu de la Intermodal, exigint al Ministeri de Transports garanties perquè la ciutat no quedi despenjada del mapa ferroviari.
És una realitat compartida la problemàtica que representa l’excés de burocràcia que, massa vegades, es converteix en un fre a l’hora d’exercir els drets per part de la ciutadania, que veu en les ‘traves’ avassalladores una frontera indestructible a l’hora d’exigir respostes adequades en el temps, per aquells que, de vegades, confonen que són ells els que ha de servir i no al revés.
Al debat públic són moltes les vegades que, per part de les opcions partidistes, es parla de la disminució de les traves administratives - burocràtiques, per poder implantar vies de transformació urgents que, malauradament, ni es veuen ni tampoc s’esperen.
Certament, aquest marc de ‘sobrecàrrega’ dels tràmits, és un clar signe d’ineficàcia i frustració com a resultat directa d’una gestió, si més no, fora del desig comunitari, evidentment no a instància dels funcionaris de torn, sinó d’una amalgama de fórmules que no funcionen i uns responsables incapaços o esclaus d’una dinàmica documental impossible.
Entrant en el tema concret de què suposa la tasca pública, podem veure que la multiplicitat d’administracions és un fet evident i, així, podem constatar competències de 5 administracions, en l’àmbit municipal, comarcal, provincial, de la Generalitat i de l’Estat, on cadascú vol tenir el seu protagonisme, malgrat l’evidència de dobles competències avassalladores, i sense comptar amb els costos de càrrecs públics i assessors, sense cap feina real, això sí, dependents del cost directe de cada administració. És a dir, la repetició d’organismes és un fet constant que ens porta a una ineficàcia, malgrat la potencial bona fe dels intervinents individualitzats en cada cas, que segur són majoria. En els darrers mesos s’està produint un debat sobre la creació del que ha de
ser una nova institució governamental, de caràcter metropolità, amb intervencions i valoracions plausibles a favor seu, des del convenciment de la seva idoneïtat per molts dels que han dit la seva, però realment no sé si existeix la garantia de millora, eficàcia i racionalitat, o solament estan davant d’un exercici de positivisme voluntarista que el que ens pot portar és un marc de més polítics i assessors, més funcionaris, més normatives i, com a conseqüència final, més inflació recaptatòria.
dels nostres organismes oficials, per cert, i on ‘les empreses amb més personal’ siguin les de caràcter públic. Segurament la ‘burocràcia’ vigent, pot passar a consolidar un plantejament ¨’6.0’, per increment d’organismes, sense, en cap cas, abordar de manera seriosa qüestions tant manifest com les ‘cites prèvies’, els ‘telèfons sense despenjar’ o ‘la instrumentalització generalitzada del ‘torni demà’, que conformen un exercici consolidat per part dels poders públics en funcionament.
La repetició d’organismes és un fet constant que ens porta a una ineficàcia, malgrat la potencial bona fe dels intervinents individualitzats en cada cas, que segur són majoria
Estem, per tant, davant un repte vital de credibilitat que no s’hauria de deixar de costat en el moment del naixement de la nova estructura que hauria de garantir un avanç a cost raonable i, sobretot, amb avals de tot ordre si la volen fer creïble per una població aliena al debat, que no pot assistir a un nou pas en positiu que ens pugui transportar a una via amb els problemes de sempre, a l’hora de fer balanç en el seu moment.
Tornant a la meva reflexió sobre la burocràcia, és necessari que la nova opció sigui ‘suportable’ i no basada en sobreposicions, on la càrrega de personal s’emporti les partides més importants dels pressupostos que es donin, i on a més, la transparència doni compte dels valors dels administrats que depenen
k Tribuna k
Soc de poble... i tant que sí. I què?
Soc de poble. Amb la boca ben plena i el cor encara més. No demano perdó. No porto excuses ni justificacions. Durant anys, massa anys, ens van fer creure que calia amagar-ho. Com si ser de poble fos una vergonya discreta, embolicada amb accents i camises de quadres.
Ser de poble no és viure en un lloc petit, és viure amb el cor obert. Un poble petit pot tenir horitzons infinits. Qui té arrels, té ales.
No és quedar-se enrere. És quedar-se sencer. No és tenir menys, sinó tenir més del que importa: més silenci que cura, més noms coneguts que noms oblidats, més terra sota les ungles que fum als ulls. Un poble és un mapa dibuixat amb noms propis i memòria col·lectiva. El silenci d’un poble parla més que mil semàfors en verd.
No em fa falta GPS per trobar el camí, perquè la vida me l’ha ensenyat el pare des del marge del mas. He après a mesurar el temps amb les estacions, no amb els semàfors. Els camins de terra porten més lluny que les autopistes. La vida lenta del poble accelera el que de veritat importa.
Crec que principis per buscar agilitzar les regulacions, amb baixada de costos, a tots els nivells i, sobretot, establir vies de serveis públics, amb garanties, per una societat que vol gaudir del benestar, amb un creixement econòmic que no es vegi condicionat per ideologies demagògiques, garantia de vigència del model que ens poden portar a la fallida, més ràpid del que, en tot cas, ens pugui semblar.
També aquí, la necessitat de transparència, per conèixer el cost real de la burocràcia amb dades obertes a tothom, hauria de constituir el primer pas per conquerir l’eficàcia tant desitjada, però que no es veu malgrat els missatges repetitius dels implicats en trobar noves regulacions que permetin respostes com les desitjades per suport quasi unànime. No repetir errors i buscar opcions de servei, d’entrada crec que constitueix un dret social que no es pot deixar al marge a l’hora de polemitzar sobre l’optimització dels nostres establiments ‘de tots’ i ‘per tots’, oblidar-nos d’això és obrir el pas a marcs caducats i fora de l’anhel desitjat.
No vaig tenir tots els luxes, però vaig tenir luxe de veritat: una tarda d’estiu sota la morera, un vespre de festa major que fa oblidar l’hivern, una plaça plena de vida cada diumenge. Cada plaça és un llibre obert de records compartits. L’abundància no és quantitat, sinó qualitat de moments. Sí, al poble tot se sap. Però també et saben. Et coneixen. Et truquen si no surts de casa. Et deixen ous a la porta. Et fan caldo quan tens febre. No és control, és comunitat. El poble és l’únic lloc on la distància més curta és una conversa. En un poble, cada nom és un rostre i cada rostre és una història.
El poble és l’art de viure sense pressa, però amb profunditat
M’ha fet resistent, humil, orgullós i tendre. M’ha ensenyat que la natura no és decorat, sinó idioma; que la terra és memòria; que la vida pot ser lenta i intensa alhora. La natura del poble no és paisatge: és partitura de vida. Ser de poble és haver après que la felicitat no fa soroll.
Quan la vida m’ha fet parar, he entès que la meva força no ve de la llum, sinó de la gent que espera. No de les pastilles, sinó del silenci que acompanya. La força d’un poble no es veu: es nota quan més la necessites. El poble és l’art de viure sense pressa, però amb profunditat. No estic per sobre de ningú, però tampoc per sota. Si mai vaig abaixar el cap, ara el torno a aixecar. Ser de poble és la meva bandera. Un poble no es mesura pels habitants, sinó pels batecs compartits. Qui oblida el poble, oblida una part de si mateix.
Soc de poble amb els renoms, el pa de forn, la veu trencada del pagès, els noms dels arbres i la mirada ampla. Els carrers del poble no són de ciment: són de complicitats. Un poble és l’únic lloc on el futur es construeix amb memòria. Ser de poble no és un defecte. És un privilegi. La terra on neixes no és un punt al GPS, és un punt al teu ADN.
Pere Domingo Autor de ‘L’art de creure en un mateix’
Finances l L’Ajuntament ha ampliat enguany la dotació fins als 617.315 euros per al curs 25-26, una xifra rècord al municipi
Redacció
L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet manté oberta fins aquest dimarts, 11 de novem bre, la convocatòria per sol· licitar els ajuts municipals destinats a estudiants del municipi. Es tracta d’un pro grama plenament consolidat que, curs rere curs, dona su port a les famílies pobletanes en l’accés a l’educació i en les despeses derivades de la for mació dels seus fills i filles. Enguany, el consistori ha tor nat a incrementar la dotació econòmica del programa, que arriba a la xifra rècord de
617.315 euros per al curs 2025 2026, consolidant se com una de les iniciatives més potents de suport a l’educació de la demarcació.
Aquest pressupost es desti narà a subvencionar despeses de matrícula, llibres, material i transport escolar per a tots els nivells formatius, des de l’educació infantil fins als es tudis universitaris. Els ajuts inclouen també postgraus, màsters, doctorats i pro grames internacionals com l’Erasmus o altres d’intercan vi a l’estranger. A més, poden optar hi els alumnes de cen tres d’educació especial, estu
diants d’idiomes o d’altres en senyaments reglats i oficials reconeguts per la Generalitat o per l’Estat, incloent hi els cursos d’accés a cicles forma tius i a la universitat.
Els imports de les ajudes varien segons el nivell aca dèmic i la finalitat. Els estu diants d’educació infantil poden rebre fins a 350 euros, mentre que els participants en programes Erasmus o equivalents poden obtenir fins a 3.000 euros. Pel que fa al transport escolar, els ajuts oscil·len entre 200 i 600 euros, en funció de la distància entre el domicili i el centre educa
Els ajuts cobreixen matrícula, material, transport i estudis a l’estranger
tiu. També s’estableix una ajuda directa de 100 euros per a aquells que cursin estudis
universitaris a distància. Aquest programa, impul sat per l’àrea d’Ensenyament, respon a la voluntat del con sistori de continuar invertint en formació com a eina de progrés i cohesió social. Des de l’Ajuntament es remarca que «l’educació és una priori tat i una de les millors inver
Reus
Carme Anguera Alegre.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Natalia Inés Cassinelli.
sions que pot fer un municipi en el seu futur». Les sol·licituds es poden presentar fins demà, 11 de novembre, a través de la Seu electrònica municipal. L’Ajuntament anima totes les famílies amb fills i filles en edat d’estudiar a informar se i aprofitar aquesta oportunitat.
María Asunción Luján Rosas. Ha mort als 79 anys. Esther Salcedo Barberà. Ha mort als 78 anys. Ramon Capdevila Vallverdú. Ha mort als 88 anys. 977 21 11 54
Ha mort als 49 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h al Tanatori.
El Marroc mostra el seu renaixement al Teatret del Port
Cultura l El Teatret del Port de Tarragona ha acollit l’exposició El Renacer del Sud del Marroc: Mig segle de transformació i progrés entre tradició i futur, organitzada pel Consolat General del Regne del Marroc amb col·laboració de l’Autoritat Portuària. La mostra es va presentar la set mana passada i ha ofert un recorregut per l’evolució del sud marroquí. Redacció/Cedida
Avui felicita als que es diuen:
Lleó, Andreu i Teopista
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Els temes llunyans centraran la teva atenció i t’aportaran noves idees beneficis. No et precipitis als viatges descansa més.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Controla els teus impulsos. Encara que tinguis raó, els altres no ho veuran igual. Sigues diplomàtic actua amb intel·ligència, els astres t’emparen.
SAGITARI
22/11 al 21/12
S Si has de viatjar, ves amb compte amb els oblits. Un amic o familiar et demanarà ajuda pot canviar els teus plans, però podràs amb tot.
TV local
TAURE
20/04 al 20/05
La teva vida familiar pot tenir variacions, però trobaràs solucions. Noves responsabilitats arribaran estaràs a l’alçada. Bon moment per invertir.
23/08 al 22/09 VERGE
Si critiques massa els altres, cauràs en la teva pròpia trampa. Els viatges amb amics seran feliços podrien despertar sentiments nous.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Bona oportunitat per expressar la teva creativitat emocions. No et tanquis a casa; surt viu intensament, tens tot a favor avui.
10:30 + Xarxa + sostenibilitat
11:00 En primera persona
11:30 Zona escolar
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Ciutadella
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
BESSONS
21/05 al 20/06
No et refiïs massa de les noves coneixences. Analitza bé abans d’actuar o te’n podries penedir. Ves pas a pas, amb calma prudència.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Rebràs notícies agradables de persones llunyanes. A casa hi haurà harmonia equilibri. A la nit, aventures apassionades t’esperen si estàs disposat.
20/01 al 18/02 AQUARI
Avui seràs al centre d’atenció. Evita respondre a les crítiques: si mantens la calma la compostura, tot passarà. Possibilitat de guanys inesperats.
21/06 al 22/07 CRANC
L’amor la passió seran protagonistes avui: el teu magnetisme personal estarà al màxim. Bona sort en el contacte social i en l’atzar.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Les teves passions sortiran a la llum i trobaràs la manera de canalitzar-les. Avui més que mai brillaràs amb intensitat magnetisme; aprofita-ho.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Dia molt favorable en l’àmbit sentimental. Els moments íntims seran intensos plens d’illusió. El teu magnetisme no tindrà límits.
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Aventurístic
11:00 Eix27
11:15 Gaudeix la festa
11:30 SPi+TV
12:00 Aventurístic
12:30 SPi+TV
13:00 Eix27
13:15 Gaudeix la festa
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Eix27
15:15 Gaudeix la festa
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 Ciutadella
21:30 La Tertúlia del Dorsal12
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 Ciutadella
23:30 La Tertúlia del Dorsal12
00:00 Notícies 12. Edició vespre
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Perseguir alguna cosa a la qual algú té dret.
Fet de blat. 2. Barres que uneixen les rodes del tren. Energia de l’ésser humà. Mil. 3. Polits. Tindrà fe en ell. 4. Deixada de banda. Arçar. 5. Cap de mico. Cartes de joc. Embarcació que torna. 6. Basc sense peus. Article. Entri, si us plau. 7. Una de repetida. S’ajunta. Art sense cap. Oxigen. 8. Coneixedor del món àrab. Una altra embarcació esportiva. 9. Senyora girada i escurçada. Tals persones. 10. Quadres d’un pintor famós. Dret rígid. Gos. 11. Fusionarà mots. Urani. 12. Gansola tallada. Fòsfor. Espelmes enceses. VERTICALS: 1. Mitja foscor. Treu conills dins dels barrets de copa. 2. Mostrem alegria. S’aplega com el raïm. 3. És com la mar. Just a tocar-hi. 4. Volum que presenta algú. Lliurats i sense culpa. 5. Està. Separi dels altres. Gas que puja sense una. 6. Quasi no. Un coulomb. És del mateix poble. Fet de blat i girat. 7. Regalaràs. Posem més llenya al foc. 8. Ruera inacabada. Cap de porc. Tancada i amb segell, al revés. 9. Expulsar gasos. Pati interior. 10. Columnata espaiada. Ara i sense acabar. 11. Cap de peó. Malaltia vírica molt greu. Individu de la Campània. Una de feble. 12. Extrem del braç girat. Un ampere. Embarcació de vela. Ocells.
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Piqué de Celis, Mª Luisa Ramón y Cajal, 37 Telèfon 977 212 286 Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Pellicer , cb
Av. Mediterrani, 1 Telèfon 977 757 623
SALOU:
M. Dolors Oliva OlivaGil Cristià Oliva Passeig Jaume I, Edif. Xipre Telèfon 977 350 555
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Valls Cucurella, MireiaLobaco Valls, Cristina Rambla Jaume I, 17 Telèfon 977 369 003
VALLS:
Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL: Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100 Telèfon 977 661 656
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Cel enteranyinat pel pas de franges de núvols alts i alguns de mitjans. Independentment, hi haurà estrats baixos matinals a la depressió Central i a valls del Prepirineu, i són probables a fondalades del litoral i prelitoral nord.
Temperatura
Temperatura similar, si bé localment la mínima baixarà lleugerament i la màxima pujarà lleument.
TRASPÀS
VALLS. TRASPÀS PER JUBILACIÓ negoci roba interior home/dona. Tel. 649.487.405
TREBALL
PRECISO SEÑORITA con conocimientos de móviles, para hacer mis memorias. Tel. 602.894.858
SE BUSCA ENCARGADA para Casa Relax. Tel: 977 21 26 12
REFORMES
FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479
PALETA ECONÓMICO. Tel: 623.246.480
INSTALACIÓN DE ANTENA COLECTIVA con conexión a todos los pisos por fachada. ECONÓMICO. Consultar precio. Tel: 614.041.375
REPARACIÓN PERSIANAS Tel: 633.102.358
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.366.813
SEÑOR MAYOR GUSTARÍA CONOCER SEÑORA O SEÑORITA. Agradable, guapa, educada. Para compañía, horas, paseos, distracciones. Remunerado. Tiempos convenir. Tel: 630.430.736
ALTRES
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349
MASSATGES
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJISTA. 1 hora 50€. Salou. De 8 a 21hrs. Tel: 614.617.473
FELICIDAD. MASAJES. Nueva Reus. Tel. 620.788.128
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también Tel:614.621.476
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO.... Reus. Tel: 633.827.161
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977.21.26.12
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
Història L’acte commemoratiu de la unificació de Vila-seca del Comú amb la Vila-seca de Solcina va omplir l’Auditori Josep Carreras el passat divendres
Divendres 7 de novembre l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca va fregar el ple absolut. Autoritats, representants d’entitats locals i veïns i veïnes del municipi van omplir la sala amb motiu de l’acte institucional de commemoració del 500 aniversari de la unificació de Vila-seca, un capítol clau en la història local, que va ser rigorosament explicat per Joan M. Pujals. Qui va ser alcalde de Vilaseca del 1983 al 1992, president de la Diputació de Tarragona del 1988 al 1992 i exconseller de Generalitat de Catalunya va impartir una conferència en què va explicar els fets que van afavorir que l’arquebisbe de Tarragona impulsés la unificació de Vilaseca del Comú amb la Vila-seca de Solcina, fent que prevalgués el nom de la segona. «L’any 1525 l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, va comprar la senyoria de la Vilaseca dels Olzina i el seu castell a la vídua de Gaspar de Saportella, que en tenia la jurisdicció per herència familiar des de feia gairebé un segle», va començar explicant Pujals. A continuació, el vila-secà va exposar el context històric en què va succeir aquell episodi, recordant les tensions pel domini del territori i el sorgiment de les dues vila-seques, així com el paper fonamental de l’arquebisbe. D’ell, el conferenciant en va destacar entre altres qüestions el fet que adquirís el Castell de Vila-seca «sense cap interès personal o familiar, per reforçar
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, i Joan M. Pujals, conferenciant de l’acte commemoratiu. Cedida
la cohesió, el repoblament, el progrés i la defensa del port de Salou, de Vila-seca i del Camp de Tarragona». Ho va fer, assegurava Pujals, «a partir d’una mirada àmplia, d’un projecte de renovació, amb un ideal de bé comú». Una acció que, en paraules de l’orador, «va tenir un efecte multiplicador i va generar una realitat nova que va superar l’estricta suma de les dues parts».
Cristina Serret Alonso
L’acte commemoratiu va estar presidit per l’alcalde de Vilaseca, Pere Segura. Després de la conferència, el públic va gaudir d’un concert a càrrec de Carles Blanch i Quiteria Muñoz. La vetllada es va cloure al vestíbul del Josep Carreras amb una copa
de cava per a tots els assistents i l’obsequi de la publicació commemorativa Una cruïlla decisiva, obra del mateix Joan Maria Pujals, editada amb motiu de l’efemèride.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Iniciativa eclesiàstica
L’impulsor de la unió va ser Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
k Tijuana
No fa gaire, en una entrevista aquí mateix, Carlos Vargas, cap de la secció de desenvolupament docent de la UNESCO, parlava de la davallada de consideració de la professió. Un desastre per a qualsevol societat tanmateix seguim impassibles. Entre l’antic model del mestre intocable i amb poder absolut al model actual d’empleat desprestigiat i desautoritzat obligat a aguantar-ho tot, ha d’existir un terme mig. Això agreujat pel fet que s’ha imposat la llei del funcionari. Resulta evident que hi ha molts funcionaris galtes i incompetents però també són fruit d’un sistema que estructuralment és l’antítesi del rendiment, la motivació i l’eficàcia. Per exemple, tenir iniciativa per resoldre problemes es penalitza mentre la passivitat no té conseqüències. Succeeix exactament el mateix a l’ensenyament, ser proactiu per trencar dinàmiques pernicioses es pot pagar molt car. Val més romandre impàvid a mode de pupitre, com fem la resta de la ciutadania, davant alumnes que s’esplaien amb rots, pets i altres manques de respecte tant per a docents i companys com per a si mateixos. Surt més a compte entomar estoicament insubordinacions, insults i amenaces (d’estudiants i pares) que reaccionar amb el risc de ser acusat de qualsevol cosa sense gairebé dret a defensa. Tampoc s’aconsella moure un sol dit si es produeixen casos d’assetjament o violència ni denunciar-los no sigui que acabi rebent el missatger. Tot en detriment del civisme, els valors de convivència i, per descomptat, l’aprenentatge a atresorar durant uns anys decisius. Els resultats acadèmics, cada curs pitjors, parlen per si sols d’un sistema que ha deixat desprotegits els formadors a l’hora de formar (del llatí formare, donar forma) davant un alumnat cada cop menys formable i que, per tant, quedarà sense forma de per vida.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
