Dimecres 12 de novembre de 2025

Avui amb el diari

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Edició especial dedicada a diversos àmbits del sector immobiliari, l’habitatge i la llar

Opinió 17 Jaume Piñol de la Mata. L’abisme de la destrucció

TARRAGONA

L’Ajuntament externalitzarà la direcció artística de Tarraco Viva

El consistori obrirà un concurs per escollir qui dirigirà el festival de l’any vinent, que encara no té cap temàtica decidida, malgrat que es va anunciar que es faria una enquesta popular 3

Tarragona

El Govern català es farà càrrec del control arqueològic de la Font dels Lleons

Això permetrà finalitzar les obres d’emergència a la zona de l’aparcament que hi ha a tocar de les restes l 4

Cunit

Llum verda al càmping amb llacuna d’onades artificials per a fer-hi surf

l 12

Futbol 15

La junta cessada de la Sang afirma que ha tancat el temple per a fer-hi obres

Reus l 9

Copa de Primera

Els responsables del Reus FCR, satisfets amb el resultat del sorteig de la Copa del Rei, que els ha emparellat amb la Real Sociedad

Mobilitat

La Generalitat es confon amb la Intermodal i anuncia una estació a l’aeroport

l 2

La Generalitat anuncia una nova estació de l’AVE a l’aeroport quan es referia a la Intermodal de Vila-seca

Infraestructures l L’organisme aeroportuari només té previst habilitar una connexió fins a la Intermodal

Adam Díaz Garriga

La Generalitat de Catalunya feia oficial, durant unes hores, la construcció d’una nova estació d’AVE entre Tarragona i l’aeroport de Reus per equivocació, una qüestió que, més enllà de generar confusió, va portar a la rectificació del Govern després de les paraules de la consellera de Territori, Silvia Paneque. D’acord amb les declaracions recollides per ACN, entre d’altres, durant el migdia d’aquest passat dimarts, la portaveu confirmava la «construcció de tres noves estacions d’alta velocitat a Catalunya», entre les que situava, sorprenentment, una terminal anomenada «Tarragona-aeroport». Les paraules de la consellera van empitjorar la situació amb l’atribució de la responsabilitat de la construcció de dues estacions, la de Vilafranca del Penedès i Reus, a l’empresa aèria estatal, AENA: «És AENA qui ha d’incorporar les dues estacions. Per la planificació que hem vist estan incorporades i abans del 2030 haurien d’estar construïdes i en funcionament», assegurava la responsable de Territori. La institució, gestora de l’aeroport de Reus, va negar aquestes declaracions al Diari Més poc després, constatant que «AENA només es fa càrrec de la gestió de la intermodalitat entre les estructures construïdes per l’Estat i la Generalitat i els aeroports». Abans de la rectificació, l’entitat aèria estatal va fer esment del Pla Dora III plantejat sobre la zona dels aeròdroms, també mencionat per la consellera. La portaveu de Territori afirmava que la inversió sobre l’estació que connectaria l’aeroport amb Tarragona es contemplava dins el Pla, unes paraules també corregides per AENA, assegurant

L’estació Intermodal de Vila-seca és l’única

AENA va negar les afirmacions, assegurant que no contemplava res

que «el Pla Dora III es troba en una fase inicial, però no contempla la creació d’estacions». El que figura dins el pla, presentat el passat mes de setembre, és concretament «l’execució de la passarel·la d’interconnexió entre la futura estació d’alta velocitat (Intermodal) i la terminal de l’aeroport». La Subdelegació de Tarragona, per la seva part, no tenia coneixement del projecte mencionat per Silvia Paneque, però també plantejava una equivocació per part de la consellera.

D’aquesta manera, la Generalitat va rectificar sobre les paraules de la consellera Pa-

Quatre estacions d’Alta Velocitat?

Moltes estacions per un territori petit

Mobilitat l La sorpresa de l’anunci de la Generalitat, que interpretava que hi hauria una nova estació a l’aeroport de Reus, representava sumar un nou equipament a una zona on encara es discuteix sobre si poden ser compatibles la prevista estació Intermodal de Vila-seca i la que reclama Tarragona a la zona de l’Horta Gran. Redacció/PTP

neque, explicant que les seves declaracions feien referència a la «possibilitat» que contemplava la creació en un futur de l’estació de Vilafranca del Penedès, desmarcant-se completament d’una nova estació al Camp de Tarragona, més enllà de la Intermodal que es construirà a Vila-seca a partir del 2026.

La realitat

Inicialment, després de la publicació de les declaracions, la Generalitat només va afirmar que «l’únic projecte aprovat és l’Estratègia Ferroviària» fins al 2050, establint la nova estació «com una possibilitat». Finalment, l’única realitat existent en les paraules de la consellera era l’aprovació de l’Estratègia Ferroviària de Catalunya (EFC) amb 63 mesures, que tindran un recorregut de desenvolupament durant els pròxims 25 anys. El document de la proposta, d’una setantena de pàgines, estableix la planificació i definició del nou model ferroviari català arran del traspàs de competències de Rodalies, el futur creixement de la població i els seus desplaçaments, i l’augment de la intermodalitat entre mitjans de transport, incrementant les mercaderies per tren. La proposta, a més, contempla la creació d’un Pla de Serveis ferroviaris propi de Catalunya; la revisió del pla d’infraestructures del Transport de Catalunya (PITC); l’actualització anual de l’Agenda Catalana del Corredor del Mediterrani o la programació d’actuacions del Pla de Rodalies 2026-2030. A més, s’incrementarà la velocitat dels trens regionals i s’establiran combois semidirectes per «millorar la competitivitat» dels serveis arreu del territori català.

La nova estratègia d’inversió de la Generalitat preveu 30.000 milions d’euros en un període d’un quart de segle, a parts «pràcticament iguals entre la Generalitat i l’Estat». En total, cada any s’invertiran 1.200 milions d’euros en la millora d’infraestructures i de serveis ferroviaris. La mesura es contempla a causa de la necessitat de reforçar el quilometratge de la xarxa a Catalunya, que des del 2021 ha passat de 1.500 a 2.050 quilòmetres.

projectada al Camp de Tarragona. Ajuntament de Vila.-seca

L’Ajuntament externalitzarà la direcció artística del festival Tarraco Viva

Cultura l El consistori espera obrir el concurs per trobar el nou responsable pròximament seguint el model del Mèdol

El festival romà de Tarragona Tarraco Viva viurà els propers mesos una gran transformació. El fins ara director del certamen, Magí Seritjol, finalitzarà la seva etapa al capdavant del festival i l’Ajuntament externalitzarà la direcció artística en les pròximes edicions. Segons indiquen fonts municipals, el consistori preveu treure aviat a concurs públic la plaça per rebre candidats i decidir qui liderarà Tarraco Viva en el futur.

L’Ajuntament està acabant de confeccionar la seva proposta per aquesta direcció artística i, un cop tancada, es publicarà la licitació. La idea és que aquest nou director/a arribi per l’edició de l’any vinent, que se celebrarà al maig, com és habitual. La idea del govern municipal és seguir un model com el que s’ha emprat amb el Mèdol-Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona. És a dir, una direcció artística externa, acompanyada per un equip municipal al darrere, i que rebrà la coordinació i supervisió de l’Ajuntament.

Una edició del 2026 que encara no coneix la seva temàtica. Enguany es va dedicar a la plebs, als ciutadans del carrer de Roma, i durant la clausura del festival no es va revelar el tema principal de la pròxima edició. La direcció va expressar que seria el públic qui decidiria sobre quina qüestió tractaria la Tarraco Viva del 2026, una novetat respecte a les anteriors edicions. En el seu moment, es va anunciar que s’obriria una consulta pública on la gent podria proposar el tema, que s’escolliria d’entre les diferents

S’establirà un director que estarà acompanyat per un equip municipal

El consistori encara ha de decidir com escollirà el tema de la pròxima edició

propostes. Tot i això, aquesta enquesta no es va publicar i ara mateix l’Ajuntament està estudiant si el tema principal s’acabarà decidint per participació ciutadana o s’escollirà una altra fórmula. Aquesta determinació anirà també en funció de la visió del nou director artístic.

L’apunt

FiraTàrrega i el Trapezi, fonts d’inspiració

La proposta de l’Ajuntament de Tarragona per la direcció artística del festival Tarraco Viva s’ha emmirallat en altres models d’arreu del país. Un exemple és la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, així com la Fira Trapezi de Circ de Reus. Aquests tres

Amb tot, el nou responsable del festival tindrà el repte de preservar i continuar millorant un festival únic que s’ha consolidat any rere any com una de les grans cites a la ciutat. Enguany Tarraco Viva

certàmens tenen en comú la programació d’espectacles al carrer, en diferents entorns de la ciutat. En el cas de FiraTàrrega, el concurs per a la seva direcció es va tornar a obrir el 2023 i va renovar al càrrec Anna Giribet, que seguirà al capdavant fins al 2028. El certamen lleidatà ha tingut fins a vuit directors artístics diferents, des que es va crear el 1981. Una altra opció se-

va celebrar la seva 27a edició. Les jornades van començar a organitzar-se l’any 1999, encara que hi va haver una edició pròleg l’any anterior, amb motiu d’una sèrie d’actes que pretenien donar suport ciuta-

ria la del certamen reusenc, que compta amb dues directores artístiques: Alba Sarraute i Cristina Cazorla. Van guanyar el concurs públic que es va obrir el 2022 i seran les dues responsables del festival fins l’any vinent. L’Ajuntament buscarà trobar un nou director artístic que prengui el relleu d’un dels pocs festivals d’aquesta magnitud dedicats a la història que hi ha arreu.

dà a la candidatura de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. L’èxit de les jornades va fer veure la necessitat de plantejar la seva celebració anual, amb independència de la candidatura. Un cop Tàrra-

co declarat patrimoni mundial, les jornades van seguir organitzant-se i cada cop amb més acceptació i participació de públic, tant local com nacional i internacional.

Pressupost pendent

Més enllà de la direcció artística, un altre dels aspectes pendents per l’edició de l’any vinent és el pressupost amb el qual es donarà forma al festival. Una xifra que s’haurà de decidir en les negociacions pel pressupost del 2026, que s’han de desencallar les pròximes setmanes. El pressupost de les últimes edicions ha sigut de 280.000 euros. Amb aquesta dotació econòmica, l’edició passada es van organitzar gairebé 500 actes i va ser un èxit de públic, recuperant les xifres pre-pandèmia.

Oriol Castro Sanz

Imatge del fins ara director del festival Tarraco Viva, Magí Seritjol, en l’acte de cloenda de la passada edició. Cedida

La Generalitat es farà càrrec del control arqueològic de les restes de la Font dels Lleons

Patrimoni l Això permetrà acabar les obres dels baixos. Es treballa amb la propietat per obrir les restes

Carlos Domènech

Oriol Castro

La Generalitat de Catalunya assumirà el control arqueològic de la Font dels Lleons. És el tràmit que l’administració reclamava a la propietat de la finca per tal de finalitzar les obres d’emergència, que ja compten amb la llicència pertinent i que asseguraran l’estructura del pàrquing limítrof als baixos on s’amaguen les restes, que s’estava desplaçant.

«La Generalitat ha assumit els costos d’aquestes actuacions per comprovar la possible afectació», indiquen fonts del Departament de Patrimoni de la Generalitat a Diari Més. El control arqueològic s’ha de realitzar per tal de verificar que les restes no van patir cap afectació durant l’inici de les obres als baixos l’any passat. Les actuacions ja fa més d’un any que es van aturar i tot apunta que les restes estan intactes, però des de Patrimoni Cultural ja s’ha subratllat que

és «imprescindible» fer-ne el control arqueològic per a corroborar-ho.

Ara, propietat i administració estan acabant de defi-

L’Hospital Joan XXIII acull la III Jornada de Qualitat i Seguretat dels Pacients

Salut l L'esdeveniment ha reunit més de 250 professionals de tots els àmbits sanitaris

risc assistencial.

L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona va acollir ahir la III Jornada de Qualitat i Seguretat dels Pacients del Camp de Tarragona. Aquesta nova trobada, organitzada per la Unitat de Qualitat Territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de Gestació i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), va reunir més de 250 professionals de tots els àmbits sanitaris per compartir presencialment i en línia experiències, estratègies i bones pràctiques en la gestió del

La sessió inaugural ha comptat amb les intervencions de Ione Montalvo, gerenta de l’Hospital Joan XXIII i de GiPSS; Olga Ochoa, gerenta d’Atenció Primària i a la Comunitat de l’ICS Camp de Tarragona, i Montserrat Gens, directora de Qualitat i Seguretat dels Pacients de l’ICS Camp de Tarragona i GiPSS. Totes tres van destacar el paper clau dels professionals i la cultura de seguretat com a motor de la millora contínua.

La cloenda va anar a càrrec de Clara Pareja, directora ge-

nir l’abast de l’actuació. Els baixos que amaguen la font es troben sota d’un edifici al xamfrà entre els carrers Eivissa i Pere Martell i només es

poden veure des del pàrquing interior descobert. És aquest terreny, el de l’aparcament, el que s’estava desplaçant cap a les restes, motiu pel qual la

La jornada ha aplegat centenars de professionals sanitaris. Cedida

Ione Montalvo, Olga

Ochoa i Montserrat

Gens van fer la sessió inaugural

neral d’Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut. El lema d’aquesta edició va ser «Gestió del risc assistencial: prevenció, resposta i aprenentatge».

El nou consorci obre la porta a la col·laboració amb entitats privades

propietat va decidir fer unes obres per a reforçar els talussos.

En converses per a museïtzar la font

L’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, i el conseller de Patrimoni, Nacho García, sempre s’han mostrat oberts a trobar la fórmula de collaboració amb la propietat per tal que les restes de la font monumental es puguin obrir al públic i museïtzar-les.

Aquest és el desig de l’amo de la finca, que fa dos anys ja va posar les bases d’una possible col·laboració público-privada amb la creació de la fundació Maco-Bama.

Fonts del consistori i de la Generalitat asseguren que la intenció hi és. De fet, reobrir la Font dels Lleons va ser una de

les propostes més destacades en matèria de patrimoni durant la campanya electoral del PSC per les eleccions municipals de 2023. «Nosaltres vam fer tots els esforços per tramitar aquella llicència d’obres amb la màxima celeritat. Ara, que jo sàpiga, estan intentant aclarir quin és l’abast de la intervenció. Espero i desitjo que ho desencallin ràpidament perquè sembla que hi ha una voluntat clara de totes les administracions», va expressar fa unes setmanes el conseller García a Diari Més.

El Consorci, un nou horitzó? La situació de la Font dels Lleons pot canviar dràsticament en els pròxims mesos si Generalitat, Ajuntament i propietat posen fil a l’agulla a la fórmula de col·laboració. L’aprovació dels estatuts del Consorci de Tàrraco el passat 27 d’octubre obren un nou escenari: segons consta en els estatuts, el consorci «s’ha d’entendre no com una eina tancada, ans al contrari. Esdevé un instrument que permet integrar altres administracions i entitats amb els mateixos objectius amb el propòsit de sumar, generar, vehicular i optimitzar recursos i esforços, tant públics com privats, així com coordinar i impulsar les actuacions de les parts consorciades». Així doncs, un ens com una fundació podria tenir cabuda dins del consorci. Fonts coneixedores del cas admeten que la sintonia entre les tres parts és bona.

El Festival TGN Juga aplega prop de 2.500 participants en una quarta edició de rècord

Societat l S'han ofert més de 80 activitats lúdiques al Palau de Congressos

Redacció

La quarta edició del TGN Juga, el Festival de Jocs de Tarragona, ha esdevingut la més reeixida i multitudinària: amb la participació de 2.472 jugaires, ha superat les xifres dels anys anteriors (el 2024 va ser de 2.230). Dissabte, que el festival obria portes durant tot el dia, va ser el dia de major afluència, 1.704 persones van aplegar-se al Recinte Firal del Palau de Congressos; mentre que diumenge, amb activitats fins al migdia, van sumar-se 768 visitants.

L’edició d’enguany també

ha estat la més ambiciosa quant a propostes. S’han ofert més de 80 activitats lúdiques per a tots els públics i edats, amb més de 150 jocs de tota mena, des de tornejos de rol fins a jocs infantils tradicionals; una oferta que ha triplicat la de les edicions passades. «Estem molt satisfets de com ha crescut el TGN Juga. Cada edició supera l’anterior» ha remarcat la consellera d’Educació, Isabel Mascaró. «El nostre objectiu és seguir consolidant aquesta proposta a la ciutat que ja és una cita de referència en el sector educatiu», ha afegit.

Imatge de la Font dels Lleons, descoberta l’any 2000 entre els carrers Eivissa i Pere Martell. MNAT

Redacció

Oriol Castro Sanz

Un dolor, però també una joia. Així resumeix Montserrat Marimon, superiora de la comunitat de monges del col·legi Lestonnac L’Ensenyança de Tarragona. Les últimes set germanes del centre l’abandonaran definitivament, després d’una història de més de 300 anys. «Veiem que l’escola funciona perfectament i està en bones mans. No ha sigut una decisió fàcil, però creiem que és el més adient», exposa Marimon. Concretament, un grup de monges l’any 1698 va impulsar la creació del col·legi, en el mateix lloc on s’ha mantingut tot aquest temps. «S’ho van plantejar unes dones d’Alcover, preocupades per la joventut femenina i la seva educació. Van rebre els permisos reials i de l’arquebisbat i van poder començar l’activitat a Tarragona», explica Marimon. Però la idea va ser anterior, quan l’any 1683 un grup de quatre joves catequistes alcoverenques es van instal·lar a Tarragona per dedicar-se a la formació dels joves. Després de diverses vicissituds van aconseguir la llicència eclesiàstica per fundar una comunitat de la Companyia de Maria. Per dur a terme aquesta fundació, arriben a Tarragona el 1698 tres religioses: Maria Humbert, Rosa Bosch i Maria Ballester de la casa de Barcelona, ciutat en la qual ja existia des de 1650 un convent

l Societat

L’últim servei de les monges a Lestonnac

La Catedral acollirà aquesta tarda una missa per acomiadar les germanes

d’aquest ordre. L’escola ha format milers de tarragonins que, durant el seu procés acadèmic, han es-

Pelegrinatge de la Pastoral de la Salut i Social aquest dissabte pels més febles i

els qui pateixen

Religió l El recorregut s’iniciarà davant la seu del Consell Comarcal i finalitzarà a la Catedral

Redacció

Aquest dissabte les Delegacions diocesanes que formen part de la Vicaria de la Caritat de l’arquebisbat de Tarragona, la Pastoral de la Salut i la Pastoral Social, faran un pelegrinatge sinodal, en processó, al voltant de la catedral de la ciutat, que acabarà amb l’entrada per la Porta Santa. Aquesta processó partirà, a les 10.30 h, «d’un lloc de patiment, però també de servei i de compassió», representat per l’antic Hospital de Santa Tecla, que és la seu del Consell Comarcal, i arribarà fent

un recorregut perimetral «a un lloc de llum i esperança: la catedral, que és temple jubilar», on a les 12 h s’iniciarà una eucaristia presidida per l’arquebisbe Joan Planellas. «Tant la Delegació Diocesana per a la Pastoral de la Salut i les Persones amb Necessitats Especials com la Delegació per a la Pastoral Social vam considerar necessari manifestar, d’una manera viva, visible i transversal, el nostre desig de trobar-nos amb Déu i de renovar la nostra esperança dins aquest Jubileu 2025», assegura Miquel Sanchís, delegat de la Pastoral.

tat acompanyats per la Companyia de Maria. Les darreres a fer-ho, juntament amb Marimon, han estat Josepa Espa-

sa, Victòria Riera, Carmen Gil, Teresa Carner, Estrella Ramos i Dolors Yepes. «Hem d’agrair la confiança dels pares. Hem

«Hem d’agrair la confiança dels pares durant tot aquest temps»

sembrar en el seu moment ha donat els seus fruits», diu la superiora. Les monges es van acomiadar recentment dels alumnes del col·legi. «En una classe de P-5, la mestra va preguntar-los quin missatge ens volien donar. I van dir que ‘nosaltres ja cuidarem l’escola’. Em va semblar entranyable i demostra el que ha suposat aquesta història», expressa Marimon. Aquest divendres se celebrarà una missa d’acció de gràcies a la Catedral per homenatjar les germanes. «És el centre religiós de la ciutat i creiem que era el lloc més adient per a fer-ho. Animem a tothom que pugui a anar-hi. Serà la forma de dir adeu als tarragonins», expliquen.

Arreu del país

intentat inculcar sempre els nostres valors i crec que els bons resultats del col·legi així ho demostren. El que es va

La falta de relleu generacional a la Companyia també és un dels motius de la seva marxa. La voluntat és unificar les comunitats. En aquest sentit, les germanes aniran a altres comunitats religioses on consideren que serà més necessari el seu treball. Algunes aniran a Barcelona, d’altres a Cardedeu i Mollet, i algunes també al barri de Vallecas, de Madrid. «Comencem una vida nova, més actives fins i tot. Mantindrem la flama encesa», conclou Marimon.

D’esquerra a dreta: Josepa Espasa, Victòria Riera, Carmen Gil, Montserrat Marimón (superiora), Teresa Carner, Estrella Ramos i Dolors Yepes. Cedida

L’Ajuntament diu que l’antiga ‘seu’ de l’AV de Tarragona 2 no es pot reobrir fins a tenir nou POUM

Equipaments l Els veïns de la urbanització van tornar a reclamar ahir la «recuperació» d’aquesta caseta

John Bugarin

L’Ajuntament de Tarragona va aprovar, l’octubre del 2024, una moció que reclamava «donar vida» a la caseta abandonada del parc de Tarragona 2. «Ha passat un any i 28 dies i tot continua igual», assenyalava ahir Julià Montoya, president de l’associació de veïns de la urbanització, qui va tornar a reclamar la «recuperació» aquest espai per al gaudi dels residents del barri. Tot i que es va avalar la proposta en un primer moment, ara el consistori assegura que no es pot reobrir la caseta fins que no hi hagi un nou Planejament d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El govern del PSC va incloure una partida de 20.000 euros per a aquest projecte en els pressupostos municipals del 2025, arran d’un acord amb el grup d’En Comú Podem. Aquests diners, però, s’acabaran destinant a altres inversions a través d’un modificatiu de crèdit que passarà

avui per la comissió d’Hisenda i que haurà de ser ratificat pel consell plenari. Fonts municipals assenyalaven que la caseta «està

La Urbana immobilitza tres cotxes amb modificacions no homologades a les Gavarres

Policial l També es va denunciar judicialment una persona per conduir de manera negligent

La Guàrdia Urbana de Tarragona va portar a terme el 8 de novembre un operatiu a les Gavarres contra la concentració de vehicles a diferents punts d’aquest polígon, amb l’objectiu de fer un control de la documentació i modificacions tècniques dels vehicles, sancionar les infraccions administratives i detectar possibles delictes relacionats amb la seguretat viària, documentació, salut pública o d’altres tipologies. La policia tarragonina va identificar 24

persones i va denunciar als propietaris de tres vehicles per incompliment de condicions tècniques i modificacions d’importància sense homologar i per aquest motiu van ser immobilitzats i traslladats al dipòsit municipal. A més a més, es van imposar dues denúncies per ITV caducada, una per circular per la vorera, 4 per conducció negligent i una per portar les plaques de matrícula il·legibles.

La Guàrdia Urbana també va denunciar judicialment a un home, de 40 anys, per conduir amb presència de

situada en una zona verda i no està legalitzada». Per tant, «no consta al cadastre ni enlloc». «En trobar-se en aquesta situació, l’Ajuntament no hi

pot actuar, ja que legalment no podem licitar obres» en un espai que «administrativament no existeix». Des del consistori remarcaven que

L’operatiu es va dur a terme el 8 de novembre. Jonathan Oca

La policia va interposar dues denúncies per tenir la ITV caducada

drogues a l’organisme i per conducció temerària. En l’escorcoll del vehicle, també es va trobar haixix i es va comprovar que a l’interior hi anaven dos menors.

La caseta està en desús des del 2020 i va ser ocupada i vandalitzada

aquest pas, es podran dur a terme les obres necessàries per posar-la al dia i engegar el procés per a la seva cessió. L’associació veïnal recordava que la junta de compensació de la urbanització «ja va intentar legalitzar-la». L’entitat assegurava que, segons dos informes de tècnics municipals del 1996 i 1997, «es pot fer passant la caseta a titularitat municipal», ja que «té els paràmetres edificatius que diu la llei». «Manca voluntat política», afirmava Montoya, qui també criticava que en les reunions mantingudes amb el regidor de barri «no ens donaven cap resposta sobre la recuperació de la caseta». En canvi, des del govern defensaven que «hem estat transparents amb els veïns i els hem explicat des d’un inici la situació administrativa».

«s’ha iniciat el camí per tal de legalitzar-la, però s’ha de tenir en compte que això es produirà amb l’aprovació del nou POUM». Un cop s’efectuï

Espai de trobada Aquesta caseta d’obra es va establir durant la construcció de la urbanització de Tarragona 2 i mai es va arribar a enderrocar. Es va convertir en l’espai de trobada de l’associació de veïns del barri des de la seva fundació el 1999; però, l’any 2020 —amb l’esclat de la pandèmia— va caure en desús i l’Ajuntament va decidir tapiar-la per evitar que s’ocupi.

Brussel·les estudia «possibles solucions» perquè els pescadors puguin sortir més dies a la mar

Laboral l Es busquen mesures per poder cobrir les necessitats de cara a Nadal

ACN

El comissari europeu de Pesca, Costas Kadis, ha anunciat que la Comissió Europea treballa en «possibles solucions» perquè els pescadors puguin sortir a la mar més dies aquest 2025 i cobrir així les necessitats de cara a Nadal. Ho va dir ahir en una compareixença al Congrés dels Diputats després de reunir-se amb el ministre d’Agricultura i Pesca, Luis Planas. Segons Kadis, l’executiu farà un anunci respecte de la qüestió «molt aviat» amb l’objectiu que el sector comp-

ti amb «alguns dies addicionals» per treballar enguany. El comissari europeu també va afirmar que «l’esforç» dels pescadors per fer més sostenibles les seves pràctiques es «reflectirà» en la proposta de quotes pel 2026.

Cal recordar que la meitat dels pescadors d’arrossegament de la demarcació de Tarragona ja han esgotat els dies de quota que tenen per treballar, segons dades de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, i si la UE no ofereix més dies, no podran sortir més a la mar fins l’any que ve.

Una desena de veïns van reivindicar ahir la recuperació de la caseta abandonada del parc de Tarragona 2. Diari Més

Redacció

Preocupació per un assentament de persones sense llar a Pare Palau

Societat l La problemàtica genera malestar entre els ciutadans, que titllen la situació «d’insalubre»

Ja fa més d’una setmana que un assentament de persones sense sostre s’ha instal·lat al carrer Pare Palau, a prop de la cantonada de la Rambla Nova. Es tracta d’almenys dos individus que passen les nits en un lateral de la via, on durant el dia romanen col· locades les seves pertinences. El volum d’aquests objectes, que ocupen gran part de l’es pai, crida l’atenció als veïns de la zona i les persones que fre qüenten el carrer, que titllen la situació d’«insalubre».

«Això és una vergonya, te nen un dúplex aquí muntat i ningú hi fa res», comentava en Josep Vidal, que minuts abans havia trucat a la Guàr dia Urbana per alertar los de la situació. Amb el mòbil, feia fotos al matalàs i la cadira de

rodes que ocupen el costat esquerre de la vorera, sobre la qual també es troben diverses mantes i gairebé una desena

de bosses amb aliments, am polles, i roba entre d’altres. A l’altra banda, sobre un banc, hi ha també un llençol.

«Mai havia vist una cosa així, menys al costat d’un espai tan important com la Rambla Nova, però sembla

L’Ajuntament afirma que s’ha ofert ajuda a les persones, però l’han rebutjat

que a Tarragona està nor malitzat. Molts passen pel costat i ni s’ho miren», etziba Vidal, originari de Tortosa. En Ramon López, en canvi, no va poder evitar dirigir la mirada cap a l’assentament, tot i haver lo vist en diverses ocasions. «La veritat és que jo també anava a trucar a la Urbana», confessava. «Tris tament, és una problemàtica que es repeteix en altres zo nes de la ciutat. Soc volun tari a diverses entitats i he vist la situació de prop. Crec que s’hauria de fer un major esforç per protegir aquestes persones, però també a la res

ta de ciutadania. És compren sible que algú no vulgui això al seu portal», comentava. «Més que res és una qües tió de salubritat i higiene pú blica», concordava Manuel Sosa. «És una situació que no hauria de normalitzar se. No es pot permetre que una persona visqui durant dies en un banc públic», afirmava. «A mi em fa llàstima. Jo no els culpo a ells, perquè no conec el seu passat ni la seva situ ació, però crec que s’hauria d’ajudar més. I si ho rebutgen, insistir una mica més», deia la Maricarmen Ortiz, visitant d’Almeria.

Des de l’Ajuntament as seguren que aquesta ajuda s’ofereix repetidament. La Guàrdia Urbana i Serveis Socials, expliquen, fan un se guiment periòdic d’aquestes persones, amb tres sortides conjuntes setmanals. De fet, divendres passat s’hauria parlat amb aquests individus per oferir los allotjament. Tot i això, assenyalen, «la majo ria rebutgen els recursos». Així, només es pot intervenir si cometen alguna infracció. Segons el darrer recompte, 84 persones dormen actualment al carrer a Tarragona.

Marta Omella Blanco

Imatge de les pertinences de les persones sense llar que dormen al carrer Pare Palau. Diari Més

L’Estat es manifesta sobre l’ICASS: «No crec que trigui gaire a decidir-se»

Drets Socials l La subdelegada del Govern espanyol a Tarragona afirma que les institucions treballen «perquè tiri endavant»

Sergi Peralta / John Bugarin

La pilota estava a la teulada de l’Estat i aquest ja l’ha anat a despenjar. La subdelegada del Govern central a Tarragona, Elisabet Romero, explica, en entrevista a Diari Més, que les institucions «van per feina» perquè «tiri endavant» el projecte de la Residència de Gent Gran de Reus, popularment coneguda com a ICASS, perquè pugui tornar a rebre els seus hostes al més aviat possible. Romero detalla que la Generalitat de Catalunya va enviar la setmana passada la informació que havia estat sol·licitada sobre l’assumpte, després d’un segon requeriment, i «ara ho estan gestionant a Madrid» per tal de «garantir tots els procediments». «Estan mirant totes les garanties», afirma. «No crec que trigui gaire a decidir-se», expressa la subdelegada del Govern espanyol a Tarragona. L’actualització arriba en un moment en què l’entorn de la residència començava a desconfiar del compromís polític, tenint en compte que el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, havia assegurat, a finals de setembre, que, si en el termini d’un mes no s’havia pres la decisió sobre com procedir, s’inclouria el tema en la següent comissió

Els

Madrid està «gestionant» la qüestió per «garantir els procediments»

bilateral entre la Generalitat i l’Estat. Superats els 30 dies, no hi havia «novetats», apun-

Centres Cívics

tà el Departament de Drets Socials i Inclusió. En paral·lel, la consellera de l’àmbit, Mònica Martínez Bravo, va enviar a l’octubre una carta a Tarsicio Ros, portaveu de l’Associació

Residència Gent Gran de Reus Reobertura 100% Pública, en què l’informava que ja s’havia sol·licitat a Espanya l’auto-

es renoven per donar un millor servei a la ciutadania

Equipaments l Es remodelen les instal·lacions de Ponent i Mas Abelló

Redacció

Els Centres Cívics Ponent i

Mas Abelló s’estan renovant per oferir uns espais més confortables i accessibles.

L’equipament de Ponent va resultar el guanyador d’un dels projectes dels pressupostos participatius, proposat

pels usuaris de la instal·lació. El projecte preveia la divisió d’una sala gran per poder ferhi dues activitats alhora i a la renovació de l’equip audiovisual. Aquesta obra ja està en execució i, paral·lelament, s’hi està retirant el fibrociment de la teulada.

Aprofitant el tancament

temporal del Ponent, s’hi duran a terme altres millores, com la substitució de les finestres de fusta i instal·lació de nous estors, la reforma de l’aula de cuina, la reubicació de la recepció, i la creació d’una nova aula d’informàtica. Pel que fa al Centre Cívic Mas Abelló, les actuacions

rització «per a l’enderroc de l’edifici» i «estem a l’espera de la seva resposta per a prendre una decisió definitiva». Martínez Bravo confiava rebre resposta «en els pròxims mesos», una expressió que havia fet saltar les alarmes. «No especifica si són mesos d’aquest any, del que ve... Pot ser tota la

previstes són la reforma de la coberta de la sala del casal, el canvi de les portes de vidre interiors, la renovació de la porta principal, la millora de l’accessibilitat de la sortida al pati, la substitució de portes i reixes malmeses i el pintat de la façana del pati.

«Amb aquestes primeres actuacions, iniciem un procés de renovació dels Centres Cívics adaptada a les necessitats de la ciutadania, per continuar oferint serveis de qualitat i a prop de tothom», destaca la regidora de Relacions Ciutadanes, Mar Escoda.

vida», lamentava Ros. Per al futur de la residència, hi ha dues opcions sobre la taula. La primera seria enderrocar l’edifici i construir-lo de nou, l’alternativa prioritària i òptima per a l’executiu català, ja que permetria desenvolupar «un equipament de més qualitat», «adequat a la

Els últims usuaris van marxar el juliol del 2024

Els últims usuaris de la Residència ICASS van deixar l’edifici el juliol del 2024. Abans de marxar, van tenir la possibilitat d’expressar la seva preferència cap a on volien anar. A més, l’executiu català va reservar places a les residències Mare de Déu de la Mercè de Tarragona i Horts de Miró de Reus. El personal també va ser traslladat temporalment a altres centres, com la Mercè de Tarragona, però també en municipis com l’Espluga de Francolí o Móra d’Ebre.

nova normativa», amb una atenció més personalitzada i, a més, «accelerar el procés de reobertura» i «optimitzar els recursos públics», segons detalla la consellera a la carta enviada a Ros. L’altra proposta seria reformar-lo i rehabilitar-lo, si bé el cost ascendiria cap als 19,5 milions d’euros.

Fotografia de l’exterior de la Residència de Gent Gran de Reus, entre l’avinguda del segle XX i el passeig de Mata. Gerard Martí

L’apunt

Imatge de les obres al Centre Cívic Ponent. Ajuntament de Reus

El Bartrina estrenarà l’obra ‘No em toqueu els picarols’

Cultura l La Companyia de Teatre Estable del Baix Camp (TEBAC) estrenarà l'obra de teatre No em toqueu els picarols al Teatre Bartrina els dies 28 i 29 de novembre. La direcció de la representació teatral va a càrrec de Carles Pitarch, que ha adaptat a guió teatral la darrera novel·la de Pep Macaya. Es tracta d’una obra de quilòmetre zero en què tots els personatges són de Reus. El protagonista és l’eixelabrat capellà Carles Francesc Macaya Prats, conegut també com a mossèn Dallonses, una figura que va existir a la ciutat. En l’obra es presentarà la vida quotidiana de Reus dels últims anys a través d’una visió sorneguera. El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, destaca que es vol fer «una clara aposta perquè totes les programacions incloguin muntatges de producció sorgida de casa nostra». Redacció

El Cicle

Paradigmes torna el 13 de novembre

Cultura l Cal Massó acollirà el Cicle Paradigmes els dies 13, 14 i 15 de novembre amb l'exposició Jo (no) miro, de la creadora tèxtil reusenca Núria Subietas. Enguany la temàtica del Paradigmes, centrat en art contemporani multidisciplinari, té les dissidències com a tema central. Amb aquesta exposició es busca fer un recorregut visual que convida a reflexionar sobre el nostre entorn tèxtil, des de la moda ràpida fins a la sobreproducció. Aquesta mirada crítica al món de la moda es podrà visitar gratuïtament a Cal Masó en horari de 19 a 21 hores el dijous i divendres i d’11 a 14 hores i de 17 a 21 hores el dissabte. Aquesta quarta edició, impulsada des de la regidoria de Cultura i amb el suport de la Generalitat de Catalunya, es va iniciar el passat mes d’abril i s’allargarà fins a gairebé Nadal. Totes les activitats són obertes a la ciutadania. Redacció

El Temple de la Sang roman tancat per obres «de sanejament i manteniment»

Religió l Els últims mesos s’hi haurien vist paneroles i danys estructurals

Sergi Peralta Moreno

El Temple de la Puríssima Sang romandrà tancat. La junta de govern cessada de la Reial Congregació ha informat que s’hi han de dur a terme «actuacions preventives de sanejament i manteniment imprescindibles per garantir-ne la seguretat estructural i la conservació», motiu pel qual s’han hagut de clausurar les portes i traslladar l’activitat litúrgica. «Es

treballarà de forma intensiva per poder reobrir el temple l’abans possible per tal de poder realitzar amb tota la solemnitat, seguretat i esplendor que li són propis els actes de Quaresma, Setmana Santa i Pasqua de 2026», afirma. En paral·lel, l’Arquebisbat de Tarragona apunta que no tenien previstes «obres a fer».

El sector insurgent detalla que, durant els mesos d’estiu, es va observar una proliferació de paneroles i, per evitar

un possible «focus sanitari», es va recomanar completar un tractament general a les instal·lacions, que s’efectuà el 24 d’octubre i que va comportar el tancament del recinte durant cinc dies. Analitzada la seva eficiència, es va optar per actuar amb un producte més agressiu el 31 d’octubre, que va obligar a allargar la clausura «per raons sanitàries que podien comportar un risc químic a la salut de les persones».

Reus inicia una nova edició de la recollida solidària de joguines usades

Generositat l La regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Reus organitza un cop més la campanya de recollida solidària de joguines usades sota el lema Dona-li una segona vida. Regala màgia aquest Nadal!. Aquesta campanya pretén fomentar la reutilització de les joguines que els fills ja no utilitzen. Els punts de

recollida de joguinbes habilitats per l’Ajuntament són les Biblioteques municipals, els Mercats Central i del Carrilet, l’Oficina de Medi Ambient, els Centres Cívics, Redessa Tecnoparc, Redessa Viver i Redessa CEPID, el Parc de neteja Reus Net, la Fira Centre Comercial, Borges i l’Hospital Universitari Sant Joan. A més, enguany s’ha demanat a les

famílies que dipositin amb la joguina una nota o una petita història on expliquin què ha significat la joguina per a ells. La campanya va iniciar el passat 5 de novembre i es podran lliurar joguines fins al 10 de desembre. La festa de cloenda tindrà lloc el 19 de desembre a les 18 hores a la Fira Centre Comercial amb un espectacle familiar. Redacció

de la teulada de la nau central, trencaments i fissures als cabirons i despreniment de material a l’interior del temple i a la via pública. La junta cessada conclou que les patologies es deriven de les filtracions que s’han patit durant temps i que, si bé ja s’haurien resolt, ha tingut efectes perjudicials.

El pany i les reaccions

Si bé no es parla de terminis, es treballa per reobrir-lo «l’abans possible»

En paral·lel, tenint en compte un informe municipal i la prospecció dels tècnics de l’entitat, es va considerar la necessitat de dur a terme una intervenció «amb caràcter d’urgència» en detectar danys a l’estructura de l’encavallada

Amb tot, cal no oblidar el conflicte que hi ha en curs. Segons va confirmar l’Arquebisbat, el sector descontent, que va impulsar la marxa de la Reial Congregació respecte de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, va canviar el pany de la porta del temple, de forma que no hi podia accedir ningú extern, ni tan sols mossèn Joaquim Fortuny, prefecte de la Sang i prior de Sant Pere. En conseqüència, l’Arquebisbat va decidir amonestar formalment els responsables perquè «evitin qualsevol conducta que sigui encaminada a impedir el culte legítim a la parròquia de la Puríssima Sang, allunyant-se així del perill de cometre cap delicte relacionat amb la matèria». Davant d’aquesta situació, els insurgents van anunciar l’inici d’accions «legals tant en l’àmbit civil com canònic» davant la «gravetat dels fets que han afectat la seva integritat a escala institucional i personal», un moviment que busca «defensar l’honor, la bona reputació i els drets de totes les persones injustament difamades, atacades i exposades».

A més, tal com explicà Canal Reus ahir, el comissari delegat Javier Balañà, nomenat per l’arquebisbe per dirigir temporalment la Sang, hauria rebut un sobre anònim que es burlava de la situació, amb unes claus de joguina, bitllets d’un joc i una carta.

Presentació de la campanya de recollida de joguines usades. Aj. Reus

Fotografia d’arxiu d’obres d’arranjament de la porta d’entrada al recinte, abans de la Setmana Santa del 2025. Gerard Martí

Miquel Llaberia

Sempre s’ha remarcat la importància de la investigació i recerca per tal de millorar tots els aspectes de la nostra societat. No obstant això, es requereix que aquest coneixement generat arribi als agents que formen la societat per tal que sigui d’utilitat. Avui dia, amb l’auge de les aplicacions de cites, seria el concepte de fer match entre dues parts destinades a estar juntes. Així i tot, a Catalunya aquesta entesa entre el sector empresarial i la ciència no sembla funcionar, ja que la transferència del coneixement generat per universitats i centres de recerca en general no impacta en les empreses, especialment a les pimes. Per aquest motiu, l’Associació TECNIO va decidir fa uns anys agafar aquest repte i afrontar-lo amb actes com el seu Congrés anual. Enguany, l’espai escollit va ser firaReus Events, amb una assistència de més de 200 persones dels àmbits acadèmic, institucional o empresarial on es va reclamar en veu de diverses personalitats més inversió i atenció per part de l’administració en aquest àmbit.

El president de l’Associació TECNIO, Santiago Royo, va definir que la trobada tenia dos objectius cabdals; fer visible la innovació als diferents territoris de Catalunya i atraure el màxim d’empreses possibles per generar més connexions entre aquestes i l’àmbit universitari. «La falta de transferència del coneixement és un problema estructural que tenim com a país. Primer, no hi ha tantes empreses com voldriem que estiguin en condicions d’absorbir coneixement i falta molta inversió pública en aquesta direcció», comenta Royo. En aquest sentit, el pre-

l Empresa

Com fer que les empreses i la ciència facin ‘match’

TECNIO reuneix 200 persones per parlar sobre transferència de coneixement

sident remarca la necessitat que administracions com la Generalitat puguin donar suport a les empreses durant processos d’inversió en recerca i desenvolupament, ja que «comporten un risc i un cost que amb un finançament públic darrere no faria tanta por als empresaris».

Un incendi a l’aparcament davant la Biblioteca Central deixa 3 cotxes cremats

Successos l Un incendi de vehicles a l'aparcament de zona blava de l'avinguda de Riudoms, davant de la Biblioteca Central Xavier Amorós, va deixar tres cotxes cremats entre el 50 i el 100%. A més, la radiació va afectar als vehicles que hi havia estacionats a la vora. Els fets van tenir lloc el passat dilluns 10 de novembre al vespre i encara ahir di-

marts la zona estava afectada per les marques de l'incendi i quedava un cotxe calcinat per retirar. El Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya es va desplaçar al lloc dels fets amb quatre dotacions que van treballar en l'extinció de l'incendi, van remullar l'espai afectat i van evitar que el foc es propagués a la resta de l'entorn. Redacció

Durant la jornada es van desenvolupar diverses activitats com taules rodones i, en una d’aquestes, la vicerectora de la URV, Ercilia García, va valorar que tot i que l’oferta en coneixement l’àmbit internacional «està més que cobert», el problema recau en el fet que «el gruix del tei-

xit empresarial són petites i mitjans empreses, que serien els demandants d’innovació, i cal empènyer aquesta demanda». Per un altre costat, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, va posar sobre la taula la visió de les empreses avui dia: «La majoria d’empreses són

Empreses i científics reclamen més inversió pública en innovació

La petita dimensió de les empreses catalanes és un dels principals reptes

molt petites que el dia a dia ja se’ls menja i no poden pensar en dos anys vista. Aleshores, hem de donar suport a aquestes empreses, perquè vegin que necessiten aquesta innovació, però també hem de baixar un esgraó per posar-nos a l’altura d’aquestes».

Precisament, el president

de la Cambra va aprofitar l’avinentesa per llançar-li una petició al cap de l’Àrea d’Impuls de la Transferència del Coneixement de la Generalitat, Rafael González, present a la taula, per demanar que les polítiques des de les administracions segueixin una línia durant el temps i no vagin canviant d’un any per l’altre. Per la seva banda, el president de Pimec Baix Camp — Reus, Eduard Cacho, es va mostrar partidari de fomentar la relació bidireccional entre la ciència i les empreses, però va fer èmfasi en el fet que «les grans empreses tenen recursos per fomentar la ciència, però les pimes no tenim aquests recursos per molts motius. Aleshores, hem de fer una profunda reflexió entre tots ajudar a aquestes». «Millorar la transferència no és un objectiu, sinó un instrument que ens permetrà millorar la prestació innovadora de tot l’ecosistema català», va sentenciar el director d’Eurecat, Xavi López. A més, es va mostrar en la línia del que afirmaven els seus companys de taula i va apuntar a l’ajut de les administracions per revertir la situació: «De vegades diem que el teixit empresarial no té cultura innovadora i no és cert. No és un tema cultural en general, sinó que la dimensió condiciona totalment els recursos que puguin destinar».

La Confraria Sants Just i Pastor torna a iniciar el recapte de sucs solidaris de petit format

Generositat l Per cinquè any consecutiu la Vocalia de Justícia Social de la Confraria dels Sants Just i Pastor inicia la campanya del recapte de sucs solidaris de petit format que es destinaran als nens i nenes que acull la Fundació Mn. Frederic Bara i Cortiella. S'han establert cinc punts de recaptació repartits per la ciutat; la perruqueria

Loli Mansó, al carrer Modest Gené, la Fleca Alpa, al carrer Orient, la botiga Poma de Caramel, al carrer de la Closa de Mestres, Janna Estilistes, al Raval Santa Anna, i Kiros Perruquers, al carrer Batan. A més, també es pot fer una aportació econòmica amb una transferència al compte bancari ES22 2100 0227 1102 0029 4844. Redacció

Fotografia del Congrés TECNIO celebrat ahir a firaReus Events. Gerard Martí

Incendi a l’aparcament davant la Biblioteca Xavier Amorós. Bombers

Habitatge i llar

INFORME IMMOBILIARI

El mercat de l’habitatge de l’Estat viu un ‘boom’ que s’allargarà almenys fins al 2027

La UB i Forcadell apunten que el preu dels pisos pujarà al voltant del 8%

El mercat de l’habitatge de l’estat espanyol i els seus preus viuen un ‘boom’ que durarà, com a mínim, fins a l’últim trimestre del 2027, segons l’Informe del Mercat Immobiliari, Actualitat i Perspectives 2025, elaborat per Forcadell i la Universitat de Barcelona (UB).

Es tracta d’una de les principals conclusions d’aquest document, que apunta que «el fort increment del preu» experimentat s’explica per «l’escassa oferta i no a una elevada demanda». De fet, l’estudi augura que el preu dels pisos s’incrementarà al voltant d’un 8% l’any vinent i que les vendes s’enfilaran un 7,5%,

amb 60.000 immobles més venuts, fins a 850.000 unitats. En aquest sentit, l’anàlisi assenyala que les operacions amb habitatges de segona mà assoliran les 765.000, un nou rècord.

L’informe tècnic descarta que, malgrat el diagnòstic del ‘boom’, es pugui parlar d’una «bombolla immobiliària». El treball de la immobiliària i la universitat ho justifica perquè el crèdit hipotecari previst enguany és de 85.000 milions, la meitat, en termes nominals, que el del 2006. També precisa que els dipòsits de famílies i empreses superen els crèdits concedits i que hi ha «un superàvit de prop del 4% del PIB». Alhora, concreta que l’expectativa que el Banc Central Eu-

serveis immobiliaris

ropeu (BCE) redueixi els tipus d’interès crea un «escenari d’estabilitat que descarta una caiguda sobtada de preus i vendes».

Per altra banda, l’estudi preveu un «trasllat massiu» de menors de 40 anys que passaran del mercat del lloguer a la compra i subratlla que el 2026 «hi haurà el transvasament de capital de pares a fills més gran de la història» de l’Estat.

Es preveu un ‘trasllat massiu’ de menors de 40 anys que passaran del lloguer a la compra

Pel que fa al lloguer, l’informe ForcadellUB considera que el topall al preu no aconsegueix contenir el seu increment i apunta que, entre altres conseqüències,

Finques Esteve Martí, referents a Tarragona en la gestió d’immobles

Finques Esteve Martí és un dels administradors de finques amb més trajectòria de la ciutat de Tarragona, una carta de presentació que li ofereixen més de 60 anys en el sector, així com un tracte rigorós i personalitzat que les ha convertit en una de les agències més reconegudes de la ciutat. El negoci l’encapçala actualment la tercera generació, amb Esteve Martí Sirvent al capdavant, el qual ha volgut mantenir la filosofia de

l’agència, amb energia renovada i un tarannà innovador, a més de disposar d’un equip qualificat i amb molta experiència en el sector. Finques Esteve Martí compta també amb serveis de gestió de compravenda i lloguer d’immobles, oferint així un servei immobiliari global que inclou tot el ventall del sector de l’habitatge, i sempre amb la garantia dels seus professionals amb profunds coneixements del sector i un servei de confiança. Redacció

~ CONTINGUT recomanat ~

molts habitatges passen a ser de temporada per «evitar els límits establerts». A més. l’anàlisi recalca que aquesta pràctica «s’ha convertit en una alternativa creixent al lloguer convencional» a Barcelona. D’altra banda, l’estudi també tracta sobre la polèmica dels pisos turístics i desvincula que l’augment d’habitatge d’ús turístic (HUT) «sigui una de les causes de l’encariment del lloguer» i sosté que «l’enduriment fiscal» contra aquests allotjaments «pot reduir la seva oferta i difícilment augmentarà el parc de lloguer».

Zona Mobel, qualitat i el millor preu en mobiliari entapissat i per al descans

Des de fa més d’una dècada, Tarragona compta amb una botiga de referència en el sector del mobiliari entapissat i per al descans. Es tracta de Zona Mobel, un centre on trobar els millors sofas i matalassos al millor preu, a més de tota mena de mobiliari per a la llar. En el seu establiment de referència, ubicat a la carretera de Valencia 251 de Tarragona, Zona Mobel compta amb més de 800 metres quadrats d’exposició.

L’establiment destaca com a marca de primer preu, amb un important catàleg de mobiliari de disponibilitat immediata, així com amb sofàs adaptables a mida, apostant sobretot per la qualitat i els preus ajustats. Entre els serveis que s’ofereixen s’hi troben el transport i el muntatge. En total, hi ha nou establiments Zona Mobel repartits per tot Catalunya, tres dels quals es troben ubicats a les comarques tarragonines. Redacció

equipament de la llar

Redacció

Un edifici en construcció. L’alça de preus l’ocasiona la poca oferta. ACN

Habitatge i llar

AJUDES

A L’EMANCIPACIÓ

Prop de 900 joves ja s’han beneficiat dels préstecs del Govern per a la compra d’habitatge

L’import mitjà sol·licitat oscil·la entre els 39.500 euros a l’àrea de Barcelona i Penedès i els 23.000 a Terres de l’Ebre

L’Institut Català de Fi nances (ICF) ha concedit fins al 15 d’octubre un ‘Préstec Emancipació’ a prop de 900 joves per finançar l’en trada del seu primer habitatge. Des del juliol, l’ICF ha rebut 4.129 sol·licituds, de les quals 1.852 han estat considerades elegibles. L’import per ajut és de 36.000 euros de mitjana, tot i que oscil·la per les diferències de preus en funció del territori, entre els 39.500 euros a l’àrea de Barcelona i Penedès fins als 23.000 a les Terres de l’Ebre.

878 joves d’entre 18 i 35 anys ja compten amb el préstec de l’ICF per finançar el 20% (l’en trada) del seu primer pis. Se gons les dades pel banc públic de la Generalitat, de les 4.129 sol·licituds rebudes entre el 30 de juny i el 15 d’octubre, més de la meitat les han tramitat joves d’entre 30 i 35 anys. N’hi ha una mica més d’un terç que són de sol·licitants d’entre 25 i 29 anys, i un 12% restant (521 expedi ents) les han fet la franja més jove, entre els 18 i 24 anys. L’ICF observa «molt d’inte rès» en aquesta nova mesura d’incentiu a la compra. «Ha des

serveis immobiliaris

pertat un interès transversal, a tot el territori», recalca Vanessa Servera, consellera delegada de l’ICF. Més de la meitat de les ajudes concedides fins a la data són a Barcelona (57% de les sol· licituds, 19,7 milions atorgats), un 11% a Girona, un 9% al Pe nedès, un 7% al Camp de Tarra gona i la Catalunya Central, un 6% a Lleida, un 3% a les Terres de l’Ebre i només un 1% a l’Alt Pirineu i l’Aran. Les diferències responen al pes poblacional de cada àmbit territorial, i no pas a un interès desigual entre els joves catalans pels ajuts Eman cipació.

Don Piso millora la seva oferta a Tarragona inaugurant una nova oficina a Sant Pere i Sant Pau

La nova agència ha obert a l’Avinguda dels Països Catalans 28 C

Els serveis de Don Piso a Tarragona han fet un important pas en davant des d’aquesta set mana gràcies a l’entrada en funcionament, el divendres passat, d’una nova franquí cia de l’empresa a l’avinguda dels Països Catalans 28C de la ciutat, al barri de Sant Pere i Sant Pau. Les instal·lacions de l’agència es troben ubica des a tocar de la zona univer sitària del campus de Sesce lades de la URV i són les segones que el grup té a la ciutat.

La nova agència de Don Piso millorarà els serveis immobilaris tarragonins i completa l’oferta que fins ara s’oferia de forma centra litzada des de l’oficina de l’avinguda Marquès de Montoliu. L’equip de la nova oficina està format per tres professionals immobiliaris que uneixen experiència i joventut i està lide

les

La línia ‘Préstec Emancipació’ pre veu destinar 500 milions d’euros en cinc anys (2025 2029) a finançar la línia, a raó de 100 M€ per any. En el que portem del primer any del programa ja s’han repartit 31,6 milions d’eu ros dels 100 disponibles. Els

Els préstecs només poden cobrir fins al 20% del valor de l’immoble, ‘l’entrada’ del pis

préstecs només poden cobrir fins al 20% del valor de l’immoble, cosa que es co neix com ‘l’entra da’ del pis, i que és el percentatge de l’habitatge que la hipoteca no cobreix. Això sí, hi ha un topall de 50.000 euros, als quals el ciutadà pot afegir els

diners que faltin per completar l’entrada, si cal, així que no hi ha límit de preu de l’habitatge. Els habitatges finançats mit jançant aquesta fórmula pas saran a ser protegits (HPO) amb caràcter permanent, una condi ció per fer créixer el parc d’ha bitatge social, de manera que el jove podrà vendre el pis, però al preu al qual l’ha comprat més l’IPC corresponent.

rat per José Antonio Fernández, que assegu ran un elevat nivell de servei i professionalitat als seus clients.

La inauguració del passat divendres va comptar amb la presència de diversos repre sentants polítics i veïnals del món local, a més de professionals del sector de la construcció i promotors, a més d’agents, clients i amics de Don Piso a Tarragona.

Redacció

Imatge de la nova oficina de Don Piso a l’Av. dels Països Catalans. CEDIDA

Els pisos adquirits mitjançant

ajudes públiques passen a ser habitatges de protecció oficial. GERARD MARTÍ

serveis immobiliaris integrals

Habitatge i llar

Ampro Grup continua creixent amb un model d’expansió sostenible, proper i de confiança

L’empresa familiar consolida la seva presència a la Costa Daurada i avança en una nova etapa d’expansió

Redacció

Amb més de tres dècades d’experiència, Ampro Grup consolida el seu creixement a la Costa Daurada i avança cap a una nova etapa d’expansió, combinant el creixement orgànic i inorgànic amb un objectiu molt clar: oferir un servei personalitzat, de qualitat i proper arreu del territori.

Nascuda com a empresa familiar, Ampro Grup s’ha convertit en un referent en Administració i Gestió Immobiliària. Al llarg dels anys, ha sabut adaptar-se a les necessitats d’un mercat en constant evolució, mantenint intactes els seus valors d’origen: professionalitat, transparència, compromís i proximitat.

La seva trajectòria engloba tots els àmbits del sector: promoció i construcció d’immobles, intermediació en compravendes i lloguers, i administració de comunitats de propietaris. Aquesta experiència integral li permet tenir una visió global del procés immobiliari i oferir un assessorament complet a cada client, sigui propietari, comprador, venedor o comunitat.

El creixement orgànic de l’empresa ha estat fruit de la confiança dels seus clients i del treball d’un equip altament qualificat, que combina coneixement tècnic i una atenció personalitzada. Paral·lelament, Ampro Grup impulsa també un creixement inorgànic, incorporant nous professionals i obrint noves oficines fora

de les zones actuals, per seguir apropant el seu model de gestió a més municipis i comunitats.

Actualment, l’empresa disposa d’oficines a Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú i el Vendrell, reforçant així la seva presència al territori. En els darrers anys, ha consolidat una etapa d’expansió constant, amb noves obertures i projectes que reflecteixen la seva voluntat de continuar creixent de manera

sostenible i equilibrada.

A més, Ampro Grup aposta per la innovació i la digitalització, incorporant noves tecnologies i eines d’intelligència artificial que milloren l’eficiència en la gestió i faciliten una comunicació més fluida i transparent amb els clients i comunitats.

A Ampro Grup treballem cada dia

El grup promou, construeix i gestiona lloguers i administra comunitats de propietaris ~ CONTINGUT RECOMANAT ~

per garantir la satisfacció i la tranquil·litat de tots els nostres clients, amb la seguretat que la seva llar o comunitat està en les millors mans. La nostra missió és clara: continuar creixent sense perdre l’essència d’una empresa familiar que posa les persones al centre de cada decisió.

Ampro ofereix serveis integrals en el sector immobiliari i té oficines a Tarragona, Torredembarra, el Vendrell i Vilanova i la Geltrú.  CEDIDA

Habitatge i llar

SISTEMES DE SEGURETAT

La tranquil·litat de viure segur: el  compromís de Vissegur Grup SIC24

Una protecció integral per a la llar que garanteix confiança, rapidesa i proximitat en cada moment

Sentir-se protegit a casa pròpia és molt més que disposar d’una alarma instal·lada. És viure amb la confiança que, passi el que passi, hi ha professionals atents les 24 hores vetllant pel benestar de la llar i dels qui hi viuen. Aquesta és la filosofia de Vissegur Grup SIC24, una empresa referent al Camp de Tarragona que ha convertit la seguretat residencial en garantia de tranquil·litat per a centenars de famílies.

Protecció a mida per a cada llar La missió de Vissegur Grup SIC24 és clara: oferir solucions que permetin gaudir de la vida quotidiana sense sobresalts, sabent que l’habitatge està protegit davant qualsevol eventualitat.

Per això, l’empresa aposta per la instal·lació i el manteniment de sistemes d’alarma d’última generació, amb tecnologia pensada per detectar, prevenir i actuar amb la màxima rapidesa. Els seus sistemes inclouen detectors de moviment amb captació d’imatges, sensors a portes i finestres i càmeres de vídeo anàlisi connectades directament amb la seva Central Receptora d’Alarmes (CRA).

Una CRA pròpia i disponible 24/7 La Central Receptora d’Alarmes és el cor de Vissegur Grup SIC24 i un element diferencial dins del sector. Una CRA pròpia significa oferir un servei immediat, sense intermediaris, i amb un tracte proper i personalitzat. Operativa els 365 dies de l’any i que compta amb tecnologia avançada capaç de verificar en pocs segons qualsevol incidència i activar els protocols. En

cas necessari, alertant a les forces de seguretat o serveis d’emergència per garantir una resposta àgil i eficaç.

Més que alarmes: una cobertura integral

La protecció residencial no es limita només als sistemes d’alarma. Vissegur Grup SIC24 completa la seva oferta amb càmeres d’alta resolució amb detecció de persones que per-

meten el monitoratge en temps real, sistemes contra incendis que detecten qualsevol indici de foc i solucions de control d’accessos. Tot amb l’objectiu d’oferir una cobertura integral que converteixi la llar en un espai segur davant de riscos externs.

Confiança i proximitat El valor afegit de Vissegur Grup SIC24 recau en el compromís amb

els seus clients. Cada habitatge és diferent i cada família té unes necessitats particulars. L’objectiu de l’empresa és entendre aquesta realitat i dissenyar plans de seguretat a mida, adaptant tecnologia i recursos per aconseguir que la protecció sigui total i, sobretot, eficaç. Aquesta visió personalitzada ha consolidat la seva reputació i la confiança de moltes llars que avui poden viure amb més tranquil·litat.

Excel·lència per garantir la tranquil·litat

En un context social en el qual la seguretat s’ha convertit en una preocupació creixent, Vissegur Grup SIC24 marca la diferència apostant per la proximitat i l’excel·lència. El seu equip combina experiència i innovació per oferir solucions que no només protegeixen, sinó que aporten el bé més preuat: la tranquil·litat de saber que la llar està en bones mans.

En definitiva, disposar d’un sistema de seguretat amb el segell de Vissegur Grup SIC24 és molt més que una mesura preventiva. És un compromís de protecció, un servei de confiança i la certesa que la vida familiar podrà seguir el seu curs amb la calma que mereix.

~ CONTINGUT recomanat ~

Redacció

Detall d’un dels equips de detecció de moviment amb captació d’imatges que ofereix Vissegur als seus clients. CEDIDA

serveis immobiliaris

Habitatge i llar

EMERGÈNCIA RESIDENCIAL

de Finques Pagès

L’especialització i l’experiència defineixen l’oferta

L’agència reusenca constata que el mercat dels lloguers no ha millorat amb la nova llei

Redacció

Finques Pagès és una de les agències de Reus amb més trajectòria en el sector, amb més de trenta anys d’experiència al Camp de Tarragona. Al llarg del temps ha viscut una transformació constant, marcada tant per la crisi econòmica de fa unes dècades com per l’evolució del mercat, condicionada per la manca d’habitatge nou i per l’augment del pes del mercat de segona mà i dels lloguers. El seu gerent, Joan Pagès, destaca el sector manté una línia similar a la dels darrers anys, amb un mercat actiu, però cada cop més exigent. Els preus continuen en ascens, impulsats per una oferta limitada i una demanda

que es manté ferma, tant en la compravenda com en el lloguer. Aquesta situació ha obligat les agències a adaptar-se i especialitzar-se per donar resposta a les noves necessitats de promotors i clients finals. Segons Pagès, el valor diferencial es troba en l’atenció personalitzada i en la professionalització del servei, que permet entendre i satisfer millor cada segment de mercat. En el cas de Finques Pagès, un dels punts forts és la gestió del lloguer. Tot i la nova regulació, el mercat continua mostrant tensions: l’oferta d’habitatges és escassa i molts propietaris opten per fórmules alternatives. És per això que Finques Pagès referma la seva aposta per la proximitat, la transparència i l’assessorament professional.

~ CONTINGUT recomanat ~

Els API critiquen que Catalunya sigui un ‘laboratori experimental’ en habitatge

El sector constata que l’oferta de lloguer «s’ha ensorrat» per la regulació

La nova presidenta de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i del Col·legi d’API de Barcelona, Montserrat Junyent, ha criticat que Catalunya s’hagi convertit en un «laboratori legislatiu experimental» en matèria d’habitatge i ha advertit que les polítiques aprovades per les administracions tenen «efectes dubtosos i un resultat contrari al buscat i desitjat». Acompanyada dels vicepresidents del COAPI Barcelona, Junyent també ha lamentat que l’habitatge «es constitueixi com un instrument ideològic». El COAPI, a més, ha avisat que l’oferta de lloguer «s’ha ensorrat» i ha posat sobre la taula un Pacte Transversal per afrontar la crisi habitacional amb els diferents sectors implicats.

Junyent ha avisat que la solució al problema de l’habitatge comportarà «temps» i ha remarcat que no es pot amb «l’activitat malaltissa» d’aprovar

normatives creient que es resoldrà aviat. «El que s’està fent és empitjorar cada vegada més la situació en què ens trobem. Estem en una situació de collapse», ha afegit la presidenta de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, la primera dona a ocupar aquest càrrec. «Ho hem de resoldre amb independència de la projecció política dels partits, no podem estar lligats a l’aritmètica parlamentària», ha continuat Junyent, que veu «evident» que el sector públic no pot donar resposta a les necessitats d’accés a l’habitatge i ha reclamat més col·laboració entre sector públic i privat per fer front al «col·lapse» actual.

Per això, ha posat sobre la taula un ‘Pacte Transversal per l’Habitatge a Catalunya’ per fer front a l’emergència habitacional amb la participació de tots els agents implicats, des d’administracions fins a sector immobiliari, notaris, registradors o arquitectes, entre d’altres. «Ens presentem com a aliats

estratègics del Govern. Som el primer contacte del ciutadà», ha indicat Junyent. El sector proposa que aquest pacte vagi acompanyat de diverses mesures per incentivar l’augment de l’oferta, disposar de més «agilitat administrativa» i una aposta per a la rehabilitació. Així, ha demanat incentius fiscals per als propietaris que posin habitatges al mercat, que s’augmenti les partides pressupostàries a Catalunya i a l’Estat en habitatge i una transformació del sòl. En canvi, els API no es plantegen exigir la fi dels topalls el lloguer. «Demanar coses impossibles, l’únic que fa és que nosaltres ens quedem en un terreny en què no podem avançar i no volem això», ha reflexionat

Proposen un ‘Pacte Transversal per l’Habitatge’ per fer front a l’emergència residencial

Els experts creuen que la solució al problema de l’habitatge comportarà força «temps»

Junyent, que assumeix que es prorrogarà la vigència de les zones tenses més enllà dels tres anys previstos. El secretari de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i propietari de Vivendex, Francesc Quintana, ha avisat que la “urgència és molt greu” i està complicant altres àmbits com la mobilitat o la creació de noves llars en cas de separació o divorcis. El vicepresident segon del COAPI de Barcelona i director general d’Amat Immobiliaris, Guifré Homedes, ha explicat que només el 60% dels pisos que es lloguen tornen al mercat de lloguer en un futur, mentre que el 40% restant és perquè el propietari se’l ven per evitar problemes o perquè el cedeix a un fill o familiar.

Redacció

Els professionals immobiliaris creuen que moltes de les mesures preses tenen «efectes dubtosos i un resultat contrari al buscat». DIARI MÉS

especulació immobiliària

Habitatge i llar

El sector immobiliari avisa que prohibir la compra

d’habitatge ‘en funció de l’ús’ és inconstitucional

Agents immobiliaris, promotors o administradors avisen que la mesura és ‘desproporcionada’ i agreujarà el problema

El sector immobiliari català rebutja frontalment la possibilitat que es prohibeixi la compra d’habitatge «en funció de l’ús» que en vulgui fer el comprador. Després que el president de la Generalitat, Salvador Illa, admetés que està estudiant la possibilitat de vetar les compres «especulatives» per fer front a la crisi de l’habitatge, representants del sector com els agents immobiliaris, els promotors i constructors o els administradors alerten que la mesura seria

«inconstitucional», «desproporcionada» i agreujaria els problemes actuals d’accés a l’habitatge. Segons apunten, la mesura «ataca el nucli essencial del dret a la propietat i el fa irreconeixible».

De fet, en un informe jurídic, el sector immobiliari carrega contra el concepte de compra «especulativa», que diu que «no té cap base jurídica» i afirma que quedarien afectats no només els que compren per llogar, sinó també els que ho fan per cedir l’habitatge a familiars o rehabilitar-los. El sector immobiliari alerta que la pro-

SERVEIS IMMOBILIARIS

hibició no s’ajustaria, tampoc, «als principis de necessitat i eficàcia, proporcionalitat i seguretat jurídica». En aquest sentit, el sector considera que es reduiria el parc d’habitatge de lloguer, hi hauria problemes per fer contractes de lloguer amb opció de compra o altres negocis com una cessió d’ús o un usufructe, hi hauria un fre a la renovació i rehabilitació i tot plegat provocaria «un augment de preus i una crisi d’un sector tractor». Així mateix, s’avisa que la mesura podria generar «mercats paral·lels i situacions de frau».

Fincas Martí, la confiança de  vint-i-cinc anys de feina ben feta en el sector immobiliari

L’agència té una cartera de clients fidel i un equip de tota confiança

Després de celebrar enguany el seu primer quart de segle de vida, Fincas Martí ha refermat la seva condició d’assessoria de referència en el sector immobiliari tant a Reus com al Camp de Tarragona. Al llarg d’aquests 25 anys, l’agència s’ha convertit en un segell de garantia de professionalitat en el món de l’habitatge, tant en la venda de nova construcció com en el mercat de lloguer i venda de segona mà.

L’agència, liderada per les germanes Elena i Carme Martí, disposa d’un equip de confiança que destaca per la seva contrastada professionalitat i experiència en el sector de les finques, fet que els permet oferir una atenció única tant als clients que s’hi adrecen per comprar una propietat com als que disposen d’un espai per arrendar o per vendre. Fincas

En el seu informe jurídic, les entitats del sector immobiliari també consideren que una prohibició d’aquest tipus, que «afecta l’estatut bàsic del dret de propietat» no es podria regular en l’àmbit exclusivament autonòmic o local, sent

Consideren que una prohibició d’aquest tipus «afecta l’estatut bàsic del dret de propietat»

«necessària» una norma estatal que consideren que «en cap cas» podria ser un reial decret llei. D’altra banda, i a més de dir que la mesura aniria contra la Constitució Espanyola, el sector també alerta que vulneraria el Tractat de Funcionament de

la UE, que prohibeix les normes que obstaculitzin o restringeixin la lliure circulació de capitals.

El comunicat l’han signat l’Associació d’Agents Immobiliaris (AIC), l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis (APCE), el Col·legi d’Administradors de Finques i el Consell de Cambres de Comerç, entre altres.

Martí té com a principal objectiu facilitar en tot el possible les operacions als seus clients, conscients que la feina ben fet i la confiança són bàsiques en el món immobiliari. En aquest sentit, les germanes Martí expliquen que quan es tracta de gestionar operacions de venda, «amb nosaltres el propietari s’oblida de tots els problemes, nosaltres ens encarreguem de resoldre-ho tot».

Redacció

L’equip de Fincas Martí, amb Elena i Carme Martí, al centre.  GERARD MARTÍ

Redacció

Imatge d’una nova promoció d’habitatges. El sector creu que la proposta de Salvador Illa és ‘desproporcionada’. ACN

Habitatge i llar

mercat immobiliari

El preu de l’habitatge continua a l’alça i s’enfila un 6,8%, fins als 2.775 euros el m2

Les comunitats autònomes amb els preus mitjans més elevats són Madrid, les Balears, Euskadi i Catalunya

El preu mitjà de l’habitat ge continua a l’alça a Ca talunya i ja s’enfila fins als 2.775 euros el metre quadrat després del tercer trimestre, un 3,1% més que els tres mesos anteriors, segons l’Estadística Registral Immobiliària del Col· legi de Registradors estatal que s’ha publicat aquest dijous. En la comparació anual, l’in crement s’eleva fins al 6,85%, ja que fa un any era de 2.597 euros el metre quadrat. La demarca ció de Barcelona és la quarta més cara d’Espanya, amb uns preus que se situen en 3.159 euros el metre quadrat, un 6% més que fa un any. La capital catalana és manté com la terce ra més cara de l’Estat espanyol amb 4.719 euros el metre qua drat (+5,6%), només superada per Sant Sebastià (5.962) i Ma drid (5.157).

En global, les comunitats autònomes amb els preus mit jans més elevats han estat Co munitat de Madrid (4.112 €/m), Illes Balears (4.096 €/m), el País Basc (3.274 €/m) i Catalunya, que ocupa la quarta posició amb 2.775 euros el metre qua

drat. La mitjana espanyola és de 2.303 euros el metre quadrat. Pel que fa a Catalunya, l’ha bitatge de segona mà ha incre mentat de preu un 2,9% fins als 2.734 euros el metre quadrat mentre que l’obra nova concen

OBRA PÚBLICA

tra més increments amb una pujada del 3,4%, fins als 2.951 euros per metre quadrat. Entre juliol i setembre, les comunitats que han regis trat un nombre més gran de compravendes d’habitatges

L’obra civil s’enfila un 19,1% i fa que la contractació creixi un 6,6%

La licitació d’obra pública s’enfila un 6,6% entre gener i setembre fins als 2.903,6 milions d’euros, però el sector de l’edificació nota un descens del 4,5%, que encara es nota més en el cas dels ha bitatges residencials. Segons l’informe trimestral de la Cam bra de Contractistes d’Obra de Catalunya (CCOC), el mercat residencial arriba al novè mes de l’any amb 106 milions d’eu

ros licitats, un 12,8% menys que l’any anterior (121,8 mili ons). En canvi, l’estudi destaca el creixement de les licitacions d’obres civil amb un augment del 19,1% fins als 1.522,7 mili ons gràcies a l’impuls d’infra estructures com ara ferrocar rils o ports.

En concret, les infraestructu res ferroviàries han representat 381,93 milions d’euros licitats i les portuàries 202,79 milions. En aquest període s’han licitat projectes com el nou tramvia

del Camp de Tarragona, instal· lacions de la línia 9 del metro o nous atracaments del Port de Barcelona.

Per administracions, el crei xement de la licitació pública està liderat per la Generalitat que incrementa el volum d’obra i aporta un 14,6% més (897,6 milions), seguida de l’adminis tració local que augmenta un 5,6% (1.326,5 milions). En can vi, l’Estat espanyol continua reduint el seu ritme inversor amb un descens del 8,7% les

durant el tercer trimestre han sigut Andalusia (34.601), Cata lunya (27.733) i el País Valencià (27.578), amb quotes de mercat del 19,71%, del 15,86%, i del 15,59%, respectivament. En el cas de Catalunya, l’increment

ha sigut del 3,6% sobre els tres mesos anteriors i un 7,3% en comparació amb l’any passat.

L’endeutament hipotecari per metre quadrat ha registrat el desè increment consecutiu (4,8%) i ha arribat a un import

mitjà de 1.729 euros el metre quadrat a tot l’Estat. A totes les comunitats autònomes s’han registrat creixements trimes trals. L’endeutament hipotecari per habitatge ha registrat un as cens trimestral del 5,9%. L’im port mitjà ha estat de 167.828 euros, màxim històric. A quin ze comunitats autònomes s’han registrat ascensos, sent la de Catalunya la tercera xifra més alta amb 187.046 euros, per darrere de les Illes Balears (286.024) i la Comunitat de Ma drid (268.367).

El període mitjà de contra ctació dels nous crèdits hipo tecaris ha estat de 25,42 anys, amb un increment trimestral del 0,7%. Els períodes mitjans més importants s’han registrat a Catalunya (26,5 anys), Can tàbria (25,92 anys) i Comunitat de Madrid (25,67 anys), mentre que els més curts han corres post a Illes Balears (23,58 anys), Canàries (24 anys) i Comunitat Foral de Navarra (24,5 anys). Amb relació a la quantitat d’hi poteca que es paga cada mes, la més elevada és a les Balears amb 1.408,3 euros, seguida de Madrid amb 1.217 euros i Cata lunya, amb 854,3 euros.

licitacions (473,7 milions). Des de la Cambra de Contractistes han reclamat que es reverteixi la davallada de licitació estatal. Segons el CCOC, entre juli

ol i setembre es va accelerar la licitació d’obres, amb un incre ment del 25,4% respecte els tres mesos anteriors, fins als 1.185,6 milions d’euros. D’altra banda,

lamenten que la concurrèn cia ha tornat a disminuir, i en el 45% de les obres només es presenten 1 o 2 licitadors, molt lluny dels estàndards de la UE.

La mitjana de preus a Madrid i Balears supera els 4.000 euros el metre quadrat i 3.200 euros a Euskadi. DIARI MÉS

Redacció

Operació de muntatge d’un bloc de pisos prefabricats a Barcelona. ACN

Habitatge i llar

equips d’escalfament

Com afrontar l’hivern sense que s’enlairi la teva factura energètica amb un equip Saunier Duval

L’AEMET preveu un hivern més fred que l’anterior. Els experts recomanen revisar ja la caldera per evitar sorpreses i estalviar fins a un 30% en calefacció

Redacció

Les primeres glaçades ja han arribat a Catalunya i les mínimes toquen els 0 °C als Pirineus. Segons les previsions de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), aquest hivern serà més fred i humit que el de l’any passat, cosa que anticipa un increment en l’ús —i el cost— de la calefacció a les llars catalanes. La pregunta que moltes famílies es fan és la mateixa cada any: com mantenir la casa calenta sense arruïnar-se en l’intent? Els experts en climatització eficient de Vaillant en donen les claus per aconseguir-ho.

El moment de fer la revisió «Cada hivern atenem avaries de calderes que deixen de funcionar just en el moment més inoportú: en plena

onada de fred, amb tota la família a casa o la nit de Nadal», explica David Abanades, gerent del Servei Tècnic Oficial de Vaillant a Lleida i tarragona. «La majoria d’aquestes avaries s’haurien pogut evitar amb la revisió del Servei Tècnic Oficial». Vaillant, marca líder en sistemes de climatització eficient —calderes, aerotèrmia i aire condicionat—, recomana quatre accions clau per afrontar aquest hivern amb seguretat, estalvi i confort:

La revisió del Servei Tècnic Oficial Un equip mal mantingut pot consumir fins a un 15% més d’energia, segons dades de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE). Però el problema no és només econòmic: també de seguretat. «Una caldera sense revisar pot presentar fuites de gas, problemes de combustió o

emissions perilloses», adverteix Abanades. «A més, la normativa espanyola obliga a realitzar una revisió». Consell de l’expert: «L’ideal és revisar la caldera abans de l’hivern».

Termòstat intel·ligent Programar l’encesa només en les franges necessàries i mantenir la temperatura de confort entre 19 °C i 21 °C ajuda a reduir la despesa energètica sense perdre benestar. Els models de calderes connectades de Vaillant permeten monitoritzar permanentment la caldera per a la seva seguretat i tranquil·litat, així com lasolució urgent d’incidències a distància i el control mensual sobre el consum i el rendiment de l’aparell.

Caldera monitoritzada en remot La innovació va més enllà del control

remot. Els Serveis de Manteniment

Connectat de Vaillant monitoritzen constantment l’estat de la caldera i detecten anomalies abans que es converteixin en avaries. «Si la caldera comença a fallar un diumenge a la nit –explica el gerent del servei tècnic oficial–, amb el servei de manteniment connectat, rebem una alerta automàtica, diagnostiquem el problema en remot i, en molts casos, el solucionem sense necessitat de desplaçament. I si cal anar, ja sabem quina peça portar»

Petites millores, grans estalvis No tot depèn de la caldera. Un bon aïllament de l’habitatge pot reduir el

consum de calefacció fins a un 30%, segons l’IDAE. «Moltes famílies es queixen que la caldera funciona constantment, però la casa no escalfa», comenta David Abanades. “Moltes vegades s’aconsegueixen grans estalvis reduint les pèrdues de calor de l’edifici”.

Si vols revisar la teva caldera Vaillant i tens contracte de manteniment, pots sol·licitar la cita en línia i triar el dia i l’hora. Si no tens contracte, contacta amb el Servei Tècnic Oficial el més aviat possible al telèfon 977 24 51 71. El moment d’actuar és ara. Més informació a través del web serviciotecnicooficial.vaillant.es.

~ CONTINGUT recomanat ~

El moment de demanar una revisió de la caldera és ara, abans del fred intens.  CEDIDA

Habitatge i llar

DESCARBONITZACIÓ DE La llar

Dos anys i mig, l’espera mitjana pels ajuts a la instal·lació de plaques solars a casa

Només el 18% dels sollicitants dels ajuts amb fons Next Generation per instal·lar plaques fotovoltaiques a casa han rebut els diners, més d’un any i mig després de tancar-se la convocatòria. L’allau d’expedients inicial i un volum final de més de 75.000 sol·licituds han derivat en uns terminis de resolució per part de l’Icaen que arriben a superar els de dos anys i mig. 932 dies d’espera mitjana, almenys pels darrers expedients resolts al juliol, als quals cal sumar el termini de pagament —de fins a 13 mesos— un cop justificada la instal·lació. L’import sol·licitat, en conjunt, puja a 400 milions d’euros que superen de llarg el pressupost de la línia (208,8 MEUR). Fins ara s’han concedit 182,4 milions, i pagat, 51,8. Els ajuts del Programa d’incentius lligats a l’autoconsum i emmagatzematge, amb fonts d’energia renovable i implantació de sistemes tèrmics renovables són subvencions provinents dels fons Next Generation EU i que a Catalunya tramita l’Institut Català de l’Energia (Icaen). En concret, el Programa 4, adreçat a noves instal·lacions d’autoconsum —amb emmagatzematge o sense— en l’entorn residencial, i també el tercer sector i de les administracions públiques, es va obrir el gener de 2022 i, després de diverses pròrrogues, es

L’aposta

Redacció

Cada vegada augmenta més la gent que s’interessa per propostes residencials autosuficients. Les cases desconnectades de la xarxa elèctrica, conegudes també com a ‘off-grid’ –fora de xarxa–, s’han convertit ja en una opció realista i sostenible

va tancar el 31 de desembre del 2023. En aquest temps l’Icaen va rebre 75.397 sol·licituds que sumen 400MEUR en ajudes demanades, molt per sobre del pressupost total de la línia.

D’aquest ingent volum d’expedients, l’Icaen n’havia resolt a final d’octubre d’enguany una mica més de la meitat (41.618), dels quals n’ha abonat un terç (13.635), per valor de 51,8 milions d’euros. Això representa que s’han pagat tan sols el 18%

AUTOCONSUM ENERGÈTIC

de tots els expedients que es van presentar. Segons l’organisme, aquest mes es farà un atorgament de 8.343 expedients més.

En termes de pressupost de la línia, les subvencions concedides fins ara sumen 182,4 milions, a punt d’exhaurir els 208,7 MEUR de què disposa finalment el programa, ja que el pressupost original es va ampliar per donar resposta a l’èxit de convocatòria dels ajuts, però la

dotació total segueix lluny dels fins a 400 milions que sumen el conjunt d’expedients.

L’import mitjà sol·licitat en els expedients de solar residencial (excloent, per tant, les dels ajuntaments i del tercer sector, també inclosos en aquesta línia de subvenció) és de 4.500 euros, de mitja-

Les subvencions concedides fins ara sumen 182,4 milions, prop dels 208,7 MEUR disponibles

na. Però cal tenir en compte que el 43% de les sol·licituds d’ajuts són per a instal·lacions petites de, com a molt, 10 mòduls (plaques solars). En aquests casos, l’import mitjà de la sol·licitud es queda en uns 2.720 euros.

Molts d’aquests sol·licitants són particulars, que van trami-

tar la sol·licitud ja fa més de dos anys i que encara esperen per cobrar l’ajut, havent instal·lat les plaques a casa. Sovint les subvencions de particulars les tramita la seva comercialitzadora elèctrica o, directament, l’instal·lador de les plaques. Una d’aquestes empreses admet que la lentitud en la concessió i en el pagament d’aquests ajuts «ha generat bastanta frustració» en molts dels seus clients. Coneixedors per experiència del que està succeint en altres comunitats amb aquests ajuts que es nodreixen de fons europeus, asseguren que no a tot arreu hi ha aquestes demores i citen concretament la situació a la Comunitat de Madrid on, asseguren, «han sigut molt més eficients».

L’èxit de convocatòria d’aquesta línia d’ajuts es veu també en el fet que en la pràctica totalitat dels municipis catalans hi ha projectes d’installació d’autoconsum fotovoltaic que s’han acollit a aquesta línia de subvenció. En concret, a 928 municipis hi ha algun projecte residencial que ha sol·licitat l’ajuda. A tota l’àrea del litoral català, i amb més força a les zones amb més densitat de població és on s’acumulen més sollicituds i mòduls fotovoltaics. Això no obstant, també destaca una important quantitat de projectes al voltant del Delta de l’Ebre, amb més de 200 projectes (sol·licituds) tant a Deltebre com a Amposta, i 370 a Tortosa.

per als que desitgen independència energètica i estabilitat. Les ‘off-grip’ funcionen íntegrament gràcies a energies renovables, com ara la solar i la geotèrmica. A través de panells solars és possible generar prou electricitat i aquesta energia es pot emprar en el moment o emmagatzemar-se en bateries intel·ligents. El

confort tèrmic d’aquestes cases també està assegurat gràcies a la geotèrmia, una tecnologia que aprofita la temperatura constant del subsol per climatitzar sense sistemes tradicionals. Així, es redueixen les despeses energètiques i es talla dràsticament la pertjada de carboni. Viure sense connexió ja és una opció viable.

Cada vegada són més freqüents els habitatges autosuficients. AMIC

Redacció

Una de les noves instal·lacions solars d’autoconsum. Molts propietaris senten «frustració» en veure que les ajudes no arriben. ACN

REGULACIÓ EUROPEA

Habitatge i llar

El comissari d’Habitatge avala ‘actuar’ sobre els pisos turístics i la ‘pressió’ que generen els expats

Dan Jorgensen defensa regular el lloguer de curta durada per augmentar l’oferta davant la «greu» crisi a Espanya

ACN

El comissari europeu d’Habitatge, Dan Jor gensen, diu que «entén la necessitat d’actuar» per part dels ajuntaments de grans ciu tats europees com Barcelona davant l’augment dels pisos turístics, un fenomen que es vincula a la disminució de l’oferta de contractes de llo guer convencionals i, a con seqüència, un increment dels preus. Jorgensen, que lidera el pla d’habitatge assequible que la Comissió Europea pre sentarà abans de Nadal, admet

que els expats «pressionen» el mercat d’habitatge i reitera que Brussel·les vol regular el lloguer de curta durada per augmentar l’oferta davant la «greu» crisi que pateixen pa ïsos com Espanya. «Està bé guanyar diners en el mercat immobiliari, però no a costa del bé comú», defensa. Fa un any, Von der Leyen va encarregar a Jorgensen —el primer comissari europeu que lidera una cartera dedicada a habitatge, a més de la d’ener gia— l’elaboració d’un Pla Eu ropeu d’Habitatge Assequible amb l’objectiu, principalment,

d’incrementar l’oferta de pisos. Partint gairebé de zero, l’exmi nistre socialdemòcrata danès va posar en marxa a principis d’any un equip per dissenyar el full de ruta.

Brussel·les tenia previst publicar el pla —que té com a principal objectiu incrementar l’oferta de pisos a través de me sures i instruments per impul sar la inversió en habitatge— a partir del 2026. Tanmateix, la crisi que afecta els 27 estats membres ha fet que l’executiu hagi decidit avançar la presen tació abans de Nadal i, en paral· lel, Von der Leyen ha anunciat

ALLOTJAMENT DE CURTA DURADA

La Generalitat s’integra a la finestreta única del Ministeri pel control del lloguer turístic

El Govern podrà accedir a dades verificades per reforçar la inspecció

Redacció

El Govern s’ha integrat a la Finestreta Única Di gital d’Arrendaments de curta durada, una eina impul sada pel Ministeri de l’Habitat ge que permet per controlar l’allotjament turístic de curta durada. Aquesta integració permetrà a la Direcció General de Turisme millorar el control sobre el mercat dels habitat ges i habitacions d’ús turístic (HUT i llars compartides). En aquest sentit, el Govern s’ha via trobat fins ara que la man ca d’informació fiable sobre elements com la identitat dels amfitrions, la ubicació dels allotjaments o la durada de les estades ha dificultat fins a l’avaluació de l’impacte real d’aquesta activitat.

Amb la Finestreta Única, el Govern podrà accedir a dades verificades que permeten re forçar la inspecció, la discipli na turística i la planificació de polítiques públiques més ajus tades a la realitat de l’activitat. La integració del Govern a la Finestreta Única Digital es con creta a través de dos instruments principals: l’ad hesió al sistema del Ministeri i la subscripció d’un conveni amb el Col·legi de Registradors de la Propietat, que estableix un canal d’inter canvi de dades per verificar el compliment dels requisits i les restriccions de l’ús turístic dels pisos.

que tirarà enda vant una proposta per regular el llo guer temporal a escala europea, la qual es farà públi ca a partir de l’any que ve.

Brussel·les vol presentar abans de Nadal un ‘Pla Europeu d’Habitatge Assequible’

El comissari si tua la manca d’oferta de pisos com la causa principal del pro blema i defensa que l’objectiu

del pla d’habitat ge assequible és incrementar la inversió i acon seguir ampliar el parc disponible, sigui a través de capital públic o privat. Jorgensen diu que el pla preveu «xifres enormes» d’inversió. Tot i això, també es mostra contundent

amb l’especulació dins del mercat immobiliari que duen a terme grans inversors. En aquest sentit, Jorgensen creu que la regulació del lloguer de temporada és també una de les mesures que pot fer incre mentar l’oferta de pisos arreu d’Europa. Aquest tipus de llo guer «desplaça l’habitatge con vencional», especialment a les ciutats amb més turisme.

Aquest nou marc d’actua ció és fruit d’un reial decret aprovat a finals de desembre del 2024 que regula el proce diment de registre únic d’ar rendaments i crea la Finestreta Única Digital.

Turisme tindrà informació sobre la durada de les estades i la ubicació dels allotjaments

A partir de l’1 de juliol de 2025, és obligatori que totes les platafor mes i amfitrions disposin d’un nú mero de registre per a cada allotja ment anunciat, el qual ha de figurar en tots els anuncis publicats a les plataformes digitals. Sense aquest registre, no es pot oferir cap allotjament de curta dura da. L’Ajuntament de Barcelona es va adherir al sistema el pas sat mes de juny.

El comissari d’Energia i Habitatge de la UE, Dan Jørgensen, a la seu de la Comissió Europea. ACN

Habitatge i llar

Cunit dona llum verda al càmping amb l’única llacuna per fer surf del territori

Turisme l Diverses entitats veïnals rebutjaven el projecte per les afectacions ambientals sobre la històrica masia Cal Pla

Adam Díaz Garriga

L’Ajuntament de Cunit finalment encén la llum verda per la construcció del càmping amb una macropiscina per fer surf quatre anys després. El projecte, proposat l’any 2021, ha rebut l’aprovació provisional del consistori i inclou la creació d’un establiment de residència turística als terrenys de la històrica masia de Cal Pla, la qual es rehabilitarà juntament amb el desenvolupament del ressort.

La iniciativa, anomenada Wavegarden BarcelonaCunit, ha rebut el suport de 14 dels 17 regidors que conformen el Ple del consistori municipal, només amb els vots en contra d’ERC Cunit, malgrat el rebuig de diverses entitats cunitenques per les afectacions mediambientals i sobre el patrimoni del projecte que fa anys que avisen de les conseqüències, especialment pel gran consum d’aigua que implicaria. Algunes de les queixes també van dirigides a la contaminació acústica del projecte per la proximitat d’una zona residencial a 200 metres. «És una proposta privada, l’Ajuntament només ha aprovat la tramitació», ha explicat l’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, argumentant que els informes mediambientals i urbanístics són favorables.

La proposta aportarà 105.000 visitants anuals i més de 400 llocs de treball

El Pla Urbanístic, presentat l’any 2023, va obtenir una

valoració favorable per part de la Generalitat, tot i que els promotors del recinte van haver d’adaptar la proposta a les condicions ambientals per «compensar el consum d’aigua i l’ocupació de sòl». «No hem aprovat res que no hagi confirmat la Generalitat», indicava el batlle, que considera

ERC Cunit reclama més seguretat i recursos als pròxims pressupostos

Política l El consistori defensa que les demandes arriben tard

Adam Díaz Garriga

El grup d’Esquerra Republicana a Cunit reclama al govern municipal més recursos als pròxims pressupostos del 2026, concretament amb l’increment de la «inversió en seguretat recursos humans per a les famílies i amb ajudes

al petit comerç». Argumenten que les principals línies de reforç han d’orientar-se cap a l’ampliació d’equip de Policia Local, establint la incorporació de quatre agents com a mesura «prioritària».

A més, des d’ERC demanen la instauració estable i continuada de dos educadors

de carrer, amb l’objectiu de «millorar la cohesió social i l’acompanyament». Altres mesures proposades són la necessitat de posar en marxa l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) de cara al curs 2026-2027 i l’ajuda al comerç local augmentant la partida a Xecs Cunit, per fer dues cam-

de «legitimes» les reivindicacions veïnals. D’altra banda, valora «molt positivament» la introducció del projecte al municipi de Cunit per defensar que «Cunit no és una ciutat dormitori» i que «s’hi poden encabir propostes» com el ressort.

Entre les mesures estudia-

panyes anuals amb 100.000 euros.

D’acord amb el consistori, les mesures del grup municipal «arriben tard», tot i que es mantenen «oberts a possibilitats».

La portaveu i regidora d’ERC al municipi, Carme Martínez, ha remarcat que «no es tracta només de números, sinó de prioritats polítiques». La regidora també indicava la necessitat d’invertir en més personal fix i en educació, demanant una «gestió eficient dels recursos» a l’Ajuntament per al pròxim exercici.

des per aprovar els termes finals de la proposta, es troba la connexió amb l’EDAR CunitCubelles per al reg amb una unitat que produeix aigua regenerada. Aquesta mesura, expliquen des de l’organització, estalviaria un 46,3% de l’aigua en comparació amb el pic de consum de l’estiu.

Una mesura que hauria d’estar preparada abans d’iniciar l’execució del projecte. Ara per ara, el principal problema és l’afectació sobre la zona dels voltants de la masia. «Es restaurarà bona part del terreny, també patrimoni», destacava Casañas. Per executar el projecte, només falta l’aprovació definitiva per part de la Generalitat, que avaluarà els últims informes ambientals.

Impacte immediat La iniciativa privada, impulsada per l’empresa Magicwave, serà l’única existent a Catalunya i suposarà una inversió de 40 milions d’euros pel municipi. El càmping i els seus equipaments ocuparan 37 hectàrees, entre aquests la piscina d’onades de més de 2.500 metres quadrats, que podrà generar onades de fins a dos metres. La seva installació obligarà als promotors a reduir les places de residència, que passaran de 270 a 246. Una proposta que, d’acord amb el batlle cunitenc, «dinamitzarà el comerç i aportarà més llocs de treball». Tal com especifica l’empresa promotora, generarà 150 llocs de treball directes i 390 indirectes al municipi. Segons les estimacions, la iniciativa aportarà 105.000 visitants anuals.

ERC demana més inversions en els comerços locals. Cedida

Model de la llacuna artificial creada al Brasil, similar a la proposta de Cunit. Magicwave

Roda de Berà renova el conveni amb l’Entitat del Roc de Sant Gaietà

Cooperació l L’acord serà vigent fins al 2028 i preveu fins a 40.500 euros anuals

L’apunt històric

Aquest dilluns al migdia, l’Ajuntament de Roda de Berà i l’Entitat Urbanística de Con servació del Roc de Sant Ga ietà van signar el conveni ur banístic de col·laboració que regula les tasques de mante niment i conservació d’aques ta urbanització de gran valor i atractiu turístic i consolida el marc de cooperació per als propers quatre anys. L’acord, signat per l’alcalde Pere Vir gili i el president de l’Entitat, Jordi Cladera, recull els drets i les obligacions d’ambdues parts i garanteix l’aportació econòmica anual de l’Ajunta ment, que s’incrementa. El document, vigent des del gener d’aquest any fins al 2028, dona continuïtat a una col·laboració que es remunta als anys setanta. El novembre del 1972, Cayetano Bori Ta llada va cedir a l’Ajuntament els vials, jardins i serveis del ‘Roc de Sant Gaietà’ amb la voluntat de «garantir una gestió apropiada per al futur de la conservació i el mante niment de la urbanització». L’any següent es va signar el primer conveni, renovat cada quatre anys per assegurar el bon estat dels carrers, jardins i enllumenat.

Entre les novetats destaca l’augment de la compensa ció econòmica fins als 36.000 euros, que pujarà anualment fins als 40.500 el 2028. L’Ajun tament reforçarà la seva col· laboració en la poda d’arbres, el manteniment del clavegue ram i la neteja de papereres a l’estiu, i revisarà el Pla Espe cial de Protecció del Roc per harmonitzar usos comercials i residencials. Segons l’alcal de, «el conveni referma la vo luntat de continuar treballant amb l’Entitat del Roc».

L’entesa assegura el suport municipal a les tasques de manteniment i neteja

Panoràmica de la façana marítima del Roc de Sant Gaietà. Cedida

El Roc de Sant Gaietà, un viatge pels estils i la memòria del Mediterrani

Llegat l Alçat entre 1964 i 1972, uneix corrents àrabs, gòtics i romànics

Joan Lizano

El Roc de Sant Gaietà és un conjunt arquitectònic sin gular situat davant del mar, a Roda de Berà, construït entre els anys 1964 i 1972 com un «poble típic de pes cadors» d’estil mediterrani. Promogut per Gaietà Bori Tallada i edificat per Josep M. Fortuny Rodríguez, va néixer de la idea d’una soci etat hispano belga que volia aixecar sobre les roques un nucli que combinés inspira cions de diverses tradicions arquitectòniques. Així, als seus carrerons s’hi barregen estils romànic, àrab, gòtic, renaixentista i mudèjar amb elements andalusos, sevi llans i del nord d’Espanya, en un conjunt pintoresc i har mònic que li ha valgut el so brenom del «poble espanyol de la Costa Daurada».

Entre els seus racons més destacats hi ha el claustre romànic, la Porta Mora, el passatge d’Arcs, el pati anda

Pati d’estil andalús situat al Roc de Sant Gaietà. Ajuntament Roda de Berà

El projecte va ser impulsat per Gaietà Bori i executat per Josep M. Fortuny

lús i el gòtic edifici de la plaça Gaietà Bori Tallada. També sobresurt el Centre Cívic La Roca Foradada, l’antic Club Marítim. El conjunt incor pora materials nobles, com

El diputat del PP per Tarragona, Pere Lluís Huguet. Partit Popular

El

PP denuncia el retard en les obres de l’aparcament de l’estació del Camp

Política l El diputat Huguet reclama solucions «immediates» al col·lapse d’usuaris

Redacció

El Partit Popular de Tarrago na ha denunciat en un comu nicat el retard en la represa de les obres de l’aparcament de l’estació ferroviària del Camp de Tarragona. El diputat Pere Lluís Huguet ha lamentat que els consellers del Govern de la Generalitat «venen a Tar ragona i anuncien coses que després mai no compleixen». Huguet ha recordat que fa un mes el conseller de Presidèn cia, Albert Dalmau, va afir mar que les obres començari en en 15 dies i, «novament, no ha estat així».

Els populars han registrat una Proposta de Resolució que es debatrà avui al Parla ment de Catalunya que insta a desencallar l’actual situa ció d’«inseguretat» a l’accés de l’estació. «La situació és insostenible i representa un greuge per als centenars

d’usuaris que utilitzen aques ta infraestructura de manera diària. La manca d’espais adequats d’aparcament de vehicles afecta la segure tat, la comoditat i la imatge d’aquest servei públic», ha lamentat Huguet.

El diputat ha alertat que el nombre d’usuaris que es des placen fins a l’estació d’alta velocitat s’ha incrementat un 15% durant l’últim any a conseqüència, primer, del tall per les obres al túnel de Roda de Berà i, segon, pel deficient servei que ofereixen les Roda lies de Catalunya.

El PP ha instat sol·licitar al govern d’Espanya de re prendre les obres de l’esta cionament provisional per a 110 vehicles i a què, mentre es reprenen les obres, habi litar una zona provisional d’aparcament vigilat, amb il· luminació adequada i senya lització temporal.

la pedra del Mèdol i reixes de ferro forjat, així com detalls recuperats d’antigues masi es. Passejar hi és endinsar se en un espai únic de la Costa Daurada, on l’arquitectura, la memòria i el paisatge con viuen en perfecta harmonia. El Roc de Sant Gaietà és un referent que combina cultu ra, comerç i vida veïnal sense perdre l’esperit mediterrani amb què va ser concebut.

Redacció

Representants de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Vila-seca en la presentació del

El Conservatori de

Vila-seca rebrà 1 milió

d’euros de la Diputació

Renovació l Aquesta aportació anual és fruit del conveni que s’ha revalidat entre l’ens supramunicipal i l’Ajuntament

Cristina Serret Alonso

La Diputació de Tarragona destinarà 1.040.000 euros per a finançar l’Escola i Conser vatori de Música de Vila seca. Aquesta aportació és fruit de la renovació del conveni entre totes dues institucions per a la continuïtat dels en senyaments musicals a Vila seca. Amb aquesta injecció la Diputació passa a doblar l’aportació que fins ara feia a l’Ajuntament vila secà –uns 527.000 euros anuals–, i que té el seu origen en el conveni

que es va signar entre amb dues administracions l’any 2019 i que va ser prorrogat l’any 2023.

Un salt qualitatiu

La Diputació de Tarragona gestiona tres conservatoris a Reus, Tarragona i Tortosa. La signatura d’aquest conveni, però, no implica que l’equipa ment vila secà, de titularitat municipal, entri en la xarxa dels ensenyaments musicals de la Diputació. Així ho va explicar la seva presidenta, Noemí Llauradó, en la pre

Al Conservatori hi estudien 337 alumnes i un 60% són de fora de Vila-seca

sentació del conveni que es va celebrar el passat dimarts al Conservatori de Vila seca. Llauradó va manifestar que «el conveni signat representa un salt qualitatiu», posant en relleu «el gran impacte que té el centre en tot el territori», i destacant el fet que aquesta nova aportació és rellevant

Valls culmina la instal·lació de més de 500 comptadors d’aigua intel·ligents

Serveis l La ciutat forma part del projecte A-MEDI impulsat per Agbar

Valls ja disposa de 544 nous comptadors intel·ligents de telemesura que permetran un control més eficient del consum d’aigua i una detec ció més ràpida de possibles fuites. Aquesta actuació for ma part del projecte A MEDI,

impulsat per Agbar i Aigües de Sant Pere de Ribes, amb l’objectiu de digitalitzar la gestió de l’aigua en vuit muni cipis del Garraf, l’Alt Penedès i l’Alt Camp. Amb la incorporació d’aquesta tecnologia, Valls aconsegueix la cobertura to tal de la seva xarxa d’aigua, fet

que suposarà una millora no table en l’eficiència del servei i una reducció estimada del 10% de l’aigua no registrada. El projecte, finançat par cialment amb fons Next GenerationEU, preveu la instal·lació de més de 14.300 comptadors intel·ligents i 12 concentradors de dades a

Una àguila cuabarrada al Molar. Vicent

perquè garanteix la sosteni bilitat del Conservatori i, en conseqüència, «del servei pú blic i generador d’oportuni tats» que aquest representa.

Estudis musicals en xarxa A l’Escola i Conservatori de Música de Vila seca hi estu dien 337 alumnes. Més d’un 60% provenen de municipis com Reus, Tarragona, Cam brils, Salou, Valls, Montblanc o Alcover. «Aquestes xifres confirmen el nostre Conser vatori com a centre de refe rència en el territori», va as segurar l’alcalde de Vila seca. Pere Segura va destacar tam bé el fet que Vila seca formi part «d’una xarxa pública al Camp de Tarragona on tam bé hi són els centres de Reus i Tarragona, i que garanteix una oferta d’educació musi cal equilibrada i de qualitat». «L’Escola de Música i el Conservatori de Vila seca és, doncs, part fonamental d’una estructura educativa comple mentària i sobretot cohesio nada», va concloure.

municipis com Sant Pere de Ribes, Sitges, Olesa de Bo nesvalls, Sant Cugat Sesgar rigues, Olivella, Canyelles i Castellet i la Gornal, amb una inversió global de més de 2 milions d’euros.

A més d’una gestió més efi cient, el sistema permetrà a les persones usuàries consul tar el seu consum en temps real i configurar alertes per detectar possibles fuites o usos anòmals. També contri buirà a reduir un 23% el con sum energètic del servei i a evitar l’emissió de més de 300 tones de CO2 anuals.

S’imposen mesures per l’impacte de dos parcs solars sobre l’àliga cuabarrada

Medi ambient l Els projectes s’ubiquen a la Selva del Camp i la Pobla de Massaluca

Arnau Martínez / ACN

La Direcció de Polítiques Am bientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya ha dictat mesures compensa tòries per l’afectació a l’àliga cuabarrada de dues centrals fotovoltaiques que s’han d’ubicar al Camp de Tarra gona i a l’Ebre. La primera es troba al terme municipal de la Selva del Camp, entre aquest poble i Almoster, men tre que la segona es projecta a la Pobla de Massaluca.

Les accions es determinen en un acord d’impacte ambi ental que s’ha publicat. Paral· lelament, el Departament de Cultura obliga als promotors d’aquests dos parcs i d’un tercer a Vilallonga del Camp a documentar i conservar les estructures de pedra seca que hi ha a les finques afectades.

La central de la Selva del Camp consta de 4.872 panells

solars. En l’informe s’apunta que s’hauran d’establir me sures compensatòries per l’afectació a l’espai vital de l’àliga cuabarrada. Caldrà una millora dels hàbitats per a l’àliga cuabarrada, consis tent a afavorir una vegetació de matollar i brolla mediter rània oberta en l’entorn de la planta solar dins de la parcel· la cadastral on no es manté l’activitat agrícola. Aquesta superfície correspon a 0,7 ha aproximadament, on es cre arà un hàbitat idoni per a la caça de conills, la presa predi lecta de l’espècie.

Respecte de la central de Vilallonga del Camp, s’instal· laran 9.840 panells. A més de la pedra seca, l’informe incideix en la «integració pai satgística» amb pantalles ve getals amb avellaners i altres espècies autòctones, comple mentades en els trams visi bles des de camins.

Pellicer — ICRA / ACN

Redacció

Un operari d’Agbar fent la instal·lació d’un comptador. Cedida

nou conveni. Gerard Martí

El cos tècnic del Reus i també Antonio Férez, conegut com «el Abuelo», celebrant

L’apunt

Emoció, alegria i eufòria al VAR de l’Estadi

Cos tècnic i plantilla del Reus es van reunir ahir al VAR de l’Estadi Municipal per a presenciar el sorteig. No van haver d’esperar gaire, perquè la bola del Reus FC Reddis va ser la primera en sortir dels de Segona Federació i, en sentir-se en el sorteig, l’alegria es va desfermar L’eufòria va arribar quan l’atzar va designar la Real Sociedad com a rival, una notícia rebuda amb aplaudiments, rialles i iŀlusió.

La Real Sociedad, repte de Primera i premi per al Reus FCR a

la segona ronda de la Copa del Rei

Futbol l L’equip d’estrelles com Mikel Oyarzabal visitarà l’Estadi Municipal entre el 2 i 4 de desembre

El Reus FC Reddis ja té el seu rival de Primera Divisió llest per omplir l’Estadi Municipal. Ahir, el sorteig celebrat a Las Rozas va designar que el pròxim rival de la Copa del Rei per als roigi-negres serà la Real Sociedad. El conjunt basc, que fa cinc anys es va coronar com a campió de la competició, visitarà la capital del Baix Camp per disputar l’eliminatòria a partit únic entre el 2 i 4 de desembre, amb data per concretar. Els roig-i-negres s’havien d’enfrontar contra un Primera Divisió, però d’entre les set possibilitats, ha tocat la més atractiva. L’equip txuri-urdin és un rival de prestigi, un repte i un premi per als esforços del Reus a la competició. Jugadors com Mikel Oyarzabal, golejador de la selecció espanyola, el porter Remiro, Igor Zubeldia, Brais Mendez

La segona ronda de la Copa del Rei serà a partit únic i a l’Estadi Municipal

Fa deu anys de la darrera visita d’un equip de Primera Divisió a l’Estadi Municipal i ho farà de nou amb el Reus FC Reddis. «El nostre objectiu és posicionar la marca Reus a nivell estatal i recuperar el prestigi que vam tenir en un passat pròxim. Ara ens toca gaudir, que la ciutat ja ha plorat prou. Quan arribi el partit prepararem l’equip més competitiu possible perquè la gent estigui orgullosa dels seus», culminava Carrasco.

El més competitiu

i Takefusa Kubo, entre molts altres, trepitjaran la gespa del Municipal.

L’objectiu del Reus no és altre que continuar somiant. El conjunt roig-i-negre es van guanyar la presència al torneig del KO després de pujar a Segona Federació. A primera ronda, els de Marc Carrasco van suar de valent per elimi-

nar l’Europa de Primera Federació. De fet, ho van aconseguir als penals, per dotar de més èpica a la cita. El somni de la Copa del Rei s’allarga a aquesta segona ronda, on espera la Real Sociedad.

Màxima alegria

L’enfrontament amb la Real Sociedad es va rebre al vesti-

Fa 10 anys que Fran Carbia va fer tremolar l’Estadi avançant el Reus contra l’Atlético de Madrid

Futbol l L’1 de desembre de 2015, Fran Carbia va fer somiar al llavors CF Reus a la Copa del Rei contra l’Atlético de Madrid. Els madrilenys van ser els últims rivals de Primera Divisió en visitar el Municipal i, poc més que deu anys després, el somni es repetirà. En aquell duel, el Reus dirigit per Natxo González comptava amb quatre homes

que, deu anys després, repetiran: Alberto Benito, Ricardo Vaz, Ramon Folch i Fran Carbia. Aquest últim va ser protagonista després superar Moyà i marcar un 1-0 que va fer vibrar tot l’Estadi. Els de Simeone van acabar remuntant el duel amb l’1-2 i van passar l’eliminatòria, però els aficionats van quedar orgullosos del seu equip. AMQ

dor del Reus amb la màxima alegria. «És un rival que feia il·lusió a la gent, per la seva institució, per ser un equip amb identitat clara i que ha jugat a competicions europees. Crec que atraurà la gent de la zona», destacava el tècnic roig-i-negre Marc Carrasco. A més, va afegir que «estem feliços i contents també per

ser el representant de la província de Tarragona, és un orgull per a nosaltres i tot el que vingui a partir d’ara és felicitat, no tenir res a perdre».

El Girona, l’Espanyol, Osasuna, Celta de Vigo, Deportivo Alavés i Mallorca van ser els altres possibles rivals en el sorteig, però l’atzar va premiar al Reus amb l’equip més competitiu. L’equip basc valora molt positivament la Copa del Rei com un títol a aconseguir i una competició on fer créixer el nou projecte. A més compta amb un gran ventall de jugadors potents, tenint en compte que el filial juga a Segona Divisió. Sigui quin sigui l’onze, el que queda clar és que serà competitiu i l’equip de Marc Carrasco haurà de suar si vol està a setzens de final, on els possibles premis serien el Barça, el Real Madrid, l’Atlético de Madrid i l’Athletic de Bilbao.

amb eufòria el rival durant el sorteig. Gerard Martí

Arnau Montreal Quesada

El davanter del llavors CF Reus Fran Carbia celebrant el gol de la iŀlusió contra l’Atlético el 2015. Olivia Molet

Extrems a banda natural i més homes al mig del camp, els primers retocs de Parralo a l’onze

Futbol l Jaume Jardí va tornar a la banda esquerra i Kaptoum va reforçar la medul·lar com a home avançat

Arnau Montreal Quesada

Malgrat la derrota contra el Real Murcia, el Nàstic va mostrar signes de canvi en l’estil de joc i bones sensacions, que els dos gols locals van esvair. En quatre sessions, Cristóbal Parralo va poder impregnar a l’equip amb la seva essència amb els primers retocs que encaminen a l’equip a l’estil proactiu que proposava el tècnic durant la seva presentació.

Els canvis més destacats van venir a l’onze. De fet, només n’hi va haver un, però va afectar tot el sistema. Cristóbal Parralo va apostar per donar entrada a Wilfrid Kaptoum per reforçar la medullar. El camerunès va situar-se en una posició més avançada respecte a Marc Montalvo i Óscar Sanz, mentre que l’habitual a la mitjapunta, Jaume Jardí, va tornar a la banda. Als dos carrils també va haver-hi novetats, aparcant per com-

plet els extrems a banda canviada deixant Jaume Jardí per l’esquerra i Pau Martínez per la dreta.

Amb Cedric a la punta

El Miró Ganxets Costa Daurada cau plantant cara a la Champions

Tennis Taula l El vigent campió del torneig, el KTS Tarnobrzeg de Polònia, va vèncer per 0-3

El Miró Ganxets Costa Daurada va caure ahir plantant cara a l’actual campió d’Europa, el KTS Enea Siarkopol Tarnobrzeg. El conjunt polonès va superar a les reusenques per 0-3 en un partit combatiu que va oferir un bon espectacle al públic que va omplir la seu ganxeta al carrer d’Evarist Fàbregas.

En el primer punt, la base del conjunt català, la xinesa Guo Ruichen va fer treballar i molt a la número 1 de

seva segona titularitat. De fet, l’única vegada que es veia per la dreta fins ara va ser com a substituir al lateral dret.

Pau Martínez

l’equip de Polònia Ying Hang. Ruichen va començar el partit guanyant per 6-0, però va acabar cedint el set per avantatges. De fet, Ruichen va ser l’única jugadora local en rascar una victòria després d’aixecar amb convicció tres boles de punt per assolir el 1210. Finalment, l’agressivitat en el joc de Hang va acabar tancant l’1-3 final i el primer punt per a l’equip polonès. Amb el 0-1 en el marcador, va ser el torn per a la jugadora local Olga Vorobeva, que es va haver d’enfrontar a Xiaoxin

d’atac, el conjunt grana es va mostrar més ofensiu i dominant, sense tampoc brillar més del compte contra un Real Murcia dubitatiu. Amb

aquests moviments, l’equip va fer un pas endavant, habilitant Marc Montalvo entrar més des de segona línia, fet que va provocar el penal del

Pau Martínez per la banda dreta és una de les apostes per millorar l’atac

primer gol del partit. Malgrat tornar a la banda, Jaume Jardí va continuar sent clau marcant el penal i amb una assistència a César Morgado per al 3-2. Aquesta era la idea, recuperar les centrades laterals i les passades a l’espai amb més joc per les bandes que pel centre.

Apostes

Wilfrid Kaptoum va ser una de les apostes per continuar aquesta idea. Amb tot, el camerunès no va poder oferir l’esperat i Cristóbal Parralo el va substituir al descans per donar entrada Álex Jiménez en la mateixa posició avançada.

Qui va repetir també i en la seva banda va ser Pau Martínez. L’extrem va tornar a la seva posició natural en la

Yang. Vorobeva va aconseguir ajustar els parcials, però finalment tots es van decantar per a la jugadora visitant. Andrea Todorovic va entrar en el tercer parcial per forçar

una victòria per a l’equip reusenc que allargués l’espectacle, però va caure amb contundència (4-11, 8-11 i 5-11) contra Fu Yu per sentenciar el partit amb el 0-3 final.

Malgrat la derrota, el partit va oferir un bon espectacle als aficionats ganxets. De fet, aquests van veure plantar cara al seu equip al vigent campió de la Champions.

El de Blanes va repetir titularitat amb bones sensacions, recuperant un paper protagonista que aquesta temporada no ha gaudit de regularitat. Martínez va encetar el curs de la millor manera, titularitat i assistència amb la seva especialitat: les centrades. Amb una precisió mil·limètrica, va assistir Óscar Sanz en el primer gol contra l’Algeciras. Des de llavors, la seva presència es va esvair, quedant-se relegat a un paper secundari com a substitut a la banda dreta.

A la Copa del Rei va ser l’únic jugador salvable, fet que li va atorgar la titularitat contra el Madrileño i, el passat cap de setmana, Parralo va donar continuïtat. Ara, està la pilota a la seva teulada per demostrar que, amb regularitat, pot demostrar el nivell que va destacar amb l’Unionistas.

A porta tancada

El Nàstic de Cristóbal Parralo continua entrenant els nous conceptes. Adaptar la plantilla del futbol control fet fins ara, al futbol més proactiu requereix temps i també secretisme. Fins ara, tots els entrenaments del primer equip amb Parralo –exceptuant el primer– són a porta tancada al públic així que caldrà esperar al duel contra el Marbella per veure els avanços.

CV SPiSP Femení torna a assaltar el liderat

Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau Femení torna a assaltar el liderat de Primera Nacional. El conjunt d'Eduardo Sánchez va superar el darrer cap de setmana per 1-3 al Mayurqa Voleibol per tornar al capdavant. Les rojillas van assolir un triomf clau que les manté a l'inici de la segona volta en la part alta de la classificació. Els tres primers equips al final de la segona volta es classificaran a la fase d'ascens de categoria, mentre que els tres últims a la fase de descens. Ara, queden quatre partits de la segona volta i cada triomf és clau per segellar la salvació. Redacció

El

Redacció

La jugadora del Miró Ganxets Costa Daurada Guo Ruichen durant el primer duel. Gerard Martí

Pau Martínez, una de les novetats a la banda dreta que va repetir titularitat contra el Murcia. Nàstic/Marc Colilla

k Editorial k

Desconeixement sorprenent

Aquest dimarts el Govern català aprovava l’Estratègia Ferroviària de Catalunya (EFC), un document per afrontar els reptes de futur que el país tindrà amb l’augment de població –i els seus desplaçaments– o els processos de descarbonització que venen imposats des d’Europa. Es tracta d’un document que no acaba de concretar massa res tret de la necessitat de planificar de manera transversal pel que fa als mitjans de transport i també de les administracions que intervenen en la mobilitat ferroviària. El problema sorgia l’hora de presentar públicament aquesta estratègia. La Generalitat, des del faristol

de la portaveu, donava a entendre que s’havien planificat tres noves estacions de l’AVE, una d’elles batejada com a TarragonaAeroport i vinculada a les inversions d’AENA dins el DORA-III. Al llarg del dia ja va quedar clar que en realitat es tractava de l’estació intermodal de Vila-seca, projectada pel MITMA i actualment en fase d’exposició pública. És una errada, és clar. Però es tracta d’un document estratègic al qual se li ha de suposar un rigor que no s’ha tingut a l’hora d’exposar-lo i que ha posat en evidència un desconeixement de la situació real al Camp de Tarragona, com a mínim, sorprenent.

k Tribuna

L’abisme de la

k

destrucció

L’anunci d’una suposada signatura de pau a Gaza no pot ser rebut amb una eufòria ingènua, sinó amb una profunda i melangiosa reflexió. És l’epíleg agredolç d’un conflicte que ha demostrat, una vegada més, la capacitat de l’ésser humà per a l’autodestrucció. La pau forçada, dictada per l’esgotament i el clamor internacional, ens obliga a una anàlisi introspectiva sobre el cost d’aquesta guerra, la responsabilitat dels seus protagonistes i la fragilitat dels ideals que la civilització diu defensar. Aquest escrit esdevé una meditació sobre la fallida moral i política que ha suposat aquesta guerra. La guerra entre Israel i Palestina és, abans de ser una contesa territorial o religiosa, una crisi d’empatia i de valors. Els fets ocorreguts mostren una realitat esfereïdora: la deshumanització de l’altre com a condició prèvia a l’acció bèl·lica.

Des d’un punt de vista crític, crec convenient assenyalar amb severitat innegociable els crims perpetrats per ambdós bàndols. El terrorisme islamista jihadista, amb la seva ideologia teocràtica i excloent, és un flagell per a la humanitat, també per a occident. Els actes deliberats de violència contra civils, els segrestos i el llançament indiscriminat de projectils són manifestacions d’una barbàrie que no admet pal·liatius. Aquesta lògica de la destrucció total, impulsada pel fanatisme, no només amenaça l’existència d’Israel, sinó que condemna el poble palestí a ser una víctima doble: de l’ocupació i dels seus propis líders radicals, que els instrumentalitzen com a escuts humans i peons en una guerra funesta. Però, al mateix temps, la reacció de l’Estat d’Israel, tot i la seva obligació de protegir els seus ciutadans, ha travessat, massa sovint i de forma estrepitosa, el llindar de la proporcionalitat i l’ètica bèl·lica, si és que n’hi pot haver en algun moment... La magnitud de la devastació a Gaza, la pèrdua incalculable de vides innocents i la destrucció d’infraestructures civils vitals s’inscriuen en un patró de força excessiva. La defensa de l’existència o la supervivència no pot ser un xec en blanc per a la massacre. El dret internacional i la

Jaume Piñol de la Mata Reus

moralitat exigeixen que la força s’apliqui amb la màxima contenció, una exigència que, lamentablement, s’ha obviat amb una freqüència tràgica.

Aquesta reflexió ens porta a la cita d’Elie Wiesel, Premi Nobel de la Pau (1986), supervivent de l’Holocaust Nazi, qui va afirmar que “La indiferència davant del sofriment és una malaltia, i la més perillosa”. Aquesta guerra ha estat una crònica de la indiferència, la indiferència dels terroristes davant la vida jueva i la indiferència, sovint estratègica i a gratcient, de la maquinària militar jueva davant la vida palestina.

que s’ha exemplificat de manera flagrant en la figura del president nord-americà Donald Trump.

La seva gestió i irrupció en el conflicte ha estat marcada per declaracions populistes i una retòrica simplista, semblava més adreçada a l’autocomplaença i a l’aplaudiment de la seva base electoral que no pas a una solució diplomàtica sòlida. Aquesta política de l’ego i del “reality show” global menysté la complexitat històrica i cultural del Pròxim Orient, tractant el destí de milions de persones com a meres fitxes en un joc d’interessos personals i polítics. Les iniciatives de pau requereixen intel·ligència emocional, humilitat i un compromís ètic amb la realitat, qualitats que han brillat per la seva absència aquests darrers dies.

Hem de ser contundents en la crítica a qualsevol forma de terrorisme o genocidi, perquè només la pau i la llibertat, sense concessions, pot obrir la porta a la reconciliació

En la recerca d’un far de llum o un punt de referència moral enmig d’aquest caos, la mirada s’adreça als valors europeus i occidentals, no com a dogmes, sinó com a eines forjades durant segles de conflictes per temperar l’instint bèl·lic i, en definitiva perquè regni la pau. La nostra civilització es fonamenta en el pluralisme i el respecte inherent als drets humans universals. Aquests són els mateixos ideals que han permès a nacions com la catalana prosperar en la convivència, el respecte i la cultura de l’acord.

La complexitat d’aquest conflicte ha estat massa sovint trivialitzada per la intervenció d’actors globals guiats per la frivolitat i un narcisisme polític destructiu. Ens hem acostumat a veure la geopolítica com una extensió de la marca personal dels líders, un fet

k Tribuna k

Un magnífic gratacel feminista però sense fonaments

El que l’opinió pública ha estat rebent aquests dies previs com a informació sobre el que determinats homes que deien ser polítics amb vocació de servei públic han estat dient sobre les dones resulta no només alarmant sinó també desolador. Alarmant perquè, entenc, no es tracta de prioritats pel que fa als presumptes delictes de corrupció en termes econòmics i pels quals aquests homes podrien ser jutjats; sinó desolador per les implicacions catastròfiques pel que fa a l’edifici ideològic que ells mateixos deien sostenir. És com si ells i els seus coreligionaris haguessin construït un magnífic gratacel feminista però sense fonaments.

Fins i tot qualsevol llec en enginyeria arquitectònica, com és el cas de qui subscriu aquest escrit, intueix que ni el sisme de menor magnitud podria suportar una estructura aparentment filada amb acer però sense sosteniment i que ha estat burlada grollerament. I en el cas que ens ocupa el que ha passat ha estat ni més ni menys que un terratrèmol polític.

La defensa dels drets humans no és una opció, és l’única via

No pretenc amb aquest article ni de bon tros jutjar ningú, no és el meu dret ni el meu deure, però sí que em permetrà l’amable lector una doble reflexió: d’una banda, cal rellegir tot el cabal acumulat en els darrers anys en matèria de valors i principis d’igualtat i respecte entre les persones; d’altra banda, com deia la freqüentment recordada quan succeeixen aquesta mena de fets Carmen Alborch, des d’aquell vibrant feminisme dels anys 90, «som dolentes, però podem ser pitjors».

La pau recentment signada és, en el millor dels casos, una treva. El veritable repte comença ara, no podem aspirar a la pau sense un exercici d’autocrítica radical per part de tots els actors. Els israelians han de reconèixer que no hi ha seguretat duradora sense el reconeixement de la dignitat del poble palestí. Han d’abandonar qualsevol temptació de revenja o de tracte humiliant. Els palestins, per la seva banda, han d’abandonar ineludiblement l’estratègia del terror i escollir un lideratge que estigui disposat a acceptar l’existència i la seguretat de l’altre, ja que la llibertat només pot florir sota el paraigua de la legalitat i la no-violència.

La defensa dels drets humans no és una opció, és l’única via. Hem de ser contundents en la crítica a qualsevol forma de terrorisme o genocidi, perquè només la pau i la llibertat, sense concessions, pot obrir la porta a la reconciliació. L’única victòria real en aquesta guerra serà el dia que ambdues nacions entenguin que la seva supervivència està indissolublement lligada a la supervivència de l’altre. Aquesta és la lliçó més dura i més necessària que ha de deixar la tragèdia.

Certament encara queda molt per fer, i per això mateix, fent de cor fort, aquest any, ple de commemoracions democràtiques, pot ser també un bon moment per refrescar la investigació mundial de la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones, coincidint amb el trentè aniversari de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing d’ONU-Dones, un document que continua sent el pla d acció més progressista i avalat per al món.

Ricardo Mor Solá Diplomàtic

k Dels lectors

Falta de pisos en alquiler

He leído que un alcalde gallego ha hecho la siguiente propuesta: Los que ofrezcan al ayuntamiento los pisos que tengan en alquiler, éste les garantiza el pago. Naturalmente serán precios asequibles, según los cánones actuales. También están sopesando retirar licencias para pisos turísticos, ya que los habitantes locales, no tienen opción a acceder a una vivienda por los escandalosos precios. Seguro que tendrá éxito,

porque bien claro lo tenemos que si se han retirado pisos que podrían estar en el mercado del alquiler, es porque las leyes no amparan al propietario en cuanto al pago, ni tan siquiera le permiten desalojarlo. Es una aberración. Únicos en Europa.

A ver si otros ayuntamientos se animan a dar al propietario esta seguridad y empiezan a aflorar viviendas cerradas a cal y canto por culpa de las malas políticas.

María Elisa Aragonés Tarragona

Necrològiques

Tarragona

Ramon Ferrandez López.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Maria Reñe Fonollosa.

Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Maria Teresa Bosch Rius.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.

Antonio Plazas Soto.

Ha mort als 65 anys.

Lenny Wilkens, llegenda eterna del bàsquet

Obituari l Lenny Wilkens, llegenda del bàsquet nord-americà, ha mort als 88 anys a Washington. Figura històrica de la NBA, fou jugador, entrenador i referent del joc, fins al punt de ser inclòs tres vegades al Saló de la Fama. Va conduir els Seattle SuperSonics al títol del 1979 i va formar part del mític Dream Team de Barcelona 92. Agències

Més de 200 persones pugen al Pic de la Mola en una jornada solidària

La Marató l El darrer diumenge, 205 persones van participar en la pujada solidària al Pic de la Mola, una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de la Pobla de Montornès que proposa ascendir aquest cim els 365 dies de l’any per recollir fons per a La Marató de TV3. En una sola jornada es van aconseguir 585 euros, que se sumaran a la recaptació global d’aquest projecte que combina esport, salut i soli-

daritat. La trobada va comptar amb la presència del programa de La Marató, de 3Cat, i amb l’actuació del grup de música Julivert, en una jornada festiva i participativa. La proposta, que es duu a terme des de l’any passat, convida cada participant a aportar un euro per cada ascensió, amb la recaptació íntegra destinada a l’edició d’enguany de La Marató. El repte compta amb el suport de comerços i entitats locals i

s’ha consolidat com una acció col·lectiva de gran implicació veïnal. El pròxim diumenge 23 de novembre se celebrarà un nou acte solidari, organitzat amb els veïns, TgnWomen i els participants del repte, amb sortida a les nou del matí des del pàrquing de l’estació, per pujar al cim caminant, corrent o en bicicleta, i cloure la jornada amb un esmorzar solidari al poliesportiu municipal. Joan Lizano/Eric Vicens

Avui felicita als que es diuen: Josafat i Emilià

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Vigila el tipus de comentaris que facis en les reunions socials d’avui. Hi ha el risc que les teves paraules es malinterpretin. No facis el ridícul.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Vés amb compte si tens pensat fer alguna aventura secreta: hi ha més ulls dels que penses tots estan atents a qualsevol moviment teu.

SAGITARI

22/11 al 21/12

És un bon moment per potenciar la teva vida afectiva fins tot per buscar una nova parella. Les teves ganes d’aventura es podran compartir.

TV local

10:30 180 Graus

11:30 Fot-li (r)

12:00 +Bàsquet

20/04 al 20/05 TAURE

Avui et retrobaràs amb una persona que feia molt de temps que no veies. Al final del dia poden sorgir situacions molt apassionades.

VERGE

23/08 al 22/09

Serà una jornada plena de contradiccions, fins al punt que el teu propi comportament pot desconcertar els altres. Mantén la calma.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

És cert que el teu olfacte per tot rarament falla tens la capacitat de sortir-te’n de qualsevol situació, qui menys t’ho esperes pot trair-te.

21/05 al 20/06 BESSONS

Controla els nervis, ja que saltaràs a la mínima això et pot perjudicar. Busca llocs persones agradables. Es resoldran assumptes laborals.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Et sentiràs molt atractiu davant el sexe oposat això t’omplirà d’orgull, però caldrà que ho controlis o pots perdre allò que has aconseguit fins ara.

20/01 al 18/02 AQUARI

Et comunicaràs amb molta gent de manera agradable, d’això en podràs treure projectes guanys. Gaudiràs d’una gran activitat social.

21/06 al 22/07 CRANC

Durant la jornada pots sentir-te una mica més cansat de l’habitual. Intenta envoltar-te de gent jove recuperaràs energia. Sorpreses a casa.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Llança’t a l’activitat sense prejudicis ni pensaments estranys. Avui tens tot al teu abast. No reprimeixis els teus sentiments busca la felicitat.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Avui tens més possibilitats de sortir guanyador en qualsevol joc amorós que t’hi proposis. Tot així, vés amb compte amb el que promets.

10:00 Efecte Mosaic

10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r)

11:00 Aventurístic

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 Teló de fons

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Caminant per catalunya

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Recórrer

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Recórrer

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 La comarcal

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 La comarcal (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 La comarcal (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 La comarcal (r)

El temps

11:30 Carreteres secundàries

12:00 Ben sonat

12:30 Aventurístic

13:00 Carreteres secundàries

13:30 Ben sonat

14.00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Carreteres secundàries

15:30 Ben sonat

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Recórrer

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20.30 Com la nit el dia

21:30 Teló de fons

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:30 Com la nit el dia

23:30 Teló de fons

00:00 Notícies 12. Edició vespre. (r)

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Lloc oficial d’un professor en una universitat. Fruit tropical. 2. Prima i penetrant. Esplendor satisfactòria. 3. Deixi la vaixella mig trencada. Acaparament. 4. Quasi riu. Tornen a dir-ho. Menja preferida pels porcs. 5. Fixa els colors en un bany de saba. La mare del pare. 6. L’oncle americà. Cridin com llops. Comença el dia. 7. Llançaments bíblics que fan mal. Porció del mascle. 8. Col·loquen en el seu lloc. Plenes de ràbia. 9. Dues de la colla. Eina que arreplega el gra i la palla. Jo, jo, jo... 10. Divulgador. Conjunt de coses apilades. 11. Un tipus d’anestèsic. Resolucions del govern de torn. 12. Sense aquest l’ordinador no és res. Pot ser d’aigua, d’oli... VERTICALS: 1. Llits lleugers. Domini polític o econòmic. 2. L’habitual oficial turc. Nascut a Nàpols. 3. Cotxes que circulen de vacances. Enllestit. 4. Posa un diari o un llibre al carrer. Freno el cotxe davant del semàfor. 5. Mitja vida. Són com l’ivori. El límit del cel. 6. Marca registrada. Treballa rere del tractor. Volti pel món. 7. Apogeu. Detestaré profundament la seva traïció. 8. Encarregats de l’enllumenat dels carrers. Dues del club. 9. Comencen les cabòries. Targeta que ens fa gastar molt més del compte. En aquest instant. 10. Es moguin al ritme de les onades. A més d’això. 11. Grup de castellers. Representants oficials. 12. Foto acadèmica. Deixa el pernil sense ossos.

Màxima Mínima Estat del cel

21º 12º

Previsió

Farmàcies

TARRAGONA:

Boronat Poderós, Jorge Reial, 23

Telèfon 977 240 672

Escoda Llop, Oriol Raval, 56

Telèfon 977 545 090

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Marina Rius - Maria

Jose Garcia Plaça del Nen de les Oques, 8 Telèfon 977313 336

SALOU:

Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2

Telèfon 977 382 223

VILA-SECA:

Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217

CAMBRILS:

Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041

VALLS:

Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654

EL VENDRELL:

Gas Aixendri, Carlos Jesus C/ Narcís Monturiol, 16-18

Telèfon 877 063 819

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Cel serè en general, tot i que arribaran algunes bandes de núvols alts preferentment de matinada i a partir de la tarda. Independentment, es formaran núvols baixos a la meitat sud del litoral i prelitoral i de Ponent, sobretot a les Terres de l’Ebre, que deixaran el cel mig o molt ennuvolat. Al final del dia també se’n formaran al litoral nord.

Temperatura

Temperatura mínima i màxima lleugerament més alta. La mínima serà moderadament més alta a punts de la meitat est. La màxima pujarà entre lleugerament i moderadament al terç oest.

Anuncis classificats

PÀRQUINGS

VENDO PARQUING. Edificio San Francisco, SP i SP. Tel: 678.901.950

VALLS. TRASPÀS PER JUBILACIÓ negoci roba interior home/dona. Tel. 649.487.405

TREBALL

SE BUSCA ENCARGADA para Casa Relax. Tel: 977 21 26 12

REFORMES

FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479

PALETA ECONÓMICO. Tel: 623.246.480

INSTALACIÓN DE ANTENA COLECTIVA con conexión a todos los pisos por fachada. ECONÓMICO. Consultar precio. Tel: 614.041.375

REPARACIÓN PERSIANAS Tel: 633.102.358

ALTRES

HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887

AMISTAT

SEÑOR MAYOR GUSTARÍA CONOCER SEÑORA O SEÑORITA. Agradable, guapa, educada. Para compañía, horas, paseos, distracciones. Remunerado. Tiempos convenir. Tel: 630.430.736

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.366.813

cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

TAROT

MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349

MASSATGES

MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJISTA. 1 hora 50€. Salou. De 8 a 21hrs. Tel: 614.617.473

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también Tel:614.621.476

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

RELÁJATE CONMIGO.... Reus. Tel: 633.827.161

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

MASAJES REUS. Tel.

Música El cantaor de Catarroja Miquel Gil presentarà el seu nou treball ‘Viatger’ el pròxim dissabte 15 de novembre a les 20 h al Casino de Constantí en el marc del Festival Accents

Noves sonoritats per a una tradició viva

Després de quaranta anys de trajectòria musical, el músic valencià

Miquel Gil presenta el seu últim treball Viatger (Menuda Gràcia, 2024) reivindicant el fet de fer-se gran amb dignitat, defugint la nostàlgia pels temps passats i afirmant que el nostre temps és ara, aquest que estem vivint. «Abans hi havia un respecte cap a la gent que feia anys. Ara, sembla que t’has d’arraconar», afirma. «Aquesta és la intenció de Viatger, la d’una persona que, com a músic, ja té un bagatge».

Miquel Gil (Catarroja, 1956), arriba aquest pròxim dissabte al Casino de Constantí per presentar aquest treball en

un concert que oferirà a les vuit del vespre, en el marc del Festival Accents. De la mà del productor Nelo Alfonso, Gil ha elaborat un disc replet de patrons tradicionals dels Països Catalans i del Mediterrani, però sense renunciar a l’electrònica i als sons contemporanis. «Ha sigut un treball de cocció molt lenta que ha durat gairebé dos anys», afirma. La tradició oral i popular, admet, és la base de tot «i m’interessa molt conservar-ne l’essència, però tampoc puc evitar que pel meu cap hi passin els Beatles, Led Zeppelin o Radiohead». En aquest mateix sentit assegura que «la tradició no és una cosa de marbre que no evoluciona i que has de seguir de la

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

mateixa manera que fa 150 anys. Al contrari, has d’evolucionar-la i, sobretot, intentar aconseguir que sigui útil». En definitiva, afirma el de Catarroja, «a mi m’interessa jugar, xocar, i incorporar a la roda les coses que estan succeint al segle XXI en l’àmbit sonor i que aquesta continuï rodant».

Viatger ha estat presentat com un treball d’artesania musical del segle XXI. Així i tot, Gil afirma que aquest disc no suposa cap trencament respecte a treballs anteriors: «Si agafes el disc Orgànic i escoltes la cançó Un silenci i, al final, li vas donant volum, veuràs que hi ha un sàmpler de Led Zeppelin baixat a quatre vegades la seva velocitat. Allò ho vaig gravar l’any 1999, i el disc es va publicar l’any 2000».

Per presentar aquest Viatger a Constantí el cantaor valencià ac-

tuarà en format duet amb Nelo Alfonso. «Normalment, actuem amb una formació més gran, però en aquest cas serà diferent, i això permetrà que puguem despullar una mica més les cançons, deixant-les en l’essència i intentant que emocionin». El concert, explica, inclourà material del nou treball, però també temes dels vinti-cinc anys de trajectòria anterior. Les entrades per al concert de Constantí tenen un preu de 15 euros i ja es poden comprar de manera anticipada a través de la web del Festival Accents (www. festivalaccents.cat).

Gil ha elaborat un disc replet de patrons tradicionals, però sense renunciar a l’electrònica Sons

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Golfus de Tàrraco

Agre tarragoní

En principi em sembla bé el Consorci del Patrimoni de Tàrraco. Ara bé, cal esperar. Fins aquí l’article d’avui. Ha estat curt, perquè amb això n’hi ha prou. Però –sempre hi ha un però– què passa amb les vestigis del món romà al Camp de Tarragona que no van entrar fa 25 anys en el Patrimoni de la Humanitat? Les restes i monuments que no formen part de Tàrraco ciutat ni de l’eix ABC (Altafulla, Roda de Berà, Constantí) són essencials per preservar la petjada romana.

Parlo de jaciments com la vil·la del Moro, a Torredembarra, la de la Llosa, a Cambrils, o la de Paret Delgada, a la Selva, el columbari de Vila-rodona, etc. Alguns han estat inclosos i valorats en el conjunt de Tàrraco Viva. I/o van estar a punt de ser Patrimoni de la UNESCO.

Un exregidor de Torredembarra m’explicava que un exalcalde de la vila no va voler que la Torre s’integrés a la candidatura, perquè costaria diners i comportaria obligacions. Suposo que la informació és certa. Si no, espero que algú me la rebati. Els municipis amb Patrimoni de la Humanitat adquireixen l’exigència d’una major cura, però guanyen notorietat. Com diu el refrany: a la taula d’August si no hi ets tindràs un disgust. Per això fa anys que em ronda una de les meves idees de ‘vigil’ (bomber, en llatí): els municipis «romans» del Camp no reconeguts per la UNESCO han d’unir-se en un ens per col·laborar amb els que sí que en són, per tenir una visió i projecció conjuntes. Tàrraco era l’urbs, els catorze monuments UNESCO, i també l’entorn, l’Ager Tarraconensis. Per cert, si heu llegit la columna amb morbo, pensant que amb «agre» us parlaria d’una cosa aspra, us quedareu fotuts, perquè es refereix al gust, a l’amor, per la terra, per «l’agre».

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

El músic valencià Miquel Gil. Cedida