La Gran Via
Les associacions de veïns, preocupades pels problemes propis del barri, reaccionen tard a l’oposició al projecte. Rebutgen en primera instància les contribucions especials que els afecten. Però amb la maduració del conflicte no solament s’oposaran al model urbanístic de l’Ajuntament, sinó que n’apuntaran d’alternatius en clara aliança amb els sectors professionals: arquitectes, urbanistes, advocats, periodistes i economistes. Diverses associacions, amb el suport d’entitats del Centre, encarreguen un estudi-informe de les necessitats de la ciutat i de com podrien ser cobertes per aquest nou espai urbà resultant de la cobertura de les vies. De l’estudi es dedueix la necessitat de destinar espai per a zones verdes i equipaments. Es conclou l’estudi amb una crida al diàleg i a obrir canals de participació democràtica per tal que el poble pugui intervenir en la gestió municipal. El 1976 s’inaugura la Gran Via segons el projecte municipal, però els veïns guanyen els plets per no pagar les contribucions especials. Ara bé, la conseqüència més gran del conflicte serà l’oportunitat desaprofitada per construir una ciutat no segregada ni al servei del vehicle. 48
La Fundació Bosch i Cardellach expressa e l temor que “Sabadell vea sustituida una barrera de hierro por una de asfalto”. (octubre de 1972)
1974. Secció del tram Tres Creus/Illa de l’Estudio-informe sobre la Gran Vía de Sabadell encarregat per les AV de la Concòrdia, Gràcia, Sant Oleguer i Ca n’Oriac i pel Centro Social San Roque (cedit per: Fundació Bosch i Cardellach). 1972-1974
