El Ple de l’Amnistia

1975-1976 La presa de consciència política

Durant dos anys molt intensos de conflictes socials i polítics, el moviment veïnal s’implica en les lluites per la millora social, la democràcia i la llibertat. L’exigència d’amnistia dels presos polítics és una de les lluites en què el moviment veïnal té un paper capdavanter i serà objecte de la petició de posicionament de l’Ajuntament per part de les associacions en el que es coneixerà com el Ple de l’Amnistia del 30 de desembre de 1975. Com a conseqüència de la postura desconsiderada de Burrull, juntament amb el descontentament general amb la gestió municipal, la protesta veïnal exigeix la total democratització de les institucions públiques. Aquesta exigència s’acabarà concretant en la dimissió de l’alcalde Burrull després d’una enorme mobilització obrera i ciutadana a la Vaga General Política.

El suport a les lluites obreres

Amitjan anys setanta la ciutat viu en un clima de creixent conflictivitat laboral on es produeixen vagues a la construcció, les grans empreses del metall, en sectors com els mestres o les arts gràfiques, en alguns tèxtils, dels treballadors d’autobusos, de la banca i la fusta... en una clar augment de la capacitat ofensiva del moviment obrer. En aquest context de crisi del tèxtil, de conflictivitat i d’atur, el moviment veïnal respon amb pràctiques de solidaritat amb el moviment obrer com en el cas del conflicte de l’empresa Clima Roca o de la vaga del metall.

Durant els anys setanta, les vagues i manifestacions dels treballadors començaren a incidir en la vida quotidiana de la ciutat. [...] La mobilització laboral animava el creixent moviment veïnal als barris on també s’esfondraren les velles xarxes paternalistes de l’Ajuntament. Fou tot un procés de fertilització creuada de diferents cultures de protesta [...] encara que a dins hi hagués diferents nivells de politització. [...] A partir del 1973, les diverses causes als barris començaren ja a convergir en una protesta generalitzada contra la política de l’Ajuntament.

(BALFOUR, Sebastian. La dictadura, los trabajadores y la ciudad. El movimiento obrero en el área metropolitana de Barcelona (1939-1988), Ed. Alfons el Magnànim, València, 1994)

El 9 de desembre de 1975 les associacions veïnals adrecen una carta al governador civil demanant l’amnistia i una petició de posicionament per part de l’Ajuntament. El 22 de desembre catorze associacions veïnals difonen una declaració exigint la dimissió del consistori franquista i la seva democratització. Dos dies després, 34 entitats cíviques presenten a l’Ajuntament una sol·licitud perquè es pronunciï en el proper ple municipal a favor de l’amnistia dels presos i exiliats polítics. El 30 de desembre se celebra un tempestuós ple municipal on el públic assistent recolza la petició que el consistori es nega a rebre i que acaba amb atacs contra alguns dels assistents.

“Dimisión, dimisión, amnistía, libertad” crida la gent a la plaça de l’Ajuntament després del ple municipal.

(30 de desembre de 1975)

1976. Pancarta amb el lema “Amnistia i llibertat” durant la vaga general a Sabadell (autor: desconegut/AHS).